ERC Acci Granollers 2015CulturaPg. 34 de 34

Una Cultura per al millor Granollers

INTRODUCCI

Una bona poltica cultural, coherent per incisiva, permet la vertebraci social i la construcci nacional. La ciutadania del nostre pas, tant a ttol individual com collectiu, ha de poder accedir, dins del seu entorn social, als recursos culturals i la seva difusi. La cultura ens dna conscincia de qui som i on volem arribar com a poble.

Un municipi culte s un municipi ms just i ms lliure i, per tant, ms ben preparat per fer front als moments difcils com els que ens toca viure. Invertir en cultura, en poltiques culturals, s una inversi en la societat per se, que si b no t un efecte retorn immediat, s que t un resultat a mitj i llarg termini de gran transcendncia.

Per aix considerem el sistema cultural dels municipis com un pilar bsic de lestat del benestar. Sn molts, els estudis cientfics que demostren que les persones que tenen una activitat cultural intensa gaudeixen de millor salut i viuen ms anys. La cultura, a ms, s una eina de primer nivell per combatre patologies socials com la soledat, les malalties mentals, els fracs escolar o la xenofbia. I s lelement cohesionador per excellncia: ens referma en la pertinena dins duna collectivitat per tamb ens dna les eines per crixer, desenvolupar-nos com a pas, i ens obre les possibilitats darribar a totes les sensibilitats socials i culturals que sestableixen arreu dels pasos catalans i integrar-les.

Al mateix temps, el valor econmic de la cultura s essencial en una doble vessant: una capacitat productiva dalt poder regenerador i una crrega simblica renovadora i al mateix temps reafirmadora de la identitat, com a eina imprescindible per garantir una ptima cohesi social. La despesa pblica en cultura continua estereotipada com a despesa poc productiva o, fins i tot, directament improductiva. s moment de posar en valor laportaci de la cultura a leconomia del territori, des de lactivitat de les indstries culturals prpiament dites fins al valor afegit que, per al sector turstic, representa una oferta cultural potent, variada i equilibrada en el territori.

I si, grcies a les inversions dels darrers anys, sha aconseguit establir un xarxa, incomplerta per notable, dequipaments i institucions culturals, tamb cal dir que la crisi econmica i les poltiques tributries injustes del Govern espanyol, com lapujada de lIVA, han repercutit negativament en laccs a les activitats culturals de pagament. s per aix que cal impulsar de forma immediata poltiques de suport a la demanda, tant en forma de rebaixes dels preus pblics dels serveis culturals al pblic en general com de lampliaci dels beneficiaris de descomptes (o de la gratutat) als collectius en risc dexclusi cultural per motius econmics, especialment en el cas dels infants i joves. I cal desenvolupar estratgies per incrementar els consums culturals de la ciutadania en tots els segments de la producci i a tot el territori. Per per incentivar la industria cultural a Granollers necessitem d'empreses que produeixin i venguin els seus productes culturals, i per aix cal que des de ladministraci es doni suport a les iniciatives empresarials fomentant la cooperaci pblico-privada i treballant sinrgicament amb creadors, agents culturals i empresaris. Per aix, volem que el buc insgnia de la ciutat, Roca Umbert, es pugui convertir en un veritable districte cultural, on es faciliti la creativitat i lempenta de les empreses.

Per tot i el desencs generat per la crisi, amb la reducci de recursos pblics per a la cultura, amb la davallada del consum cultural, amb la manipulaci de la cultura per la poltica ..., des dERC Acci Granollers creiem que cal ser optimistes, i aprofitar el moment per fer cau i net i plantejar el Nou Pas que estem fent entre tots i el Nou Granollers amb una mirada reforada des de la cultura.

Aix, ens volem fixar que tot el procs est afilant lenginy i la creativitat de la ciutadania. I entre tots estem suplint la limitaci de recursos amb una major eficincia, a partir de la coordinaci, el treball en xarxa i promovent nous models de treball.

s per aix que volem cedir el protagonisme real a les persones, agrupades en el camp cultural en entitats i, cada cop ms, en empreses. I lAjuntament ha danar prenent progressivament un paper dacompanyament, de suport, de canalitzaci i coordinaci daquestes activitats. Tot aix, des dun Consell de Cultura participat, proactiu i dinmic.

Per exemple, podem ampliar senzillament el nostre mercat cultural proper si som capaos dunir-nos amb els municipis de la conurbaci i de la comarca, difonent i programant conjuntament. O podem guanyar nous espais si ens atrevim a compartir els que tenim els centres cvics, Roca Umbert, la Sala Tarafa, el Cercle cultural, ...- amb altres entitats, generant noves propostes conjuntes amb collectius daltres mbits. O de guanyar-ne de nous si aprofitem molt ms lespai pblic, les places i els carrers per omplir-los de cultura.

Imprimint la visi social de la cultura, ajudarem a cohesionar molt ms la ciutadania, als barris, amb els joves, amb les persones nouvingudes, amb la gent gran, ... I com que entenem que les biblioteques sn uns grans espais de socialitzaci els CAPs de la cultura-, volem completar el Mapa bibliotecari de la ciutat, ampliant Can Pedrals, construint-ne una de nova a lest de la ciutat i promovent biblioteques a totes les escoles.

Perqu les escoles tamb sn espais culturals, des don es porta fent una feina de formigueta des de fa molts anys per anar creant nous pblics. Per aix, volem potenciar els estudis i la prctica artstica de tots els granollerins i les granollerines, fins i tot daquells que tenen ms dificultats, com les persones amb discapacitats o malalties mentals.

I si el treball formatiu ben fet durant molts anys porta a algun lloc, s al reconeixement internacional. Per aix, tamb volem ajudar lexcellncia de les propostes culturals, perqu una cultura que mira enfora amb intercanvis, residncies, ...- ha de poder sortir tamb cap enfora.

Perqu ens agradaria que Granollers fos, a ms de ser conegut com una ciutat amb un dinamisme comercial i esportiu important, com una ciutat referent en el mn de la cultura.

OBJECTIUS

Els objectius generals que ens proposem per aquest mandat municipal, sn els segents:

Posar la cultura al centre de les poltiques municipals, garantint els drets culturals de les persones.

Impulsar la relaci de la cultura amb lmbit educatiu, ents en un sentit ampli, garantint els drets culturals de la ciutadania i donant a aquesta relaci la consideraci de poltica social.

Fer ms accessible la cultura a la ciutadania, sobretot a aquells sectors ms mancats.

Estructurar la xarxa bsica dequipaments culturals per al conjunt de la conurbaci.

Vetllar per una programaci cultural estable, diversa i de qualitat a la ciutat, amb una freqncia regular i completant els buits que les entitats especialitzades no poden cobrir.

Dinamitzar lambient cultural de Granollers, revitalitzant la seva vida prpia.

Desvetllar inquietuds culturals als ciutadans, i explotar la sensibilitat i la capacitat dexpressi de les persones, aix com el consum de la cultura com a hbits propis.

Incentivar i donar suport a la creaci i la producci cultural dels granollerins i granollerines, especialment dels joves, buscant-ne la seva professionalitzaci.

Augmentar els nivells de participaci en la gesti de la cultura a partir del Consell de Cultura.

Traspassar el protagonisme cultural de la ciutat de lAjuntament als agents culturals, entitats i associacions.

Fomentar la cultura catalana com a forma dexpressi collectiva dun pas del qual Granollers nha de ser un punt de referncia important.

Impulsar la capitalitat comarcal de Granollers a nivell cultural, i la relaci amb els altres municipis, situant la ciutat en el mapa cultural del pas i del sud dEuropa.

PROPOSTES DACTUACI

1. CULTURA PARTICIPADA

El Consell de Cultura de Granollers

Potenciar el Consell de Cultura de Granollers com l'rgan de participaci ciutadana en matria cultural. El Consell ha de ser el nexe entre ladministraci i la ciutadania a lhora de formular propostes, definir i planificar poltiques culturals, executar-les i avaluar-les. El Consell de Cultura ha destar integrat:

per tots els agents locals implicats (administraci, entitats culturals, educatives, socials, empreses, artistes, persones a ttol individual);

amb la presidncia delegada a una persona representant del mn cultural, no poltica;

tenir una mnima estructura prpia, amb plena capacitat funcional.

I com a funcions, ha de:

Reforar els serveis culturals municipals;

definir les poltiques culturals del municipi, en lAgenda 21 de la Cultura, i tots els plans dacci que sen derivin;

aprovar el pressupost dedicat a cultura;

realitzar el seguiment de laplicaci dels diversos plans i programes;

avaluar les poltiques culturals.

Potenciar el funcionament en grups de treball, que han de presentar les seves conclusions al Plenari del Consell de Cultura de Granollers per a la seva aprovaci.

Celebrar un ple anual sobre poltiques culturals, amb rendiment de comptes, proposta i seguiment d'indicadors, propostes i estratgies consensuades i compartides entre agents culturals; i avaluaci de les poltiques.

El Consell de Cultura, a semblana del Consell Municipal de Cooperaci i Solidaritat, ha de decidir la frmula referent a la concessi de subvencions i aprovaci de convenis per als agents culturals, garantint sempre la independncia entre les decisions artstiques i el seu finanament, en tots els mbits de participaci establerts, definint-ne no noms els criteris sin tamb el sistema de decisi i el procediment a seguir.

Portar a terme la recuperaci, actualitzaci, seguiment i avaluaci de lAgenda 21 de la cultura de Granollers, com a Pla Director del sector cultural de Granollers. Caldria tenir present, entre daltres, els segents aspectes:

Transversalitat de les poltiques culturals, especialment amb Educaci.

Proposar una visi de conjunt de la conurbaci, en la planificaci, programaci cultural, mesures de difusi cultural, etc.

Desenvolupament dels drets culturals de la ciutadania.

Impuls del desenvolupament cultural comunitari.

Promoci de lassociacionisme i el voluntariat cultural.

Impuls de lemprenedoria i foment de la cooperaci pblico-privada.

Les associacions, base de la participaci cultural

El teixit associatiu de Granollers s molt ampli i divers. La riquesa associativa, per, tamb existeix quan mirem la qualitat de les associacions. La gran majoria dentitats tenen mancances per a fer arribar les seves activitats a la ciutadania, o per a la renovaci de les juntes, i es troben amb una gran necessitat de recursos. A Granollers, molt poques entitats culturals disposen de local propi i, a diferncia daltres mbits com les entitats esportives o socials- disposen despais compartits amb altres entitats en situacions precries. Cal treballar per intentar donar eines per a fer-les crixer. Per aix, fem aquest conjunt de propostes:

Crear lOficina de suport a les associacions i entitats de la ciutat, amb lobjectiu de dinamitzar el conjunt dentitats de la ciutat, en tots els mbits (culturals, esportives, solidries, socials, etc.)

El complex que formen la Casa de Cultura Sant Francesc i la Sala Tarafa sha de convertir en el centre cvic dedicat a lassociacionisme, acollint lOficina SAE i els seus serveis.

Al mateix temps, sha de rehabilitar el complex de la Sala Tarafa (amb lantic Gra i lantic local de la Rdio) i adequar per a les entitats, dacord amb el Consell de Cultura.

Impulsar un Programa de modernitzaci de les entitats, lligat al Pla director de la Societat del Coneixement, per ajudar-les en la seva gesti i activitat (inversions en equips, webs, ...).

Ampliar el Programa de subvencions i convenis amb entitats, dacord amb el Consell de Cultura, per definir el suport a projectes concrets, a partir de diverses lnies de suport a entitats i lalineaci amb altres poltiques, que promoguin.

El treball per projectes;

Impulsar la difusi cultural;

Millorar la gesti de lentitat;

Ampliar la base social de les associacions i entitats, amb un comproms social.

Seguir potenciant el Programa dEntitats Acollidores, per tal de donar a conixer les associacions de la ciutat a la poblaci nouvinguda, fomentant-les com una eina bsica dintegraci i cohesi social.

Potenciar el programa dajuts i subvencions del Museu de Granollers, per a projectes dentitats relacionats amb el mn de lart i el patrimoni.

La cultura com a motor econmic

Per tal que es pugui assegurar un paper de futur a la cultura, conv enfortir tamb les indstries culturals. Quan parlem dindstries culturals ens referim, a casa nostra, sobretot al conjunt de petites empreses (des de llibreries a empreses de teatre, de msics professionals a artistes que realitzen disseny grfics, dempreses del mn audiovisual a empreses de serveis educatius, per citar alguns exemples) que estan creixent a la nostra comarca.

Elaborar lInventari de recursos culturals del territori, identificant totes les indstries culturals empreses, treballadors autnoms, entitats, artistes, guies turstics, dissenyadors grfics, ...- de Granollers i el seu entorn.

Potenciar la collaboraci en propostes pblic-privades culturals, amb exemples com:

Difusi del treball de les galeries dart, al mateix temps que aquestes incorporen joves artistes de la comarca en el seu catleg.

Difusi de les activitats literries que porten a terme les llibreries de la ciutat.

Continuaci del conveni amb Teatre de Ponent, ampliant a noves activitats de producci.

Ampliar la visi de teatres de Granollers a teatres i espais escnics de la conurbaci de Granollers, marca generada a partir de propostes conjuntes entre diversos espais escnics de la conurbaci de Granollers, similar al sistema de teatres metropolitans de Girona. Ms endavant, aquesta voluntat de coordinaci shaur danar estenent a tot el Valls Oriental.

Potenciar el Turisme cultural com a sector en desenvolupament a la ciutat i a la comarca, impulsant tots els processos lligats al coneixement del patrimoni, tant natural com histric i artstic, i fomentar tot el fil docupaci en referncia a les professions del turisme.

Generaci de rutes de turisme, conveniant amb collectius i empreses per a la generaci de noves rutes turstiques, que incloguin tant el Patrimoni histric com el patrimoni natural

Potenciaci del Districte Roca Umbert, com a barri de les indstries creatives i culturals, afavorint la implementaci de l'activitat privada i associativa relacionada amb els usos i funcions de Roca Umbert, ja sigui amb subvencions a lIBI, o bonificacions i/o reduccions en la concessi de llicncies dobres

Crear un viver dempreses del sector cultural i comunicatiu a Roca Umbert. El projecte de Fbrica de les Arts t la voluntat de generar un dinamisme econmic a lentorn de la cultura, i dincorporar empreses del sector cultural en tots i cada un dels seus espais. Al mateix temps, ha de ser un punt datracci de talent creatiu.

Potenciar una agenda cultural dactes i esdeveniments, en format analgic i digital, i emprant eines de difusi 2.0. Aquesta agenda hauria de facilitar la informaci sobre els equipaments culturals del municipi, lagenda dactes i festes, les novetats a les biblioteques, etc.

Promocionar lobra dartistes i autors locals, facilitant-los un punt de trobada i contacte amb programadors, artistes i autors de la resta del pas.

Fomentar el treball dels artesans locals, generant una proposta de Fira dartesania amb voluntat de mostrar un segell de qualitat que identifiqui la comarca.

Promoure la relaci entre comer i cultura, amb la presncia dart al carrer, o amb campanyes conjuntes com Granollers Galeria d'Art, per millorar la imatge comercial, fomentar l'ocupaci de locals buits i mostrar les obres de diferents artistes de Granollers. (Combinaci de comer i cultura en un marc contemporani, convertint espais comercials en venda o lloguer en sales efmeres, que acullin obres de diferents artistes).

2. EL SISTEMA CULTURAL

El mapa dequipaments culturals

Els equipaments no sn ms que una eina per a laplicaci de les poltiques culturals, per una eina fonamental, que permet el treball en condicions de qualitat. Per aix, sempre hem donat molta importncia a la planificaci del conjunt dequipaments de la ciutat, dacord amb les necessitats, per tamb amb la planificaci del conjunt dagents que actuen en el territori, especialment la resta dadministracions, els agents privats i els municipis vens.

Per aix, malgrat la crisi econmica i financera que ens afecta, cal que definim quins sn els equipaments culturals que encara serien necessaris per acabar completar el mapa dequipaments culturals. Aix cal que ho fem, des del Consell de Cultura de Granollers, conjuntament amb els municipis de la conurbaci, amb qui podem collaborar per a fer els equipaments necessaris.

Revisi participada dels programes dusos dels diferents equipaments culturals

Control del manteniment dels edificis culturals i treball conjunt amb lrea de serveis per a establir mesures de sostenibilitat.

Gesti participada de cada equipament i implantaci de sistemes de gesti dels equipaments, en termes de sostenibilitat econmica, qualitat, seguretat i medi ambient

s molt probable que les necessitats dels equipaments siguin diferents en pocs anys. Per aix, cal preveure la permanent actualitzaci dels requeriments, en funci daquestes necessitats.

Impulsar una poltica activa respecte a equipaments culturals de titularitat privada.

Continuar amb la dinmica del manteniment dels edificis existents.

Els equipaments culturals, ha dsser socialment rendibles i sostenibles tant energticament com econmica. Cal tenir en compte la sostenibilitat dels equipaments que shagin de crear de nou o reformar.

Incloure criteris destalvi energtic en els edificis municipals (plaques fotovoltaiques, bioclimtics, etc.).

Acabar la Biblioteca de Can Pedrals, amb la seva ampliaci natural cap a ledifici de Can Puntes, convertint-la i dotant-la com a una veritable Biblioteca Central de Granollers

Impulsar diverses actuacions del Projecte de la Fbrica de les Arts a Roca Umbert:, com:

adequaci de carrers i places,

construcci del prquing

Acabar la sala de Dansa.

Impulsar lespai per al Circ i les arts del moviment.

Per a la rehabilitaci i adequaci del complex al voltant de la Sala Francesc Tarafa, proposem:

Adequaci dels espais laterals (creaci de camerinos, trasllat dels serveis, espais de magatzem, espai de gesti).

Adequaci de ledifici antic del Gra.

Adequaci de ledifici antiga Rdio

A ms, shi establir:

La seu de lOficina de Suport a les Associacions i Entitats

La seu del Consell de Cultura de Granollers

Un espai per a assaig de grups i entitats amateurs (teatre, corals, dansa, ...).

Volem recuperar els antics cinemes Majstic i Mundial per a la cultura, a decidir pel Consell de Cultura. Algunes de les propostes podrien ser:

al cinema Majstic una sala de projeccions audiovisuals i conferncies.

al cinema Mundial una sala dexposicions per a artistes emergents.

Per al Cercle cultural de Granollers proposem:

Impulsar un projecte per a convertir-lo en la sala dactes dels projectes culturals de les escoles de la ciutat.

Impulsar el projecte de Teatre jove enfocat a produccions artstiques no professionals, pensades des dels joves de secundria i batxillerat, i per als joves, a ms despai per a la formaci, assaig i magatzems teatrals.

Manteniment del cine-club com una activitat ja consolidada i que permet una forma doci nocturn necessria al centre de la ciutat.

Adequar els espais de soterrani, per a magatzem dentitats.

Emprendre una poltica clara dadaptar els espais pblics per a activitats culturals, com ara:

Adequaci de lespai central del Parc Torras Vill com a amfiteatre.

Adequaci del Parc Firal per a grans esdeveniments culturals massius.

Gesti compartida dequipaments

Des dERC Acci Granollers apostem per laplicaci de la gesti cvica dels equipaments municipals i de la programaci que sen derivi. Si apostem pels equipaments i els projectes de proximitat, cal una programaci amb un alt grau de sintonia amb el territori i el sector, alhora que cal vetllar perqu les activitats siguin complementries i reforcin les que genera el mateix territori mitjanant la seva xarxa associativa. Aquestes necessitats fan pertinent que siguin les entitats de cada territori, les que gestionin els equipaments o serveis, com a coneixedores de la realitat del seu barri i les dinmiques que hi actuen, incorporant lequipament a la dinmica territorial i evitant que esdevingui un cos estrany. La gesti cvica aporta als projectes un valor afegit que difcilment poden aportar altres frmules dexternalitzaci amb empreses privades. La gesti ciutadana s una frmula de gesti especfica dun equipament de titularitat municipal o dun projecte dintervenci acordada entre lajuntament i el teixit associatiu del territori objecte de la intervenci per la qual una entitat es fa crrec de la gesti dun equipament o projecte dinters general.

Vetllar per la correcta gesti dels equipaments i serveis, tant dels que sn propis com dels que depenen daltres administracions, perqu sajustin a les necessitats de la poblaci, tenint en compte les especificitats del municipi i garantint, tamb, criteris de proximitat fsica i facilitat daccs a ls.

Fomentar la co-gesti dels equipaments culturals municipals, avanant en la responsabilitzaci de les entitats sobre les infraestructures.

Els equipaments culturals privats

El sistema cultural duna ciutat, per, no el formen pas nicament els equipaments culturals pblics. Al contrari, s afortunada aquella ciutat que pot disposar duna bona xarxa dequipaments culturals privats, i el mxim de diversos possibles. Aix facilita la tasca de planificaci, i ajuda a orientar les decisions sobre els serveis pblics. Per aix, cal incloure en el Mapa dequipaments culturals els diversos equipaments privats, com sn:

Teatre de Ponent

Cinemes de la ciutat

Sales dart

Generar propostes de collaboraci pblic-privada en lmbit cultural, com pot ser:

Difusi conjunta de la programaci cultural.

Millora de la senyalitzaci i prquing dels equipaments.

Assimilaci dels espais culturals privats a usos i condicions establerts per al districte cultural de Roca Umbert.

El pblic

Des dERC Acci Granollers volem garantir l'accs de tothom a les produccions culturals, amb un programa d'accessibilitat que permeti que els collectius ms allunyats, sobretot els ms desfavorits, participin de manera activa i real en la dinmica cultural de la ciutat.

Impulsar poltiques de generaci de nous pblics, en els diferents mbits i franges dedat

Farem una poltica de fidelitzaci dels pblics dels equipaments culturals:

A travs de fer una programaci a demanda, oferint als usuaris la possibilitat de proposar programacions diverses.

Ampliar la poltica de descomptes per diversificaci de la demanda, especialment per al pblic jove, gent gran i pblic familiar.

Constituir grups dAmics de , com a frmula dacostament a una proposta cultural concreta. Proposem la creaci / potenciaci de grups damics: dels Teatres del Valls, de lOrquestra de Cambra de Granollers, del Museu de Cincies Naturals La Tela

Creaci del Carnet dels Amics de lesport i la cultura, per guanyar pblics diversos.

Reforar les noves prctiques de compra (per mbil, ...).

Fomentar la prctica cultural de tots els ciutadans, a partir de projectes que permetin posar en prctica les capacitats artstiques de tothom.

3. EL PATRIMONI GRANOLLER

El patrimoni arqueolgic

Impulsar el Pla Especial de Protecci del Patrimoni Arquitectnic i Arqueolgic de Granollers com a element de planificaci i promoci del patrimoni de la ciutat.

Potenciar la Comissi de Patrimoni com lespai de control per a la protecci del Patrimoni de la ciutat. Obrir la Comissi a les entitats i ciutadania interessada en lmbit del patrimoni. Al mateix temps, cal fer accessibles les actes de les reunions i documentaci de la Comissi de Patrimoni al web municipal.

Ampliar el criteri dexpectativa arqueolgica i, per tant, de seguiment arqueolgic en la construcci de nous edificis- incls en el PEPPAA, a les zones limtrofes als punts on shi ha localitzat troballes.

Dacord amb el Consell Comarcal i el Museu de Granollers, shauria de crear la figura dun arqueleg territorial, que dons servei a tota la comarca del Valls Oriental.

Seguir treballant en el Programa dArqueologia Urbana de la Generalitat de Catalunya, per tal de disposar de la informaci histrica de la ciutat en suport informtic, amb el Sistema dInformaci Geogrfica GIS. Incorporar aquest programa a internet, de manera que sigui accessible per a tots els ciutadans.

Obrir una lnia dajuts per a particulars que han de portar a terme accions de seguiment o excavaci arqueolgica, incloses dins del Catleg del Patrimoni Arqueolgic

Potenciar el Museu de Granollers com lorganisme coordinador de les accions de recerca i difusi del patrimoni de la ciutat. Entre els espais de memria histrica a coordinar shi inclouen:

El Granollers rom, amb les troballes visitables, com ara les del carrer Sant Jaume, la Rectoria o dalguns comeros particulars.

LAdoberia - Centre dinterpretaci histrica del Granollers medieval, i la muralla de la ciutat.

La Trmica de Roca Umbert, per al Granollers industrial;

Can Ramoneda, per al Granollers modernista;

Els diversos refugis de la ciutat, per al Granollers de la Guerra civil.

Pel que fa a la difusi dels treballs darqueologia, cal generar les rutes, exposicions i treballs a publicar, per part del Museu.

Continuar la senyalitzaci de les restes arqueolgiques en superfcie, com ara a la Plaa de lEsglsia, per a tot el centre histric.

El patrimoni arquitectnic

Augmentar el nivell de protecci del patrimoni arquitectnic, pel que fa a edificis singulars.

Traslladar als propietaris particulars la cura per la conservaci dels elements del patrimoni arquitectnic de la ciutat. Per a aix, cal promoure el Programa de rehabilitaci de faanes, especialment orientat a les cases modernistes locals, dirigit a la millora dels habitatges inclosos en el Catleg de Patrimoni.

Actualitzar la declaraci de BCIN de les muralles de la ciutat, tramitant-ne els expedients corresponents, per tal dassegurar-ne que sincorporin els darrers treballs de recuperaci efectuats

Promoure la rehabilitaci dedificis existents en el Catleg:

Acabar la rehabilitaci de la muralla medieval (en els trams del carrer de la Constncia i Sant Cristfol)

Establir converses amb els propietaris per tal de planificar la possible rehabilitaci de la Torre de les Aiges i les masies de Palou (can Bassa, el Junyent, )

Promoure accions de protecci i rehabilitaci de larquitectura industrial, les vivendes socials de la ciutat i els refugis de la guerra civil.

Adequaci de refugis de la guerra civil, per fer-los visitables (Plaa de la Porxada, carrer Josep Irla).

Fer del refugi de la plaa Maluquer i Salvador, un veritable centre dinterpretaci dels bombardejos sobre la poblaci civil en poca de guerres, incorporant-lo en una ruta turstico-pedaggica a nivell nacional.

Signar convenis amb els propietaris dedificis catalogats per tal de permetre les visites organitzades- en algun daquests edificis.

Posar a internet tots els catlegs de patrimoni arquitectnic, aix com les fitxes sobre linventari de masies de Palou.

Editar guies i rutes per tal de visitar tot aquest patrimoni arquitectnic, per fomentar el turisme cultural.

Fomentar la gesti en xarxa del equipaments patrimonials del municipi, integrant-los en el sistema nacional corresponent, per afavorir-ne lintercanvi, leficcia i leficincia.

El patrimoni documental

Seguir treballant des de lArxiu Municipal de Granollers, per tal de preservar, recuperar i difondre el patrimoni documental granoller.

Recuperar documentaci daltres arxius en referncia a Granollers: notarials, judicials, daltres administracions, empreses, de lArchivo General de la Guerra Civil de Salamanca i dels arxius militars.

Complimentar lInventari del Patrimoni Documental del Valls Oriental, des de lArxiu Histric Comarcal del Valls Oriental, amb lanlisi de lestat dels arxius i la documentaci comarcal no municipals (eclesistics, judicials, particulars, notarials, etc.).

Potenciar les donacions i dipsits de documentaci a lAMG i lAHC

Programa per fomentar els arxius dentitats.

Garantir els recursos suficients per tal que des dels arxius es pugui portar a terme una bona poltica de difusi del patrimoni documental.

Continuar el procs de digitalitzaci del patrimoni documental iniciat, incloent: pergamins, llibres, el Fons dImatges de la ciutat, i la incorporaci de diferents colleccions particulars.

Preservar el patrimoni digital de Granollers, en coordinaci entre lArxiu Digital de Granollers a Roca Umbert, i lArxiu Municipal.

Continuar la digitalitzaci de pellcules histriques i altres documents dinters local.

Posar tot el fons digitalitzat a disposici del pblic a travs de la xarxa dinternet.

Promoure la inclusi de documents del patrimoni local en obert a internet.

La memria histrica

Des dERC Acci Granollers volem elaborar poltiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular, la recuperaci de la memria histrica vinculada al municipi i la potenciaci del coneixement del seu patrimoni, material i immaterial. Aix, en el marc de propostes transversals capaces dacabar confluint en propostes que impliquin el teixit socioeconmic de la poblaci. Les poltiques vinculades a la identitat shan de concretar tot enfortint el paper aglutinador del comer urb de proximitat, les propostes turstiques coherents, ambicioses i amb personalitat prpia, i les xarxes associatives locals. Per tal de promoure una poltica de memria histrica, proposem:

Impulsar la recerca, lestudi i la difusi de la histria local i comarcal, conjuntament amb el Museu de Granollers, tenint sempre present la vessant pedaggica de lestudi de la histria local, i la seva relaci amb les escoles i instituts.

Promoure la preservaci del patrimoni a travs de programes de recuperaci de la memria histrica:

Continuar el projecte de memria industrial de Roca Umbert (que ha passat dun programa de recerca, estudis i difusi del passat de la fbrica, a una trobada anual de lAlcalde amb antics treballadors).

Preservaci del patrimoni industrial, amb un treball sobre indstries locals.

Preservaci de la memria de les botigues i mercats granollerins.

Treballar coordinadament des de Can Jonch i lArxiu per la recuperaci de la memria oral, amb testimonis vivents de la histria granollerina.

Impulsar la recerca sobre la histria local de les dones que han format part de la identitat i facilitar-ne la difusi.

Impulsar a Granollers el projecte Stolpersteine, paraula plural alemanya que significa pedres o llambordins de topada), petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memria de vctimes del nazisme, a tot arreu del mn. Normalment, es posen al terra del carrer, davant de la darrera habitaci d'una vctima del nacionalsocialisme, abans del seu arrest i la seva deportaci. Segons l'artista, s'ha de prosternar-se per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A Granollers varen morir sis persones en els camps dextermini nazi.

El patrimoni etnolgic

Lestudi del patrimoni etnolgic s un dels reptes pendents a la ciutat. El temps sescola rpidament i el registre de la vida quotidiana es va perdent sense remei. Els oficis, les llegendes, les tradicions, ... sn elements fungibles, si no es treballa per mantenir-los. A ms, no sn pas gaires les persones i les entitats que treballen sobre la recerca en aquest mbit. L'equipament de La Troca ha de permetre fixar-nos ms en la recerca en aquest mbit.

Potenciar La Troca com a espai per a la recerca i la difusi del patrimoni etnolgic.

Fomentar la recerca, a partir de beques i treballs de recerca efectuats per joves dels instituts de la ciutat.

Difusi del patrimoni etnolgic: edici de reculls de llegendes, msiques, canons, jocs, oficis, toponmia, vocabulari, sobre Granollers i comarca.

Potenciar el Calendari de tradicions locals, i el treball daprofundiment en la recuperaci de festes, tradicions locals, etc.

Fomentar la transmissi oral, conjuntament amb el programa de foment de la lectura i les biblioteques, com una de les formes de preservaci de la tradici i el patrimoni etnolgic, i com a foment dactivitats intergeneracionals, especialment amb persones nouvingudes.

Elaboraci del projecte de Museu de Palou, explicant tot el mn de la pagesia i la ramaderia en un mbit rural.

Participaci, des del mateix Museu de Granollers, en projectes de recerca de lInventari del Patrimoni Etnolgic de Catalunya

El patrimoni natural

El Patrimoni natural s una part fonamental del patrimoni cultural. Amb la poca extensi territorial del nostre municipi, sn molt pocs els espais naturals que encara resten vius, sotmesos a una pressi immensa, i conv ms que mai lluitar per a la seva preservaci. La tasca dels propers anys, doncs, ha danar lligada a la recuperaci daquests espais i a la seva connexi amb el seu entorn ms immediat, aix com a la difusi dels valors que representen.

Mantenir Palou com a espai agrari i de natura, a partir del Pla Especial de Palou, implicant els propietaris i potenciant tots els elements necessaris per a fer-ho possible.

Treballar per ampliar el Catleg dElements Botnics dInters Municipal, i el Catleg dEspais Naturals dInters Municipal, amb la recuperaci efectiva de nous elements i espais naturals.

Recuperaci de nous espais naturals, protegint i regenerant espais naturals, el paisatge forestal i agrari de Palou i, especialment, el riu Congost i les serres de Llevant i de Ponent, avanant cap a una Anella Verda a lentorn de Granollers i

El riu Congost i els seus afluents- representen lespai natural ms important de la ciutat, ja que travessa el municipi de dalt a baix. Sha de mantenir la recuperaci de lentorn fluvial del Congost com un espai natural ben viu.

Granollers es troba al bell mig de lesplanada del Valls, especialment amenaada per mltiples projectes especulatius sobre el territori i, per tant, no podem restar aliens a all que passa al nostre entorn i hem de seguir treballant per preservar lentorn natural del Valls.

Volem que Granollers lideri a nivell comarcal la protecci i regeneraci despais naturals.

Crear la Comissi de Connectivitat dels espais naturals del Valls, coordinada pel Museu de Granollers, amb la presncia de tcnics naturalistes i urbanistes, per tal de potenciar la connectivitat dels espais naturals de Granollers amb els de les poblacions venes, i difondre el seu coneixement, i planificant la seva connectivitat.

Proposar la realitzaci duna Escola dEstiu del Paisatge del Valls, des del Museu de Granollers i amb la Universitat, valorant la importncia del nostre paisatge i la seva gesti.

Mostrar loposici rotunda a les actuacions urbanstiques que malmetin el patrimoni natural del nostre entorn:

Oposici a la construcci del Quart cintur, en el tram entre Sabadell i Granollers que destrossaria tota la plana del Valls.

Denncia de les actuacions urbanstiques del municipis vens que pretenen la destrucci de lentorn natural.

La Tela, el Museu del patrimoni natural

Tenim la sensaci que la ciutat no s prou conscient del que representa disposar al bell mig de Granollers dun equipament daquest nivell, referncia a nivell internacional quan a les cincies naturals, i reconegut per algunes de les experincies de recerca i difusi que shi desenvolupen. Amb lampliaci a ledifici del carrer Palaudries, La Tela ha passat a ser un equipament amb moltes potencialitats, que la ciutat hauria de saber explotar:

Aconseguir que La Tela es converteixi en seu del Museu Nacional de Cincies Naturals, actualment en estudi.

Des de fa poc, a ms, el Museu de Granollers ha estat reconegut com a Grup de Recerca pel govern de la Generalitat de Catalunya. Caldria seguir impulsant els processos de recerca, per tal de passar a convertir-se en Centre de Recerca.

Generalitzar les activitats escolars a lequipament, i difondre les seves activitats a nivell de ciutat, cercant una major incidncia en la poblaci.

El Museu de Cincies Naturals La Tela sha de convertir en el principal centre de generaci de vocacions cientfiques entre els joves escolars del Valls. Per a aix, proposem:

Activitats de voluntariat entre els joves cientfics.

Difusi dels treballs de recerca cientfics.

Premis de recerca.

Participar, des del Museu de Cincies Naturals, en totes les activitats de difusi daspectes mediambientals de la ciutat (energia, residus, biodiversitat, etc.).

Promoure la generaci de rutes a lentorn del patrimoni natural de Granollers.

Potenciar les activitats de recerca del Museu de Granollers La Tela, collaborant en el finanament dels projectes.

Potenciar els convenis dintercanvi internacionals, per al reconeixement del Museu a lexterior, promovent a Granollers congressos i jornades cientfiques especialitzades.

Augmentar el lligam de les empreses del territori (respectuoses amb el medi ambient) amb el Museu de Cincies Naturals, per tal dimpulsar el patrocini dactivitats.

Promoure una campanya per disposar dAmics de La Tela per ajudar al finanament de les activitats que shi porten a terme.

Potenciar el Centre de documentaci del Montseny, com a espai dinformaci i recerca sobre aspectes relacionats amb el medi ambient, obert a investigadors i estudiants.

Millora de lEstaci Meteorolgica, aix com lentrada al sistema meteorolgic nacional, dins la xarxa de la Generalitat de Catalunya.

Potenciar el Centre dinterpretaci de la natura de Can Cabanyes, com a espai de trobada amb el medi natural, gestionat pel Museu de Cincies Naturals La Tela, amb:

un nou espai dobservaci ornitolgica,

un itinerari dobservaci de papallones, i

un hotel-niu de rat-penats.

Aprofitar la Casa de Colnies de Roques Blanques, a Ribes de Freser, vinculant-la al Museu de Cincies Naturals, amb itineraris de natura per a conixer lentorn, per a escolars.

El Museu de Granollers

El Museu de Granollers ha estat, des de la seva fundaci en poca de la Repblica, la instituci responsable de vetllar per la protecci, estudi i difusi daquest patrimoni, tant histric com natural. Tot i amb aix, la dependncia de la funci patrimonial respecte lurbanisme ha fet que massa vegades hi haguessin tensions, entre una ciutat que vol crixer i el respecte necessari pel seu passat.

Durant tots aquests anys, el Museu ha jugat un paper fonamental en la conservaci i difusi del patrimoni de la ciutat i de la comarca (a banda de les responsabilitats sobre el coneixement artstic, definides en lapartat dArts plstiques i visuals). Per aix, fem les segents propostes que relacionen el Museu de Granollers i el Patrimoni:

Elaborar el Pla Director del Museu de Granollers, definint les lnies de treball daquesta instituci i la frmula dorganitzaci ms adequada per a les funcions que se li assignin.

En lapartat dorganitzaci del Museu, cal recordar que, actualment, el MdG es regeix per un Patronat. Cal afrontar obertament la reforma del Patronat, tenint presents qestions com:

Lampliaci de La Tela,

la gesti dels diversos espais patrimonials,

la possibilitat de transformar en comarcal el Museu de Granollers,

La facilitaci de la participaci ciutadana en el Museu.

Regularitzar la figura de la Direcci del Museu de Granollers, tornant a convocar la plaa i normalitzant una situaci anmala.

Portar a terme una poltica activa de collaboraci amb altres ajuntaments i museus de la comarca en les poltiques patrimonials. Per exemple, per a lestudi i la difusi del patrimoni, el foment del turisme cultural, o per a la restauraci i dipsit dobres dart.

Impulsar la participaci del Museu de Granollers en xarxes de patrimoni, i tamb en projectes europeus de preservaci del patrimoni.

El Museu ha de liderar la tasca en referncia al contingut i criteris- de la Comissi Municipal de Patrimoni, pel que fa a laprovaci dun Pla de difusi i gesti del Patrimoni granoller, tasques que sn funci del Museu.

Participar en la gesti dels diversos espais del nostre passat que formin part del Centre dinterpretaci del Granollers antic.

Pel que fa a la difusi del patrimoni, el Museu ha de continuar amb la tasca de catalogaci del Fons del Museu en suports digitals, i difonent-los per internet.

Impulsar el Museu virtual, amb accs mitjanant internet sense limitacions dextensi- a totes les referncies catalogades, i a totes les exposicions.

Aprofitar tamb les noves tecnologies (telefonia mbil, blue-tooth, wi-fi, ...) per tal dexplicar el patrimoni de la ciutat, generant rutes i guies virtuals que permetin seguir-les directament.

El Museu tamb ha de dinamitzar lestudi de la histria local i comarcal, a partir de:

Disposar dun programa de suport a la recerca, a partir de beques, per a entitats i persones que treballin en aquesta lnia, conjuntament amb lArxiu Histric Comarcal.

Oferir beques per a la recerca histrica per a estudiants de la ciutat.

Impulsar la publicaci destudis dhistria local, a partir de la Comissi de Publicacions.

Recuperar la Revista Lauro del Museu de Granollers, que es publicava semestralment des de 1990, i recollia estudis de qualsevol disciplina humanstica o cientfica relacionats amb la comarca del Valls Oriental i del Montseny.

Realitzar exposicions sobre la histria de la ciutat, especialment en el cas de commemoracions significatives.

Ampliar els horaris de visita als diversos espais musetzats de la ciutat, adaptant-se a les necessitats dels grups de poblaci als que es dirigeix.

Per altra banda, el Museu de Granollers ha dimpulsar el Museu de Palou, per a la recuperaci de la histria daquest poble annexionat a Granollers el 1928. El Museu haur de recollir tots els elements histrics que es puguin recuperar (fotografies, documentaci, aparells i eines del mn agrcola, etc.) sobre la vida a pags.

Per situar el Museu de Palou, caldr la rehabilitaci dalguna de les masies catalogades dins del patrimoni arquitectnic de la ciutat (el Junyent, can Bassa, Torre de les Aiges, etc.).

Activitat pedaggica

Aquests darrers anys el Museu de Granollers ha intensificat les seva activitat pedaggica. Visites guiades (a exposicions, a la ciutat, o sortides), cursos i tallers per a totes les edats han estat molt ben acollides. Des dERC Acci Granollers creiem que el Museu ha de disposar duna oferta suficient i atractiva per a la realitzaci de tallers, visites i activitats per a les escoles de la ciutat i la comarca, en relaci a les seves funcions (patrimoni, art i cincies naturals) i per a totes les edats. Per a aix, cal treballar en les segents lnies:

Construir lespai per a tallers escolars, a ledifici central del MdG.

Potenciar lrea de pedagogia del Museu de Granollers com a espai de relaci i trobada entre pedagogs, mestres i tcnics, per explicar tant la didctica de les exposicions com el procs de recerca previ que es porta a terme.

Augmentar el ventall dedats cap a les que es dirigeixen les activitats pedaggiques dels Museu, fins i tot ms enll de les escoles.

Pensar activitats pedaggiques per a cada exposici o activitat que realitzi el MdG.

Realitzar activitats de formaci per a mestres sobre didctica de tallers i exposicions.

Promoure formaci especialitzada de pedagogia del patrimoni per a mestres, en conveni amb universitats.

Potenciar els cursos destiu del Museu, lligats a les activitats prpies i en conveni amb les universitat per tal que tinguin la categoria de crdits universitaris.

Promoure la senyalitzaci informativa sobre la histria i espais de la ciutat.

4. MSICA

"Granollers, terra de msics" s una divisa de la qual tots haurem destar-ne satisfets. La ciutat ha comptat i compta actualment amb gran quantitat de msics de qualitat, provinents molts dells de lEscola de Msica Josep M Ruera, i daltres escoles sorgides els darrers anys, que li donen prestigi i ress a nivell fins i tot internacional. El TAG ha perms escoltar gran varietat de msiques i, amb lOrquestra de Cambra com a resident, sha consolidat una temporada musical estable de primer nivell. La Nau B1 ha posat Roca Umbert en el mapa de les sales de concerts del pas. I a ms, els darrers anys, els Amics de la Uni han aconseguit demostrar que des de lassociacionisme tamb es fa molt bona feina, i han portat el nom de Granollers al cor dEuropa, amb els valors claverians com a divisa.

Per continua havent-hi gran quantitat de persones que no gaudeixen duna formaci musical suficient. I cal generalitzar aquesta formaci cap a nous pblics: escolars tenint present, a ms, que el Govern espanyol vol eliminar leducaci musical a les escoles-, joves, gent gran, persones nouvingudes, ... I, tamb, cap a fomentar lhbit descoltar msica tranquillament, una de les mancances constants arreu.

La vitalitat musical de la ciutat, aix com la diversitat de gustos musicals, es presenta farcida dentitats de cant coral i de grups de msica jove, amb programacions especfiques, com els cicles de Jazz al Casino, el Musikn Viu al Parc Firal, la temprada de concerts de la Fundaci Msica Sacra a lorgue de la parrquia de Sant Esteve, o. (Cal dir, per, que pel cam, shan quedat el Concurs de Rock a lAscensi, el Cicle de Cants i Autors, el Festivals de Msica, el Festival de Trobadors i Joglars, ...).

Tot i amb aix, creiem que cal augmentar tamb el nombre despais preparats per a la creaci i laudici musical, per tal domplir encara ms el panorama musical amb noves propostes.

Els objectius que ens plategem pel proper mandat municipal sn:

millorar la formaci musical que reben els ciutadans i ciutadanes de Granollers, collaborant amb les escoles de msica de la ciutat.

Acostar al mxim el fet musical a la ciutadania per tal de desvetllar les seves inquietuds musicals i la sensibilitat i el consum de la msica com a hbits normals.

Vetllar per una programaci musical estable i de qualitat, amb una freqncia regular completant els buits que les entitats especialitzades no cobreixen.

Treballar per a una generalitzaci del consum musical entre la poblaci, tant passiu (audici de concerts) com actiu (participant de la msica en les seves diverses expressions).

Vetllar per a disposar dequipaments adequats per a lactivitat musical, tant per a la creaci i producci com per a la seva difusi.

Espais per a la msica

Adequar lacstica del Teatre Auditori, i preparar-lo com a estudi per a gravacions.

Condicionar la Sala Tarafa com a espai per a la msica, especialment de cambra i coral, amb espai de vestuaris, serveis, magatzems, aire condicionat, ...

Habilitaci del Parc Torras Vill com a amfiteatre, per a la realitzaci de concerts.

Creaci, producci i difusi musical

Potenciar les programacions i manifestacions estables de msica, incorporant en la mesura del possible possibles, espais per a la creaci musical.

Potenciar les formacions musicals de la ciutat, com sn:

LOrquestra de Cambra de Granollers, en residncia en el Teatre Auditori

La Big Band de Granollers, lligada al Festival de Jazz

Les diverses corals de la ciutat

La banda de la Festa Major, que presenta les msiques tradicionals durant la Festa.

Lorquestra Aires del Montseny, de msiques tradicionals.

la Cobla Ciutat de Granollers, lligada a lEscola de Msica Josep Maria Ruera

Programa de suport a les formacions musicals, que ha de contemplar:

Signatura de convenis anuals / quadriennals.

Assessorament i ajuts a la producci.

Assessorament i ajuts per a difusi especfica.

Suport per a gravaci de CDs

Edici anual de la publicaci CDs de Granollers, recull de novetats discogrfiques.

Beques per a joves creadors en el mn de la msica.

Programa de suport als msics joves, que ha de contemplar:

possibilitats de semi-professionalitzaci (classes a escoles, barris, adults, concerts, etc.).

possibilitats dactuar (VOTV, audicions, actes).

Creaci dels Premis Josep Maria Ruera, tant a la creaci com a la interpretaci per a joves msics, amb la dotaci de beques per a estudis musicals.

Potenciar la incorporaci progressiva de projectes de corals i grups amateurs lligats a professionals, tant de la msica com de lescena, per tal daugmentar la qualitat i formaci.

Possibilitar de participar sota criteris artstics i tcnics- en produccions musicals al TAG.

Suport a les msiques diverses que sincorporen a la nostra tradici musical, i que enriqueixen lexpressi musical de la ciutat. Per a aix, proposem, en cooperaci amb els agents (entitats i/o privats) que les desenvolupen, la potenciaci de les programacions estables existents de msiques diverses.

Formaci musical

Potenciar la relaci de lEscola de Msica amb la ciutat. Aquesta s leina ms important per tal que, des de lAjuntament, sacosti la msica als ciutadans. En aquest sentit, es va crear el projecte Carles Riera - educaci, msica i ciutat-,partint del llegat que el mateix Carles Riera ens ha deixat, tot incidint en la capacitat vivencial que t la msica de connectar les emocions, convertint-les en realitats inherents a la persona i al seu creixement personal i social. Per aix, el projecte intenta estendre la prctica musical a tothom, proporcionant les eines necessries perqu persones de totes les edats i condicions, i amb diferents graus dinters i dedicaci, puguin desenvolupar la seva creativitat.

Descentralitzar els primers nivells de solfeig, impartint tamb els primers cursos de solfeig en diferents barris i escoles de Granollers. Per a aix, cal que a diferents centres cvics o escoles shi habilitin aules amb els elements necessaris per a poder fer-hi classe.

Fer classes de msica per a adults, que de joves no varen tenir la oportunitat daprendren.

Donar suport al projecte Cantnia amb les escoles de primria de la comarca.

Els alumnes i professors de lEscola han de poder realitzar audicions diverses per la ciutat, aprofitant esdeveniments singulars.

Incorporar nous estudis musicals especialitzats, tant de msica antiga com de msica popular i tradicional, especialment amb instruments de la cobla, a lEscola de Msica Josep Maria Ruera.

Redefinir el paper del Patronat de lEscola de Msica, donant ms possibilitats de participaci i decisi als diversos collectius.

Continuarem demanant al Departament dEnsenyament de la Generalitat un Centre dEstudis Primaris Artstics (CEPA), que permeti que els infants realitzin estudis musicals i de dansa durant tota la primria.

Difondre loferta formativa de totes les escoles de msica de la ciutat amb activitats culturals no reglades i la coordinaci de les activitats que sofereixen de cara a la ciutat.

Aconseguir que les formacions joves sorgides de les escoles de msica puguin actuar amb normalitat a la ciutat.

Programa dintercanvi entre escoles de msica de la comarca.

5. TEATRE, DANSA I CIRC

Equipaments per al teatre

El TAG, inaugurat el 2002, ja ha demostrat de sobre que era un equipament fonamental per al desenvolupament social, educatiu i econmic de la ciutat. Tothom ha pogut gaudir dun espai referent per a activitats de tota mena, molt ms enll de la seva prctica com a teatre i auditori. I el Teatre de Ponent continua aixecant les portes per oferir una programaci estable ms alternativa, tot i les dificultats del sector. Tot un privilegi per a la ciutat, que de cap manera sha de deixar perdre.

Durant aquest perode, tamb sha avanat en nous espais per a les arts escniques. Roca Umbert ha representat un altre salt qualitatiu a la ciutat, i el Centre Cultural, un altre equipament referent en la histria cultural granollerina, sha incorporat a lestratgia municipal, al mateix temps shan fet efectius altres petits espais, com el Gra. Ara cal pensar en nous serveis, ms dacord amb les necessitat no tan de difusi i exhibici, com per a la creaci i la producci despectacles, tamb per als grups no professionals.

En aquesta lnia proposem:

Adequar els espais interiors del Teatre Auditori per a acollir produccions teatrals i musicals.

Impulsar la nova sala de dansa a Roca Umbert.

Completar lespai per al circ i les arts en moviment a Roca Umbert.

Adequar el soterrani del Cercle Cultural com a espai de magatzem i assaig per a les entitats amateurs de teatre.

Adequar el complex de la Sala Tarafa, per a usos dentitats culturals, recuperant la Saleta com a espai teatral.

Reformar lamfiteatre del Parc Torras Vill per tal que, a lestiu shi puguin oferir activitats culturals diverses en condicions adequades.

Estudiar el projecte de recuperaci del Teatre del Casino, per tal de poder tornar a utilitzar la caixa escnica del Casino com a espai de teatre, sobretot per a grups no professionals.

Crear i potenciar petites infraestructures (escenaris, sales per assajar, ...) existents a instituts, escoles i barris, per tal de potenciar lactivitat descoles i grups no professionals dedicats al teatre, i per generar petits circuits de ciutat, com poden ser les sales dactes de:

Institut Antoni Cumella,

lHospital General de Granollers,

lEscola Anna Mogas,

lEscola Pia, i altres.

Recuperar lactivitat cultural nocturna concentrada tamb al centre, per evitar que els joves hagin de buscar loci als afores de la ciutat. Per aix, proposem portar a terme activitats culturals diverses, com:

tallers de teatre per als instituts i escoles

activitats de teatre social (desenvolupament cultural comunitari), amb collectius socials diversos, com ara persones disminudes, gent gran, nouvingudes, joves, ...

continuar amb el programa Granollers A Escena de suport a grups (de teatre, dansa, corals) no professionals.

Collaborar amb lAC per al manteniment del cinema no comercial com una activitat ja consolidada i que permet una forma doci nocturn necessria al centre de la ciutat.

Programar cinema jove, dacord amb el Gra.

La poltica darts escniques

Com que a Granollers hi ha diversos agents culturals que interactuen, s imprescindible la cooperaci cultural entre lAjuntament, Granollers Escena, SL, Roca Umbert, les empreses privades del sector i les entitats i grups teatrals que shi dediquen. Per a aix, shan generat diversos mecanismes de cooperaci que cal anar ampliant i per al proper mandat municipal proposem:

Escena grAn: Cartellera escnica de Granollers s el nou programa que ajunta la programaci dun conjunt dequipaments culturals granollerins, com sn el TAG, el Centre Cultural de Granollers, la Casa de Cultura de Sant Francesc i Roca Umbert Fbrica de les Arts, on hi tenen cabuda tant les propostes professionals com aquells projectes que les entitats amateurs sesforcen en millorar-ne la qualitat. Al mateix temps, una segona marca, Granollers Propostes Singulars (GPS) engloba els espectacles especials en espais no convencionals, com poden ser la Biblioteca Can Pedrals, el Planetari del Museu de Cincies Naturals de Granollers, els carrers de Roca Umbert i la Sala Tarafa, amb experincies en nous llenguatges artstics. Des dERC Acci Granollers proposem ampliar-ne el contingut:

Incloure la programaci dels equipaments culturals i espais singulars de la conurbaci.

Definici del Consell assessor artstic de Granollers Escena, SL, ms enll del Consell dAdministraci, per tal daugmentar la participaci en les decisions artstiques.

Nomenament duna persona representant del Consell de cultura de Granollers en el Consell dAdministraci de GESL.

Potenciar la taula de programadors local, incloent en un futur ben proper, els programadors de la conurbaci granollerina, anat cap a la creaci duna taula comarcal de programadors darts escniques i musicals a llarg termini.

Impulsar el projecte de Teatres del Valls, per tal de realitzar accions conjuntes de promoci i difusi amb els altres teatres de la comarca. Per a aix, es requereix la implicaci del Consell Comarcal del Valls Oriental en lmbit de la difusi artstica.

Treball en xarxa, en collaboraci amb altres equipaments (Consorci Transversal, els Teatres Amics, etc.).

Pla de patrocinis, per tal de garantir el suport a les activitats, i assegurar els lligams amb el Teatre Auditori.

Recuperar el Premi de Teatre Ciutat de Granollers memorial Gregori Resina, que atorgava lAssociaci Cultural mentre dur el Cicle de teatre, dirigit a autors teatrals, com a incentiu a la creaci.

Instituir les beques Gregori Resina, tant de suport a la creaci com a la interpretaci per a grups joves, amb la dotaci de beques per a estudis teatrals.

Des del TAG tamb volem potenciar encara ms la producci teatral, a partir de la cooperaci cultural amb els agents teatrals de la comarca, i aprofitant els diversos espais, com sn la Sala oberta del TAG, i els espais previstos per a la producci teatral en el projecte de Fbrica de les Arts a Roca Umbert.

Per tal de fomentar i potenciar les programacions locals en lmbit de les arts escniques, proposem reforar el Programa de suport per a grups no professionals, amb lobjectiu de la millora de la qualitat de les propostes presentades i del treball dels grups no professionals, mantenint els criteris de compartir els treball de les persones amateurs amb professionals del sector, treball transversals entre disciplines artstiques, formaci i risc artstic.

Garantir espais per a lassaig, magatzem i producci per als grups de teatre i dansa no professionals. Per a aix, a banda dels espais del TAG, la Casa de Cultura Sant Francesc i Roca Umbert, haurem dafegir nous espais dassaig al Cercle cultural i el complex de la Sala Tarafa.

Continuar treballant la possibilitat dacollir companyies de dansa i teatre en residncia, aprofitant la suma del Teatre Auditori i lespai per a la creaci de Roca Umbert.

Aprofitar els sants i festes de barri per a la difusi teatral dels grups locals. Cal generar la Guia de productes dels grups i artistes locals, per tal que puguin ser contractats per les associacions que preparen aquestes festes.

Des de lOficina municipal de suport a les entitats, cal donar suport a la difusi de les produccions locals de teatre, msica i dansa dels grups no professionals.

Estudiar noves frmules de contractaci i lloguer despais dassaig i producci, que facin atractiu per als grups els espais municipals (taquilla per a lentitat, reducci de costos en funci dobjectius singulars, treball de pblics, inclusi social, etc.)

Aprofundir en el treball de foment de nous pblics (descomptes) i de la fidelitzaci (abonaments)

La formaci en arts escniques

Treballar amb les altres administracions i les entitats per tal de disposar duna oferta destudis de diferents tcniques teatrals, per tal daugmentar la qualitat, riquesa i diversitat de les persones aficionades al teatre. En aquest sentit, proposem destablir una escola de formaci teatral, en conveni amb lInstitut del Teatre, mentre no es plantegi una descentralitzaci encara ms mplia daquesta escola. Aquesta proposta es podria ubicar al Centre cultural, com a espai reforat per a les arts escniques al centre de la ciutat.

Aix mateix, i en el nivell del batxillerat artstic, caldria incloure tamb els estudis de teatre als estudis artstics que actualment sestan desenvolupant a lIES Celest Bellera.

A banda de la formaci reglada, cal continuar impulsant tamb les diferents iniciatives endegades fins ara per apropar el teatre a les escoles:

Programar Msica, teatre, dansa i cinema a les escoles, dacord amb lAssociaci Cultural

Reimpulsar la Mostra de Tallers de Teatre per a centres densenyament secundari

Impulsar, coordinadament entre les rees de cultura, educaci i desenvolupament econmic, el Pla per al foment de locupaci juvenil en el mn de les arts, perqu ajudin a les persones que volen dedicar-shi professionalment. amb propostes com ara:

el programa de suport tcnic a la creaci dempreses artstiques;

el programa de difusi de grups artstics joves, sorgits a la ciutat;

el programa de realitzaci de prctiques en empreses culturals;

els programes de Garantia Social per a joves amb problemes laborals, amb cursos de tcniques relacionades amb el mn teatral (illuminaci, so, maquillatge, escenografia, ...).

Seguir promovent les actuacions de circ al Teatre Auditori, mostrant les possibilitats escniques del circ a Catalunya, mentre simpulsa el nou espai per al circ i les arts en moviment a Roca Umbert.

Impulsar la formaci tcnica sobre les activitats de risc del sector del circ, una formaci que actualment noms simparteix a la resta dEuropa, per no a casa nostra.

6. ARTS PLSTIQUES I VISUALS

La consolidaci de Roca Umbert com un espai per a la creaci, producci, difusi i formaci dart contemporani , amb la inauguraci lany 2008 de lEspai darts, ha perms comenar a normalitzar el dficit dinfraestructures per lart. Amb la voluntat dactuar com a nexe de dileg entre creadors i pblic a Roca Umbert, aquest espai pretn afavorir la creaci contempornia i a difondre-la, a partir de lintercanvi dexperincies creatives basades en lexperimentaci i la recerca constant.

Amb lobertura despais especfics per al patrimoni, el Museu de Granollers ha pogut ampliar els espais disponibles per a lart, per exemple amb la Sala Ciutat del Cercle Cultural, augmentant la seva capacitat de difusi, i mostrant els resultats del treball de recerca que porta a terme la instituci.

Tot i amb aix, el dinamisme artstic de la ciutat no t prou capacitat de mostrar-se, i per aix ens proposem els segents objectius:

Entendre lart emergent de la ciutat com una aposta de creaci cultural de futur.

Potenciar la difusi artstica, habilitant nous espais per a la difusi i lexposici.

Impulsar la formaci artstica de la ciutadania

Assegurar les condicions necessries perqu les persones que ho desitgin puguin desenvolupar lliurement les seves capacitats creatives, artstiques i culturals.

Generar noves accions dart pblic i disposant espai pblic per a lart.

Espais per a lart

Impulsar el treball en xarxa de tots els espais dart de la conurbaci, tant pblics com privats, coordinant programacions i difusi.

Mantenir el Museu com lespai dart central, a partir de limpuls a la seva collecci dart contemporani.

Impulsar la Sala Ciutat com leix central de la poltica dart emergent al municipi.

Recuperar el projecte INcvics per al foment de lart entre a joves artistes des dels centres cvics, que permet a molts joves iniciar-se en el mn de lart, impulsant:

Programaci conjunta dexposicions dels centres cvics de la conurbaci;

Propostes de formaci artstica, des de lAula de les Arts.

Propostes de reflexi artstica, des de lAula del pensament.

Habilitar nous espais municipals de difusi de dedicades a lart i al mateix temps, acordar a travs de convenis amb espais privats la dedicaci de despais per a lart a la ciutat. Per exemple, proposem.

Habilitar la nova sala dexposicions en lantic cinema Mundial

Aprofitar espais dexposici dart dins del Teatre Auditori, escoles, etc.

Renovar el conveni amb la sala Aire F, de lAlliance Franaise, per mantenir i potenciar un espai especfic dedicat a la fotografia.

Estudiar possibles convenis per a programaci estable dart al Casino de Granollers i altres entitats amb espais expositius (collegi daparelladors, llibreria La Gralla, etc.)

Renovar els convenis amb galeries privades per tal de donar possibilitats als joves artistes dexposar en aquests espais del mn econmic de lart.

Proposar un nou espai dedicat a la cermica a la ciutat amb la collaboraci dels ceramistes de la ciutat.

Promoure la campanya de comer i cultura Granollers Galeria d'Art per millorar la imatge comercial, fomentar l'ocupaci de locals buits i mostrar les obres de diferents artistes de Granollers. El projecte pretn convertir espais comercials en venda o lloguer en sales efmeres, que acullin obres de diferents artistes granollerins, i de diferents disciplines. Es programarien visites on fer un recorregut per tots els locals en determinats dies en els que els espais estarien obert al pblic. La resta de dies els locals romanen tancats per amb les persianes amunt per poder admirar les peces des de l'exterior dels locals.

Al mateix temps, conv vetllar per la qualitat de les propostes artstiques relacionades amb el comer de la ciutat (cartells, llums de Nadal, intervencions al carrer, etc.).

Garantir espais pblics oberts a lart: els carrers i places de Granollers shan de convertir en una exposici permanent dart, ms enll de la Mostra dArt Urb a Roca Umbert, conv omplir el conjunt de la ciutat dart pblic.

Definir els criteris per a seleccionar projectes dart pblic.

Planificar la incorporaci dart pblic al carrer (places, parcs, rambles, rotondes, edificis pblics, etc.) amb lrea durbanisme, quan es facin projectes urbanstics o b remodelacions despais pblics.

Editar (en paper i internet) una Guia dart pblic, per donar a conixer les actuacions dart pblic (escultures, grafittis) existents a la ciutat.

Celebrar bianualment una Fira descultures al Parc Firal, de manera que es puguin generar en viu escultures dart pblic que desprs es collocaran en diversos espais de la ciutat.

Adequar els magatzems del Museu de Granollers, tant els de ledifici central com, momentniament, els de Roca Umbert, per tal que disposin de condicions correctes (temperatura, humitats, tancaments, seguretat, etc.) i construir un nou magatzem, al costat de la Unitat Operativa de Serveis, al coll de la Manya, que permeti alliberar, amb totes les garanties, espai en el magatzem central.

Creaci, producci i difusi artstica

Generar noves possibilitats per a la creaci i la producci artstica. Per aix, Roca Umbert Fbrica de les Arts nha de ser el principal referent, fomentant la creaci, donant suport als artistes i treballant tamb per la cultura digital, amb voluntat de transformaci cultural. I amb una visi dactuaci molt ms enll de lmbit local i comarcal, amb voluntat de transcendncia a nivell de pas i europeu. Per a aix, proposem

Desplegar un veritable pla d'arts plstiques i visuals que coordini i fomenti tots els agents pblics que tenen funcions assignades en aquest objecte: el Museu, Espai d'Arts, els Centres Cvics, el Gra, aix com els equipaments de la conurbaci, i en el qual tamb caldria incorporar-hi els equipaments privats.

Facilitar estades becades dartistes per tal de portar a terme els seus projectes, amb perodes limitats, que permetin la rotaci dartistes i els intercanvis, procurant no generar dependncies respecte a Roca Umbert.

Remprendre la beca Granollers Quebec dintercanvi dartistes, per tal doferir la possibilitat duna estada de quatre mesos al Quebec en un centre dartistes. Amb el suport del Conseil des arts et des Lettres du Qubec, lorganisme gestor de la poltica cultural daquest pas nord-americ.

Reforar el treball en xarxa amb equipaments i institucions daltres ciutats, com pot ser el Consorci Transversal, xarxa dactivitats culturals, a partir de propostes de co-producci de projectes artstics, que desprs circularan per les ciutats membres de Transveral.

Incloure Roca Umbert en xarxa europea despais de creaci.

Dotar les beques Antoni Cumella sobre pintura, escultura, cermica, etc. per a la creaci i suport dartistes joves.

Des del Museu de Granollers, cal continuar donant suport als projectes de creaci artstica que porten a terme entitats de la ciutat, per a garantir la creaci artstica, a partir de la lnia de subvencions a la creaci artstica, per a entitats darts i el suport a la producci dexposicions.

Al mateix temps que es dna suport als joves artistes, conv reforar el mercat de lart a la nostra ciutat, com a sector econmic cultural en creixement, i que ha de permetre que diversos artistes es puguin dedicar professionalment al mn de lart. Per a aix, proposem:

Ampliar els convenis amb les galeries dart de Granollers, per tal de difondre les seves activitats, al mateix temps que incorporen artistes joves locals en els seus processos de difusi de lart.

Promoure i ampliar en dies i espais- la Fira del Dibuix, per tal de realitzar un Mercat de lArt, amb la participaci tamb de les galeries locals, com a centre de referncia artstic.

Formaci artstica

Des dERC Acci Granollers entenem la cultura com a eix de cohesi social i participaci ciutadana, i per aix volem vetllar per la possibilitat daccs de tota la ciutadania als ensenyaments artstics.

La vocaci educadora de Granollers tamb sha de veure reforada en la vessant artstica. A banda de les escoles de msica i lIES Celest Bellera, la formaci en arts plstiques sha anat oferint gota a gota. Per aix, cal fer un esfor, que concretem en aquestes propostes:

El pla d'arts plstiques i visuals ha destablir un acord entre institucions per tal de planificar loferta que pot oferir Granollers en lmbit artstic.

Incorporar a Roca Umbert Fbrica de Arts una Escola darts visuals, on es puguin estudiar les tcniques ms modernes referides a totes les arts plstiques i visuals, i que completi la proposta despais per a artistes. Aquesta Escola pot estar en conveni amb altres institucions i facultats universitries, per a realitzar cursos especfics de nivell superior.

Potenciar les activitats artstiques per a les escoles de la comarca des del Museu. Per a aix, s imprescindible la construcci dun espai per a tallers pedaggics al Museu.

Potenciar lIES Celest Bellera, on shi porten a terme els estudis de batxillerat darts plstiques. Aconseguir que Granollers sigui un referent per a la formaci artstica de joves, aprofitant la presncia de Roca Umbert a la nostra ciutat.

Cal proposar una coordinaci de les activitats no reglades de formaci artstica a la ciutat, i millorar la seva difusi.

Incloure els cursos de formaci sobre art contemporani de la Diputaci de Barcelona, lligant-los a laula de les arts plstiques dels centres cvics.

Iniciar converses per a la creaci duna Fundaci Antoni Cumella, per a la promoci de les arts plstiques a Granollers i comarca, amb la participaci de les institucions.

L'Aula d'Arts i Pensament Contemporani de Roca Umbert, amb un programa centrat en la formaci en la creaci, i portat a terme en collaboraci amb molts dels artistes residents del centre, sha descampar per al conjunt de centres cvics de la conurbaci.

Cinema i audiovisuals

El futur que ja ens atrapa t el mn audiovisual com un element ineludible. Tots els joves nadius digitals el consideren com un fet natural, i la seva concepci del mn del cinema s ben diferent del que tothom entenia tot just a finals del segle passat. La voluntat ciutadana s que al centre de Granollers puguem trobar ben aviat una oferta permanent de cinema no comercial i variada, que permeti mantenir aquesta activitat nocturna que caracteritza la nostra ciutat, per tamb s evident que els hbits ciutadans de consum audiovisual estan canviant. Per aix, els objectius que ens plantegem per a aquesta legislatura sn:

Recuperar lactivitat de cinema no comercial al centre de la ciutat, a una bona colla de petits cinemes, escampats per tota la ciutat: no noms els ja previstos de la Biblioteca Can Pedrals, ampliada, i els nous equipaments cvics, com el Centre cvic a la zona nord, el Centre cvic Tres Torres i el nou Gra, sin que aquest model de petit cinema es pot estendre tamb a altres espais culturals el Teatre Auditori, tan a la sala gran com a la petita- i altres espais pblics Hospital, espais per a la gent gran, ...

Disposar de lespai del nou Cinema Majstic, amb una sala de projeccions audiovisuals i conferncies, amb les noves tecnologies digitals.

Potenciar la creaci audiovisual, especialment entre els joves de la ciutat.

Suport a la beca Vist per..., beca de cinema documental que promou Cineastes de Granollers juntament amb Valls Oriental Televisi (VOTV), Granollers Audiovisual SL i lArxiu Municipal de Granollers

Fomentar encara ms la relaci entre noves tecnologies i cultura, i especialment entre la innovaci tecnolgica i la creaci artstica audiovisual

Creaci, producci i difusi audiovisual

Amb lobjectiu de fomentar el consum compartit de productes audiovisuals, aconseguint que la gent surti ms de casa per anar a veure pellcules, proposem:

Disposar duna oferta potent doci, i en especial de cinema, al centre de la ciutat, com a defensa del model de ciutat mediterrnia de Granollers.

Augmentar el programa de foment del cinema a la ciutat, a travs del recolzament de la programaci estable de cinema alternatiu i no comercial al centre de la ciutat, amb el Cine-club de lAssociaci Cultural, com al nou cinema Majstic, amb projeccions audiovisuals.

Conveni amb Filmoteca de la Generalitat, per tal de portar a Granollers la programaci de la Filmoteca, sumant-la la programaci estable de cinema no comercial.

Crear les beques Ramon Dag dajut a la creaci en cinema i vdeo (guions, imatge, etc.), per als joves que comencen a introduir-se en el mn del cinema.

Aprofundir en el model de televisi i de mitjans de comunicaci pblics no institucionals, sin participatius, i que suposin una visi de les persones amb la possibilitat dintervenir activament en el seu disseny, i no purament passiva, com a receptores. Per aix proposem:

La participaci en la realitzaci de programes per part dentitats ciutadanes i collectius diversos (escoles, esplais, etc.).

L emissi dactivitats culturals locals (obres de teatre, concerts de msica, etc.).

Lemissi dobres de creaci prpia, ja sigui en vdeo o amb pellcula, realitzades per ciutadans o collectius.

La possibilitat de prctiques en la TV i rdios locals (tant de periodistes com de tcnics).

Formaci audiovisual

En relaci a la Fbrica de les Arts, s important plantejar un element formatiu que, a mig termini, permeti disposar dun gruix important de persones amb capacitat de creaci artstica en cinema i audiovisual.

Impulsar a Roca Umbert Fbrica de les Arts una Escola dimatge, so i noves tecnologies, lligada al CTUG i als mitjans de comunicaci audiovisuals, que ofertes propostes formatives de nivell superior a lentorn dels mitjans audiovisuals i la seva relaci amb la cultura. (Veure programa de Formaci Professional).

7. LLETRES I FOMENT DE LA LECTURA

Des dERC Acci Granollers creiem fermament amb la capacitat de les noves biblioteques per portar a terme una acci socialment transformadora des de la cultura. Per aix, volem potenciar el paper de centres culturals dinformaci, al mateix temps que sn un laboratori de ciutat per a la formaci ciutadana. A ms, aquesta fora de les biblioteques encara t ms valor si la sumem al sistema educatiu, reforant la capacitat dactuar sobre la formaci del lliurepensament de les persones.

El programa Entrellibres de foment de la lectura, s leina que disposa lAjuntament per fomentar la lectura i lescriptura, s tamb un instrument ben potent per tal de fer crixer el mn de la creaci literria i el llibre en general a casa nostra.

Per tot aix, els Objectius que ens plantegem per a aquesta legislatura sn:

Completar el mapa de lectura pblica de Granollers i entorns, afegint-hi el mapa de biblioteques escolars.

Augmentar el nombre despais que sn susceptibles de ser utilitzats per a lactivitat lectora.

Fomentar els hbits de la lectura i lescriptura entre la poblaci,

Fomentar la creaci literria.

Promoure la indstria del llibre a la ciutat i la comarca.

Espais per a la lectura, el mapa de lectura pblica

Per tal de garantir una correcta xarxa de suport amb els espais bibliotecaris dels centres cvics, i definir clarament el Mapa bibliotecari escolar, proposem les segents mesures:

Ampliar la Biblioteca Can Pedrals, a partir del programa dusos aprovat, cap a ledifici de Can Puntes, cal estar al dia de les novetats bibliogrfiques, els horaris, els punts de connexi a internet. El projecte contemplaria:

Lampliaci de lespai infantil i nou espai de petits lectors

Espai per a exposicions i conferncies (tamb cal aprofitar la vena Casa de Cultura)

Petit cinema, per a la projecci continuada de pellcules en DVD

Ampliaci del punt dinformaci, dacord amb els documents sobre les biblioteques com a punts dinformaci ciutadana

Augment dels punts de connexi a internet

sales de treball en grup

espai especialitzat per al mn de la cuina de mercat

Construir una nova biblioteca a lest de la ciutat, dutilitat tant per als vens de la Font Verda, com de La Torreta.

Pla de Biblioteques escolars de la ciutat, que contemplaria:

garantir espais de lectura a totes les escoles,

suport a la millora dels fons,

avanar en la utilitzaci compartida horaris, entrades independents, etc.- quan sigui possible, com s el cas de la biblioteca de lIES Escola del Treball, abans Joan Camps.

Dissenyar plans de foment de la lectura i la formaci continuada en collaboraci amb els consells escolars dels centres.

Adequaci de noves sales destudi i lectura als centres cvics, pensant en nous espais per a lestudi, en poques dexmens, com poden ser lEscola Valls o altres IES de la ciutat (Vallbona, Celest Bellera).

Finalment, cal remarcar que hi ha altres biblioteques de la ciutat, no municipals, a les que tamb caldria donar suport.

Biblioteca de lHospital General de Granollers, que amb el projecte Bibliosalut de voluntariat per la lectura, necessita un refor i ampliaci.

Biblioteques especialitzades (Collegi dAdvocats, Mdica a lHospital, Agrupaci Excursionista, Aliana Francesa, ...)

Biblioteques escolars no pbliques (ex. la mediateca de lEscola Pia)

Augmentar lhorari dobertura de les biblioteques municipals, aix com de les sales destudi en els perodes dexmens.

Garantir la renovaci dels fons bibliogrfics de les biblioteques per adequar-los als indicadors recomanats internacionalment, vetllant per la quantitat i la qualitat de la informaci que es posa a disposici de la ciutadania.

Continuar amb la informatitzaci de les biblioteques, amb mquines dautoprstec i bsties de retorn automatitzades a totes les installacions bibliotecries.

Incloure els punts de lectura dels centres cvics en la informatitzaci.

Avanar de la xarxa de biblioteques de Granollers a un sistema bibliotecari del conjunt de la conurbaci, com a sistema metropolit, facilitant el prstec gratut entre el conjunt de les biblioteques.

El foment de la lectura

A banda dels equipaments, les biblioteques necessiten una adequada dotaci de recursos (humans, tcnics i econmics) per tal de fer front a lamplia demanda, i poder disposar de fons, horaris i programes de suport amplis i diversos, per tot plegat cal:

Potenciar la Comissi de Lectura Pblica, com a rgan de participaci en lmbit de la lectura, i impulsor de la poltica municipal de foment de la lectura, que hauria de portar a terme una poltica activa de planificaci i coordinaci. La Comissi de Lectura Pbica portaria a terme:

el seguiment del mapa de Lectura de Granollers, vetllant per la planificaci del mapa de biblioteques escolars.

Realitzar propostes sobre com avanar en el foment de la lectura.

Millorar la coordinaci de premis literaris, completant els espais buits.

Potenciar el programa Entrellibres de foment de la lectura.

Potenciar lAula de la paraula escrita als centres cvics.

Impulsar els serveis de biblio-piscina i biblio-plaa

Potenciar el projecte Bibliosalut, de voluntariat de foment de la lectura i la salut a lHospital de Granollers.

Seguir incentivant la creaci literria, amb premis literaris, coordinaci en la difusi dels diversos premis, i detectar-ne les mancances, en temtiques, edats,

Des de lAjuntament, amb el programa Entrellibres, cal continuar potenciant els diversos premis, clubs de lectura, Festa de Sant Jordi, i activitats de foment de lescriptura que porten a terme associacions, escoles i entitats de tot tipus.

Al mateix temps, cal continuar donant suport a daltres premis convocats des de la ciutat per part dentitats diverses, aix com els esdeveniments literaris que es puguin portar a terme a la ciutat

Procurar la publicaci i una major difusi dels treballs que resultin dels premis, aix com de les publicacions -revistes descoles i instituts, per exemple- que els recullen, per tal dincentivar aquelles persones que escriuen, sempre que tinguin una bona qualitat literria.

Acollir a Granollers la proposta de Ciutat refugi descriptors, proposada pel Parlament de Catalunya, conjuntament amb diverses ciutats de Catalunya, dacollida a un escriptor refugiat i la seva famlia durant un mnim d1 any.

Proposem tamb la realitzaci bianual a la ciutat de la Fira del Llibre infantil i juvenil, que organitza el Consell catal del Llibre infantil i juvenil.

Realitzaci bianual a Granollers del Mercat de revistes en catal, que porta a terme lAPPEC.

Aix mateix, lAjuntament de Granollers no pot quedar ali als diferents esdeveniments literaris del nostre pas, com sn les commemoracions daniversaris descriptors, la concessi de premis, els actes de reivindicaci lingstica, o lorganitzaci de seminaris, jornades, congressos, etc.

Potenciar lorganitzaci dactes per difondre la cultura catalana en tots els mbits, prioritzant la programaci despectacles, concerts i activitats que hi estiguin vinculades.

Afavorir lintercanvi cultural entre tot lmbit dels Pasos Catalans.

Les publicacions municipals

Replantejar-se els objectius de les publicacions, a partir del debat a la Comissi de Publicacions com a rgan participat que ha de definir quines publicacions shan deditar o donar suport a la seva edici- des de lAjuntament.

Editar anualment el Catleg de publicacions municipals, tamb per internet.

Fomentar co-edicions amb editorials i empreses del sector, de la mateixa comarca, evitant fer la competncia en un mercat prou complicat.

Substituir progressivament el suport paper per ledici digital, com a garantia del respecte als drets dautor, tant dels responsables dels texts com de les imatges.

Definir de forma clara i inequvoca els criteris de publicaci, concretant les colleccions a potenciar. Prioritzar la publicaci dels treballs que desenvolupen aspectes culturals o histrics relacionats directament amb Granollers, aix com aquells estudis que puguin tenir incidncia o repercussi sobre la mateixa ciutat.

Donar suport a les revistes i publicacions culturals granollerines, tant en la fase dedici com en la posterior de distribuci.

Recuperar la Revista Lauro del Museu de Granollers.

Impulsar la publicaci de les tesis, tesines i treballs de recerca que ciutadanes i ciutadans de Granollers hagin portat a terme i que es mereixin ser publicades.

Impulsar ledici de publicacions exclusivament via internet.

8. SCIOCULTURA

A Granollers sha treballat molt la cultura cvica a partir dels equipaments de proximitat que representen els centres cvics. Sn equipaments de proximitat multidisciplinars i flexibles en els seus continguts, ja que tan aviat plantegen una oferta cultura i serveis propis com acullen les iniciatives ciutadanes. Independentment del seu model organitzatiu, els centres cvics presten serveis, amb un cert nivell dintegraci, de carcter educatiu, cultural, social, datenci al ciutad, esportiu o de participaci ciutadana. Sn centres que permeten treballar la cohesi del territori a partir diniciatives culturals participades pels mateixos vens. Per aix, des dERC Acci Granollers ens proposem:

Desenvolupar un nou Marc general de centres cvics, amb una visi ms participativa i cercant la diversitat drees que hi intervenen.

Continuar incidint en programacions culturals de proximitat, intervenint en el territori:

Descentralitzar el conjunt de la programaci cultural i educativa de la ciutat.

Aprofitar el conjunt dentitats i associacions per a generar un circuit cultural als barris.

Desenvolupant temtiques dinters per als ciutadans a partir de les Aules de, que poden impartir-se en qualsevol equipament.

Potenciar el centres cvics com a espais integrals culturals, ms enll de la difusi de nous artistes de la ciutat, de lectura i estudi, etc.

Reformar els consells de centre dels centres cvics:

fomentant la participaci dentitats i collectius venals;

avanant en la co-gesti dels espais, aconseguint una major coresponsabilitat de les entitats.

La xarxa de centres cvics

Tot i que formalment ja no corresponen a lrea de cultura, creiem interessant incorporar la voluntat davanar en la xarxa de centres cvics de la ciutat, amb la intenci dincidir culturalment en i des daquests espais en el territori. Per aix proposem completar la xarxa de centres cvics amb:

La constituci del centre cvic Tres Torres, mpliament demanat pels vens.

Tamb creiem necessria la incorporaci dins la Xarxa de centres cvics altres equipaments de la ciutat que realitzen funcions similars:

El nou Gra, espai juvenil a la plaa de lesglsia.

El conjunt de la Casa de Cultura Sant Francesc i la Sala Tarafa, com a centre cvic del centre, enfocat a les entitats.

I el treball en xarxa del conjunt de centres cvics de la conurbaci.

El desenvolupament cultural comunitari

Aquesta s la manera danomenar el conjunt diniciatives portades a terme a partir de la collaboraci entre artistes i comunitats locals amb lobjectiu dexpressar, a travs de lart, identitats, preocupacions i idees, mentre es construeixen capacitats culturals i es contribueix al canvi social. Una visi centrada no tan en lartista i la seva obra, sin en les persones que en sn receptores.

En el que fa referncia al Desenvolupament Cultural Comunitari volem seguir impulsant-lo com a eina transformadora de la societat, al mateix temps que retornem a Granollers com a ciutat de referncia en aquest mbit. Per aix, proposem:

Impulsar el desenvolupament cultural comunitari en projectes de ciutat.

Desenvolupar projectes nous de DCC als diferents barris

Recuperar les Jornades internacionals formaci sobre DCC, a partir danalitzar la seva aplicaci en diverses temtiques artstiques

Recuperar el Post-Grau en DCC ofert conjuntament amb la UAB.

La diversitat cultural

La mostra de la diversitat cultural que ens envolta s un dels fenmens que cal potenciar, tamb a Granollers. Enfront de la voluntat cultural uniformitzadora, sha de poder explicar i donar a conixer que la nostra ha estat sempre la suma de les cultures ben riques i diverses- de les persones que han fet crixer Catalunya, sense fixar-se en el lloc on haguessin nascut. Cadasc amb el seu bagatge, Granollers ha estat, des dels seus orgens, una crulla de cultures des de lpoca romana. Per tant, lesperit dintercanvi no noms comercial, sin tamb cultural- ha de guiar tamb les nostres actuacions culturals.

Potenciar lAula de les cultures, com a programaci dels centres cvics, al llarg de tot el curs, com a mostra estable, amb la participaci de les entitats.

Impulsar el Programa dEntitats Acollidores, amb la voluntat de fer participar a tota la poblaci nouvinguda a les activitats que porten a terme les entitats de la ciutat. De fet, les associacions es converteixen en la porta dentrada de la vida associativa granollerina.

Incorporar la visi de la diversitat cultural en el conjunt de la programaci cultural municipal, lluny de les mostres folklriques i nostlgiques.

Programa de potenciaci de la diversitat lingstica a la ciutat, per tal de valoritzar el coneixement i ls de les diverses llenges que es parlen a Granollers

Incidir, mitjanant programes especfics, en el carcter integrador i saludable de lesport, la cultura i el lleure, enfront de la violncia, lincivisme i la intolerncia.

9. CULTURA POPULA I TRADICIONAL

Amb la consolidaci de La Troca com a punt de refernci