UNA MARCA DE FRONTERA: DEL RIU DE LA SÉNIA AL MILLARS (1138-1248) JOAN-F. CABESTANY I FORT La plenitud de la cultura i art romànic va tenir a Catalunya una àrea geogràfica molt concreta , la Catalunya Vella que va quedar limitada als bisbats de Barcelona, Girona, Elna, Urgell i Vic, en fracassar l’any 809, la conquesta de Tortosa i el domini el riu Ebre. Aquesta conquesta no fou una realitat fins 350 anys més tard (1148) i establir la frontera en el riu Sénia, moment en que s’havia iniciat una nova etapa cultural i artística que podríem titular: el Cistercenc , romànic tarda o gòtic inicial. El rei Jaume el Conqueridor, en iniciar el poblament del territori comprès entre els rius Sénia i Millars amb la conquesta de Borriana (1233), va edificar temples i castells segons aquest romànic tarda o cistercenc, cada vagada més gotitzant. El gòtic no arribarà a la seva plenitud, els territoris catalans i valencians, fins el regnat de Jaume II el Just, en el pas dels segles XIII al XIV, moment del triomf de la cultura baix medieval a les terres governades pels comtes-reis. ELS MATERIALS PREFABRICATS GIRONINS I LA SEVA DIFUSIÓ PEL TERRITORI VALENCIÀ FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN S’ha presentat un panorama sobre la producció seriada a la Girona medieval (s. XII-XV) de materials d’us arquitectònic amb la calcària nummulítica de les pedreres de Montjuic. Molts d’aquests productes van arribar a València a través del port de sant Feliu de Guixols: finestres coronelles i claustres, principalment. Entre els darrers els de Penyiscola, Valldigna i Domènec de València. LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ROMÀNIC A LES COMARQUES DE CASTELLÓ JOAN FELIU FRANCH En 1223 es conquesta Borriana. En 1248, Alacant. Aquesta rapidesa de conquesta suposà un canvi variat i no uniforme on un dels problemes més immediats i urgents va ser establir els criteris que havien de regir les relacions de l'estat i l’església amb l'art. L’urgent necessitat de donar acolliment religiós als nous colons cristians va fer que durant molts anys es desenvolupara una gran activitat constructiva, destinada a proveir d’esglésies les terres conquerides, i a la vegada, s’utilitzaren mesquites per al culte cristià mentre s'anava construint el temple, que normalment acabaria ocupant l’espai del musulmà. D’aquesta manera es sustituia un temple per altre, s’aprofitava un espai preferencial en l’urbanisme de la ciutat o poble, i s’aniquilava la referència d’un culte no cristià. Però en la conferencia, a més, es parlarà de la conservació del romànic més enllà de la recuperació física. Aquesta dimensió inmaterial és el resultat conjunt de l'autenticitat i integritat històrica dels missatges del patrimoni físic, els monuments i els llocs, i de la interdependència dels elements significatius que els conecten entre ells. D’aquesta manera, l'estudi dels valors intangibles reforça la comprensió dels valors tangibles que es troben directament

UNA MARCA DE FRONTERA DEL RIU DE LA SÉNIA AL · PDF fileLa plenitud de la cultura i art romànic va tenir a Catalunya una àrea geogràfica molt concreta , ... El gòtic no arribarà

Download PDF Report

Upload
habao
View
222
Download
4

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: UNA MARCA DE FRONTERA DEL RIU DE LA SÉNIA AL · PDF fileLa plenitud de la cultura i art romànic va tenir a Catalunya una àrea geogràfica molt concreta , ... El gòtic no arribarà

UNA MARCA DE FRONTERA: DEL RIU DE LA SÉNIA AL MILLARS (1138-1248)JOAN-F. CABESTANY I FORT

La plenitud de la cultura i art romànic va tenir a Catalunya una àrea geogràficamolt concreta , la Catalunya Vella que va quedar limitada als bisbats deBarcelona, Girona, Elna, Urgell i Vic, en fracassar l’any 809, la conquesta deTortosa i el domini el riu Ebre. Aquesta conquesta no fou una realitat fins 350anys més tard (1148) i establir la frontera en el riu Sénia, moment en ques’havia iniciat una nova etapa cultural i artística que podríem titular: elCistercenc , romànic tarda o gòtic inicial.El rei Jaume el Conqueridor, en iniciar el poblament del territori comprès entreels rius Sénia i Millars amb la conquesta de Borriana (1233), va edificar templesi castells segons aquest romànic tarda o cistercenc, cada vagada més gotitzant.El gòtic no arribarà a la seva plenitud, els territoris catalans i valencians, fins elregnat de Jaume II el Just, en el pas dels segles XIII al XIV, moment del triomfde la cultura baix medieval a les terres governades pels comtes-reis.

ELS MATERIALS PREFABRICATS GIRONINS I LA SEVA DIFUSIÓ PEL TERRITORI VALENCIÀ

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN

S’ha presentat un panorama sobre la producció seriada a la Girona medieval(s. XII-XV) de materials d’us arquitectònic amb la calcària nummulítica de lespedreres de Montjuic.Molts d’aquests productes van arribar a València a través del port de sant Feliude Guixols: finestres coronelles i claustres, principalment. Entre els darrers elsde Penyiscola, Valldigna i Domènec de València.

LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ROMÀNIC A LES COMARQUES DE CASTELLÓ

JOAN FELIU FRANCH

En 1223 es conquesta Borriana. En 1248, Alacant. Aquesta rapidesa deconquesta suposà un canvi variat i no uniforme on un dels problemes mésimmediats i urgents va ser establir els criteris que havien de regir les relacionsde l'estat i l’església amb l'art. L’urgent necessitat de donar acolliment religiósals nous colons cristians va fer que durant molts anys es desenvolupara unagran activitat constructiva, destinada a proveir d’esglésies les terresconquerides, i a la vegada, s’utilitzaren mesquites per al culte cristià mentres'anava construint el temple, que normalment acabaria ocupant l’espai delmusulmà. D’aquesta manera es sustituia un temple per altre, s’aprofitava unespai preferencial en l’urbanisme de la ciutat o poble, i s’aniquilava lareferència d’un culte no cristià.Però en la conferencia, a més, es parlarà de la conservació del romànic mésenllà de la recuperació física. Aquesta dimensió inmaterial és el resultat conjuntde l'autenticitat i integritat històrica dels missatges del patrimoni físic, elsmonuments i els llocs, i de la interdependència dels elements significatius queels conecten entre ells. D’aquesta manera, l'estudi dels valors intangiblesreforça la comprensió dels valors tangibles que es troben directament