Una experiència innovadoraen el camp del documental televisiu

El 21 de gener, a les 21.40, a TV3

Fa 70 anys, l'aviació alemanya a les ordresde Franco va bombardejar Guernica, la ciu-tat sagrada dels bascos. El brutal atac vainspirar Picasso per pintar una obra mestra:el "Guernica". Des d'aleshores, aquest qua-dre s'ha convertit en un crit universal contrala barbàrie de la guerra.

Amb "Guernica, pintura de guerra", Televisióde Catalunya inicia una experiència innova-dora en televisió: el documental interactiu.

El diumenge 21 de gener de 2007, l'emissiód'aquest documental del programa "30minuts" sobre la història del quadre es faràsimultàniament en tres plataformes digitals:TDT, Media Center i una pàgina web aInternet. Aquest fet permetrà als especta-dors accedir, de forma interactiva, a unagran quantitat d'informació addicional: anàlisidel quadre, documents, entrevistes, biogra-fies, jocs...

Aquesta iniciativa combina la llarga expe-riència del "30 minuts", el programa de refe-rència de grans reportatges i documentalsdel serveis informatius de TV3, amb les apli-cacions interactives d'última generació des-envolupades per CCRTV Interactiva.

Es tracta, en definitiva, d'una nova forma deveure televisió.

Guernicapintura de guerra

Procés de creació del “Guernica” fotografiat per Dora Maar, amant de Picasso en aquella època.

A la tardor del 2006 es van complir 25 anys de l’arri-bada del "Guernica" a Espanya. El fet va coincidiramb el centenari del naixement de Picasso. Perdesig exprés del pintor, el quadre no va arribar aterritori espanyol fins que no va acabar la dictaduradel general Franco.

La seva arribada es va convertir en la certificaciósimbòlica de la recuperació de les llibertats democrà-tiques després de gairebé 40 anys de dictadura fran-quista. L'aleshores ministre de Cultura espanyol,Íñigo Cavero, va manifestar que el "Guernica" era "elúltimo exiliado que regresa a España". La dirigentcomunista Dolores Ibarruri, la Pasionaria, davant delquadre, va declarar: "La guerra ha terminado". Però ni la vida ni el retorn del "Guernica" van ser

fàcils: el quadre, de set metres de llarg per quatred'alt, va haver de fugir de la Segona Guerra Mundial,va patir un atemptat, es va convertir en una iconamundial contra la barbàrie originada per la guerra ien un símbol contra la dictadura franquista, va patirdesperfectes en ser enrotllat i desenrotllat 32 vega-des, Franco va intentar recuperar-lo i, fins i tot uncop mort el dictador, van ser necessaris tres anys denegociacions secretes i complicades per aconseguir-ne finalment el retorn.

Aquesta existència excepcional és la matèria d'a-quest documental.

El documental

A principis de gener de 1937, ara fa exactament 70anys, el govern de la República va encarregar aPicasso un quadre per exposar en el pavelló espan-yol a l'Exposició Universal de París de 1937.Espanya està en plena Guerra Civil i el govern legí-tim vol fer una crida a la comunitat internacional pertrencar l'aïllament de la causa republicana. Picasso,que viu a París, és ja el pintor viu més important delmón.

El pintor accepta l'encàrrec fet per Josep Renau,director general de Belles Arts el 1937. Però enaquells moments, Picasso pateix una crisi artística ipersonal -té relacions sentimentals amb tres dones-que li impedeixen trobar la inspiració.

"Estaba muy deprimido en esa época” -recordavaJosep Renau, en una entrevista recuperada peraquest documental-. "Yo mismo tenía miedo: "¡Aver que nos hace Picasso para la España com-batiente!" Dentro, estábamos enardecidos..." Tres mesos més tard de l'encàrrec, el 27 d'abril de 1937, avions alemanys de la LegióCòndor -la unitat militar més moderna del món queva ser posada per Hitler a les ordres del generalFranco-, van bombardejar Guernica, la ciutat sagra-da dels bascos, fins a reduir-la a runes.

El brutal atac -en día de mercat- va inspirar Picassoper pintar el quadre que li havia encarregat elgovern de la República per al pavelló espanyol del'Exposició de París. Paradoxalment, el pavellóespanyol estava molt a prop del pavelló del'Alemanya nazi -els veritables "autors" del"Guernica"- i aquest edifici singular, obra de l'arqui-tecte Albert Speer, era al davant del de la UnióSoviètica. Tota una premonició del que estava apunt de succeir: la Segona Guerra Mundial.

El 1939, davant la davallada republicana, va ser elmateix Picasso qui es va encarregar d'enviar el"Guernica" a Nova York, al Museu d'Art Modern, elMoma, per salvar el quadre dels efectes de la GuerraMundial. El pintor va indicar expressament al museuque el quadre era allà només en dipòsit i que hauriade ser enviat a Espanya un cop el país recuperés lesllibertats democràtiques. El quadre va arribar aEspanya, no sense dificultats, el 1981, 44 anys des-prés de ser pintat i quan ja en feia sis que Francoera mort.

El documental "Guernica, pintura de guerra", d'unahora de duració, narra la història del quadre, unaveritable icona del segle XX, des de la seva creaciófins a l'actualitat. El documental dóna notícia d'histò-ries poc conegudes, com l'existència d'un informe del’FBI -de gairebé 200 planes- sobre Picasso, al qual,malgrat ser milionari, considerava un perillós elementcomunista. Precisament la militància comunista dePicasso, en plena Guerra Freda, va impedir que lidonessin el visat per viatjar als Estats Units. El pintorno va poder veure mai el "Guernica" a Nova York.

També s'explica en el documental l'atemptat que vapatir el quadre a Nova York amb motiu de la guerradel Vietnam, els intents de Franco per recuperar-lo,les difícils i secretes negociacions per aconseguirque el quadre arribés a Espanya o la censura que vapatir el tapís del "Guernica" a l'edifici de les NacionsUnides durant l'anunci de l'atac dels Estats Units al'Iraq.

A la part superior, el Moma, a Nova York, i cartell de l’exposició del “Guernica” a Itàlia el 1953. A sota, foto dels membres govern basc a París amb el “Guernica”.

Detall de l’informe del FBI sobre Picasso i Colin Powell a l’ONU, amb una reproducció del Guernica

Testimonis de negociacions secretes

Entre els testimonis recollits en el documental des-taca el de Roland Dumas, ministre d'Afers Exteriorsde França amb François Miterrand i advocat dePicasso des dels anys 60. Dumas va ser la personadesignada per Picasso per decidir, en exclusiva, elmoment i la forma del trasllat del quadre a Espanya.Dumas, que es va reunir en secret amb el rei JoanCarles per parlar del tema, revela en el documentalel contingut d'aquestes reunions: "Ell -recorda Dumas referint-se al rei- em va dir:"S'haurà de portar el quadre a Guernica", i jo livaig dir: "Sí, però aquesta no era la voluntat dePicasso. Picasso volia que anés al Prado, per-què ell en va ser director, perquè allà hi ha lesgrans obres espanyoles. Allà hi té el seu lloc."Aleshores em va dir: "És una llàstima, perquèallà estaria ben guardat, hi estaria ben guardat".

Un altre testimoni destacat és el de Maya Picasso,la filla del pintor, amb una vinculació sentimentalmolt forta amb el quadre. Maya tenia dos anys quanPicasso pintava, amb ella al davant, el "Guernica"."Cuando iba al taller -recorda Maya- yo veía esecuadro tan largo y yo veía siempre el perfil demi madre. Yo decía "mamá, mamá, mamá..." megustaría acercarme con un aparato para ver siestán las huellas de mis deditos..."

Maya, la més espanyola dels fills de Picasso, va serqui més es va oposar a la vinguda del quadre aEspanya: "Mi padre había dicho la república.¿Había república? Entonces, no, no, no."

Imatge del traslladat del “Guernica” al Centre d’Art Reina Sofía de Madrid.

Roland Dumas, advocat de Picasso des dels anys 60,i Maya Picasso, filla del pintor.

En el documental, hi participen també JosepPalau i Fabre, biògraf i amic personal de PabloPicasso; Jorge Semprún, exdirigent comunista aFrança i exministre de Cultura a Espanya, queva tractar Picasso durant l'exili; historiadors, comÁngel Viñas, i historiadors de l'art, com RafaelCalvo Serraller, Fernando Martín, Daniel Giralt-Miracle i Gijs van Hensbergen; la primera direc-tora del Museu Picasso de Barcelona, RosaMaría Subirana, i el director del Guggenheim deBilbao, Juan Ignacio Vidarte; alts funcionaris quevan participar directament en el trasllat, comÁlvaro Martínez-Novillo i José María Cabrera; laconservadora Pilar Sedano, que ha fet les últi-mes anàlisis sobre l'estat del quadre; RafaelFernández-Quintanilla, fill i col·laborador deldiplomàtic que va descobrir els documents quedemostraven la propietat estatal del quadre...

Els autors del documental han pogut investigarles negociacions secretes per portar el"Guernica" en documents, molts inèdits fins ara,dipositats als arxius del Ministeri d'Afers Exteriorsespanyol.

Josep Palau i Fabre, biògraf i amic de Picasso; Jorge Semprún, exdirigentcomunista a França i exministre de Cultura a Espanya, i la conservadoraPilar Sedano.

Per la realització de "Guernica, pintura de guerra"també s'ha hagut de fer una important tasca "d'ar-queologia" audiovisual. El material utilitzat prové demés de 50 arxius -documentals i d'imatges- de tot elmón.

El documental aporta imatges inèdites o molt pocconegudes: filmacions en color de la Guerra Civildes del bàndol franquista -recuperades recentmentpel departament de Documentació de Televisió deCatalunya-; un fragment d'una pel·lícula sobrel'Exposició Universal de París de 1937 produït a l'è-poca per la Metro Goldwin Mayer; imatges descone-gudes de l'interior del pavelló de la República, quepertanyen a un documental fet pel Partit ComunistaFrancès el 1937 i que han estat restaurades perArchives Françaises du Film du Centre National dela Cinématographie; un sorprenent documental brità-nic rodat al País Basc de forma clandestina el 1974,al final de la dictadura, que va ser doblat i muntat aVeneçuela i exhibit clandestinament durant el fran-quisme, on es reconstrueix el fet, ocorregut quatreanys abans, en què el ja desaparegut polític bascJoseba Elosegi, supervivent del bombardeig, es llan-ça en flames contra Franco per "fer-li arribar el focde Guernica" i també hi ha, entre altres, imatges dela detenció de l'autor de l'atemptat contra el"Guernica" a Nova York. També s'han recuperat elsoriginals d'unes imatges rodades pel fotògrafFrancesc Català Roca de l'exposició commemorativaal Museu Picasso, el 1981.

ARQUEOLOGIA AUDIOVISUAL

Imatge de Pablo Picasso a Vallauris, França, el 1961. A sota, moment de ladetenció de l’home que va atemptar contra el “Guernica” a Nova York. A la part superior, imatges del pavelló espanyol a l'Exposició Universal de París de 1937.

A sota, Joseba Elosegi, supervivent del bombardeig, es llança en flames contra Franco per "fer-li arribar el foc de Guernica".

Paral·lelament a la realització de “Guernica: pinturade guerra” i treballant conjuntament amb l'equip del“30 minuts”, CCRTV interactiva ha desenvolupattres interactius del documental que els usuarispodran consultar en tres plataformes diferents: web,televisió digital terrestre (TDT) i Media Center.

Els continguts exploren el format del documentalinteractiu i permeten ampliar l'experiència de l'es-pectador més enllà del documental. Les tres aplica-cions incorporen informació sobre la història i elsviatges del "Guernica"; una anàlisi iconogràfica, decomposició i de conservació del quadre, i les bio-grafies de les persones que han mantingut unaestreta relació amb aquesta obra mestra dePicasso.

El documental interactiu

TDT

Els teleespectadors amb un descodificador interactiu deTDT amb MHP podran consultar, durant l'emissió deldocumental i durant els dies posteriors, tota la informaciócontinguda en l'interactiu i, alhora, podran gaudir d'un jocinteractiu de preguntes i respostes relacionades amb elscontinguts dels reportatge.

Media Center

Avançant en l'experiència de la televisió interactiva, s'hadesenvolupat una versió dels continguts per a usuaris deMedia Center on, a banda d'abundant informació sobre el"Guernica", l'usuari podrà accedir a material extra deldocumental com entrevistes, documents i imatges addi-cionals del muntatge. Els espectadors també podranexperimentar noves formes de visionar el contingut de“Guernica: pintura de guerra” on es vinculen les imatgesdel documental i els continguts de l'aplicació mitjançant lainteractivitat amb el comandament a distància.

Web

El conjunt d'interactius es completa amb un lloc web onels usuaris podran navegar per extensos continguts rela-cionats amb la història del quadre i visionar el documen-tal, així com material addicional i interactiu. El web tambéincorpora l'aplicació Shafrazi Expirence on els usuaris espodran convertir en “Tony Shafrazi” -el jove que l'any1970 va pintar el "Guernica" protestant contra la posiciódels EUA al Vietnam- i pintar sobre una imatge del qua-dre.

Un documental deSantiago TorresRamon Vallès

ProduccióMuntsa Tarrés

DocumentalistaTeresa Ibars

Imatge deDavid BouFerran Prat

Muntatge deCarles Señalada

Muntatge musicalAdolfo Pérez

Posproducció audioJordi Sevillano

InteractiusCCRTV InteractivaHaiku Mèdia

EQUIP