Dues cartes d’amor sense segell

¿Existeixen encara terres meravelloses, illes perdudes amb nàufrags so-litaris que esperen, com Robinson Crusoe, que algú els vagi a rescatar?Aquesta era la idea que rondava pel cap de la Rita, la protagonista delconte que tot seguit llegiràs. Ella acaba creient que les històries que s’ex-plicaven d’homes misteriosos perduts en illes llunyanes encara són pos-sibles. N’està tan fascinada que fins i tot busca enllà del mar l’amormisteriós que encara no ha trobat en terra. I un bon dia envia el seumissatge, convençuda que podrà trobar el seu amor. Però no us penseuque ho fa d’una manera habitual, posant un anunci al diari, per exem-ple. No, ha de ser d’una manera més especial, més romàntica. Vol querecordi les novel·les d’aventures, en què la casualitat i la sorpresa om-plen de misteri la vida d’aquells aventurers perduts més enllà dels ho-ritzons. Aquesta esperança la guarda en secret i l’ajuda a sentir-se di-ferent. Està segura que existeix l’amor de la seva vida, que els seus ullsencara no han pogut veure.

Aquell matí, la senyora Rita, amb pas ferm, va baixar a la platja més d’horaque mai. Carregava un petit cabàs* i mirava nerviosament a dreta i esquer-ra. Com que els pescadors encara no s’havien llevat, com que cap guàrdiamunicipal no passava per allí, com que els nens i les nenes dormien, no esva adonar ningú d’allò que la senyora Rita va fer. I jo no ho sabria si no fosperquè va explicar-m’ho ella mateixa, ara ja fa temps.

La qüestió és que, un cop a la platja, va caminar unes quantes passes en-dins del mar, mirant de no relliscar amb les pedres, de no trepitjar cap eriçói de no mullar-se la faldilla més del que convenia.

7

Unit

at1

6

Unitat 1

5

LECTURA

Cabàs. Bossa flexible i ambdues nanses que serveix pertransportar coses de pes.També es fa servir quan esva a comprar al mercat.

Vocabulari

Objectius didàctics

& Llegir en veu alta un conte inspirat en novel·les d’a-

ventures i copsar-ne els trets més significatius.

& Conèixer i valorar obres significatives de la literatura

catalana: el Llibre de les bèsties, Tirant lo Blanc i La bo-

geria.

& Practicar l’anàlisi gramatical de l’oració simple.

& Puntuar textos breus fent servir, principalment, el

punt, el punt i coma i els dos punts.

& Analitzar i elaborar textos informatius de caire perio-

dístic.

& Expressar estats d’ànim.

CONTINGUTS

Lectura Dues cartes d’amor sense segell

Els nostresclàssics

La narrativa: Ramon Llull, JoanotMartorell i Narcís Oller

Gramàtica L’oració simple

Ortografia Els signes de puntuació

Tipus de textos

El text informatiu

Parlem-ne Els sentiments positius

LecturaVan passar els anys, molts anys. I durant tots aquests anys (ben bé quinze),tant si feia sol com si plovia, tant si feia fred com si feia calor, la senyora Ritabaixava a la platja i buscava entre les ones la seva carta d’amor. Que no arri-bava.

Un dissabte al matí, però, des de la finestra del menjador, la senyora Ritaes va adonar que tot de dones enfilaven* el camí de casa seva i l’anaven a tro-bar. No van trigar a trucar a la porta.

–Entreu!Les dones –totes amigues i més d’una

cosina– van omplir el menjador amb elsseus crits i les seves rialles, es van asseure i,de sobte, van callar per escoltar, totes alho-ra, el que havia de dir la més gran de la co-lla.

–Mira, Rita –va fer–: acaba d’arribar unaampolla per a tu. A dins hi ha una carta, jaes nota. N’hem llegit un tros i després l’hemdeixada córrer, perquè és d’amor i, aquestescoses, a nosaltres, no ens interessen, oi?

–No, no, no… –la van seguir totes.–O sigui, que si te la vols llegir…I li va lliurar* l’ampolla, destapada. La

senyora Rita la va aixecar per mirar-la a con-trallum, com qui s’estudia les bombollesd’una ampolla de xampany de marca, vasomriure i se li va escapar de dir:

–Ai, filles! Quina il·lusió!…Va fer lliscar la carta fora de l’ampolla i

la va llegir en veu alta, d’una tirada i sensedescansar per aclarir-se la veu. La carta deiaaixí:

Estimada Rita, Rita estimada:Amor, amor, amor! Aquesta és l’única paraula que respira el meu cor d’ençà

que vaig llegir la teva carta. Amor, la música més dolça, la cançó més bonica.Benvolguda Rita: em sembla com si et conegués de fa una vida. És per això

que et tracto de tu, com si haguéssim jugat junts als mateixos jardins, com si ha-guéssim crescut alhora, com si plegats haguéssim viscut la nostra joventut.

I això que no som joves. Que consti, però, que fa vint anys que no m’afaitoi la barba m’envelleix una mica. Però sóc gran, sóc gran…

T’estimo. Vaig arribar en aquesta illa deserta l’any 1965, quan la barca ambquè viatjava va naufragar i tothom es va ofegar (tothom menys jo, és clar).Sembla mentida que, des de llavors, no hagi passat ningú per aquí. Ningú!

Quina solitud, Rita estimada! Quina desesperació! I de sobte, dimarts de lasetmana passada, vet aquí que veig arribar, entre les ones, la teva ampolla.

Llavors es va aturar. Va obrir el cabàs, en va treure una ampolla i la vallançar lluny, ben lluny, amb tota la seva força. En acabat, es va quedar unabona estona allí dreta, com una estàtua il·lusionada, mirant l’ampolla comflotava, com s’enfilava a la cresta de les ones i en baixava de sobte, amb unsalt ple d’elegància i, a poc a poc, s’allunyava de la platja i fugia mar endins.A l’ampolla, ben tapada amb un tap de xampany una mica retallat, hi haviaun tros de llapis de punta esmolada, un retall de paper blanc i una carta ena-morada. Deia així:

Benvolgut senyor:No s’estranyi de rebre la meva carta. Té raó que no ens coneixem de res, però

podem arreglar-ho tot seguit perquè, miri, ja em presento: sóc la senyora RitaAimengual, d’Arenys de Massavall, i tinc una certa edat. De moment, més m’es-timo no entrar en detalls. Amb això ja n’hi ha prou, no troba?

Asseguren que sóc bastant bonica. A mi no m’ho sembla, perquè al nas hitinc una piga mal posada i, al clatell, uns cabells rebels que, així que em distrec,em fan semblar una gallina despentinada. Però deu ser qüestió de gustos, per-què el cas és que, de vegades, passejant pel carrer, alguns senyors es giren i diuen:«Alça, Manela!». I asseguren que sóc bastant bonica.

Però anem al gra. Li escric perquè estic enamorada de vostè. Que consti queno sóc una senyora fàcil. Abans d’avui no m’havia enamorat mai de ningú, iaixò que avui a Arenys és ple de xicots bonics i primets i forçuts, que és com m’a-graden. Però res, no em fan el pes.* I és que a mi tan sols m’interessen els homesmisteriosos.

I a vostè? Li agraden les senyores carregades de misteris? Esperem que sí.Doncs bé. Ahir vaig pensar: «Vols dir que al món pot haver-hi res de més

misteriós que un home perdut en una illa enmig del mar, nàufrag de fa anys,amb la barba llarga, sol i necessitat d’amor, de tendresa i de companyia?».

La resposta és senzilla, oi? No, al món no hi ha res de més interessant queun nàufrag.

A més, vostè necessita ajuda. No pot continuar vivint d’aquesta manera, osigui que no s’ho rumiï* tant: dins l’ampolla trobarà un trosset de paper i unllapis de punta fina. Contesti de seguida, que quan s’està nerviosa sembla que eltemps no passi. I, sobretot, no es descuidi d’escriure’m, amb lletra ben clara, nom,cognoms i adreça.

I ara, a esperar! Tapi bé l’ampolla, que si hi entra aigua s’enfonsa i la cartaseria malaguanyada. Apa, res més.

Amb tot l’amor i tota la il·lusió, Rita Aimengual

PD: Si l’illa on s’està és d’aquelles tan llunyanes i desconegudes, més val que me’nfaci un dibuixet que, si no, no la trobaria.

8 9

LecturaUn

itat

1

Unit

at1

10

15

20

25

30

35

40

45

Em fan el pes. Em satisfan.

Rumiï. Pensi detingudament.

Vocabulari

SABIES QUE...

Robinson Crusoe és elnom del nàufrag més fa-mós de la literatura de totsels temps. És el personat-ge protagonista de la no-vel·la titulada La vida i lesestranyes i sorprenentsaventures de Robinson Cru-soe, que va escriure l’es-criptor anglès Daniel De-foe (1660-1731) quan jatenia setanta anys. La no-vel·la, narrada en primerapersona per Robinson Cru-soe, es va publicar senseel nom de l’autor a la por-tada per fer creure al pú-blic que llegia unes memòries autèntiques.

50

55

60

65

70

75

80

85

90

Enfilaven. Agafaven, seguien.

Lliurar. Donar.

Vocabulari

Lectura

11

Unit

at1

Ara, de cop i volta, la teva companyia ho és tot per a mi. He llegit i rellegitla carta cent vegades, me l’he apresa de memòria, l’he recitada a cada ocell, acada formiga que ha vingut a fer-me visita.

Dius: «Necessites ajuda, no pots continuar vivint d’aquesta manera». Tensraó, Rita del meu cor! Necessito la teva ajuda, necessito la teva companyia. Compodria viure sense tu?

Ara mateix ficaré la meva carta dins l’ampolla i la llançaré al mar ben lluny,perquè trigui una miqueta menys a arribar-te. Ja sé que hauré d’esperar una co-lla d’anys abans de veure’t, abans d’abraçar-te i omplir-te de petons: però a lanostra edat, oi que l’amor no té gaire pressa?

A partir d’ara, Rita, el teu nom serà el meu amic, el meu amor i la mevaesperança. Ja no estic sol!

Amb tot l’amor del cor, Marc Saladrigues

PD: Et tornaré el llapis així que arribis. Estudia’t bé el mapa que t’adjunto: javeus que no estic tan lluny com això, ho trobaràs de seguida.

Mentre les seves amigues sospiraven, envejoses, enamorades d’aquell amortan bonic, la senyora Rita la va tancar i es va posar vermella. Es va acostarl’ampolla al pit i la va abraçar ben fort, com si fos un home.

En acabat, va aixecar-se, emocionada, va sortir de casa i va baixar al port,ben decidida a llogar-hi una barca.

JOAN ARMANGUÉ: La barca fantasma i altres contes.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

10

LecturaUn

itat

1

95

100

105

110

mina, a partir del que recordis, quin s’ajusta més bé al’escrit de la Rita. Després explica les raons de la teva tria.a) Una dona s’adreça a un senyor desconegut mitjançant

una carta que envia dins una ampolla que llança al mar.Primer se li presenta: li diu el nom, d’on és i l’edat queté. Després li descriu com és ella físicament i quins gustosté pel que fa als homes: li agraden els que porten barballarga, els que estan sols i necessiten companyia. Esperaque a l’home que estima li agradin les senyores carrega-des d’imaginació. Li demana que respongui afirmativa-ment per mitjà de la mateixa ampolla.

b) Una dona escriu una carta a un senyor desconegut i lahi envia dins una ampolla que llança al mar. Primerse li presenta: li diu el nom i on viu, li insinua l’edati li descriu per sobre com és físicament. Tot seguit li de-clara el seu amor, un amor nascut del seu interès pelshomes misteriosos, especialment pels nàufrags.Finalment l’anima a acceptar el seu oferiment i li de-mana que li ho faci saber per mitjà de la mateixa am-polla que ella ha utilitzat. En la postdata li demanaque situï l’illa en un mapa per tal de trobar-la.

1.5. Torna a llegir la carta de resposta de MarcSaladrigues i completa’n el comentari amb les parau-les adequades.Marc Saladrigues s’adreça a la seva … Rita i repeteix trescops l’única paraula que sent el seu … d’ençà que ha lle-git la seva carta: … ! Li sembla com si la conegués de fauna … Li diu que porta una … de fa vint anys i que ésun home … Expressa la seva solitud i la seva … Però araté un gran consol llegint i … la carta cent vegades.Reconeix que necessita l’… i la … de la Rita per poderviure. Escriu que ficarà la seva carta dins l’… i que lallançarà ben … perquè trigui menys a …-li i que enca-ra haurà d’esperar abans d’abraçar-la i omplir-la de …A partir d’ara el nom de Rita serà el seu …, el seu …i la seva … Ja no està …!

1.6. La carta que rep la Rita, ¿és la que havia esperatdurant molt de temps? La persona remitent de la car-ta, segueix les instruccions que li havia donat la Rita?Quines eren?

1.7. Finalment, quina és la reacció de la Rita desprésd’haver llegit la carta i tenir l’ampolla a les mans?

Paraules i expressions

1.8. A continuació et donem unes quantes paraulesrelacionades amb el fet d’enviar o rebre una carta percorreu ordinari: el segell, l’adreça postal, el mata-segells,el remitent, el codi postal, la bústia. Aparella-les amb lesdefinicions corresponents:a) Conjunt d’indicacions (nom del carrer, número,

ciutat, etc.) que escrivim en el sobre d’una carta.b) Trosset de paper, amb un dibuix i el preu estampat

en un cantó, que s’enganxa als sobres de les cartes.c) Nom i adreça de la persona que envia una carta i

que s’acostuma a escriure darrere del sobre.d) Marca que posen a les oficines de correus sobre els se-

gells de les cartes per impedir que es tornin a fer servir.e) Receptacle amb una obertura llarga i estreta on es

diposita la correspondència.f ) Sèrie de lletres o números d’una adreça postal que

s’adjunten al nom de la localitat per tal de facilitarel funcionament del correu.

1.9. El suport de la lletra impresa és el paper. Ara bé,hi ha moltes menes de paper. Llegeix el text següent ifes l’activitat que t’indiquem a continuació:La matèria primera a partir de la qual s’obté el paper ésla cel·lulosa que contenen els arbres. Ara bé, es fan mol-tes classes de paper. Per això disposem de diversos noms perdesignar-les. Per exemple: paper de cel·lofana (transpa-rent i flexible, emprat per embolicar); paper vegetal(transparent i resistent, usat per fer dibuixos o plànols);paper d’embalatge (usat per embolicar paquets grans);paper de vidre (amb un revestiment prim de vidre mòlto sorra fina en una cara, emprat per polir materials); pa-per moneda (substitueix el diner en efectiu i té curs coma tal); paper timbrat (hi ha imprès l’escut de l’estat, i ésobligatori per a la redacció de certs documents), etc.

Digues quina mena de paper has de fer servir en ca-dascuna de les situacions següents:a) Dibuixar el plànol d’un habitatge.b) Polir els nusos de la fusta d’un bastó.c) Embolicar una caixa d’ampolles de cava.d) Embolicar una figura de xocolata.e) Pagar un títol acadèmic.f ) Redactar l’escriptura d’un pis.

activitatsactivitatsactivitats

activitatsactivitatsactivitats

Comprensió lectora

1.1. Un dels significats de la paraula misteri es refereixa allò que algú guarda en secret, és a dir, al que és ocultals altres. La senyora Rita, és una dona misteriosa? Perquè? En què consisteix el seu secret? Què fa perquè elsaltres no l’hi descobreixin?

1.2. Els missatges que s’envien necessiten un mitjà detransport. Antigament de vegades es feia per mitjà d’u-na fletxa, d’un colom missatger, d’un herald, etc.Actualment la forma més habitual de fer-ho és per cor-reu postal o correu electrònic.a) Explica la relació que hi ha entre el títol i l’argu-

ment del conte.

b) A més de la carta, la Rita també envia dos objectesmés. Quins són i quina finalitat tenen?

1.3. Els missatges que s’intercanvien els dos personat-ges estan escrits en forma de carta.a) Com s’anomena la part de les cartes encapçalada

per les sigles PD? On se situa?b) Indica a quina carta pertanyen aquestes paraules:

«PD: Et tornaré el llapis així que arribis. Estudia’t béel mapa que t’adjunto: ja veus que no estic tan llunycom això, ho trobaràs de seguida». Qui és la perso-na destinatària d’aquesta carta? I la persona remitent?

1.4. La Rita revela el seu secret en el contingut de la car-ta. Llegeix atentament els comentaris següents i deter-

activitatsactivitatsactivitats

activitatsactivitatsactivitats

ELS NOSTRES CLÀSSICS1. La narrativa

1.1. Ramon Llull: Llibre de les bèsties

Un apòleg* sobre la lluita pel poder

Ramon Llull va néixer a Ciutat de Mallorca l’any 1232, poc després de la con-questa catalana. Va viure en una societat en què coexistien dues cultures i diver-ses llengües: la cultura cristiana, que s’expressava en català i en llatí, i la cul-tura islàmica, que s’expressava en àrab.

A trenta anys Llull renuncià a la vida cortesana per dedicar-se a la difusióde la doctrina cristiana. No tan sols va predicar i va viatjar molt, sinó quetambé va escriure en català, llatí i àrab nombroses obres de caràcter filosòfic,teològic i literari: algunes pretenien convertir els musulmans per mitjà d’unmètode racional de trobar la veritat (l’Art lul·liana); d’altres volien reconduirels cristians pel camí de la perfecció (conèixer, estimar i lloar Déu), perquè con-siderava que els jerarques de l’Església i els governants del seu temps se n’ha-vien apartat molt. En aquest context, cal situar el Llibre de les bèsties.

El Llibre de les bèsties és un apòleg de tradició oriental que narra les in-trigues polítiques en la cort del lleó, rei dels animals, tramades per l’astuta con-sellera Na Renart (la guineu) a fi d’aconseguir el poder reial. En aquesta mena

12 13

Monument a Ramon Llull.

LecturaUn

itat

1

Unit

at1

1.10. A partir del lexema paper- s’ha format una fa-mília de paraules afegint-hi determinats sufixos. Perexemple: paperam, paperera, paperassa, papereria,paperina, etc. Relaciona cadascuna d’aquestes parau-les amb el seu significat:a) Paper cargolat en forma de con que serveix especial-

ment per ficar-hi aliments.b) Papers inútils o esbarriats.c) Botiga on venen diverses menes de papers.d) Abundància de papers escrits.e) Cistella on es llencen els papers inservibles.

1.11. Busca en el diccionari el significat de les frasesfetes fer el paperot i fer tots els papers de l’auca, i escriuuna frase que serveixi d’exemple per a cada una.

1.12. Substitueix les paraules destacades de les frases se-güents per una d’aquestes expressions o frases fetes:

a) Què prefereixes: venir amb mi o anar amb ell?b) Accepta confiadament tot el que li proposen.c) Si no vols aquest, tria’n un altre que et satisfaci.d) En veure la seva filla, sentia una gran complaença.e) Aquesta noia de la fotografia era la seva preferida

quan tenia catorze anys.f ) Vés-hi, que et divertiràs. Serà una festa animada.

Expressió personal

Expressió escrita:

MISSATGE A UNA PERSONA DESCONEGUDA

1.13. Et proposem que escriguis un missatge enforma de carta a un personatge desconegut. Pot seruna persona que viu en un país en guerra, el noi ola noia dels teus somnis, l’artista o l’esportista a quisempre has desitjat conèixer, un governant d’unpaís on hi ha fam, un habitant d’un altre planeta,

etc. Recorda que les cartes tenen diverses parts ihauràs de respectar-les: lloc i data, salutació, intro-ducció, cos, comiat, signatura i, si cal, postdata (PD).

Expressió oral:

COM T’IMAGINES EL NOI O LA NOIA AMB QUI UN DIA

T’AGRADARIA FORMAR PARELLA

1.14. Prepara un esquema que reculli les característi-ques que hauria de tenir una persona amb qui t’agra-daria compartir la teva vida. Pots partir d’aquestes ide-es bàsiques: a) trets físics; b) trets de caràcter; c) afi-cions que podríeu compartir; d) preferències relacio-nades amb el lloc i la manera de viure; e) tipus de fa-mília i disposició o no a tenir fills; e) interessos decaràcter professional, etc.

Després, explica en veu alta als companys de classecom t’agradaria que fos aquesta persona.

activitatsactivitatsactivitats

activitatsactivitatsactivitats

Literatura

Un text literari es distingeix de qualsevol altre textperquè l’autor l’ha compost amb una clara inten-ció artística. Segons la forma i el contingut quepresenten, els textos literaris s’agrupen a l’entornde tres grans gèneres: la narrativa, la poesia i elteatre.

La narrativa és el gènere literari en què un nar-rador explica una història protagonitzada per unspersonatges en un temps i un espai determinats.Si és curta i amb una trama senzilla, es tractad’un conte. En canvi, si és llarga i amb una tra-ma més complexa, es tracta d’una novel·la. Ge-neralment, les narracions estan escrites en pro-sa, però també n’hi ha d’escrites en vers; les gransepopeies clàssiques i les primeres novel·les decavalleria es van escriure en vers.

A C T I V I TA T S

1. A quin dels tres grans gèneres literaris pertanyel text de la lectura? És un conte o una novel·la?

2. Com està escrit: en prosa o en vers?3. Qui és l’autor o autora? De qui és la veu que

explica la història?

A ulls clucs: sense desconfiar. Estimar-se més: preferir. Caure-li la bava: sentir complaença. Fer-li el pes: satisfer. Passar-s’ho d’allò més bé: divertir-se. Ser la nineta dels seus ulls: ser el preferit.

Recorda

Apòleg. Narració al·legòricaen què es dóna un ensenya-ment útil o moral, per mitjàd’una ficció protagonitzadaper animals que parlen oobren com si fossin perso-nes. Faula.

Sarraí. Nom que es donavaals musulmans en l’èpocamedieval.

Afecte. Estimació que se sentper algú.

Llinatge. Classe, família.

Vocabulari

Ramon Llull representa l’i-nici de l’expressió literà-ria en llengua catalana ies considera el creadordel català literari.

Molt contrarià a la guineu i als seus companys no poder for-mar part del consell del rei, i des d’aquell moment la gui-neu, en el seu interior, va concebre la traïció i desitjà la mortdel rei. Aleshores digué a l’elefant:

–D’ara endavant hi haurà una gran enemistat entre lesbèsties carnívores i les herbívores, ja que el rei i els seusconsellers mengen carn i vosaltres, els que mengeu her-ba, no teniu en el consell cap representant de la vostra na-turalesa que pugui defensar els vostres drets.

L’elefant va respondre que tenia l’esperança que la serpi el gall defensarien els seus drets en la cort del rei, ja queno eren animals carnívors. Aleshores la guineu va respon-dre amb aquest exemple:

–En una terra hi havia un cristià que tenia al seu ser-vei un sarraí;* se’n fiava molt i el tractava molt bé. Peròel sarraí, que per llei li era contrari, no li podia tenir afec-te,* sinó que pensava tots els dies com el podria matar.Per això, senyor elefant –continuà la guineu–, com quela serp i el gall són d’un llinatge* diferent del vostre i deldels vostres companys, encara que no mengin carn, no us en podeu fiar; i tingueu com a cosa seguraque consentiran tot el que us perjudiqui a vós i als vostres companys.

RAMON LLULL: Llibre de les bèsties (adaptació).

1.3. Narcís Oller: La bogeria

¿Un neix boig o s’hi torna?

Narcís Oller va néixer a Valls l’any 1846. Va exercir de procurador de tribu-nals a Barcelona i al mateix temps es dedicava a escriure novel·les. Va viureuna època de grans canvis: la revolució industrial va fer creure que el progrésmaterial faria una societat millor, els avenços científics il·luminaven cada copmés els racons foscos de la realitat i la filosofia positivista* arrelava en la cul-tura europea. Com a reflex de la nova societat que s’estava formant, a mitjansegle XIX va néixer el Realisme* en el camp artístic i al cap de poc elNaturalisme* en el camp literari; d’aquesta manera, culminava un llarg pro-cés, iniciat en el segle XV, del descobriment de la vida real i quotidiana coma matèria literària.

Narcís Oller es considera el creador de la novel·la catalana moderna: laseva obra assoleix una gran qualitat narrativa en el marc del Realisme i ambalgunes aportacions del Naturalisme. La bogeria és l’obra culminant de la sevaproducció. Aquesta novel·la, basada en un fet real –la mort d’un clientd’Oller–, tracta del jove Daniel Serrallonga, de com es va tornant boig, i fa unestudi de les causes de la seva bogeria, plantejant les dues teories científiquesque hi havia en discussió en aquella època: l’una defensa que DanielSerrallonga ha heretat la malaltia (determinisme biològic) i l’altra creu que la

15

Unit

at1

de faula, el lleó, la guineu, l’elefant… reprodueixen el comportament humà is’estableix una correspondència entre les virtuts i els vicis dels animals i els dela societat.

1.2. Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

L’amor i la guerra, cavallers i princeses

Joanot Martorell nasqué a Gandia, entre 1413 i 1415, en una família de lamitjana noblesa valenciana. Cap a dinou anys ja era un cavaller de tarannàbregós i lluitador. Va viatjar i es va relacionar amb la noblesa de les corts eu-ropees. Ara bé, en aquella època (segle XV) els cavallers ja estaven en decadèn-cia: havien perdut el seu paper original i ara es dedicaven només a exagerarallò que tenien de més espectacular i formal (els desafiaments, les cerimònies,els combats…).

Però Martorell era un cavaller convençut i, per assegurar la pervivència d’a-quest estament militar, no tan sols intentà crear una nova mentalitat entre elscavallers, sinó que també els proposà una nova missió: convertir-se en els he-rois que defensessin la cristiandat a orient davant l’amenaça dels turcs.

Mogut per aquests propòsits, Joanot Martorell escriví la novel·la Tirant loBlanc, en la qual trobem la figura del nou cavaller.

A diferència dels llibres de cavalleries, Tirant lo Blanc presenta personat-ges, llocs i accions versemblants, és adir, creïbles. L’autor va optar per acos-tar-se a la vida real i quotidiana, aban-donant les històries de cavallers so-brehumans, fets meravellosos i espaisinexistents. Tot el que s’esdevé en lanovel·la era possible a la segona meitatdel segle XV. Aquests trets innovadorsfan que aquesta novel·la cavallerescasigui considerada la primera novel·lamoderna de la literatura medieval.

14

Torneig cavalleresc. Biblioteca Nacional de Torí (Itàlia).

Els nostres clàssicsUn

itat

1

1.15. ¿Creus que Ramon Llull tenia la intenció d’es-criure obres literàries o bé utilitzava la literatura comun mitjà per fer arribar el seu missatge didàctic i mo-ral? Quines qualitats devia veure aquest autor en la li-teratura?

1.16. ¿Què criticava i què volia millorar Ramon Llullquan va escriure el Llibre de les bèsties?

1.17. Per fer més entenedor el missatge, Ramon Llullutilitza molt els exemples. En aquest fragment repro-duït, hi ha algun exemple? Quina idea o argument volfer més entenedor?

1.18. ¿Com explicaries el fet que Ramon Llull fes ser-vir el català, el llatí i l’àrab per predicar i per escriureles seves obres?

activitatsactivitatsactivitats

activitatsactivitatsactivitats

Tirant no s’empipà de les burles del seu amic, ans al contrari, li explicà els turments d’amor perCarmesina, tan alta i noble princesa que mai s’atrevia a dir-li el seu amor. Diafebus animà l’amic ambalegres paraules: «Les batalles d’amor no es guanyen amb laments, senyor, i, ja que som al camp, vósamb la vostra presència i jo amb el meu enginy guanyarem aquest cruel amor que tant us turmenta.»Tirant prengué la mà de Carmesina i la va treure a la dansa. La Princesa prou que es va adonar del po-sat trist del cavaller. «Digueu-me, capità, quin mal és el que té la vostra persona?» «És mal d’amar, se-nyora.» Pel so de les paraules, Carmesina entengué que el mal que feia sofrir Tirant era el mal de mar.«El mar no fa mal als forasters. Capità, per què no em voleu dir la veritat?» «La cruel pena que mon àni-ma sent és que estimo i no sé si sóc estimat.»

JOANOT MARTORELL: Tirant lo Blanc (adaptació de M. Aurèlia Capmany). Proa.

Tirant lo Blanc és la bio-grafia d’un cavaller de ficció que, després de par-ticipar en festes cortesa-nes i combats a Anglater-ra, esdevé cap de les for-ces armades de l’Imperigrec, el qual defensa dela invasió turca. Les aven-tures cavalleresques i mi-litars es barregen amb lanarració dels amors de Ti-rant i Carmesina, la fillade l’Emperador grec.

Filosofia positivista. Correntde pensament caracteritzatper defensar que l’única re-alitat i l’únic coneixementpositius corresponen alsfenòmens observables.

Realisme. Moviment artístico literari que considera quel’artista ha d’observar larealitat que l’envolta i des-criure’n de manera objecti-va tots els aspectes, sensefer concessions a l’embelli-ment ni a l’idealisme.

Naturalisme. Moviment lite-rari realista basat en el po-sitivisme i en els avençoscientífics per estudiar la na-turalesa humana (les pas-sions i les seves causes).

Vocabulari

Els nostres clàssics

1.19. L’amor i la guerra són els dos temes principals de lanovel·la Tirant lo Blanc. Cerca, en el fragment reproduït,el símil que Diafebus estableix entre la guerra i l’amor.

1.20. Tot i que Tirant és un valerós cavaller en el campde batalla, en el camp de l’amor com es comporta? Segonsel seu cosí Diafebus, com es guanyen les dues guerres?

1.21. La presència de la ironia i els jocs d’humor ésun factor de modernitat de l’obra. ¿Alguns d’aquestselements apareixen en el fragment de la lectura?Esmenta’ls.

1.22. Per què diem que Tirant lo Blanc és una novel·lacavalleresca i no un llibre de cavalleries?

activitatsactivitatsactivitats

activitatsactivitatsactivitats

17

Unit

at1

bogeria se li manifesta perquè s’hatrobat en un medi social advers iha viscut molt males experiències(determinisme social).

La bogeria és una novel·la moltinnovadora en dos aspectes im-portants. En l’aspecte temàtic,perquè converteix el Naturalismeen la matèria literària (contrapo-sa el punt de vista científic d’enGiberga amb el punt de vista méshumà i social del narrador). I enl’aspecte formal, perquè trencaamb el narrador omniscient, pro-pi de les novel·les realistes i natu-ralistes, i utilitza un narrador en primera persona, és a dir, un narrador in-tern, testimoni dels fets i alhora personatge de la novel·la.

16

Portada d’una de les edi-cions de La bogeria, l’obramés naturalista de l’escrip-tor Narcís Oller. Aquesta no-vel·la descriu un cas de tras-torn mental que l’autor vaconèixer de prop.

Els nostres clàssicsUn

itat

1GRAMÀTICA

2. L’oració simple

2.1. L’anàlisi de l’oració simple

En l’estudi de la llengua, s’aplica l’anàlisi gramatical per identificar els elementsque formen l’oració i la funció sintàctica que exerceixen.

En fer l’anàlisi gramatical d’una oració, hem de considerar tres nivells:

Nivell ALes categories lèxiques o gramaticals

Una carta enamorada arribà inexplicablement a l nàufrag.Det N Adj V Adv Prep Det N

Nivell BEls sintagmes o estructures

Una carta enamorada arribà inexplicablement al nàufrag.SPrep

SN SV

Nivell CLes funcions sintàctiques

Una carta enamorada arribà inexplicablement al nàufrag.[Esp] [nucli] [CN] [nucli] [CC] [CI]

[subjecte] [predicat]

Recorda

Oració. Unitat mínima decomunicació completa,autònoma sintàcticament,constituïda pel SN sub-jecte i el SV predicat.Modalitats de l’oració.Enunciativa, interrogati-va, exclamativa i exhor-tativa.Categoria gramatical. Ca-da un dels grups en quèes classifiquen les pa-raules (nom, adjectiu, de-terminant, pronom, verb,adverbi, preposició, con-junció i interjecció).Sintagma. Conjunt de pa-raules dominat per unacategoria gramatical quen’és el nucli (SN, SAdj,SV, SAdv, SPrep).Funció sintàctica. Paperque exerceix cada element(categoria o sintagma)dins l’oració. •Funcions dels elementsconstitutius de l’oració:subjecte i predicat. •Funcions dels elementsdel SN: Esp, nucli, CN.•Funcions dels elementsdel SV: nucli, CD, CI, CRV,CC, CAtr, CPred, CAg.

SAdv

– […] Jo no sé si hi ha lesió del cervell, com en Giberga suposa, o si no n’hi ha: les causes de les ma-lalties mentals (l’etiologia, que ell en diu) les tindran o no, els metges, conegudes… potser sí: jo no hosé pas; però a mi em sembla que no pot ser; que és un misteri tan gran, tan insondable,* com el del’essència i funcionament de la raó mateixa. […] Quantes vegades no m’he penedit del que tu i jo, cria-tures encara i per criatures que fóssim, vam fer al pobre Daniel a la Ciutadella! ¿No ens tocarà tambéuna part de culpa en el desastre de què em parles?

– Home, home! Quina era, la nostra intenció?– Ah!, aquí anava. Vull dir que, amb intenció o sense, però sempre amb una imprevisió cruel, co-

mençant pels de la família i acabant pel darrer xaval del carrer, la societat en massa és qui empeny i es-timba* a aquests fossars* de carn viva que en diem manicomis el noranta per cent dels qui hi pateixen.I això és horrorós, Armengol.

NARCÍS OLLER: La bogeria. Barcanova (text adaptat).

1.23. A partir del fragment reproduït, ¿el narrador estàconvençut de la teoria científica del doctor Giberga?Quina és aquesta teoria? Què en pensa el narrador?

1.24. ¿Creu, el narrador, que cal tenir present un al-tre factor per explicar la conducta anormal de DanielSerrallonga? Quin és aquest factor?

1.25. Quin és el moviment literari que incorpora lesteories i els mètodes científics dins l’obra literària: elRealisme o el Naturalisme? En què es basa aquest mo-viment? Com estudia la naturalesa humana?

1.26. Per què diem que La bogeria és una novel·la in-novadora? Raona la resposta.

activitatsactivitatsactivitats

activitatsactivitatsactivitats

Insondable. Que no pot serinvestigat, comprès.

Estimba. Llança daltabaix.

Fossars. Cementiris

Vocabulari

1918

GramàticaUn

itat

1Gramàtica

La prova de la concordançaSi un verb en singular elpassem al plural, el sin-tagma que haurem decanviar serà el subjecte. Per exemple:A la Marta li agrada elcinema de terror.A la Marta li agraden lespel·lícules de terror.

Recorda

Sintagma nominalEstructura gramatical for-mada per un nom i elselements que l’acompa-nyen (especificadors icomplements).

Recorda

Sintagma verbalEstructura gramatical for-mada per un verb i elselements que l’acompa-nyen, anomenats comple-ments del verb: CD, CI,CRV, CC, CAtr, CPred, CAg.

2.2. El sintagma nominal

El sintagma nominal és l’estructura gramatical que té per nucli un nom.

Aquest nom pot anar acompanyat d’uns altres elements: davant pot dur undeterminant (Det) que l’especifiqui (Esp), i darrere, un adjectiu (Adj) que elcomplementi (CN). Un exemple senzill podria ser aquest:

(1) una carta enamoradaDet N Adj[Esp] [nucli] [CN]

SN

Hem vist, en l’exemple anterior, com un adjectiu fa la funció de CN. Peròno tan sols l’adjectiu pot fer aquesta funció. Fixa’t en els exemples següents:

(2) una carta d’amor (3) una carta que parlava d’amorDet N Prep N Det N oració adjectiva

SPrep [Esp] [nucli] [CN]

[Esp] [nucli] [CN] SNSN

Així doncs, la funció de CN pot presentar formes o estructures diferents:un SAdj, un SPrep o una OAdj.

2.3. El sintagma verbal

El sintagma verbal és l’estructura gramatical que té per nucli un verb.

Aquest verb pot anar acompanyat d’uns altres elements que el complemen-tin (complements verbals). Per exemple:

arribà inexplicablement al nàufragV Adv SPrep

[nucli] [CC] [CI]

SV

2.4. L’anàlisi de l’oració en forma d’arbre

Una manera molt clara de fer l’anàlisi d’una oració és representar-ne l’estruc-tura per mitjà d’un arbre. Fixa-t’hi:

Una carta enamorada arribà inexplicablement a l nàufrag.Det N Adj V Adv PrepDet N

[nucli] [nucli]

[Esp]

[CN] [CC]

[Esp] SPrep[CI]

SN SV[subjecte] [predicat] Categories

oració Estructures[ ] Funcions

2.5. La concordança

Perquè un SN i un SV es puguin unir i formar una oració, els seus nuclis (nomi verb) han de concordar en nombre (tots dos en singular o bé tots dos en plu-ral) i en persona gramatical (tots dos en primera persona, o tots dos en sego-na, o bé tots dos en tercera):

(1) La Rita va llegir la carta en veu alta.3a pers. 3a pers.

sing. sing.

SN SV[subjecte] [predicat]

(2) Les veïnes de la Rita van llegir la carta en veu alta.3a pers. pl. 3a pers. pl.

SN SV[subjecte] [predicat]

[CI]

Unit

at1

21

Unit

at1

2.6. L’el·lipsi del subjecte

En algunes oracions, el subjecte no hi és. Aquesta el·lipsi es fa quan el subjec-te ja és conegut, per tal d’evitar repeticions innecessàries. Per exemple:

(1) Aquell matí, la senyora Rita, amb pas ferm, va baixar a la platja mésd’hora que mai. (2) Carregava un petit cabàs i (3) mirava nerviosament a dre-ta i esquerra.

En les oracions (2) i (3) del text anterior, el subjecte és el·líptic o sobreentès(sabem, pel context, que és la senyora Rita):

(2) (La senyora Rita) carregava un petit cabàs.[subjecte] [predicat]

(3) (La senyora Rita) mirava nerviosament a dreta i esquerra.[subjecte] [predicat]

2.7. Les oracions impersonals

Alguns verbs no tenen subjecte. Llavors diem que la posició del subjecte és bui-da (Ø). La majoria de les oracions impersonals expressen fenòmens naturals,que són esdeveniments que no realitza ningú. Alguns exemples d’oracions impersonals:

Ø Aquest matí feia molt vent.[subjecte] [predicat]

Ø Demà plourà.[subjecte] [predicat]

Ø Aquí s’hi menja molt bé.[subjecte] [predicat]

Ø Hi ha revistes de tota mena.[subjecte] [predicat]

20

GramàticaUn

itat

1Gramàtica

1.27. Escriu en el teu quadern la categoria gramaticalde cada una de les paraules que formen aquestes ora-cions:a) Les civilitzacions antigues van farcir la imaginació

popular d’éssers fantàstics.b) Les dues figures més solemnes del bestiari festiu són

el lleó i l’àguila.

1.28. Classifica les estructures següents en aquestscinc grups: SN, SAdj, SV, SAdv i SPrep.a) Un home perdut enmig del mar.b) Molt més aviat.c) Amb lletra ben clara.d) Van tornar ben espantats.e) Molt content de la feina.

1.29. Identifica el nucli d’aquests sintagmes nominals(SN). Per exemple:Les dotze proves del campionat del món.

N

[nucli]

a) Uns quants països de l’Amèrica del Sud.b) Els vint-i-tres ciclistes més ben classificats.c) Les arrels de l’arbre més alt.d) La dedicació de les alumnes més aplicades.

1.30. Identifica el nucli dels sintagmes següents i des-prés classifica’ls en SAdj i SAdv:a) Molt sovint. d) D’allò més bé.b) Força perillós. e) Molt breument.c) Més aviat nerviós. f ) Orgullós del seu fill.

1.31. Els sintagmes nominals següents estan formatsper l’estructura Det + N + Adj. Sense que canviïn designificat, fes que estiguin formats per Det + N +SPrep. Per exemple:dues cartes amoroses → dues cartes d’ amorDet N Adj Det N Prep N

SPrep

a) Una reixa metàl·lica.b) Unes plantes boscanes.c) Una fàbrica tèxtil.d) Els països meridionals.e) Les aigües fluvials.

1.32. Els sintagmes nominals següents estan formatsper l’estructura Det + N + OAdj. Sense que canviïnde significat, fes que estiguin formats per Det + N +Adj. Per exemple:un menjar que és com el de casaDet N OAdj

→ un menjar casolàDet N Adj

a) Un paisatge que sembla un desert.b) Un terreny que produeix molt.c) Una persona que té gelosia.d) Una paret que és de color gris.

1.33. Identifica el sintagma nominal [subjecte] i elsintagma verbal [predicat] de les oracions següents.Per exemple:Tots els veïns del barri van sortir al carrer.

SN [subjecte] SV [predicat]

a) La carretera general passa actualment pels afores delpoble.

b) Els guardes forestals vigilen els boscos.c) L’incendi de l’any passat només va cremar arbustos

i matolls.d) A quina hora surt el tren de Puigcerdà?e) Per on van entrar els lladres?

1.34. La majoria de verbs exigeixen la presència d’al-gun complement. D’acord amb això, completa lesoracions següents:a) Amb tanta calor, hem hagut d’obrir … [CD].b) L’aigua al congelador es converteix … [CRV].c) L’estàtua de la plaça és … [CAtr]. d) Se n’han anat a viure … [CC de lloc]. e) Aquest quadre el volem regalar … [CI]. f ) He trobat el bacallà … [CPred].

1.35. Analitza en forma d’arbre les oracions següents.T’indiquem, en cada cas, els complements verbals quehi ha.a) La Rita tenia una piga [CD] al nas [CC].b) La dona va escriure una carta [CD] a un home des-

conegut [CI].

activitatsactivitatsactivitats

activitatsactivitatsactivitats

Fixa-t’hiEl verb haver-hi és imper-sonal; per tant, no ha deconcordar amb el sintag-ma que duu al darrere.Per exemple:Hi havia més de cent per-sones.

3. Els signes de puntuació

3.1. El punt

El punt indica una pausa major i s’utilitza al final d’una oració indepen-dent, és a dir, que no està enllaçada sintàcticament amb cap altra.

Hi ha tres menes de punt: el punt i seguit, que separa dues oracions inde-pendents entre si; el punt i a part, que marca la fi d’un paràgraf, i el punt fi-nal, que marca l’acabament d’un text. Observa l’exemple següent:

Observa que, després d’un punt i a part, es deixen tres espais en blanc alprincipi de la primera línia del paràgraf següent. Una altra manera d’indicarque després d’un punt comença un altre paràgraf és deixar tota una línia enblanc, abans de començar el nou paràgraf.

23

Unit

at1

22

GramàticaUn

itat

1ORTOGRAFIA

Per què tenen dos geps els camells?

El camell és l’animal que està més ben adap-tat per recórrer llargues distàncies pel desert,ja que és capaç de resistir molt sense menjarni beure. Aquesta qualitat extraordinària éspossible gràcies als dos geps, que són dosgrans dipòsits de greix.

Quan l’animal ha de passar un llarg pe-ríode de temps caminant pel desert, aprofitael greix dels geps com a font d’aliment permantenir-se.

Paràgraf 1

Paràgraf 2

Punt i seguit

Punt i a part

Punt final

Les abreviatures s’es-criuen amb un punt al fi-nal del mot escurçat(etcètera → etc.).Les sigles, en canvi, s’es-criuen amb majúscules isense punt al final de ca-da mot escurçat (EstatsUnits d’Amèrica → EUA).

c) Aquella noia semblava una gallina despentinada[CAtr].

d) Les veïnes es van assabentar de seguida [CC] detota aquella història [CRV].

1.36. Tenint en compte la concordança que hi had’haver entre els nuclis del SN subjecte i del SV pre-dicat, identifica el subjecte de les oracions següents:a) L’avió supersònic s’enlairarà a un quart de cinc.b) Els pescadors de Palamós encara no s’havien llevat.c) Únicament han superat la prova vint-i-tres alumnes.d) A la Rita li agradaven els nois forçuts.e) Les nostres atletes han guanyat cinc medalles d’or.f ) Han arribat al port de Tarragona quatre vaixells.

1.37. Identifica els verbs de les oracions següents i di-gues quins tenen el subjecte el·líptic o sobreentès:La senyora Rita va tancar la carta i es va posar verme-lla. Es va acostar l’ampolla al pit i la va abraçar ben fort,com si fos un home. En acabat, va sortir de casa i va bai-xar al port.

1.38. A continuació tens quatre oracions, dues de lesquals són impersonals. Identifica-les, i després diguesquin és el SN subjecte de les altres dues.a) Aquest matí feia molt vent.b) M’agraden les pel·lícules sentimentals.c) A les set arriben dos trens alhora.d) A la fira hi havia discos de totes les èpoques.

1.39. Digues a quina modalitat de l’oració (enuncia-tiva, interrogativa, exhortativa o exclamativa) corres-pon cada una de les intencions següents:a) La persona que parla vol afirmar o negar un fet, una

realitat, etc. (modalitat …)b) La persona que parla vol ordenar o prohibir una ac-

ció. (modalitat …)c) La persona que parla vol expressar sorpresa, desig,

amenaça… (modalitat …)d) La persona que parla vol preguntar alguna cosa.

(modalitat …)

1.40. Classifica aquestes oracions segons la modali-tat (enunciativa, interrogativa, exclamativa o exhorta-tiva):

a) Ja no estic sol!b) Estudia’t bé el mapa que t’adjunto.c) Oi que l’amor no té gaire pressa?d) La carta va arribar amb tres dies de retard.

1.41. Escriu les frases que en Joan diria a la Neus enaquestes circumstàncies:a) En Joan vol saber el dia de l’aniversari de la Neus

(modalitat interrogativa): …b) En Joan no vol que la Neus fumi tant (modalitat

exhortativa): …c) En Joan vol expressar que el que ha dit la Neus no

té tanta importància com ella creu (modalitat excla-mativa): …

d) En Joan vol informar la Neus que la Rosa ha apro-vat l’examen de conduir (modalitat enunciativa):…

1.42. Escriu tres oracions que siguin impersonals: laprimera oració haurà d’explicar un fenomen natural(quin temps fa?); la segona oració haurà de tenir elverb haver-hi i un SN en plural, i la tercera oracióhaurà de tenir el pronom es i el verb viure.

1.43. Respon en veu alta aquestes preguntes:a) Com s’anomenen els grups en què es classifiquen

les paraules: categories, sintagmes o funcions?b) Quines són les nou categories gramaticals?c) Com se’n diu del sintagma format per l’estructura

prep + SN?d) Quan parlem dels complements del verb, a què ens

referim: a categories gramaticals, a sintagmes o afuncions?

e) Quins són els complements del verb?

1.44. Completa els buits de les frases següents:a) En fer l’anàlisi gramatical d’una oració, hem de con-

siderar tres nivells: nivell A, les … gramaticals; nivellB, els … o estructures, i nivell C, les … sintàctiques.

b) En una oració, el SV [predicat] ha de concordaramb el SN […] en nombre i …

c) La funció de CN pot presentar estructures dife-rents: un …, un sintagma … o una oració …

d) Les oracions … són les que no tenen subjecte, jaque la posició del subjecte és … (Ø).

activitatsactivitatsactivitats

activitatsactivitatsactivitats

3.4. Els dos punts

Els dos punts marquen una pausa mitjana i s’utilitzen principalment perintroduir un exemple o una enumeració que explica o aclareix una ideaanunciada.

Per exemple:

Les migracions forçoses es produeixen quan l’emigrant es veu obligat a aban-donar el seu país per un motiu de pes. Per exemple: guerra, persecució política, trà-fic d’esclaus, etc.

Els dos punts també s’usen per introduir citacions textuals o les paraulesd’una altra persona. Per exemple:

Vaig sentir un crit darrere meu: «No facis més l’ase, que ja ets massa gran!».

3.5. L’abreviatura etc. i els punts suspensius

Ja saps que els punts suspensius marquen una oració que resta inacabada.Doncs bé, al final d’una enumeració inacabada, escrivim punts suspensiuso l’abreviatura etc. Però en cap cas no podem escriure les dues coses alhora.

Menjava de tot: carn, verdura, fruita…Menjava de tot: carn, verdura, fruita, etc.

25

Unit

at1

3.2. El punt i els signes d’interrogació i d’admiració

Si el signe d’interrogació (?) i el d’admiració (!) coincideixen amb un punt,aquest s’elimina. En aquest cas, la primera lletra de la frase següent s’escriu ambmajúscula. Fixa-t’hi:

–Ui, quin mal m’has fet! Em surt sang del nas.–Que t’he fet mal? Ha estat sense voler.

Tanmateix, si els signes ? i ! coincideixen amb uns altres (el punt i coma,la coma, el guió…), aquests no s’eliminen. Observa:

–Encara no ha acabat?; no sabia que fos tan lent.«Ja n’hi ha prou!», cridà indignat.–Quina caseta més bonica! –va exclamar alegrement.

En aquests casos, la primera lletra de la frase següent s’escriu amb minús-cula.

3.3. El punt i coma

El punt i coma indica una pausa mitjana, més llarga que la coma i méscurta que el punt. Per això s’utilitza per separar dues oracions completes,però que estan estretament relacionades pel significat.

Per exemple:

L’alfabet llatí s’ha imposat a l’Europa occidental; l’alfabet àrab, en canvi, pre-domina en nombrosos països del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà.

L’ús més clar del punt i coma és el que es troba en les enumeracions, quanels elements que componen la sèrie són complexos i contenen comes. Perexemple:

Als pobles, per regla general, hi ha tres elements essencials: la plaça, que és elcentre de la vida en comú; l’ajuntament, que és la seu de l’autoritat política, i l’es-glésia, que és el focus de la vida religiosa.

24

OrtografiaUn

itat

1Ortografia

Recorda

Recorda que els puntssuspensius són tres (…)i que l’abreviatura etc.porta sempre una comaal davant.

1.45. Copia els textos següents i separa amb un puntles oracions que els formen (recorda que després delpunt escrivim lletra majúscula).a) Les selves verges tropicals són de vital importància, ja

que regulen el cicle vital de l’aigua en tota l’escorça ter-restre la deforestació progressiva de l’Amazònia ha sus-citat una gran polèmica internacional.

b) El fenomen de les metròpolis és força recent les gransciutats, amb més d’un milió d’habitants, eren fenò-mens excepcionals fins al segle XX.

1.46. Copia els textos següents i separa les duesoracions que els formen amb un punt i coma (re-corda que després del punt i coma escrivim lletraminúscula).

a) La riquesa més important dels boscos és, sens dubte, laseva aportació ecològica principalment perquè compen-sen els efectes negatius de les activitats industrials.

b) Molière fou un dramaturg extraordinari també va seractor i director d’una companyia teatral.

1.47. Copia el text següent i puntua’l amb dos punts(un cop), el signe d’admiració (tres cops) i el d’inter-rogació (un cop). Escriu lletra majúscula quan calgui.

ulisses, gemegant per la seva sort, digué[] «ai, pobre demi[], amb quines nuvolades m’obsequien els déus[]aquesta pobra nau podrà resistir el temporal[] tant de bohagués mort amb la glòria del valor i de l’esforç[] ara, encanvi, és més trista la mort que m’espera».

activitatsactivitatsactivitats

activitatsactivitatsactivitats

Recorda

El signe d’interrogacióes posa al final d’unaoració interrogativa. Volsdir que vindrà?El signe d’exclamació esposa al final d’una ora-ció exclamativa. No m’hopuc creure!

Observa que, en aquestscasos, abans de l’últimelement de la sèrie intro-duït per les conjuncionsi, o o ni, hi hem d’escriu-re una coma en lloc d’unpunt i coma.

4. El text informatiu

4.1. La notícia, la crònica i el reportatge

La notícia

La notícia és un article informatiu que explica un fet o un esdeveniment d’ac-tualitat de la manera més objectiva possible.

Les notícies solen presentar el titular (de vegades amb títol i subtítol), l’en-tradeta (paràgraf que conté les dades bàsiques) i el cos (explicació detallada deles circumstàncies).

El contingut d’una notícia sol respondre les sis preguntes bàsiques que hiha en aquesta estrella de la informació:

27

Unit

at1

26

OrtografiaUn

itat

1TIPUS DE TEXTOSEl text informatiu (o pe-riodístic) presenta infor-macions sobre fets i es-deveniments d’actualitat(notícies) amb l’objectiude fer arribar al públic engeneral tot allò que pas-sa al món.

El llenguatge informatiuo periodístic ha de serclar i concís per tal d’ar-ribar amb facilitat al mà-xim nombre possible delectors o d’oients. Peraixò, els periodistes hand’utilitzar la forma estàn-dard de la llengua, és adir, la variant correcta mésneutra i més estesa.

Els textos periodísticsnormalment es carac-teritzen pels paràgrafscurts, les frases senzi-lles i el vocabulari gene-ral o divulgatiu (amb les explicacions oportunesquan els termes espe-cífics són inevitables).

El text informatiu és pro-pi dels mitjans de comu-nicació: diaris, revistes,ràdio i televisió.

AVUI

12 de setembre de 2001

Dimarts apocalíptic als EUAUna cadena d’atemptats sense precedents fan milers de morts, ensorren les Torres Bessones i col·lapsen el país

Cristina Rius / Diana Negre

CORRESPONSALSNOVA YORK / WASHINGTON

L’horror del terrorisme va colpejar

ahir amb duresa els Estats Units,

que van ser víctimes del pitjor epi-

sodi que un guionista cinematogrà-

fic hauria imaginat mai. El cop

terrorista més greu del món va sac-

sejar gairebé simultàniament

Washington i Nova York, on l’acció

més espectacular va provocar l’es-

fondrament de les torres bessones

del World Trade Center i d’un altre

edifici.La cadena d’esdeveniments trà-

gics va començar poc abans de les

nou del matí (hora local) a Nova

York quan dos avions es van esta-

vellar, amb pocs minuts d’interval,

contra les dues torres de 110 plan-

tes que s’alçaven al sud de l’illa de

Manhattan. Una hora després de

les col·lisions, una de les torres es

va esfondrar en una imatge

retransmesa en directe per les

televisions. Mitja hora més tard es

va esfondrar la segona, i va sub-

mergir Manhattan en un núvol

gegantí de fum, pols i cendra.

A Washington, un altre avió

segrestat es va estavellar contra el

Pentàgon, l’enorme complex immo-

biliari on hi ha la seu del departa-

ment de Defensa, on va provocar

un nombre indeterminat de vícti-

mes. Un quart avió desviat per pira-

tes aeris es va estavellar a

Pensilvània.Tot Estats Units va seguir en

directe les escenes de pànic difo-

ses per les televisions: als carrers

de Manhattan, vianants coberts de

cendra corrien en totes direccions;

cotxes de la policia circulaven

amunt i avall amb les sirenes enge-

gades, i molts testimonis ploraven

davant l’espectacle dantesc.

Ahir a la nit les autoritats nord-

americanes no havien donat cap

balanç oficial, tot i que l’alcalde

Giuliani va deixar clar que seria

molt superior al de qualsevol

expectativa i que, en tot cas, triga-

ria a conèixer-se un o dos dies.

Tot i que encara no hi ha hagut

cap reivindicació, el grup terrorista

del multimilionari saudita Ossama

bin Laden és el principal sospitós

de l’autoria dels atemptats.

(Adaptació)

Qui?

Per què?

Com?

On?

Quan?

Què?

1.48. Copia els textos següents i col·loca els dos puntsen el lloc adequat:a) D’entre les fabuloses narracions que recull el llibre

Les mil i una nits, en destaquen unes quantes quehan deixat una bona empremta en la literatura eu-ropea Alí Babà, Aladí i Simbad el mariner.

b) El diccionari defineix el mirall d’una manera moltcientífica «Làmina de vidre amb un bany d’argenta la part posterior, la qual forma imatges per refle-xió dels raigs de llum».

c) El pare, abans d’anar-se’n, li va donar tres peres i liva dir «Guarda aquestes tres peres. Quan trobis algúque se’t faci amic, parteix una pera en dos bocins, unde gros i un de petit, i dóna a triar a l’amic el bocíque vulgui».

d) El trajecte o curs d’un riu se sol dividir en tres partsel curs alt, el curs mitjà i el curs baix.

e) La revista té una periodicitat semestral surt cada sismesos.

1.49. Torna a escriure el text següent i puntua’l amb dospunts (un cop), punt i coma (dos cops) i coma (un cop):En el si del cristianisme es distingeixen diferents confes-sions religioses l’ortodoxa, predominant als països eslausla protestant, majoritària als països anglosaxons i escan-dinaus l’anglicana, practicada al Regne Unit i la catòli-ca, practicada arreu del món.

1.50. Copia el text següent i puntua’l amb quatrepunts i dos punts i coma. Escriu majúscula on calgui.

La salutació en l’antiguitatNo se sap amb exactitud quan va néixer la salutació[] alprincipi va ser una manifestació tàctica de no agressió:una mà estesa, oberta, demostrava que no es portava ar-mes[] a l’època antiga, els egipcis se saludaven inclinantel cos i abaixant una mà fins al genoll[] els jueus, ambuna inclinació de cap i una abraçada[] els romans, ambl’avantbraç al pit o amb el braç enlaire i el palmell estès[]a l’edat mitjana, l’etiqueta va imposar que l’home es des-cobrís com a mostra de respecte, i al segle XVII es van ge-neralitzar alguns costums, com el de besar la mà a les da-mes, les inclinacions i les reverències[]

Nova enciclopèdia de l’estudiant

1.51. Copia aquest fragment de la lectura amb la pun-tuació adequada (hi has d’escriure també les majúscu-les). Després compara la teva puntuació amb la deltext original (pàgina 8).

No s’estranyi de rebre la meva carta[] té raó que no ensconeixem de res[] però podem arreglar-ho tot seguit per-què[] miri[] ja em presento[] sóc la senyora RitaAimengual[] d’Arenys de Massavall[] i tinc una certaedat[] de moment[] més m’estimo no entrar en detalls[]amb això ja n’hi ha prou[] no troba[]

Asseguren que sóc bastant bonica[] a mi no m’ho sem-bla[] perquè al nas hi tinc una piga mal posada i[] alclatell[] uns cabells rebels que[] així que em distrec[] emfan semblar una gallina despentinada[]

Dictats per preparar

Coses de la senyora Rita Aquell matí, la senyora Rita, amb pas ferm, va baixar ala platja més d’hora que mai. Carregava un petit cabàsi mirava nerviosament a dreta i esquerra. Com que elspescadors encara no s’havien llevat, com que cap guàrdiamunicipal no passava per allí, com que els nens i les ne-nes dormien, no es va adonar ningú d’allò que la senyo-ra Rita va fer. I jo no ho sabria si no fos perquè va ex-plicar-m’ho ella mateixa, ara ja fa temps.

JOAN ARMANGUÉ:

La barca fantasma i altres contes.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Una testa originalL’endemà al matí em vaig llevar tard. Vaig obrir unamica el portaló perquè entrés aire i llum i, posant-me da-vant d’aquell mirall que multiplicava les fesomies, vaigcomençar a pentinar-me. L’aire humit m’havia descargo-lat els rulls. Els cabells se m’havien tornat flonjos i pasto-sos. Vaig lligar-me’ls, a part, en dues castanyetes a cadacantó del cap, i de la mata més grossa en vaig fer una tre-na, que em penjava per darrere, ornamentada al capda-vall amb un llacet. Em vaig posar un mocador de sedallampant, i vet aquí una testa original.

JOAQUIM RUYRA: El rem de trenta-quatre.

Edicions 62.

activitatsactivitatsactivitats

activitatsactivitatsactivitats

El reportatge

El reportatge és un treball periodístic que consisteix a desenvolupar i docu-mentar de manera àmplia un tema determinat, que no sempre ha de ser d’es-tricta actualitat.

Els reportatges poden compondre’s d’unitats significatives autònomes. Perexemple: una notícia, una entrevista, un fet anecdòtic d’interès, un conjuntd’imatges (fotografies i il·lustracions), etc.

29

Unit

at1

La crònica

La crònica és un article periodístic que, a més d’informar, ofereix elementsd’anàlisi i valoració. Per això, la crònica sol anar a càrrec d’un especialista enla matèria o bé d’un reporter que ha investigat sobre el terreny els fets que escomenten, les causes i les conseqüències, les opinions dels afectats, etc.

El cronista, en el seu article, no ofereix una simple informació freda i dis-tant, sinó que s’hi implica de manera personal i en fa una interpretació prò-pia. La crònica, doncs, reflecteix l’estil literari de l’autor o autora.

28

Tipus de textosUn

itat

1Tipus de textos

Margarida grossa per adobar (1900). MCGO.

Camp de fajol (1892) de Joaquim Vayreda i Vila.Oli s/tela. MCGO.

Si mai aneu a Olot, a més de visitar els voltants, ambles fonts i els volcans apagats, no deixeu de visitar elseu museu, anomenat Museu Comarcal de la Garrotxa(MCGO).

E l s o f i c i s t r a d i c i o n a l sUna part del museu exhibeix documentació gràfica iutillatge relatiu a alguns dels oficis tradicionals de laGarrotxa: els teixidors, els carboners, els esclopaires,els culleraires... S’ha d’esmentar també la fosa de cam-panes i la fabricació d’imatges religioses de guix, ano-menades Sants d’Olot.

L ’ E s c o l a d ’ O l o tEn aquest museu es poden contemplar diverses pintures de l’Escolad’Olot, que és com s’anomena una tendència pictòrica manifestada afinals del segle XIX i que va agrupar alguns artistes olotins amb d’altresprocedents d’altres indrets. Els pintors d’aquesta escola agafaven elpaisatge com a tema principal de les seves pintures.

E l s V a y r e d aEl fundador de l’Escola d’Olot va ser Joaquim Vayreda(1843-1894), d’una de les famílies més conegudesd’Olot. La seva obra pictòrica es va centrar en el paisat-ge olotí, i, progressivament, va anar prescindint de lafigura. El seu germà Marià, que tenia un estil semblant,solia introduir més figures en les seves pintures, com enla famosa obra Combregar a muntanya, una de les granspeces del Museu d’Olot. Marià Vayreda va ser tambéun gran escriptor.

Els claustres de l’Hospici, seu del MCGO.

U n a v i s i t a a l M u s e u d ’ O l o tEL BANC DE LES DONESA Bangla Desh, que és un dels països més pobres delmón, va néixer, encara no fa vint-i-cinc anys, un bancmolt especial: el banc dels pobres i, en especial, de lesdones. És el Banc Grameen, que en bengalí vol dirBanc del Poble, fundat per Mohammad Yunus poctemps després que acabés els estudis, entrés a la uni-versitat com a professor d’Economia i veiés que totesles teories que havia après no servien per ajudar unagent que vivia en la misèria més terrible.

Quan Mohammad Yunus va començar a treballarde professor d’Economia, es va posar inútilment encontacte amb bancs, institucions i el Govern perquèdeixessin diners als pobres perquè compressin eines,llavors, materials, terra o un petit local on poder tre-ballar i així sortir, de mica en mica, de la pobresa tangran en què vivien. Però no hi va haver res a fer, per-què a tot el món el principi fonamental per obtenirun préstec és tenir garanties.

Llavors Yunus i alguns dels seus alumnes vandemanar petites quantitats de diners com si fossin pera ells i, després, les van deixar als pagesos pobres queles necessitaven. Val a dir que tots van complir i lesvan tornar en els terminis establerts. L’operació es vaanar repetint i cada vegada s’hi incorporava mésgent, fins que el 1983 es va constituir el BancGrameen. Els principals clients d’aquest banc sóndones, molt més responsables que els homes.

Per beneficiar-se d’un préstec del Banc Grameenno es necessiten avaladors, però s’exigeix que els queels demanen ho facin en grups de cinc i es reuneixinper ajudar-se i aconsellar-se si algú del grup no se’nsurt. Un cop han tornat l’import del préstec, en podendemanar un altre d’import superior i, d’aquestamanera, millorar a poc a poc la seva situació. En l’ac-tualitat el Banc ja té dos milions i mig de clients, unnoranta-cinc per cent dels quals són dones.

L’ajuda directa a les dones ha servit també per dig-nificar-les, ja que, quan s’ha sabut el cas d’algunaclienta que era maltractada pel marit, se l’ha advertitque havia de donar la cara i denunciar-lo. No estan

disposats a deixar diners a qui permet que la maltrac-tin. D’aquesta manera, el paper més important queles dones exerceixen en aquella societat ha fet quemolts homes les respectin més, sigui perquè s’adonenque ja no depenen tant d’ells, sigui perquè veuen queles famílies funcionen millor amb els ingressos queobtenen. També ha estat més fàcil establir un certcontrol sobre la natalitat a mesura que ha augmentatel nivell de vida, i gràcies a això ja no es veuen tantescriatures abandonades i famèliques pels carrersdurant tot el dia. Ara les poden alimentar millor.

El Banc, a més a més, ha establert l’obligació queels clients s’aprenguin de memòria, i les practiquin,un conjunt de normes elementals de comportament:començar per conrear i consumir vegetals, no beureaigua contaminada, construir pous morts que recullinles matèries fecals, escolaritzar els fills, sobretot lesnenes, que abans rarament tenien accés a escola...

Amb l’actuació d’aquest Banc, s’intenta que lagent pugui treballar al mateix lloc on ha nascut i vis-cut, sense necessitat de traslladar-se a les grans capi-tals, on seria una mà d’obra barata i sempre a punt dequedar en atur.

JOAQUIM CARBÓ:Cavall Fort, núm. 912

(adaptació).

Mohammad Yunus, fundador del banc de les dones.

31

Unit

at1

30

Tipus de textosUn

itat

1Tipus de textos

1.52. Després de llegir la notícia de la pàgina 27,comprova si pots respondre les sis preguntes del’estrella de la informació:Qui? Què? Quan?Com? Per què? On?

1.53. Escriu un títol per a cada una de les notí-cies breus següents:

1.54. Explica les característiques més importantsdel llenguatge informatiu. Utilitza en la teva ex-plicació els mots estàndard, objectiu i divulgatiu.

1.55. Respon aquestes preguntes:a) Com s’anomena l’article periodístic que, a més

d’informar, ofereix elements d’anàlisi i valoració?b) Quin és el treball periodístic que desenvolupa

i documenta de manera àmplia un tema deter-minat?

c) Com s’anomena l’article periodístic que expli-ca un fet d’actualitat de la manera més objec-tiva possible?

1.56. Redacta per a un diari les dues notícies se-güents. Sigues creatiu: inventa’t els detalls de cadaun dels apartats.

1.57. Llegeix el text de la crònica «El banc de lesdones» (pàg. 28) i després fes-ne un esquema i unresum. En acabat, explica quina valoració fa l’au-tor d’aquestes qüestions:a) La situació econòmica de Bangla Desh.b) Les teories econòmiques que s’ensenyen a les

universitats.c) La política econòmica dels bancs.d) El funcionament, les condicions i els clients

del Banc Grameen. e) La dignificació de les dones.

1.58. En grups de tres prepareu un reportatge am-pli d’un país (o d’una ciutat) per tal de donar-loa conèixer a través d’un diari o d’una revista.Després podeu editar tots els treballs amb foto-grafies i il·lustracions, a la revista de l’escola.

activitatsactivitatsactivitats

activitatsactivitatsactivitats

Nova York. Un centenar de taurons han sembratel pànic a les costes de Florida, als Estats Units. Elcap de setmana passat sis persones, cinc d’elles sur-fistes, van haver de ser ingressades amb ferides alspeus, les cames i les mans. El mes de juliol passat,a Pensacola, un tauró va arrencar la cama a unnen de vuit anys, i li va ser reimplantada desprésde recuperar-la del coll de l’animal.

IDOYA NOAIN:

El Periódico, 21 d’agost de 2000.

1a notícia:

Nicolosi. Setanta famílies que viuen a Nicolosi, la

localitat més amenaçada per l’erupció del volcà

Etna, van rebre ahir un primer avís d’evacuació da-

vant la impossibilitat de frenar els rius de lava que

llisquen des de fa quatre dies per les faldes de la

muntanya. La capa de lava, que és de quatre me-

tres de gruix, avança a raó de 50 metres per hora.

Ara ja es troba a quatre quilòmetres del poble.

ANSA / RAGONESE SCARDINO:

El Periódico, 23 de juliol de 2001.

qui què

cinc esquiadors accident mortal

quan on

ahir / tarda Sant Joan de l’Erm

com per què

esquiant fora de pista allau de neu / vent

2a notícia:

qui què

tres científics descobriment d’un fàrmac

quan on

aquesta setmana Suècia

com per què

proves de laboratori tractament del càncer

La càrrega (1903) de Ramon Casas. MCGO.

U n a v i s i t a a l M u s e u d ’ O l o t

L a c à r r e g a

Una de les grans peces del Museu d’Olot és La càrrega, un olipintat l’any 1903 per Ramon Casas. Només per ella sola ja val lapena de fer una visita a aquest museu.

L ’ e d i f i c i

El Museu Comarcal de la Garrotxa està instal·lat a latercera planta d’un edifici de pedra negra que en diuenl’Hospici. El van construir fa més de dos-cents anys,destinat, efectivament, a fer d’hospici, encara que no hatingut mai aquesta funció. Potser la cosa més sobresor-tint d’aquest edifici és el pati, d’una gran austeritat, queté el poder d’evocació propi dels espais descoberts inte-riors.

E l s e s c u l t o r s

L’escultura olotina té dos grans noms, Miquel Blay (1866-1936)i Josep Clarà (1878-1958). El grup escultòric Els fonedors és unbronze de Miquel Blay d’una gran força i expressivitat. Els bron-zes i els marbres de Clarà, com el grup escultòric Alegria infantil,tenen una gràcia delicada molt pròpia d’aquest escultor. AlMuseu d’Olot es conserven també algunes figures de pessebre deRamon Amadeu, el més representatiu dels pessebristes.

José Maria Cao Luaces. MCGO.

Desencant (1900) de Miquel Blay i Fàbregas. Guix. MCGO.

ALBERT JANÉ:Cavall Fort, núm. 639(adaptació).

E l s c a r t e l l s

A l’època del Modernisme és quan el cartellisme coneixun gran esclat. Algunes cases comercials encarregarena artistes de prestigi els cartells que anuncien els seusproductes o serveis. El Museu d’Olot conserva un con-junt de cartells molt vistosos i característics d’aquellmoment.

ActivitatsGramàtica

1.59. Classifica les oracions següents d’acord amb lamodalitat: enunciativa, interrogativa, exclamativa o ex-hortativa.a) Fes-me un retrat.b) El dibuixant va fer una exposició a la plaça del poble.c) On has deixat els pinzells?d) Quina llàstima que no hagis vingut!

1.60. Escriu la categoria gramatical de cada una deles paraules que formen les oracions següents:a) L’Elisenda va enviar la carta sense segell.b) El seu germà petit plorava darrere l’armari.c) Ara dorm tranquil·lament a l’habitació.d) El noi es trobava sol i entristit.

1.61. Escriu quin tipus de sintagma (SN, SV, SAdj,SAdv) formen les estructures següents:a) El diccionari de sinònims.b) Corria molt de pressa.c) Una cara molt pigada.d) Molt amablement.e) Ben eixerit.

1.62. Identifica el nucli d’aquests SN:a) Una mirada fulminant.b) Els dos passatgers que han perdut l’avió.c) Les molles d’aquest matalàs.d) Alguns remeis casolans que aplicava l’àvia.

1.63. Els sintagmes nominals següents estan for-mats per l’estructura Det + N + OAdj. Sense que can-viïn de significat, fes que estiguin formats per Det + N+ Adj. Per exemple:Un país que és al nord. → Un país nòrdic.

a) Una malaltia que és causada per infecció.b) Un producte que té com a base la llet.c) Unes persones que tenen molta por de qualsevol cosa.

1.64. Identifica el sintagma nominal [subjecte] i elsintagma verbal [predicat] de les oracions següents. Perexemple:Les glaçades de l’hivern han matat totes les plantes.

SN [subjecte] SV [predicat]

a) La riuada de l’estiu es va endur el pont nou.

b) Els arbres de ribera necessiten molta humitat.c) Els ocells migradors arriben cada any a principis de

primavera.d) On viuen els teus cosins?e) Per què ha tallat la carretera la policia?

1.65. Sovint podem representar el subjecte el·lípticd’una oració per mitjà d’un pronom personal (jo, tu, ell...)o, si no és una persona, per mitjà d’un pronom demos-tratiu (això, allò). Utilitza el pronom adequat en cada fra-se en funció del sentit i de la persona gramatical del verb.

a) (…) et deixo les claus del cotxe damunt la calaixera.b) Heu visitat el Museu de Cera (…)?c) (…) no vindran fins a l’estiu.d) Això, fes-ho (…)e) … hem de ser a casa abans de les onze de la nit.f ) Quant val (…)?g) (…) va ser un espectacle excepcional.

1.66. Analitza en forma d’arbre les oracions se-güents. T’indiquem, en cada cas, quins són els comple-ments verbals que hi ha.a) L’Enric va obrir la porta de l’ascensor [CD].b) Aquesta llet és agra [CAtr].c) El ratolí es va amagar sota la calaixera de la nostra ha-

bitació [CC].d) Ha demanat ajuda [CD] a les seves amigues [CI].

1.67. Tenint en compte la concordança que hi had’haver entre els nuclis del SN subjecte i del SV predi-cat, identifica el subjecte d’aquestes oracions:a) L’ampolla s’allunyava de la platja.b) A mi només m’interessen els homes misteriosos.c) Em fa mal el queixal del seny.d) Per aquell carrer no hi passa mai cap taxi.

1.68. Canvia l’element destacat pel que hi ha entreparèntesis i comprova en quins casos has de canviar laforma verbal.a) La teva companyia (les teves promeses) ho és tot per

a mi.b) Oi que l’amor (els sentiments) no té gaire pressa?c) Aquests pèls blancs (la barba) m’envelleixen una

mica.d) Al nas hi tinc una piga mal posada (tres pigues mal

posades).e) Jo (vosaltres) no podria viure sense ella.

33

Unit

at1

Racó d’Internet

32

Unit

at1

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca Preferits

Vincles

Internet

Adreça www.espaibarcanova.cat

La portadaINTRODUCCIÓ

Internet ha transformat el món de la premsa escri-ta. Hi ha hagut un canvi important: els diaris de pa-per tradicionals han creat una edició digital que per-met al lector de saber les notícies al moment i nohaver d’esperar l’endemà per conèixer-les. Quanpassa algun fet transcendental, els webs dels dia-ris reben milions de visites en un sol dia.

L’altre gran canvi és que han aparegut els diarisdigitals, és a dir, noticiaris que només es poden lle-gir a Internet i que no tenen cap edició en paper.

TASCA

En aquesta unitat veurem exemples dels dos tipusde webs a partir de l’estudi d’una part important dequalsevol diari: la portada. La portada no és solament la primera pàgina que veiem; sovint és l’única. Per aixòels periodistes dediquen molt temps a elaborar-la.

PROCÉS

Com es dissenya la portada?1. Entra en els enllaços 1-7 de www.espaibarcanova.cat i trobaràs les portades del dia d’alguns diaris d’arreudel món. Concentra’t en el disseny i mira quina impressió et fan. Intenta descriure-les amb dos adjectius (atrac-tiva, densa, avorrida, ordenada…). Quin diari escolliries? Quin no escolliries mai? Per què? 2. En una portada s’hi combinen tres elements: el text informatiu, els titulars i les imatges. Si els titulars i lesimatges són molt grans, el text no podrà ser tan extens, i a la inversa. En quin dels diaris anteriors trobes quehi ha més bona proporció entre els tres elements?

Quines són les notícies més importants?3. Del conjunt de notícies que arriben a la redacció d’un diari, els periodistes trien les que consideren més impor-tants. Imaginem que és dilluns i el dia anterior hi ha hagut jornada de lliga i també un concert d’un artista moltconegut. Cada diari ha de triar una imatge com a fotografia de portada. Un diari triarà el concert, un altre un par-tit i un altre una imatge ben diferent: una fotografia d’una gran nevada a la muntanya, per exemple.

En l’enllaç 9 trobaràs una llista de notícies que van passar en un mateix dia. Digues amb quines et queda-ries si haguessis de dissenyar la portada de l’endemà. Després mira en l’enllaç 10 algunes portades d’aquelldia i comprova quin diari s’ha acostat més al que tu has escollit.

Anàlisi final4. Fixa’t en la portada de l’edició impresa d’alguns diaris en català (enllaços 11-15) i omple la graella per ana-litzar tant aspectes del disseny com de la tria de notícies (enllaç 5).

RECURSOS

Per elaborar aquest treball cal entrar en el web www.espaibarcanova.cat

Activitats

35

Unit

at1

1.69. Llegeix atentament aquest text i despréscontesta les preguntes que hi ha més avall:

Els gegants, els capgrossos i les bèsties festives1 Els mites de gegants i de bèsties fantàstiques2 són comuns a totes les cultures. Les civilitza-3 cions antigues van farcir la imaginació popu-4 lar d’éssers fantàstics, als quals atribuïen tot 5 allò d’inexplicable que els envoltava. El seu 6 univers estava poblat de follets, de fades, de 7 déus, de gegants i dels personatges més di-8 versos.9 La tradició oral i la manca d’imatges van

10 alimentar la fantasia popular. En una societat 11 analfabeta en què les imatges estaven limita-12 des a les decoracions dels edificis, la perícia13 oral del narrador i la imaginació de l’oient 14 exageraven els fets i els convertien en mites o 15 llegendes. La necessitat de plasmar aquestes 16 contalles va fer reproduir figures que eren 17 representades de forma teatral.

JAN GRAU:

Les figures de la festa (adaptació).

a) Digues la categoria gramatical d’aquestes paraules:– Imaginació (3), follets (6), perícia (12).– Comuns (2), antigues (3), oral (9).– Als quals (4), allò (5), què (11).– De (1), a (2), en (10).– Van farcir (3), envoltava (5), estaven (11).

b) Digues quina classe de sintagma (SAdj, SPrep oOAdj) fa de complement d’aquests noms:– Mites (1).– Fantasia (10).– Perícia (12).– Figures (16).

c) Identifica el subjecte d’aquests predicats:– Són comuns a totes les cultures (2).– Van alimentar la fantasia popular (10).– Exageraven els fets (14).

d) Digues quin és el SV predicat d’aquests subjectes:– Les civilitzacions antigues (2-3).– Les imatges (11).– La necessitat de plasmar aquestes contalles (15-16).

e) Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes se-güents:– Comuns a totes les cultures (2).– La fantasia popular (10).

– En mites o llegendes (14-15).– De forma teatral (17).

f ) Fes l’anàlisi sintàctica de les oracions següents en for-ma d’arbre:– Les civilitzacions antigues van farcir la imaginació

popular d’éssers fantàstics (2-4).– La tradició oral i la manca d’imatges van alimen-

tar la fantasia popular (9-10).

Ortografia

1.70. Copia el text següent i puntua’l amb el punt(quatre cops) i el punt i coma (un cop).

Per què es produeixen la rosada i el gebre?La part de l’atmosfera més pròxima a la Terra conté unaquantitat apreciable de vapor d’aigua, que s’anomena humi-tat ambiental Quan durant la nit baixa la temperatura,aquest vapor d’aigua es refreda i es condensa sobre el sòl, lavegetació i d’altres objectes en forma de petites gotetes, ano-menades rosada La rosada desapareix per evaporació tan bonpunt el sol comença a escalfar amb intensitat Durant l’hi-vern les baixes temperatures congelen les gotetes d’aquesta ro-sada i es converteixen en cristalls de glaç Aquest fenomen esconeix amb el nom de gebre si el fred és tan intens, que finsi tot arriba a solidificar l’aigua, llavors parlem de glaçada.

1.71. Copia aquests fragments de la lectura i pun-tua’ls. Tingues en compte que hauràs d’utilitzar el signedels dos punts una vegada en cada fragment.a) No ens coneixem de res[] però podem arreglar-ho tot

seguit perquè[] miri[] ja em presento[] sóc la senyoraRita Aimengual[] d’Arenys de Massavall[]

b) Ahir vaig pensar[] «Vols dir que al món pot haver-hires de més misteriós que un home perdut en una illaenmig del mar[] nàufrag de fa anys[] amb la barballarga[] sol i necessitat d’amor[]»

c) De vegades[] passejant pel carrer[] alguns senyors esgiren i diuen[] «Alça[] Manela[]»

1.72. Copia i puntua aquest diàleg. Escriu-hi aquestssignes: el punt (5 vegades), l’interrogant (3), l’admiració(2) i la coma (4).–Que no em sents[] Vols deixar el diari d’una vegada[] –Però què passa[] –Ho saps prou bé[] Au[] vinga[] no facis el despistat[] Mira[]es tracta d’una màquina horrible que la Glòria anomenaRobbie[]

34

ActivitatsUn

itat

1–No és cap màquina horrible[] Aquest robot és el millorque hi ha al mercat[] És més intel·ligent que la meitat delpersonal de la meva oficina[] –Tant se me’n dóna[] que sigui molt intel·ligent[]

ISAAC ASIMOV:

Robbie (adaptació).

1.73. Algunes conjuncions, com ara no obstant això,així i tot, o si no, per tant i en canvi, se solen utilitzar en-tre un punt i coma i una coma. D’acord amb això, pun-tua aquestes frases:a) Tenia una lesió al turmell no obstant això va córrer la

cursa.b) L’àrbitre ens va anul·lar un gol així i tot vam guanyar

el partit.c) Hem de guanyar per dos gols o si no quedarem eliminats.d) Al camp hi ha tres dits de neu per tant s’haurà d’a-

jornar el partit.e) La Rosalia ha acabat la cursa en canvi la Neus s’ha re-

tirat a la volta 23.

1.74. Els dos punts també serveixen per introduircauses (perquè), conseqüències (per tant), conclusions(doncs), explicacions (és a dir), etc. Copia les frases següents i substitueix els dos punts decada frase per una de les conjuncions anteriors. Escriuun punt i coma davant per tant i doncs, i posa entrecomes és a dir.a) Enguany hi ha pocs bolets: a la tardor amb prou

feines ha plogut.b) L’han fitxat perquè era un gran golejador: esperem

que marqui molts gols.c) L’energia solar és renovable: no susceptible d’esgo-

tar-se en un futur previsible.d) Les conduccions d’aigua s’han rebentat: hem d’avisar

immediatament la companyia d’aigües.

Tipus de textos

1.75. Mira i escolta atentament un dels programesinformatius diaris de televisió i, després, contesta aques-tes preguntes: a) Quin nom rep el programa informatiu de televisió

que has mirat i escoltat?b) En quines seccions temàtiques o apartats han presen-

tat les notícies del dia?

c) Els presentadors, han enunciat amb titulars les notí-cies més destacades al principi de cada secció?

d) Quina és la notícia que destacaries per la seva proxi-mitat?

e) Quina és la notícia que destacaries pel fet d’afectarmés quantitat de gent?

f) Quina és la notícia que destacaries per la seva actua-litat?

g) Els presentadors, han fet un resum final repetint elstitulars de les notícies més destacades?

1.76. Compra un diari d’informació general alquiosc i, després, fes aquestes activitats:a) En quines seccions temàtiques estan classificades les

notícies del diari?b) Tria una notícia i digues quins són els titulars, quin

fragment constitueix l’entradeta i quin altre el cos.c) Comprova a quantes preguntes de l’estrella de la in-

formació dóna resposta la notícia.d) Fixa’t en el llenguatge i digues si el consideres propi

d’un registre literari (molt treballat, amb recursos li-teraris), d’un registre estàndard (correcte, amb ex-pressions molt entenedores) o d’un registre informal(espontani, amb elements molt col·loquials).

Millorem el vocabulari

En aquest apartat, anirem veient casos d’interferència lè-xica del castellà a fi de facilitar la correcció del nostre vo-cabulari.En català no existeix el so de la jota castellana. Per aixòla majoria de mots que utilitzem amb aquest so són cas-tellanismes. Vegem-ne uns quants exemples:

Tradueix aquestes frases al català:a) Nos sirven carne de jabalí en una bandeja.b) ¡Ojo!, no manches el traje con la lejía.c) Ojalá supiera jugar mejor al ajedrez!

ajedrezbandejajabalíjefelejía (la)¡ojo!ojalátraje

escacssafata(porc) senglarcaplleixiu (el)ep!, compte!, ves!tant de bovestit

Castellà Català

PA

RL

EM

-N

E

37

1

36

AvaluacióUn

itat

1M’agrada molt, aquesta noia

Vocabulari

Expressar sentiments positius

Un sentiment és cadascuna de les sensacions o dels estats d’ànim que una per-sona pot tenir. Avui dia es consideren sentiments positius l’alegria, la confiança,l’amistat o l’amor.

1. Lectura

Escolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta.

Text 1

Visitant CITARÉs això l’amor? 12/8/2007 22:53

Estic xocat.* Em sento com el protagonista de la novel·la Comun miratge,* quan ens confessa aquest sentiment: «He sentit adir que, quan un està enamorat, la persona que estima li semblala millor i li sembla diferent. A mi em va passar una cosa sem-blant. Sé que farà riure: quan la vaig veure, vaig pensar que erala primera vegada que veia una noia. Una noia de veritat, vull dir.Les que coneixia fins llavors eren una altra cosa; ella era diferent.Fins i tot el nom, el tenia diferent: es deia Salut, i jo no coneixianingú que se’n digués. […] I a casa hi pensava. No m’havia pas-sat mai: tancava els ulls i la veia». És això l’amor?

Aquest estiu, a la festa major del poble on passo les vacan-ces, he conegut una noia que m’agrada molt. Quan arribo acasa, només penso a comunicar-me amb ella per xat. El dia ques’hi connecta, estic més content i tot em va més bé. Li he de-manat que m’enviï fotos seves perquè penso que, quan les miri,serà com tenir-la ben a prop. Però no sé si ho farà. Em costaaconseguir que ella mostri els seus sentiments.

N’estic enamorat? O això és tan sols una il·lusió, un miratge?

Tot queda... entre nosaltres...

Estar xocat. (cast. estar sor-prendido; angl. to be surpri-sed). Estar sorprès vivamentper una cosa inesperada.

Miratge (cast. espejismo;angl. mirage). Sensació queté una persona de veuremolt a prop una cosa queencara és lluny o de veureuna cosa que no hi és.

Lectura

1. Completa aquesta definició del gènere de la narra-tiva:La narrativa és el … literari en què un … explica una… protagonitzada per uns … en un … i un … deter-minats. Si és curta i amb una … senzilla, es tracta d’un… En canvi, si és llarga i amb una … complexa, es trac-ta d’una …

2. Explica, amb paraules teves, el significat de les fra-ses fetes que hi ha en aquestes oracions:a) No li agrada rebre visites, però no li queda altre re-

mei que fer el paperot i aguantar-les.b) És una actriu que no m’acaba de fer el pes.c) L’Andreu és la nineta dels ulls de l’àvia.d) L’Anna va estimar-se més anar al cinema que que-

dar-se a casa.

Els nostres clàssics

3. Digues el nom dels autors d’aquestes tres obres:Llibre de les bèsties, Tirant lo Blanc i La bogeria.

4. Per què diem que Tirant lo Blanc és una novel·la ca-valleresca i no un llibre de cavalleries?

Gramàtica

5. Indica la categoria gramatical de cada una de les pa-raules que formen les oracions següents:a) Els gats i els gossos són animals domèstics.b) Aquesta llàntia crema contínuament.c) La Rosa va ensopegar amb una branca d’alzina su-

rera.

6. Escriu una definició d’aquests termes gramaticals:a) Sintagma nominalb) Sintagma verbalc) Oració

7. Digues les quatre modalitats de l’oració amb unexemple de cadascuna.

8. Indica quin és el SN subjecte i quin és el SV pre-dicat de les oracions següents:a) Els lladres van esbotzar la porta del pis.b) Aquesta cadira de boga no fa joc amb les altres.c) Aviat arribaran les orenetes.

9. Indica quines oracions són impersonals i quines te-nen un subjecte el·líptic:a) Aquest hivern ha nevat molt al Pirineu.b) Durant l’hivern fa de monitora d’esquí.c) Aquesta nit fa un vent molt fred.d) Sempre esquia en llocs perillosos.

Ortografia

10. Copia el text següent i puntua’l correctament ambel punt (dos cops), els dos punts (un cop), el punt icoma (dos cops) i la coma (un cop). Escriu majúscu-la quan calgui.les energies renovables són les que no són susceptibles d’es-gotar-se en un futur previsible entre les principals fontsd’energia renovable destaquen les següents l’energiahidràulica, que deriva de l’energia que prové de l’aiguala solar, energia que prové del Sol l’eòlica, energia pro-duïda per la força del vent i la mareomotriu, que apro-fita la força de les marees

Tipus de textos

11. Completa aquesta definició de notícia:La notícia és un … informatiu que explica un … o unesdeveniment d’… de la manera més … possible.

12. Redacta una notícia a partir d’aquests elements in-formatius.

Qui Què Quan

uns pescadorsde Palamós

rescat de dosnàufrags

dimarts passatde matinada

On Com Per què

golf de Lleó(Mediterrani)

pescadors pes-cant // nàu-frags en estatcrític

estat de la mar// vaixell enfon-sat

PA

RL

EM

-N

E

PA

RL

EM

-N

E

3938

2. Comprensió

Després de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes següents:

3. Expressions per comunicar-se

Estudia i aprèn-te algunes expressions que fem servir per expressar sentiments positius.

M’estimo més = pre-fereixo.

Estimo la Laura. L’es-timo.Estic enamorat de laLaura.N’estic enamorat.

Text 2

a) Per què pensa que no és un miratge l’enamorament de l’altre visitant?

b) En aquesta nova etapa, aquest visitant diu que les persones experimen-

tem un seguit de canvis: com veiem les coses?; ens interessem per coses

a les quals no donàvem importància?; de què ens adonem?

c) Quan una persona s’enamora, què fa de diferent?; quines sensacions físi-

ques experimenta?

d) Quines advertències fa a l’altre visitant? Quin consell li dóna?

e) Per què diu que té ganes de llegir-se la novel·la Com un miratge?

Text 1a) Digues el dia, el mes i l’hora en què s’ha connectat el visitant.b) Com se sent el visitant? c) Quin sentiment confessa el protagonista de la novel·la?d) Per què creu aquest personatge que estima la Salut?e) Aquest visitant, quan i on ha conegut la noia que li agrada tant? En diu el

nom?f) Quan diu que es posa més content i que tot li va més bé?g) Per què demana a la noia que li enviï fotografies d’ella?h) Per què el visitant té dubtes que les hi enviï?

Interès Gratificació

M’interessa saber-ne més coses.M’interesso molt per altres coses.Trobo interessant això que dius.Sento un gran interès per la seva vida.

M’agrada molt, aquesta noia.M’agrada (de) veure’t contenta.És agradable parlar amb tu.És bo que s’estimin.

Preferència Admiració

M’estimo més quedar-me a casa.M’agrada més anar a la platja.Preferiria que vinguessis a casa meva.

Que maca que és!Quin dia més increïble!Sento una gran admiració per la seva actitud.

Estima Satisfacció

T’estimo molt.Estic molt enamorat de la Iolanda.Estic boig per ella.Els seus pares, me’ls estimo molt.Aquest noi em cau molt bé.

Me n’alegro molt, d’haver-te conegut. Estic molt satisfeta dels teus consells.M’ha satisfet molt la teva actitud. Això m’ha causat una gran satisfacció.Sento una gran satisfacció d’haver-la conegut.

Re: Ostres... una nova etapa! 15/8/2007 0:36

Hola visitant enamorat!Crec que has descobert l’amor o estàs a punt de fer-ho. No ésun miratge. Entenc com et sents perquè jo he passat per aques-ta etapa: tot ho veus diferent i t’interesses per coses que abanst’importaven un rave.* T’adones que ja no ets un nen i et sentsatret* per un món nou que et crida, que et convida* a explorar-lo intensament.

Recordo el que se sent quan t’enamores d’algú: primer elssomriures, després les mirades, les pessigolles* a l’estómac, laprimera cita* (sense oblidar les hores que et passes davant elmirall, triant* la roba, el pentinat, la colònia…), els nervis, el pri-mer passeig, el primer petó... Tot això és el que t’espera si t’e-namores de debò.* La vida és així: acabes una etapa i en co-mences una altra.

Veig que encara no saps si aquesta noia sent el mateix pertu. Pensa que l’amor és una cosa de dos; si no, es torna unamor impossible i llavors et tocarà patir.* Però no pots desapro-fitar* aquest moment tan especial. Intenta-ho. Ànims!

M’ha agradat molt la citació* de la novel·la. Em vénen ganesde llegir-me-la. Espero més notícies teves. I que siguin bones!

Una abraçada

Visitant CITAR

Importar-te un rave (cast.importarte un rábano; angl.to be not at all important toyou). No ser gens impor-tant per a tu.

Atret, atreta, atrets, atretes(cast. atraído; angl. attrac-ted). Seduït, fascinat.

Convidar (cast. invitar; angl.to invite). Dir a algú quevingui a un lloc agradable.

Pessigolles (cast. cosquillas;angl. tickling). Sensació queens fa riure quan algú enstoca algunes parts del cos.

Cita (cast. cita; angl. date).Acció de trobar-se un noi iuna noia en un lloc i a unahora determinats per veure’s.

Triar (cast. elegir, escojer;angl. to choose, to pick out).Escollir.

De debò (cast. en serio, deverdad; angl. really). Seriosa-ment, de veritat, realment.

Patir (cast. sufrir; angl. tosuffer). Veure’s afectat peruna pena.

Desaprofitar (cast. desapro-vechar; angl. to waste). Notreure profit d’una cosa.

Citació (cast. cita; angl. quo-tation). Repetició de les pa-raules que ha dit o ha es-crit una altra persona.

Vocabulari

Text 2

PA

RL

EM

-N

E

PA

RL

EM

-N

E

4140

5. Gramàtica

Utilitzem el temps passat per indicar una acció acabada dins un període de temps que ja ha passat (Ahir vaigsortir). En canvi, utilitzem el temps perfet per indicar una acció acabada, però dins un període de temps enca-ra present (Avui he sortit). Compara i observa:

a) Tria l’opció correcta donada entre parèntesis:– Aquest estiu … (he conegut / vaig conèixer) una noia que m’agrada molt.– ¿Ahir al vespre … (et vas connectar / t’has connectat) per xat amb aquella noia?– Acabo de llegir aquesta novel·la i … (em va agradar/ m’ha agradat) molt. – El mes passat li … (vam demanar / hem demanat) que ens enviés una fotografia.– ¿… (us vau adonar /us heu adonat) que ja no us podeu comportar com uns nens?– Abans-d’ahir … (van sentir / han sentit) a dir que la Laura i en Miquel s’estimen.

6. Lèxic

Es consideren també sentiments positius aquests: l’afecte, la compassió, el consol, la felicitat, el goig, la joia ola tendresa.a) Llegeix i completa les frases següents amb les paraules anteriors:

– Li tinc una gran estimació; sento un gran … per ella.– De la calma que sentim quan algú fa que tinguem menys pena i dolor, se’n diu …– Sento pena i dolor pel sofriment dels altres. D’aquest estat d’ànim, se’n diu …– Quan contemplem una cosa que ens agrada molt, diem que sentim un gran …– La … és un sentiment de molta satisfacció, de gran benestar.– Si una persona sent … per algú, el tracta amb afecte i li diu paraules dolces.– Si alguna cosa ens produeix una gran alegria, diem que sentim …

7. Expressió personal

a) Després de llegir els missatges dels visitants, decideixes afegir-te al fòrum perparlar del mateix tema. Escriu un text d’unes cent paraules donant els teus con-sells o la teva opinió i expressant els teus sentiments o els d’una altra persona.El text pot ser inventat. Recorda de triar una emoticona ( ) i una frase quet’identifiqui com a visitant per participar en el fòrum.

b) ¿Aquest estiu has fet alguna cosa que t’ha agradat molt (un viatge, una excursió,unes colònies, una nova amistat...)? Explica-ho expressant tots els sentiments po-sitius que hagis experimentat.

c) En parelles prepareu les preguntes d’una entrevista per conèixer quins són els sentiments positius d’unsquants nois i noies de la vostra classe sobre coses concretes (per exemple: Què t’agrada més: una pel·lículad’amor o una de por?). Després decidiu quins són els companys i companyes que comparteixen sentimentssemblants.

Passat (ahir)

Va aprendreVa conèixerVa descobrirVa respondreVa ser

Perfet (avui)

Ha aprèsHa conegutHa descobertHa respostHa estat/sigut

Període de temps

AhirAhir al migdiaAquell vespreLa setmana passadaEl mes passatL’any passat

vaig sortirvas sortirva sortirvam sortirvau sortirvan sortir

AvuiAvui al migdiaAquest vespreAquesta setmanaAquest mesAquest any

he sortithas sortitha sortithem sortitheu sortithan sortit

Passat perifràstic Període de temps Perfet d’indicatiu

Com et sents?Com et trobes?Com estàs?

feliç optimista

confiat satisfet

content tranquil

PA

RL

EM

-N

E

a) Quins sentiments mostra el primer visitant en el seu escrit? Tria tres expressions dels quadres anteriors queels expressin i transforma-les com si les digués ell.

b) Quins sentiments dels quadres anteriors descriu o expressa el segon visitant?

4. Els signes de puntuació

Quan llegim, hem de tenir molt present els signes de puntuació, perquè marquen les pauses i els canvis d’en-tonació que cal fer:– La coma [,] marca una pausa menor (/)– El punt i coma [;] i els dos punts [:] marquen una pausa mitjana (//)– El punt [.] marca una pausa major (//).– El punt d’interrogació [?] i el punt d’admiració [!] assenyalen un canvi d’entonació molt marcat i per això tam-

bé reben el nom de signes d’entonació.

a) Prepara’t en silenci la lectura d’aquest fragment i després llegeix-lo ambcura en veu alta.

b) Copia el text anterior i substitueix les barres pels signes de puntuacióadequats. Recorda que després de punt s’escriu lletra majúscula.

Confiança Esperança

Em refio de tu, eh?Sempre he confiat en ell.Confio plenament en la seva paraula.Tinc molta confiança que m’escriurà.

Tant de bo que vingui a la festa!A veure si se’n recordarà.Esperem que se’n recordarà.Espero no caure-li malament.

Fruïció Aprovació

Que bo que és!Que agradable que és, aquest lloc!Que bé que s’hi està, aquí, amb tu!Ens ho estem passant molt bé.Quina sensació més agradable!

Molt bé! Així m’agrada!Això és fantàstic! I tant (com sí)!

Alegria

Que content que estic! Estic molt content.Estava boig d’alegria.

He sentit a dir que / quan un està enamorat / la persona que es-tima li sembla la millor i li sembla diferent // a mi em va passaruna cosa semblant // sé que farà riure // quan la vaig veure / vaigpensar que era la primera vegada que veia una noia // una noiade veritat / vull dir // les que coneixia fins llavors eren una altracosa // ella era diferent // fins i tot el nom / el tenia diferent //es deia Salut / i jo no coneixia ningú que se’n digués //