Un projecte rodejat d’ombresFanàtics Barça està enquistat per la falta d’acord del club amb els

Mossos d’Esquadra i el temor a que esdevingui un focus d’incidents

L’afició d’un equip de futbol, influeix realment en el resultat d’un partit? Aquesta és

una pregunta que molts dels aficionats al futbol s’han formulat, i la majora d’ells no

es qüestionarien la resposta: sí, la afició influeix. Però,una afició influent pot arribar

a ser negativa? Quina és l’influencia dels grups violents en l’estructura d’un club de

futbol? La grada d’animació impulsada per Sandro Rosell, obliga a aplicar aquests

dubtes en l’entorn blaugrana.

"A l'estadi del Barça li diuen el Liceu, i al Liceu es va a veure opera. Si canten malament, s'enfaden". Gabriel Colomé, director de l'Institut de Ciències Polítiques

L'afició és clau per un equip de futbol. El tòpic diu que és el jugador número 12, aquella que dóna ales al seu equip en els moments delicats. Impressiona veure a les aficions angleses,o alemanyes cridar i donar suport al seu equip durant els 90 minuts de partit. A qui no li ha impressionat sentir cantar als aficionats del Liverpool FC el mític You'll never walk Alone?

La passió i exuberància de les aficions podria comportar en molts casos pensar en violència. El futbol europeu actual s'emmarca lluny d'aquesta concepció. Els clubs de futbol s'han proposar eradicar-la. Aquests esforços estan recollint els seus fruits en els temps actuals. Tot i això, aquests canvis cap a una tolerància zero de la violència, fa relativament poc temps que s'han aconseguit. La tendència actual dista del que durant el segle XX ha caracteritzat a les aficions: violència, vandalisme, enfrontaments, i fins i tot morts. En aquest context és fàcil que a qualsevol li aparegui a la ment els Hooligans anglesos i la tragèdia de "Heysel". Però això ja queda lluny. Tot i que, pinzellades de comportaments barroers segueixen vigents en el futbol argentí, on anar a veure un partit es converteix en una empresa perillosa.

El Camp Nou és un estadi fred. El soci paga per veure un espectacle del qual els jugadors són els actors. Es dóna una paradoxa: és l'equip que ha d'animar a l'afició. Tot hi el seu caràcter pacífic l'afició del Barça també atresora antecedents violents, sobretot protagonitzats pels Boixos Nois. Sense anar més lluny, encara molts encara recorden el cap de porc que es va llençar des de la grada del Camp Nou cap a Figo aquell 23 de novembre de 2002. Joan Laporta els va fer fora en el seu mandat. La pregunta que ens podem formular és: el projecte de la grada d'animació pot significar el retorn d'aquesta violència al Camp Nou?

EL NAIXEMENT DE LA IDEALa Grada Jove es un projecte cuinat a l'ombra de les grans reunions i mastodòntiques rodes de premsa que marquen l'actualitat del Futbol Club Barcelona. La idea neix com una via per millorar l'animació de l'estadi. Tracta d'unificar tots els grups d'animació que hi ha escampats pel Camp Nou i reubicarlos a la primera graderia del Gol Nord, en la que cada jornada hi accedirien 1400 membres.

Respecte a la possibilitat del sorgiment de violència, el club assegura que seria la grada més segura d’Europa degut al sistema d’identificació mitjançant l’empremta digital que s’utilitzaria per entrar a la instal·lació. Tothom estaria plenament identificat. De moment, la prova realitzada el partit de la Supercopa d’Espanya enfront del Reial Madrid es va saldar amb cap incident en un partit de màxima tensió (va ser el clàssic que Mourinho va posar el dit a l’ull a Tito Vilanova). La seva implementació? Porta un any i mig des de les primeres informacions.

A Sandro Rossell el va a buscar gent que s’havia quedat fora del Camp Nou degut a les polítiques de Laporta

El projecte de la Grada Jove neix molt abans de que la Junta de Sandro Rossell accedeixi al Camp Nou. L'any 2009, l'actual president del Barcelona tenia clar que es volia presentar a les eleccions del club de dos anys després. Des d'aquell mateix moment, l'empresari va començar a reunir-se amb grups d'interès per trobar suport social, i aconseguir les 3000 signatures necessàries per ser candidat,: periodistes, empresaris, penyes... Un dels grups que el va anar a buscar eren gent que, alguns justament i d'altres de manera injusta, s'havien quedat fora de l'estadi degut a les polítiques del llavors president Joan Laporta.

Un cop iniciada la precampanya electoral, i amb les signatures ja assegurades, aquest grup juntament amb altres membres de les penyes li van proposar a Rossell la creació d'una grada en

la que s'animés al Barça i en la que hi poguessin accedir. Ell va acceptar, però alguns membres de la candidatura ja van expressar els seus dubtes al respecte. Veien perillós tenir a 1400 persones organitzades dins del Camp Nou, ja que en qualsevol moment podien deixar d'animar i girar-se contra el president. A més, eren conscients que Laporta havia estat inflexible amb els violents. Algun dels grups amb els que s'havia pensat el projecte tenien precedents en aquest àmbit, i no es volia donar un pas enrere en aquest concepte. Tot hi això, es va tirar endavant.

EL RECORREGUT DEL PROJECTEEl projecte va ser presentat el segon dia de campanya a la Universitat de Barcelona sota el nom de Fanàtics Barça. Alhora de seleccionar els promotors de la idea hi ha diferents versions. Alguns grups d'animació diuen que va ser Sandro Rossell qui va escollir Carles Vidal com a portaveu del projecte, altres afirmen que va ser conjunt de grups d'animació (Supporters Puyol, Almogàvers, Unibarçataris, KF, Grup Fidel i Nostra Ensenya) qui el va triar en una votació. La idea va ser definida en reunions a casa del mateix candidat amb els grups que formarien part i que havien influenciat la Grada d'Animació.

El dia 13 de juny de 2010, Sandro Rossell va obtenir la victòria en les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona.

A partir d'aquell moment es va iniciar la posada en marxa del projecte. El club va encarregar al conjunt de grups una llista prèvia de 1400 persones dels que els Mossos d'Esquadra en van vetar 138, entre ells Carles Vidal. Ningú va ser capaç de filtrar-la. Ni els grups ni la junta van considerar que era feina seva. Des del club no es va voler ser qui censurés el propi projecte.

La idea és una promesa electoral, per això es difícil desdir-se’n Les negociacions amb les forces policials es van veure afectades pel calendari polític del

2010 i 2011 amb eleccions a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona. Un conseller d'Interior en funcions no podia prendre una decisió d'aquest caire, i es va haver d'esperar a la investidura de Felip Puig per iniciar les negociacions.

L’estira i arronsa continua des d'aleshores. Els Mossos no veuen amb bons ulls el projecte. Comporta una despesa molt gran en una època de crisis. A més creuen que pot ser un possible focus de violència, sobretot als voltants del Camp Nou. Però tampoc volen oposar-se públicament a una força tant poderosa com el FC Barcelona.

Per altra banda, al club hi ha divisió d'opinions a la Junta Directiva. Alguns membres desitjaven que no s'aprovés el projecte a L'Assemblea de Socis i Compromissaris del club. Però en contra d'aquest escepticisme hi ha el fet que la Grada d'Animació va ser una promesa electoral de la que és difícil desdir-se'n.

Les negociacions han patit alts i baixos. Els Mossos d'Esquadra no van considerar com a interlocutor vàlid a Carles Vidal. Les forces de seguretat exigien dialogar amb representants oficials del club. En un primer moment els membres de la Grada d'Animació exigien estar vigilats per ells mateixos i disposar d'una habitació al Camp Nou on guardar-hi material sense que els Mossos hi poguessin entrar. Aquestes demandes van ser rebutjades per la policia catalana. Aquesta en canvi, és probable que en els pròxims temps elabori una segona llista de membres en la que es relaxin els filtres policials i es redueixi el nombre de persones vetades.

RESULTAT FINALEl final de la Grada Jove és molt incert. Mentre que des de el club diuen que les negociacions s'estan portant amb calma i que encara queda un llarg recorregut de negociacions amb els Mossos d'Esquadra i la Secretària de Felip Puig, els Mossos d'Esquadra no accepten moltes de les condicions que imposa el club i apunten que s'ha de reformular el projecte perquè acabi sortint endavant. Les posicions a dia d'avui són molt distants entre dos òrgans que tampoc tenen

molt d'interès a entendre's.Els grups d’animació però, semblen aliens a les negociacions. Afirmen que el procés de

negociació culminarà en breu, que la policia acceptarà les condicions imposades. Carles Vidal s'atreveix a afirmar que cap a finals de gener s'obrirà el procés de preinscripció. Un projecte que en un principi s'havia d'estrenar el 28 de novembre de 2010 i que porta gairebé un any i mig de negociacions interminables.

LA FIGURA DE CARLES VIDALEl personatge de Carles Vidal és una de les peces bàsiques per entendre el puzzle de la Grada Jove. Directiu d’una empresa multinacional de telecomunicacions amb seu a Barcelona, s’allunya del perfil d’aficionat radical que acostuma a militar en la majoria de Grups d’Animació.

Carles Vidal és un dels socis fundadors de Grup Fidel, un conjunt que al ser fundat l’any 2002 no disposa d’espai propi al Camp Nou. És per això que els membres de l’associació s’han especialitzar en animar l’equip als desplaçaments. El comportament d’aquest grup ha estat exemplar des de la seva creació ja que no ha registrat cap detenció ni incident destacable.

Tot hi que no es coneix exactament com Carles Vidal va accedir a liderar la Grada d’Animació, alguns diuen que el va triar la Junta i d’altres que el van triar els propis grups, el cert es que el barcelonès ja hi està posant la seva visió empresarial. Una proposta com la de poder “tenir una línea de marxandatge propi de Fanàtics Barça” o la possibilitat de crear vols low cost per acompanyar l’equip als desplaçaments.

Però Carles Vidal també s’està convertint en un dels principals focus de polèmica del projecte. Si en un primer moment era l’encarregat de portar les negociacions amb els Mossos d’Esquadra, aquests el van declarar interlocutor no vàlid i van exigir negociar directament amb el Barcelona. A més, el líder de la Grada d’Animació va ser un dels vetats per les forces policials en la llista de membres presentada pel club. Carles Vidal assegura que no té antecedents, la premsa ha publicat que si, i per això no entén que ell sigui una d’aquestes persones. El que si que és segur, és que no té cap procés judicial obert. Dos són els motius que poden ser la causa de la

negativa dels Mossos per què formi part del projecte. Un és el seu passat com a Boix Noi; la policia catalana considera que podria ser el paraigües sota el que entrarien els violents. Un altre és una fotografia que circula per blogs i fòrums en la que apareix Vidal empenyent a un policia durant la disputa d’un Gimnàstic de Tarragona – Futbol Club Barcelona (16 de juny de 2007). Ell assegura que aquesta empenta és conseqüència d’un cop de porra de les forces de seguretat a la seva dona, que estava embarassada en aquell moment. Afirma que té la seqüència de dotze fotos prèvies a la instantània de l’empenta que ho demostren. Quan se li demana de veure-les, només s’obtenen llargues i excuses.

L’HERÈNCIA DE LA JUNTA ANTERIOR

La Grada Jove d’animació és una iniciativa impulsada per l’actual junta directiva delFC Barcelona, al capdavant de Sandro Rossell. Aquest projecte no neix com una idea nova, sinó que es podria considerar una continuació d’altres intents per millorar la animació al Camp Nou. Al llarg de la història del FC Barcelona, hi ha hagut una preocupació en aquest sentit i Sandro Rosell, amb aquesta iniciativa, pretén desfer els prejudicis d’afició freda i passiva que se li atribueixen a la del FC Barcelona.

Altres presidents van estar interessats en la creació d’una grada similar. L’expresident del FC Barcelona Josep Lluís Nuñez, va voler portar a terme un projecte semblant, però aquest va fer aigües per manca de temps i d’altres qüestions que en el seu moment no es van desvetllar. El gran canvi, va arribar de la mà del darrer president del FC Barcelona Joan Laporta. Una de les seves premisses quan va agafar les regnes del seu antic càrrec va ser enfortir el Camp Nou amb aires de pacifisme i amb una tolerància zero cap a la violència. El seu propòsit va ser eradicar els violents del camp, cosa que va comportar vetar l’entrada al grup dels Boixos Nois, que tenia adquirit fama de violent. No només ho va aconseguir, sinó que va ser un punt d’inflexió per netejar la concepció de vehemència que es tenia de l’afició del FC Barcelona.

Es pot jutjar la trajectòria de Laporta durant el seu mandat, cap a bé o cap a malament, però va fer un pas essencial per allunyar la violència del Camp Nou preocupant-se per la seguretat de l’estadi. Aquestes decisions van desencadenar amenaces (que encara a dia d’avui pateix) de certs grups més violents que en el seu moment se’ls va vetar l’entrada. Amenaces de mort, pintades i crits violents, han estat algunes de les dures conseqüències que Laporta i la seva junta van haver de patir.

Haver de fer fora a grups històrics d’animació d’un propi equip és difícil, però la junta de Laporta va portar els seus ideals fins al final i a dia d’avui s’estan recullin els fruits de la feina ben feta. Tot i que, segons alguns grups d’animació Laporta “va acabar definitivament també amb l’animació, ja que va ser massa radical amb alguns grups que no es mereixien aquesta etiqueta de violents i ni tampoc els càstigs tant restrictius”.

Sandro Rosell, amb aquesta grada d’animació, vol obrir la porta de l’estadi a algunes penyes barcelonistes, no violentes, perquè aportin una animació sana al’estadi. Però l’ombra dels grup violents està encara present i és té el temor de què sigui una manera perquè aquests tornin a entrar al Camp Nou. No es volen assumir riscos i tirar pel terra la feina feta per l’expresident Laporta.