Poesia.

- 208 -

Unitat 5 L’eix temàtic, l’estructura temàtica i el clímax poètic.

La present unitat tracta el tema (o eix temàtic) del poema, és a dir allò més

important o allò que es pren com a matèria o com a assumpte primordial del que

tracta un poema determinat. Normalment haurem d’indicar-lo amb el mínim de

paraules, encara que després el podem explicar o glossar. Per altra banda

tractarem els motius secundaris que són senzillament altres temes subordinats al

principal, és a dir el altres temes o temes secundaris. Els poemes podem dividir-los

o estructurar-los segons va apareixent el tema i els temes secundaris, així veurem

diferents tipus d’estructures temàtiques diferents a les de la unitat anterior, que

eren sintàctiques, encara que de vegades puguen coincidir. I finalment farem una

sessió sobre el concepte de clímax poètic o moment més tens del poema.

Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 17)

- 209 -

Sessió 17 L’eix temàtic (o tema) i els motius secundaris (o altres temes).

L’eix temàtic o tema és l’assumpte o la matèria més important de què es tracta en un poema. Tradicionalment els temes més desenrotllats per la poesia han estat l’amor, la mort, l’amistat, la natura, l’honor, la tristesa, la por, la soledat, etc. Els motius secundaris o altres temes són tots aquells altres temes subordinats al més important del poema. Un poema pot tenir com a tema principal la mort, però pot aparèixer com a motiu secundari l’amor que sent una persona per la persona que s’ha mort. Els temes secundaris reforcen el tema principal, així normalment fan de marc temporal, l’època o temps en què passa, o marc espacial, és a dir el lloc on succeeix, fan de suport posant exemples concrets del tema abstracte de què es tracta. També de vegades fan de contrast per mig d’idees contràries o diferents, per mig de colors o de sensacions, o intensifiquen o amplien la idea del tema principal. Com a exemple, per tenir com a guia, el següent poema:

1960

1 M’haveu demanat uns versos 2 que ens parlen en llenguatge d’anar per casa 3 com segueix el curs de la malaltia 4 d‘aquesta clivellada terra. 5 I aleshores em feu pensar en l’escorrim 6 d’aquells dies negres de quan érem infants 7 i cantàvem al pati del col·legi

8 -amb molta il·lusió de catecúmens- 9 unes glòries foranes i imaginàries. 10 L’àngel de la traïció guaitava ja 11 l’instant de trucar a tanta porta 12 d’esdevinguda joventut desemparada. 13 Ara el tenim, aquest àngel, pujat 14 a les barbes de la premsa 15 i ens fa ganyotes per seguir el joc 16 del fava, munta i calla. 17 Però ja un bac ens va migpartir el semblant 18 i la donzella de la sang va vessar-se 19 dins la llengua, cap a l’esquerra.

Poesia.

- 210 -

20 I així vam fer-nos a la mar deixant, 21 com a espectadors del port segur,

22 I’aclaparant confraria dels cavernícoles 23 amb el seus prudentíssims -i punyentíssims- 24 dictat tòpics de sempre.

Poema de Lluís Alpera del llibre Dades de la història civil d’un valencià, 1967

El tema principal del poema seria la consciència cívica i social pròpia, perquè ens parla de la malaltia d’aquesta clivellada terra, que quan érem infants cantàvem glòries foranes, s’entén que les nostres les oblidàvem, de com un àngel traïdor ens guia cap al fava, munta i calla (és a dir el ‘meninfotisme’, ‘passar’ de les nostres realitats i cultura) i finalment la identificació del poeta amb un grup de gent que vol canviar i no està d’acord amb la confraria de cavernícoles que s’hi troben en port segur, mentre ells van pel mar a buscar una pàtria o lloc per viure més fidel a la seua història i al seu poble. Com motius secundaris que reafirmen el tema principal tenim un referent temporal representat pel títol del poema, l’any en què la reafirmació valenciana lluitava contra la dictadura franquista. Per altra banda tenim que ‘algú’ li ha demanat que faça uns versos al poeta on parle de la situació d’aquesta clivellada (partida, desfigurada) terra. Un altre referent temporal quan érem infants. Un personatge simbòlic: l’àngel de la traïció, més que àngel, dimoni, en contra de tot allò propi. La situació política produïda pel bac (captar la veritat del propi país). Les persones d’esquerres i la identificació del jo escènic amb aquestes, que han fugit del lloc (port segur dels cavernícoles) per por a la repressió i els personatges cavernícoles que representen a les persones de dretes que estan d’acord amb el sistema repressor.

Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 17)

- 211 -

1- Lectura dels poemes següents i escriviu, comentant-los, els eixos temàtics (temes principals) i els motius secundaris (o altres temes). Heu d’intentar que els temes siguen el mínim de paraules (si és una, abstracta, millor). Després pots explicar-los. Noia russa al Montseny

1 Vestit florit, cara bruna i salvatge: 2 el teu perfum feréstec de l’estepa i del vent 3 omple aquestes garrigues i el caminet rellent1 4 i el núvol que viatja.

5 Vestit de margarides i d’estrelles de mar: 6 entremig de les flors ta brunesa2 traspua. 7 Clavellets de pastor tremolen a l’atzar, 8 vora la teva cama nua

9 I et fonies, suau, en la pau del paisatge, 10 els ulls grisos de somnis i del gust de morir; 11 o fugies, rient, pel camí- 12 rossinyol trist i tórtora salvatge.

Poema de Marià Manent del llibre Antologia general de la poesia Catalana

La cançó de l’isolat

1 Front a les multituds del fang nascudes, 2 clamoroses, com aigües bullidores; 3 front a la massa que la guia l’erro, 4 mon esperit... a soles.

5 Front a la mar que s’alça bramadora, 6 quan un himne a la mort canten les ones 7 i es sent cruixir de fusta que se trenca... 8 mon esperit... a soles.

9 Front a la gran ciutat que dorm tranquil·la 10 quan són del dia les primeres hores, 11 quan de la lluna un bes rep el silenci, 12 mon esperit... a soles.

13 I com el cos i l’esperit batallen 14 i m’espanta l’abim3 del altres hòmens, 15 per a trobar la pau, vull que se quede 16 mon esperit a soles .

Poema de Daniel Martínez Ferrando del llibre Antologia

de la poesia valenciana (1900-1950).

1    adj  Humit,  mig  moll.  Un  soterrani  rellent.  La  bugadera  ha  tornat  la  roba  rellent.  2    m  meteor  Serena. 2    adj    Que  tira  a  bru.  (1  adj  i  m  1    De  color  terrós  fosc  amb  un  matís  rogenc.  Ós  bru.  Els  camises  brunes.  Cabells  bruns.  2    Dit  del  color  obscur  o  negrós.  La  Verge  Bruna.) 3  No  és  al  diccionari.  Segons  Coromines  té  el  significat  d’abisme  i  la  paraula  va  ser  prou  usada  pels  anys  1890-­‐1920.

Poesia.

- 212 -

El Mariner

1 El mariner que perd l’ull a les ones

2 mirant la pesquera que no cria greix,

3 quan va a la ciutat es creu que les dones

4 són totes sirenes, mig dona i mig peix.

Poema de Bernat Artola i Tomàs (1904-1958) del llibre Antologia de la poesia valenciana (1900-1950)

Arbres

1 Sóc amb vosaltres, arbres folls en la nit

2 sento que el vent us té desperts i us força

3 Jo també vetllo, perquè em puny el delit

4 d’interrogar en aquest concert ferotge.

5 Trona i llampega. Mare meva del cel,

6 quina cortina d’aigua viva tan fosca!

7 El vers comença, fa un caminar rebel,

8 torça i retorça, que vol eixir al defora.

9 Els arbres baten i jo estic a aixopluc.

10 Van les preguntes cap al dia amb les hores.

11 Deixo fer el vers. ja no sé què més puc

12 sinó escoltar que el temperi redobla.

13 Demà, rentats i amb les fulles lluents,

14 -passat el vers per un sedàs d’aurora-

15 podrem reprendre els col·loquis ardents,

16 arbres gentils d’escabellades tofes.

Poema de Clementina Arderiu del llibre Antologia general de la poesia catalana.

Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 18)

- 213 -

Sessió 18 L’estructura temàtica.

Estructura temàtica. L'estructura dels poemes ve representada per blocs o unitats de significat o unitats temàtiques. Anomenem estructura temàtica a les diverses parts significatives del poema. Així per exemple: al primer poema dels "Fruits saborosos" de Josep Carner:

Com les maduixes

1 Menja maduixes l’àvia d’abans de Sant Joan; 2 per més frescor, les vol collides d’un infant. 3 Per’xò la néta més petita, que és Pandara, 4 sabeu, la que s’encanta davant d’una claror 5 i va creixent tranquil·la i en admiració 6 i a voltes, cluca d’ulls, aixeca al cel la cara 7 ella, que encar no diu paraules ben ardides 8 i que en barreja en una música els sentits 9 cull ara les maduixes arrupides, 10 tintat de rosa el capciró dels dits. 11 Cada matí l’asseuen, a bell redós4 del vent, 12 al jaç de maduixeres. 13 I mira com belluga l’airet ombres lleugeres 14 i el cossiró decanta abans que el pensament 15 Li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 16 i creu que el cel s’acaba darrera del jardí 17 En va la maduixera son bé de Déu cobria; 18 en treure les maduixes del receret ombriu 19 Pandara s’enrojola, treballa, s’extasia: 20 si n’ha trobat més d’una, aixeca els ulls i riu 21 Pandara sempre ha vist el cel asserenat; 22 ignora la gropada5 i el xiscle de les bruixes 23 És fe i és vida d’ella la llum de bat a bat 24 El món, en meravelles i jocs atrafegat, 25 és petit i vermell i fresc com les maduixes.

podem distingir quatre unitats temàtiques (que tenen una significació diferent, les unes de les altres) que són les següents: primera, l'àvia menja maduixes (2 primers versos); segona, presentació de la nena Pandara (versos 3-8); tercera, Pandara cull ara i cada matí les maduixes (versos 9-20); i la quarta la il·lació entre el cel sempre net i la innocència de la infància que és netedat d'ànima representada per Pandara i comparació del món infantil amb les maduixes (versos 21-25).

4  m  1    Recer.  2    a  redós  loc  adv  A  redossa,  a  recer,  a  l’abric. 5  f  meteor  1    Tempestat  congriada  sobtadament.  2    Cop  de  vent  i  d’aigua  impetuós.

Poesia.

- 214 -

Simètrica o asimètrica. L'estructura d'un poema és simètrica quan les diverses parts significatives de la composició tenen la mateixa extensió. També serà simètrica l'estructura encara que les parts significatives siguen sinònimes o antònimes. En el cas del poema anterior podem concloure que és asimètrica perquè les extensions no són iguals.

Explicativa o conclusiva. Si el tema principal apareix al principi i a partir d'ací va explicant altres temes secundaris o motius seria explicativa per exemple el poema La cançó de l’isolat de la sessió 17, des de la primera estrofa enfronta la seua solitud amb diverses multituds i grups, la qual cosa és el tema principal que va repetint en les restants estrofes. En altres paraules el mot clau del tema apareix al principi i després s’hi explica el tema. Si la conclusió és al final, llavors parlarem de conclusiva, és a dir hi ha una part secundària que fixa una determinada "situació" i per altra banda una part final "reduïda" que actua a manera de conclusió reflexiva o de resum (exemple el poema Arbres de la sessió 17 és conclusiu perquè arriba a dir al final que demà podran junts el poeta i els arbres continuar fent col·loquis).

Lineal o il·lativa. Lineal (o paral·lela) cada unitat textual té autonomia, es juxtaposa senzillament a les altres. Il·lativa quan cada unitat textual depèn de l'anterior. Exemples de cadascuna d'aquestes formes estructurals les podríem veure als dos primers versos del llibre de Josep Carner Els fruits saborosos, mentre el primer  Com les maduixes té una forma més aviat de tipus il·latiu, el primer fragment: l'àvia menja maduixes, però les vol collides d'un infant i llavors el segon fragment explica que per això la qui li les cull és la nena Pandara, és a dir que la part més important depèn d'una part introductòria. Al poema de Daniel Martínez Ferrando de la sessió 17 titulat La cançó de l’isolat destaquem l'autonomia (fixeu-vos que no diem independència) que té cada estrofa, remarcada aquesta autonomia semàntica per la dels senyals sintàctics de l’expressió front a que apareix a l'inici de cada estrofa.

Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 18)

- 215 -

Tancada.

Emmarcada o circular.

Hom pot parlar d'esquema estructural tancat quan el poema comença i acaba

parlant del mateix motiu.

Podem distingir dos tipus de l'estructura tancada: l'emmarcada i la circular.

L'emmarcada: També anomenada d'enquadrament es caracteritza per

distribuir en la seua obertura i tancament dos segments complementaris. Podria ser-ne

un exemple el poema Arbres de la sessió 17 on es parla al principi i al final de la

companyia dels arbres que li fan al jo escènic.

La circular: Caracteritzada per un inici i un final idèntics, del present recull un

exemple de poema circular el tenim a l’estrofa del poema titulat Vora el barranc dels

Algadins de Teodor Llorente de la sessió 2, que comença i acaba amb el mateix vers.

Esquemes complexos.

Molt a sovint l'organització del poema no és d'un sol tipus "pur". Fins i tot és

freqüent la combinació fixa entre tipus (per exemple entre esquema tancat i simètric).

Poesia.

- 216 -

a- Comenta els tipus d'estructura temàtica que apareixen en els següent poemes de Salvador Espriu, Vicent Casp i Verger, Vicent Torres i Aguado i Miquel Duran de València. Petita cançó de la teua mort.

 1 La teva mare broda 2 en el carrer de l'Om. 3 La teva mare broda, 4 broda claror.

5 La teva mare canta 6 una cançó, 7 la vella història trista 8 d'un gran amor.

9 La pluja li contava 10 la teva mort, 11 la pluja li contava 12 com has mort sol.

13 Albes de fred agrisen 14 tot el record. 15 La teva mare plora 16 en el carrer de l'Om.

 Poema de Salvador Espriu, del llibre Les hores.

Podré sofrir dolor

1 Podré sofrir dolor, 2 potser, fins i tot 3 vessaré sang: 4 no m'esglaie,

5 però 6 si em manquen els records, 7 si em manca la fragància 8 dels dies, 9 de les hores passades 10 sota el recer 11 de la teva estima

12 seré: 13 vida buida i no res.

Poema de Vicent Torres i Aguado del seu recull titulat Quan indagues l'instant.  

Vida

Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 18)

- 217 -

1 Camí de la mort, 2 jo cante la vida; 3 quant més fort em crida, 4 jo cante més fort.

 Poema de Vicent Casp i Verger (València 1906).

   

Jo no sé quin vent...  

1 Jo no sé quin vent d'espases 2 o sirenes matineres 3 sega el goig d'aquest contacte 4 establert entre tots dos, 5 però és cert que sagnen pètals 6 nostres llargues primaveres, 7 sense no mai quallar roses 8 de la nostra única amor.

 Poema de Vicent Casp i Verger (València 1906).

Poesia.

- 218 -

Sessió 19 El clímax poètic.

Clímax poètic.

Concepte

Podem dir que en qualsevol obra literària, i per tant en poesia també, hi ha un moment ascendent de l'emoció que ens produeix la lectura de l'obra respectiva, a aqueix moment de més elevada ascensió l'anomenarem clímax poètic. I aquest clímax poètic podrà situar-se en un lloc diferent del discurs lingüístic, dependrà doncs de la situació perquè produeixi diferents resultats emotius en el lector.

Climàtic. Es produeix un tipus climàtic quan hi ha una progressiva intensificació: comença - tensió ascendent - FINAL (clímax). El poema de la sessió anterior titulat Jo no sé quin vent... en seria un exemple. Ja que el moment tens es produeix al final quan afirma que el seu amor és impossible: sense no mai quallar roses / de la nostra única amor.

Anticlimàtic. Serà anticlimàtic quan la línia intensificativa va marcant distensió o descens de la intensitat. COMENÇA (clímax) - tensió descendent - final. Un exemple serien els poemes d’estructura temàtica explicativa com per exemple aquell poema titulat La cançó de l’isolat de la sessió 17. Comença - tensió ASCENDENT (clímax) - descendent - final. Exemple al poema de Salvador Espriu Petita cançó de la teua mort on es dóna el moment tens o clímax quan la mare s’assabenta per mig de la pluja (imatge) de la mort del fill, que apareix a la tercera estrofa del poema.

Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 19)

- 219 -

a- Fes un senzill comentari del poema, tot explicant per què és climàtic o anticlimàtic.

Morir tal vegada seria

1 Morir tal vegada seria 2 com quan, dormint, un tust6 precipitat 3 ens esbatana7 els ulls a la tenebra, 4 i ens redrecem, dubtant, si fou realitat 5 o si un somni que s'esmunyia 6 deixà entortolligat 7 al nostre sentit afuat 8 un esquinçall8 ronser9 de febre. 9 L'horror és de sentir que entre la veritat 10 i nosaltres no hi ha sinó un pas de tenebra, 11 i que el peu serveix d'amagat 12 la covardia de la voluntat.

  Carles Riba. "Llibre segon d'Estances".

Sobre el poema En el Concert de Josep Carner de la pàgina següent: b- Analitza l'eix temàtic i els motius secundaris. c- Quin efecte poden produir en el lector o destinatari del poema les oracions exclamatives i interrogatives. d- Interpreta els versos de la tornada (els que es repeteixen) i quina funció poden fer dins el poema. e- Digueu si és climàtic o anticlimàtic el poema de Josep Carner. g- Analitza tota la mètrica i la rima del poema.

6  Acció  de  Colpejar,  pegar. 7  Obri  de  bat  a  bat,  completament. 8    m    Tros  de  roba  esquinçat,  esgarrat,  ple  d’esquinços.  Ací  és  figurat  un  fragment,  un  tros,  una  mica. 9  Anar  diferint  l’execució  d’una  cosa  que  hom  fa  de  mala  gana.  

Poesia.

- 220 -

En el concert

 1 En treves del Concert veig a l'esbiaixada 2 -segons com, a pleret10, es bellugui l'onada 3 dels caps humans, deixant esquerdes diferents-, 4 lluny de mi, lluny de mi, la cara enriolada 5 que té els ulls de moixó, de ratolí les dents. 6 Rosa i jonquilla11, 7 clavell i nard12, 8 per seure a vora teu, arribo tard. 9 Però, Déu meu, ¿què passa? És ella, ben bé ella, 10 qui al seu voltant oblida i els violins i tot. 11 Ja expressa el goig, ja l'odi, ja un somni de donzella. 12 Mou constantment el llavi, la galta, la parpella, 13 i adés sembla que besi i adés que faci el bot. 14 Rosa i jonquilla 15 clavell i nard, 16 el teu desfici em fa tornar covard. 17 ¡Quina bellugadissa! En un no res l'arbora 18 algun desig, o un tedi terrible l'atuí; 19 sa boca és una espurna o un broc de regadora; 20 infla la galta, alegre, la xucla, destructora. 21 És jove, es vella, és monja, és guàrdia urbà i hurí13. 22 Rosa i jonquilla, 23 clavell i nard, 24 ets més diversa que un nombrós esbart. 25 Per què tantes mudances de passió salvatge? 26 En dos minuts trobaren en sa carona estatge 27 totes les fesomies, totes les passions 28 de qualsevol pel·lícula d'indefinit metratge 29 on ixen saltimbanquis, cow-boys, indis, lleons. 30 Rosa i jonquilla 31 clavell i nard, 32 ara capeixo ton mudar d'esguard. 33 És sols que tastes i llamineges14 34 i mig glopeges 35 una senzilla 36 lenta pastilla 37 de "Chocolat Mouchard".

Poema de Josep Carner, del llibre Auques i Ventalls.

10    loc  adv    A  poc  a  poc,  sense  pressa. 11     f   bot     Planta   herbàcia   perenne   de   la   família   de   les   ranunculàcies   (Ranunculus   pyrenaeus),   d’arrel   fibrosa,   fulles   linears  graminiformes  i  flors  blanques. 12  m  bot/jard    Planta  herbàcia  alta  de  la  família  de  les  amaril·lidàcies  (Polianthes  tuberosa),  de  bulb  tuberiforme  bru,  flors  blanques  o  rosades,  molt  oloroses,  conreada  com  a  planta  ornamental. 13   [pl   -­‐ís]   f   islam     Cadascuna   de   les   dones   bellíssimes   i   sempre   verges   que,   segons   la   creença   musulmana,   viuen   al   paradís   de  Mahoma  com  a  companyes  dels  benaventurats. 14  v  intr    Menjar  llaminadures,  dolços.

Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 19)

- 221 -

h- Feu quatre grups, cada grup de la classe prepara en 10 minuts la recitació d'un dels quatre poemes anteriors. i- Tot seguit un portaveu del grup llegirà el poema respectiu j- La resta de grups -després d'escoltar-lo- assenyalarà el tipus de clímax. k- Analitzeu també l'eix temàtic i els motius secundaris. l- Una altra opció de recitació poètica és la de dedicar una sessió a recitar poemes seleccionats pels mateixos alumnes i que porten música per acompanyar la recitació d’un mínim de 8 versos.         Poema XXXV d'horacianes (1963-1970)  

1 m'estime molt, de bon matí, treballar el meu [hort, 2 les bledes, les lletugues, els raves, les tomaques; 3 regue els breus solcs a poalades lentes, 4 arrenque les brosses nocives. 5 avui deia el diari que ha arribat l'home a la [lluna; 6 m'he girat a mirar-la, vinclat sobre el solc; 7 no he vist res i he continuat.  

Poema de Vicent Andrés Estellés del llibre Les pedres de l'àmfora.

        Poema LXXVII d'horacianes (1963-1970)  

 1 mai no escriuré el teu nom.

2 mes no per covardia, 3 sinó per no embrutar amb el teu nom covard,

[indigne, llefiscós,  

Poema de Vicent Andrés Estellés del seu llibre Les pedres de l'àmfora.          

Poesia.

- 222 -

  La croada      

Quan s'acosta l'hora les àvies i els petits s'agemoleixen al fons de les alcoves; i al recambró de la higiene donzelles sospiroses s'emmirallen, malgrat tot, amb càlcul. Però els barons -fixeu-vos-hi.- s'alzinen15 com pollancres16 vora la taula devastada; surten al porxo, escruten el cel, color de perla falsa. Bròfecs com els herois en crisi, abracen per damunt la muller eixuta que temps ha malalteja. (el gos lànguidament17 udola abocat a l'eixida.) I "Adéu!" criden a tots amb veu entera, i alcen el braç a mitges, secrets escèptics tal vegada, però en l'extern implacables. De dos en dos, centenars i milers, es llancen a les desertes vies de la tarda. Entre marcials i amotinats avancen, corren -escamots convergents, centúries, legió- impetuosos, emulant-se en la carrera única, com assumits pel fat enorme de les grans ofensives o els grans èxodes. Perillosament -oh sí, que en l'aire sobreneda un pensament de pluja-, catòlics de debò, croats unànimes, com un sol home van a l'estadi nou, van a l'estadi.

Pere Quart. "Vacances pagades". 1960.

15    v  1    tr  Alçar,  posar  en  sentit  vertical.  2    pron  Redreçar  el  cos. 16   Arbre   de   la   família   de   les   salicàcies   (Populus   nigra),   de   capçada   irregular,   borrons   glabres   i   enganxosos,   fulles   ròmbiques   o  ovades,  flors  en  aments  i  fruits  en  càpsula. 17  De  manera  dèbil,  mancat  d’energia,  de  vigor,  d’empenta.  Un  posat  lànguid.

Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 19)

- 223 -

En la mort d'un jove.  

1 Te'n vas anar amb aquell ponent dolcíssim... 2 Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita. 3 Somreies a la força dels teus muscles 4 i glaties18 per guerres i corones, 5 i tot de cop t'has esllanguit per terra 6 amb els ulls admirats...

7 Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora! 8 Aquell teu primer vel, quan el llançares 9 damunt de l'hèroe en flor, tots somriguérem 10 sota els plors estroncats, que una serena 11 va començar a regnar en el pit i el rostre 12 del moribund. L'alè anava i venia 13 suaument emperesit, fins que esperàrem... 14 I no tornà... Llavores esclataven 15 més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era... 16 Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...

  Poema de Joan Maragall, del llibre Visions & Cants.

18    v  1  intr  Bategar,  el  cor,  amb  força.  2    intr  Estar  agitat  per  la  cobejança  d’una  cosa  prohibida  o  feta  gruar.

Poesia.

- 224 -

Sessió 20 El tema i el clímax dels Poemes Propis 5

ACTIVITATS INDIVIDUALS.

a- Escriu un poema de vuit versos com a mínim i després

digues quin és el tema i els motius secundaris

b- Fes un comentari de l’estructura temàtica del teu poema

de la present sessió.

c- Escriu un poema d’una manera per a que siga anticlimàtic

i d'una altra forma per a que siga climàtic tot seguint els

exemples que hem vist en l'apartat del clímax poètic. O dos

poemes, un que siga climàtic i l’altre anticlimàtic. Explica’ls.