- 1. ELS PROCESSOS GEOLGICS EXTERNS UNITAT 61r de Batxillerat
Cincies de la Terra i del medi ambient
2. 1. Introducci Qu son els processos geolgics? Sn una srie de
transformacions d'uns objectes geolgics en uns altres de
diferents.I els processos geolgics externs?Els processos geolgics
externs tenen lloc a la superfcie terrestre, les fonts denergia que
els posa en marxa sn: el sol i la gravetat. Anomenem processos
geolgics externs a: la meteoritzaci, lerosi, el transport i la
sedimentaci. 3. La Meteoritzaci: s la alteraci de les roques per
acci de l'atmosfera sense que es produeixi transport de materials.
Tenim dos tipus de meteoritzaci:Meteoritzaci fsica o mecnica:
descompressi, gelifracci, canvis de T dia/nit, acci dels eevv.
Meteoritzaci qumica: hidrlisi, descarbonataci, hidrataci, oxidaci..
4. Meteoritzaci fsica o mecnica:Es produeix per diferents
factors:La descompressi: si les roques arriben a la superfcie
deixen de patir la pressi litosttica Gelifacci:es produeix quan
l'aigua es congela dins de les esquerdes de les roques i fa un
efecte de palanca que pot provocar la desintegraci de la roca
Canvis en la temperatura entre el dia i la nit: que provoquen
dilatacions i contraccions de les roquesProvocada per essers vius:
arrels d'arbres que actuen com a folques. 5. Meteoritzaci quimicas
produeix per diferents factors:Hidrolisis: trencament de
determinats enllaos qumics per l'acci de l'aigua Descarbonataci:
l'aigua quan es combina amb el dixid de carboni es forma cid
carbonic i s'assosia amb l'io carbonat Hidrataci: absorci d'aigua
per les xarxes cristallines sense que hi hagi una combinaci o un
canvi d'ions que origini un nou mineral Oxidaci: reacci de l'oxigen
dissolt en l'aigua amb els ions bivalents d'elements com el ferro o
el mangans, que formen part dels minerals 6. 2.Acci geolgica de les
aiges continentals Les aigues d'aixaragallament: les aigues que
circulen per la superfcie terrestre procedents de les
precipitacions sn l'agent ms important en gaireb totes les regions,
l'acci de l'aigua de la pluja varia considerablement segons el
tipus de terreny i la cobertura vegetal.L'aigua de la pluja pot
provocar diferents estructures :d'erosi: Solcs, canals de mida
centimtrica.Xargalls, canals de mida mtricaBarrancs, canals de mida
decamtrica.Els terrenys argilosos i amb escasa vegetacisolen
presentar un paisatge caracterstic anomenat bad-lands. 7. La
intensitat de l'erosi depent de dos factors:Erosivitat o capacitat
erosiva de l'agent, ser ms gran com ms quantitat d'aigua es posi en
moviment en un temps redut. Erosionabilitat o facilitat del terreny
per ser erosionat, depen de diverses caracterstiques: La presncia
de vegetaci La naturalesa del terreny Com ms pendent ms
erosionabilitat 8. 2.1 Torrents Sn cursos daigua amb llera fixa,
poca longitud, fort pendent, permane nts o estacionals, aquest s
amb perode destiatge. Un cas extrem sn les rieres, per on circula
laigua de pluges torrencials. 9. Lacci geolgica s sobretot erosiva,
lleres en V amb rpids i cascades. Els blocs que giren atrapats
originen marmites de gegant. 10. 2.2 Els rius Els rius sn corrents
daigua ms estabilitzats i constants que els torrents. Lacci
geologica, depn de lenergia cintica de laigua, aquesta resulta de
la transformaci de lenergia potencial, mxima al neixement i mnima a
la desembocadura. Lenergia sutilitza per: superar el fregament,
erosionar la llera i transportar materials. Capacitat de transport,
quantitat mxima de sediments que pot transportar. Ms gran com ms
cabal i velocitat. Crrega, quantitat de materials que transporta en
un moment determinat. Crregacapacitat de transport, el riu erosiona
Crregacapacitat de transport, el riu sedimenta 11. Perfil
dequilibri i nivell de base dels rius Perfil longitudinal,
representaci grfica de lalada sobre el nivell del mar de cada punt
del riu. El pendent disminueix a mesura que ens allunyem de la
capalera i ens acostem al nivell base, amb aix tamb disminueix la
capacitat erosiva. 12. Perfil dequilibri, corba terica en que la
capacitat de transport s igual a la crrega, per tant, ni erosiona
ni sedimenta, noms sutilitza lenergia per vncer el fregament.Si el
nivell de base dismineix comena una erosi a la desembocadura i es
propaga aiges amunt. s lerosi regressiva o remuntant, el riu i els
seus afluents es van encaixant. Si ascendeix el nivell de base es
produeix una sedimentaci remuntant. 13. Formes fluviales El curs
dun riu es divideix en tres trams: curs alt, curs mitja i curs
baix. A mesura que el riu va arribant a la seva desembocadura va
perdent pendent i com a conseqncia, velocitat. 14. Curs alt: En
aquest tram el riu es comporta torrencialment, i t una erosi molt
alta. Sn freqents: rpids, cascades, marmites de gegant, gorges,
llacs, valls encaixades en V. En aquests trams es poden produir
captures, una conca hidrogrfica envaeix una conca vena perqu lerosi
regressiva s ms intensa a la primera que a la segona. 15. Curs
mitj: Aquests trams sn trams amb unes pendents suaus. L'energia del
cabal s'utilitza per transportar sediments i finalment
dipositar-los, es formen planes dinundaci. Habitualment el riu
circula per un canal, la llera, en cas d'inundaci la cobreix tota i
els materials ms gruixuts sn dipositats al marge del canal formant
murs naturals, i els materials ms fins s'escampen per tota la plana
i es sedimenten quan l'aigua es comena a retirar, o s'infiltren.
16. Segons el tipus de crrega el riu pot tenir possibles traats
sobre la plana dinundaci. Si sn materials gruixuts, forma cursos
anastomtics, en canals d'aquest tipus queden acumulacions de graves
anomenades barres longitudinals. Els cursos anastomtics sn
mecanismes reguladors del riu, aquest s'adapta a les condicions
variables del medi que produeixen variacions de cabal i de la
crrega. 17. Si els materials son ms fins, es formen meandres. 18.
La majoria dels rius de zones temperades i humides presenten
terrasses, graons topogrfics que queden a banda i banda de la
llera. Es formen a conseqncia dels darrers perodes glacials que van
originar fluctuacions del nivell del mar 19. Transport i evoluci
dels cursos fluvialsDurant el transport les partcules sarrodoneixen
i es separen per mides, aix provoca una maduresa textural o
composicional del sediments fluvials. 20. Efecte Hjlstrom Les
sorres es mobilitzen ms fcilment que lesargiles, per aquestes
necessiten una velocitat de flux unes deu vegades ms gran per ser
tranportades, tot i tenir una mida ms reduda. s degut a que les
argiles constitueixen un sediment ms cohesiu que la sorra. 21.
Evoluci dels cursos fluvials Estadi de joventut, carcter
torrencial, formaci de cascades, rpids, gorges, aprofundiment de la
vall per erosi vertical. Perfil longitudinal amb moltes
irregularitats. Estadi de maduresa, meandres, planes dinundaci,
eixamplament de la vall per erosi lateral. Estadi de vellesa,
proper al perfil d'equilibri Estadi de Rejoveniment, prodit per les
davallades del nivell de base. Sinicia un nou cicle
derosisedimentaci:-Procs d'erosi regresiva aiges amunt si baixa el
nivell del mar. -Formaci de terrasses fluvials si puja el nivell
del mar. 22. La desembocadura dels rius Delta, desembocadura de
forma arquejada o enforma de pota docell. El riu talla els seus
propis sediments i es bifurca en mltiples canals formant petites
elles. Sn necessaris:Delta del Riu NilFactors oceanogrfics, mars
tranquils, sense marees ni forts corrents. Factors tectnics, que la
conca ha de tenir capacitat de subsidncia. La majoria estan a sobre
de grans fractures. Delta del Riu Ebre 23. Estuari, desembocadura
on no sacumulen grans quantitats de sediments, ho fan als laterals
i al fons. No es formen illes ni es deforma la costa. Sn exemples
les desembocadures del Tajo a Lisboa i el Duero a Oporto. 24. 2.3
Les glaceres Gruixudes masses de gel que sorigina en la superficie
terrestre per acumulaci, compactaci i recristalitzaci de la neu. Hi
ha de dos tipus: Glaceres alpines o de muntanya, cobreixen
depressions de valls, congosts, etc. Tenen gruixos de poc ms de 100
m i velocitats de cm/dia. Glaceres continentals o de casquet,
prpies de les zones polars on sacumula gran quantitat de gla en
forma de lent biconvexa. Gruixos de milers de m i velocitats de
desenes de m/dia. 25. Com actua una glacera? Com passa amb
qualsevol altre agent geolgic, lerosi que fa un glaciar s ms
intensa sobre materials disgregats que compactats. En lerosi
intervenen dos mecanismes diferents: El desgast produt pels
materials transportats pel gel contra la superfcie sobre la qual
circula. Origina superfcies llises perqu hi ha una fina capa daigua
entre el gel i el substrat. La glacera arrenca fragments rocosos
del substrat. En aquest cas com no hi ha aigua entre el gel i el
substrat, es generen superfcies rugoses. 26. Formes derosi glacial
Circ: grans depressions excavades al peu dels cims ms alts. Quan
dos circs estan junts, deixen entre ells una cresta molt aguda,
aresta. Si es tracta de diversos circs, al centre queda un pic
anomenat agulla glacial o horn, de cares gaireb verticals 27. Valls
glacials: valls amb un perfil en forma de U, amb fons pla i parets
verticals. Langle que es forma entre les parets i les zones ms
suaus sanomena espatllera glacial. Valls penjades: petites valls
que desemboquen a les valls principals. Nunataks: equivalent a les
agulles glacials en els casquets glacials. 28. Tamb trobem estries
a les parets de les valls i roques moltonades i arrodonides, amb
estries longitudinals. Tots aquests paviments estriats ens indiquen
la direcci del gel. Llengua: part de la glacera que entra en una
vall, s a dir, des de el circ fins que es fon. Morena: sn els
materials i sediments barrejats amb neu que sn empesos per la
llengua d'una glacera. 29. Transport i sedimentaci de les glaceres.
La crrega duna glacera prov del material dels circs, dels que cauen
de les parets de la vall i dels que arrenca el gel al seu pas. La
crrega duna glacera es distribueix morenes laterals, centrals i de
fons. 30. Tipus de Morenes. Morenes laterals Morenes centrals
Morenes de fons Morenes marines Morenes frontals oterminals 31. En
un casquet glacial o inlandsis, el front glacial pot coincidir amb
la lnia de la costa o superar-la i fragmentar-se en icebergs, grans
masses de gel. Quan es fonen deixaran caure sobre el fons mar els
sediments que portaven, sn les morenes marines Tamb sn freqents els
blocs errtics, materials que han estat transportats per les
glaceres fins a lindret on es troben actualment 32. 2.4 Les aiges
subterrnies La seva acci geolgica est condicionada per lexistncia
de roques calcries o evaportiques que es dissolen a linfiltrar-se
laigua i formen un paisatge caracterstic, els carst. Les reaccions
qumiques responsables de la dissoluci dels carbonats sn les
segents: H2O + CO2 H2CO3 La dissociaci aquosa de l'cid carbnic:
H2CO3 + H2O H3O+ + HCO3Atac cid dels carbonats : H3O+ + CaCO3 Ca2+
+ HCO3- + H20 Reacci completa: CO2 + H20 + CaCO3 Ca2+ + 2 HCO3- 33.
Laigua sinfiltra per les esquerdes de les roques calcries i les
dissolt, formant-se regions rides sense cap curs superficial, per s
corrents subterranis que transporten ions. Aquests precipiten en
coves o en rius on desemboquen. En el balan dissoluci-precipitaci
intervenen factors climtics. En zones tropicals (T elevada i
vegetaci abundant), cartstificaci molt activa. En climes temperats
i humits, carst normal. 34. RasclersDolines Formes
exocrstiquesPlieToves Carsts AvencsFormes
endocrstiquesGaleriesTavertins 35. Formes exocrstiques Causadesper
lerosi/dissoluci de la superfcie i en determinen laspecte extern. A
les regions calcries, com que sn molt consistents es formen gorges
de parets verticals. 36. Formes exocrstiques Quan laigua circula
per la superfcie de roques solubles, es formen rasclers/lapiaz.Els
rasclers o lapiaz sn un conjunt destries de dissoluci. 37. Formes
exocrstiques Les dolines sn depressions circulars. En distingim dos
tipus segons la seva formaci: Si shan format per dissoluci, tenen
forma dembut. Si shan format per enfonsament del sostre de les
cavernes, el fons de la dolina s pla i recobert dargila. 38. Formes
exocrstiques Un plie, s una gran plana tancada, de fons pla i
parets escarpades. 39. Formes exocrstiques Les toves sn
acumulacions de roca calcria que shan format per la precipitaci de
carbonat clcic en la vegetaci aqutica de llacs i aiguamolls. 40.
Formes endocrstiques Sn els conductes de linterior del carst. Per
sobre del nivell fretic, on laigua circula verticalment, shi formen
avencs (cavitats que sobren a lexterior mitjanant un pou o conducte
vertical). 41. Formes endocrstiques Per sota del nivell fretic, per
on laigua flueix lateralment, sacostumen a formar galeries, el fons
de les quals acostuma a estar cobert dargila, sorra i graves.Hi ha
una zona de fluctuaci en que les galeries pot ser que estiguin
submergides o no depenent del nivell que assoleixi laigua segons
lestaci de lany a la que ens trobem 42. Formes endocrstiques A les
cavitats que no estan mai submergides, shi formen estalactites i
estalagmites a causa de la precipitaci del carbonat de calci
present a laigua que sinfiltra. 43. 3. Acci geolgica del mar Els
processos costaners sn azonals, estan poc influts pel clima. Les
onades sn un agent universal que canalitza grans quantitats
denergia cap a la costa. La costa, grcies a lacci de les marees, no
s una lnia sin una franja damplitud variable. En el modelatge de
les costes influeixen factors diversos: alada i direcci de les
onades, tipus i disposici de les roques, intensitat de les marees i
els corrents, etc. 44. Formes derosiFiord, vall sotmesa a una forta
erosi glacial i que posteriorment ha estat invada pel mar. Ria:
part inferior d'una vall o d'un sistema de valls profundament
envada pel mar 45. Lenergia que actua sobre les costes prov
fonamentalment de les onades i marees. Les onades exerceixen la
principal acci erosiva, per elles mateixes, mitjanant els materials
que remouen. Les marees amplien el camp dactuaci de les onades en
variar la lnia de la costa. 46. Les formes derosi ms
caracterstiques sn els penya-segats i les plataformes dabrasi. Quan
les onades incideixen sobre una costa formada per roques dures,
destrueixen la base i utilitzen els fragments que en resulten per
continuar destruint la formaci rocallosa, aix es forma un
penya-segat i la zona plana situada sota, sanomena plataforma
dabrasi, lleugerament inclinada cap al mar perqu les onades tenen
ms energia a la zona exterior de la plataforma. 47. Les plataformes
dabrasi sn intermareals, i durant la marea baixa una bona part
queden al descobert. Els fragments procedents de lerosi, un cop
triturats per lacci de laigua es dipositen desprs de la plataforma
dabrasi i formar una terrassa dacumulaci amb grans fragments
rocallosos que laigua ja no pot desplaar, tamb es pot formar una
platja. Quan la plataforma dabrasi s mplia, la fora de les onades s
tant petita que ja no pot retrocedir ms el penya-segat. Lerosi
diferencial (ms intensa sobre el materials ms tous) s tamb molt
important en la morfologia costanera. 48. En costes accidentades
lenergia es concentra en els sortins i origina corrent de deriva
lateral que transporten sediments cap als entrants, badies i cales,
formant platges. El material que participa en els processos
costaners arriba majoritariament transportat per rius, glaceres i
el vent. 49. Transport i sedimentaci El balan entre la quantitat de
sediments que arriben i la capacitat dels corrents per
transportar-los mar endins origina les platges, formes dacumulaci
de material detrtic fi.Els remolins generats quan trenca una onada
aixequen partcules que sn arrossegades cap a terra i dipositades a
la zona de batuda. En retornar, lonada arrossega una part, per no
tota perqu part de laigua sinfiltra i no pot transportar i perqu
xoca amb la nova onada i es frena. Aix cada onada aporta a la
platja material nou. Una cosa semblant passa amb les marees, lalta
diposita material i la baixa no t prou fora per emportar-sel tot,
formant-se les planes de marea. 50. Sovint es formen barres de
sorra paralleles a la costa que deixen una llacuna o albufera. De
tant en tant estan interrompudes per canals de marea. Les barres
poden estar submergides o emergides i aix formar diverses
estructures: fletxes, unides al continent, tmbols, petites
pennsules, illes barrera, etc. A les albuferes i a les planes de
marea es formen zones pantanoses amb una rica biodiversitat, els
aiguamolls. Si el front de lonada no s parallel a la costa sorigina
deriva de platja o riu de sorra, avan real dels grans de sorra. 51.
Evoluci de les costes Est regida per 4 fenmens: emersi,
enfonsament, erosi i sedimentaci. Els perodes derosi es manifesten
en penya-segats i plataformes dabrasi, els de sedimentaci en
laugment de la superficie emergida. Les costes escarpades tindran
promontoris on domina lerosi i entrants on domina la sedimentaci.
Les regressions sn emersions del continent. Les transgresions sn
immersions del continent. Actualment, a causa de lelevaci del
nivell del mar, la majoria de les costes sn en fase denfonsament.
52. Levoluci de les costes tamb depn de processos interns: Costes
de tipus pacfic, presenten plegaments parallels a la costa. Els
sinclinals queden coberts per laigua i els anticlinals sobresurten
en forma dilles paralleles. Costes de tipus atlntic, presenten
estructures geolgiques perpendicularsa la costa. Els anticlinals
originen promontoris i els sinclinals badies. 53. 4. Acci geolgica
del vent El vent s lagent menys efica de tots, ja que no t prou
fora per excavar formes importants de relleu. Principalment
realitza una acci efica sobre zones desprovedes de vegetaci i amb
materials disgregats. 54. Erosi i transport elicsEl vent desplaa
les partcules soltes: Les ms grans per arrossegament sobre la
superficie. Les sorres per saltaci. Les argiles en suspensi, per
fins i tot poden tapar el Sol durant les tempestes de pols. Aix el
vent produeix deflaci, prdua dels components del sl fins a
convertir-se en un desert de pedres, reg. El bombardeix de
partcules produeix corrasi sobre els obstacles, que ser ms intensa
sobre els materials ms tous. 55. Sedimentaci elica Els grans de
sorra arrencats sacumulen en altres llocs originant planes
sorrenques , associacions de dunes amb superficies ondulades,
ripples, ergs o camps de dunes de kilmetres dextensi. La
superposici de dunes origina un sediment tpic amb laminadures
encreuades. 56. Les dunes presenten un pendent suau al costat don
ve el vent amb ripples i un abrupte en forma de tals. Amb el
moviment dels grans de sorra la duna avana en la direcci del vent.
Segons la direcci del vent, les dunes poden ser: Barcanes, forma de
mitja lluna, si la direcci s constante. Piramidals, en cresta de
gall, etc, si s variable. 57. En regions properes als cercles
polars, amb forts vents, morenes i sense vegetaci, es produeix una
important deflaci. El sediment elic format per llims groguencs
sanomena loess. Per tant, lacci del vent s independent del clima.
Es necessita una superficie disgregada, sense vegetaci i fort vent,
situaci que es dna en deserts clids i freds, zones polars,
continentals o costes sorrenques. 58. 5. Fenmens de vessant o
inestabilitats gravitatries Sn processos naturals provocats per
l'acci constant de la gravetat i l'afebliment progressiu dels
materials per processos de meteoritzaci. El paper de laigua s
fonamental a lhora de facilitar o acceleraraquests fenmens, ja que
actua com un factor que incrementa la massa del sl, com un element
lubricant i exerceix una acci de meteoritzaci. 59. Caigudes,
despreni ments de blocs amb recorregut per laire.Es produeixen pel
socavament originat per un riu, el mar, o b, per la gelifracci en
zones dalta muntanya, on origina tarteres 60. Lliscaments,
moviments de masses o blocs a travs duna superficiede lliscament.
Aquestes poden ser plans destratificaci, desquistosit at,
fractures, pendents. Lliscaments rotacionals, si el moviment s
giratori. Lliscaments translacionals, si s a favor duna superficie
ms o menys plana 61. Moviments de masses, els materials es
comporten plsticament perqu sn poc consistents (margues, argiles,
sediments recents) o perqu tenen molta humitat. Aquest comportament
es pot veure afavorit per vibracions: sismes, estampides.Poden
pendre velocitats dalguns m/s, com un fluid. 62. 3 tipus: Reptaci,
moviment gravitacional del sl causat per perodes dhidrataci i
deshidrataci. 1-2 cm/any en zones temperades; 3-6 cm/any en
tropicalsSolifluxi, fluxos lents i viscosos de sls saturats daigua.
Freqents en primavera en zones de desgla. Colades de fang, es
produeixen quan gran quantitat daigua satura materials molt fins
(argiles, cendres volcniques) que flueixen fcilment com un gel
vessant avall
