LA DIVERSITAT LINGSTICA

Curs de Formaci Tcnica B

Llenguatges especfics de secundria

I. LA VARIACI LINGSTICA.

LA VARIETAT ESTNDARD

LA VARIACI LINGSTICA. LA VARIETAT ESTNDARD

Objectius

Analitzar crticament l'existncia de la variaci lingstica com a fet consubstancial i enriquidor. Conixer i valorar les caracterstiques de la situaci sociolingstica actual i desenvolupar actituds positives envers la normalitzaci.I. LA VARIACI LINGSTICA

La facultat humana del llenguatge ni es manifesta en abstracte, ni es correspon amb una llengua nica; ni tan sols existeix una llengua particular i privilegiada que represente de manera fidel les caracterstiques essencials de la facultat lingstica. Ben al contrari, cadascuna de les llenges del mn, sense cap prioritat, ha de ser entesa com una de les realitzacions possibles, o de les concrecions, de la predisposici general dels humans vers el llenguatge.

El coneixement que hom t de la diversitat de les llenges al mn s incomplet i, per tant, s difcil establir el nombre exacte de llenges que hi ha actualment. Es considera que la quantitat aproximada oscilla entre les 4.000 i les 7.000. Daquest conjunt de llenges noms quinze ultrapassen els cinquanta milions dusuaris, les quals, daltra banda, inclouen ms de la meitat de la poblaci mundial.

La variaci s inherent a la llengua, com ho demostra el fet que una determinada comunitat humana, encara que parle la mateixa llengua, practica diferents tipus dintercomunicaci derivats de les caracterstiques geogrfiques i socials dels parlants o dels contextos en qu aquests es troben.

Hi ha dues classes de factors que determinen la variaci lingstica: aquells que estan relacionats amb les caracterstiques dels parlants (sexe, edat, origen geogrfic, nivell sociocultural, etc.) i els que depenen de les caracterstiques de la situaci en qu es produeix la comunicaci (grau de familiaritat entre els interlocutors, intencionalitat, tema, entorn de la comunicaci, etc.). La variaci que depn dels parlants sacostuma a anomenar variaci dialectal, mentre que aquella que depn de la situaci s coneguda com a variaci funcional o estilstica.

La variaci lingstica s un fet universal. No hi ha cap llengua monoltica o uniforme. Totes presenten diferncies associades a grups de persones o a situacions ds concretes. De la comunitat sencera al parlant individual, es troben grups humans de diferent naturalesa, inserits dins grups majors, a cada un dels quals correspon formes lingstiques diferenciades. Fins i tot, entre dos individus, per semblants que puguen ser, sempre hi ha diferncies en ls lingstic susceptibles de ser detectades o descrites per qualsevol observador atent. I en un mateix individu trobarem maneres de parlar o descriure sensiblement diferents dacord amb el moment o la situaci.

II.1. VARIACI DIALECTAL

1. Variaci geogrfica, que configura unes maneres de parlar afins entre grups que conviuen per proximitat geogrfica. Hi pot haver variacions segons la regi a qu pertany el parlant, per tamb en mbits ms reduts: segons la comarca, la ciutat, el poble o el barri. En els mapes dialectals la variaci s representada per isoglosses, que sn lnies que uneixen o separen les mateixes o diferents realitzacions dun determinat element lingstic (un determinat so duna paraula o una determinada variant lxica, etc.). Una isoglossa ens indicar, per exemple, on susa la paraula espill o on susa mirall o on es diu [prle], [prlo], [prlu] o [prl].

2. Variaci social, segons el grup social o lestrat sociocultural al qual pertany el parlant es poden produir variacions ben caracterstiques entre els parlants duna mateixa llengua. Entre les classes socials benestants i els sectors ms baixos duna mateixa comunitat lingstica hi pot haver diferents accents socials que els identifiquen i diferencien; entre el professorat i els estudiants, els poltics, els okupes, els delinqents, etc. Es tracta dargots.

3. Variaci temporal s aquella que est determinada per lpoca: la llengua del segle XV i la del segle XIX tenen les seues particularitats; en lactualitat, la manera de parlar dels adolescents s diferent de la de les persones majors.

II.2. VARIACI ESTILSTICA O FUNCIONAL: ELS REGISTRES

Llus, abans danar a classe per exposar el tema que sha preparat, ha passat per sa casa per canviar-se, per obri larmari i no sap b qu posar-se. Algunes vegades ha anat al curs amb vestit ja que venia dalguna reuni de treball; en canvi, altres vegades, sha presentat amb roba ms informal, ms esportiva, perqu shi sent ms cmode; fins i tot, algun dia hi ha anat amb el xandall perqu t un gimns al darrere de ledifici on rep les classes de valenci. Com shauria de vestir? Si es vist massa formal, els companys pensaran que va de doctor en el tema. Per descomptat, res danar de vint-i-cinc botons, semblaria massa respectus, com molt solemne, no? Per s clar, li agradaria causar una bona impressi tant a la professora com a la resta del grup. s un tema que sha preparat, que el domina i que el troba fascinant. Home! Segurament far molta calor, per si es posa pantalons curts i roba molt fresqueta, tot i que no s res de laltre mn, es fixaran ms en com va vestit que en el que diu. Decideix posar-se un vestit estndard, perqu creu que s ms adequat per a la situaci.

Si ens mirem qu ens posem quan tenim un comproms, tamb ens mirem a lhora de parlar. No parlem de la mateixa manera si ens trobem entre amics o famlia (segur que ho fem duna manera ms descurada i desenfrenada) que si hem dexpressar-nos davant duna persona desconeguda (anirem amb ms compte, respectarem les formes de cortesia o de convenci social, segurament controlarem ms el que anem a dir...).

La llengua sadapta contnuament a les situacions i, per tant, existeixen formes de llengua adequades a les diferents situacions en qu les persones ens trobem. La varietat funcional o registre s una modalitat de llengua que presenta unes caracterstiques lingstiques relatives a un mbit o context ds determinat. Segons ls que es fa de la llengua sutilitzen registres diferents. Els factors que definiran aquestes variacions sn: el tema de qu es parla, la intenci o finalitat dels parlants, el grau de familiaritat entre els interlocutors, el grau de formalitat que requereix la situaci i el canal usat en la comunicaci.

1. El tema. El tema s el camp de la realitat a qu es refereix el text. Temtiques diferents donen lloc a textos diferents. Podem considerar una divisi bsica entre textos de tema general (registres colloquials) i de tema especfic (registres cientificotcnics, jurdics, administratius, acadmics, publicitaris...). Els temes especfics condueixen als llenguatges despecialitat, lindicador ms evident dels quals s el lxic. Es considera especfic un text quan hi ha una determinada presncia dels mots que anomenem termes. Els camps despecialitat es poden dividir en tants com especialitats es consideren en les classificacions sistemtiques entre les cincies i les tcniques (matemtiques, lingstica, etnologia, msica, administraci, religi, esports, etc.). No hi ha una divisi rgida, per, entre els textos generals i els especfics, sin ms aviat una gradaci despecificitat. De fet en la nostra societat es produeix contnuament una popularitzaci de termes que, perdent ms o menys el seu sentit especfic, passen a formar part del vocabulari corrent (p. ex. electrocardiograma, escner, centrifugaci, carburador, termstat, hidroterpia). Alguns camps sn tan de domini general que els termes, amb el seu valor exacte, sn desconeguts per un nombre molt alt dusuaris (p. ex. en futbol: linier, crner, fora de joc, etc.).

2. El nivell de formalitat. Els registres posen de manifest el grau de formalitat. La relaci que sestableix entre els interlocutors s el factor que el condiciona. Segons la coneixena personal i la confiana en el tracte, aix com el lloc i la situaci en qu es troben, el text pot ser ms o menys formal. La formalitat s un continuum, que pot variar des de la mxima familiaritat fins a la mxima formalitat. La colloquialitat i la formalitat sn inversament proporcionals Si un text s molt colloquial t un nivell de formalitat baixa i quan s menys colloquial sincrementa el grau de formalitat. Els registres informals solen correspondre a usos privats de la llengua (famlia, amics i persones conegudes) i els ms formals als usos pblics (mbit professional, destinataris poc coneguts), encara que aquesta correspondncia no s exacta.

3. El canal de producci. Una distinci associada al canal del registre s el grau despontanetat en la producci de textos orals i escrits. En general els orals solen ser espontanis i els escrits, preparats. Per no sempre s aix. Un text s espontani en la mesura que no parteix duna preparaci prvia. Aix, un text oral que consistisca en la lectura dun text escrit anteriorment per ser llegit, no s espontani en absolut (poesia, teatre, telenotcies, discurs preparat). Un text escrit pot tenir un grau despontanetat elevat quan es tracta duna nota o de qualsevol redactat de poca importncia.

4. El propsit o la intenci. Tot text es produeix, des de la seua concepci a la ment de lemissor, dacord amb un o uns objectius determinats: informar o demanar informaci, aconseguir que els altres facen una acci, obtenir un objecte o servei, fer riure, mostrar alegria o enuig, i una llargussima, si no infinita, llista de possibles intencions. Fins i tot quan un discurs no transmet cap contingut remarcable (conversa dascensor sobre el temps atmosfric), hi ha un propsit que s mantenir el contacte social o evitar el silenci, que a la majoria de les cultures sinterpreta com un senyal dhostilitat.

II.3. LESTNDARD

La varietat estndard, abans anomenada literria o comuna, de carcter supradialectal i referencial, es caracteritza per la seua notable uniformitat. Pot definir-se com la varietat codificada duna llengua que serveix per a les necessitats comunicatives (especialment culturals i intellectuals) duna comunitat lingstica moderna.

La construcci duna varietat estndard, o lestandarditzaci duna llengua, s un procs complex que abasta mbits molt diversos. s una varietat que va fent-se en ls. Per aix, cal no sols una normativa (fixaci de lortografia, de la gramtica i selecci del lxic) sin tamb ladequaci a uns usos socials amplis. Lestandarditzaci no es pot considerar assolida sense la prova de la utilitzaci i de la difusi de la varietat estndard en els usos supradialectals, pblics i de masses.

Lestandarditzaci s una necessitat per a les llenges i tamb un dret. La Declaraci Universal dels Drets Lingstics, aprovada a Barcelona el 6 de juny de 1996, assenyala a larticle 9: Tota comunitat lingstica t dret a codificar, estandarditzar, preservar, desenvolupar i promoure el seu sistema lingstic, sense interferncies indudes o forades.

No s un fenomen de laboratori sin un fet social, en el sentit que les formes considerades estndards noms sn vlides en la mesura que sn acceptades socialment. Les persones encarregades de planificar lestandarditzaci poden estudiar i preparar propostes, per aquestes no seran vlides fins que no hauran estat difoses i acceptades pels parlants. En situacions de conflicte lingstic el fenomen destandarditzaci s ms complex. La tendncia de la llengua estandarditzable s la docupar mbits ds reservats anteriorment per a la llengua dominant. Hi ha un conflicte de funcions referencials.

Lestndard t assignats dos papers especials: 1) facilitar la comunicaci dels parlants duna comunitat lingstica, amb independncia de la seua rea lingstica, de la seua edat, de la seua classe social o professi; 2) ser el senyal ms visible de la normalitzaci lingstica de la llengua minoritzada; sinscriu en el procs de normalitzaci de ls pblic daquesta llengua i s imprescindible per a donar resposta a les necessitats comunicatives duna societat moderna. Actua com a model de referncia en uns mbits determinats o en tots. Discrimina all que s considerat vlid i all que s considerat no adequat. Possibilita una comunicaci efica i segura, sobretot en situacions formals (mitjans de comunicaci, mbits acadmics, relacions amb les institucions...). En situacions de normalitat, lestndard esdev per als parlants la representaci de la llengua i arriba fins i tot a definir el mateix concepte de comunitat lingstica.

Tamb es caracteritza per la seua versatilitat estilstica. s a dir, capacitat dadaptar-se als diferents usos socials. s la varietat que es va desenvolupant en la transmissi dinformaci adreada al gran pblic. En les societats modernes el ms corrent s que lestndard eixample la influncia cap als mbits colloquials. Aix s conseqncia de la generalitzaci de leducaci, la difusi de la cultura i el pes dels mitjans de comunicaci. Pensem, per exemple, en situacions ms o menys neutres en qu els parlants necessiten una precisi i un control sobre el que diuen.

Aix mateix, s la varietat prpia dels mbits ds acadmics. Saprn a lescola i, sobretot, llegint i escoltant els mitjans de comunicaci. Ha de ser conegut (compartit) i sentit com a propi (acceptat). Amb larribada dels mitjans de comunicaci audiovisuals sha creat una norma destndard oral (oralitzaci de lescrit) amb totes les particularitats que comporta el canal oral.

Malgrat que lestndard tendeix a la unificaci, una homogenetzaci total s impossible sobretot en loral, on les diferncies fontiques i dentonaci sn inevitables. En el nostre cas, podem diferenciar modalitats de lestndard que incorporen alguns trets caracterstics dels principals dialectes (polimorfisme). Lestndard no soposa a les varietats dialectals, no s un depredador de la variaci geogrfica, ben al contrari s lnica garantia de lexistncia daquestes varietats, perqu, com hem dit abans, possibilita la continutat histrica de la llengua en conjunt.

La varietat estndard de la llengua s, doncs, el punt de trobada de les diverses varietats i constitueix un instrument de comunicaci neutre i com a tots els parlants, vlid per a respondre a les necessitats comunicatives de l'administraci pblica, de l'ensenyament i dels mitjans de comunicaci i indispensable per a cohesionar i prestigiar la llengua. Activitat 1

Indiqueu si aquestes afirmacions sn vertaderes o falses. En grups de quatre distribuu-vos les qestions, raoneu-les i exposeu les conclusions al grup-classe.

1. Els idiomes sn codis homogenis i estables.

2. Existeixen varietats lingstiques intrnsecament ms adequades que altres.

3. La intenci i el canal no tenen res a veure amb la variabilitat de ls lingstic.

4. La utilitzaci de la paraula merda o la paraula excrement depenen principalment de la procedncia geogrfica dels parlants.

5. Com ms urbana s una societat ms variaci funcional sol haver-hi.

6. Per a dominar b una llengua shan de conixer totes les seues varietats lingstiques.

7. La caracterstica que defineix els registres s el fet que estiguen escrits.

8. El nivell de formalitat en un registre est determinat pel canal de comunicaci.

9. El registre colloquial no t gens de formalitat.

10. La comunicaci oral s sempre ms poc controlada que no lescrita.

11. Els registres especialitzats solen associar-se a una varietat no estndard.

12. La llengua s usada per un nombre elevat de persones, mentre que el dialecte s usat per poques persones.

13. Lestndard actua com a cohesionador i identificador de la comunitat lingstica.

14. Una llengua que est patint un procs de retracci dels seu usos pblics i privats a la prpia comunitat lingstica s una llengua minoritzada.

15. El castell a Puerto Rico est patint un procs de minoritzaci.

Activitat 2

Observeu el mapa conceptual segent. Prepareu-ne una breu explicaci.

Activitat 3

En aquest exercici hi ha per a cada nmero dues frases a les quals els manca el mateix terme, per usat amb significat diferent. Proveu de completar les frases amb les paraules segents: base, elevat, potncia, ra, parbola, tangent, funci, lmit, arrel.

Jess va parlar als seus deixebles mitjanant una __________.

La ___________ s una cnica amb un mateix focus.

Quan li varen preguntar sobre lafer, no en va voler dir res; va fugir per la ___________.

En un triangle rectangle la __________ dun angle s igual al catet oposat dividit pel catet contigu.

Va fer aix perqu es trobava en una situaci ___________.

La successi ms senzilla que t per ___________ + s aquella el terme general de la qual s n.

Desprs de la __________, ens varen invitar a un aperitiu.

La ___________ recproca duna ___________ exponencial f(x)=a sanomena ___________ logartmica de base a.

L __________ daquest arbre s molt profunda.

En un triangle rectangle, la hipotenusa s igual a l _____________ quadrada de la suma dels quadrats dels catets.

El llat s la ________ de qualsevol estudi filolgic i cientfic.

El logaritme de __________ e sanomena logaritme neperi.

Va construir una casa en un lloc molt _________.

Quant s vuit _________ al cub?

Era un geni en __________.

Escriu el nmero 25 en forma de ____________.

Tots hi estaven dacord, li van donar la _________.

El cosinus s una __________ trigonomtrica.

Activitat 4

Fixeu-vos en aquestes expressions i digueu de quins grups professionals o socials provenen:

a) Molts poltics van actuar de cara a la galeria.

b) Aquest xicot no carbura.

c) Alguns alumnes han fet plagi.

d) Uns amics meus shan casat de penal.

e) El meu ve del tercer perd oli.

f) Loposici no ha sabut rendibilitzar els errors poltics del govern.

g) Juga net amb la teua ciutat.

Activitat 5

Ordeneu les frmules de salutaci que teniu a continuaci de ms formals a menys formals:

+ FORMAL

Hola, Anna!1

Senyora,2

Benvolgut senyor:3

Distingit senyor,4

Molt distingida senyora,5

Benvolgut amic:6

Xata,7

Honorable senyor,8

Ei, collega,9

Estimadssima10

- FORMAL

Activitat 6

Feu el mateix amb les frmules de comiat segents:

+ FORMAL

Fins ben prompte,1

Molt atentament,2

Aprofite lavinentesa per saludar-los atentament.3

Cordialment,4

Atentament,5

Una abraada,6

Au!7

A reveure,8

Rebeu les meues ms distingides consideracions.9

- FORMAL

Activitat 7

En lexercici segent trobareu comparades algunes caracterstiques de la llengua oral i de la llengua escrita, pel que fa a ladequaci, la coherncia, la cohesi i la gramtica. En alguns casos les caracterstiques de cada tipus de llengua estan intercanviades. Llegiu-les atentament i encercleu el nmero que correspon a aquests casos:

LLENGUA ORAL (conversa espontnia)LLENGUA ESCRITA

1Carcter universal: constitutiva de la naturalesa humana. Desenvolupament espontani (en societat).Carcter no universal: potencialitat de la naturalesa humana. Aprenentatge reglat (a lescola).

2Tendncia a marcar la procedncia dialectal (geogrfica, social i generacional) de lemissor. s ms freqent de les varietats dialectals.Tendncia a neutralitzar les marques de procedncia de lemissor. s ms freqent de lestndard.

3Associat a temes especfics, grau de formalitat alt i propsits objectius (usos pblics majoritriament). Llenguatges despecialitat.Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propsits subjectius (usos privats). Llenguatge corrent.

4Permanent.Efmera, fuga.

5Constituda per sons (sentit de loda).Constituda per grafies (sentit de la vista).

6Concisa, precisa, unvoca.Ms redundant.

7Discurs elaborat de manera reflexiva i prviament a la recepci (diferit).Discurs elaborat sobre la marxa i simultniament a la recepci (en temps real).

8Estructura textual ms estereotipada (apartats preestablerts, frmules fixades...).Estructura textual ms lliure (digressions, canvis de tema...).

9Dialogada.Monologada.

10Intervenci fonamental dels llenguatges no verbals (gestual, facial...).Intervenci secundria dels llenguatges no verbals (tipografia, color, disseny...).

Activitat 8

Comenteu el carcter oral o escrit i el grau despontanetat dels textos emprats en les situacions de comunicaci segents:

1) Una professora explica la lli.

2) Un alumne respon oralment les preguntes dun examen.

3) Un amic et deixa un avs al contestador automtic.

4) Dos amics, asseguts davant de lordinador a la mateixa hora, es comuniquen per Internet.

5) Dos amics parlen per telfon.

6) Un cientfic dna una conferncia.

7) Uns amics enraonen sobre el que han fet el cap de setmana.

8) Dos amics sescriuen cartes.

9) Un poltic fa un discurs durant la campanya electoral.

10) Un locutor de televisi dna les notcies del dia.

Activitat 9

En aquestes frases hi ha paraules i expressions que pertanyen a registres informals i daltres a registres molt cultes. Identifiqueu-les i torneu-les a escriure en un registre ms neutre.

a) Maria no es mulla mai el cul. Aix sempre queda b amb tot du.

b) Sempre ha de demanar pasta als pares per a eixir.

c) Es va atracar de bombons.

d) Estudia sempre, dhuc els dies de festa.

e) Treballa molt, per no en t mai ni cinc.

f) Pense, ergo existesc.

g) No hi ha les condicions per a aconseguir-ho; nogensmenys ho intentarem.

Activitat 10

Marc i Pep sn dos joves de 18 anys. Dissabte a la matinada van tenir un accident de trnsit i els van haver dingressar. Tot seguit us presentem un fragment de la carta que Marc, des duna habitaci de lhospital, ha escrit a una amiga per explicar-li el que els ha passat i, a continuaci, una part del primer informe que ha elaborat el personal mdic que els ha ats.

Fixeu-vos sobretot en el vocabulari utilitzat en cadascun dels textos:

Dissabte a la matinada, quan tornvem de la disco, ens vam fotre de cap amb la moto. Condua Pep, que potser anava una miqueta trompa, i ens vam encastar contra un arbre. A ell lhan hagut doperar, perqu sha trencat un bra...

El senyor Josep Ferrer, ferit en un accident de trnsit, ha ingressat en aquest hospital el dia 18 de setembre de 1999 a les 2.15 hores, amb mostres evidents dintoxicaci etlica, i ha hagut de ser intervingut quirrgicament a causa duna fractura amb desplaament de cbit...

a) La carta de Marc presenta alguns elements caracterstics del llenguatge informal. Destaqueu aquests elements i responeu les tres preguntes segents:

Quines paraules ha escrit Marc duna manera abreujada?

Hi ha locucions o frases fetes?

Quin connector causal ha fet servir?

b) Linforme mdic presenta alguns elements que situen aquest text dins un camp temtic ms especialitzat que el primer. Quins sn aquests elements? Quins sn els seus equivalents en el primer text? Completeu lesquema segent:

Carta de MarcInforme mdic

Dissabte a la matinada

Fotres de cap

Pep

Anava trompa

Operar

Perqu

Bra trencat

14 de setembre de 1999 a les 2.15 hores

Activitat 11

Loposici entre loralitat i lescriptura, lluny de ser dicotmica, dna lloc a mltiples possibilitats combinatries. s a dir, loral i lescrit sinterrelacionen en situacions de comunicaci mixtes, en les quals es produeixen textos que participen, ms o menys, de les caracterstiques dels dos canals. En conseqncia, el contrast que mantenen la llengua oral i lescrita ms que una dicotomia consisteix en una relaci gradual.

LAjuntament de Cullera ha decidit installar un abocador descombraries en uns terrenys prop del barri de Miramar. Pere Torregrossa, president de lAssociaci de Vens daquest barri, ha escrit una carta a la regidora dUrbanisme de la ciutat per protestar contra aquesta decisi. Abans, per, ha enviat una carta al seu amic Ernest, que viu a Barcelona per explicar-li aquest problema.

Fixeu-vos en les diferncies que hi ha entre aquestes dues cartes:

Ei, Ernest!

Com va la vida? Esta vegada no tescric per a felicitar-te pel teu aniversari, ni per res que sassemble. No tho perdes, el que the dexplicar, perqu ac al barri de Miramar estem ben revolucionats.

Recordes el meravells solar on fiem els partidets de futbol quan vingueres el mes dagost de vacances? S, all on cap a les sis de la vesprada era fantstic fer uns quants xuts mentre espervem que es fera lhora de la cerveseta... Doncs b, lany que ve, si hi tornes, ja no ho podrem fer. No, company, no. Ara tho explique.

Resulta que als excellentssims senyors de lajuntament els ha passat pel cap de posar-hi labocador de la comarca. Com si no hi hagueren ms llocs, home! Per el que realment ens fot no s noms que ja no puguem jugar a futbol, no... s que la pudor que fa no es pot aguantar! Sort que tu noms vns a lagost a passar-hi un mes, en canvi els que vivim ac...

Ja ens hem queixat, ja. Ara estem esperant una resposta, per ja saps que las cosas de palassio van despassio. Com que la regidora durbanisme viu lluny del barri, ella no deu sentir gens de pudor. Per, vaja, un amic meu que s advocat diu que si els vens fem molt de merder s possible que traguen labocador del lloc on lhan posat.

Xicot, estem ben fotuts! I tho he volgut explicar perqu et vages fent una idea del que et pot passar quan arribes ac a lagost amb tota la tropa. Ah! The escrit una carta perqu cada vegada que te telefone, una veu molt dola duna xicona (duna noia com dieu per all dalt) em diu que el teu nmero no existix. Quan pugues telefonam tu, val?

Bo, xiquet, que vaja b i records a la famlia.

Pere

Cullera, 14 de juny de 2004

PD: Si qualsevol dia et perds per ac, porta una pina per al nas, per si de cas...

Pere Torregrossa i Juli

Carrer Major, 54, 1r

Cullera

Sra. Anna Mas i Antich

Regidora dUrbanisme

Ajuntament de Cullera

Distingida senyora,

Em dirigesc a vost per fer-li arribar la queixa de tots els vens del barri de Miramar pel fet que lAjuntament haja triat els terrenys de lest de la vila per installar-hi labocador de deixalles de la comarca. Creiem que aquesta decisi s un greu error per diversos motius, que passe a detallar-li seguidament.

En primer lloc, en les primeres reunions que es van convocar per parlar de la ubicaci del nou abocador, els responsables de lAjuntament ens van assegurar que les olors no arribarien al poble de cap de les maneres. Doncs b, s evident que no hi ha prou distncia entre el poble i el lloc on sha decidit situar labocador, ja que aquests dies en qu shan estat fent proves la mala olor ha estat inaguantable. Denunciem, en conseqncia, aquest incompliment del pacte establert.

En segon lloc, volem que spia que els nostres fills utilitzaven per jugar a futbol el lloc que ara vosts han tancat al pblic. Evidentment, per culpa de la seua decisi, ja no hi poden jugar. Per tant, considerem que lactitud de lAjuntament perjudica directament el nivell de vida dels vens.

I en tercer i ltim lloc, volem recordar-li que hi ha altres solars ms allunyats de la ciutat que estan desaprofitats i que podrien servir per a aquesta tasca. En canvi, se nha triat un que no s gens adient per installar-hi un abocador descombraries.

Confiem en la seua capacitat de dileg i estem segurs que comprendr que situar labocador al solar del barri de Miramar s un error que encara estem a temps de solucionar.

Si ben aviat no rebem una resposta a la nostra demanda, lAssociaci de Vens de Miramar est disposada a emprendre accions legals per resoldre aquesta injustcia. Prviament assessorats, sabem que, si duem a terme aquests accions, tenim molt de terreny guanyat i, segurament, una sentncia favorable als nostres interessos.

Atentament,

Pere Torregrossa i Juli

President de lAssociaci de Vens de Miramar

Cullera, 24 de juny de 2004

Activitat 12

Prepareu un esquema dels continguts de la unitat.

ACTIVITATS DE REFOR SOBRE LESTNDARD i LES CARACTERSTIQUES DELS REGISTRES

Activitat 1

Relacions entre diferents registres lingstics.

a. Relacioneu aquestes paraules pertanyents a registres diferents:

guetomentida

xarrarvell

calsparlar

iaiodiners

endinyaravi

boladonar

pebrotsgandul

caragirattrador

camndulescoratge

torrapipesservil

llepaculssavi

setcinciesexcuses

b. Relacioneu els sinnims de les diferents parts del cos:

culaixella

axillagrapa

mpit

camapaner

traxgamba

naspanxa

ventrenpia

testicles

mamella

columna vertebralclatell

vesculamorro

golabufeta

nucagargamella

bocaespinada

pitcollons

Activitat 2

Modifiqueu les frases segents perqu passen a representar un registre diferent:

a. Hi havia quelcom diferent en la seua mirada.

b. Els dos vens van anar a passejar amb llur fill.

c. Cal incorporar dhuc els documents annexos.

d. Els representants de les societats participants van entrar tots ensems a la recepci.

e. Van explicar una cosa molt complexa que ning dels assistents havia ents mai.

f. Aixina, doncs, la nostra proposta s molt positiva.

g. Ladministraci vol conscienciar els ciutadans del tema de lecologia.

h. En la jornada davui shan produt diversos successos violents en tot el pas.

i. Durant lltim any la qesti dels actes delinqents ha experimentat un augment.

j. El propi pintor ha expost en dos museus alhora.

k. Lobra de teatre ha tingut una posta en escena magistral.

l. Lavi va aterritzar amb urgncia degut al trencament del motor dret.

m. Els virus informtics han provocat que el tcnic haja formatetjat novament tot el disc dur de lordinador.

n. Els professors i les professores no estan dacord amb les mesures acordades.

o. El condueix com si fra el seu propi cotxe

p. Degut a la baixada de temperatures, les malalties respiratries shan incrementat considerablement.

q. Front a aquest dubte, ha calgut tornar a planificar la situaci.

r. La victria va ser deguda a la preparaci de latleta.

s. Va voler que quedrem el dijous passat

t. Que la decisi siga o no la ms adequada depn, nicament, de la decisi de la direcci i, per tant, no podem fer res ms, s obvi, per tot aix, que la situaci no s la ms adequada.

Activitat 3Relacioneu els pronoms personals segents segons la caracterstica que representen:

a. Jo

a. Predomina el valor de grup o dorganitzaci

b. Tu

b. Per a casos de molta confiana

c. Nosaltres

c. Fred i distant

d. Vs

d. El ms habitual en llenguatge administratiu, amb valor de respecte

e. Vost

e. Forma habitual i directa de qui escriu

Activitat 4

En quins registres estan escrits els fragments que teniu a continuaci? Marqueu amb una creu la resposta correcta. Raoneu la contestaci.

De conformitat amb larticle 44 de la Llei 23/1999, de 12 de maig, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, us cito perqu comparegueu a la Secretaria de lAjuntament abans del 3 doctubre, de les 9 a les 13 h, per lliurar el pressupost corresponent a la sollicitud de llicncia dobres que vau presentar el 15 de setembre.

TCNIC

LITERARI

COLLOQUIAL

PERIODSTIC

La localitzaci de larteriosclerosi en les artries que irriguen el cor dna lloc a la malaltia coronria, que pot presentar diverses manifestacions. Una de les ms caracterstiques s langina de pit, causada per un sofriment del mscul cardac per una aportaci de sang insuficient. Una altra manifestaci important de la malaltia coronria s linfart de miocardi, s a dir, la mort duna part del mscul cardac a conseqncia duna absncia dirrigaci sangunia. Aquesta manca de sang es pot produir quan es desprn una placa dateroma i sencaixa en una artria ms petita, de manera que lobstrueix del tot.

TCNIC

LITERARI

COLLOQUIAL

PERIODSTIC

Et va b la faena? Confie que thagen tractat b, perqu diuen que per ac on vius ara, quan es tracta de treballar, shi posen de valent. Per vaja, aix de treballar a tu no tha fet mai por. Encara que penques molt, fes el favor de buscar un momentet per contestar-me perqu em tens ms que oblidada. Tamb he aconseguit el teu nmero de telfon i si la resposta es fa esperar molt thaur de telefonar (amb cobrament en destinaci, clar).

TCNIC

LITERARI

COLLOQUIAL

PERIODSTIC

Lestana mhavia colpit amb una forta impressi de bellesa. I no s que res, dels sedassos damunt els sacs de gra, de la bicicleta encrostada de fang, hi fos excepcional. Tot era exactament com esperem que siga en una entrada de casa de poble. Potser, en les seues proporcions, en la disposici dels atuells que locupaven, hi havia algun subtil encert, alguna relaci que engendrava una perfecci fortuta. Era aquest un pensament per arronsar-se despatlles.

TCNIC

LITERARI

COLLOQUIAL

PERIODSTIC

La policia va detindre dimecres passat Jordi L.O., de 18 anys, a qui acusa dhaver agredit sexualment una jove de 16 anys al portal del seu domicili, al barri dHorta, quan, el 9 de novembre, tornava a la nit a casa. Lagressor tamb li va fracturar un bra i li va causar lesions en un turmell quan intentava escapar-se. El detingut, que t antecedents per un robatori amb intimidaci, duia una navalla.

TCNIC

LITERARI

COLLOQUIAL

PERIODSTIC

Activitat 5

LAnna Rodrguez i Castell vol sollicitar una beca destudis a la Fundaci POMPA, per no se nacaba deixir a lhora de redactar la carta. Hi posa coses innecessries, no utilitza les paraules adequades, el to tampoc no s massa apropiat. Reviseu la carta i torneu-la a redactar correctament.

Fundaci Pompa

Passeig de lAlbereda, 105, 2n

08007 Valncia

Anna Rodrguez i Castell

Carrer Gran, 23

08110 Montcada

Hola, com va tot?

El dia 19 de febrer, tot llegint a lautobs El Punt, vaig veure que vosaltres heu convocat 35 beques per anar a lestranger a ampliar estudis: la illusi de la meu vida!

Jo sc llicenciada i s molt dangls (hi faig algunes faltes, per em defense prou b). Com podran comprovar en el currculum que els adjunte, he fet Psicologia i tamb tinc el First Certificate in English de la Universitat de Cambridge.

Aix, doncs, els demane que em donen una daquestes beques ja que tinc les condicions que demanen i, a ms, necessite ocupar el temps perqu de moment encara no treballe.

Fins molt prompte!

Anna Rodrguez i Castell

Montcada, 15 de juny de 2004

TEXTOS PER A COMENTAR SOBRE LESTNDARD

GABRIEL BIBILONI

Qu entenem per estndard? Malgrat que aquest rtol ja fa una trentena danys que va ser introdut, en tots aquests anys no sha arribat a lexistncia duna definici ms o menys nica i clara, com ho demostren les terminologies emprades (varietat estndard, registre estndard) o les oposicions que shi estableixen (estndard/dialecte, estndard/colloquial). Sovint sidentifica duna manera no massa encertada lestndard amb la llengua normativa, i certament aquests sn dos conceptes diferents; altres vegades sassocia, creiem, de manera massa restrictiva a un nivell intermedi, del qual sexclouen el colloquial i els registres ms elaborats; i en una altra visi lestndard es concep com una varietat mplia, que t com a caracterstica primria el fet de la seua utilitzaci i acceptaci en tota la comunitat lingstica, per que pot incloure un ventall de nivells que va des del colloquial fins als ms formals.

En una situaci de normalitat lingstica un procs destandarditzaci implica duna banda un procs dexpansi del sistema lingstic, a base de la multiplicaci dels recursos; i, daltra banda, un procs de reducci de la variaci geogrfica i dhomogenetzaci lingstica, que parteix del valor de model referencial que representa lestndard. Lestndard comena sent un model utilitzat pels sectors socials ms elevats, que tenen un major accs a la cultura, i s imitat progressivament pels altres sectors a mesura que aquests tamb tenen major accs a leducaci i als instruments difusors de la cultura. La democratitzaci i la socialitzaci de la cultura i laccs a la informaci, fenmens propis de lpoca actual, sn el context en qu els estndards es difonen a tota la societat de manera inapellable.

Daltra banda, lestndard comena sent a ms del model de les classes elevades un model artificis propi dels registres formals. Des daqu, per, tendeix a expandir-se cap a mbits menys formals i a ocupar finalment el colloquial, procs que comporta, bviament, la formaci dins el mateix estndard de registres diferenciats.

En resum, en les societats modernes lestndard s un model lingstic que es troba en expansi en diverses direccions, expansi social i expansi funcional, amb tendncia a ocupar tot lespai de ls lingstic. Aquesta expansi representa el desplaament de totes aquelles formes incompatibles amb lestndard o que hi resten excloses, que bsicament sn variants formals prpies duna rea geogrfica concreta.

Com s lgic, la naturalesa i les caracterstiques daquest procs depenen de la distncia estructural i psicolgica que hi puga haver entre lestndard i els dialectes. Quan aquests se senten com a varietats marcadament diferents i aix els fa objecte de mecanismes de lleialtat lingstica clara, es poden donar models de coexistncia i alternana de les dues varietats, i el trencament daquesta coexistncia ms que un procs de desplaament de formes es presenta com un fenomen de substituci lingstica. En qualsevol cas, la superposici de lestndard s la tendncia que sobserva en general a les societats contempornies: parem esment en el cas de lalemany o litali, en qu els dialectes tradicionalment vigorosos deixen pas rpidament a lestndard com.

Ara b, dacord amb els diferents models destandarditzaci possibles, pot haver-hi un determinat grau dintegraci de recursos lingstics de les diferents varietats geogrfiques dins lestndard. Aquest fet s especialment constatable en els models destandarditzaci que shan anomenat composicionals. Tot all que puga integrar-se dins lestndard i vehicular-se a tot lespai de la comunitat lingstica enriquir la llengua i perviur. Daquesta manera lestandarditzaci refora la diversitat lingstica, en tant que la integra.

Comptat i debatut, lhomogenetzaci lingstica i la reducci de la variaci geogrfica s inherent a un procs de normalitzaci de ls social duna llengua en el mn actual. La pervivncia delements lingstics que en el punt de partida pertanyen a varietats locals t les millors perspectives en la integraci daquests elements en lestndard com; s a dir, quan siguen transformats en recursos expressius a labast de tota la comunitat i tils per a aquesta comunitat. En aquest sentit, la millor garantia per a la pervivncia dels dialectes es troba en la normalitzaci completa de la llengua. Fora daix el que hi ha s la desaparici ms prxima o ms llunyana daquesta llengua. I els seus dialectes.

LLUS B. POLANCO

Si volem facilitar la identificaci dels valencians amb la llengua comuna, la conseqncia que es desprn s bvia: la vehiculaci coherent de la llengua codificada [...] hauria dimplicar [...] la preferncia constant pels elements normatius ms prxims als usuals, per tal devitar traspassar el llindar destridncia dels parlants valencians, que podem considerar molt baix i que s el pivot de la connexi amb els prejudicis lingstics que bloquejarien les funcions dels mitjans audiovisuals.

BELTRAN I CAVALLER

Sha dit que una de les coses ms importants per a fer que tothom se senta involucrat en el projecte de normalitzaci de la llengua consisteix a potenciar lorgull de pertnyer de ple dret a una comunitat lingstica. Si voleu, tamb ho podem presentar duna altra manera: perqu qualsevol grup es puga sentir implicat en aquest projecte de normalitzaci cal que shi veja reconegut. Aix no ho haurem doblidar, si de veritat pretenem que lestandarditzaci abaste tot el domini.

TONI MOLL

Tot aix amb lobjectiu que els suports lingstics siguen noms el vehicle per mitj del qual sinforma i es rep informaci. Aix de tal manera que els receptors no paren atenci a com es diuen les coses sin a les coses que shi diuen. Al nostre entendre, aix aconseguirem, tamb, que la gent shi reconega, que senta el model com a normal, com a propi fet necessari per a la seua acceptaci.

ABELARD SARAGOSS

Ben mirat, lexigncia de la identificaci popular amb la llengua comuna justifica una actitud que pot escandalitzar aquells puristes que, encara que tenen una intenci molt bona i molt lloable, es centren massa en el nostre sistema lingstic i, com a conseqncia, marginen el vessant social de les normatives lingstiques. s molt com que, en nom de la identificaci, hom estiga disposat a sacrificar alguna regla de la normativa, no debades sense s lingstic no s possible parlar sobre qualitat des del punt de vista de la normativa. [...] Isidor Mar opina que la collaboraci entre els professionals de lidioma per tal de perfeccionar la llengua comuna t com a finalitat la potenciaci dels recursos de la llengua (i no dobsessions malaltisses pel purisme). s ben simple aquesta afirmaci, per em pense que la veritat sempre s simple (o elemental, o coherent o lgica, paraules que, al capdavall, sn sinnimes). Per altra banda Llus Polanco ens recorda que els destinataris de la llengua comuna sn tot el poble, en el cas valenci, uns sectors socials massius amb una alfabetitzaci en valenci gaireb nulla i una conscincia lingstica molt feble si no inexistent i confusa si no problemtica.

120