gU I A D E M U S E U S

84

85

Text: Mercè March Fotos: Laurent Sansen

500 ANYS D'IMPREMTA

Sala Temàticad'Arts Gràfiques de la Diputació

Sala Temàticad'Arts Gràfiques de la Diputació

500 ANYS D'IMPREMTA

86

L’expert tipògraf de la DiputacióDionís Gutiérrez fent unademostració amb una de les linotípiesde la Sala Temàtica i tasconant unmotlle tipogràfic a la rama.

t erit numerus filiolum Israel quasi arena marisque sine mensura est et non numerabitur.” “I seràel nombre dels fills d'Israel com l'arena del marque existeix sense mesura i sense numerar-se”, diuun dels fragments del primer manuscrit imprès aLleida. És el Breviarium Ilerdensis. El primer incu-nable sortit de la premsa d'Henric Bothel en terreslleidatanes, el 16 d'agost de 1479, l'endemà de lafesta de l'Assumpció, patrona de la Catedral deLleida. Només feia 25 anys que Guttemberg haviainventat la impressió tipogràfica a Alemanya. Laimpremta de Guttemberg va provocar una veritablerevolució en la cultura. El coneixement va deixarde ser patrimoni d'una elit i es va estendre a àmpliescapes de la població. Henric Bothel va estar vint anys a Lleida.Durant aquest temps va imprimir manuscrits a peticiódels canonges del Capítol de la Catedral i de laUniversitat de Lleida. A la importància del seutreball, els historiadors Romà Sol i Carme Torres liatribuïren el fet que Lleida es convertís en la sisenapoblació espanyola a gaudir d'impremta, ocupantun lloc preferent en l'art tipogràfic català del segleXV. L'impacte de la invenció de la tipografia ambtipus mòbils, indispensables per a la impressió dellibres, va ser impressionant. La producció de llibres,durant els 50 anys després, va ser amb tota seguretatmés gran que en els mil anys precedents. La tradicióoral com a forma privilegiada per transmetre co-neixements havia estat substituïda per l'escripturadels manuscrits, i ara els manuscrits deixaven pasa les publicacions impreses. “Un raig de llum queil·luminà les tenebres en què estava sumida la culturade l'edad mitjana, un llarg camí que a través demés de 500 anys ha bastit un extens patrimonicultural“, com recull un facsímil editat per la SalaTemàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida. Al començament del s. XX, l'escritura impresaja era predominant a Occident per a la difusió delconeixement. A més del seu enorme significat pera la religió, la política i les arts, aquest va ser unavenç tecnològic que facilitaria tots els altres poste-riors. L'1 de juliol de 1882, la Impremta de la Casade la Misericòrdia de la Diputació de Lleida editavael Boletín Oficial de la Provincia. Era el primerdocument que imprimia la Impremta de la Corpo-ració. Una impremta que segons les actes que se'nguarden va comportar una despesa de 17.225 pes-

“E

Xivalet –armadura de fusta on es col·loquen els diferents tipus d’impremta– presidit per les fotografies dels caps de taller, oficials i administratius de la impremta dela Diputació. A sota, detall de sanefes i orles que s’utilitzaven ja fa uns quants anys.

87

setes en maquinària i lletres. Va néixer perabaratir el cost d’externalitzar les impressionsi per donar una sortida laboral i professionalals nois majors de 14 anys, inters a la Casade la Misericòrdia. A la impressió del primerbutlletí després seguirien els pressupostos dela Corporació, el llistat d'acords, els regla-ments, les invitacions, els opuscles i un àmbitben divers d’edicions de diferent tipus, queamb molta cura s’ha sabut recuperar. Com també amb molta cura el tipògrafDionís Gutiérrez ha sabut conservar i preser-var les primeres màquines que vacomprar la Diputació de Lleida, el1882: una premsa vertical Sthan-hope, una guillotina i una rotoplana–d'aquesta darrera només es téconstància–. Passejar-se per la SalaTemàtica d'Arts Gràfiques de la Di-putació de Lleida és admirar

l'evolució de 500 anys d'impremta. I passejar-s'hi de la mà del seu responsable és endinsar-se en un batibull de paraules que estan atra-pades en el temps. Una desena de màquines d'impressió,fonedores, milers de lletres de plom i defusta, mostres de matrius, tipus de cossosdiferents, caixes de composició, linotípies,orles i cenefes que prenen vida gràcies a lapaciència, l’experiència, la inquietud, la curai la perseverança que ha tingut Dionís Gutiér-rez per arranjar-los durant més de trenta anys.

Com la Minerva Hispania, la màquinad'imprimir que va adquirir la Diputació el1916 per editar impresos de mida foli. O laMinerva Barcino, una evolució posteriorcomprada el 1942. O com la linotípia d'igualmodel que la cedida al Ministeri de Defensaquan ocupava les dependències de Gardeny.O com la primera premsa vertical, d'estruc-tura immòbil al pas de 5 segles. La Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de laDiputació de Lleida, situada a les dependèn-cies de la Caparrella, respira encara aquella

olor característica que es va perdrea les impremtes amb l'arribada del'offset. Però en aquesta sala lespremses, les caixes i les velles mi-nerves continuen sent les protago-nistes. I, entre elles, es conserventres fonedores de tipus de la extintafàbrica Bauer, que en el seu últim

“Passejar-se per la Sala Temàticad’Arts Gràfiques de la Diputacióde Lleida és admirar l’evolució de

500 anys d’impremta”

88

A les imatges superiors, imprès amb motiu del 125 aniversari de la impremta de la Diputació fet amb premsa vertical o de braç, i panoràmica de la Sala Temàtica. A sota, exposició a l’IEI, amb en Dionís explicant a una escola l’arribada de la impremta a Lleida, i el Breviarium Ilerdensis de Bothel.

D’INTERÈS

Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de LleidaPartida de la Caparrella, 97 - 25192 Lleida

Telèfon 973 28 19 86salatematica@diputaciolleida.cat

Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 14 horesAltres dies: hores convingudes.

Transport públicAutobús línia L-CC Caparrella

L-11 Llívia-CaparrellaL-19 Butsènit

Sortides Estació Renfe 1 i estació d'autobusos 1

Entrada gratuïta per a totes les persones i institucions que ho desitgin, ambconcertació prèvia. Totes les visites són guiades.

LLEIDA

LA CAPARRELLA

A Osca / Vielha

A BarcelonaA2

A BarcelonaTarragonaSaragossa

AP-2A Saragossa / Madrid

N- II

N- II

COM ARRIBAR-HI

Riu Segre

Carretera Vella

a Saragossa

encàrrec va fer la lletra arroba. Paradoxalment,és la simbologia de la jubilació de la impre-mta tipogràfica, que arriba definitivamentquan al començament del segle XXI el BOPes deixa de fer en paper. Però el fons de la Sala Temàtica d'ArtsGràfiques de la Diputació de Lleida va mésenllà de la desena de màquines que s'himostra. Prop d'un centenar de peces, algunes

cedides per l'extint Museu d'Arts Gràfiquesde Barcelona, d'altres provinents de la de-sapareguda Impremta Mariana de Lleida,altres més de donacions de material obsoletper l'arribada de les noves tecnologies, osimplement de recopilacions que s'han fetper distints punts de l'Estat espanyol, estanguardades en diferents llocs en espera de sercatalogades definitivament. I entre aquest

fons respiren amb anhel la tipografia i elsarabescs del pictògraf Enric Crous Vidal,(Lleida, 1908 -Noyon - França, 1987). És elfons embrionari que en un futur s'ha deconvertir en un espai museístic a la ciutat deLleida, comparable només amb la ImprentaArtesanal del Ayuntamiento de Madrid o ambel Museo de la Imprenta y las Artes Gráficasde València. �

El 1 de julio de 1882, la imprenta de la Casa de la Misericordia de laDiputación de Lleida editaba su primer documento: el Boletín Oficial dela Provincia. Una imprenta que supuso un gasto inicial de 17.225 pesetasen maquinaria y letras. Con mucho cuidado, el tipógrafo Dionís Gutiérrezha sabido conservar y preservar las primeras máquinas que compró laDiputación de Lleida, en 1882: una prensa vertical Sthanhope, unaguillotina y una rotoplana. Pasearse por la Sala Temática de Artes Gráficasde la Diputación de Lleida es admirar la evolución de 500 años deimprenta.

Una decena de máquinas de impresión, fundidoras, miles de letras deplomo y de madera, muestras de matrices, tipos de varios cuerpos, cajasde composición, linotipias y orlas que Dionís Gutiérrez ha arregladodurante más de treinta años. Como la Minerva Hispania, la máquina deimprimir que adquirió la Diputación en 1916 para editar invitaciones. Ola Minerva Barcino, comprada en 1942. O como la linotipia de igualmodelo cedida en su día al Ministerio de Defensa. O como la primeraprensa vertical. La Sala Temática de Artes Gráficas, ubicada en las

dependencias de la Caparrella, respira aún un olor característico que seperdió en las imprentas con la llegada del offset. También se conservantres fundidoras de tipos de la desaparecida fundición Bauer, así comogran parte de sus matrices..

Pero el fondo de la Sala Temática de Artes Gráficas alberga cerca de uncentenar de piezas, algunas cedidas por el extinto Museo de Artes Gráficasde Barcelona, otras procedentes de la desaparecida Imprenta Mariana deLleida, otras de donaciones de material obsoleto por la llegada de lasnuevas tecnologías, o simplemente de recopilaciones que se han realizadopor distintos puntos del Estado, están guardadas en diversos lugares a laespera de ser catalogadas definitivamente. Y entre este fondo están latipografía y los arabescos del pictógrafo Enric Crous Vidal.

Es el fondo embrionario que en un futuro no muy lejano tiene queconvertirse en un espacio museístico en la ciudad de Lleida, comparablesólo con la Imprenta Artesanal del Ayuntamiento de Madrid o con elMuseo de la Imprenta y las Artes Gráficas de Valencia.�

Sala Temática de Artes Gráficas de la Diputación

89

The Casa de la Misericordia printing press ofthe Diputació de Lleida published its first docu-ment: the Official Gazette of the province, on1st July, 1882. The original printing press cost17,225 pesetas between machinery and typeface. The printer Dionís Gutiérrez has managedto carefully conserve and maintain the firstmachines purchased by the Diputació de Lleidaback in 1882: a vertical Stanhope printing press,a guillotine, and a rotary printing press. A walkthrough the Graphic Arts Theme Hall of theDiputació de Lleida will provide visitors with aunique insight into the evolution of printing overa period of 500 years.

It is possible to see printing machines, typefoundries, thousands of wooden and lead letters,examples of print moulds, various different stylesof type face, composition boxes, linotype and

border machines that have all been carefullyserviced and restored by Dionís Gutiérrez formore than thirty years. The exhibits include: aMinerva Hispania, a printing machine that wasacquired by the Diputació in 1916 in order toproduce invitations; a Minerva Barcino, whichwas purchased in 1942; a linotype machine ofthe same model, which was ceded to the Ministryof Defence; and an example of one of the firstvertical printing presses.

The Graphic Arts Theme Hall, which can befound at the La Caparrella complex, also stillmaintains that characteristic smell that printshops lost with the arrival of offset printing. Thecollection also includes three well-conservedtypes foundry by Bauer. The collection of theGraphic Arts Theme Hall holds around a hundredexhibits, some of which have been ceded by

the former Museum of Graphic Arts of Barcelona.Other exhibits are from the former MarianaPrinting Press of Lleida or are donations ofmaterial that became obsolete with the arrivaltechnological advances.

Other exhibits simply correspond to parts ofcollections that were put together in differentparts of Spain and which have been kept indifferent places awaiting definitive cataloguing.The collection also includes exhibits from theprinting press and some arabesque designs bythe graphic designer Enric Crous Vidal.

This is an embryonic collection but one which,at some time in the future, will be convertedinto another Lleida museum space comparablewith the City of Madrid's “Imprenta Artesanal”(Craft Printing Press). �

The Graphic Arts Theme Hall of the Diputació de Lleida

Le 1er juillet 1882, l'imprimerie de la Casa de la Misericordia de laDiputació de Lleida éditait son premier document: le Boletín Oficial dela Provincia (bulletin officiel de la province). L'imprimerie impliqua uninvestissement initial de 17.225 pesetas en machinerie et lettres. C'estavec le plus grand soin, que le typographe Dionís Gutiérrez a su conserveret préserver les premières machines achetées par la Diputació de Lleidaen 1882: une presse verticale Sthanhope, une guillotine et une rotoplane.Une balade dans la Salle Thématique des Arts Graphiques de la Diputacióde Lleida vous permettra d'admirer l'évolution de 500 ans d'imprimerie.

Une dizaine de machines à imprimer, des fondeuses, des milliers delettres en plomb et en bois, des échantillons de matrices, des types àdifférents corps, des boîtes de composition, des Linotypes et des moulures que Dionís Gutiérrez a réparés pendants plus de trente ans. Vous ytrouverez également la Minerva Hispania, la machine à imprimer acquisepar la Diputació en 1916 pour éditer des invitations. Ou encore la MinervaBarcino, achetée en 1942, la Linotype du même modèle cédée au Ministèrede la Défense, la première presse verticale. Dans la Salle Thématique des

Arts Graphiques, située dans les dépendances de la Caparrella, on respireencore une odeur caractéristique qui, avec l'arrivée de l'offset, disparutdans les imprimeries. La salle abrite également trois fondeuses de typesde la disparue fonderie Bauer.

Le fonds de la Salle Thématique des Arts Graphiques abrite environ unecentaine de pièces, certaines cédées par l'ancien Musée des Arts Graphiquesde Barcelone, d'autres venant de l'ancienne Imprimerie Mariana deLleida, d'autres étant des donations de matériel obsolète après l'arrivéedes nouvelles technologies ou bien, tout simplement, des compilationsfaites à différents endroits de l'état. Toutes ces pièces sont rangées àdifférents endroits dans l'attente d'être cataloguées définitivement. Parmiles pièces du fonds se trouve la typographie et les arabesques du pictographeEnric Crous Vidal.

Il s'agit d'un fonds embryonnaire qui dans l'avenir devrait être un espacemuséistique de Lleida, ne pouvant être comparé qu'à l'ImprimerieArtisanale de la Mairie de Madrid. �

Salle Thématique des Arts Graphiques de la Diputació