Full inform atiu Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau núm . 81 m aig 2008

Una nova cam panya de Re nda?

una nova cam panya

d’obje cció fiscal!

w e b Coordinadora: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tarragona.tine t.org

L'Obje cció Fiscal és un acte de

de sobe diència civil, és la no--

disposició a col•laborar am b

l'Estat e n la pre paració de gue -

rre s i el m ante nim e nt de l'e s-

tructura m ilitar, de sobe int acti-

vam e nt e n el m om e nt de re a-

litzar la de claració de re nda.

Consiste ix e n de sviar una part

d'aq ue sts im postos a un pro-

je cte q ue tre balli e n la de fe nsa

d'un progrés social i solidari.

La se va finalitat és la total

elim inació dels e xèrcits i el se u

e ntorn m ilitar industrial m it-

jançant una re ducció progre s-

siva de la de spe sa m ilitar.

Fe nt obje cció fiscal m ostre m el

nostre re bu ig a la de spe sa m ili-

tar e n particular i el m ilitarism e

e n ge ne ral, al m ate ix te m ps q ue

e ns solidaritze m am b tot tipus

de lluita pel progrés social que

e s dóna e n la nostra socie tat,

com h an sigut l'obje cció de

consciència i la insubm issió.

Am b els dine rs de sviats e s

prom ou el tre ball pe r la pau, la

justícia social, la coope ració al

de se nvolupam e nt, els dre ts h u -

m ans, e tc., i e s fom e nta q ue

aq ue sts dine rs sigu in pe r ells

m ate ixos una altra form a d'an-

tim ilitarism e . Am b els dine rs e s

fan re alitat proje cte s q u e no

re be n subve ncions, proje cte s

q u e pe rm e te n continuar tre -

allant pe r una socie tat m és

justa i e q u itativa.

Re cone ixe m e nt-NoCom e rcial-Com partirIgual 2.5

Espanya

Sou lliure de : copiar, distribu ir i com unicar

públicam e nt l'obra i fe r-ne obre s de rivade s

Am b le s condicions se güe nts:

Re cone ixe m e nt. H e u de re conèixe r els crèdits de l'obra de la m ane ra e spe cificada pe r

l'autor o el llice nciador. Citant la proce dència Full inform atiu Coordinadora Tarragona

Patrim oni de la Pau.

No com e rcial. No pode u utilizar aq ue sta obra pe r a finalitats com e rcials.

Com partir am b la m ate ixa llicència. Si alte re u o transform e u aq ue sta obra, o e n

ge ne re u obre s de rivade s, nom és pode u distribu ir l'obra ge ne rada am b una llicència

idèntica a aq ue sta.

"Paraule s pe r la Pau" publicació de la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau

D.L.: T-1274-2005

Eq u ip de re dacció: col·le ctiu Tarragona Patrim oni de la Pau, Edita: Coordinadora Tarragona

Patrim oni de la Pau, Coordinació i m aque tació: Jose p Maria Yago

Re corde u q ue pe r contactar am b la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau e ns pode u

trobar cada prim e r dium e nge de m e s a Paraule s pe r la Pau i cada dilluns, a le s 8 del ve spre ,

a Ram bla Nova, 9 7-2n Tam bé e ns pode u e nviar un e m ail a tgnapau@ tarragona.tine t.org o

trucar al 9 77221458 (h i h a conte stador).

w e b: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tine t.org

La re dacció del full no e s re sponsabilitza de l'opinió dels col·laboradors

pàgina 2 - m ate rials pe r la pau núm . 81 m aig 2008

Mate rials de pau

"De ste llos de luz" probable m e nt

e s conve rtirà e n un clàssic: e n

parte m e m òria pe rsonal d'una

pe riodista q ue s igna le s se ve s

cròniq ue s de s de ls llocs m és

pe rillosos de l m ón, e n part

h istòria política de l sud d'Asia e n

e ls inicis de l se glo XXI, i, e n part,

docum e ntal sobre viatge s. El

llibre e stà e scruit am b un

e xtraordinari se ntit e vocador de ls

llocs així com am b una gran

intuició de nove lista.

Pete r Be rge n, autor de

"Gue rra santa, S.A.: la re d

te rrorista de Osam a Bin

Lade n"

La se va ve ne ració pe r le s

pe rsone s q ue h a cone gut al llarg

de l cam í és e lk q ue dona a la

se va e scriptura la se va e spe cial

qualitat e vocadora. Pam

Constable tam bé h a e laborat un

autorre trat conm ove dor. Es

tracta de l'odise a d'una

corre sponsal a l'e strange r q ue

dirige ix la se va m irada pe ne trant

no sols e nve rs e ls altre s s inó

tam bé cap a e lla m ate ixa.

Anne Garrels, autora de

"Nak e d in Bagh dad"

Durant cinq anys, Pam Constable

h a s igut la nostra fine stra obe rta

als cops d'e stat, le s re volucions i

e ls m agnicidis q ue h an de sgarrat

e l sud d' Asia... Aque st llibre és

una de m ostració d'e m pe nta q ue

obliga al le ctor a pe nsar m és

e nllà de ls titulars pe r tal de

com pre ndre m illor com e sw

ve ue n afe ctade s le s nostre s vide s

pe r e sde ve nim e nts q ue

ocurre ixe n e n un m ón cada cop

m és pe tit.

Ste ph e n P. Coh e n, m e m bre de

Th e Brook ings Institution

*Pam e la Constable * e s

corre sponsal a l'e strange r de l

W ash ington Post. Tam bé h a

tre ballat com a re porte ra de l

Baltim ore Sun i de l Boston

Globe . H a re alitzat tasq ue s

inform ative s e n m és de tre nta

països com Xile , La India i

Afganistan. Es coautora de "A

Nation of Ene m ie s : Ch ile unde r

Pinoch e t". Actualm e nt te la se va

base d'ope racions a Kabul, pe ro

e ntre una i altra m is ió torna a la

se va casa d'Arlington, Virginia.

De ste llos de Luz

Pam e la Constable

Nadh ari Narrativa, 6

Icaria e ditorial

ISBN

9 78-84-7426-9 52-9

Pag. 352

Pvp 18,00 €

pàgina 3 - m ate rials i paraule s pe r... núm . 81 m aig 2008

Pe r altra banda, coincidint am b

e l de sè anive rsari de ls Acords de

Pau de Dive ndre s Sant a Irlanda

de l Nord, e s va pre se ntar e l

docum e ntal de Batabat (am b e l

suport de TV3 i Eusk al Te le bista)

Dium e nge a le s 5, sobre e l pape r

clau de ls pre sos polítics e n e l

procés de pau irlandès. Es va

pre e stre nar a Barce lona e n e l

m arc de l III Z ine m aldia –

Fe stival de Cine m a Basc de l

ce ntre cultural Eusk al Etxe a, i

e s va pre se ntar a dive rsos locals

de Barce lona am b la pre sència

d’un de ls e xpre sos q ue protago-

nitze n e l docum e ntal.

El docum e ntal és e l re trat de l

pas d'h om e s de gue rra a h om e s

de pau. Séanna W alsh , e xlíde r

de l’IRA, i Billy McQuiston,

e xlíde r de l’UDA, són la h istòria

viva de l conflicte , i la clau de la

se va re solució. Ells, de s de la

pre só van se r e ls prim e rs a

parlar de pau, de sprés d'anys de

protagonitzar la gue rra. El se u

pape r és e sse ncial tam bé e n la

re conciliació i la pau duradora.

El docum e ntal tracta de s de la

se va pre sa de consciència fins al

se u allibe ram e nt, passant pe l

q ue suposa e m punyar una arm a

il•le gal i com e tre un ate m ptat,

la vida e n clande stinitat, l'e ntra-

da a la pre só, le s lluite s a la pre -

só, la se va form a d'organitzar-

se , la tortura, le s vague s de fam ,

l'im puls a la pau, le s ne gocia-

cions, la re lació am b fam iliars,

víctim e s i m e diadors, la noviolèn-

cia, e l pe ne dim e nt i e l futur.

Es tracta d'un punt de vista q ue

no s'h avia tractat m ai abans de

m ane ra aprofundida i q ue va se r

cabdal no nom és pe r de ixar le s

arm e s a Irlanda de l Nord, s inó

tam bé pe r m ante nir la pau

e ncara ara.

El procés de pau a Irlanda de l

Nord va suposar la sortida de la

pre só e n dos anys d'uns q uatre -

ce nts pre sos conde m nats pe r

te rrorism e .

Es pot e ntrar a youtube pe r

ve ure e l traile r o a la w e b de

TV3 pe r ve ure e l tre ball se nce r,

de q uasi una h ora de durada.

w w w .tvcatalunya.com /vide os/373

349

Paraule s de s d'un altre punt de m ira

Re be ca Tom ás

pàgina 4 - els nostre s te m e s núm . 81 m aig 2008

La de spe sa m ilitar de l 2008 a l’Estat e spanyol

Els pre ssupostos pel 2008, e n

el se u conjunt, re pre se nte n

l'astronòm ica xifra de

18.9 10.031.000 d’e uros.

51,81 m ilions d'e uros diaris,

cosa q ue e q u ival a 422 e uros

l'any pe r h abitant de l'Estat

(ve ge u Taula 1). Pe re Orte ga.

“Mate rials de Tre ball” núm .

33 (fe bre r 2008)

Entre e ls article s q ue publiq ue n

e ls col•laboradors de l Ce ntre

d’e studis pe r la pau J. M. De làs

de Justícia i Pau (h ttp://w w w .

justiciaipau.org/ce ntre de las/),

cada any, Pe re Orte ga, e n

publica un, s i m és no, sobre e l

Proje cte de pre ssupostos de

l'Estat e spanyol. L'anàlisi q ue

se ’n de sprèn se rve ix pe r te nir

dade s clare s i fiable s sobre la

de spe sa m ilitar re al de l’Estat

inclosa e n e ls pre ssupostos

corre spone nts.

La m ajoria d’e stats te ne n una

de spe sa m ilitar m olt supe rior a

la de l Ministe ri de De fe nsa, pe r

la q ual cosa, d’acord am b e ls

crite ris , tant de l’OTAN com de l

SIPRI d’Estocolm (institut d’in-

ve stigació pe r a la pau q ue publi-

ca un anuari de l q ual, e nguany,

la Fundació pe r la Pau n’h a

e ditat la ve rsió catalana) l’anà-

is i s'ajusta al crite ri d'incloure

aq ue lle s partide s m ilitars q ue e s

trobe n re partide s pe r altre s

m iniste ris (classe s passive s m ili-

tars; le s q uote s socials de ls m ili-

tars de l'Institut Social de le s

Force s Arm ade s; la R+ D m ilitar

q ue e s com ptabilitza e n e l Minis -

te ri d'Indústria; la contribució a

l’OTAN de l Ministe ri d'Exte riors;

e l cos param ilitar de la Guàrdia

Civil, a càrre c de l Ministe ri de

l'Inte rior). Pe re Orte ga, a m és,

afe ge ix la part proporcional de ls

inte re ssos de l'e nde utam e nt de

l'e stat e n De fe nsa, im portant pe r

l’alt pe rce ntatge de dicat a le s

inve rsions m ilitars.

La de spe sa m ilitar total, e nglo-

bant le s partide s e sm e ntade s

re partide s pe r la re sta de m inis -

te ris , augm e ntarà un 5,38%

re spe cte a l'any 2007 i re pre -

se nta al voltant d’un 10% sobre

e l total de l pre ssupost de l'Estat.

Un 1,69 % de l PIB pe r al 2008.

Le s inve rsions pe r a De fe nsa

re pre se nte n e l 16,71% de l total

de le s inve rsions de l’Estat

(4.080 m ilions d’e uros).

Si s'obse rva la Taula 2, s'apre cia

l'e norm e pe s de ls aspe cte s

m ilitars sobre e l total d'inve r-

s ions de l Pre ssupost de l'Estat

e spanyol. Inve rsions q ue cada

any van de stinade s al de se n-

volupam e nt de nous e q uips d'ar-

m am e nts, bona part e n e l m arc

de col•laboració am b altre s

països e urope us: l'avió de

com bat Eurofigth e r, l'h e licòpte r

de com bat Tigre , e ls m íss ils Iris

i Taurus, l'avió de transport m ili-

tar A400-M, i alguns de nous

q ue sorge ixe n, com e l ge gantí

pàgina 5 - els nostre s te m e s núm . 81 m aig 2008

Obús de 155 m m o e ls

vaixe lls de proje cció e s -

tratègica, de se m barca-

m e nt i prove ïm e nt BAC i

BAM pe r proje ctar inte r-

ve ncions m ilitars a l'e x-

te -rior, q ue units a la

re sta d'arm am e nts re -

pre se nte n una sagnia

pe r a l'e conom ia de l

país.

De le s inve rsions la

principal partida és la

de dicada a R+ D m ilitar,

q ue e s com ptabilitza e n

e l capítol VI d’inve rsions

de ls pre ssupostos i re -

pre se nta una cinq ue na

part (17,82%) de l total

de la R+ D de l'Estat

(Taula 4), de stinada a

le s nove s arm e s q ue e s

fabriq ue n a Espanya, la

q ual continua sorgint,

de m ane ra ine xplicable ,

de l Ministe ri d'Indús-

tria, Com e rç i Turism e , i e l se u

de stí és prove ir d'ajude s le s

indústrie s q ue le s de se nvolupe n.

H o de nuncie m any re re any, és

una m ane ra e ncobe rta de sub-

ve ncionar m itjançant re cursos

públics le s e m pre se s privade s. I

llança se riosos dubte s de s d'un

punt de vista e conòm ic, pe rq uè

inve stigar pe r produir arm am e nt

re sulta de dubtosa e ficiència,

pe r m olt q ue h o afirm in e ls

de fe nsors de l m ilitarism e , a

causa de l m olt discutible transva-

sam e nt de la te cnologia m ilitar

pe r a l'ús civil. I m oralm e nt re -

provable de s de l punt de vista

social, ja q ue aq ue sta m ate ixa

inve stigació de dicada a usos ci-

vils aportaria m és be ne ficis .

D'aquí la nostra crítica a la

ine ficiència e conòm ica de ls

producte s q ue s'inve stigue n, pe r-

q uè no de se nvolupe n be ne ficis

d'e conom ia d'e scala i és dubtós

q ue produe ixin un transva-

sam e nt de te cnologia a la in-

dústria civil. Malgrat això, e s

continua ajudant le s indústrie s

de gue rra m itjançant uns re cur-

sos q ue , de re torn, e s com pta-

bilitze n com un ingrés i am a-

gue n un dèficit m és gran de l

pre ssupost públic.

La de spe sa m ilitar a l’Estat

e spanyol és, any re re any, un

e norm e pou ne gre on e s

diposite n re cursos se nse raó

apare nt q ue h o justifiq ui. Quins

són e ls pe rills i am e nace s q ue

re caue n sobre e l te rritori

e spanyol pe r justificar aque ste s

m ilionàrie s xifre s? Aque sta

situació m és aviat obe e ix a la

inèrcia i dinàm ica e n q uè e s

troba im m e rs l'Estat e spanyol a

causa de ls com prom isos de -

rivats d'e star associat a l'Aliança

Atlàntica i a l'incipie nt pol m i-

litar q ue s'e stà cre ant a l'inte -

rior de la Unió Europe a, q ue

dispare n la de spe sa m ilitar de ls

països m e m bre s e n am bdue s

e structure s m ilitars i q ue , am b

e ls EUA al capdavant, e m pe nye n

la de spe sa m ilitar m undial a le s

xifre s de l final de Gue rra Fre da

(1.150.000.000.000 de dòlars

anuals e l 2005). Una boge ria

q ue nom és be ne ficia le s butxa-

q ue s de l’anom e nat "com ple x

m ilitar industrial", conglom e rat

on e s barre ge n e ls inte re ssos i

corrupte le s de ls accioniste s de

le s indústrie s de gue rra i

d'alguns m ilitars i polítics.

Pode u lle gir l’article de Pe re

Orte ga se nce r a:

h ttp://w w w .justiciaipau.org/ce ntr

e de las/m odule s.ph p?op=m odloa

d& nam e =Ne w s& file =article & s id

=470

pàgina 6 - le s cose s q u e e ns afe cte n núm . 81 m aig 2008

LA CH ACON, UNA PACIFISTA (?) A DEFENSA

La Moncloa h a e sde vingut e l

nou m ostrador de la de m ocràcia

i la m ode rnitat e urope a q uan e l

passat dia 12 e l se nyor Z apate ro

va anunciar la nova com posició

de l gove rn pe r a la nova le gis -

latura. Com a fe m inista i anti-

m ilitarista nom és puc fe r q ue

posar-m e le s m ans al cap! No

nom és m ante nim un M iniste rio

de De fe nsa, lle gat fe ixista i pa-

triarcal (i q ue e vide ntm e nt, e n

e l conte xt q ue te nim , no e spe -

rava ve ure de saparèixe r), s inó

q ue , a m és, anom e ne n pe r pri-

m e r cop una dona al capdavant

d’un m iniste ri q ue e s basa e n

una conce pció be l•licista de la

de fe nsa.

Molte s crítiq ue s h e m se ntit

aque sts die s pe r part de ls

se ctors m és re accionaris de l

m ilitarism e de lle gat franquista,

pe rò cal fe r sabe r al se nyor

Z apate ro i a tot e l se u e q uip q ue

no nom és a la dre ta e spanyola

se li re m oue n e ls bude lls (a-

te nció! se nse afany de vole r-nos-

h i barre jar!) I és q ue h a e stat la

gota q ue ve sa e l got si fe m un

bre u re corre gut de com l’e xèrcit

a sabut tam bé aprofitar-se de

le s done s com a força h um ana.

De form a ge ne ralitzada, al llarg

de la h istòria e ls e xèrcits h an

m antingut le s done s al m arge

de ls afe rs arm ats, i e n tot cas,

te nint-nos com a e xèrcit de

re se rva pe r a m ante nir l’e co-

nom ia de gue rra o assum ir tas-

q ue s d’inte ndència e n pe ríode s

de gue rra, com e n e l cas de la II

Gue rra Mundial e n alguns

països e urope us. Tot ple gat

pe rq uè de s de se m pre e ls rols

de gène re h an conside rat q ue

le s done s ére m pacifiq ue s pe r

naturale sa (e spe cialm e nt de -

te rm inat pe r la nostra capacitat

de ge star i parir) i e ls h om e s

uns ésse rs forts i vale nts vin-

culant-los a l’im aginari d’h om e s

gue rre rs de fe nsors de la pàtria

(am b p de patriarcat). A aque s -

te s alçade s no cal dir q ue h i h a

done s i h om e s pe r a tot; si m és

no, pode m pre ndre com a e xe m -

ple , e n e l m om e nt e n q uè al

19 88 e s prom ulga e l Re ial

De cre t m itjançant e l q ual e s

re gula la incorporació de le s

done s a le s nove s force s ar-

m ade s profe ss ionals d’Espanya,

com algune s done s de cide ixe n vo-

luntàriam e nt i am b orgull apro-

fitar la pre sum pta avine nte sa.

Això sí, potse r cal fe r una

re fle xió h istòrica-social pe r e n-

te ndre pe rq uè, de cop, aq ue st

inte rès tan apare ntm e nt noble

de donar-nos e l dre t pe r e xe rcir

carre ra m ilitar… Així, cal pe nsar

q ue am b la fi de l se rve i m ilitar

obligatori pe r als h om e s i la

profe ss ionalització de l’e xèrcit,

e l gove rn e s va e nfrontar a un

gran re pte : la poca acollida so-

cial de l cos m ilitar e n e ls

darre rs anys (e spe cialm e nt a

través de l cre ixe nt nom bre de

jove s insubm isos o q ue s’aco-

llie n a la pre stació social subs-

titutòria) i e ls baixos índe xs d’a-

llistam e nt a le s nove s force s

arm ade s profe ss ionals. Aque sta

m anca de pe rsonal, afe gint e l

de bat e m e rge nt sobre la

im plantació de las tan cone -

gude s polítiq ue s d’igualtat ofi-

cialiste s (de le s q uals e l Instituto

de la Muje r és un de ls m àxim s

organism e s re sponsable s de la

confusió e n la q ue vivim ), e l

gove rn va ve ure e n le s done s un

filó e xe m plar pe r a cobrir un

bon continge nt de place s va-

cants. De be n se gur q ue a tote s

e ns ve ne n al cap aque sts

fantàstics anuncis a la pre m sa i

a la te le visió de done s ve stide s

am b uniform e , guape s, jove s i

som rie nts, e n un prim e r pla i

die nt-nos “asce nde rás e n igual-

dad de oportunidade s”... A

m olte s de nosaltre s se ’ns posa-

ve n e ls pèls de punta, i és clar,

ni gane s de provar una e xpe -

riència d’asce ndir e n igualtat

d’oportunitats, potse r no e ns

acabàve m de se ntir tan ide nti-

ficade s pe l fe t q ue no ére m ni

tan guape s ni tan som rie nts com

e lle s. Cal dir q ue de la m ate ixa

m ane ra q ue e l gove rn e ns va

conce bre com a aparador de la

m ode rnització de l’e xèrcit, q uan

se m bla se r la nostra pàtria

e ncara e stava a la cua d’Europa,

tam bé uns anys m és tard e s va

re gular la incorporació de

pe rsone s im m igrade s, se m pre

de s de la òptica d’om plir pe r

am agar la cris i d’allistam e nts

am b una conce pció utilitarista

de le s pe rsone s.

En aque st te m ps e ls m ovim e nts

antim ilitariste s, i tam bé alguns

grups fe m iniste s (pe rq uè re cor-

de m q ue e l fe m inism e aglutina

corre nts fins i tot antagòniq ue s

e n te m e s com aque st q ue e ns

ocupa) s’h an posicionat e n con-

tra d’aque sta política d’incor-

poració de le s done s a le s force s

arm ade s. En prim e r lloc pe rq uè

de s de l m ovim e nt antim ilitarista

la prioritat h a e stat se m pre fe r

de saparèixe r e ls e xèrcits i de s -

m ilitaritzar e l nostre e ntorn. En

aque st se ntit, grups com le s

done s de l MOC, e l Grup An-

tim ilitarista de Carabanch e l, o

le s done s de la Re vista En Pie

de Paz, e ntre m oltíss im e s altre s

ve us, h an e stat le s pione re s e n

de nunciar q ue la incorporació

de le s done s a l’e xèrcit no és

m és q ue la política d’utilitzar e ls

cossos de le s done s pe r l’apara-

dor d’una falsa política de la

igualtat d’oportunitats. Així m a-

te ix, e ns incloue n dins e ls as-

sum pte s nacionals de de fe nsa

pe rò un cop e lls (la institució

m asclista i autoritarista) h a de -

cidit q uin m ode l de de fe nsa h e m

de te nir i de q uina m ane ra le s

done s e ns h e m d’im plicar pe r a

se r autèntiq ue s patriote s (un

cop m és, am b p de patriarcat!).

I am b tot això arribe m a l’abril

de 2008. I s i ja e stàve m alarm a-

de s ara nom és e ns h a faltat q ue

la Sra. Carm e Ch acón acce pti

e ncapçalar e l ditxòs m iniste ri

am b tant de gust com e ns m os-

tre n le s se ve s prim e re s de cla-

racions i le s fotos a m ode de “re -

vista de l cor”, passe jant-se da-

vant le s trope s o code jant-se

am b e ls soldats a la base q ue e l

gove rn té a l’Afganistàn. Se m -

bla se r q ue la Ch acón h a de se r

l’e m ble m a de le s done s e s -

panyole s, la nova top m ode l de

le s done s m ode rne s d’Espanya.

I davant d’això jo nom és e m puc

ale grar d’una cosa: tot i q ue la

nova m inistra h agi fe t públic

q ue és una pe rsona pacifista,

pe r fortuna nostra, s i m és no, té

la de cència de re conèixe r q ue

no e s conside ra antim ilitarista...

Pilar Palacio

pàgina 7 - conflicte s "oblidats" núm . 81 m aig 2008

pàgina 8 - la contraportada núm . 81 m aig 2008

De s de 19 9 7, s i m és no, Tarragona ve

acollint re gularm e nt e n e l se u port

vaixe lls m ilitars de l'OTAN i de la VIa

Flota de ls EUA, se nse cap control sobre

e l se u tipus d'ar-m am e nt i am b la

possibilitat q ue alguns s iguin de

propulsió nucle ar. Joan Miq ue l Nadal i

Lluís Badia, e n aq ue ll m om e nt, alcalde

de la ciutat i Pre s ide nt de l'Autoritat

Portuària, re spe ctivam e nt, van lide rar

una cam panya, q ue va incloure ge stions

am b autoritats m ilitars a W ash ington i a

Madrid, pe r tal que Tarragona

e sde vingués se u logística de ls vaixe lls de

la VIa Flota de ls EUA. En aque ll m om e nt

l’e q uip de gove rn de l’Ajuntam e nt, q ue

va m ostrar e l se u suport a la cam panya,

e stava form at pe r re pre se ntants de CiU i

de l PSC. Els argum e nts pe r im pulsar la

cam panya e s van basar e n suposats

be ne ficis e conòm ics pe r a la ciutat.

Poste riorm e nt e ls argum e nts h an donat

pas a d'altre s q ue e ns pre se nte n e ls

vaixe lls de gue rra com a garants de

suposade s ope racions "h um anitàrie s".

Més re ce ntm e nt, uns i altre s fan

re fe rència a "obligacions de rivade s de

conve nis bilate rals e ntre Estats". Abans

q ue e ls ate m ptats de l’11-S justifiq ue ss in

l’adopció de “m e sure s de se gure tat” i

re striccions de le s llibe rtats civils, e ls

argum e nts e sm e ntats e s van barre jar

am b l'e spe ctacle de ve ure m àquine s

flotants sofisticade s o com èdie s

propagandístiq ue s sobre volunta-riosos

m arins q ue fan tasq ue s socials.

Finalm e nt, la e xpe riència dram àtica de

poble s oprim its com l'iraquià i l'afganès -

conve rtits e n víctim e s de "danys

col•late rals"- m ostra la crua re alitat i fa

caure la disfre ssa: e ls vaixe lls i e ls se us

tripulants no són m és q ue e ine s de

m atar. Le s e scale s q ue fan le s

e m barcacions e stan conside -rade s de

rutina, utilitzant e ls se rve is portuaris pe r

aprovisionam e nt i pe r fe r le s re paracions

q ue conside rave n adie nts, a banda

d'ope racions m és opaque s q ue , clar e stà,

no transce nde ixe n. En aque st se ntit, i

com a e xe m ple , e ns h e m assabe ntat de

transports de trope s utilitzant port i

ae roport de l Cam p de Tarragona,

m aniobre s m ilitars am b instal•lació de

cam pam e nts e n e l port i transports

m ilitars am b tre n i, com no, de la visita

constant de vaixe lls de gue rra provine nts

de l’Iraq . La pre sència de ls vaixe lls de la

VI Flota de ls EUA i de l'OTAN no e ns

agrada pe l q ue suposa de m ilitarització

de la ciutat; pe r la nostra disposició a

viure se nse la prote cció de ls arm am e nts;

pe rq uè no cre ie m e n la força pe r a

vènce r s inó m és aviat e n e l diàle g pe r a

convènce r; i pe r la m anca d'infor-m ació i

e l se cre tism e inh e re nt a la lògica m ilitar

q ue , a m és, com porte n riscos im portants

pe r a la població. Pe nse m q ue la Pau i la

se gure tat de ls nostre s fam iliars, am ics i

ve ïns són m assa im portants pe r de ixar-

le s e n m ans de ls polítics profe ss ionals

q ue sovint nom és e s pre ocupe n

d'aconse guir q uote s de pode r pe r posar

al se rve is de ls se us inte re ssos pe rsonals

o de grup.

Si cre us q ue te ns alguna cosa a dir

vine cada prim e r dium e nge de m e s

a le s 12 h a la Plaça de la Font a

Paraule s pe r la Pau

Manife st "Paraule s pe r la Pau"

Pinture s de gue rra

Pe nsava fa uns die s sobre la

ne ce ss itat q ue 7 pe rsone s, m a-

jors d’e dat i ple nam e nt cons-

cie nts de ls se us acte s, al m e nys

e n apare nça, s’h ague ss in de ti-

rar un cube ll de pintura plàstica

de color ve rm e ll a sobre pe r

de nunciar la pre se ncia de m ili-

tars al saló d’e nse nyam e nt de l

nostre pe tit país. Re alm e nt cal

cridar l’ate nció així?

Si fe m una m ica d’h istòria

antim ilitarista, d’e star pe r casa,

e l re sum d’accions pe r cridar

l’ate nció sobre e l m ón m ili-

tarista e n q uè vivim , passa pe r

fe r e l pallasso e n dife re nts e sde -

ve nim e nts m ilitariste s com de s -

filade s o jure s de bande re s, pe r

ocupar am b te nde s de cam panya

le s dife re nts place s de l país, pe r

ocupar balcons institucionals

se nse h ave r s igut convidats prè-

viam e nt, re pintar variade s an-

dròm ine s i artilugis m ilitars i

m ilitariste s, ocupar garite s de

case rne s e n ús, e ntrar i q ue dar-

se pe r le s se us de l’Age ncia Tri-

butaria e n ple na cam panya

d’obje cció fiscal, de ixar un bon

coixí d’e xcre m e nts anim als da-

vant de case rne s, re partir e l

be ne fici de la gue rra, runa, da-

vant de se us bancàrie s , de s -

pilotar-se e n m ultitud de llocs,

e n fi…

Vull dir q ue la llista de fe r patot-

xade s pe r de m anar la fi de ls e -

xe rcits és llarga i, m alaura-

dam e nt, inte rm inable . I no se m -

bla q ue tinguin l’e fe cte de s itjat,

a te nor de l q ue l’Estat e spanyol

e s gastarà e nguany e n de spe sa

m ilitar: 51 m ilions d’e uros diaris

e n finançar tan m acabra finalitat.

1200 caràcte rs de sprès m ’adono

q ue no nom és no tinc re sposta

pe r a la pre gunta form ulada,

s inó q ue , a m és, tinc un altre

dubte : re alm e nt se rve ix de q ue l-

com cridar l’ate nció, s igui com

sigui? I de sprés de l’e num e ració

d’accions nom és tinc una ce rte -

sa: la viole nta form a d’actuar de

le s dife re nts force s arm ade s q ue

h e m tingut l’oportunitat de

conèixe r al llarg de le s accions

e num e rade s abans.

Ens agradaria tant no h ave r-nos

de tirar pintura plàstica pe l cap,

q ue de ixe ss in e n pau a toth om ,

q ue e s dissolgue ss in... No sa-

be m q uan se rà possible , nom és

sabe m q ue continuare m la

re ce rca. M ilions de víctim e s

civils i innoce nts h o de m ane n

diàriam e nt.

La m e m òria invisible

Toni Alvare z