Un Manollet de Poemes. Edición 2012. Autor: Isidro Buades Ripoll

8/17/2019 Un Manollet de Poemes. Edición 2012. Autor: Isidro Buades Ripoll.

1/35


2/35

UN MANOLLET

DE

POEMES

.

ISIDRO BUADES

RIPOLL


3/35

Un manollet de poemes versió 2012)

Autor Isidro Buades Ripoll

D ibu xos maquetac ió Alfredo Campello Quereda

Im p ré s a la Casa de C ul tura de S ant Joan d Alacant


4/35

Este Manollet de poemes qu e tenen el pr iv i legi de t ind re e n les seues

man s és el f ru i t d e tot a una vida d'experiencies i v ivencies qu e ha t ran s-

corregut en eixe desaparegut escenari del quefer quot idia que va ser

I'Horta drAlacant. Eixa Ho rta que és destruida lenta perb imp lacablem ent

a

la v ista de la l lebre que p rotago nitza el poema Motiu de deseventura.

Lluny qued en els dies del reg, les reunions fam il iars al vo lta nt d e la

taula, els personatges popu lars com e l

Polper de I'Albufereta

o les t rob a-

des arnb angelicals h ortolanes a l tor na r a casa després de la faena . Pero

este ma nol let és tam bé el reco rd viu d'un tem ps que no tornara, d'uns

anys durs pero m eravel losos qu e de nou, Is idr o plasma e n u n l l ibre

tem atica trad icion al de I 'Horta d'Alacant, com pode n ser el sarcastic El

cinc de gener, el cri t ic Un alcalde de profit arnb una temat ica to ta lm en t

actual, el reivindicatiu La pau de SantJoan o el dolc

i

romant ic La rosella.

.

.

Alguns d'estos poem es ha n sig ut premiats, com és el cas de

Pena,

arnb el seu poten t comencam ent Campanes del meu cor dobleguen per

I'Horta

(...)

i doblant tenen raó, perque esta morta'; que va ser premiat

arnb el 2n p rem i en l lengua valenciana en e l Certamen Poético Villa de

San Juan de

1980.

Altres van ser publicats de forma escampada en di-

verses publicacions, en tre elles en el ll ibre del seu homenatge llL'Horta al

#.,

cor, Sant Joan al cap. Isidro Buades, un Cronista per a un poble que va ig

,

t indre I 'honor de coordina r ju n t am b Jorge Payá i Pepe Espinós en 2011.

Y ,

'

De nou Is idro ha volgut com ptar arnb m i per a i ldustrar e ls seus poe-

mes, la qua l cosa

li

agraisc. Es la segona vegada q ue ac6 ocorre, j a qu e

ja vaig i l - lu stra r pa rt de la seua divert ida ob ra

Anécdotes de I'Horta .

Crec que els dibuixos encaixen prou bé en les di ferents tem atiques d'este

Passen les pagines, dis fru ten d'esta recopilació i prep aren -se p e r a

somriure

i

emocionar-se, d'eixa forma que només poden aconseguir els

contes, histories i poe mes d'Isidro Buades.

lfredo Campello Quereda


5/35


6/35

L OLIVERA

DE

ROSA

A I entrar en Santa Fac

han plantat una olivera,

que veu terra dlAlacant

terra santjoanera.

L ha plantada IIAjuntament

junt a la placa redona,

és del terme referent,

regal, de Rosa Cardona


7/35

L P U DE I NT JO N

En esta beneida terra

on quasi sem pre fa sol,

a voltes gotes i núvols,

mo lts men ys dels que el poble vol.

En el Calvari hi ha herbes

que creixen pe r baix dels pins

y en el poble cases blanques

arom a de gesamins.

La vila de Sant Joan

on sembla que és semp re estiu,

de dia en dia és més gran

perquk aquí to t el mó n viu.

Hi ha coses que son m ol t bones

i altres que són millors,

recaptases són les dones

i

els homes, treballadors.

Més to t no són coses bones,

és qü es tió que s'ha de dir,

tenim quatre males herbes

que fan al poble sofrir.

al 'Cristo' li demane

que arreg le este disbarat.

També

li

ho demane als homes,

com m olts

li

ho heu demanat.

Ai Poble de Sant Joan,

que de la perduda pau

nova etapa vols obrir.

Quant e t quedara sofrir

f ins que retrob es la clau?


8/35


9/35

Pel cam í Fondo

És tan bonica

baixa una xica

É?

ta n graciosa

la mes bonica

Es ta n ga rbosa

de Fabraquer.

que n o es po t més.

l o d on aria

per ella, mare,

la me ua v ida

pel seu voler.

Que té eixa x ica

fill

meu, que té?

Per que

li

dones

tan t de vo le r?

Q ui sap? Ai, m are

pero po t ser

que s iga un ang el

j o no ho sé.

Els ulls m'encanten

el cos tam bé

els cabells negres

em porten pres.

Quan jo la m i re

crec veure el cel,

és to ta el la

de sucre

i

me1

-

Ai mare, diga'm,

que podr ia fer?

Si fóra u n angel

o no ho sé?


10/35

EL I N D E G E N E R

Felipe de B orb ón

Letizia Or tiz

aniran al "roscón"

junts esta ni t .

Felipe el qu e busca

és dur -la al catre,

Letizia no s'espanta

q u e ja en van quatre.

a Reina arruga e l m orro

el Rei

li

diu:

- Sofia, te nim boda

entrant I'estiu.

- En t u boda, Let izia

quiero

ir

a ver te

Diu el iaio content,

joder qué suerte

Espanya li ho comporta

fins fa gracia.

Són les coses qu e po rta

la democracia.


11/35


12/35

.

L POLPER DE L ALBUFERETA

En memoria de Carlos Climent

=

--

.

---

Carlets el de Morelló)

-

-*

-

_7.

.

.

Ix m atí de la seua caseta,

molt mati, quasi no s'hi veu,

i a la m a r el polper va de pressa,

. =

.

-. =

-

-=

-

- - - = .

.

bona pe sc a li dem ana a: Déu

= -.-.

- -= 2 > .=

e< >\

- - . -

-

-

-

~ ~ ~ ~ ~ * + ~ z + z J : - .

.

- ---.-.

- - -

- . - - - . = - > - = - . -

.

* - =

--:--

. z =

-

-

.&

. = = =

. Ci . S- .-=

-. -- 327. > -

5

-.=

7>sn i es

- .

- A

- :

S'arromanga

i

es clava dins I 'aisa,

-

- --

-

F

.

-

t ira oli p er a fer clarors,

:

y -

- - -

-

-

-- iel polp et que s'amaga en la roca

-

z z

se transforma en m oltíssims colors. ,

El polpe r fica e l ganxo en I'aigua

am b m ovim ents nerviosos a l brac

que fer pesca vol.

- :

1el polpe t que fa ce nt retorcudes

apareix a l sol

Ai po lpe r de I'Albufereta

--

-

on estas

que

ja no te ve ig?.

y

--

-

&

:

- - -

;

- - - T -= - :

Estaras en la teua caseta

= .-*

--: ,.-perque ja s'ha m og ut el I lebeig.

_S&

-

-

-= -...-_

-

= :-=SS *=

S t> = = 1el polper de ['Albufereta -= =--

- - - que en el cel dels polp ers esta ja,

--

- -

.- - als com pany s conta la historieta

dels polpets que en sa vida ha agafat.

Ai po lpe r de I'Albufereta,

ja no queden polpets com els teus:

Polps i polpes, alguns en porreta

són els únics q ue pe r allí veus.


13/35

acigala cigalera

canta a I'ametler mollar.

En la sénia la som era< h ,

':.

que no para de rodar.

El segad or ja esta e n casa

la falc al seu pues to pen ja.

El teu lad í la cigala

una canta i

I 'altre menja.

El teu ladí en la figuera

la bacora foradant.

Chortola qu e está en la sega

fa garbes i esta cantant.

Ras I'oronell va volant

que esta cacant el mosq uit .

Un vaixel l sol ta un xiu l i t

En la cuina I'hortolana

el dinar esta posant.

L'olleta, la ca ta lan a

i la coca de pa blanc.

Sufocat el segador

deixa el sol en els bancals.

S'emporta a casa sudo r

botija, coqueta i falc

ver6 com I'horta és tan rica

i

la terr a dona tant,

no im po rta si I 'ocell pica

m ol t men ys si la cigala

que no és bona ni mala

es passa el dia ca ntan t.

Per a I'home és pla t de festa

I'olleta que esta calenta.

Felis a m en ja r s'assenta

en acabant, a la siesta.

Després la siesta dormint,

al min ut ja esta roncant;

I 'hortolana esta cosint

i la cigala cantant.

I'ocell, q ue no dem ora,

esta sobre la bacora

com un descosit men jant .


14/35

Batiste esta calcigant,

Pepa l aboca el raim,

a l mom ent ja esta xorrant

del l lagar u n escorrim.

Un escorrim ben dolcet

que a la gen t sol agradar.

Pepa ampom a am b el go tet

no p ara de tastar.

-

Pepa estas bevent-ne massa

li diu ell, de ixa el gotet,

que, agafaras el pet

i veuras el que te passa.

Pero Pepa no fa cas

- que exagerat és el pobre,

i com si sentira ploure

segueix empinant el brac

Passada mitja hora que era

Batiste esta calcigant

amb molta resignació.

Pepa dorm davall f iguera

seg uint el1 xa figa nt

l

canta d esta manera:

- Dona, ja t'ho deia jo,

ja veuras, tasta nt tastant,

com pesques el "margallótt.


15/35


16/35

PEN

Campanes del meu cor doblen per I'Horta

hui sense raims, espigues ni bacores;

ni aquells que treballaven quinze hores

i doblant tenen raó, perque esta morta.

Doblen i van corrent de porta en porta

d 'eixes cases de I'Horta Ilauradores, d ~

habitades per gents treballadores

que eren cristians de cor

i

raca forta.

Pena donen les eres batedores

És trist, molt tr ist Pensar que el temps s'emporta

coses que s'han cregut perduradores.

1

el cub sense cancons calcigadores

i

eixes corbelles, el jou

i

la bellorta,

tot se'n va, Ilaurador, per més que plores.


17/35

Rotllets blanqu ets d'aiguardent

o v i d el tonel1 antiu,

..

-

I - , quan ja e l d ia esta v inent

8 ..

que m ol t ma tina e n I 'estiu.

l a són les cinc del m atí.

Tot el m ón a la garbera

Talla el m ule r els sogalls

. , quan la parva esta en I'era.

8- < . N i , ; V

l. 9

' ~ ~ ' k a v a l l óé deu garbes

i sis cavallons per hom

@

és el que l i correspon

, *

I

en I'Horta a totes les parves.

1 *,

, U

-

j > ,

1

al poc ja quan desp untant

el sol per la m a r es veu,

es sent del m uler la veu

i el " tonto" ja esta roda nt.

Aire

i

mé s aire, can tant

y>:

CC

h. .:

.

,u>,;(:i'

1

la cantó el bon batedor.

. b tT q 3.

l

b ~ ~ r l Y ,

a l ra te t ja estan g i ran t

..

,

t ; .kf -4

,

. .

i va apretant la calor.

1 .

t ,

.

4

8

-1


18/35

N O M HO RECORDES, SENYOR

Tin pietat, Déu no e m recordes

la m eu a infancia daurada,

que si la compare a h ui

és gran pena per a m i

que vul l t indre-la obl idada.

Fam, u n cabas fins les anses

sopant alla en I'Albufera

bogueta fesca de's nanses

fregida a mb toma ta

i

pebrera.

Vi in no ce nt del Cap de I'Horta,

la taula "para" en la porta

de n it que encara no era.

Van ence ndre e l "carburero"

t o t va ser allumenat,

el m el ó d'aigua, encarnat,

les ol ivetes m és verdes

el

p

blanc acaonat

rog et perfora q ue era,

va pascar com al f regi t

de pe ix tom ata

i

pebrera,

que, colorit colorat

no sabem del color que era.

Va ca nta r prop un mu ssol

a crits, co m si fóra algú,

m és l luny la m ussoleta

va contes tar meloseta

un desganat múuu

En el cel ja pa stura nt

les estre lles la l luna

uns grans núvols na vegant

com vaixells de gran velam

cap a la polar Ilacuna.

Va callar la mussoleta,

no se sentia e l mussol,

la n it estava preciosa

n it de Iluna, silenciosa

de m i t jan t de ju lio l.

1

com d'estiu el costum

era, després de sopar

an ar cap el safarig

gitar-nos damunt I 'ametla

els s ic germ ans al vol tan t

jo el x ico tet enmig,

contan t ant igues histor ies

del camine t de S ant Jaume,

d'estrelles i de la l luna

que s'amagava am b les boires

m olt a poq uet a poquet,

i

les histor ies sent in t

aixina, dolcet dolcet,

jo m e quedava d ormint .

On estan aquelles nits

t ranquiL les de ju l io l?

on esta tanta q uietut?

on, Senyor, la jo ve nt ut ?

on els pares els germ ans?

Tú Sen yor te'ls has en du t

per a l teu honor

i

gloria,

per aixo, Pare

i

Senyor

et de ma ne pe r favor.

Que no em recordes la histor ia.


19/35


20/35

MOTIU DE DESVENTUR

Hi ha una l lebre que viu a I Albufera

que allí en tre els m atorra ls esta segura,

gran va rie ta t d herba l i assegura

cense escassetat una vida plaentera.

Del l lebrer n o té po r en la carrera,

que I impedeix el có rre r I espessura;

ni I expert cacador tam poc l apura

que allí la llei l priv a la cacera.

Pero existeix un m al que I amenaca

ella, ta n felic, ni s ho figu ra:

Avinguda, carrer, passeig o placa.

El progrés q ue d estru eix I agricultura

a I estat natu ral m ata o desplaca

és de I lebres m otiu de desventura.


21/35

L ROSELL

Enm ig del verdor hi havia

una rosella preciosa

encesa tendra

i

graciosa

que jo coll ir-la volia.

Per una juve ni l por

vaig demorar la collida

per a tota la vida

e m vaig qued ar sense flor.

Puix un m at i r iux imat

quan p er ella vaig an ar

ja no la va ig enco ntrar

garbosa en e l seu semb rat.

el que se la va emportar

com el m ate ix l i ten ia

una f lor que al tra en la vida;

sense aigua la man tenia

la flor es va assecar.


22/35

Maria a metla plegava,

de veres pegava el sol,

Vicent a I'ombra estava

del pi on canta el mussol.

Maria crem ava el forn

i

preparava el dinar,

Vicent segueix dava ll I 'arbre

sense pa rar de fumar.

Maria va escudellar

i

va crida r el marit,

el1 no li va contestar

perque s'havia adorm it.

El va tornar a cridar:

Vicen t Que ja és la una ,

el1 a la tau la va an ar

i

to t sense dir n i pruna.

Maria va llevar taula

en acabar de dinar,

Vicent sense dir paraula

a la sesta es va gitar.

' 5

-. Maria enrastrava nyores

i el1 enras trava ron qu its

en la sesta de dues hores

sense mosques n i mos quits.

Tot anava cap avant,

el conreu a p un t estava

ella sernpre treba llant.

Vicent, tot ho governava

Que tenia ta nt i mesquant

semp re Vicent presum ia.

Que seria de Vicent

si no t ingu era Maria?


23/35


24/35

UN LC LDE DE

PROFIT

Si a m í e m feren alcalde

quant que guanyarien tots.

Que felic seria el pob le

que felic seria jo.

Als prob lem es de les festes

donaria solució.

Posaria to te s les penyes

alla d al t del Cabecó.

s i no em vol ien atendre

ni anar-se'n a Cabecó

SOIS ls deixaria ven dre

I l imonades i sifó.

Suc de taronja i bresquilla,

ja no h i haur ien desordres

i

hauria u na festa tranquila.

Ai si a m í en feren alcalde,

to t anir ia xap ó

S'arreglarien les coses,

i m'arreglaria jo.


25/35

Que guapes que son les xiques

les xiques del trencaor.

?F

- '-.-'-

-

-

:

Diuen que les fa boniques

. . =;

-

7

.

.

- .

. .

. -

. .

la polseta del galló.

Tot el dia m& a la maca,

aixb és massa peiise jo

remenant 1 aixquereta

i menejant el galló.

Ai, que guapes són les xiques

les xiques del trencaor.

Si quan entren són boniques

-

ixen encara millor.

-

_.

- >

. =

:

-e-

- = = ,

S

.

s

=

-

4 3

'-

.

- . :

-

.-

; .

-


26/35


27/35

ARREPLEGANT AMETLA

S'arreplegava I'ametla

i apretava la calor,

el sol que feia sudar

i el po ll que feia p icor

S'alcaven les xa rpe lleres

volan t com si fore n ales,

en la branca les cigales

enton aven cancons velles.

Comencaven bon matí

en ser les nou, a esmorzar.

De la bo tija d e I'aigua

en co ntinu tragejar.

Els xics joves, espolsant,

i un vell, repassant darrere.

Les dones, arreplegant

canviant xa rpelleres.

En ser la una,

a

dinar

a I'ombra del garrofer.

i la siesta, sobre u n sac

fins les tres solien fer.

I 'amo -Tots per amunt

come ncant de nou la tasca.

A eixa ho ra sol haver basca

perque el sol esta en son pu nt

Els cabassos omplien sacs,

a la i de la jornada

se'n torrnaven cap a casa

amb els carros carregats.

El jorna ler se'n anava

a sa casa a descansar,

el coll i ter tenia encara

mo lts quefers ans de sopar:

Entrar mules a la quadra

i

els carro s descarregar.

Després ja es ta be, a sopar,

i li quedaba faena

de la que el1 era capac:

Atendre a la feme lla

si eixa n it feia del cas.


28/35

L

RE BATISTE LA REINA PAU

El Rei Batiste i la reina Pau

corren el po ble i h o fan espau.

La seua cara t é se rietat,

les faccions nobles, serenitat.

-

Miren al pobre, m ire n al r ic

miren a l gran

i

tam be al x ic.

.

;;yJ

l o bé volguera nobles senyors,

que fóreu amb dós bons regidors.

.: +5 *

Que, dies de festa c k m labora bles

marcareu deu res m ol t raonables.

Que fore u clars, hu m ans de tracte,

i dem ostrareu m utua l respecte.

Que el poble fereu c om abans era

de form,q i vida, m o lt m és planera..

:.j>,:


29/35

EL X I C D EL D E C O N D E

.

Era una casa de pau

era una casa de I Horta,

on I home ten ia la clau

ell, el que obria la po rta.

El costum d eixir els fills

era el dijous el dissabte,

els diumen ges fest ius

alguns dim arts que altres.

Tenien una hora f ixa

per a to rna r del passeig,

si se n passaven d eixa

m ai I home el deia res.

Si és que una hora se n passaven

en la tornada en la nit,

a I endema els despertaven

just una hora més matí .

Si eren dues, el m ate ix compte.

L home no se descom ptava,

i a I endema els despe rtava

eixes dues hores més prom pte.

.

L

. 5 , =

1 Is id re i Paco que els deien

a la casa als dos fadrins,

la tornada m amp renien

a I hora ja estaven dins.

Cruel tat? Autor i ta t?

o m ol t voler per als fi l ls?

En I home d esta ocasió?

l o per a acabar us d ic :

- - Poca comunicació.

.

-


30/35

- C._

F E N T EL P L L E R

En memoria Antonio Gonzaga,

(Toni el Ciprer)

Toni em tira la palla

i

jo vaig fe nt el paller.

Que "tratable"

i

que bon home

és este Toni El Ciprer.

- .

. M . L =

-- . .. E, -

.

_ 1

7

El sol sfalca poc a poc

-

s?brepassant I'ametler.

Es enjorn

i

calfa prou

este solet matiner.

, :

-

El tre n de los nou que ve,

sent pe r la plat ja xiular

i a Ifombra de I'ametler,

Toni i j o anem a esmorzar.

La botija d'aigua fresca

que e l te st d fAgost fa sudar.

Pa en oli, olives trencades

.

i u n b on tros de bacallar. . .>= , - Y

. S

+-

- -

. .

Ametles

i

f igues seques - c

A:=Lfem

per a po stre ens h em menjat,:,

-

-- -

- - . - Perque els m elons i el raim Y :=

=

S encara no han m adurat. = __ .

-

- - .

__

Toni es fa el cig arre t

.ws - . .

j jo a l legir m fhe posat

el paper del baca llar:

un tro s dfABC passat.

.

.

-.

1

ala Altra Volta a? p d e r

perque I'hem dfacab ar hui,

que ha avisat el ma rtaver

que Ifaigua és dema matí.


31/35

=La

1 2

+-L.

2 2 .-

- A 2

. -

:Zq' X-, >Y ,. a .5> ~.

RECANT DEL CANAL DE LA REAL

S

COMPANIADE RIEGOS DE LEVANTE

Quan encara I aigua era

-

Pare, el peixos d aigua dolca

del Segura clara i pura

serveixen per a m en jar?

-

&i

tam bé bona de beure.

-

Sí, diu en els cas tellans

_. Un m a ti allí en I Albufera

que són fins en el par la r:

- al la p el me s de setemb re

ue toda ave que vuela

ens va arr ibar per ventura,

a.

sirve para la cazuela .

= ,g 1 o que soc valencia:

1 la pert inac sequera

que e l peix q ue veges nadar,

li

va alle uja r al bancal Que I agafes, dus -lo a casa

la set de la terra dura

4B

el fr igen per a dinar.

que als arbres els feia m al.

L-L:e s

glEi zq

El va trocejar la mare

El pare, llegó i estaca _ : i el va salar com devia

i la taule ta de fusta,

--

M I quan va a rr ibar e l pare

Arroman gat el cam al f regit en taula el tenia.

Distribuya I aigua j ust a

Que omplia cada bancal.-

in tem ps aquel1 que al Segura

-a

*S,,

gaudien d e I aigua pura

El x iq u et p er d a lt d el m a r g e 7 z a

E

i m ol ts peixos q ue pescar,

veien t al p are regar,

--S-

i

d eixes aigües qu e a vegades

i en aixó per I aigua clara

regave n I Horta, elevade s

van ve ure u n gran pe ix nadar. pels m otors de G uardamar.


32/35


33/35

3

PROLEC

5

L OLIVERA DE ROSA

7. LA PAU DE SANT JOAN

9

s i

FÓRAUN

ANGEL

1

1 EL

CINC DE GENER

1

3

EL

POLPER DE L ALBUFERETA

15 ES MlGDlA

17 DOLCET

ESTA

EL

MOST

1 9

PENA

2 1 LA BATUDA

2

3

NO M HO RECORDES SENYOR

2

5

MOTlU DE DESVENTURA

2 7 LA ROSELLA

2

9.

MARIA

l N ALCALDE DE PROFIT

3

3. LES XlQUES DEL TRENCAOR

3

5

ARREPLEGANT L AMETLA

3

7

EL

RE1 BATISTE A REINA PAU

3

9

ELS

XlCS DEL DE CONDE

4 1 FENT EL PALLER

4 3 REGANT DEL CANAL DE LA REAL

COMPAN~AE RIEGOS DE LEVAN TE


34/35

Este anollet de Poemes es va terminar

de maquetar el

14

de setembre

wrT; ~2012 festivitat del Santíssim

Crist de la Pau a Sant

Joan dxlacant.

LAUS

DE0


35/35

Documents

Un Manollet de Poemes. Edición 2012. Autor: Isidro Buades Ripoll