CURS DE MONITORS

MÒDUL 3ENTRENAMENT ESPORTIU II

UNITAT 1UNITAT 1

COORDINACIÓ

2

UNITAT 1

COORDINACIÓ

El futbol és un esport que es desenvolupa en

un entorn variable, és a dir, el futbolista està

contínuament resolent problemes motrius en

situacions diferents (a vegades ha de saltar

amb una cama, a vegades ha de tocar la

pilota amb l’exterior del peu canviant de

direcció, a vegades té un defensor a la dreta i

ha de posar el cos al mig, etc.). Aquesta

Les habilitats motrius pròpies dels esports

col·lectius (habilitats obertes, de regulació

externa, predominantment perceptives i

contínues) sempre es donen en una situació

de joc amb presència de companys i

adversaris. Això implica que les capacitats

coordinatives utilitzades pels esportistes en

les diferents habilitats motrius estan

variabilitat de situacions que planteja el joc

del futbol, fa que els futbolistes hagin de

resoldre correctament problemes motrius

molt diferents (Lago i López, 2001).

Com és possible entrenar-ho?

Un primer pas per aconseguir que un

futbolista sigui capaç d’executar les seves

accions motrius ajustades a les necessitats

de cadascuna de les situacions que es donen

en el joc és entrenant la coordinació.

determinades pel tractament de la

informació que el jugador realitza en el joc

(Lago 2001), es a dir, que el jugador ha de

mirar el que passa en el joc. El jugador de

futbol executa les seves accions en funció del

desenvolupament del joc, el que significa que

abans d’executar ha de pensar les solucions i

per tant, qualsevol acció motriu està

subordinada a les decisions tàctiques del

jugador (Lotina i Domínguez, 2009).

3

UNITAT 1

COORDINACIÓ

Quines avantatges té entrenar la

coordinació?

La importància de l’entrenament coordinatiu

ha quedat àmpliament justificada. Riera

(2005) descriu la coordinació com una

capacitat que permetrà aprendre amb major

facilitat noves habilitats motrius. Això vol dir

què, una persona que tingui una bona

- Potencien la individualitat

Entrenament de la coordinació

En relació a l’entrenament de la coordinació,

podem entrenar dos grans blocs:

l’entrenament de les habilitats motrius

bàsiques i l’entrenament de les habilitats

motrius específiques.

coordinació, tindrà posteriorment una major

facilitat per aprendre a jugar a futbol.

L’entrenament coordinatiu també pot ajudar

a desenvolupar altres aspectes (Massafret i

Serrés, 2005):

- Faciliten l’aprenentatge del gest tècnic

- Afavoreixen l’eficiència del moviment

- Possibiliten l’adaptació del moviment a les

condicions de l’entorn

- Apropen l’acció real a la desitjada

- Estimulen la creativitat

motrius específiques.

Les habilitats motrius bàsiques són aquelles

que els permeten relacionar-nos amb el medi

(camp de futbol), és a dir, aquelles que ens

permeten córrer, saltar, frenar, etc. (Riera,

2001). L’entrenament d’aquest grup habilitats

ens permetrà adquirir una motricitat pròpia

pel futbol. El jugador ha de moure’s com un

jugador de futbol, per això tindrà el centre de

gravetat baix, mourà les cames ràpid,

accelerarà, frenarà i canviarà de direcció amb

molta facilitat.

4

UNITAT 1

COORDINACIÓ

Habilitats bàsiques del jugador:

�Desplaçaments: diferents tipus de

desplaçaments en variades direccions.

�Recolzaments: accions amb recolzaments

ràpids en variades direccions.

�Arrancades i frenades: Sortides i frenades

ràpides des de diferents posicions.

�Canvis de direccions: canvis en la direcció

grans i ràpids, amb pocs recolzaments.

�Salts: saltar de diferents formes

�Equilibri: mantenir una posició equilibrada

estàtica durant pocs segons. Mantenir

l’equilibri en accions de desequilibri.

�Girs: girar en els diferents eixos.

L’altre gran grup d’habilitats que haurem

d’entrenar són les habilitats motrius

específiques. Entenem com habilitats motrius

específiques aquelles habilitats motrius

pròpies del futbol que ens permeten

relacionar-nos amb la pilota.

Habilitats especifiques del porter:

�Recepció: blocar o aturar la pilota amb les

mans.

�Estirada: aturar o desviar la pilota en

posicions laterals.

�Llançament: passar la pilota amb les mans.

Estratègies didàctiques

L’entrenament coordinatiu es realitzarà a

través de les següents estratègies

didàctiques: Els recorreguts (A) i el Jocs (B).

5

UNITAT 1

COORDINACIÓ

A.1.Recorreguts d’habilitats motrius

bàsiques

- El jugador realitzarà una seqüència

d’habilitats bàsiques d’un temps inferior a 10

segons.

- En els recorreguts s’utilitzarà material

(cèrcols, piques, cons, etc.) per passar, saltar,

esquivar, etc.

d’habilitats específiques en la que una

determinada habilitat específica (pe. regat)

que serà el contingut d’entrenament

- El recorregut no excedirà de 15 segons per

tornar a la filera.

- Les fileres sempre seran curtes. Per això

podem tenir construït més d’un circuit o

donar pas ràpid als executants, sense queesquivar, etc.

- Les fileres sempre seran curtes. Per això

podem tenir construït més d’un circuit o

donar pas ràpid als executants, sense que

s’enganxin.

- Es variarà sovint algun dels elements del

circuit.

- Tenir en compte el canviar de filera si l’acció

d’una és diferent a la de l’altre.

A.2.Recorreguts d’habilitats motrius

específiques

- El jugador realitzarà una seqüència

donar pas ràpid als executants, sense que

s’enganxin.

- Es variarà sovint algun dels elements del

circuit.

6

Habilitat motriu bàsica (desplaçament) i habilitat

motriu específica (regat)

UNITAT 1

COORDINACIÓ

B1.Jocs d’habilitats motrius bàsiques

- Es realitzaran jocs de persecució sense

pilota.

B2.Jocs d’habilitats motrius

específiques

- Opció A. Es realitzaran adaptacions de jocs

Les tasques que pretenguin desenvolupar les

capacitats coordinatives haurien de tenir les

següents característiques (Seirul·lo, 1998

Joc d’habilitats motrius

específiques (protegir i robar)

- Opció A. Es realitzaran adaptacions de jocs

on s’inclourà la pilota jugada amb els peus de

forma que es pugui treballar com a objectiu

una habilitat motriu específica.

- Opció B. Es realitzaran jocs d’oposició amb

menys de 3 defensors i/o menys de 3

atacants on es pugui treballar com a objectiu

una habilitat motriu específica.

següents característiques (Seirul·lo, 1998

citat a Lago, 2001):

�Identificar els elements propis i de l’entorn

més significatius per portar a terme les

habilitats entrenades.

�Desenvolupar les habilitats en situacions

variades de decisió.

�Realitzar gestos esportius variats ajustats a

les demandes de la situació

�Utilitzar estratègies d’avaluació i

autoavaluació per part de l’esportista

7

Joc d’habilitats bàsiques (tocar i

parar)

UNITAT 1

COORDINACIÓ

Consideracions metodològiques

L’entrenament de les capacitats coordinatives

hauria de seguir un doble criteri metodològic

(Romagosa, 2004).

El primer criteri és el de variabilitat de la

pràctica (Meinel i Schnabel, 1987; Manno,

1991), on l’entrenador a través dels diferents

El segon criteri és el d’estabilitat en l’execució

en entorn variable. És a dir, el futbolista ha

de ser capaç de mantenir determinats

aspectes de l’execució estables, malgrat les

circumstàncies del joc siguin variades

(Romagosa, 2004). Els elements quer cal

mantenir estables (consignes) són els

següents:1991), on l’entrenador a través dels diferents

tasques i jocs d’entrenament proposa una

pràctica variada en relació als següents

aspectes:

- Possibilitats de variació en la forma de

realitzar el moviment i de combinar

moviments amb altres moviments.

- Possibilitats de variació en les condicions

externes dels exercicis, sobretot espaials i en

les variacions de les condicions temporals.

Variacions en la recerca de la informació i en

la presa decisions.

següents:

Estabilitat en l’execució:

-Habilitats motrius especifiques:

- Les consignes determinades per

cada habilitat en les sessions de

planificació.

-Habilitats motrius bàsiques:

- Alta freqüència en els recolzaments,

molt poc temps de contacte amb el

terra (reactivitat).

- Canviar de direcció ràpid i amb pocs

recolzaments.

8

UNITAT 1

COORDINACIÓ

- Centre de gravetat baix.

- Mantenir una posició equilibrada,

etc.

Referències

Jorge, J. (2002). “Flexibilidad y coordinación”.

Dins: López, P. et alter (2002). Manual de

educación física y deportes. Barcelona: Ed.

"Criterios metodológicos para las tareas de

entrenamiento de la técnica". Training fútbol,

núm. 162, p. 14-21.

Manno, R. (1991). Fundamentos del

entrenamiento deportivo. Barcelona:

Paidotribo.

educación física y deportes. Barcelona: Ed.

Océano.

Lago, C. (2001). "El entrenamiento de las

capacidades coordinativas en el fútbol".

Training fútbol, núm. 61, p. 36-46.

Lago, C. i López, P. (2001). “Las capacidades

coordinativas en los juegos deportivos

colectivos. El balonmano”. Lecturas:

Educación Física y Deportes.

Lotina, M. A. i Domínguez, E. (2009).

Massafret, M. i Serrés, R. (2005). Estrutura

Coordinativa. Máster Professional en

Deportes de Equipo (no publicado).

Meinel, K. i Schnabel, G. (1987). Teoria del

movimiento. Buenos Aires: Stadium.

Riera, J. (2001). “Habilitats esportives,

habilitats humanes”. Apunts Educació Física i

Esports, núm. 64, p. 46-53.

Riera, J. (2005). Habilidades en el deporte.

9

UNITAT 1

COORDINACIÓ

Barcelona: Inde.

Romagosa, C. (2004). L’aprenentatge del bloc

motriu d’un esport d’equip. Universitat de Vic

(no publicat).

10