UNITAT 4. LA POESIA D’AVANTGUARDA

ÍNDEX

1. Context històric

2. Context literari 2.1. Cubisme 2.2. Futurisme 2.3. Dadaisme 2.4. Surrealisme

3. Les avantguardes a Catalunya. Joan Salvat-Papasseit

4. Fonts consultades

1. Context històric•Amb motiu de la profunda crisi de valors provocada per la Primera Guerra

Mundial (1914-1918), van sorgir a Europa els moviments d’avantguarda que van representar una reacció contra els poders burgesos, caracteritzats pel seu esperit revolucionari i per la seva voluntat de trencament amb la tradició, una reacció contra els postulats formalistes anteriors.

•L’ambient d’inestabilitat política i social (enfrontaments entre la burgesia i el proletariat; la dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931; la proclamació de la Segona República l’any 1931...) va afavorir que l’Avantguardisme s’introduís ben aviat en l’art català.

2. Context literari•Les avantguardes van ser moviments socials i estètics (incidència en la

poesia i en la pintura, principalment) de ruptura amb la tradició i moviments de recerca de noves formes d’expressió que es van manifestar a Europa des del primer terç del segle XX.

2.1. Cubisme (1907-1914)•El cubisme (moviment pictòric) va sorgir a París. Aquest corrent

s’autodefinia com “l’art de compondre i descompondre la realitat”, és a dir, l’artista cubista no pretenia reproduir la realitat tal com se li apareixia visiblement, sinó la imatge intel·lectual que aquesta li proporcionava. El cubisme, doncs, exigia la participació de l’espectador, que havia de reconstruir l’obra mentalment (un exponent del cubisme pictòric: Picasso).

•En literatura va destacar Guillaume Apollinaire, amb una proposta innovadora del cubisme literari: el cal·ligrama (disposició del text poètic en forma de dibuix que expressa el contingut del poema).

2.2. Futurisme (1909-1920)•El futurisme va iniciar-se l’any 1909 amb la publicació del primer manifest

futurista redactat per Filippo Marinetti. Va ser un moviment pictòric i literari d’origen italià que proclamava una ruptura amb el passat i amb la tradició i feia apologia de la guerra i de la violència; exaltava el futur, el progrés industrial, els esports, l’aventura i el risc, la velocitat i manifestava el culte al jo i a la joventut.

•En el terreny literari el futurisme es va caracteritzar, principalment, per l’abolició dels signes de puntuació i de les majúscules, per l’ús de signes musicals, aritmètics...

•El poetes catalans més representatius de la incorporació del futurisme en la seva poesia van ser Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit.

2.3. Dadaisme (1915-1920)•El dadaisme va ser el moviment d’avantguarda més radical. Va sorgir a Zuric, de

la mà de Tristan Tzara, autor del manifest dadaista. El nom dada fa referència al balbuceig d’un nen que encara no parla. Aquest corrent es va caracteritzar per l’actitud anarquista, per la defensa de l’absurd, de l’espontaneïtat, de tot allò primitiu, per la negació de tot: de la moral, de la lògica, del bon gust... Una de les tècniques literàries que va crear aquest corrent va ser l’escriptura automàtica (espontaneïtat total, sense la intervenció de la raó).

2.4. Surrealisme (1917-1940)•El surrealisme (moviment pictòric i literari) es va originar a França, de la mà del

poeta André Breton, autor dels manifestos surrealistes. Aquest corrent es basava en l’alliberament del conscient per deixar fluir lliurement el món de l’inconscient, de la imaginació, dels somnis. I un dels seus models literaris va ser l’escriptura automàtica, exercici que consistia a expressar verbalment el pensament, lliure de preocupacions estètiques i morals.

3. Les avantguardes a Catalunya. Joan Salvat-Papasseit•Els primers trets avantguardistes cal buscar-los en la literatura modernista i

regeneracionista pel que tenien d’art antiburgès. El Noucentisme (assenyat, racional), però, va frustrar el desenvolupament d’elements avantguardistes que potencialment contenia el Modernisme.

•Els moviments avantguardistes es van començar a introduir a Catalunya a partir de l’any 1915, i cal diferenciar-ne dues etapes:

.1a avantguarda catalana (1915-1924), que va coincidir amb la crisi del Noucentisme. Els corrents més influents van ser el cubisme i el futurisme. I el màxim exponent d’aquesta etapa va ser Joan Salvat-Papasseit.

.2a avantguarda catalana (1925-1932). El corrent més influent d’aquesta etapa va ser el surrealisme: J.V. Foix, poeta surrealista; Dalí, pintor surrealista.

•Amb tot, però, a Catalunya, més que escriptors d’avantguarda, hi va haver escriptors que van incorporar propostes avantguardistes a la seva obra, al costat d’altres més lligades a la tradició; és a dir, va ser un moviment poc cohesionat, amb una incidència poc important i d’implantació ben desigual en els diferents territoris de parla catalana.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)•Va néixer a Barcelona. Va quedar orfe de pare de ben petit (als set anys) i,

en conseqüència, va ingressar en una institució (Asilo Naval Español), situada al port de Barcelona, perquè la seva mare no tenia mitjans econòmics per fer-se’n càrrec.

•Als tretze anys va haver de posar-se a treballar. Va fer d’aprenent en un taller d’escultura, de vigilant nocturn al port de Barcelona... Es va formar, doncs, de forma autodidàctica.

•L’any 1911 va començar a freqüentar l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on llegia fulletons i articles plens d’idees anarquistes i socialistes.

•L’any 1914 va començar a col·laborar en la revista Los Miserables (articles en castellà d’ideologia anarquista) i va adoptar el pseudònim de Gorkiano (un homenatge a Gorki, un escriptor rus que el va influir molt).

•Salvat-Papasseit va ser l’impulsor de la revista Un Enemic del Poble i el redactor del primer manifest futurista català (Contra els poetes amb minúscula,1920).

•En l’obra poètica de Salvat-Papasseit, hi ha dues etapes diferenciades:a)etapa avantguardista•En aquesta etapa va publicar poemaris avantguardistes (amb elements

cubistes i futuristes): Poemes en ondes hertzianes (1919), obra representativa de la poesia futurista en la qual presenta el món urbà, ple de màquines i d’objectes artificials, on l’home queda esclafat per la màquina; L’irradiador del port i les gavines (1921), en què mitifica la realitat a través del record o del desig.

b) etapa postavantguardista•En aquesta segona etapa Salvat-Papasseit va trencar temàticament amb les

avantguardes. Els poemaris més significatius són La Gesta dels Estels (1922), en què parla de la realitat quotidiana (més intimista), i El poema de la rosa als llavis (1923), una obra unitària que narra una història d’amor (carnal, sexual) entre una dona ingènua, inexperta en l’amor, i el poeta, “mestre d’amor”. A través de cada poema es va seguint un itinerari en la relació amorosa basada en la sinceritat, un itinerari ple d’erotisme, de joia (alegria) i de naturalitat.

•En síntesi, la poesia de Joan Salvat-Papasseit és la poesia de l’optimisme, de l’alegria, de la sinceritat, malgrat les adversitats (la misèria i la malaltia).

4. Fonts consultades

4.1. Llibres de textARMENGOL, Roser; i altres. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona:

Castellnou, 2008.

GUILUZ, Teresa; JUANMARTÍ, Eduard. Llengua catalana i literatura 2. Barcelona: Text-La Galera, 2007.

4.2. Webgrafiahttp://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-salvat-papasseit