ÍNDEX................................................

1. Definició de narrativa2. Origen de la narrativa:

l’epopeia3. Classificació de la

narrativa4. Elements formals de la

narracióa) El narrador i el punt de vistab) Els personatgesc) L’espaid) El temps

INTRODUCCIÓ A LA LITERATURA

LA NARRATIVA

UNITAT 1

Elements generals que comparteixen totes les obres narratives:

• Personatge permanent : El protagonista és necessari per aconseguir la unitat d’acció de l’obra narrativa.

• Procés temporal: Successió d’accions i esdeveniments imprevisibles que modifiquen la situació inicial, porten al personatge cap a una situació problemàtica i porten cap al final.

• El sentit moral: L’autor vol transmetre un ensenyament moral.

La narrativa és el gènere literari al qual pertany les obres que expliquen una

història de ficció protagonitzada per uns personatges en un lloc i

temps determinats.

1. DEFINICIÓ DE NARRATIVA

• Segle VIII a C. Epopeia Tradicional• Relata accions heroiques i sobrenaturals

(divinitats gregues). Literatura oral.• La Ilíada i L’Odissea d’Homer són les

primeres composicions narratives (èpiques) de la cultura occidental.

• Segle I a C. Epopeia culta• L’epopeia tradicional n’és el model• L’Eneida de Virgili és la mostra més

antiga. • Edat Mitjana. Les cançons de gesta (èpica

medieval) i els llibres de cavalleries.• Són la base de la narrativa moderna.• Parlen de fets històrics amb elements

llegendaris, narrats per joglars davant tot tipus de públic.

• A partir del Renaixement (XV i XVI) l’epopeia culta serà conreada per diversos autors. Jacint Verdaguer (XIX) escriu L’Atlàntida i el Canigó.

Evolució de la narrativa a través dels segles.

2. ORIGEN DE LA NARRATIVA

3. CLASSIFICACIÓ DE LA NARRATIVA

En prosa distingim bàsicament dos tipus de composició narrativa:

• La novel·la: • llargària considerable, • trama complexa, • presenta temes, estils i tècniques molt variades.• Segons el contingut, les novel·les se solen classificar en subgèneres:

• Novel·les d’aventures, de terror, rosa, policíaca, ciència-ficció, històrica...

• Conte: • narració breu, • trama senzilla i lineal. • Tipus de conte:

• Conte literari culte • Conte popular (rondalla: conte per a infants amb finalitat moralitzadora/ llegenda: fet històric

deformat per la imaginació popular).

• Quadre de costums:• De caire popular i narra ambients, costums i personatges populars.

4. ELEMENTS FORMALS DE LA NARRACIÓ

a. El narrador i el punt de vistaEl narrador: És la veu que ens conta la història. • Tipus de narrador segons el punt de vista que adopta:

• Punt de vista extern: • S’explica en tercera persona.• És una veu anònima que contempla els fets sense participar-hi.• TIPUS

• Narrador omniscient• Narrador objectiu

• Punt de vista intern: • S’explica en primera persona. • El narrador se situa dins de la història. • TIPUS

• Narrador protagonista, • Narrador testimoni i • Narrador múltiple.

b. Els personatges

Tècniques de caracterització:

• Caracterització directa: Quan la veu narrativa enumera les característiques físiques o psicològiques dels personatges.

• Caracterització indirecta: Quan el lector es forma una idea dels personatges per la manera que tenen d’actuar i pel que diuen.

El grau de complexitat:

• Estàtics/Dinàmics: Els primers no evolucionen, els segons canvien a mesura que passa l’acció.

• Rodons/Plans: Complexos i imprevisibles /senzills de caràcter

La funció (el paper i la importància)

• Principals: Protagonista o personatge central i antagonista que vol impedir que arribi a l’objectiu.

• SecundarisNomés participen en una part de les accions

• Col·lectius: Conjunts de persones que actuen com si fossin un personatge més.

La veu dels personatges:La representació del que diuen els personatges es pot fer per tres procediments

• Estil directe: reproducció literal de les paraules dels personatges.(diàleg, monòleg, monòleg interior)

• Estil indirecte: el narrador reprodueix les paraules dels personatges

• c.L’espaiLloc on esdevenen els fets i accions.

L’espai sol presentar-se a través de la descripció, que pot ser • objectiva (tal i com és) • subjectiva (ja hi entren els sentiments).

• Temps extern: Es refereix al temps de l’escriptor (valors culturals, estètics) i al temps històric que permet situar l’acció narrativa.

• Temps intern: Es refereix al • temps de la història (durada acció) i • temps del discurs • Ritme: varia segons si es tracta de descripció, monòleg

interior,• Ordre: direcció temporal que prenen els fets:

• Ordre lineal: plantejament-nus-desenllaç• Alteració mitjançant la retrospecció, anticipació, in media

res.

4. EL TEMPS