La il·lustració i la filosofia de Kant

UNITAT 8

1. LA RAÓ IL·LUSTRADA I EL CONCEPTE DE PROGRÉS

1.1. LES CLAUS PER ENTENDRE LA IL·LUSTRACIÓ

A. Què és la il·lustració?a) Què és?: Un moviment cultural i intel·lectual que va abastar tota Europa i que va

renovar la política, la filosofia, les ciències i la societat.

b) Quin és el seu objectiu?: Alliberar l’ésser humà de la servitud religiosa, la superstició, la ignorància i el domini d’un govern irracional (el de l’absolutisme).

c) Com assolir-lo?: Amb l’aplicació de la raó a tots els àmbits del saber i de la vida humana.

d) Lema: “Sapere aude!” (Atreveix-te a pensar!).

e) Projecte: educar els individus en uns nous valors que fessin possible una població més culta per contribuir al progrés i l’avenç de la societat.

B. Periodització1. S’inicia a Anglaterra a finals del segle XVII (amb la Gloriosa revolució de 1688).

2. Es trasllada a França al segle XVIII (Segle de les Llums)(amb la RF de 1789).

3. S’estén a la resta d’Europa fins als principis del segle XIX amb el suport del despotisme il·lustrat (s’ha de destacar la Prússia de Frederic II).

C. Representants

Pàgina 268

Pren-ne nota!Pàgina 269

Tres generacions d'il·lustrats pàgina 270

1. LA RAÓ IL·LUSTRADA I EL CONCEPTE DE PROGRÉS

1.2. EL CONCEPTE DE RAÓ IL·LUSTRADA

A. Què és la il·lustració?

Per què consisteix en “sortir d’una minoria d’edat”?

Perquè abans sempre havia estat sotmesa a alguna tutela:

a) La de la revelació (terreny religiós).

b) La de l’autoritat del sobirà (absolutisme)(súbdit)(terreny civil).

B. Quines característiques té aquesta raó il·lustrada? Són tres:

1. És una raó autònoma: es guia solament pel seu propi enteniment (pensar per un mateix) i amb llibertat (sense sotmetre’s a cap instància externa: la religió o el poder del sobirà).

2. És una raó crítica: s’aplica a l’anàlisi i l’aclariment racional de tots els dominis que afecten l’ésser humà (replantejament de tots els valors socials establerts i admesos fins llavors).

3. És una raó tolerant: defensa la diversitat d’idees (el lliure pensament) i no s’intenta imposar als altres (que combat el fanatisme).

Pàgina 271Text pàgina 271

1. LA RAÓ IL·LUSTRADA I EL CONCEPTE DE PROGRÉS

1.3. ELS TRETS GENERALS DEL MOVIMENT IL ·LUSTRAT

A. La il·lustració política Es desenvolupen les idees sobre les quals s’ha assentat la democràcia moderna:

parlamentarisme, divisió de poders, participació política de la ciutadania, administració de l’estat basada en un estudi empíric, etc.

Suposa la destrucció de l’ordre social i polític de l’absolutisme. Representats: Locke, Montesquieu, Rousseau, Kant.

B. La difusió de les arts i les ciències L’emancipació de l’esser humà esdevindrà a través del coneixement, les arts i les

ciències. Perquè això sigui possible, es defensa la llibertat d’investigació científica, la lliure expressió d’idees, la tolerància civil i religiosa.

Els salons il·lustrats: impuls de la reflexió i el debat d’idees. La filosofia es fa present a tots els àmbits de la vida humana però no en forma de

sistemes tancats sinó a través de cartes i assaigs en els quals es debat tot tipus de temes.

Impuls de la investigació científica i de la difusió dels seus resultats: creació de les Revistes científiques i les Acadèmies, popularització de la ciència.

L’Enciclopèdia: recopilació i difusió de tots els coneixements considerats com més útils pel desenvolupament de la humanitat (Diderot, D’Alembert).

Tret essencial del moviment il·lustrat: el desig de saber i la curiositat intel·lectual.

Pàgina 274

Pàgina 276

1. LA RAÓ IL·LUSTRADA I EL CONCEPTE DE PROGRÉS

1.3. ELS TRETS GENERALS DEL MOVIMENT IL ·LUSTRAT

C. L'actitud davant la religió i el procés de secularització de la cultura1. Secularització de la societat, la vida i la cultura Reacció davant:

a) Una època medieval que havia estat dominada per la religió.

b) Les Guerres de Religió que havien assolat els segles XVI i XVII. La religió deixa de ser, per als il·lustrats, la guia individual i social: s’inicia un

procés de secularització i descristianització de la societat i la cultura. Es concep la possibilitat d’una moralitat sense veritat revelada. S’accentua la separació entre Església i estat (poder eclesiàstic i civil).

2. L’actitud davant la religió Defensa de la tolerància religiosa i la convivència pacífica entre les diferents

confessions religioses. Recerca d’una religió natural: basada en la raó, no revelada ni dogmàtica,

configurada amb els elements essencials de totes les religions (anteriors a tota teologia) (Deisme i Teisme).

Relativisme religiós derivat del coneixement d’altres religions: dubte sobre el valor universal dels principis morals cristians.

Pàgina 277

1. LA RAÓ IL·LUSTRADA I EL CONCEPTE DE PROGRÉS

1.3. ELS TRETS GENERALS DEL MOVIMENT IL ·LUSTRAT

D. Els valors i els ideals de la il·lustracióSubstitueixen els valors de la religió i donen un nou sentit a la història, l'acció moral i la vida de l’ésser

humà. Són uns valors laics basats en la raó:

a) La idea de progrés Origen del desenvolupament de la consciència històrica i crítica del domini en la història

dels factors irracionals (la superstició, la intolerància, el fanatisme) com a causa de les guerres, les persecucions, la violència, etc.

L’alternativa: la història com un procés de racionalització constant, d’alliberament de la superstició religiosa i del govern irracional.

b) La idea de civilització Designa l’estat de desenvolupament cultural de cada poble. El contacte amb diversos

pobles els porta a considerar l’existència de diversos estadis fins arribar a l’època il·lustrada.

c) La idea d’humanitat És el lloc de realització de l’ésser humà i té un sentit moral (l’obliga a contribuir a un

servei comú). Es passa de fer les coses per amor a Déu a fer-les per amor a l’ésser humà.

d) La idea de naturalesa Adquireix el sentit newtonià del terme (conjunt de lleis que regeixen el comportament

dels fenòmens) i s’explica sense necessitat de recórrer a Déu. És el regne de la necessitat, per tant, si coneixem aquestes lleis podrem predir l’ordre i el

desenvolupament de l’ésser humà i el món.

Pàgina 278

José Vidal González Barredo