SL 4 2 (2 (102 ) . 4 9 - 5 6

J . SAMTANACH

UN NOTARI ANDORRA DE FINAL DEL SEGLE XV,

LECTOR DE RAMON LLULL*

Tot i la relativa riquesa dels fbns documentals antics conservats als arxius d'Andorra. encara hi ha molta feina a fer a 1'hora de valorar les petjades que deixaren a les valls determinats corrents culturals de 1'Europa medieval. En aquest sentit. cal tenir en compte que 1'Andorra de 1'epoca baixmedieval no for-mava part precisament de les vies de comunicacid mes habituals enlre els terri-toris de les dues bandes dels Pirineus: a mes, 1'economia andorrana. amb un pes important de la ramaderia, tampoc no produTa uns redits suficients perque s'hi pogues desenvolupar de forma mes o menys estable una produccid - o simple-ment un interes- de tipus llibresc. Ara be. tambe es cert que les valls d'Andorra es trobaven a cavall entre la Corona d'Aragd, respecte a la qual mantenien una situacid legal forca ambigua. i les terres d'Occitania. i no es estrany, tenint en compte la importancia de la circulacid de textos entre els territoris esmentats, fins i tot despres de la desaparicid de la cultura trobadoresea. que algun d'a-quests textos s'hagi conservat en arxius del coprincipat. 1

La font principal per estudiar Pentrada d'obres produides. i molt probable-ment tambe copiades. fora de les valls es el ms. 1 de 1'Arxiu de les Set Claus, 1'anomenat Cddex misceilani, manuscrit que forma part del fons de 1'Arxiu Histdric Nacional d 'Andorra ht Vella. 2 En aquest volum, juntament amb un nombre considerable de documents referents als territoris andorrans, s i i i con-serven alguns altres textos de naturalesa molt diversa. D'entrada. hi ha tin dels pocs fragments conservats de la traduccid catalana medieval del Tristany en

*Aqucsl trcball lornia pan <.lcl Grup Consolidai SGR 2I ) ( I I - (K)2S6 de la Generalital de Catalunya. ' Sdn diversos cls ic.xlos. sovini dc lipus religios o espiritual, quc posen dc manifesl aqucsis intercan-

vis occitanocaialans; per al cas concrcl de Ramon Llull. vegeu BAOIA 1 9 8 9 . : No es irucla prdpiamcnl. pcrd. d'un volum niiscellani. sind mcs avial d'un cddex faclici; pcr a la dcs-

cripcid dcl manuscril. vcgcu SANTANACII. 2(X)3. i. pcr a un comcnlari dcl continguL SANTANACH 2 0 0 2 .

JOAN SANTANACU I SUNOL

- • ' « " • — 1 0 - M - " 7 - . J J = ? f v L

rv-*»" **«>.•>•»«w-tjyj jj>?«— ^ytV a ' X ' ^ " * £*"""•

«s««,«^T»-. Ji r „ A . y * 1««.jjriu-a. •vs«-.«fv~<> »»«'1«̂

CI — r v , v — **»*M«C

r 5 & « v ^ H - i V i . V R 1 ^ ' ' ' ' * -> 3?* • • . J T ^ « - ,U,««-. > —••-••>.• J J L V V O . . . « » u . f 4 ^ R

R

-

41 del Codexmiscellani, on es pot llegirel cap. i.\ i 1'inici del \ dc la Doctrina/nieril. supenor hi ha una anotacio meteorologica amb la data de 1470 (Arxiu Historic Nacional /

Fons Arxiu de les Set Claus)

UN NOTARI ANDORRA DEL SEGLE X V 51

Foli 1 del Llibre de la terra d'Andorra, compilat pel notari Miquel Ribot d'Ai\irivall (Arxiu Historic Nacional I Fons Arxiu de les Set Claus)

prosa;y hi trobem, aixi mateix, obres de contingut cientificomedic, com ara un fragment en llati del De uirilnis corc/is del Canon medicinae d'Avicenna, o be una miscel iania de textos sobre medicina astrologica en vulgar. 4 I tambe hi ha. que es el que ara ens interessa mes, una copia fragmentaria de la Doctrina ptte-ril de Ramon Llull. Es tracta del testimoni parcial mes extens que conservem d'aquest tractat luliia, que ocupa els folis de 36 a 69v del volum i que inclou. tot i que en algun cas siguin incomplets. seixanta-un capitols dels cent de que es compon Lobra.

Gret Schib, la darrera editora de la Doctrina ptteril, tot i coneixer-ne Le-xistencia, no va usar aquest testimoni en Lestabliment del text de Lobra, i es va

' El te.xt del fragment, datable de la segona meitat del segle X I V , va ser publicat per ARAMON 1969. ' Per al prinier, vegeu MARTINEZ-VELA 1995 i. per al segon. VLLA 1997.

52 J O A N S A N T A N A C H I S U N O L

limitar a donar-ne una brevfssima notfcia. 3 Esmenta, aixd no obstant, que al manuscrit hi ha una anotacid escrita al marge superior d'un dels folis de la Doc-trina, on es llegeix que en «l'an M° C C C C L X X fuyt magna sequetate in Vallis andorre»; tambe recull que 1'anotacio es de la mateixa ma que ha copiat el text, i d 'aixo en dedueix «que el text fou copiat el mateix any 1470». La consulta directa del codex desmenteix sense cap mena de dubte aquesta afirmacid. La ma del copista. que escriu en una lletra cursiva que probablement hem de situar durant el regnat de Pere el Cerimonids, no sols es diferent de la de 1'anotacid, sind que aquesta darrera, a mes, es caracteritza pel fet de ser una lletra forca particular. D'altra banda, aquesta ma posterior a la copia no nomes s'observa a 1'anotacid esmentada. escrita al f. 41 . sind que el seu autor va deixar altres tra-ces de lectura al Uarg del text de la Doctrina, btisicament en forma de breus anotacions que li permetessin localitzar un determinat passatge amb facilitat, i es aixf mateix responsable de part de les nibriques que encapcalen els capftols de 1'obra, que es trobaven majoritariament en blanc quan la Doctrina pueril va arribar a les mans ckaquest lector-rubricador.''

La consulta d 'un altre volum conservat al ja esmentat Arxiu de les Set Claus, en aquest cas es tracta del ms. 12, pot aportar nova llum sobre la qiiestid. Aquest codex. conegut amb el nom de Llibre cle Ict terra d'Anclorra, va ser com-pilat entre els anys 1486 i 1497 pel notari Miquel Ribot d'Aixirivall, el qual hi va recollir, sembla que per a lis personal, un nombre important de documents legislatius i juiidics - a mes d'un parell de textos amb anotacions de caracter historic i genealogic-, relacionats amb les valls cPAndorra o amb les terres adja-cents. 7 Ribot, pero, ja devia estar en aetiu una mica abans, ates que al final del document num. 11 del Llibre, corresponent al cap. XXIV de la sentencia arbitral de Pere de Foix, on es fa referencia a 1'obligacio dels homes d'Andorra de pres-tar kt host al bisbe d'Urgell si aquest els ho requereix. llegim que el capitol ha «Stat treyt e copiat de son original del Libre del Cossolat de la Seu d'Urgell per mi. Miquel Ribot de Cirovall, a x del mes de mars, Pan de la nativitat de nostre Senyor M° C C C C ° L X X ° l » ; s tot sembla indicar, doncs, i malgrat que el document actualment inclos al Llibrc sigui potser una copia posterior del mateix Ribot,

' Vegeu LLULL 1972: 32 i 36. '• La mutcixa naturalcsu «accidcnlal» dc lcs rubriqucs cxplica que moll sovinl no linguin res a veure

amb els lltols dels capilols afectats quc trobem a la resla de la Iradicid de 1'obra dc Llull. Pcr a aqucsla qtiesiid, com tambe per a alircs aspcctes relatius a la Doctrina ptteril, rcmelo a 1'edicid crfliea quc n'csiic prcparanl pcr a la NEORL.

' Pcr al volum copial per Miquel Ribol, com lambe pcr a lcs dadcs quc rccullo sobrc la scva activitat, vegcu la recenl cdicid d'E/ llibre dc la terra, 1997, a cura dTgnasi Baigcs i Jardi, amb aportacions d'al-trcs invcstigadors.

' Vegeu 1'cdicid esmcntada a la nola anterior, pags. 142-143. i tambc el comentari dTgnasi Baiges a la datacid d'aquest documcnt. a lcs pags. 18-19.

l 'N NOTARI ANDORRA 1)1:1. SEGLE XV 53

que aquest personatge ja devia exercir el seti ofici durant la decada dels anys setanta del segle X V . Mes endavant apareix documentat en diverses ocasions, ja sigui actuant com a comissionat per la parroquia de Sant Julia de Ldria. o be substituint Joan Ortedd, nolari ptiblic de les valls d 'Andorra nomenai pels cosenyors. Ribot, aixi mateix. va treballar per al Consell de la Vall, com a secretari o com a simple escriva, i va ser el redactor del Llibre de les ordina-cions dels habiiants de lcs valls d'Andorra, ordenades per l resmentat Consell l'any 1489. Posteriorment. ja en la segona decada del segle X V I , el seti estatus professional havia millorat, i el trobem actuant ell mateix com ;i notari piiblic de les valls; a mes, l'any 1518 consta com a sfndic de la parrdquia de Sant Julia.

Pel que fa a la possible relacid entre Miquel Ribot i el Cddex miscellani, Ignasi Baiges ha assenyalat que el notari va copiar al Llihrc de la terra alguns dels documents que tambe es conserven al Cddex;'1 la collacid dc les versions d'aquests documents incloses als dos volums -concretament, quatre dels cinc primers textos que formen el Llibre dc la terra-,'" posa de manifest Pexistencia d'errors comuns i, molt sovint. d'errors de Iectura en el Llibre de la terra que han estat induits per llicons poc clares en els documents del Codc.x misccilani. El notari d'Aixirivall. doncs. en compilarel Llibrc dc la tcrra va copiar almenys quatre dels documents que actualment formen part del ms. 1 de PArxiu tle les Set Claus." Aquesta constatacid, aleshores. ens porta indirectament vers un altre aspecte relatiu al Cddex, que es el del moment d'agrupacid dels materials que actualment el conformen, reunid que s'ha tendit a situar al darrer quart del segle xvi i . i ; Ara be, fdra realment casual qtie Ribot hagties usat, entre les diverses

" Vegeu la pag. 16 de 1'edieid esmenlada a la n. 7. "' El segun text del Llihre de la lerra. que no Ibrma parl del Cddex miseeilani. no es prdpiamcnl un

document. sind unes genealogies del Casal de Bareelona i de la easa de Eoix i Castellbd. de inanera que les edpies feles a parlir del Codex constitueixen en realilal els quaire primers documents legals del Llihre. Aixi, i malgral que Baiges eonsideri que en la conslitucid del volum el nolari presenla «una toial i abso-luta manca de criteri a 1'hora de decidir quina documentaeid calia copiar i quin ordrc siiavia de seguir» (vegeu 1'edicid csmenlada, pag. 17). es vcrscmblant quc. si mes no en aqucsl eas. l'ordenacid del mate-rial vingues condicionada per l'origen mcs o menys unitari d'aquesls quatre documents. Tambe em scm-hla possible. lol i que Baiges no els collaciona -com si que fa amb cls casos ja esmentals-. quc en copiar el sise lcxl del Llihre cle la lerra Ribot hagues lingut en compte un allre dels documenls dcl Cddex (el niim. 28). o sigui. la hutlla del papa Marti l \ ' confirmant el pariatge de 127S (com sembla apuntar la coincidencia en Fencapealament dcl documcul. quc no lorma part dc la hullla papul); dc loles mancres, si realment cl nolari d*Aixirivall va tenir en compte el luim. 2S del Codex, va haver de disposar almcnvs d'un altre doeument, ja que. dc fel, al Liibre cle la teira cl que hi ha es la prescntacid de la hullla que el hishe d'Urgell va adrecar al comle de Foix.

" La cdpia conservada al Cdclex d'un d'aqucsts documcnls. cl Rcconeixement que els homes d'An-dorra lan al comtc de Foix dc la poteslal dc justieia civil i eriminal. ens ha arrihat fragmentariamcnl: aixd no obsianl. era completa quan Rihol va lenir ocasid dc copiar-la.

, : Vcgeu VELA 1997: 23 n. 10. i Llibre cie lct lerra. ed. cil.. pag. 16 i n. 1S. Cal lcnir en eompte. perd. que aqucsta datacid de la composicid del volum es basa en un clement cxtcrn al codex, com cs l'adopcid pel Consell de la Vall d'una pohlica deslinada a la conservacid dels privilegis atorgats pels coscnyors.

54 JOAN SANTANACl 1 1 SUNOL

cdpies de que podia disposar per als quatre primers documents del seu Llibre, precisament aquelles que dos segles mes tard acabarien sent relligades conjunta-ment en un mateix volum. Podria ser. es clar, que el notari d'Aixirivall hagues trobat. o dut a terme ell mateix. una primera agrupacid d'alguns dels documents copiats en el Llibre de la terra, eosa que ajudaria a explicar Ia distancia cronold-gica que hi ha entre la utilitz.acid d 'uns determinats documents i Phipotetic moment cPincorporacid cPaquests mate ixos documents en un volum mes ampl i ;" aixo no obstant, la situacid que ocupen en el Cddex miscel-lani els papers que va copiar no ddna suport a aquesta hipdtesi, ja que els quatre docu-ments usats per Ribot, com tambe un parell mes que potser va consultar, es tro-ben forca disseminats al llarg de tot el volum. de vegades separats per uns quants textos." En consequencia, si al final del segle xv, quan el nostre notari va copiar algun dels doeuments que actualment s i i i conserven, el Cddex encara no existia com a volum unitari, no crec que trigues gaire a ser relligat com a tal; tot plegat ens situa, per tant, en una data forca anterior a la que s i i a plantejat fins ara per a la constitucid del volum. Tambe en aquest sentit cal remarcar, tot i que aixo no implica necessariament que Fagrupacid dels materials no pugui ser posterior, que tots els textos i les cdpies de documents que es van incloure al Cddex misceblani van ser elaborats previament al pas del segle xv al xvi. Els mes tardans, doncs. sdn contemporanis del notari Ribot.

Tornem. perd, a la Doctrina pucril fragmentaria del Cddex miscel-lani. I es qtie. com el sagac Iector a hores d'ara ja deu sospitar, les anotacions marginals que s i i i observen sdn fetes en el «tipus de lletra, tan earacterfstic i personal» - c o m diu Baiges- de Miquel Ribot. ci qual ja devia tenir el text luli ia en el seti poder vers el 1470, data que apareix a Fanotacid marginal del f. 41 ; aquesta datacid, per tant, ens el mostra llegint la Doctrina, potser ja fragmentaria, en tin moment molt proper a les primeres referencies que en tenim com a professional de les lleis. La identificacid de la ma de Ribot com a responsable cle les anota-cions als marges del tractat catequetic, alhora que aporta un nou element que apunta vers una constitucid del Cddex anterior al que fins fa poc s i iavia supo-sat, ens situa el notari d'Aixirivall en el grup de laies, a hores cPara ja forc^a con-siderable, que tenim documentats com a lectors i possessors de la Doctrina pue-

documentada cl 1672, la qual hauria afavoril la constitucid del volum; rcs no sembla que es pugui exlreu-rc de la relligadura original del inanuscril, moll losca i ennegrida. i que, en el moment de ser suhsiiuiida per una nova enquadernacid moderna, es trobava en moll mal csial.

' Dc fet. ja 1'hisloriador Ferran Valls i Taberner va plantejar quc una primcra agrupacid d'alguns dcls documents que formcn part dcl Cddc.x mi.sccllwii hauria cslal dula a tcrme per Ramon d'Ornach. Iresorer de Foix i vcgucr d'Andorra. duranl cl seglc XIV; vegeu VAI.I.S t T A B E R N E R 199(1: 391 n. 1.

1 4 Aixi, els texlos 1, 3, 4 i 5 del Llibrc clc lci tcrrci corresponen. per aque.st ordrc. als texlos 29. 4, 5 i 27 del Ccidcx nii.sccllcini; i cls lexlos que Rihol hauria pogul usar per copiar els docuinents 6 i I I del scu Llibrc corrcsponen als lcxtos 28 i S dcl Cndex, respectivamcnl.

UN NOTARl ANDORRA DEL SEGLE XV 55

ril." Entre els exemples recollits a partir dMnventaris i altres notfcies. heni de parlar majoritariament de ciutadans i mercaders, si be tambe hi trobem algun cavaller."' En el cas de Pandorra Miquel Ribot no sorpren que es tracti d'un notari, ja que a 1'Andorra medieval. juntament amb el clergat, els notaris cren els que tenien un contacte mes directe i immediat amb les lletres. I fos o no el mateix Miquel Ribot qui hi va dur la copia de la Doctrina pueril, extrem que per ara desconeixem, tot sembla indicar que la introduccio de textos elaborats fora de lcs valls no va ser producte d'una politica organitzada. sino ines aviat d 'actuacions puntuals d ' individus concrets, clergues. metges o. com Ribot. notaris, que pel seu mateix ofici se sentien atrets i podien tenir acces a aquests textos.

Joan Santanach i Sunol

REFERENCIES BIBLIOGRAFIQUES

A R A M O N I S E R R A , Ramon (1969): «El Tristany catala d'Andorra», dins Melanges ojferts a Rita Lejeune, I, 1969, pags. 323-337: reproduit dins els seus Estudis de Ilengua i literatura, presentacio de Joan A. Argente. prefaci i edicid a cura de Jordi Carbonell, Barcelona. Institut d'Estudis Caialans. 1997. pags. 413-421).

B A D I A , Lola (1989): «L'aportacid de Ramon Llull a la literatura en llengua d'oc: per un replantejament de les relacions Occitania-Catalunya a la bai.xa Edat Mitjana», dins Actes del vuite CoTloqui Internacional de Uengua i Literatura Catalanes (Tolosa. 12-17 de seteinhre de I9SS). I. Barcelona. Publicacions de 1'Abadia de Montserrat. pags. 261-295; reproduit dins el seu Teoria ipractica de la literatura en Ranwn Llull. Barcelona. Quaderns Crema. 1992 (Assaig. 10). pags. 141-171.

H I L L G A R T I I , Jocelyn N. (1991): Readers and Books in Majorca (1229-1450). 2 vols.. Parfs. Centre National de la Recherche Scientifique.

IGLESIAS l F O N S E C A . J. Aiitoni (1996): Llihres i lectors a la Barcclona del s. XV. Les biblioteques de clergues, juristes, metges i altres ciutadans a traves de la docu-mentacio notarial (anys 1396-1475). tesi doctoral en microfitxes. Bellaterra, UAB.

/:/ llibre de la terra. Un llihre de privilegis, a cura dMgnasi Baiges i Jardf. proleg de Susanna Vela, estudi jurfdic de Josep M. Font i Rius. estudi historic de Jordi Guillamet i Anton, Andorra, Ministeri d'Afers Socials i Cultura, 1997 (Mono-grafies de 1'Arxiu Hisloric Nacional).

" El lloc que la Doctrina pueril ocupa dirts dcl Cddex lampoc no cs proper al dels allres icxios del volum quc podem relacionar amb cl nouiri andorra. ja que corrcspon al lcxl mim. 1 6 LICI inanuscrii.

'" Vegeu sobretot HiiXGARTH 1 9 9 1 i tambc. entre altres, MADUKELI. 1 9 6 8 i 1 9 7 4 i ICI.I-.SIAS 1 9 9 6 .

56 JOAN SANTANACi 1 I SUNOL

L L U L L . Ramon (1972): Doctrina pueril, a cura de Gret Schib, Bareelona, Editorial Barcino (Els Nostres Classics, 104).

M A D U R E L L M A R I M O N , Jose Maria (1968): «Miscelanea luliana», EL 12, 1. pags. 59-76.

M A D U R E L L M A R I M O N . Josep Maria (1974): Manuscrits en catala anteriors a la impremta (1321-1474). Contribucid al seu estudi, Barcelona, Associacio Nacio-nal de Bibliotecaris. Arxivers i Arquedlegs. Delegaeio de Catalunya i Balears (Biblioteca Profesional de Anaba. 3).

MARTINEZ G A Z Q U E Z , Jose. i Susana VELA P A L O M A R E S (1995): «Un fragniento del Canon medicinae en el ms. 1 de los Archivos Nacionales de Andorra», Faventia, 17/2. pags. 77-94.

S A N T A N A C H I S U N O L , Joan (2002): «Literatura, ciencia i historia a PAndorra medie-val. Apunts sobre el Cbdex misceilani de 1'Arxiu Hisloric». Ex-libris Casa Baurd. Fulls de Bibliografia, 5, pags. 16-19.

S A N T A N A C H I SuNOL, Joan (2003): «El Cbdex misceilani de PArxiu cle les Set Claus (Andorra la Vella, Arxiu Histbric Naeional)», Anuario de Estudios Medievales. 33/1, pags. 417-462.

V A I . L S I T A B E R N E R , Ferran (1990): Privilegis i ordinacions de les valls dAndorra, prdleg de Manuel J. Pehiez, estudi introductori de Jorcli Guillamet i Anton, Sara-gossa, Catedra d'Historia del Dret i cle les Institucions (Facultat de Dret, Univer-sitat cle Malaga); es reedicio facsimil de Privilegis i ordinacions de les vallspiri-nenques, III: La vall d'Andorra, Barcelona, 1920.

V E L A P A L O M A R E S , Susanna (1997): Tencar. Una misceildnia d'astrologia del s. xv, a Andorra, proleg de Merce Viladrich, Andorra, Consell General cf Anclorra.

ABSTRACT

The observation that the preparation of the Llibre de la tcrra (novv MS. 12 of the Arxiu de les Set Claus of the National Historical Archive of Andorra) invol-ved the use of various documents which form part of the Cddcx misceilani (MS. 1 of the same Archive), as well as the probable identification of Miquel Ribot, compiler of the Llibrc dc la tcrra. as the aulhor of various annotations in the margins of the Doctrina pueril preserved in the Cbdex misceilani, permit us not only to point to the notary Ribot as a reader of this Lullian work, but also to raise the possibility that the grouping of the materials included in the Codcx was brought about, at the latest, at the beginning of the 16"' century.