Unitat 2

Parlant la gent s’entén(2) A l'agència de viatges Sr.Moliner_______________________________________________________

Empleat________________________________________________________

SR.MOLINER: Bon dia. Me n'he d'anar de viatge de negocis a Mèxic. He de trobar-me allí dilluns, però no puc eixir abans de dissabte. EMPLEAT: Bé, anem a veure... Però li advertisc que ho té difícil. Només hi ha tres vols

d'Ibèria a la setmana. Dilluns, dimecres i divendres. SR.MOLINER: La companyia m'és indiferent ¿sap? ¿No hi ha vols d'Aero-México o de Línies

Transatlàntiques?. EMPLEAT: Em sembla que no. Des d'ací no hi ha vols directes dissabte o diumenge. L'única possibilitat seria anar fins a Nova-York o a Rio i des d'allí agafar un altre avió.

SR.MOLINER: Però així el viatge deu ser molt més llarg, ¿no?. EMPLEAT: Efectivament, és molt més llarg. Però si vol eixir dissabte o diumenge...

SR.MOLINER: No, ni pensar-ho. No pense passar el cap de setmana en un avió. Faça'm una reserva per al vol d'Ibèria de dilluns. ¿A quina hora ix?

EMPLEAT: A les 11, senyor. Té l'arribada a les 17 hora local. O siga, 9 hores de vol.

A l'estació de servei d'un poble menut Ricard__________________________________________________________

Felip____________________________________________________________

RICARD: Hola, Felip. FELIP: Ah, hola, Ricard. Ja feia temps que no ens véiem. RICARD: És que he passat les vacances de Pasqua a casa de la meua família a Alcoi.

FELIP: Ah, els professors! Que bé que viviu! Sempre de vacances!. Bé...¿t'òmplic el depòsit? RICARD: Sí, per favor. I mira'm l'oli i els pneumàtics.

FELIP: Molt bé. D'acord. RICARD:¿saps? No estic molt content del teu últim arreglet. Em costa a muntó arrancar el

motor als matins. ¿Em vares revisar les bugies? FELIP: Però si te les vaig canviar...¿que no te'n recordes? RICARD: Ja me'n recorde. Però ¿com és que li costa tant arrancar?

FELIP: És que ja està vellet, el teu cotxe. RICARD: Vigila, que sóc el teu millor client. ¿Què faries si me'n comprava un de nou? Et

quedaries sense treball! Va, parlant seriosament...¿què creus que podrà ser? FELIP: Potser siga la corretja de distribució. Si me'l pots deixar dilluns al matí, li donaré un

colp d'ull. RICARD: D'acord.

TIPOLOGIES TEXTUALS Segons la intenció comunicativa dominant que tinguem a l'hora de expressar-nos podem construir un d'aquests textos. Si volem contar alguna cosa TEXT________________________(ex.novel.la, un conte, un

acudit) Si volem dir com és algú o alguna cosa TEXT _________________________(ex.fitxa

personal) Si volem convéncer el nostre interlocutorTEXT _______________________(ex.article de

premsa) Si volem ordenar o aconsellarTEXT___________________________(ex.manual

d’instruccions, reglament de règim intern de l’institut) Si volem fer entendre el perquè d'alguna cosa, com és alguna cosaTEXT

__________________________________(ex.llibre de text –escrit, conferència, -parlat) Si volem interactuar -xarrar en un mateix temps i lloc,intercanviar-nos el paper d’emissor i receptor- amb algú altreTEXT _____________________________________________ Si fem el text de manera que atraga, emocione, provoque el lectorTEXT

_______________________________________

¿En quin tipus de text creus que es donen més aquestes característiques? Relaciona cada característica amb un dels tipus de text que acabem de citar

-Predominen els verbs d’acció. Hi ha personatges i tot succeeix

en un temps (o més d’un) i en un lloc(o més d’un)

-Abunden els adjectius qualificatius i les comparacions.

-Estan en estil directe (dialogat) i abun-

den les exclamacions i admiracions

-Estan molt ben estructurats: amb apar- tats, subapartats, numeracions(1,2,3...) o lletres(a, b, c...)

-La idea apareix molt raonada.Per a

il.lustrar el que es vol dir es posen exem- ples o es citen autoritats (persones expertes) en la matèria tractada.

TEXT____________________________

TEXT____________________________

TEXT_____________________________

TEXT_____________________________

TEXT_____________________________

ACTIVITAT

¿Quin tipus de text és aquest acudit?

¿Quines són les seues parts?

¿Quins són els seus personatges?

¿Hi ha referències de lloc o de temps?

Era un home que se’n va anar a Sud-Amèrica i es va endur el seu gos. Mentre l’amo passejava, el gos es va escapar i va començar a voltar fins que es va

perdre a la selva. Un cop allà, intentant trobar el camí per tornar cap a casa, va

veure que s’acostava una pantera afamada. El gos, nerviós, sense saber què fer

perquè no se’l cruspira, va veure uns ossos que hi havia per allà a terra i va fer

veure que se’ls menjava mentre deia: “Mmmm…. Que bona que està aquesta

pantera!”.

La pantera, en sentir això, va començar a córrer per por que aquell animal, fos

quin fos, se la menjara. Però un mico que rondava per allà ho va veure tot, i va

anar a parlar amb la pantera per explicar-li que aquell gos l’havia enganyat.

La pantera, enfadada, va dir: “Ah, sí? Doncs ja veurem qui es menja a qui!”, i va començar a córrer cap al gos portant el mico a l’esquena. El gos, en adonar-

se que el mico l’havia delatat i que la pantera el perseguia, va haver d’idear un

altre pla per a salvar-se de ser menjat. Llavors, es va asseure a terra

d’esquenes a la direcció d’on venien la pantera i el mico, fent veure que no els

veia venir, i just quan la pantera estava darrere seu, va exclamar: “Quin mico

més desgraciat! Fa mitja hora que l’he enviat a buscar una altra pantera

per menjar i encara no ha tornat!”.

CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE LITERARI

La literatura és el conjunt de textos d'una llengua -orals o escrits- en els quals

predomina la funció estètica i/o la funció emotiva sobre la resta de funcions del llenguatge. Quan l'escriptor interpreta la realitat o expressa els seus sentiments -quan escriu-

ho fa per a uns receptors -els lectors possibles- que normalment no són presents i als quals ha d'atraure cap a la seua obra, que tracta temes ja abordats per molts altres autors des de

l'inicis dels temps com què és la bellesa, el sentit de la vida o de la mort, l'amor, etc. Per això, en el llenguatge literari la forma d'expressar-se és fonamental: distingeix els autors de tots els altres. L'ús d'abundants recursos, distints d'un autor a l'altre i combinats més o

menys hàbilment, confereix personalitat pròpia a cada escriptor i converteix el seu treball en una veritable creació artística.

¿Quins són aquests recursos? En recordarem alguns. En primer lloc, l'ús d'un vocabulari ric i variat, al qual l'autor confereix un valor connotatiu. És a dir, s'aparta del

significat precís i invariable(denotatiu), propi de les definicions de diccionari, manual o enciclopèdia, per jugar amb el valor subjectiu o suggeridor de les paraules. Ho veurem més endavant. En segon lloc,s'usa una sintaxi (construcció d'oracions) desordenada

(hipèrbaton) per tal de produir un ritme concret. “Del salón en el ángulo oscuro,

de su dueño tal vez olvidada, silenciosa y cubierta de polvo,

veíase el arpa”,

diu el poeta castellà G.A.Bécquer en un poema molt conegut. O una sintaxi sobrecarregada (a base d'enumeracions, oracions paral.leles, frases contràries

una enfront de l'altra, jocs de paraules, sentit irònic de la frase) per aconseguir atraure l'atenció del lector. En tercer lloc, abunda l'adjectivació rica (a vegades innecessària com els epítets tipus "fosca nit" o "blava mar"), exageracions (hipèrbole), jocs amb els

fonemes (al.literacions), ritme, etc. Finalment, l'autor pot combinar en la seua obra diversos registres (culte, vulgar, col.loquial) i estils (més lent, més ràpid, més recarregat,

més senzill, etc). Observa el valor DENOTATIU i CONNOTATIU de les paraules MAR i LLIBERTAT

Paraula Denota Connota

Mar

(objecte físic) Massa d'aigua

salada.

Per als estiuejants:Vacances

Estiu Platja Sol

Diversió (...)

Per als pescadors: sustent

navegació perill treball

amor,por (...)

Per a l’escriptor: “La mar dels teus ulls”

“viure en un mar de dubtes” immensitat, bellesa,

tranquil.li- tat, serenitat...

Llibertat

(objecte psíquic)Facultat de la voluntat humana.

Per als feixistes: Permissió Desordre Caos

(...) Per als presos: Eixida

Vida Família

(...) Per als demòcrates: Pluralitat

Respecte Tolerància

Per a l’escriptor:

“aire pur”, “cel obert”,

“vent fresc” “un tresor”,”déu”

ELS GÈNERES LITERARIS La tradició ha classificat les obres literàries en gèneres, atenent tant les seues

semblances temàtiques i formals com la intenció dels seus autors. Amb el pas del temps han anat sorgint nous gèneres, resultat de la barreja d'elements pertanyents abans a uns o

altres. Però vegem la classificació tradicional.

Narrativa

Incloem ací les obres que narren històries i en les quals l'autor mostra la realitat

exterior,la història o successos fantàstics (de ficció, inventats). Originàriament, els textos narratius s'escrivien en vers,però modernament s'escriuen en prosa. Vegem-ne alguns

exemples. Epopeia : Narra accions memorables i proeses d'herois. Exemples: "La Ilíada" i

"L'Odissea".

Cantar de gesta : Relata accions d'herois nacionals medievals: "La Cançó de Rotlà"o el "Poema del Cid".

Novel.la: Narració extensa, d'estructura complexa i plena d'esdeveniments, accions i personatges.

Conte: Narració breu de successos fantàstics, originàriament de caràcter anònim i popular. Més modernament es tracta d'un relat breu de qualsevol tema i estil.

Biografies i memòries: Textos centrats en la vida d'un personatge il.lustre.Si els escriu

el mateix personatge, de forma autobiogràfica se'n diuen "memòries". Llegenda: És un varietat de relat, oral o escrit, on es barregen elements històrics,

fantàstics i folklòrics amb abundants notes de misteri.

Poesia o lírica

Recrea els sentiments i actituds internes de l'escriptor.Lírica i poesia hui volen dir

pràcticament el mateix. Himne,cançó i oda: Poemes d'exaltació, religiosa en uns casos, amorosa en altres o de

fets o persones en altres. Elegia: Expressa sentiments de dolor davant una mort o d'un fet digne de ser plorat. Ègloga: Composició poètica, generalment dialogada, que tracta de sentiments amorosos,

en el marc d'un camp i d'una vida pastoril idealitzades. Sàtira: Composició poètica, tot i que no necessàriament en vers,amb que se ridiculitzen

o censuren persones, conductes o actituds.

Teatre

Comprén totes aquelles obres que han estat escrites per ser representades, escenificant una història mitjançant personatges que actuen i dialoguen davant del públic.Si és un sol

personatge el que es dirigeix a l’auditori es tracta d’un monòleg. Entre els gèneres teatrals podem destacar. Tragèdia: Si l’heroi lluita contra el seu destí però acaba morint.

Comèdia: Si s'escenifiquen aspectes festius o jocosos de la realitat, amb desenllaç feliç.

TIPUS DE LLENGUA QUE USEM SEGONS EL CONTEXT DE LA COMUNICACIÓ:ELS REGISTRES

Depenent d’aquests quatre factors, usarem un registre o un altre:

+ EL TEMA. Es pot tractar de manera més general o més especialitzada. Això es veurà no

solament en el lèxic elegit, sinó també en la sintaxi i l’organització del text. Segons el context, usarem tecnicismes, argots, frases fetes, modismes…

+ EL MODE. Segons el nivell de confiança que tinguem(o ens prenguem) els interlocutors, usarem un nivell més alt o més baix de formalitat. En general, un text serà més informal en

usos privats(conversa familiar) i més formal en usos públics(conferència).

+ EL CANAL. Per regla general, el text oral és més espontani que l’escrit, que exigeix major preparació. Hi ha certs usos orals (conferència, recital, etc) que exigeixen, en canvi, un alt grau d’elaboració. Emissor i receptor comparteixen, en la conversa ordinària, el temps i

l’espai. La llengua oral és passatgera, fa servir gestos i és més expressiva i colorista que l’escrita.

Atenent el tema,mode i canal, podem establir els registres següents: VULGAR COL.LOQUIAL ESTÀNDARD CULTE

T

EM

A

de la vida

quotidiana(amb vulgarismes,

barbarismes,etc)

de la vida quotidiana

quotidiana(amb de col.loquialismes,

dialectalismes, etc)

es tracten tant

temes de la vida quotidiana com

més especialitzats

(amb presència

d’un lèxic propi del tema tractat,

però sense tecnicismes ni

dialectalismes)

es tracten

temes molt especialitzats

(amb pre- sència dels tecnicismes

necessaris)

MO

DE

molt informal informal formal molt formal

PR

EP

ARA

CC

IÓ

improvisació

improvisació preparat molt preparat

CAN

AL

majoritàriament oral

majoritàriament oral tant oral com escrit

preferentment escrit

ACTIVITATS 1.Pregunta l’hora de quatre maneres diferents de manera que augmente el grau

de formalitat:

__________________________________________

__________________________________________

__________________________________________

__________________________________________

2.Aquestes frases estan en un registre col.loquial. Passa-les a un nivell més

estàndard:

-Para el carro, que sóc jo.

-Xe, tu, vés a espai que m’estàs xafant el peu! -La pel.li era superguai.

-M’he fotut un bocata que era massa!

-Tio, t’has passat!

3.Aquestes frases estan en un registre vulgar. Passa-les a un registre estàndard.

-Ma que esta xica és pesà!

-No asperaràs que aixina te donen un prèmit!

-Xe, ves-te’n a fer la mà!

-O calles o t’enviaré on brama la tollina!

-Esta asprà no n’hi ha classe.

-No hi hava ningú asperant-lo.

-Crompa-li un xupa-xups al monyicot.

ESTRANGERISMES I BARBARISMES Els préstecs són paraules que s’incorporen a una llengua procedents d’una altra amb la qual ha tingut contactes al llarg de la història.La major part del vocabulari de la nostra llengua

prové del llatí (lèxic patrimonial), però hem rebut també paraules procedents del castellà(amo, castigar, carro), de l’italià(novel.la, borrasca, casino), de l’àrab (cotó, safrà,

arròs, albercoc, carxofa), de l’alemany (blindar, guerra, blanc, obús, sabre), de l’anglés (bistec, vagó, esport), del francés(hotel, silueta, borsa, debut).

Moltes vegades la paraula estrangera sofreix una adaptació per ajustar-se més bé a la nos-

tra pronunciació i ortografia. Per exemple,la major part del lèxic referit al cotxe ve del francés, però nosaltres l’hem

adaptat.

paraula original

francesa

adaptació valenciana significat

chauffeur xofer conductor

capot capot carrosseria que tapa el motor

garage garatge on es guarda el cotxe

Els barbarismes són préstecs innecessaris: paraules d’una altra llengua que utilitzem

incorrectament per substituir les equivalents pròpies.

Paraula original

valenciana

barbarisme

aleshores, llavors *entonses

fins, fins a *hasta

Coent, carrincló *hortera

Recolzar,donar suport *apoyar

Descobrir,esbrinar *averiguar

pinta *peine

EXERCICIS: 1.Escriu la forma adaptada al valencià de cada un d’aquests estrangerismes:

snob scanner

sketch football

casting marketing

zapping beige

handball trailer 2.Escriu al costat del barbarisme castellà o anglés, la forma correcta en valencià.

embrague airbag

finder ventanal

boqueró tornillo

colchoneta jefe

mando a baffle

distància

software manager

compact disc puenting

hardware walkie-talkie

El nostre codi gràfic

L'ALFABET: conjunt de LLETRES amb què escrivim una llengua. Ací tens el nostre:

A (a) B (be) C (ce) Ç (ce trencada)1

D (de) E (e) F (efe,efa) G (ge)

H (hac)2 I (i) J (jota) K (ca)3 L (ele,ela) M (eme,ema) N (ene,ena) O (o)

P (pe) Q (cu) R (erre,erra) S (esse,essa)

T (te) U (u) V (ve baixa)4 W (ve doble)

X (ics,xeix)

Y (i grega)

Z(zeta)

1 La lletra Ç es considera una derivació de la C. 2 La lletra H no correspon a cap so.

3 La K, com la W i la Y, apareixen només en paraules d'origen estranger, com ara "kantisme", "wagnerià" o "Nova York". La Y apareix sovint formant part del dígraf NY:

canya, company, codony... 4 La V sona diferent de la B en valencià.

S'anomena DÍGRAF el conjunt de DUES lletres que corresponen a un sol so. El CODI GRÀFIC és el conjunt de lletres i de dígrafs amb què una llengua representa per

escrit els sons que pronuncia.

Lletra o dígraf so representat exemples

A [ a ] pa, valencià, compàs.

E [ e ] seda, francés, penell.

E [ ] cendra, cel, cert,

misèria.

I [ i ] fi, camí, inici.

O [ o ] poma, coma, sota.

O [ ] sòl, moldre,

còsmic,poble.

U [ u ] encuny, brull, suc.

P [ p ] pedra, copa, pare.

B [ b ] bondat, bena, bot.

T [ t ] tu, comtat, virtut.

D [d ] do, dit, senda.

Ca,o,u QUe,i, -CH [ k ] cuc,perquè,March.

Ga,o,u Gue,i [ g ] gat, guerra, gorra,got.

X, IX [ ] xaloc, xarop, reixa,peix

X, TX,IG [ ] xic,perxa,dutxa,passeig

Ja,o,u- Ge,i [ ] jove, conjur, pluja, gener,gir

-TJ-(a,o,u) -TG- (e,i) platja, formatge.

F [ f ] fort, confús, fira.

V [ v ] vi, veritat, volar

L [ l ] local, lúcid, lona.

TL, L.L l (pronunciada doble) motle, col.legi.

M [ m] mà, permís, colom.

TM, MM M(pronunciada doble) setmana, immens.

N [n] neu, nova, conegut.

TN, NN n(pronunciada doble) ètnic, cotna, ennoblir

S,SS,Ç( a,o,u ),Ce,i. [s] sis,pressa,coça, cert.

S,Z R

[z] [r ]

cosa, zero, onze. cara, curar, color.

R, RR [ ] rom, carro, Enric,terra.

LL [ ] lloc, llum, conill.

TLL ll (pronunciada doble) ratlla, rotllo, motlle.

V [ v ] vi, veritat, volar.

NY [ ] canya, renyar, company.

Si anomenem DÍGRAF el conjunt de dues lletres que corresponen a un sol so, només ho serien els que estan destacats en la llista. Exemples:

c a r a b a S S a 9 lletres

/k a r a b a s a/ 8 sons. Hi ha, per tant, un dígraf: la SS

p e r q u è 6 lletres

/p e r k e/ 5 sons. Hi ha, per tant, el dígraf QU

c a ix a 5 lletres

/k a a/ 4 sons. Hi ha, per tant, el dígraf IX.

Això es dóna en els dialectes que no pronuncien la I. Per als valencians, que en la gran majoria sí que la pronunciem, no seria dígraf. c a i x a 5 lletres

/k a i a/ 5 sons. No hi ha dígraf perquè la I sona.Tenim 5 lletres i 5 sons.

Tampoc no considerem dígrafs els sons pronunciats dobles.

n o v e l l a 6 lletres /n o v l l a/ 6 sons

EXERCICIS

1.Lletreja els següents noms de persones: Gal.la Llàtzer Llorenç Roser

Narcís Osvald Xavier Xelo

2.Encercla els dígrafs que trobes en aquest text i indica quin so representen:

"A la vesprada vaig fer fugina perquè no havia fet el treball per a la senyora Pole, que m'havia encarregat una muntanya d'històries per a la recuperació de Geografia. La nit

anterior amb Jerry va ser borrascosa. Crec que m'enganya amb un amic de Miranda"

(A.Macfarlane i A.Mcpherson,Els meus col.legues i jo)

COMENTARI I

CRÍTICA (RESSENYA)

Són textos periodístics en què especialistes valoren obres

literàries, cinematogràfiques o artístiques, de manera breu i esquemàtica.

Carancho

Director: Pablo Trapero

Intèrprets: Ricardo Darín, Martina Gusman, Carlos Weber

Ricardo Darín interpreta Sosa, un advocat especialista en accidents de trànsit. Es

mou entre guàrdies d’ hospitals, serveis d’emergències i comissaries en busca de

possibles clients. Parla amb els ferits i els seus familiars, tracta amb la policia, els

jutges, les companyies d’assegurances...Luján és una jove metgessa acabada

d’arribar a la ciutat que treballa en aquests hospitals per on volta Sosa. La seua

història d’amor comença al carrer: ella tractant de salvar la vida d’un accidentat,

ell tractant de convertir-lo en el seu client. Pablo Trapero filma amb total nuesa

la violència dels carrers, la corrupció del sistema i les reaccions al límit.

Valoració: 3

http://especiales.elperiodico.com/cartelera/cas/pelicula.asp?idpeli=23843