1

UNITAT 3 Lectures

Vocabulari: ELS DIMINUTIUS I ELS AUGMENTATIUS

1 ■ Escriu en el quadern només els diminutius i els augmentatius i classifica’ls.

Diminutius: Augmentatius: 2 ■ Forma els diminutius i augmentatius d’aquests noms afegint els sufixos següents. Tin en compte que cal fer algun canvi ortogràfic.

casa - gallina - pilota - bola - herba – carabassa

paper - barret - ull - dit - nas – gol

marmota - nassot - matalàs – escaleta derrota - casassa - gallina - bigotot - careta

ximplet - cadireta - festassa - sabatota - denteta

-ot -às -et

-eta -ota -assa

2

3 ■ Escriu en el quadern estes oracions substituint el fragment destacat per l’augmentatiu o diminutiu adequat.

• Agafa una cullera menuda per al café.

• Amb estes sabates tan grans no pots caminar.

• He trobat un gat menut a la porta de casa.

• He deixat les ulleres damunt de la taula menuda que hi ha a l’habitació.

4 ■ En una taula com esta classifica en el quadern només els diminutius i els augmentatius.

ciutat – carrers – festassa – música – concerts – cartellàs – programa – artistasses –

valencians – cançonetes – ajuntament – pantalonet – enguany – camionot – porteta –

casota – gossot

DIMINUTIUS AUGMENTATIUS

3

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ: ? !

ELS SIGNES D’INTERROGACIÓ I D’ADMIRACIÓ

Llig les bafarades i respon a les preguntes.

■ Es lligen igual totes les oracions?

■ Quin signe ens indica com fer l’entonació adequada?

1 ■ Posa els signes d’interrogació o d’admiració al final de les oracions segons calga.

• Has vist ma mare pel supermercat

• No em digues que no s’ha presentat

• Quin és el nom de la xica morena

• Per què no li contem la veritat

• Per fi he aconseguit una beca

2 ■ Digues quin tipus de signe porten les oracions següents? Què indiquen?

a) Quin arbre més gran!

b) Saps com són els barrets mexicans?

c) El poble massai viu a Àfrica?

d) És una música tan relaxant!

e) Sabries reconèixer les lletres xineses?

f) Quina calor fa al desert!

Quina cosa més

estranya!

Què és?

És una rosa del

desert.

4

LES PARAULES POLISÈMIQUES

1■ Busca en el diccionari estes paraules polisèmiques i fixa’t en els significats que tenen.

illa ala serra caragol

— Després, escriu una oració amb dos dels significats de cada paraula. 2 ■ Descobreix la paraula polisèmica que s’amaga darrere d’estos significats. • Pelatge de les aus. • Instrument per a escriure. • Objecte per a moure’s per la pantalla de l’ordinador. • Animal rosegador.

3 ■ Estes paraules designen parts del cos però també tenen d’altres significats. Completa les oracions amb la paraula adequada.

boca peu coll

• Tinc el dit unflat perquè he entropessat amb el . . . . . . . . . . . . del llum del menjador.

• Els bombers van connectar la mànega a la . . . . . . . . . . . . d’incendis.

• Sempre he de llavar a mà el ............ de les meues camises.

5

4 ■ Escriu els significats d’aquests mots i posa 2 exemples.

ESTACIÓ

ALA

CUA

LLUNA

FULLA

Ortografia: ÚS DE LA “S” SORDA I SONORA

La princeseta Teresa, captiva enmig del desert, s’encisava amb la pintura, en un oasi molt verd.

De quatre o cinc pinzellades,

molt senzilles, de traç fi,

zas! apareixia una rosa,

la més bella del jardí.

Es pronuncien igual la s i la z de les paraules destacades?

El valencià té dos sons d’essa diferents: essa sorda i essa sonora.

6

1 ■ Fixa’t en la grafia destacada d’estes paraules i classifica-les.

ESSA SORDA ESSA SORDA

«s» «ss» «ç» «c» «sc» «s» «z»

2 ■ Escriu dues paraules amb aquestes grafies.

eriÇó

Cinta

insecte

zebra

camiSa

dèsset

sol

abraçada

carnisser Cent

ascensor

roSa catorze

7

3 ■ Observa atentament estos dibuixos durant un minut. Anota les paraules que representen els dibuixos que recordes.

4 ■ Classifica estes paraules segons si contenen el so de la essa sorda o el de la essa sonora.

SO DE ESSA SORDA:

SO DE ESSA SONORA:

5 ■ Les paraules següents contenen el so de la essa sorda. Completa-les amb la

grafia adequada.

en......enedor cal......at bo...... a cla........e mi.....eri tra. . . .a

llen......ol pot. ...er valen.....ià .......elva di....eny pi.......ina

6 ■ Completa estes paraules amb la grafia adient que represente el so de la essa sonora.

sen. . . . ill cami. . ..a al. . . .ina ro. .. . .ada co. .a repo.. .at

cator. . .e pobre.. . .a cau. . .a . . .ona vi. . .ita fra. . .e

església

desembre

pinça

alzina

pensament

cacera

brossa

ascens

soca

8

Gramàtica:

L’ADJECTIU QUALIFICATIU

1 ■ Escriu en el quadern tots els adjectius que trobes en este text juntament amb el nom al qual qualifiquen.

2 ■ Relaciona cada nom de la columna de l’esquerra amb l’adjectiu adient de la columna de la dreta.

Noms Adjectius

pa suau

persona cruixent

cafè còmode

pell calent

sofà simpàtica

3 ■ Canvia el gènere d’estos adjectius.

• Escriu el masculí de: groga - ampla - bonica - verda – alegre

• Escriu el femení de: vell - tendre - blau - enfadat – amarg

4 ■ Canvia el nombre d’estos adjectius. Fixa’t en l’exemple.

Un cotxe menut Uns cotxes menuts Singular Plural

• L’herba verda Les herbes …

• Un home feliç Uns homes …

• Un dibuix grotesc Uns dibuixos …

• Una tigressa veloç Unes tigresses …

5 ■ Escriu en el quadern una oració amb un adjectiu per a cadascun d’estos dibuixos.

Jo visc amb dues gatetes. L’una es diu Fosqueta perquè té el pèl negre i un caràcter endimoniat. L’altra gata es diu Nena i té el pèl blanc. Nena és carinyosa i tranquil·la. Les dues juguen molt entre elles i són divertides. Jo les adore.

9

6 ■ Completa aquestes oracions amb un adjectiu.

• És una família ...........................................

• La música que fan és ...............................

• Hui Pau està .............................................

• És una raça de gos ..................................

• He llegit un llibre .......................................

DETERMINANTS DEMOSTRATIUS

1 ■ Completa les oracions amb el determinant demostratiu més adequat.

• . . . . . . . . . . . . bicicleta d’ací és la meua.

• Un dia vam fer el cim d’. . . . . . . . . . . . muntanya tan llunyana.

• . . . . . . . . . . . . record em va perdurar tota la vida.

• ............ xiques del teu costat són les meues companyes de faena.

• . . . . . . . . . . . . estiu que ve anirem a Altea.

2 ■ Completa les següents frases amb el demostratiu corresponent:

_____________ noi del meu costat és molt divertit.

_____________ noia d'aquí m'ho va explicar.

_____________ ordinadors d'aquí no funcionen.

_____________ roses d'aquí són precioses.

_____________ cotxe d'allà és del meu cosí.

_____________ botiga de l'altre poble és més cara.

_____________ arbres d'allà són més alts.

_____________ vaques de més lluny són més maques.

10

Expressió escrita: LA DESCRIPCIÓ DE PERSONES

Passos a seguir per a fer una descripció.

Planifica ► Pensa en les característiques de la persona que has triat. Anota primer els trets físics, després els trets de caràcter i per últim els seus gusts i aficions. Posa els adjectius adequats.

Escriu ► Escriu la descripció seguint l’ordre de la planificació. Recorda que no

hem de barrejar característiques físiques amb les de caràcter.

Revisa ► Llig la descripció i comprova que no hi ha faltes d’ortografia. Si tens

cap dubte, consulta el diccionari.

1 ■ Joc: Qui és qui? L’endevinalla

Seguint els passos d’abans fes la descripció d’un company o mestre de la teua classe

sense anomenar-lo. Posa quantes més característiques millor. Després de llegir-ho en

veu alta entre tots tractarem d’endevinar de qui es tracta.

11

Expressió oral: PRESENTAR A ALGÚ

1 ■ Joc: Presentar un company a un altre, fent com si no es coneixeren.

Pots utilitzar expressions com:

Series capaç de presentar un nou company? Què en diries? A tots ens agrada que diguen coses amables quan ens presenten.

■ Observa aquesta escena de dos amigues camí de l’escola. Es troben amb aquest xic

que és el nou company. La nena de cabells rossos li’l presenta a l’amiga. Què diria?

Pots utilitzar expressions com:

■ Comenta amb els teus companys de quina manera ho faries tu.

Bon dia, ... Et presente a... Ell es diu...

Hola, Jordi Hola, Teresa

Bon dia, ... Et presente a... Ell es diu...

Hola, Jordi Hola, Teresa

12

Literatura: EL CONTE. L’ESTRUCTURA DEL CONTE. EL MARC

Molts autors valencians moderns han recollit els contes populars valencians perquè

tots els puguem conéixer. Així ho va fer fa molts anys Enric Valor amb les seues

famoses Rondalles.

Escriure el seu conte popular favorit però modificant l’inici.

■ Llig el conte de La rateta que escombrava l’escaleta i assenyala les parts del conte.

Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va

trobar una moneda.

-Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compre atmetlletes em

cauran les dentetes. I si em compre un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet

ben bonic per posar-me’l a la cueta!!

I així ho va fer.

Va anar a casa la senyora conilla i va estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per

un llaç de satí de color rosa.

-Sí aquest si que m’agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà -

pensava la rateta -Ui, no me l’embolique que me l'emporte posat!

13

Es va posar davant de la seua casa per lluir el llacet. I així estava quan va passar el

Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:

-Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc

tan bon fadrí?

-Ai, no ho sé. A veure quina veu fas?

-Quac, quac, quac!!

-Ui, que m'eixordes. No et vull per marit.

També va passar un gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:

-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan

bon fadrí?

-Ai no ho sé. A veure quina veu fas?

-Kikirikí, kikirikí !!!

-Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.

I el gall se’n va anar amb el cap cot. Després va passar un gosset i li va passar el mateix.

Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tan bonica no es va

poder estar de dir-li:

-Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan

bon fadrí.

I la rateta, fent-se pregar li va dir:

-Ai no ho sé, a veure quina veu fas?

-Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!

-Fuig, fuig, que m’eixordes!!

Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va

passar un gatet que li va dir:

14

-Miau Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan

bon fadrí?

I la Rateta, fent-se l’estreta:

-Ai no ho sé. A veure quina veu fas?

-Miauu, miauuu!

-Sí, amb tu sí que em vull casar!

-Miauu, miauuu !!!

I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.

Aquell dia tothom li deia a la rateta:

-Ves amb compte amb aquest gat!

-Vigila que quan estigues despistada no et clave queixalada!!

I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridet sabien el secret: que

aquest gat era vegetarià i no menjava rates !!!

I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.

■ Llig el conte de La rateta que escombrava l’escaleta i assenyala les parts del conte.

■ Qui és la protagonista del conte? I els personatges secundaris, quins són?

■ Quin és el marc del conte? (lloc i temps de la història)

■ Inventa un principi per aquest conte.

■ Canvia el final del conte.