Un President per a la història

octubre-novembre 2010 XIIIa temporada · Difusió gratuïta per als federats

47

3

Òbviament hi haurà un abans i un després de l’Enric Piquet en la

Presidència de l’FCBQ. Millor: hi haurà per sobre de tot, el temps

de l’Enric Piquet.

Vint-i-sis anys al front del bàsquet català com a President de la

Federació, trenta set des de la seva incorporació a la institució,

són molts anys. Han estat uns anys de vivències, gestió i realitza-

cions, tot conjuntament, tot complementari, perquè la manera

d’entendre i portar a terme la tasca de la seva responsabilitat

fa indestriables les diferents i múltiples parcel·les de la seva

dedicació presidencial. Una dedicació que ha realitzat amb una

altíssima actitud de servei, devoció, passió, compromís, enorme

responsabilitat, extraordinària generositat i un acurat sentit ètic

per atendre per igual a tots i cadascuns dels ens que consti-

tueixen el bàsquet català, siguin persones o entitats. Una dedica-

ció que només pot ser qualifi cada d’admirable.

Tot plegat conforma una realitat molt concreta, l’acció de govern

de l’Enric Piquet ha situat el bàsquet català com un dels esports

més capdavanters de Catalunya, Espanya i Europa. En la tasca

federativa dirigida per ell s’ha de ressaltar el creixement, moder-

nitat i progrés del nostre esport, en estructura, en organització,

en nivells de participació, per les activitats tant federatives com

sobretot dels clubs, en resum, un prestigi reconegut arreu que

s’ha bastit gràcies a la conjunció del treball professional de la

Federació, el vocacional de les Juntes Directives i a la important

i imprescindible implicació dels clubs, uns clubs que rebien i

tenien al seu costat un suport inigualable, el d’Enric Piquet,

president de la seva Federació, el líder de tot plegat.

Ara, a punt d’arribar el seu adéu federatiu, però segur que no

del basquetbol, es pot mirar enrere i adonar-nos bé d’una tasca

i una dedicació silent, de dia a dia, i observar unes concloents

realitats, impulsades per l’Enric Piquet i volem esmentar dos

àmbits on el treball, l’impuls i la vetlla han estat constants i

quotidianes, i per ell són dos punts punyents: el bàsquet base

i el bàsquet femení.

Prendre mesures federatives per ajudar a fer créixer el bàsquet

de Promoció com a eix fonamental per consolidar el bàsquet

com a esport i com a vehicle de formació ciutadana fou la base

d’engegar projectes, un d’ells el de les instal·lacions dels com-

plexes esportius de lleure, el rendiment econòmic dels quals

reverteix directament en els clubs de base.

Pel que fa el bàsquet femení, cal recordar com ha impulsat

iniciatives i suport a fi que els clubs hi dediquessin temps,

organització i recursos, creant equips o ampliant-ne el seu

nombre, sense esmentar la implicació personal per acon-

seguir ajuts i patrocinadors en equips femenins en els quals

perillava la seva continuïtat.

En fi , podríem enumerar molts fets i no acabaríem, i també es pot

fer esment d’alguns desencerts que, com és lògic en tota activitat

humana, també es produeixen, i que, en paraules d’ell mateix, són

els moments de més angoixa que ha viscut.

Però inclús en aquells moments el seu impuls vital, la força del

seu tarannà de líder va fer que amb els seus col·laboradors més

immediats, l’equip professional de la Federació, i la Junta Direc-

tiva, s’establís un Pla de Viabilitat què, a més de superar l’ensurt

econòmic, serví alhora d’element catalitzador per una nova em-

penta que va culminar, com a prova real i física de l’entusiasme,

fe i convicció en el potencial federatiu, en la construcció de l’actual

edifi ci seu de l’FCBQ, que és un patrimoni de la Federació per a

tots els clubs federats.

En resum, tot un plegat de realitzacions que la gent del bàsquet

català coneix molt bé i que està en la base del perquè l’Enric Piquet

ha estat elegit elecció rere elecció, durant vint-i-sis anys, amb l’aval

unànime dels clubs.

Dit això, hi ha un fet fonamental en la dedicació de l’Enric Piquet que

el fa un President irrepetible. La seva atenció i cura cap els clubs

catalans, una atenció i implicació que és reconeguda arreu. La seva

irrenunciable actitud i compromís per estar al costat de la gent del

bàsquet català, de tota. Al marge la gestió diària de la setmana, li

arriba el torn de divendres nit a diumenge nit, el President Piquet,

acompanyat de la seva esposa, la Sra. Carme Vilanova a qui el

bàsquet català deu també un reconeixement absolut, ha recorregut

i recorre cada cap de setmana la geografi a catalana de Nord a Sud,

d’Est a Oest, per estar present en actes de clubs, activitats i en els

partits que juguen nois o noies, sèniors o minis, d’elit o de catego-

ries inferiors. Tots els clubs, tota la gent sap de la seva presència,

que signifi ca recolzament, atenció als seus problemes, reunions

imprevistes, àpats de treball, sol i pluja, sortides de bon matí i

retorns de matinada. Matins per terres del Bages, tardes per les de

la Catalunya Nova o les de Girona i nits per les del sud del nostre

país, per posar uns exemples i en l’ordre que vulgueu. Tots els que

llegiu aquests línies ho sabeu ben bé.

És l’Enric Piquet més autèntic, el que fa

costat a la seva gent, el que, en parau-

les seves, fa d’esponja, escolta i aprèn,

i fa aprendre als altres.

President, les gràcies mai seran sufi -

cients, però és la fórmula. Gràcies per

estar sempre, gràcies pel teu mestrat-

ge, pel teu lideratge; gràcies eternes en

nom de tot el bàsquet català, on sens

dubte a més de l’agraïment saps que hi

tens afecte, estima i amistat, i això és

el més valuós de la vida.

STAFF: Bàsquet Català

Edita:

Federació Catalana de Basquetbol.

Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona.

Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60

www.basquetcatala.cat

Consell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Laura Ramos.

Director: Joan Guiu.

Consell de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Javier Ezpeleta i Juan C. Cebrian.

Col·laboradors: Fundació del Bàsquet Català, Julián Jordan, Marissa Rius.

Agraïments: Enric Piquet, Marcel·lí Maneja i família, Marissa Rius, Francesc Fagella

i JAC Sants, CB Arenys i Comitè Organitzador Tortosa 2010.

Disseny i maquetació: Virgili.com

Fotografi a: Ajuntament de Ajuntament de Tortosa, Miguel Ángel Chazo, JAC Sants, CB Arenys,

Marcel·lí Maneja, FCBQ i FBC.

Fotomecànica i impressió: Enclave Gráfi co S.L.

Distribució: SPM

D.L.: B-44976-98

L’FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ.

Salut i Esport. L’habitual article de Marissa Rius

que com de costum ens il·lustra sobre la forma més convenient

de practicar esport, gaudir de bona condició física i evitar el risc

de lesions.

32. Fundació. Tortosa encara la recta fi nal del seu

any com a“Ciutat del Bàsquet Català 2010”, preparant els actes

defi nitius i el relleu a Vic 2011.

30.

Primer temps. Entrevista a Enric Piquet i

Miquel, President de la Federació Catalana de Basquetbol de

1984 a 2010. Vint-i-sis anys dirigint el bàsquet català, en una

trajectòria irrepetible en un dirigent esportiu. El novembre de

2010, ja no es presenta a les noves eleccions i ens ha concedit

aquesta entrevista on repassa uns anys excepcionals de la

seva vida.

06.

Cercle Central. La temporada 2010-2011

s’inicia amb un fet inusual: les eleccions a la Presidència

de l’FCBQ, un cop acabat el mandat 2006-10, així com

també a les Presidències de les Representacions Territorials

de l’FCBQ, a Girona, Tarragona i Lleida. Notícies, calendaris

electorals i aspectes puntuals d’aquestes eleccions.

18. Club 1. El CB JAC Sants. El desenvolupament

històric de la popular entitat que celebra el seu 75è aniversari,

immersa en una angoixant realitat: la pèrdua del seu camp i la

seu social del carrer Begur, a Barcelona.

22.

Pròrroga. La nova dimensió de la pàgina

web de l’FCBQ.

24 segons i La pissarra. Les incisives preguntes

sobre bàsquet català i el missatge d’en Rucqie en començar

la temporada.

33. 34.

8 segons. Les notícies més sobresortints

en l’àmbit de la Federació en l’inici de la present temporada

2010-2011

40 minuts. Cada nova temporada acostuma

a iniciar-se amb el desenvolupament de les Lligues Nacio-

nals de Catalunya,de diferents nivells, d’equips d’ACB, de les

lligues LEB Or i Argent, la Lliga femenina i la Lliga femenina

2 i la dels equips d’EBA. Aquests desenvolupament queda ben

refl ectit en aquest reportatge.

11. 16.

Club 2. El CB Arenys una entitat fundada el 1942,

que segueix amb un entusiasme absolut pel bàsquet, amb orgull

per la trajectòria feta fi ns ara i pels projectes de futur.

28.26. Personatge. Marcel·lí Maneja i Granel. Un

dels més grans jugadors catalans de bàsquet de tots els

temps. De L’Hospitalet, als seus 89 anys disposa d’un cap

ben clar i ens ha explicat la seva històrica trajectòria.

Com comença la seva relació

amb el bàsquet?

Comença l’any 42 en un ambient de

barri, amb el meu germà i tres amics

més. Contactem amb el president del

Picadero, el Sr. Rodríguez, gran promo-

tor del bàsquet, que vivia a Les Corts i

tenia unes cistelles a la seva residència.

Vam crear una penya, tipus club, que

no va prosperar. Llavors vaig fer uns

contactes amb el FC Barcelona, era quan

feien la tribuna nova de Les Corts, però

vaig caure en un entrenament, en els

propis fonaments de l’obra, i vaig estar

3-4 mesos sense poder jugar i allà es va

perdre el contacte amb el Barça.

L’any 45 treballava d’aprenent a

l’empresa tèxtil “Hijos de Francisco

Sans” propietat del Sr. Miró Sans llavors

del president del Barça, i vaig jugar

en l’equip de bàsquet que tenien i que

jugaven a Educación y Descanso. Ens

entrenava l’Eduard Kucharski i ho fèiem

a la pista del Laietà, i el Kuchi em va

fi xar pel Laietà, com a juvenil.

Després va venir, i el vaig viure, un peri-

ple trist del club degà, perquè amb tans

èxits van començar a fi txar-nos jugadors

i només en varem quedar tres.

Aleshores hi havia un soci, Director de

l’empresa “Riegos y Fuerzas del Ebro”,

que ens va dir que juguéssim amb ells i

vam jugar una temporada a Educación

y Descanso. Un cop solucionada la crisi

al Laietà vaig tornar allà, mantenint la

categoria. Varem competir una altra

vegada amb el nom de Laietà. Això dura

fi ns al 58, any en que em vaig retirar.

En quin moment li arriba ser President

de la Federació Catalana?

El meu periple com a directiu comença

com a jugador del Laietà. Es va posar

malalt un directiu i em van demanar que

el substituís, en principi temporalment,

però després van ser més de 20 anys.

L’any 73, amb motiu de l’Eurobàsquet a

Barcelona, l’Andreu Ponsirenas, que era

“El bàsquet català és una gran família”

6Text: Joan Guiu, Laura Ramos, Javi Ezpeleta i Juan Carlos Cebrian

Imatges: Ricard Rovira

7

president de l’FCBQ, em va demanar en-

trar com a directiu i vaig estar amb ell del

73 al 80. Quan en Ponsirenas es va retirar

va pujar en Pere Sust qui en va proposar

continuar a la Junta Directiva nova.

Amb el decret sobre l’esport de la Ge-

neralitat de Catalunya (*), l’FCBQ es va

convertir en una sola en lloc de quatre

(Girona, Tarragona, Lleida i la pròpia

Catalana). Es va unir tot com a Fede-

ració Catalana única, i aixóo si, amb un

respecte per les tres territorials.

L’any 84 en Pere Sust es promou per ser

president de la Federació Espanyola i

em nomena com a vicepresident primer

perquè si ell anés a la FEB, jo quedés

com a president. En Pere l’any 85 guanya

les eleccions a la FEB i automàticament

quedo nomenat fi ns a fi nal de mandat

com a president de l’FCBQ.

Quins objectius es planteja en els

primers moments com a president?

Un era el que ens atorgava la pròpia

llei: un dret i alhora un deure sobre la

promoció del bàsquet. Ja tenia una certa

experiència perquè en la etapa de Pere

Sust em vaig dedicar a la promoció del

bàsquet arreu de Catalunya. Per tant era

un objectiu que encaixava amb la meva

trajectòria. Promocionar el bàsquet de

formació era el primer objectiu.

Un segon objectiu va ser el bàsquet

femení. Venia de lluny, durant l’època de

la dictadura en que l’esport femení havia

estat maltractat o fi ns i tot ni tractat. Un

altre objectiu important va ser arribar

a un contacte preferent amb els clubs,

que és un deure que em vaig imposar

des del primer dia: que el col·lectiu del

bàsquet català fos com una família, unit i

treballant en conjunt. D’aquí en va sortir

el bàsquet al carrer; el primer centre de

formació de bàsquet femení, el Segle XXI

(conjuntament amb la FEB i la Genera-

litat); i fi nalment també, el suport molt

seriós al minibàsquet.

Quin resum faria d’aquests anys?

Crec que el bàsquet té una formació

tècnica i humana molt important, i en

bàsquet femení la pedrera de Catalunya

és la millor de l’estat. També es va po-

tenciar molt el minibàsquet i s’ha donat

suport en l’aspecte econòmic al que és

la base, amb les gestions en diferents

instal·lacions esportives, que ens origina

uns recursos atípics dedicats totalment a

la base. I crec que és molt important

que hem aconseguit crear un ambient

de col·lectiu molt unit.

Els moments de més intensa activitat

i els més complexos?

Complex sens dubte el moment de

l’Eurobàsquet del 97. Va celebrar-se en

una època en que jo encara treballava en

una empresa on exercia un càrrec amb

responsabilitats directives i llavors també

era president de l’UFEC, vull dir que tenia

molta feina i sempre tot el que he fet pel

bàsquet ha estat de manera voluntària.

Així, doncs, aquell va ser un moment molt

delicat per mi pel que fa la dedicació.

I, a més, amb els resultats econòmics

negatius de l’Eurobàsquet. Finalment

però, i gràcies a les gestions que es van

fer posteriors a aquest, amb el projecte

de recuperació econòmica previst per cinc

anys, aprovat en Assemblea de clubs, que

es va realitzar en dos anys i mig.

Però, com a contrapartida, vaig viure

situacions emotives de molta gent que em

donava suport. Parts positives, afortuna-

dament, són moltes més. Viure en primera

fi la els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Un

altre etapa molt bonica va ser quan varem

inaugurar el Centre de Bac de Roda i

posteriorment el nou edifi ci seu de l’FCBQ.

I com a moment emotiu, de caràcter

preferent dues. Quan el president de la

Generalitat em lliurà, per dues vegades, la

Creu de Sant Jordi, primer per la Fede-

ració (2001) com a institució i l’altre a mi,

a títol personal (2008). També un altre

moment emotiu fou quan el president del

(*) Al 1980, aconseguida l’autonomia de Catalunya, l’esport fou una de les primeres competències

de la Generalitat i la nova Junta de Pere Sust s’até a les competències assolides i reestructura la

Federació en un sol ens, abolint les antigues Federacions Gerundense, Ilerdense i Tarraconense,

que queden unides i amparades sota la Federació Catalana convertint-se en Representacions

Territorials de la mateixa, però amb personalitat pròpia i disposant de president i Junta Directiva.

“Sempre estarem a primera fi la. Allà on estigui el millor bàsquet del món, crec que el bàsquet català tindrà representació”

8

Comitè Olímpic Internacional, Sr. Sama-

ranch em va concedir i lliurar el collar de

l’Ordre Olímpica (2002).

Com va trobar l’FCBQ i com la deixa?

La vaig trobar estructurada, ordenada i

adequada al moment, que era molt delicat.

En Pere Sust va fer una obra importan-

tíssima. Amb en Josep Lluís Vilaseca,

llavors Secretari General de l’Esport es

va treballar molt i va constituir-se una

gran Federació Catalana. Es van crear les

Lligues Catalanes, es va donar un tomb de

catalanitat a la Federació. El bàsquet en

aquell moment no tenia la dimensió que

té avui dia, i després si hem tingut encerts

ha estat per aprofi tar el desenvolupament

del bàsquet arreu del món i aplicar-ho a

Catalunya, d’aquí ha vingut el creixement

gràcies sobretot a la tasca d’un equip

professional de primera magnitud amb

qui ha caomptat la federació.

Pel que fa a com la deixem, penso que

queda palès que l’FCBQ està en un mo-

ment brillant en quant a llicències, suport

al bàsquet femení, suport al bàsquet

base, i amb una estructura d’entitats

que estudien la forma que l’FCBQ tingui

uns ingressos atípics que van destinats

al bàsquet de promoció. A més amb la

particularitat que a la Federació tota la

Junta Directiva és amateur i voluntària,

sense cap mena de retribució. Això dóna

una frescor a aquest tipus d’entitats que

no graven el pressupost.

Què li agradaria haver fet i no ha pogut?

Hi ha una cosa important i que no depèn

de les Federacions, que són les Seleccions

Catalanes. És un tema que sempre m’ha

preocupat i tothom ho sap, gent de l’esport

i de la política. I penso que si no és a través

d’un gran pacte polític difícilment tindrà

efectivitat. Podrem fer amistosos, però real-

ment poder veure una Selecció Catalana

com la que tots somnien a Europa i al Món

és ara mateix quelcom molt complicat i no

h ha dubte que amb els jugadors actuals

Catalunya seria una potència, un equip a

batre i que faria certa por.

On pensa que arribarà el bàsquet català

en els propers anys?

Si se segueix en aquesta línia i estic segur

que així serà, ha de continuar sent un

dels nuclis primers d’Espanya i d’Europa,

amb una posició preferent. Tindrem en

moments determinats millors jugadors,

però sempre estarem a primera fi la. Allà

on estigui el millor bàsquet del món, crec

que el bàsquet català tindrà representació.

El bàsquet neix a USA i això fa que hagi

rebut un suport de marketing important:

la tècnica posada al servei de l’espectacle.

A la base, en canvi, la tècnica se supe-

dita a l’humanisme. Els tècnics han de

vetllar pels nens i nenes i els seus valors

humans. Per sobre de tot primar l’aspecte

humà i que el nen gaudeixi.

Podríem dir que el seu gran últim

projecte és el Codi Ètic?

Aquest és un tema que sempre ens ha pre-

ocupat i forma part de la unió del col·lectiu,

de l’obsessió perquè el bàsquet sigui una

gran família. A l’hora de fi txar jugadors

joves, el tracte entre clubs és una qües-

tió complexa, perquè sempre ha generat

tensions i problemes quan hi ha actuacions

poc correctes. Això ha arribat a un punt en

el que s’ha fet molt greu i nosaltres hem

volgut intentar posar-hi remei. I per això

hem creat un codi ètic de conducta entre

els diferents clubs, de manera que si es

planteja el fi txatge d’un jove jugador/a es

produeixi al màxim nivell i hagin de parlar

els propis presidents al voltant d’això. El

Codi Ètic contempla, estableix, que la gent

es comuniqui, parlin els presidents dels

clubs i amb les famílies, abans que amb

els joves, informar al club i a la família

de la intenció de realitzar un fi xatge.

(NOTA: al setembre del 2010 hi havia uns

150 clubs adherits al Codi Ètic).

Com és una setmana habitual en la vida

d’Enric Piquet?

De bon principi em vaig plantejar que

un dia a la setmana coincidíssim els

directius i així intercanviar impressions

i així ho hem vingut fent. No es tractava

de fer convocatòries serioses, sinó una

reunió informal. I la fem cada dilluns.

Cadascú porta els comentaris i temes i

això conforma l’ordre del dia. A par-

tir d’aquí, rebo clubs, adaptant-me a

les necessitats dels mateixos. D’una

manera no ortodoxa però sí a comoditat

d’ells, durant la setmana he rebut les

entitats que m’ho han demanat. També,

lògicament, cada dia despatxo amb el

departament de premsa i la secretària

de direcció, entre dimarts i dijous i,

naturalment, amb el Gerent cada dia. El

divendres ja començava el cap de setma-

na amb la competició de LEB i per tant

algun compromís de visita, acostant-me

a tots aquells camps on hi ha partits, en

competicions de Copa Catalunya, EBA,

LEB, LF1 i LF2 o ACB, i també en partits

de les competicions catalanes que he

pogut o m’han convidat.

A tot això afegim-hi l’assistència a actes

públics, inauguracions, etc. L’altre dia

vam fer el càlcul en un altre entrevista i

he pogut veure més de 10.000 partits de

bàsquet en la meva vida. He fet a més

molts amics en totes aquestes visites i

això ha esat molt important per a mi.

“La Federació Catalana ha tingut sempre una inquietud per estar al màxim nivell tant en l’ordre tècnic com l’organitzatiu”

9

Podem afi rmar que l’FCBQ ha estat pionera en molts aspectes?

La Federació Catalana ha tingut sempre una inquietud per estar

al màxim nivell tant en l’ordre tècnic com l’organitzatiu. Hi ha co-

ses que ha pogut trigar més o menys en realitzar-se però sempre

hem tingut inquietuds per millorar en tots els aspectes, temes

esportius, d’informació, campus... Hi ha hagut moltes coses on

la Federació ha estat pionera, en canvi no ho hem estat en fer-ne

difusió de les nostres realitzacions. El nostre objectiu ha estat fer

coses, no pas fer-nos publicitat.

És la primera vegada que contempla un procés electoral sense

ser partícip. Com veu aquesta situació?

Sí és cert que és la primera vegada que ho contemplo sense ser

actor del mateix. Més que com ho veig, dic el que m’agradaria:

que hi hagués un gran respecte pel passat. Que es segueixi la línia

d’actuació en allò que s’ha fet de positiu, i que com que sempre a

la vida, i l’FCBQ no és una excepció, allò que es pugui millorar, es

millori. Això serien els anhels en l’estat contemplatiu que tindré en

el procés electoral.

Si diem Bàsquet Esport…..què en pensa?

Quan va néixer la revista, “Bàsquet esport”, ja havia vist néixer

moltes edicions de revistes que fi nalment havien tancat. En molt

poques he vist continuïtat, per multitud de motius, moltes revistes

que eren portantveus d’entitats han desaparegut. I és un èxit que

la nostra no. Ha estat important que la revista hagi tingut sempre

un punt d’interès i expectació. Arribar al nº47 és un èxit i el reco-

neixement d’una tasca. Està consolidada i crec que en progressió.

Parlant de creacions una altra va ser la Fundació del Bàsquet

Català….. Com sorgeix i per què?

Era un moment que es parlava de la llei de mecenatge, que hi

havia unes desgravacions fi scals, unes accions i activitats pun-

tuals de les que la Federació no es podia fer-se’n responsable i

una Fundació sí. Hi ha tota una història escrita, fotogràfi ca i

documental que la Fundació se’n pot encarregar de gestionar

i vetllar, en una tasca primordial. La seva missió és preservar

la història del bàsquet català. A la Federació l’objectiu és la

pràctica present i futura del bàsquet. A la Fundació l’objectiu és

procurar mantenir i donar rellevància al passat, per estudiants,

per clubs, per periodistes…

President, que més desitja afegir com a cloenda d’aquesta

entrevista.

Doncs agrair a tothom que ha col·laborat amb mi, en tots

aquests anys, els voluntaristes i el magnífi c equip professional

de la Federació, tots han estat al meu costat i en l’entorn quo-

tidià en aquests anys, i també desitjo agrair les moltes mostres

d’afecte i reconeixement que rebo en aquests últims mesos allà

on vaig, cosa que em fa comprovar que tinc amics, i em permet

confi rmar el que crec del bàsquet català, que som una gran

família, d’extraordinàries relacions entre els seus components.

Gràcies a tots.

“Seria un somni veure fer-se realitat el Codi Ètic; de moment, ja el tenimsobre la taula”

10

L’Enric Piquet més íntimQuin paper ha tingut la Carme Vilanova

en tot aquest camí com a president?

L’entorn familiar és decisiu en una tasca

d’aquest tipus, que a més és totalment

amateur, sense retribució. No hi ha dub-

te que sumar a les setmanes laborals, la

dedicació al bàsquet, hi han tingut una

part important la meva dona i les meves

fi lles. He tingut la sort que tothom ha

trobat d’una manera natural el que

feia. A més a tot arreu hem estat molt

ben rebuts, i hem fet amistat, anem als

partits ja no només per complir un deure

federatiu sinó a veure a amics.

Si adquireixes un compromís, l’has d’assumir

i l’has de complir. Si no, no t’hi posis.

És un honor arribar a aquest càrrec i és

un deure fer aquests nexes de compren-

sió i coneixement.

Al marge del bàsquet, és coneguda la

seva activitat dins la societat civil cata-

lana. Expliqui’ns aquestes activitats…

Al marge del bàsquet o, com a conse-

qüència de tenir aquest càrrec, que em

dóna aquestes relacions i amistats, he

estat membre de l’Associació de Veïns

del Barri de Les Corts, he estat convidat

a fer les lectures de Josep Pla a Palafru-

gell, l’Ajuntament de Barcelona, reme-

morant el Consell de Cent, ha creat un

òrgan de consulta i diàleg, el Consell de

Ciutat, del qual formo part en repre-

sentació de l’esport;. També he format

part del Consell de l’Esport Escolar i del

Consell de l’Esport de l’Ajuntament de

Barcelona i també del Consell per a la

Normalització Lingüística a Catalunya.

Com serà ara el dia a dia de l’Enric Piquet?

Tindré molta feina. El meu historial al

Laietà, l’UFEC i l’FCBQ, des de diferents

nivells i responsabilitats, ha creat un munt

de documentació increïble. Centenars

de papers que em cal endreçar, ordenar,

i que serà una tasca casolana que si ho

aconsegueixo pot donar uns resultats no-

tables. També un bon amic, ex-President

de la Federació Catalana de Tennis, que

es dedica a una ONG de prestigi, m’ha

ofert de col·laborar-hi. Això em sedueix i

m’agradaria arribar-hi amb plenes facul-

tats, que penso encara mantinc.

Preguntes breus…Un desig…

Veure el meu net petit, que ara s’inicia en el

bàsquet, com a jugador

Un partit…

M’agradaria trobar, per veure-ho, la gra-

vació d’un Catalunya – Castellà jugat a les

Arenas , però em temo que no hi deu haver

cap gravació feta.

Un jugador...

Un mite meu era el Josep Guix, jugador

de les primeres Seleccions Catalanes.

Un número…

El 6, que és el que portava a la samarreta.

Una cistella…

Com a recordada de manera negativa,

la de Djordjevic amb el Partizan a la fi nal

de l’Eurolliga contra el Joventut

Com a positiva, el triple d’últim moment

de Nacho Solozábal en la Copa del Rei a

Valladolid, amb la qual el Barça va guanyar

el títol contra el Real Madrid.

“És un honor arribar a aquest càrrec i és un deure fer aquests nexes de comprensió i coneixement”

Un discurs…

El discurs a la darrera Trobada del Bàsquet

Català aquest passat mes de juny, on amb

emoció i determinació vaig fer un breu

repàs a la meva trajectòria, però sobretot

vaig voler afi rmar algunes de les meves

conviccions envers el bàsquet, la seva

realitat i condicionaments, i també el futur

del nostre esport.

11

El Regal FC Barcelona es va proclamar per 14ena vegada campió

de la XXXI Lliga Catalana ACB Trofeu San Miguel 0,0% 2010 en

superar a la fi nal al DKV Joventut per 95-79. A més, aquesta XXXI

Lliga Catalana d’equips ACB va ser la darrera com a president de

la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) del Sr. Enric Piquet,

després de 26 anys ocupant aquest càrrec. Abans d’iniciar-se la

fi nal entre Regal FC Barcelona i DKV Joventut, els clubs catalans

ACB li van fer un homenatge per les dues dècades i mitja que ha

estat com a president de la Federació.

La fi nal va començar amb els jugadors de Xavi Pascual per davant

i obrint una petita escletxa en el marcador de 10 punts tot desple-

gant un joc molt còmode. Al segon període, la superioritat blaugra-

na va continuar, arribant a eixamplar la diferència fi ns als 20 punts

(37-17 a cinc minuts pel descans) amb Terence Morris i Víctor Sada

com a protagonistes.

A la represa, el Regal FC Barcelona no va afl uixar i va continuar im-

posant el seu joc tot mantenint un bon marge de punts a favor. Tot i

això l’equip va baixar la intensitat i el DKV Joventut dirigit per Pepu

Hernández ho va aprofi tar per maquillar el marcador (95-79).

L’MVP de la fi nal va ser el blaugrana Terence Morris que va fi na-

litzar el partit amb un 28 de valoració fruit dels seus 17 punts, 6

XXXI Lliga Catalana ACB Trofeu San Miguel 0,0% 2010

rebots i pilotes recuperades. El millor per part verd-i-negre va ser

Henk Norel amb un 22 de valoració (21 punts i 7 rebots). Abans de

l’inici del segon període, el periodista de Televisió de Catalunya,

Jaume Rius i Solé, va rebre també un homenatge per part de la

Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) en reconeixement a

la tasca desenvolupada en favor del bàsquet en la seva carrera

professional.

Text: Javi Ezpeleta i Juan Carlos Cebrian

Imatges: FCBQ

Les declaracions després de la fi nal

Xavi Pascual (entrenador Regal FC Barcelona):

“Estem contents. El nivell de concentració ha canviat radicalment

respecte el partit d’ahir. Estem satisfets pel partit d’avui pel títol de

la Lliga Catalana.”

Pepu Hernández (entrenador DKV Joventut):

“Se’ns ha escapat molt aviat el partit i podríem have competit més.

Ens queda camí per recòrrer encara i esperem ser a temps per

treballar-lo. Hem estat menys ràpid i àgils”.

Ricky Rubio (jugador Regal FC Barcelona):

“Hem començat durs, amb una defensa forta. Després ens hem

relaxat. Hem d’aprendre coses d’avui i no adormir-nos. Hem

d’anar sumant poc a poc (sobre els títols en joc).”

Barça i Joventut han de treballar per sumar la victòriaLes semifi nalsLa primera semifi nal entre el DKV Joventut i el Girona FC va

començar favorable al conjunt gironí dirigit per Ricard Casas

que va arribar a aquesta semifi nal com a campió de la Lliga

Catalana LEB disputada l’anterior cap de setmana. No obstant,

al darrer període de partit, el conjunt badaloní va aconseguir

fi nalment obrir una petita escletxa en el marcador i fer-se un

lloc per a la fi nal de diumenge (83-71).

La segona semifi nal entre el Regal FC Barcelona i l’Assignia

Manresa va començar força igualada amb un 14-15 al fi nal

del primer període. A la represa, els de Xavi Pascual van

sortir a per totes i van aconseguir capgirar el partit gràcies a

l’aportació de Terence Morris, Pete Mickeal i Ricky Rubio. Els

manresans però, no van llençar la tovallola i van lluitar fi ns

al fi nal. Al fi nal, victòria blaugrana (78-71) que els va donar

l’accés a la fi nal.

12

El Girona FC es va proclamar campió, per

segon any consecutiu, de la Lliga Catalana

LEB Trofeu San Miguel 0,0% 2010 en supe-

rar al CB Tarragona 2017 per 80-54.

La fi nal de la Lliga Catalana LEB Trofeu

San Miguel 0,0% va començar amb domini

del CB Tarragona 2017 amb dos triples

consecutius del jugador català Roger

Fornas. Els jugadors del Girona FC però,

van respondre aquest bon inici tarragoní

amb un parcial de 17-0 (17-6 al minut

7). El segon període va continuar amb

superioritat gironina amb Sergi Pino i Pep

Ortega com a protagonistes aconseguint

arribar als 18 punts de diferència (36-18

al minut 7). Els errors dels tarragonins en

els seus llançaments i la bona fi nalització

dels diversos contraatacs dels gironins van

permetre el Girona FC marxar al descans

amb un 43-22 favorable.

La diferència de 20 punts favorable al

Girona FC es va mantenir a la represa

d’aquesta fi nal, amb els locals i vigents

campions de la competició, molt superiors

en els diferents aspectes del joc liderats

per David Navarro, Sergi Pino i Mateo Ked-

zo. En un darrer període de pur tràmit, els

XI Lliga Catalana LEB Or Trofeu San Miguel 0,0% 2010

Les opinions dels protagonistres

Berni Álvarez

(entrenador CB Tarragona 2017)

“Hem fet un mal partit amb un percentat-

ges de tir amb els que no es pot guanyar.

Hem de donar un pas més i seguir treba-

llant. Tenim gent jove que han d’aprendre

encara i aquest partit ens ha de servir.”

Ricard Casas (entrenador Girona FC)

“Estem treballant. Era important guanyar

aquest partit i aquest títol representa algo

important pel club. Estem portant a pista el

treball realitzat aquestes setmanes.”

Pep Ortega (jugador Girona FC)

“Hem repetit campionat i seguim amb

una bona línia de treball. Tot i els resultats

abultats dels darrers partits, hem de seguir

treballant i no confi ar-nos.”

gironins van aconseguir eixamplar encara

més la diferència fi ns arribar al 80-54 fi nal i

proclamar-se així campions de la Lliga Ca-

talana LEB 2010. El guanyador d’aquesta

fi nal, el Girona FC, a més d’emportar-se el

títol de campions, va accedir a la semifi nal

de la XXXI Lliga Catalana ACB, on va caure

davant el DKV Joventut.

A la fase prèvia, FC Girona i CB Tarragona

2017 havien deixat fora de la fi nal el CECP

Lleida Basquetbol, guanyant tots dos

equips al conjunt de la Terra Ferma.

13

El BC River Andorra es va proclamar campió de la XI Lliga Catalana d’equips LEB Plata en superar a la fi nal disputada el diumenge 26 de setembre al Poliesportiu d’Andorra a l’ADT Tarragona per 83-72

La fi nal va tenir un inici favorable als amfi trions del BC River An-

dorra que va aconseguir marxar en el marcador als primers cinc

minuts de joc amb un parcial de 17-6. La superioritat andorrana

va continuar durant aquest període gràcies a l’encert en els seus

llançaments des de dins la pintura com des de la nova línia de

6,75 arribant al fi nal del primer període amb un 29-16 favorable a

l’equip andorrà.

En el segon període, el conjunt entrenat per Joan Peñarroya va

continuar eixamplant l’avantatge arribant als 20 punts de diferèn-

cia a quatre minuts pel descans (41-21). Els tarragonins de Mateo

Rubio no van baixar els braços i van retallar distàncies amb un

parcial d’1-8 abans del fi nal del quart. Després dels primers 20

minuts de partit es va arribar al descans amb un 48-34 a favor del

conjunt andorrà.

A la represa, els jugadors de l’ADT Tarragona van sortir amb més

intensitat que els locals i van aconseguir retallar encara més

la diferència fi ns a capgirar el marcador (53-54 al minut 7 del

tercer període). Els tarragonins, clars dominadors en aquests 10

minuts, van fi nalitzar el tercer període amb un 60-61 favorable

després d’un parcial de 12-27.

En el darrer i defi nitiu període, el conjunt del BC River Andorra

va tornar a fi car-se en el partit tot capgirant de nou el matx i

marxant de 10 punts a quatre minuts pel fi nal (75-65 al minut 6).

En la recta fi nal de partit, els andorrans van acabar imposant el

seu joc sense donar opció de reacció a l’ADT i es van emportar

el títol de campions de la Lliga Catalana d’equips LEB Plata pel

resultat de 83-72.

L’MVP de la fi nal va ser per Rob Johnson del BC River Andorra

que va fi nalitzar el partit amb un 24 de valoració fruit dels seus 20

punts i 8 rebots.

En fi nalitzar el matx, el Sr. Enric Piquet va rebre un homenatge

per part del BC River Andorra pels seus 26 anys al capdavant de

la Federació Catalana de Basquetbol.

Una vegada superades les seves respectives eliminatòries, el BC

River Andorra i l’ADT Tarragona es van classifi car per aquesta

fi nal de la XI Lliga Catalana d’equips LEB Plata. Els tarragonins

van guanyar la semifi nal d’anada davant el CB Prat Joventut per

80-67, mentre que en la tornada van ser els de El Prat els que es

van fer amb la victòria (73-62), però insufi cient per fer-se un lloc

a la fi nal.

D’altra banda, el BC River Andorra va superar amb èxit els seus

dos enfrontaments davant el FC Barcelona B: el d’anada per 49-

58 i el de tornada per 59-48.

Les opinions dels entrenadors

Joan Peñarroya (entrenador BC River Andora):

“Estem contents, hem fet tres períodes de molt bon bàsquet

davant un rival d’entitat. Els nostres dos primers períodes han

estat els millors de la temporada però no hem estat al 100%. Costa

mantenir la concentració amb 20 punts a favor. És difícil entrar

després de nou en el partit quan has desconnectat.”

Mateo Rubio (entrenador ADT Tarragona):

“Ha estat un partit maco tot i que al principi han marxat en el mar-

cador. Després del descans, hem aconseguit millorar i posar-nos

per davant, però després de l’esforç físic realitzat i degut a una plan-

tilla curta per la nostra part, han marxat en el marcador i ha estat

difícil recuperar-nos. Ha estat una victòria merescuda per ells.”

14

XXII Lliga Catalana Femenina Trofeu San Miguel 0,0% 2010

El Girona FC es va proclamar campió de la XXII Lliga Catalana

Femenina Trofeu San Miguel 0,0% 2010 en superar al Cadí La Seu

d’Urgell per 63-76 en la fi nal disputada al Pavelló d’Esports de La Seu

d’Urgell.

La fi nal va començar favorable a les del Girona FC que, amb un

parcial de 0-8 es van avançar en el marcador. La superioritat gironina

en aquest període va continuar superant els 14 punts de diferència (3-

17). Al fi nal del primer període es va arribar amb un 7-19 i amb Geor-

gina Bahí com màxima anotadora del partit amb 6 punts i 6 rebots.

Ja es coneixen tres participants de la fi nal a quatre XXIX Lliga Catalana EBA 2010

Platges de Mataró, al grup 1; CB Vic, al 2; i Aqua al 3, ja estan

classifi cats per la fi nal a quatre de la Lliga Catalana EBA, que

es disputarà properament. Al grup 4; en el moment d’escriure

aquest article, els tres equips participants, CB Cornellà, Eninter

CB Santfeliuenc i Sedis Mausa, tenien opcions de classifi car-se,

tot esperant la resolució del Comitè de Competició referent a

l’encontre que havien de disputar Santfeliuenc i Sedis i que havia

de tancar aquesta lligueta.

Al grup 1, els resultats van ser clars i del tot sorprenents a la

vegada. A la primera jornada, el GAM CB Vilaseca derrotava amb

claredat el CE Sant Nicolau per 63-78, tot sorprenent l’equip del

Vallès Occidental i afrontant amb optimisme el segon partit del

grup contra el Platges de Mataró. No obstant, ja com a local, els

de Vilaseca van caure amb estrèpit contra els del Maresme per

71-101, deixant pràcticament sentenciat el grup.

Però quan tot semblava ja enllestit, va arribar el Sant Nicolau

al Palau Josep Mora de Mataró a la darrera jornada, i a punt va

estar de classifi car-se per a la fi nal a quatre, donant la volta a

l’average entre els tres equips, guanyar per 21 punts de diferència

(73-94). Al fi nal, però, el Mataró va ser l’equip que es va classi-

fi car, tenint un +9 en l’empat entre els tres equips, per un +6 de

Sant Nicolau i un -15 de Vilaseca.

Molt més clar va ser tot al grup 2, on el CB Vic va guanyar els

seus tres partits amb claredat: 53-69 a la pista de l’Arenys Bàs-

quet; 81-52 contra el CB Castellbisbal; i 94-56 davant l’Eninter

Barberà. Davant això, el conjunt dirigit per Jordi Balaguer va ac-

cedir a la fi nal a quatre de la Lliga Catalana EBA. Segon del grup

va ser el Milner Arenys Bàsquet, que va assolir dues victòries;

tercer el Barberà, amb una; i quart el Castellbisbal, amb cap.

Al grup 3, la igualtat també va ser la nota predominant, amb un

empat a la primera posició entre CB Granollers i Aqua, amb dues

victòries, que es va resoldre per la victòria particular que l’Aqua

va assolir contra el Granollers per 79-72. Amb una victòria van

quedar empatats el Recanvis Gaudí CB Mollet, que va ser l’únic

equp que va derrotar l’Aqua; i el CB Navàs, que va guanyar el

propi Mollet. Com a mostra de l’emoció cal dir que a la darrera

jornada, tots quatre equips tenien opcions de classifi car-se per a

la fi nal a quatre.

Per últim, al grup 4, el CB Cornellà va començar derrotant amb

claredat el Santfeliuenc per 78-51, tot i que després va caure a la

pista del Sedis Mausa per 85-77, amb el que tot queda pendent

de la resolució del Comitè de Competició de l’Eninter CB San-

tfeliuenc – Sedis Mausa. En el moment d’escriure aquest article,

tots tres equips tenien opcions de classifi car-se.

Al segon quart les jugadores de Joan Carles Díez van continuar

dominant la fi nal arribant als 19 punts d’avantatge (11-30) a prin-

cipis del període, però les amfi triones es van refer i van retallar

distàncies arribant al descans amb un 28-37 gràcies a l’encert i

aportació de Laura Garcia i Vanessa Ble per part lleidatana i de

Crystal Kelly per la gironina.

A la represa, les jugadores dirigides per Andreu Bou van con-

tinuar apropant-se a les gironines fi ns aconseguir capgirar el

marcador (44-42 al minut 7). Des de llavors el partit es va igualar

1515

Les opinions dels entrenadors

Joan Carles Díez (entrenador Girona FC)

“L’inici de partit ha estat semblant al de semifi nals però amb la

diferència que l’equip contrari ha endurit el partit, ha posat més

intensitat i ens ha costat més superar-los. En el tercer període

l’equip ha tornat a demostrar la capacitat que té per treballar i el

talent de què disposem.”

Les opinions dels entrenadors

Albert Illa (entrenador Platges de Mataró):

“He vist un estable Sarrià i un inestable Mataró. Quan ens hem posat

a 11 punts l’eliminatòria era recuperable però elles han arriscat i

s’han emportat el títol. Estic content per l’actitud general, doncs al

partit d’anada vam estar desencertades.”

Fabian Téllez (entrenador CBF Sarrià-Grupo Consultoria):

“La diferència de 23 punts del partit d’anada no és la realitat. Hem

jugat amb això gestionant el temps de joc. Hem jugat a un bon ritme i

intensitat. (De cara a la participació a la Lliga Catalana Femenina).”

però amb les de Joan Carles Díez per davant a pocs punts de les

locals. A la recta fi nal del partit, el Girona FC va eixamplar encara

més la diferència tot afrontant amb més comoditat els darrers

minuts. Al fi nal victòria (63-76) i primer títol de la Lliga Catalana

Femenina pel Girona FC.

La millor jugadora del partit va ser Crystal Kelly del Girona FC

amb un 18 de valoració fruit dels seus 10 punts i 8 rebots. Per

part lleidatana, la millor va ser amb un 17 de valoració (17 punts)

la catalana Jael Freixanet.

El CBF Sarrià-Grupo Consultoria nou campióVIII Lliga Catalana Femenina 2 2010

El CBF Sarrià-Grupo Consultoria es va proclamar campió de la

VIII Lliga Catalana Femenina 2 en superar al Platges de Mataró

en l’eliminatòria fi nal d’anada i tornada de la competició, tot i

caure a la tornada per 63-55, i d’aquesta manera va accedir a

disputar la Lliga Catalana Femenina, on va protagonitzar un

paper molt digne.

El partit de tornada, després que el Sarrià hagués guanyat per

65-42, va començar també favorable a les jugadores del Sarrià

gràcies a un parcial de 0-5 en els primers minuts de partit. Les

del Platges de Mataró, però, es van recuperar i van capgirar

el marcador amb un 7-0 i posant-se per davant en l’electrònic

(7-5 al minut 5). El matx es va igualar aleshores i cap dels dos

conjunts va aconseguir marcar en el resultat (17-15 al fi nal del

primer període).

La igualtat va continuar durant bona part del segon quart amb els

dos conjunts poc encertats de cara a cistella i forts en defensa

(21-23 al minut 7). Després d’un triple visitant i un altre local en

els darrers minuts de la primera meitat es va arribar al descans

amb un empat a 26.

El Platges de Mataró dirigit per Albert Illa va sortir a la represa

amb la intenció de capgirar l’eliminatòria i va aconseguir, a un

minut pel fi nal del tercer període, marxar d’11 punts (46-35) amb

un bon encert des de la línia de 6,25. Les jugadores de Fabián

Téllez però, no van baixar els braços i van retallar distàncies arri-

bant al fi nal d’aquest quart amb un 47-38 en el marcador.

En fi nalitzar el partit, el Sr. Enric Piquet, President de la Federa-

ció Catalana de Basquetbol (FCBQ) va rebre un homenatge per

part de l’AE Sedis Bàsquet, de l’Uni Girona i de l’Ajuntament de La

Seu d’Urgell.

Les gironines es van fer amb el seu primer títol a la categoria

després de disputar i perdre la fi nal de l’any passat davant el CB

Olesa Espanyol per 75-70.

A les semifi nals, el Girona FC va superar de forma còmode al

CB Olesa per un contundent 44-72 mentre que el Cadí La Seu

d’Urgell va lluitar de valent per guanyar a les campiones de la

Lliga Catalana Femenina 2, CBF Sarrià-Grupo Consultoria, per

un ajustat 69-61.

En el darrer període, el conjunt mataroní va continuar al capda-

vant arribant als 12 punts de diferència (52-40 a sis minuts pel

fi nal) però les jugadores del Sarrià van tornar a retallar distàncies

gràcies a una bona efectivitat en els tirs interiors per l’encert en

l’exterior de les del Mataró.

Rosó Buch i Elena Espiau per part mataronina, i Miriam Forasté,

per part barcelonina, van ser les millors jugadores del partit amb

un 17 de valoració.

16

Durant aquestes darreres setmanes el Sr. Enric Piquet assisteix

als seus darrers actes com a President de la Federació Catalana

de Basquetbol (FCBQ) després d’anunciar, el passat mes de

juny, que no es presentaria a les eleccions després de 26 anys

presidint la Federació.

Aquests darrers i emotius actes serveixen d’homenatge a la tasca

del Sr. Piquet com a President de la Federació des de 1984. A la

presentació de les Lligues Catalanes, el dimecres 15 de setem-

bre, el President Piquet ja va rebre un petit homenatge a càrrec

de la Secretària General de l’Esport, Sra. Anna Pruna, qui va

sorprendre als presents amb “L’auca del senyor Enric”, una auca

sobre la vida i la trajectòria del qui ha estat el President de l’FCBQ

en les darreres dues dècades i mitja. Aquest homenatge s’afegeix

al que ja va rebre a la Trobada del Bàsquet Català del passat mes

de juny per part de les diferents autoritats assistents i a la que no

va poder assistir la Sra. Pruna.

D’altra banda, al Palau Blaugrana, en els partits de la darrera

Lliga Catalana ACB presidida pel Sr. Piquet, els clubs catalans a

l’ACB (FC Barcelona, Joventut Badalona i Bàsquet Manresa) li van

fer un homenatge que se suma a l’acte del 20 de setembre per

part de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

La UFEC, en mans del seu President, David Moner, va lliurar a

Enric Piquet el diploma que l’acredita com a President d’Honor

de la UFEC. L’acte de nomenament es va realitzar a la seu de

la UFEC amb la presència d’una àmplia representació del món

federatiu, social i polític. La Junta Directiva de l’UFEC va apro-

var nomenar President d’Honor a Enric Piquet i Miquel, com a

expresident (va presidir aquesta institució de 1985 a 1996), per

haver servit de forma molt especial els interessos de la Unió de

La Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) ha signat

un acord de col·laboració amb Cardio Guard Systems S.L.

- CardioSafe (CGS), per tal de prevenir la Mort Cardíaca

Sobtada (MCS) en l’esport. L’esmentada empresa facilitarà

uns aparells desfi briladors que es disposaran en les

Trobades i Campus organitzats per l’FCBQ, arreu de

Catalunya. Aixi mateix es portarà a terme la formació

adient de les persones que podran actuar amb

aquests aparells.

Federacions tal i com marquen els seus estatuts.

Així mateix, coincidint amb la celebració de la fi nal de la Lliga

Catalana d’equips LEB Plata, el 19 de setembre a Andorra, el BC

River Andorra també va aprofi tar l’ocasió per homenatjar al Pre-

sident Piquet, així com també ho van fer l’AE Sedis, l’Uni Girona

i l’Ajuntament de La Seu d’Urgell en acabar la fi nal de la Lliga

Catalana Femenina disputada el diumenge 3 d’octubre a La Seu.

A tots aquests homenatges cal afegir també el dels diferents

mitjans de comunicació, que, durant aquests darrers mesos

s’han fet ressò del seu comiat, aquesta tardor, com a president

de la Federació Catalana de Basquetbol. El propi Sr. Enric Piquet

com l’FCBQ, agraeixen el suport mostrat durant aquests anys així

com l’especial atenció i estimació mostrada en els seus últims

actes com a President.

El President de l’FCBQ, Enric Piquet, nomenat President d’Honor de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), rep homenatges a dojo

La Federació Catalana de Basquetbol, pionera en liderar una campanya a Catalunya contra la Mort Cardíaca Sobtada en l’esport

16

17

Des de fa uns mesos ja es pot fer la consulta, i la adhesió, sobre

el què és i representa, el Codi Ètic d’actuació entre clubs pel

que fa al fi txatges de menors, que es va presentar, debatre i

aprovar a l’Assemblea General Ordinària de la Federació Cata-

lana de Basquetbol (FCBQ) celebrada el passat dissabte 26 de

juny i al que ja s’han adherit prop de 160 clubs.

Aquest Codi Ètic d’actuació entre clubs en els fi txatges de menors

és un pas més de la Federació Catalana de Basquetbol en la

seva tasca de intentar millorar la relació entre les entitats del

bàsquet català que integren l’FCBQ. El gran potencial humà

que són els nostres infants i joves, es desenvolupa a través de

la pràctica esportiva tant en el seu creixement personal com

en l’aprenentatge esportiu, i cal defensar-lo i preservar-lo

d’interessos aliens a la seva formació, alhora que orientar-lo

amb exemples d’actuacions correctes. La preservació de valors

bàsics per l’ésser humà ofereix a les entitats l’oportunitat de

portar a terme unes pràctiques de relació basades en el res-

pecte, l’ educació i la deferència, entre els joves col·lectius del

nostre esport, on la lleialtat, el compromís, el joc net i l’ètica

adquireixen un paper preponderant i sobre tot poden mostrar

un codi d’actuació als més joves.

El nou centre per a esport de lleure de la Federació Catalana

de Basquetbol, el Centre Esportiu Municipal PutxetSport, es va

inaugurar ofi cialment el dissabte 9 d’octubre. L’acte es va ini-

ciar a les 10 del matí, amb una jornada de portes obertes amb

visites dirigides a les instal·lacions del centre. A les 11 hores

van començar les activitats dirigides per a tothom, amb màster

class d’spinning, aeròbic i tallers infantils, mentre que a les 12

hores va començar l’acte institucional amb visita i parlaments

per part de les autoritats.

El President de la Federació Catalana de Basquetbol, Sr. Enric

Piquet, acompanyat per diferents membres de la Junta Direc-

tiva de l’FCBQ, van rebre a les diferents autoritats presents en

l’acte, entre les quals l’Alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu; la

regidora del districte Sarrià-Sant Gervasi, Sra. Sara Jaurrieta,

i el diputat d’esports de Barcelona, Sr. Pere Alcober.

El CEM PutxetSport és un dels Centres Esportius Municipals

(CEM) que la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) té

repartits entre Barcelona i Vilanova i la Geltrú. Amb aquest nou

centre es guanya un gran espai esportiu municipal, 5.000 m2,

integrat a l’entorn natural del Parc del Turó del Putxet. Les mo-

dernes instal·lacions permeten una oferta d’activitats físiques

Prop de 160 clubs ja s’han adherit al Codi Ètic d’actuació entre clubs en els fi txatges de menors de l’FCBQ

Inaugurat ofi cialment el CEM PutxetSport

L’objectiu, doncs, del “Codi Ètic” és el d’establir unes conduc-

tes de relació entre clubs basades en la IGUALTAT, el RESPEC-

TE i el JOC NET, destacant unes normes elementals:

· La COMUNICACIÓ ha de ser l’eina bàsica per aconseguir-ho

· El PROGRÉS de l’esportista i de l’equip. Es tindrà molta cura

en realitzar una anàlisi minuciosa dels avantatges i inconve-

nients que comporti el canvi de Club, tenint sempre present

els drets individuals dels menors

Es pot consultar el contingut del Codi Ètic, amb els objec-

tius, a qui va dirigit, les recomanacions a valorar, el protocol

d’actuaciói els valors a preservar, així com adherir-s’hi a

través de la pàgina web de l’FCBQ. Es recomana l’adhesió a

aquest “Codi Ètic” com a principi d’actuació per afavorir la

bona praxis en totes les relacions de canvi de club, per part

de totes les persones involucrades en la millora del bàsquet.

Aquest millora en les relacions de les persones atorgarà la

“qualitat” humana que volem pel nostre col·lectiu.

i terapèutiques innovadora que incorpora les últimes tendèn-

cies esportives. Un gran ventall de serveis i activitats a l’abast

de tothom, accessible i amb amplitud d’horaris.

Cal recordar que des del 1997, la Junta Directiva de l’FCBQ

va apostar per la creació d’instal·lacions esportives a fi de

promocionar l’esport, tant en la vessant de lleure com en la

de promoció. A data d’avui, l’FCBQ compta amb cinc Centres

Esportius Municipals: Bac de Roda (Barcelona), Parc del Garraf

(Vilanova i la Geltrú), Júpiter Sport (Barcelona), Esportiu la

Piscina (Vilanova i la Geltrú), PutxetSport (Barcelona) i Ateneu

Les Bases (Manresa / en construcció). Sens dubte una inicia-

tiva que reporta uns suports bàsics destinats íntegrament al

bàsquet de promoció, com tots els clubs coneixen.

En aquesta tardor, acabat l’actual mandat (2006-2010), s’han

celebrat eleccions a les presidències de les Representacions

Territorials de l’FCBQ i en el present novembre es realitzaran

les corresponents a la presidència de la Federació.

En el mes de setembre van culminar-se els processos electo-

rals corresponents a les Representacions Territorials de la Fe-

deració Catalana de Basquetbol a Girona, Lleida i Tarragona,

en complir-se els quatre anys del mandat iniciat en el 2006.

Actualment, però, cal assenyalar que els mandats, en aplica-

Text: FCBQ

Imatges: FCBQ

ció de la nova llei de l’esport de la Generalitat de Catalunya, ho

són per un període de sis anys.

A Girona i Lleida el procés electoral es va tancar sense

necessitat de celebrar eleccions, ja que només es va pre-

sentar una única candidatura en cada territorial i en aquesta

circumstància, en el dia en que s’acaba el termini perquè la

Junta Electoral resolgui sobre l’admissió de les candidatures

presentades,queda proclamada guanyadora la única candida-

tura presentada.

A l’RT de Girona, el Sr. Albert Garcia Rafanell, ja President

de la mateixa, repetia per segona vegada consecutiva la seva

candidatura i, en no haver-hi cap altra, va ser proclamat elegit.

La candidatura de l’Albert Garcia està formada per les següents

persones: Ramon Sitjà Túria, Pablo G. Orden Garcia, Josep

M. Vilardell, Salvador Riera Peraferrer, Mayte Calamita Bona-

fuente, Joan Caldas Recasens, F. Xavier Pell Fernández, Joan

Samper Bustins i Judith Ventura Moriscot.

Una Junta de continuïtat on podem observar noms històrics

del bàsquet gironí, com Ramon Sitjà.

RT de GironaSr. Albert Garcia Rafanell

18

19

A l’RT de Lleida només es va presentar, per cinquena

vegada consecutiva, la candidatura de l’actual President

Sr. Ferran Aril Duran, amb l’aval de tots els clubs (41) del

territori lleidatà. El 22 de setembre, en ser la única candidatura,

va ser proclamada guanyadora i el Sr. Aril inicia un nou mandat

després de 16 anys al front de la Territorial de Lleida.

La candidatura d’en Ferran Aril està formada per: Eudald

Berenguer Sanfeliu, Jordi Carrera Guiu, Francesc X. Espilla Fran-

quesa, Carles M. Jauset Clivillé, Josep M. Mateu Gomé, Montse Or-

tiz Riera, Javier Rojas Viñuela i Estefania Solé Diestre. Aquí també

es troben noms històrics com en Paco Espilla o en Carles Jauset.

Pel que fa l’RT de Tarragona, en presentar-se tres

candidats, el Sr. Pere Ferré Bru, actual President, la

Sra. Maria Belén Allué Diaz i el Sr. Lluís Salas de

Córdoba, ha estat necessari complir tot el procés electoral

i el divendres 8 d’octubre es van celebrar eleccions, votant

31 clubs dels 34 de la Territorial, amb el següent resultat:

candidatura del Sr. Ferré, 11 vots; candidatura de la

Sra. Allué, 10 vots; i candidatura del Sr. Salas, 10 vots.

Amb aquests resultats, per majoria simple, va ser reelegit el

Sr. Pere Ferré, ja en el seu sisè mandat, que disposa en la seva

candidatura de les següents persones: Jordi Llaberia Escuté,

Joan Ruiz Orellana, Artur Vilamajor Cardellà, Joan Salvadó

Ferré, Francesc R. Marqués Castellano, Josep M. Galo Prats,

Francesc Laboria Pallarés i Teresa Adserà Gebellí.

RT de LleidaSr. Ferran Aril Duran

RT de TarragonaSr. Pere Ferré Bru

A tots ells, des de “Bàsquet català” els hi desitgem els més grans dels encerts en la seva nova etapa al front del

bàsquet dels seus territoris, que, sens dubte, són una part important i destacada en el desenvolupament, progrés

i creixement del total del bàsquet català.

Srs. Garcia, Ferré i Aril, enhorabona i molta sort.

20

NOTA. La redacció de “Bàsquet català”, vol incidir molt especialment en el punt que en el moment de tancar la composició de l’actual nº47, no disposava de més

informació sobre les possibles candidatures que desitjaven presentar-se a aquestes eleccions, que la coneguda del Sr. Joan Fa i Busquets, motiu pel qual ha estat

esmentat en aquest article, com ho haguessin estat altres que fi nalment s’hagin pogut presentar i no en teníem coneixement previ.

Eleccions de President de l’FCBQAcabat el període de quatre anys, 2006 a 2010, el President

Enric Piquet, després de vint i sis anys al front de la Federa-

ció Catalana de Basquetbol, va comunicar la seva decisió de

no tornar-se a presentar per un nou mandat que, amb la llei

actual, serà de sis anys.

En el moment de tancar l’edició del present número de “Bàs-

quet català” encara no s’havia acabat el procés electoral, ni

s’havia arribat a la data del 12 de novembre en que s’acaba

el termini de presentació de candidatures. En aquest moment,

només es coneix la intenció de presentar-se, ja manifestada

obertament, del Sr. Joan Fa i Busquets, que en l’últim mandat ha

exercit com a Vicepresident primer i amb anterioritat havia ocupat

el càrrec de Secretari de la Junta Directiva durant els mandats de

1998 a 2002 i de 2002 a 2006. Anteriorment, i com advocat, també

havia ocupat càrrecs en el Comitè de Competició.

S’indiquen a continuació, com a informació global pel lector,

els punts més destacats d’aquest procés des de la celebra-

ció de l’Assemblea Extraordinària General de l’FCBQ, punts

alguns dels quals, lògicament, resten pendents de complir

en aquest moment.

16 d’octubre

Reunió Extraordinària de l’Assemblea General de

l’FCBQ, que acorda la convocatòria d’eleccions pel dia

27 de novembre i aprova els punts de “l’ordre del dia”.

18 d’octubre

Resta exposat en el domini de l’FCBQ i en la seva

pàgina web el Cens Electoral, l’acord de convocatòria

d’eleccions, el calendari electoral i el nom dels mem-

bres de la Junta Electoral.

19 a 21 d’octubre

Notifi cació de la convocatòria de les eleccions i del

calendari electoral a tots els membres afi liats de la

Federació, publicació d’un anunci a un diari esportiu

de Catalunya i comunicació a la Secretaria General

de l’Esport.

22 d’octubre

Acaba el termini per a la constitució de la Junta

Electoral.

29 d’octubre

A les 20 hores acaba el termini de poder presentar

reclamacions contra el Cens Electoral.

3 de novembre

Acaba el termini per resoldre la Junta Electoral les

reclamacions presentades contra el cens electoral

i la seva aprovació defi nitiva.

5 de novembre

Acaba el termini per presentar els membres de

la Junta Directiva, que es vulguin presentar en

una candidatura, la renúncia del seu càrrec actual.

8 de novembre

Comença el termini per la presentació

de candidatures.

12 de novembre

A les 20 hores, acaba el termini de presentació

de candidatures a la Junta Directiva de l’FCBQ.

15 de novembre

Acaba el termini perquè la Junta Electoral resolgui

sobre l’admissió de les candidatures presentades

i ho notifi qui al primer signant d’aquelles candidatures.

En cas d’haver estat admesa una sola candidatura

se’n donarà compte a la Secretaria general de l’Esport,

al Registre d’Entitats Esportives, a l’UFEC i a la FEB;

igualment es notifi carà a tots els membres

afi liats a la Federació, tot desconvocant l’acte electoral

del dia 27 de novembre.

27 de novembre

Acte electoral per a elegir els membres de la seva

Junta Directiva de la Federació Catalana de Basquetbol.

30 de novembre

Acaba el termini per a notifi car la Junta Electoral

al primer signant de les candidatures admeses i a

la Secretaria General de l’Esport, al Registre d’Entitats

Esportives, a l’UFEC i a la FEB, així com a tots

els membres afi liats a la Federació, la certifi cació

de l’Acta de proclamació de la candidatura guanyadora.

21

22Text: Lluís Puyalto i Joan Guiu

Imatges: JAC Sants

Mancances estructurals, certa incom-

prensió veïnal, poca solidaritat i un

munt de desafortunades però evidents

circumstàncies, han fet clausurar el

popular camp.

Anomenar el JAC Sants és fer referèn-

cia a una part important del bàsquet

barceloní i català. És un d’aquells equips

que tothom ha sentit tota la vida, perquè

precisament hi ha moltes vides al costat

d’aquest club veterà, històric, popular i

75 anys de bàsquet, de servei al jovent, els infants i al seu barri. Una trajectòria enorme que es veu tristament escapçada en haver d’abandonar la històrica seu del carrer Begur

apreciat, que tota persona que “està” en

el bàsquet des de sempre ha conegut,

ha anat al seu camp del carrer Begur i

molts han jugat amb ells i contra ells.

L’ inici de la seva història és un calc

repetit d’altres històries conegudes,

però precisament per això, és part de la

grandesa del bàsquet a Catalunya.

El JAC va néixer a redós d’una parròquia

com solia ser habitual a l’època i no

oblidem que el bàsquet és un esport

de clares arrels cristianes. Els valors

cristians, família, responsabilitat, no

bel·ligerància, amistat, eren uns quants

dels molts valors que el basquetbol

pretenia inculcar entre els més joves.

Amb aquestes intencions va sorgir a la

Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors

del carrer Begur del popular barri de

Sants, de Barcelona, quan un grup de

joves del barri, pertanyents a la Fede-

ració de Joves Cristians de Catalunya,

anomenats popularment “fejocistes”,

van començar, l’any 1935, a practicar

l’esport de la cistella, en un solar darre-

ra l’església. Acabats els anys desafor-

tunats de la Guerra Civil, es reinicien

les activitats catòliques i en l’àmbit

esportiu s’organitzen les competicions

diocesanes. Els nois de la Joventut Acció

Catòlica de la Mare de Déu dels Dolors

s’hi van inscriure amb el nom originari

de “Nuestra Señora de los Dolores”. Els

pioners: Aznar, Blanco, Sardà, Berto-

meu, Guerola, Sendrós, Viñeta, Picó,

Tort, etc, van assolir arrelar l’equip i

fer camí, convertint-se en poc temps

en un dels equips capdavanters de les

competicions diocesanes, assolint més

d’un campionat de 1a categoria i també

una Copa JACE.

L’equip històric

23

1946, canvi de nom i de rumbA partir de 1946 el club es va anomenar

JAC Club de Sants. S’ingressà a la Fede-

ració Catalana,on romandrà ja en tota la

seva història. Ja en la primera temporada

aconseguí disputar la fi nal de la Copa

Hernán, a 3a categoria, perdent per un

ajustat 17 a 16 amb el “Frente de Juventu-

des” de Molins de Rei, al camp del B.I.M.

Al desembre de 1950, amb un pressupost

de 4200 ptes de l’època, descomptades

1000 ptes ofertes per un contractista

devot, es reformà la pista. Es construïren

banquetes pels equips, una petita tanca

que delimitava la pista, un fossat per les

aigües de pluja i el primer vestidor i terra

roja pel ferm de la pista, que era habitual

en l’època. La inauguració es va fer al fe-

brer de 1951, un any més tard que l’edifi ci

actual de la parròquia.

El club es va afermar i començà a ser un

referent de bona part dels joves del ba-

rri, car una de les màximes de l’entitat

fou des del primer moment i encara

segueix sent, la formació i educació de

la gent menuda i la més jove mitjançant

el basquetbol.

Aquesta abnegada aspiració va anar

quallant en la gent del club i ben aviat

arribaren els resultats. Els socials amb

el creixement del nombre de practi-

cants i en conseqüència del nombre

d’equips, i alhora, com a segona prio-

ritat, créixer en qualitat esportiva, en

els aprenentatges del basquetbol, i així

al 1956-57 es va jugar la fase d’ascens

a 1a divisió catalana. El creixement del

nivell esportiu va fer necessari afrontar

certes reformes: pista de ciment, llum

elèctrica, nova organització del club per

afrontar els reptes que la pròpia societat

plantejava, separa els equips dels petits

–promoció- dels grans –competició-,

organitzar desplaçaments, més tècnics,

capacitació dels mateixos, etc.

De l’aparició del Mini bàsquet fi nsel segle XXIAl 1964 va esdevenir un fet històric en el

bàsquet català: la creació del Mini bàs-

quet. Un bàsquet inventat expressament

per els més menuts, pensat per facilitar

la pràctica i l’aprenentatge del basquetbol

als nens i nenes de menys de 10 anys.

Una idea i un camí que ni fet a mida per

una entitat com el JAC, que feia i fa de la

formació la raó de la seva existència.

A fi nals dels seixanta i els primers anys

dels setanta, es va viure la millor època

del club, competint a 3a divisió espanyola,

Trofeo Padre Millán, i jugant durant tres

anys consecutius les fases d’ascens a 2a

divisió espanyola, Trofeo Gonzalo Aguirre.

En aquesta època van passar per la petita

pista de ciment equips de categoria amb

algun que altre americà, i els jugadors

locals que van aconseguir aquests èxits,

són recordats: Vizcarra, Ortega, Fernán-

dez, Castillo, Salvatella, Ramos, Borja i

Grimau (pare dels avui coneguts germans

Grimau, els dos petis, Roger i Sergi, que

juguen al Barça i el Manresa i que van

formar-se en les categories inferiors del

JAC en la dècada dels 90).

Els anys passen, els temps canvien i

l’entitat va adaptant-se i donant pas a les

joves generacions de jugadors que amb el

lent però segur creixement de la base, els

equips de promoció, nodreixen els equips

grans, alhora que noves fornades de diri-

gents fa que el club agafi una embranzida

important en la dècada dels 80 i s’afronti

amb entusiasme i determinació un gran

projecte: convertir la pista de ciment en

un pavelló cobert. D’entrada tot semblava

un munt de problemes, especialment pel

cost econòmic, però l’empenta i tossude-

ria de la gent del JAC va aconseguir-ho

i el 22 de maig de 1985, es va assolir el

somni i es va inaugurar la pista coberta

que s’ha convertit, amb el pas dels anys,

en un símbol del club i alhora en un sím-

bol de la gent que formen el col·lectiu del

bàsquet català, on en els seus respectius

25/Abril/1993 Partit JAC Sants - UE Claret

clubs han tirat endavant gestes com la

del carrer Begur.

Avui, any 2010, aquell somni que ha man-

tingut el JAC com una entitat de prestigi,

gràcies a la tasca de formació esportiva i

social que ha pogut desenvolupar-se en

el pavelló cobert, propi, s’ha vist trastoca-

da i escapçada per uns imperatius legals,

emparats en certes mancances estruc-

turals de la instal·lació que no permeten

continuar l’activitat, però alhora també la

incomprensió de l’entorn i poca solidari-

tat, que obviant la història i l’enorme tas-

ca de convivència i d’educació que s’ha fet

i es faria entre aquelles parets del costat

de l’església, han fet que es clausurés el

petit i històric pavelló, i l’entitat s’ha vist

obligada a cercar diferents espais per po-

der continuar oferint formació esportiva i

cívica al jovent de Sants.

Continuem, però, amb la història es-

portiva, ja que en la temporada 1993/94

es va assolir la 2a divisió espanyola,

que anys després passaria a ser la 1a

divisió catalana, categoria en la que

es va competir durant molts anys. La

dècada de 2000 al 2009 s’ha caracterit-

En el seu 75è aniversari, tancat l’històric camp delcarrer Begur, es manté la il·lusió i el treball pel futur

24

zat per intentar potenciar al màxim els

equips de Promoció, mantenint l’equip

Sènior, amb els conseqüents ascensos

i descensos, en les màximes categories

del bàsquet català.

El segle XXIEls anys del present segle XXI han estat

bàsics per assolir uns quants reptes, com

la consolidació d’una tasca de formació

en els equips de promoció que han sobre-

sortit en gran manera, després d’un bon

esforç de captació de nens de 6 a 11 anys

que ha permès augmentar el nombre de

basquetbolistes i d’equips i poder abastar

una estructura de base pensant en el fu-

tur, un futur avui compromès segons s’ha

explicat en anteriors ratlles per la manca

d’espai propi, esportiu i social, però que

ha generat un repte en els membres tant

de la Junta Directiva com dels compo-

nents del club i llurs famílies, que han

lluitat fi ns a l’esgotament per evitar el

tancament de casa seva.

Aquesta circumstància ha fet que dels 12

equips previstos per la present tempo-

rada 2010-11, s’hagi hagut de reduir a 9,

amb el Sènior a 1a catalana, un Júnior i la

resta els equips de promoció, els Cadet,

Infantil, Pre-Infantil i Minis, uns Minis que

són la essència de l’entitat i que en les

últimes edicions del prestigiós Torneig

Molinet, el més antic d’Europa, han acon-

seguit diverses victòries.

Ara, no obstant no haver aconseguit

salvar el pavelló, mantenen la il·lusió pel

club, el defensen, defensen la seva tasca

i la seva història i trajectòria, i si bé en

els propers anys hi haurà difi cultats hi

ha el convenciment que s’aconseguirà

l’estabilitat trencada, la supervivència de

l’entitat, que mereix tots els reconeixe-

ments possibles, tant del mon de l’esport,

del bàsquet i de la societat civil, molt

especialment la del seu barri de Sants.

Com manifesta el seu President, el Sr.

Francesc Fagella, malgrat tot plegat,

l’objectiu continua i continuarà essent el

de sempre i ben clar: formar jugadors,

formar persones jugant a bàsquet.

Formar jugadors, formar persones jugant a bàsquet,continua essent l’objectiu del JAC, com sempre

Francesc Fagella, President

Trist moment per celebrar el 75 anys del club, oi?

Naturalment, però esperem i volem poder fer-ho l’any vinent, una

vegada superat el disgust i el desconcert i estiguem assentats en

tot, disposant d’instal·lacions com cal, intentant un programa nou i

atraient, ja que la feina i la programació d’activitats pensades ja no

ens serveix ara sense el nostre pavelló.

Quines circumstàncies han resultat insalvables i han acabat amb el

tancament de la pista?

Malgrat encarregar un estudi per arreglar els inconvenients del

camp, sortia un pressupost de mig milió d’euros, totalment impossi-

ble d’afrontar. Hi ha dos punts insalvables, la sortida d’emergència i

que d’aquí 2 ó 3 anys les dimensions dels camps segurament varia-

ran, per tant les reformes d’ara haguessin estat insufi cients. D’altra

banda també hi ha un projecte, presentat a l’Ajuntament de Sants,

que aprofi tant la reforma del mercat es plantejava una pista en

l’últim pis de la nova edifi cació, i inclús es disposava del fi nançament

d’una empresa, un supermercat, que es feia càrrec de les despeses

si podia disposar d’un pis per a ells. Sembla que el projecte ha pas-

sat a l’àrea de mercats municipals, però no hem tingut resposta.

Deuen haver tocat mil tecles i fet infi nites gestions per evitar-ho

i no ha pogut ser?

No, no ha pogut ser, malgrat tots els esforços de la gent del JAC i

d’altres amics. Crec que hem tocat totes les tecles que en ha sem-

blat que calia, visitant, explicant, presentant documentació, etc., a

persones i institucions, però...

S’ha sentit recolzat per les institucions i el seu entorn en tota

aquesta problemàtica?

No, absolutament no, i ho dic amb molt disgust. El JAC és una insti-

tució de 75 anys al servei del jovent del barri. Inclús un cop ja tancat

ofi cialment el camp ( el 22 de juliol la Guàrdia Urbana i l’arquitecte

municipal van fer efectiva la clausura), trobant-me amb alguns po-

lítics coneguts meus i comentant el fet, es van sorprendre dient-me

que no sabien res del tema, i mira que el JAC havia tramés molta

documentació i fet moltes visites, ofi cials i personals, i no vull deixar

d’esmentar, i agrair, l’oferiment per tot i les gestions que ha realitzat

l’Enric Piquet, amic i President de la Federació, que s’ha preocupat

molt per la nostra situació.

Amb tot aquesta pesantor, com han enfocat la temporada, amb

quins equips i com poden atendre els jugadors i llurs famílies,

sense seu social concreta?

Doncs a la baixa, havent reduït el nombre d’equips, dels 12 previstos

a 8, ja que algunes famílies es van donar de baixa en no tenir ga-

ranties d’on podrien entrenar i jugar els seus fi lls i també per la im-

possibilitat d’anar a diferents instal·lacions per entrenar i jugar. Ara

el Júnior, el Cadet i l’Infantil entrenen al Poliesportiu de l’Espanya

Industrial, el Mini i Pre-Mini a La Farga, a la Bordeta, i el Sènior hem

arribat a un acord amb el CE Laietà i juguem a la seva pista.

I pel que fa a la seu social, on poder disposar de l’arxiu, documen-

tació, trofeus, etc. i atendre les famílies i gestionar el dia a dia, hem

d’agrair al Secretariat de Sants que ens ha deixat uns espais als Pa-

vellons de l’Espanya Industrial i La Farga, i han estat molt receptius

amb la nostra situació, econòmica i esportiva.

Com espera que es desenvolupi la temporada i els anys

més immediats?

Aquesta temporada la passarem com podrem, però sense defa-

llir en el nostre objectiu de donar servei i atenció als nostres nois,

continuant amb l’esperit de formar esportivament i cívicament. En

els propers anys, sincerament, ho veig molt negre, si entre tots,

institucions (Ajuntament i Generalitat) i nosaltres no trobem una

instal·lació on poder fer l’activitat conjuntament tot el col·lectiu del

JAC. Vull signifi car que el barri de Sants, des del carrer Puente

(que divideix Sants i Hostafrancs) a la Riera Blanca, és defi citari en

instal·lacions, essent una gran mancança per l’esport de la gent i els

joves d’un barri tant popular com Sants.

ESPÒNSOR TÈCNIC DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE BASQUETBOL

Josep Pla, 163. 08020 Barcelona (Spain)Tel.: 93 303 78 40 / 687 545 903

Fax: 93 303 78 41

www.efa.es/baloncesto

Text: Joan Guiu

Imatges: Marcel·lí Maneja26

Un dels més grans jugadors de bàsquet de

Catalunya i Espanya de tots els temps, un

fenomen que va recollir els adjectius més

absoluts de l’època: brillant, espectacular,

líder, malabarista, …

Avui, als seus 89 anys, cap clar i records

inesborrables, és un conversador amè i

entranyable, que mai es cansa de parlar

de bàsquet, el del seu temps i el d’avui.

Es distreu fent els “sudokus” més difícils,

veient bàsquet per la tele i ocupant-se de les

feines domèstiques quotidianes. Com l’han

denominat, “és un jove disfressat de vell”.

Va néixer a L’Hospitalet de Llobregat l’any

1921, ben aviat destacà per la seva afi ció

i les seves qualitats per practicar esport.

Va anar a l’escola al Centre Catòlic i als 8

anys (1929) la seva dèria era el futbol, fer de

porter, i tan bé ho feia (“la meva especialitat

eren els plongeons” -les estirades

espectaculars-) que ja d’entrada el posaren

a jugar amb els nois de 12 i 15 anys. Jugava

al Júnior, i ben aviat l’Espanyol s’interessà

per aquell “nano”, però dues coses i una

circumstància el van fer decidir a passar-

se al basquetbol. La duresa dels xuts dels

nois més grans, que sempre blocava, li

feien mal al pit i la seva poca alçada va fer

que els del futbol el titllaren de “petit”. La

circumstància que va esdevenir en el mateix

moment dels seus dubtes, fou l’aparició

del bàsquet al Júnior. Els germans Vidal,

Pere i Josep, van pensar en el bàsquet com

a esport i fundaren l’A.Bàsquet Júnior, al

1930. En aquells temps ningú els entrenava

ni ensenyava. La intuïció i les pròpies

qualitats feien el fet. En Marcel·lí, conscient

que la preparació física era un factor bàsic

en la pràctica esportiva fos la que fos,

s’entrenava de valent al pati de casa. Així

anà bastint una condició física envejable en

la que sobresortia la seva capacitat de salt,

l’agilitat i la rapidesa. I en el moment de

dedicar-se al basquetbol començà a botar

i botar, a fi ntar i driblar. Aquesta pràctica

casolana fou determinant en el seu futur

com a jugador de bàsquet, que arribà a

l’elit del moment i a la internacionalitat.

El seu domini de pilota, les seves mans

fortes i nerviüdes el feren ser un passador

excepcional, un driblador fora de sèrie.

Mirar a la dreta i passar a l’esquerra, botar

arran de terra que era l’idoni en els camps

d’herba i terra, driblar i després passar al

company per l’esquena, en fi una sèrie de

jugades i habilitats que molts anys després

aparegueren a l’NBA, ell ho mostrava

setmana a setmana en els camps catalans

en els anys 40: espectacular, malabarista,

únic, eren els adjectius de la premsa. A

Bèlgica l’anomenaren el “petit globetrotter”,

a França “el rei del terreny” i “la fl etxa”.

Al marge l’esport hi havia la vida personal

i calia forjar-se un camí, un futur. Als15

anys (1936) començà a treballar d’aprenent

de mecànic a “Autobusos Oliveras”, de

L’Hospitalet. N’està molt cofoi d’aquests

inicis, car va conèixer totes les marques i

era capaç d’arreglar l’autocar que fos, però

en acabar la guerra i tornar els operaris el

van posar altra vegada d’aprenent i preferí

marxar als Tallers Guardiola, d’Hostafrancs

i després, al 1945, ingressà a la fàbrica tèxtil

Albert Germans, on restà ja tota la seva

vida laboral fi ns el 1982. A inicis dels 40 va

conèixer Montserrat Gómez, que treballava

al Tecla Sala, i ara ballo ara no, ara et vinc

a veure jugar ara no, es casen al 1945.

Del matrimoni naixeran dos fi lls, Marcel·lí

i Francesc que han aportat a la nissaga

6 netes i 4 besnetes, família de la que el

nostre personatge n’està més que orgullós, i

recorda divertit com el vestit de casament el

va guanyar en un torneig d’empreses jugat

al Gran Price.

En l’àmbit esportiu, acabada la guerra, fi xa

pel CB L’Hospitalet, essent-ne el capità amb

19 anys, i al 1940 guanyen el campionat

de Catalunya i la “Copa del Generalísimo”.

Abans, al 1939 ja havien guanyat el

campionat de Catalunya; de fet del 39 al

41 guanyen gairebé totes les competicions

en que participen. En dues temporades

només van perdre un partit. Eren els Rodón,

Piera, Sanahuja germans Vidal,... una època

gloriosa de l’entitat.

La temporada 41-42 fi xa pel RCD Espanyol,

malgrat el Barça de Ferran Font li havia

fet propostes que n o arribaren a res, i

l’Espanyol, al marge pagar una mica, li

oferí tres passis de tribuna pel futbol. Hi

estigué només una temporada, perquè des

del Centre Catòlic de L’Hospitalet no el van

deixar de petge i entre el rector, els antics

professors i el President, van aconseguir

que s’incorporés a l’entitat.

Fitxa abans de casar-se i el club li munta

el mobiliari del pis. Una bona operació.

Amb el Centre visitarà múltiples camps

de Catalunya i Espanya, i popularitza el

seu mocador blanc al front, “la cinta que

porten ara molts”. El seu nivell va en

augment i la seva popularitat també; el 29

de març de 1942 debuta amb la Selecció

Catalana davant l’Urania Geneve Sport a

qui es guanya 28 a 11 i anota 6 punts. La

internacionalitat amb Espanya li arriba el

un jugador irrepetible, un avançat a la seva època

27

estava assegut al costat de Winston

Churchill !!!. i recorda la seva “pitillera”

d’or on hi guardava els puros. Explica

com tenia una gran afi ció a improvisar

lletres de bàsquet en cançons populars, i

recorda que amb la música de la pel·lícula

de Fred Astaire “Sigamos a la fl ota”, va

improvisar la següent lletra: “Yo juego a

esto que llaman baloncesto, es un juego

muy perfecto: baloncesto. Jugaré i te

dedicaré todos los puntos que pensando

en ti siempre yo haré”.

Bé al marge la curiositat de la lletra,

la seva sorpresa fou quan molts anys

després, ja retirat, veient un partit, unes

noies cantaven la seva lletra!.

Parlar amb en Marcel·lí Maneja és

passar una estona formidable. És una

font d’anècdotes, records i vivències, un

no parar de fl uïdesa i memòria als seus

89 anys. Vol fer esment especial d’un

entrenador, el senyor Josep Vila, de la

Copa del Generalísimo del 40 guanyada

amb L’Hospitalet, del nivell extraordinari

de joc de la “seva” Penya que arribà a

guanyar la Copa d’Espanya per primera

vegada, de com en el seu primer any al

Joventut fou el màxim anotador, de les

jugades estrafolàries que s’inventaven

amb l’Ollé i en Basso, i la carta que li

envià el “Generalísimo Franco”, signada

amb “su puño y letra”, agraint-li la seva

participació amb la Selecció Espanyola.

En fi , un munt inacabable que explica amb

una alegria, un entusiasme i una memòria

que s’encomana i que refl ecteixen el

tarannà d’un home irrepetible i un jugador

excepcional, que la gent de bàsquet de

tota la vida recorda ben bé i que encara

surt a passejar cada dia per L’Hospitalet,

amb una vitalitat enorme.

Per molts anys Marcel·lí !

7 de març del 43 enfrontant-se a França, a

Toulouse, on guanyen 24 a 25 i aconseguint

7 punts. Al llarg de la seva carrera fou

4 vegades internacional amb Espanya i

va defensar els colors de Catalunya en

30 partits, entre 1942 i 1953, any en que

es retira essent jugador del Joventut de

Badalona.

Arribà a “La Penya” l’any 1947, després

d’uns magnífi cs anys (1942 al 47) al Centre,

i a Badalona assolirà el seu màxim nivell

al costat d’un altre ídol del bàsquet català,

l’Eduard Kucharski. En “Kuchi” i ell fan que

l’equip rutlli a nivells mai vistos, ell dirigeix

i en “Kuchi” executa, serà l’anomenat

“Huracan Verde”, que assolirà dues Copes

d’Espanya, al 1948 i al 1953. El seu joc

ha evolucionat i el seu virtuosisme ja és

excepcional, lidera l’equip com a base

i al costat de grans jugadors que cada

dia inventaven coses noves. Entrenaven

dos dies a la setmana, dimarts i dijous

i en Marcel·lí anava a Badalona en una

combinació de tramvia i autobús i també

en bicicleta. Confessa que va experimentar

una gran transformació de joc i d’emocions

al costat d’aquells grans companys. Li

agradava més fer assistències que anotar.

L’assistència, diu, li donava un plus, la

satisfacció del company anotador i la d’ell

per facilitar-ho, però encara recorda com

en la inauguració del camp de la Plaza de

los Caidos, al 1948, va fer 36 punts en el

Joventut - Selecció Catalana.

Al 1953 pateix una lesió al menisc i no vol

operar-se; té trenta tres anys i considera

que ja n’hi ha prou. D’altra banda ja feia

uns anys que compaginava el jugar amb

fer d’entrenador, faceta que començà

ensenyant les noies de la Sección Femenina

de L’Hospitalet. En aquells anys 50 una

setmana basquetbolista d’en Marcel·lí era:

dilluns entrenava les noies de la Sección

Femenina; dimarts entrenament amb el

Joventut; dimecres entrenava l’equip femení

de l’empresa Garcia Sassot, de Sants, i

també l’equip masculí de l’U.D. Sants;

dijous segon entrenament amb el Joventut;

divendres entrenava al Tecla Sala i el San

Fernando de L’Hospitalet; dissabte altre

vegada la Sección Femenina i el diumenge

el partit amb “La Penya”. Prou distret;

realment un activista del bàsquet.

Ha estat distingit, entre altres, amb la

Medalla d’Honor de la Federació Espanyola,

amb la Medalla al Mèrit de la Federació

Catalana, amb les Ensenyes d’Or i Brillants

del CB L’Hospitalet i el Joventut de Badalona

i està molt content que en el torneig de pre-

temporada del CB L’Hospitalet el trofeu al

millor jugador porti el seu nom.

Acabada la seva trajectòria com a jugador,

el seu periple com a tècnic tingué un curt

recorregut: primer el RCD Espanyol, un any

sense cobrar i després el Pedagogium San

Fernando, de Gràcia, però amb aquestes

curtes experiències s’adonà que fer de

tècnic de forma seriosa i continuada no era

per ell, cobrava molt poc i treballava força

i els jugadors a l’inrevés, cobraven molt i

s’esforçaven poc, i ho va deixar.

Anècdotes en té un munt i en vol explicar

algunes, per insòlites. A Montecarlo, l’any

49 amb el Joventut, van anar al Casino a

passar una estona i es va seure a la taula

de la ruleta. Notava alguna cosa estranya

entre la gent i els seus companys d’equip

li feien signes incomprensibles, i és que

Text: Juan Carlos Cebrián i Arenys Bàsquet

Imatges: Arenys Bàsquet

A la comarca del Maresme, on fi nalitza

la riera d’Arenys, que el connecta amb

l’interior, es troba Arenys de Mar, municipi

coster i important port de pesca (princi-

palment recreatiu), on els seus serveis

arriben a ser un dels motors principals de

la seva economia.

En aquest poble d’ara ja quasi 15.000

habitants neix l’any 1942, fundat per

Josep Fors i Messeguer, l’Arenys Bàsquet.

I primer ho fa en una pista de joc que

estava ubicada on actualment hi ha el

camp de futbol, començant a competir a

l’ “Obra Atlética Recreativa” (OAR) fi ns a

la dècada dels 50. Posteriorment, i en un

pas important en l’evolució de l’entitat, es

va traslladar a la coneguda pista d’Arenys

de Mar al costat de la plaça del Casino, on

al llarg dels anys 60 el club va tenir una

trascendència important a la comarca,

arribant a jugar el Trofeu Gonzalo Aguirre,

que seria l’equivalent a una 2a Nacional.

A més, durant aquest període van ser molt

reconeguts els famosos tornejos d’estiu

on hi participaven equips de bàsquet de

les botigues del municipi. Així, en tenim

com a exemple l’equip que presentava la

Sastreria Calopa, on jugaven els germans

Calopa, Estrada, Blanchar, Manolo, Man-

resa i Joan Mola.

Posteriorment, a la dècada dels 70 ja es va

passar a jugar a la nova pista descoberta

on actualment hi ha l’actual pavelló, que

va ser inaugurat el 1984, i que va signifi -

car sens dubte la consolidació i projecció

actual d’un Arenys Bàsquet que té el seu

equip sènior masculí a Lliga EBA, reme-

morant la importància que va adquirir

l’equip als anys 60.

Equip de l’Arenys Basquet militant a 2ª Nacional Trofeo Gonzalo Aguirre 1963-1964

Un recorregut per la història i situació actualArenys de Mar neix com un barri mariner

d’Arenys de Munt durant el segle XIV, tot

i que el seu creixement fa que al 1599 ja

compti amb un ajuntament propi. El bàs-

quet va arribar al 1942 de la mà de Josep

Fors i Messeguer, qui va presidir el club

fi ns al 1967. Posteriorment, van arribar

altres presidents, com en Miquel Vila i

Caba des de 1968 fi ns a 1970; Jordi Pérez

i Coll, des de 1971 fi ns a 1977; Salvador

Graupera i Alsina, des de 1978 fi ns a 1985

(amb qui es va inaugurar el pavelló co-

bert); Jose M. Mora i Comas, des de 1986

fi ns a 1993; i Jaume Calopa Carbonell, des

de 1994 fi ns a l’actualitat.

camí dels 70 anys

28

Actualment el club té dotze equips mas-

culins i sis femenins, a més d’una escola

de bàsquet, tot destacant la categoria

del sènior masculí, que juga una tempo-

rada més a Lliga EBA. Així, l’entitat, quant

a la categoria masculina, té dos sèniors

masculins, dos júniors masculins, tres

cadets masculins, dos infantils masculins,

dos minis masculins i un premini masculí;

un sènior femení, un júnior femení, tres

cadets femenins i un infantil femení.

El club, a més, va voler portar a terme

aquest passat 12 d’octubre, un acte

d’homenatge a Enric Piquet, en la presen-

tació dels equips de la temporada 2010-

2011, en un emotiu esdeveniment que va

donar la sortida ofi cial a una temporada

que precedirà el 70è aniversari del club.

29

Presentació Arenys Bàsquet 10-11

César Saura (entrenador sènior EBA)Com defi niries l’equip d’aquesta

temporada?

És un equip diferent al de la temporada

passada. Hem intentat fer un equip més

físic, més atlètic i més jove. Per altre

banda hem perdut talent ofensiu i expe-

riència amb les baixes del Dani Pérez i de

l’Albert Berenguer. Intentarem treure’n

profi t de tot plegat per ser totalment

competitius cada partit.

Quina ha estat la plantilla de més quali-

tat que creus que has entrenat?

El Valentine Montcada de la temporada

2004/05 amb jugadors de la qualitat de

Maiol Cisteró, Dani Pérez, Iván Pardo...

Vam estar a punt de pujar a LEB-2 a la

fase fi nal de Palència, perdent contra

Magia de Huesca. Va ser el meu primer

any a EBA i sens dubte la qualitat tècnica

i sobretot humana de la plantilla em va

facilitar molt la meva tasca en el meu

debut a la categoria.

Un objectiu per aquesta lliga.

Ser competitius cada partit i gaudir de la

categoria. Si aconseguim això estic segur

que aconseguirem el nostre objectiu

esportiu que és deixar a 4 equips per sota

per tal de mantenir la categoria i crec

que tenim nivell per assolir-ho.

Jaume Calopa (president)Com arriba a ser president de

l’Arenys Bàsquet?

Al 1994 l’aleshores president Josep Mª

Mora i el meu fi ll Eduard que portava

l’Escola de Bàsquet en vam demanar que

presidís el club per donarli un altre aire

i adequar-lo als temps actuals, pensant

suposo en què havia estat un empresari

tota la vida i havia jugat a bàsquet als anys

60. Així porto ja 16 anys, havent aprés una

mica tot el que representa protar un club

de bàsquet, que vaig agafar amb 6 equips

i ara ja en té 20 equips federats, amb més

qualitat a la base i potenciant el bàsquet

femení. Tinc molta il·lusió per tots els

equips de base, i encara més quan penso

que ara han començat a jugar també dos

nets meus, un de 9 i l’altre de 8 anys. No

obstant, també sóc conscient que perquè

funcioni la base hem de tenir els sèniors

el més amunt possible, i tenir els millors

entrenadors, monitors, delegats, etc.

Em mou la il·lusió i això és el que intento

transmetre a tothom.

Quin ha estat el millor moment?

De bons moments he tingut molts. Tots

els ascensos, tenir equips a Preferent,

el potencial femení que tenim actual-

ment, que es veurà en sènior en uns tres

anys… Jugar a Copa Catalunya a partir

de 2001 va marcar també un canvi a

nivell d’imatge de club. En aquests dos

anys a EBA, igualment, hem tingut més

moments bons que dolents.

I el moment més complicat?

El moment més complicat el vaig tenir amb

l’arribada de la crisi econòmica. Totes les

hores que vaig invertir en treballar en un

esponsor per fer un projecte molt ambiciós

a nivell comarcal no va arribar a bon port,

però vaig tornar a treballar amb esponsors

més petits, aguantar promeses no com-

plertes, pagarés estripats, etc. No obstant,

una situació que en el moment actual crec

que qualsevol club esportiu ha passat.

Miki Segura (director tècnic)Quins són els objectius actuals?

L’objectiu més clar a nivell de club és seguir

creixent amb la base (17 equips), i a mig

termini aconseguir ser un referent en el

bàsquet base de la comarca, ja sigui a nivell

esportiu (màxims nivells de competició) o

com a nivell social. I en sèniors, consolidar-

nos a Liga EBA amb el sènior masculí, i en

femení anar assolint categories any rere

any, fi ns arribar a una categoria com Copa

Catalunya Femenina i donar una sortida als

nostres equips femenins.

On veus el club en 10 anys?

La veritat és que és difi cil imaginar un

futur, donada la situació que s’esta vivint

en general (crisi econòmica), però espero

que estiguem com a mínim com estem

ara i que no haguem de renunciar

a objectius marcats.

Quin creus que ha estat el moment més

important en tots aquests anys?

Jo diria que tot el que ha anat succeïnt és

important per la història del club, però sens

dubte l’arribada a Lliga EBA i els diferents

ascensos en altres categories, a nivell es-

portiu; i a nivell social, en el moment en què

el club canvia la seva mentalitat i decideix

créixer en tots els sentits.

Quina és la relació amb els altres clubs

de la zona?

Evidentment no amb tots els clubs es té la

mateixa relació, però en general podríem dir

que és molt bona. Crec que els clubs avui en

dia han de treballar units amb esforços i

col·laborar uns amb altres, i aixi és com no-

saltres ho estem començant a fer amb clubs

de la comarca (Calella, Pineda, Caldes...).

Sembla mentida però en un no res ens ha passat l’any 2010 de Tortosa “Ciutat del Bàsquet Cata-

là”. Sembla ahir quan ens rebia l’alcalde Sr. Ferran Bel, amb els seus regidors i els membres de la

Comissió Organitzadora i ens presentaven un projecte il·lusionant i engrescador que ben aviat fou

realitat en els primers esdeveniments realitzats. Al llarg de l’any, aquells primers actes prou llami-

ners i consistents donaren pas a un seguit de realitzacions convincents que han omplert Tortosa de

bàsquet en el 2010 i han fet rebrotar antigues sensacions i vivències inoblidables. Malgrat manquin

uns mesos per arribar al dia de cloenda, i per tant d’un bon grapat d’activitats encara pendents,

aquesta revista vol donar ja la més cordial i efusiva enhorabona per tot el realitzat, que ha fet palès

que la gent de bàsquet i els seus col·laboradors, a les Terres de l’Ebre i la seva capital, tenen un gran

capacitat d’acció i un enorme desig de tornar a gaudir de bàsquet de gran nivell. Enhorabona!!!

Jornades de Mini bàsquet de Catalunya amb la participació de 200 nens i nenes

Les Jornades de Mini bàsquet de Catalunya organitzades

per la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) el 19 i 20

de juny van comptar amb la participació de 200 nens i nenes

d’arreu de Catalunya, reunits en el Pavelló Municipal i Firal

Esportiu Remolins. Els vuit millors equips mini de Catalunya,

en categoria masculina i femenina, es van reunir en aquestes

Jornades on la competició no és la principal motivació, sinó

que prima l’aspecte educatiu i pedagògic, així com el lúdic,

tot emmarcat en una bona metodologia tècnica. No solament

els jugadors/es estan en fase de formació, també els entrena-

dors i els àrbitres, és per aquesta raó que junts, espectadors

inclosos, es van impregnar de l’esperit i de la fi losofi a del Mini

bàsquet, on tots hi tenim cabuda.

30Text: Fundació i Comissió Organitzadora Tortosa 2010

Imatges: C.O. Tortosa 2010

Els equips participants categoria masculina van ser: JAC

Sants A, C. Joventut Badalona A, Club Delfos EBCB Cornellà

A, Masmitja A, CB Farners B, CB Valls Lledó, Sícoris Club i BC

River Andorra A. I en categoria femenina: Anagest EBCB Cor-

nellà, Paidos Sant Fruitós A, Femení Sant Adrià A, GEiEG, Pia

Olot, AE Claret, Equip Sostre CB Lleida, i Maristes Montserrat.

31

Joc de Pilota del Renaixement

Per rememorar un joc clàssic tortosí el seu Joc de Pilota, es va

organitzar aquesta demostració dins dels actes de les festes del

Renaixement, el 23 de juliol. Dos equips, el dels Pagesos con-

tra el dels Pescadors, es van enfrontar al camp de la Torreta de

Remolins, avant un nombrós públic que va fruir amb aquesta

demostració.

Actes dins les Festes de la Cinta

L’11 de setembre, i emmarcats dins els actes de les tradicionals

Festes de La Cinta, es van celebrar diferents activitats. A les 10 del

matí, al Pavelló de Ferreries, i dins la Lliga contra el Càncer, es

va iniciar el Torneig de Bàsquet Base amb equips de categories

d’infantils, cadets, júniors i sèniors.

A les 12 del matí, es va procedir a l’acte de Cistelles al carrer,

amb la instal·lació de cistelles penjades en diferents indrets

de la ciutat, que quedaran com a símbol de l’efemèrides del

present 2010, i fou la prèvia a la Gran botada popular, on més

d’un miler de persones van participar-hi i que ocasionà que

s’exhaurissin les 700 pilotes previstes per l’organització. Cal

esmentar que la col·laboració econòmica per participar en

la botada fou lliurat a l’Assemblea local de la Lluita contra el

Càncer. Finalment, cap el tard, es va celebrar la fi nal del Tor-

neig 3x3 interbarris, després de les celebracions durant juliol i

agost a Jesús, Campredó, Bitem i Els Reguers.

Baby bàsquet

Jornada dedicada als més menuts, fou la celebrada el dissabte 4

de setembre a l’aparcament de McDonald’s, amb un gran èxit de

participants, els més petits i llurs famílies van fruir en una jornada

amb cistelles petites, infl ables i jocs de tota mena amb el bàsquet

com a base. També es va organitzar un concurs de triples i un

altre d’esmaixades, amb cistelles a mida dels participants, amb la

lògica alegria i diversió de tots els assistents.

Partit ACB a Tortosa:

Regal Barça - Assignia Manresa

El dimecres 29 de setembre, unes dues mil persones van omplir

el Pavelló Municipal d’Esports per veure el partit. L’aposta de

la Comissió Organitzadora i l’Ajuntament per portar a Tortosa

un partit de màxim nivell, fou un èxit rotund. Feia molts anys

que no s’omplia el pavelló com en aquesta ocasió. Joan Carles

Navarro, que en la presentació dels actes de Tortosa “Ciutat del

Bàsquet català 2010” fou anomenat padrí de l’esdeveniment,

junt Xavi Pascual i el capità Roger Grimau, van expressar

la seva satisfacció pel partit i la festa.

El partit ha estat un gran encert en la programació, i els més

menuts van poder acostar-se als seus ídols. A la mitja part

el públic va poder gaudir d’una magnífi c exhibició del grup

d’abanderats de Tortosa.

Ciutat del Bàsquet

Català 2011: Vic

El Patronat de la Fundació, reunit el dia 13 d’octubre, va

aprovar acceptar la sol·licitud de Vic i nomenar-la ofi cial-

ment “Ciutat del Bàsquet Català” per l’any 2011, després de

rebre la sol·licitud de l’Ajuntament de Vic, en carta signada

pel seu alcalde.

En aquesta ocasió no s’ha presentat cap més petició i per

tant no s’ha produït debat sobre la qüestió. En la jornada de

cloenda de Tortosa, es procedirà, segons costum, al relleu

ofi cial entre ciutats.

Torneig 3x3 als pobles de Tortosa

Una de les activitats més populars ha estat aquest torneig en

que hi ha participat diferents col·lectius, disputat en els següents

escenaris: el 17 de juliol a Jesús, el 31 de juliol a Campredó, el 21

d’agost a Bitem, el 28 d’agost a Els Reguers i l’11 de setembre la

gran fi nal a Tortosa.

Actes a realitzar fi ns a fi nal d’any

13 d’octubre: Clínic de Manel Comas, “Conceptes d’atac contra zona”.

15 d’octubre: IIa Jornada del Simposium de Bàsquet Base

i Psicologia Esportiva.

16 d’octubre: Memorial Roser Llop, partit entre Cantaires

-Combinat Català, anys 1885-90.

6 de novembre: Partit de veterans entre CB Cantaires/

Catalònia–CB Joventut de Badalona.

novembre-desembre: Acte de cloenda de “Ciutat del Bàsquet Català.

Tortosa 2010” i relleu a Vic 2011.

28 de desembre: Inauguració Exposició sobre la Història del Bàsquet

Tortosí, fi ns el 30 de gener.

22 de gener: Trobada de jugadors/es veterans/es dels diferents

equips de la ciutat.

32Text: Marissa Rius

Comença una nova temporada, ens

posem de nou a la feina, els nois han

d’iniciar els entrenaments i tots posem

en marxa els preparatius per poder

aconseguir els nostres objectius aquesta

temporada.

Primer tenir apunt les fi txes federatives, la

murga de la paperassa, requisit de la majoria

de les federacions, s’ha de fer una revisió

medicoesportiva, però quina mandra!!!,

potser ho fem com l’any passat tenim un

pare que es metge

i ens resoldrà el problema, una fi rma gene-

ral i tot arreglat.

Els tècnics esportius els tenim formats,

aquest fi nal de temporada passada els hi

hem proporcionat un curs de RCP (Reanima-

ció Cardiopulmonar, requisit indispensable

avui per la Llei de l’exercici de les professions

de l’esport,) i ús de DESA (desfi bril·lador

semiautomàtic), no tenim cap DESA, però no

passa res la llei encara no ens obliga!!!.

Però som conscients del perill a que

exposem els nostres jugadors, som

conscients de la responsabilitat dels

entrenadors, preparadors físics o tècnics

del Club davant qualsevol imprevist?

Potser hauríem de fer tots un acte de

refl exió; pares, tècnics, directius i els

mateixos jugadors.

La Revisió Medicoesportiva no és un en-

trebanc, és un acte preventiu per qualse-

vol patologia que pugui esdevenir per la

pràctica esportiva i un recurs de valoració

de l’estat físic de l’esportista.

Ha de realitzar-se per un metge especia-

lista en Medicina de l’Esport i ha d’incloure

les valoracions per descartar patologia

i manca d’adaptació cardiopulmonar a

l’esport. A més de ser mitjà preventiu per

patologies i disfuncions estructurals, tals

com deformitats en extremitats, o colum-

na, manca de visió, audició o problemes

bucals, tot allò necessari per poder rea-

litzar una bona pràctica esportiva i sense

risc de lesió.

I en quant a totes les formacions per perill

imminent (RCP, DESA), hem de ser con-

seqüents, cal que tinguem gent formada

si no tenim l’eina que han de fer ús?

Busquem la prevenció de la mort sobtada,

doncs busquem la manera més adient.

Pensem que si comprem un aparell DESA

ens hem de responsabilitzar de tot el

procés d’ús (formacions, responsabilitat

civil, manteniment, acreditacions anuals…)

com marca el Decret que ens regula l’ús

dels DESA, però existeixen empreses es-

pecialitzades que segueixen punt per punt

tota la normativa existent donant un servei

integral de cardioprotecció. El mercat

és molt ampli però només una empresa

dóna garantia del seu servei quant segueix

tots i cada un dels requisits que marca la

legislació vigent a Catalunya.

Comença una nova temporada, posem les

eines necessàries a l’abast dels nostres

jugadors per aconseguir els nostres objec-

tius amb el mínim risc per la seva salut.

Per més informació

info@sesalutiestetica.cat, www.cardiosafe.es

Marissa Rius

Directora centres de salut

Se Bac de Roda, Se Putxet.

Col·laboradora empresa Cardiosafe

33

Com es prou conegut el President de

l’FCBQ, Sr. Enric Piquet deixa aquest no-

vembre la presidència, en no tornar-se a

presentar a les eleccions. Són molts anys

com a dirigent i al front del bàsquet ca-

talà i des d’aquest concurs volem retre-li

un petit homenatge, per això les pregun-

tes d’aquest 24” són totes sobre ell.

1. Sabeu quants anys continuats ha

exercit el Sr. Piquet de President de

l’FCBQ i en quantes ocasions va ser

elegit pels clubs de forma unànime?

a. 26 anys de President i 6 eleccions.

b. 20 anys de President i 4 eleccions.

c. 25 anys de President i 5 eleccions.

d. 28 anys de President i 7 eleccions.

2. Sabríeu dir quin fou el President de

l’FCBQ que va incorporar Enric Piquet

a la Junta Directiva?

a. Ernest Segura de Luna.

b. Andreu Ponsirenas.

c. Joan Fa Vilaró.

d. Pere Sust.

3. Quin va ser el club on el President

Piquet va començar a jugar, de juvenil,

i que ha estat el club de la seva vida, on

passà 15 temporades (1945-59) com a

jugador, i en fou directiu durant 24 anys

en diferents etapes (1953-73 i 1981-84)?

a. FC Barcelona.

b. B.I.M..

c. CE Laietà.

d. Sant Josep de Badalona

4. Al marge l’FCBQ, Enric Piquet

també exercí en un alt càrrec de l’esport

català, com a màxim dirigent. On?

a. Associació Catalana de Dirigents

Esportius (ACDE).

b. Secretaria General de l’Esport.

c. Associació Catalana d’Entrenadors (ACEB).

d. Unió de Federacions Esportives de

Catalunya (UFEC).

5. La primera vegada que accedí a la

Presidència fou substituint Pere Sust

quan aquest va ser elegit President de la

Federació Espanyola. En quin any va ser?

a. 1984.

b. 1986.

c. 1983.

d. 1988.

6. En quin any es va incorporar com

a directiu a l’FCBQ i amb quin càrrec?

a. 1982 com a Vicepresident.

b. 1973 com a Tresorer.

c. 1979 com a Secretari.

d. 1975 com a Vocal de Promoció.

7. El 20 de setembre del present 2010, va

ser nomenat President d’Honor d’una im-

portant institució esportiva, sabeu quina?

a. Fundació del Bàsquet Català.

b. CE Laietà.

c. Unió de Federacions Esportives

de Catalunya (UFEC).

d. Associació Catalana de Dirigents

Esportius (ACDE).

8. Al llarg de la seva trajectòria com a

dirigent esportiu i destacat membre de

la societat civil catalana, ha estat mem-

bre de diferents entitats i institucions.

Entre les indicades a continuació podeu

dir de quines?

a. Consell d’Administració COOB1992.

b. Consell de Normalització Lingüística.

c. Consell de Ciutat de l’Ajuntament

de Barcelona.

d. Consell Català de l’Esport.

Respostes del concurs 24”

1.a – 2.b – 3.c – 4.d – 5.a – 6.b – 7.d – 8.a,b,c,d.

34

Designacions arbitrals

El web www.basquetcatala.cat continua

creixent, ampliant i incorporant novetats

com la darrera, en funcionament des

d’octubre, que permet a tots els usuaris

del web consultar les designacions arbitrals

de tots els partits.

Les designacions es publiquen abans de

cada cap de setmana i són visibles tot con-

sultant la fi txa de cada partit convertint-se

en una eina de gran utilitat per als àrbitres

i auxiliars de taula del Comitè i Escola

d’Àrbitres de l’FCBQ així com també per

als diferents clubs catalans.

En aquesta fi txa, els usuaris poden conti-

nuar consultant les dades del partit que es

mostraven fi ns ara (categoria, competició,

equips, data, hora i resultat) així com les

dades del camp de joc (nom del camp,

adreça, codi postal i població). A més a més,

en aquesta fi txa s’incorporen ara les dades

de l’equip arbitral, amb les designacions

de l’àrbitre principal i auxiliar del partit (si

s’escau), així com les de l’anotador, crono-

metrador i operador de 24 segons si el partit

ho requereix, segons la categoria d’aquest.

Guia Digital Copa Catalunya

La tradicional Guia de la Copa Catalunya,

editada els darrers anys en paper, estrena

enguany un nou format més dinàmic, còmo-

de, econòmic i actualitzat que compta amb

les dades de tots els jugadors i jugadores

de la Copa Catalunya Masculina i Femenina

de la temporada 2010-11. Les dades que es

mostren en aquests moments són els dor-

sals, nom i cognoms, posició, alçada i club

de procedència dels jugadors i jugadores,

així com també informació relacionada amb

el cos tècnic i una fotografi a de la plantilla

que s’amplia en clickar-la.

Aquestes dades es poden consultar tot

clickant l’apartat “Guies Copa Catalunya”

que es pot trobar en el menú principal de

“Competicions” (www.basquetcatala.cat/

competicions/guies-copa-catalunya).

Els interessats també poden accedir a

aquestes dades clickant a sobre de l’equip

a consultar des de la pàgina de resultats i

calendaris de la categoria.

A diferència de les anteriors edicions,

aquesta Guia Digital ofereix una informació

més fi able, doncs les dades s’actualitzen se-

tmanalment amb els canvis que es puguin

efectuar durant la temporada.

Cercador de notícies

Les més de 1.500 notícies publicades en

el nou web de l’FCBQ han fet necessària

la incorporació d’un cercador de notícies

que permet als usuaris buscar i consultar

aquelles notícies i articles publicats en els

darrers mesos.

L’usuari del web trobarà aquest cercador tot

clickant el link “Més notícies” que es troba a

continuació de la darrera notícia de la pàgi-

na principal. L’interessat serà redirigit a una

pàgina dinàmica amb totes les notícies pu-

blicades fi ns al moment i amb un cercador

en el que es pot trobar, de manera genèrica,

la notícia a consultar, tot introduint paraules

clau de l’article desitjat, evitant utilitzar

paraules de nexe com per exemple “la”, “el”,

“de”, etc. Quant més concretes siguin les

paraules, més acotada serà la cerca.

Text: Javier Ezpeleta

Imatge: FCBQ