Embed Size (px)
Citation preview
Unitat 9 Tipologia textual: Els texts jurídicoadministratius.
Text:”Instància” Text:”A l’atenció del Molt Honorable”.
Morfologia. Els pronoms personals febles gramaticalitzats. Combinacions binàries.
Sintaxi. L’oració.Classes.
Literatura
-Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
Els textos jurídicoadministratius (Lengua fácil)
El Dret és un conjunt de preceptes i normes amb els quals s‟expressa una idea de justícia i d‟ordre, que regula les relacions humanes en tota societat. Jurídic és tot allò referit al Dret.
Els textos juridicoadministratius busquen objectivitat, claredat, ordre i precisió. Tanmateix, sovint, en el seu afany per puntualitzar circumstàncies, incorporen excessives explicacions,
aclariments, acotacions, cites i enumeracions, i esdevenen repetitius, densos, difícils d‟interpretar, confusos i obscurs. Molta gent s‟ha queixat que aquest tipus de texts estiguen escrits en un llenguatge tan poc intel.ligible i la seua veu s‟ha fet sentir fins i tot al Parlament.
Convé que no oblidem que el juridicoadministratiu, com el cientificotècnic, és un ús especialitzat del llenguatge però, endemés, ha de complir satisfactòriament la seua funció d‟instrument de servei públic.
La forma d‟expressió predominant és l‟exposició. Hi podem trobar també parts narratives,
paràgrafs descriptius i principis argumentatius.
característiques generals del llenguatge juridicoadministratiu
1.Terminologia d‟origen culte.
2.Caràcter formulari o ritual. 3.Conservadorisme. 4.Predomini de la funció representativa o referencial del llenguatge.Si es demana alguna cosa
hi ha també la funció conativa. 5.Ús de tractaments i títols
6.Ús de 3a pers del sing, amb les quals es pretén la major objectivitat i generalització. Ex: El/La que subscriu… El/La sotasignat/ada… exposa que…
el lèxic del llenguatge jurídico administratiu
procedència llatina de la major part dels termes:
PARAULES PATRIMONIALS
Ex: agressor, calúmnia, còmplice, confinar, criminal, delinqüent, delicte, desacatament, difamació, encobrir, estupre, eximent, furt, robatori, infracció, injúria…
CULTISMES ADAPTATS Ex: cànon, còmput, intestat, laude, òbit…
AFORISMES, EXPRESSIONS, MÀXIMES LLATINES AMB
CARÀCTER SENTENCIÓS I ALTRES LLATINISMES
Ex: conditio sine qua non Contra factum non datur argumentum
Excusatio non petita,accusatio manifesta Ipso facto (de fet)
Modus operandi Motu proprio Nihil obstat
Plus actum quam escriptum valet Sensu stricto
Sub iudice
ARCAISMES Ex: superàvit (per „benefici‟)
Ídem(per „el mateix‟) Dèficit(per „pèrdua‟)
Ergo (per „en conseqüència‟) Cogito ergo sum Quòrum (per „majoria suficient‟)
FÓRMULES FRASEOLÒGIQUES
Ex: el sotasignat, en virtut del que diu, en compliment de
ACRÒNIMS I SIGLES Ex: el BOE, el DNI, una ONG.
PRÉSTECS (DE L‟ANGLÉS,p.e) Ex: un broker, el leasing, el màrketing, un stock, un test
EUFEMISMES
És un element característic del lllenguatge juridicoadministra-
tiu. Consisteix en maneres d‟expressar amb suavitat
idees i paraules, de forma que s‟emmascaren decisions administratives que afecten
negativament els ciutadans.
Ex: reordenació global del sistema de preus
modificació de tarifes, actualització de preus = pujada la tercera edat = els vells
treballadora domèstica= criada assistenta en les tasques domèstiques
expedient de regulació d‟ocupació=
TEXT 1
El/La sotasignat/ada En/Na/N’______________________________________,
amb D.N.I.núm____________, i domiciliat/da al municipi de València, al carrer
_________________________núm________, en nom i representació pròpia
EXPOSE:
SOL.LICITE:
PRIMER.- Que amb data_________________________ vaig
presentar Sol.licitud de Reconeixement de la Situació de Dependència i el dret al reconeixement de les prestacions
recollides en la Llei 36/2006 de Promoció de la Autonomia
Personal i Atenció a les persones en situació de
dependència, així com en el Reial Decret 504/2007 que
aprova i desenvolupa el barem de valoració de les situacions
de dependència.
SEGON.- Que transcorreguts més dels sis mesos que marca
la Llei, a data d’avui encara no he rebut cap notificació on se
m’informe de la valoració amb el grau i nivell de
dependència que em correspon segons la meua situació.Per
tot allò exposat
PRIMER.- Que es tinga per estimada la meua sol.licitud de
reconeixement de dependència per silenci positiu (article
43.4a) i que de conformitat amb l’article28.3 de la Llei
39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i l’article 10.1
de l’esmentat Decret 171/2007, se’m reconeguen les
prestacions que corresponen pel fet de ser depenent, acreditat en els informes mèdics presentats.
SEGON.- Que es reconeguen aquestes prestacions amb
efectes retroactius, és a dir, des del dia següent a la data
de la presentació de la sol.licitud.
TERCER.- Que en funció del que es disposa en l’article 43 de
la Llei 30/1992, s’emeta certificat acreditatiu del silenci positiu produït per part del Conseller de Benestar Social
competent per resoldre.
És cosa que espera obtenir de la vostra amabilitat
València, _______ de ________ 20______
Sgt:
HONORABLE SR/SRA CONSELLER DE BENESTAR SOCIAL DE LA GENERALITAT VALENCIANA
1.Comprensió del text.[3 punts]
a) Descriu el tema o tesi i les parts bàsiques del text .[1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies[1 punt]
c) ¿És un text explicatiu o argumentatiu? Raona-ho. La dixi personal en el text.
¿Registre formal o informal? Indica un connector que conseqüència i un altre de
formulació. Importància del codi tipogràfic en el text.
[0’50 punts]
d)¿El català està escrit a la manera pròpia del valencià o a la més general? Posa
exemples. [0’50 punts]
2.Anàlisi lingüística del text.[3 punts]
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats [1 punt]
vaig presentar ¿sorda o sonora?
representació ¿sorda o sonora?
reconeixement ¿sorda o sonora? meua ¿diftong, triftong o U consonàntica?
els informes ¿sorda o sonora?
b)Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o
indica’n un sinònim[1 punt]
prestacions(l.3)
recollides(l.14) marca(l.9)
notificació(l.10)
acreditat(l.20)
incipient(l.32)
c) Indica a quin tipus d’oració subordinada pertanyen aquestes frases [1 punt] Se’m reconeguen les prestacions que em corresponen.
Expose que no he rebut encara cap notificació.
El sol.licitant demana que s’admeta certificat acreditatiu.
Quan s’entregà la sol.licitud, la Conselloria no respongué.
3.Expressió i reflexió crítica.[4 punts]
a)¿Creus que l’Estat ha d’ajudar econòmicament les persones que tenen al seu
càrrec una altra que no es pot valdre físicament o psicològicament? ¿Coneixes
alguna persona afectada? (150 paraules)[2 punts]
b) Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual. [2 punts]
TEXT 2
A l‟atenció del Molt Honorable 1 Molt Honorable Senyor Eduardo Zaplana, president de la Gene-
ralitat Valenciana:
Joaquim Monzó Gómez (de nom de ploma Quim Monzó), veí de
Barcelona, de professió escriptor, a la vostra Molt Honorable
5 persona, amb tot el respecte i consideració.
EXPOSA:
Que, havent sabut pels mitjans de comunicació les noves
directrius que la Conselleria d’Educació del govern valencià ha
10 enviat a les editorials,desitjaria, per la present, exposar les con-
sideracions següents :
Que aplaudeix sense reserva els motius que impulsen la conselleria a establir uns mínims per l’assignatura “Valencià.
Llengua i Literatura » i a eradicar, en conseqüència, tots aquells
15 autors espuris que poguessin contaminar les rectes essències
de la llengua valenciana per haver nascut fora de la comunitat
que la vostra Molt Honorable persona presideix.
Que, no obstant això, desitjaria que, en el cas de l’infras-
crit, es prengués en consideració que,tot i haver nascut a Bar-
20 celona (i excloent-lo aquesta circumstància del paradís de les
aules valencianes d’Eso i batxillerat), els seus avantpassats per
via paterna van ser sempre valencians, potser des del mateix
instant que el Rei En Jaume tingué a bé arrabassar aquelles
terres als sarraïns. 25 Aqueixa valencianitat no va pas morir quan l’avi de l’infrascrit
(Joaquim Monzó Vidal, conegut entre els amics com a Ximo,i fins
i tot, “el tio Ximo”, natural de Benigànim, partit judicial d’Onti-
nyent,comarca de la Vall d’Albaida,província de València) i l’àvia
de l’infrascrit (Emília García Benavent, també de Benigànim),ca-
30 sats i residents en el carrer Sant Francesc de la dos cops esmen-
tada població, es van veure obligats (a principis del segle passat
o XX) a emigrar i a instal.lar-se en l’aleshores incipient barri del
Poble Nou, en la no valenciana ciutat de Barcelona.
Per tot això, amb el degut respecte i consideració,
35 SUPLICA:
Que li sigui aplicada la categoria d’oriünd, de manera que pugui
ser estudiat pels alumnes de la comunitat que la vostra Molt Honorable persona dirigeix amb mà precisa, sense perjudici de
les provisions ja dictades i que, si a Déu plau, seran definitiva-
40 ment publicades en forma de decret en el Diari Oficial de la Ge-
neralitat Valenciana el mes d’octubre que ve. L’infrascrit basa la
seva sol.licitud,per una banda, en el fet que, encara que els seus
avis van marxar de terra valenciana fa deu dècades, els seus
avantpassats hi van viure durant segles, i la vostra Molt Hono-
45 rable persona sabrà entendre que unes minses dècades no són
gaire res comparades amb la solidesa inapel.lable dels segles.
D’altra banda, l’infrascrit apel.la a l’afecció i la simpatia que
hom ha sentit s empre cap als oriünds, tant en el terreny espor-
tiu (on de vegades futbolistes sudamericans són contractats com 50 a comunitaris tot i que les proves d’oriündesa són descarada-
ment escasses) com en el polític (on, en les campanyes electo-
rals ajustades, es concedeix sovint poder de vot a descendents
de gallecs o pitiüsos amb una oriündesa més esbravada que
la que presenta l’infrascrit.
55 És gràcia que espera que mereixi el recte capteniment de vostra
Molt Honorable persona. Que vostra vida Déu guardi molts anys.
A la ciutat de Barcelona, el 12 de desembre del 2001.
Firmat.
QUIM MONZÓ
1.Comprensió del text.[3 punts]
a) Descriu el tema o tesi i les parts bàsiques del text ¿Creus que el títol és temàtic
o remàtic? Raona-ho[1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies[1 punt]
c) ¿És un text explicatiu o argumentatiu? Raona-ho. ¿Pertany a l’àmbit jurídico administratiu o periodístic? [0’50 punts]
d)¿El català està escrit a la manera pròpia del valencià o a la més general? Posa
exemples. Indica un connector de conseqüència, un altre distributiu i un altre de
contrast, extrets del text.[0’50 punts]
2.Anàlisi lingüística del text.[3 punts]
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats [1 punt] respecte ¿oberta o tancada?
aleshores ¿sorda o sonora?
noves ¿oberta o tancada?
passat ¿sorda o sonora?
rectes ¿oberta o tancada?
els seus avantpassats ¿sorda o sonora? paterna ¿oberta o tancada?
b)Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o
indica’n un sinònim[1 punt]
directrius(l.9)
espuris(l.15)
infrascrit(l.29) arrabassar(l.23)
incipient(l.32)
oriünd(l.36)
minses(l.45)
inapel.lable(l.46)
esbravada(l.53) capteniment(l.55)
c)
1r apartat.
Torna a escriure les frases següents substituint els elements subratllats en
cadascuna pel pronom feble adequat[0’50 punts] L’infrascrit aplaudeix els motius de la Conselleria.
Els seus avantpassats eren valencians.
Els avis vivien al barri barceloní del Poble Nou.
L’infrascrit basa la sol.licitud en la valencianitat dels seus avantpassats.
L’infrascrit demana que se’l considere oriünd.
2n apartat.
Indica a quin tipus d’oració subordinada pertanyen aquestes frases[0’50 punts]
a) Quim Monzó demana que li concedisquen la categoria d’oriünd.
b) Quim Monzó diu que tots els seus avantpassats són valencians.
c) Quim Monzó s’alegra que Zaplana presidisca la Comunitat Valenciana.
d) Quim Monzó al.lega que els seus avis nasqueren a Benigànim.
3.Expressió i reflexió crítica.[4 punts]
a)¿Seria admissible excloure de la seua lectura i el seu estudi els escriptors
hispanoamericans en l’assignatura “Lengua y Literatura españolas”? ¿Per què
creus que el president Zaplana pretenia fer això amb els autors catalans i balears?
¿A què creus que obeeix aquest fet? (150 paraules)[2 punts] b) Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual. [2 punts]
L’oració simple i l’oració composta
Oració
simple
Unitat de la gramàtica amb sentit complet, amb ento-
nació pròpia, i que no pertany a cap unitat sintàctica
Té un sol verb.
Oració
composta
Diverses estructures Subjecte-Predicat, unides per a formar
una unitat superior i de significat més ampli: l’oració
composta o complexa. Hi ha, doncs,més d’un verb.
L’oració simple
Predicat Nominal i Predicat Verbal. El verb és copulatiu, si no significa pràcticament res, fa d’unió entre el
Subjecte i l’adjectiu o nom que conté la informació(atribut). El Predicat es diu, en
aquest cas, Predicat Nominal.
SN
Subjecte
Verb copulatiu SN o SAdj
adjectiu o nom
que conté la
informació
(atribut)
El teu amic
Joana
El mestre
La teua mare
és
sembla
pareix
està
metge
simpàtic
competent
enfadada
SN-Subjecte SV-Predicat Nominal
A vegades, els verbs copulatius van sense atribut: La visita serà a migdia (CCT)
La festa és en el jardí (CCL)
El verb és predicatiu, si té significació plena. El Predicat es diu, en aquest cas,
Predicat Verbal. El verb, en aquest cas, pot dur tota mena de complements, tret
de l’Atribut.
Subjecte Verb
predicatiu
CD CI CC
El professor
repartirà
V
els exàmens
SN
als alumnes
Sprep
en l’aula
Sprep
SN-Subjec-
te
SV-Predicat Verbal
També hi el CP(Complement predicatiu) i el CRV(complement de règim verbal)
Analitza sintàcticament aquestes oracions simples:
1.Els xiquet porta molts llibres en la motxila.
2.Aquella xica és molt simpàtica.
3.Aqueixos pastors munyen les vaques bé.
4.Hem vist Lluís aquest matí en el carrer.
5.Pep enviarà una carta a sa mare.
6.Els antics egipcis adoraven el sol.
7.Els contertulis abordaren el tema.
8.Els assistents parlaren del tema.
9.Jo confie en la meua amiga.
10.Els xiquets esperaven expectants els regals.
11.Els obrers estan cansats.
12.Els obrers treballen cansats en el camp del marqués.
13.Duia la jaqueta mullada.
14.Invitaré Ernest a la festa de demà.
15.Donaren les gràcies efusivament al presentador per les seues elogioses
paraules.
16.Nomenaran Lluïsa fallera major en la pròxima junta.
17.Els xiquets dormen inquiets en dies de tronada.
18.No m’agraden les sorpreses d’aquesta classe.
19.M’interessa molt la teua opinió.
20.Ens interessa molt això.
21.Arribarem a la ciutat dins de mitja hora.
22.Dóna al teu pare aquestes cartes meues, per favor.
L’oració composta L’oració composta la integren diverses estructures Subj-Pred que es combinen de diferents maneres.
1. Segons la manera com estan unides poden ser:
sense nexe(iuxtaposades) amb nexe
Ex:Unes vegades m’avorrisc, altres em divertisc.
Carme para la taula, els seus
germans escuren.
La porta del corral estava
oberta,les ovelles havien fugit
Ex:Mariam visqué un temps a París i ara viu ací.
Té una bona nevera, però està
buida.
Em dius la veritat o li ho conte
tot a ton pare.
2. Segons el tipus de relació establida entre elles, poden ser:
Coordinades
(són d’un mateix nivell i porten
nexe)(*)
Subordinades
(una depén de l’altra que anomenem
principal, o d’un element a què
complementen(substantiu,adjectiu,verb...) i solen unir-se amb un nexe.
Ex:Ferran vingué cansat i es va gitar de seguida.
Viu a Picassent,però treballa a
València.
Ex:Encén el llum perquè no veig res. Tot i que no m’han invitat, ani ré a
la festa.
Oracions coordinades Copulatives Indiquen suma o unió entre els significats de les dues
oracions.
Ex:Tinc quatre germans i sóc la menor d’ells. Ni m’agrada el cinema ni veig la televisió.
Disjuntives Ofereixen la possibilitat d’elegir entre dues o més realitats
distintes o entre dues variants d’una realitat.
Una alternativa exclou l’altra.
Ex:¿T’espere o me’n vaig?
¿Lloguem una pel.lícula o anem a passejar?
Adversatives Expressen un contrast o una oposició entre els significats
de les oracions.
Ex:És major que jo però aparenta menys edat. No sols és culta, sinó que és simpàtica i bonica.
Felip és tímid, encara que és molt simpàtic.
Aproví Filosofia,tot i que suspenguí Llengua.
Distributives Ofereixen la possibilitat del fer alternativament dues o accions. No són, per tant, opcions excloents.
Ex: Ara riu, ara plora.
Adés plou, adés fa sol.
Tan prompte està trist, com està content.
Consecutives Una de les oracions expressa una conseqüència del
significat de l’altra.
Ex:Pense,per tant, existisc.
Pep té vacances,per tant,podrà anar a la platja.
No esperava la visita;així,doncs,em sorprengué.
Explicatives Una de les dues explica o intenta aclarir més bé
(reformula) el significat de l’altra. Ex: Hui comença l’ACB;és a dir, la lliga de bàsquet.
Demà no hi ha classe; o siga,hui és l’últim dia.
Oracions subordinades Substantives Exerceixen funcions pròpies d’un substantiu.Es poden
substituir pel pronom demostratiu “això”.
Mon pare ens aconsellà que isquérem de matí. M’agrada que vingues.
Em digué que vindria.
Dubte si serà veritat.
No volgué que ens vérem aquesta vesprada
M’agrada que somrigues.
Desitge que et trobes bé. Et pregue que m’envies les fotos.
No volgué venir.
M’agrada menjar paella.
Crec que Maria està malalta(CD)
Confie (en) que complisques la promesa.
Dubte (de)si he fet el correcte.
No et queixes (de) que no t’escolte. Insistí (en) que l’assistència era obligatòria.
No et preocupes de si arribaràs a temps.
No me’n recorde de si hui fa anys.
¿Et recordes de qui va ser l’assassí?.
M’alegre d’haver anat a la festa
Estiguí dubtant de si anar o quedar-me.
La preposició pròpia del CRV cau davant la conjunció “que”.
13.La subordinació.Oracions subordinades adjectives .
Adverbials
Unes fan les mateixes funcions que els adverbis i hi poden ser substituïdes.
Anàrem on ens havíeu dit.(allí,allà)
Aniré a París quan acabe els estudis(aleshores)
Marta buceja com li han explicat(així).
Acampàrem on poguérem(=allí).
Vaig on solem anar els divendres(=allí) Passege quan no plou(=quasi sempre)
Fent la migdiada,desconnecte el mòbil(llavors)
Vinguí tan aviat com vaig poder(=prompte)
En eixir de classe, el vaig trobar(=aleshores)
Anant a classe, la vaig veure(=aleshores)
Quan arribes a casa,telefona(=aleshores) Veuré una estona la televisió mentre et
vesteixes.(=mestrestant)
Telefona’m abans que es faça de nit(=llavors)
Finalitzat el partit, ens dutxàrem (=llavors)
Asseu-te com estigues més còmode(=així).
M’agrada estudiar escoltant música(=així)
S’escapà saltant la paret (=així) Estudie tant com puc (=molt)
Altres,no equivalen a adverbis ni s’hi poden substituir.
CAUSALS: Aporten circumstàncies de causa, motiu o raó.
No he arribat a temps perquè se m’ha avariat el cotxe.
Estem descansant perquè ja hem acabat el treball.
Dient-ho tu, m’ho crec.
Com que ja hem acabat el treball,estem descansant.
Hui dinem a cal meu germà perquè és el seu aniversari.
El terra està mullat per tal com ha plogut. Matinarem, ja que el viatge és llarg i pesat.
Atés que t’agrada el llibre, te’l regalaré.
He vingut perquè volia saludar-te.
No l’han deixat entrar per no dur corbata.
De tan tímid com és, mai no pregunta.
FINALS:
Indiquen circumstàncies de finalitat.
Hem quedat per a anar a l’òpera.
Sergi llegeix en veu alta per a entretenir l’avi.
Pren poc el sol perquè no et cremes.
Aniré a casa vostra perquè conegueu Xavier.
Hi ha hagut un canvi d’horari per tal que els empleats
isquen abans.
Matina els diumenges per a fer esport.
Dina tots els dies a casa per a estalviar. Necessite diners per a anar al cine.
CONDICIONALS:
La que porta la conjunció es diu pròtasi i la principal
apòdosi.
Si ho haguera sabut, t’ho hauria dit.
Si no plou, anirem a jugar. Si el cuides, et regale aquest llibre.
Si ens crida Carles, anirem a la festa.
Posat que no et saluda, per alguna cosa serà.
D’haver-m’ho imaginat, hauria anat a buscar-te.
Movent-te així, no puc abotonar-te la camisa.
Aprovades les oposicions, em casaré.
CONCESSIVES:
Expressen una objecció al que diu l’oració principal.
Tot i que li ho dic una i altra volta,no em fa cas.
Encara que dorm poc, no passe son. Les plantes s’han marcit, bé que les regue prou.
Malgrat que havíem comprat els materials, no vam acabar
l’obra.
Per més que ens ho demaneu,no podem anar-hi
A pesar de no conéixer el cantant, m’agradaria
acompanyar-vos al concert.
A despit que no hi vaja ella, jo hi aniré. Ni que arribes prompte, no hi trobaràs entrades.
Tot i eixir de matinada,estic segur que fareu
tard a la cita.
No canviarà d’opinió, ni que el mataren.
Enfadat i tot, se’n vingué amb nosaltres.
Guanye el que guanye, no té mai un euro. Ni jurant-ho, creuran la teua història.
Plorant, no convenceràs els teus pares.
COMPARATIVES:
Estableixen una comparació entre dos termes.
El treball és tan bonic com m’imaginava.
L’autobús tardà tan poc com esperàvem. Tinc més problemes que dies té l’any.
Treballa tant com pot.
Aquesta òpera és millor que la que vérem ahir.
Aquesta xica és més llesta del que creiem.
És tan alt com tu (ets).
El cinema espanyol és tan bo com el nord-americà (és). Et trobe tan jove com m’esperava.
És tan llest com la seua germana.
Aquest cotxe és més car del que creus.
Aquest vi és pitjor que el que prenguérem ahir´
CONSECUTIVES:
Expressen una conseqüència d’allò que s’ha dit abans en l’oració principal.L’únic nexe de les consecutives és la
conjunció subordinant QUE.
És una botiga tan barata que tots hi compren.
Conta acudits tan vells que ningú se’n riu.
El forn estava tan calent que el menjar es cremà.
El temps és tan dolent que ja necessitem l’abric.
Vist que pareix un mendicant. No m’han invitat; per això no aniré.
EXERCICI
1.Aquestes oracions iuxtaposades tenen la mateixa categoria
(principal+principal).Uneix-les amb una conjunció i digues de quina
classe és aquest nexe.
M’agrada el bàsquet.Practique la natació.
La idea és bona.Presenta dificultats. Estudie molt.No aconseguisc aprovar.
No m’agrada el bàsquet.No m’agrada la natació.
Han pujat les temperatures.Farà calor.
Hui comença l’NBA.Hui comença la lliga de bàsquet americana.
No vull menjar carn.Menjaré peix.
Les granotes són amfibis.Viuen en la terra i en l’aigua.
Podem llogar una pel.lícula.Podem anar a passejar. Tenim fam.Picarem alguna cosa.
Puc comprar el llibre.Pots prestar-me el llibre.
És major que jo.Aparenta menys edat.
He arrugat la camisa.Me la planxaré.
Un moment està trist.Un altre moment està content.
Usos gramaticalitzats dels pronoms HI i EN. 1.S‟usa el pronom HI, sense que substituïsca res, precedint els verbs de percepció VEURE i SENTIR,sempre que no porten CD:
(1) A les fosques, jo hi veia. (1) Des de tan lluny, no hi sentíem.
Però: (1) No veig res des d‟ací. (1) No sentim el soroll perquè és molt dèbil.
1.S‟usa el pronom HI, acompanyant el verb HAVER,quan no fa d‟auxiliar, sinó d‟Impersonal. En aquest cas, va seguit d‟un nom o pronom i té el valor d‟”existir”,”trobar-se” o “produir-se”. No té plural.
HAVER-HI
FORMES NO PERSONALS:
Infinitiu: HAVER-HI infinitiu passat: HAVER-HI HAGUT Participi:HI HAGUT gerundi: HAVENT-HI gerundi passat: HAVENT-HI HAGUT.
INDICATIU
Present Hi ha
Indefinit Hi ha hagut
Imperfet Hi havia
Plusquamperfet I. Hi havia hagut
Perfet simple Hi hagué
Perfet Perifràstic Hi va haver
P.Anterior Simple Hi hagué hagut
P.Anterior Perifràstic Hi va haver hagut
Futur Simple Futur Compost Condicional Simple Condicional
Compost
Hi haurà Hi haurà hagut Hi hauria Hi hauria hagut
SUBJUNTIU
Present Subjuntiu Hi haja
Pretèrit Perfet Subj. Hi haja hagut
Imperfet de Subjuntiu Hi haguera
Plusquamperfet Subj. Hi haguera hagut
IMPERATIU
En castellà, on el nostre pronom HI no existeix,el verb HABER, s‟usa tant com a auxiliar, com amb valor impersonal. No té plural, té aproximadament els mateixos valors que en la nostra
llengua i, com fem habitualment en valencià,els catalanoparlants tendim a conjugar-lo en plural, cosa inadmissible en ambdós idiomes. En realitat, el nostre pronom HI, escrit Y (a la manera com s‟escrivia en la llengua medieval
castellana) es conserva, fossilitzat, en el present HAY. Imagina‟t que el pronom el poses davant del verb i ja tenim la forma Y HA (equivalent a la nostra “hi ha”). Pensem, per un
moment, que aquest pronom es conservara en castellà. El verb HABER impersonal es conjugaria així: *
INDICATIU
Present
Y ha
Indefinit
Y ha habido
Imperfet
Y había
Plusquamperfet I.
Y había habido
Perfet simple Y hubo
P.Anterior Simple Y hubo habido
Futur Simple Futur Compost Condicional Simple Condicional Compost
Y habrá Y habrá habido Y habría Y habría habido
SUBJUNTIU
Present Subjuntiu
Y haya
Pretèrit Perfet Subj.
Y haya habido
Imperfet de
Subjuntiu Y hubiera
Plusquamperfet
Subj. Y hubiera habido
Curiós,eh? Nosaltres que podem distingir l‟haver(auxiliar) i l‟haver-hi (impersonal) ¿Per què no els usem bé?
EXERCICI
Completa amb l'auxiliar HAVER o l'impersonal HAVER-HI segons corresponga. 1._____________________ expedients que era necessari acabar.(Plusq.ind)
2.Ella no________________________arribat de l'excusió encara.(Indefinit ind) 3.Jo li________________________escrit una carta molt emotiva. (Indefinit ind)
4.________________________persones de peu que volien seure.(Imperfet ind) 5.Ells________________________rebut molt bones notícies.(Futur compost) 6.________________________ molt bones notícies.(Plusq.ind)
7.T‟________________________sorprés mentre eixies de casa.(Indefinit ind) 8.________________________terratrèmols al sud del país.(Perfet simple) 9.¿_______________________algú que sàpia la resposta correcta? (Present ind)
10.No_______________________ningú interessat a anar al cine.(Present ind) 11Els xiquets_______________________escampat taronges per terra.(Plusq.ind)
12.______________________moltes pàgines en blanc en aquest llibre.(Imperfet ind) 13.____________rellotges que s'avariaran i no marcaran l'hora exacta.(Futur simple) 14.Enguany______________ menys gols que en la temporada passada.(Indefinit ind)
15.Nosaltres_________________tancat la finestra perquè teníem fred.(Indefinit ind) 16.Quan____________________acabat, anirem a prendre un café.(futur compost)
17.El zoològic_______________________adquirit un elefant nou.(Indefinit ind) 18.Jo no_______________________entés res del que havia dit. (Plusq.ind) 19.__________________arbres monumentals en aquell racó del bosc.(Imperfet ind)
20.La promotora____________________construït quinze edificis més.(Indefinit ind) 21.Ací_______________________bons exemples d'art gòtic.(Present ind) 22Ella_____________exigit que li tornaren aquells diners, però sense èxit.(Plusq.ind)
23._______________________qui preferirà no eixir i quedar-se a casa.(Futur simple) 24.Els lladres_______________robat alguns pernils de la xarcuteria.(Indefinit ind)
25.__________________carrers amples i altres que no ho seran tant.(Futur simple) 26.¿______________________algú que vulga venir amb mi?(Present ind) 27.___________gent que mirarà la processó des del balcó de sa casa.(Futur simple)
28.Ella__________________pujat a l'escala per arribar a aquell estant.(Indefinit ind) 29._______________________mostres de teatre medieval.(Perfet simple)
30.Ells_______________________tingut un greu accident.(Plusq.ind) 31.____________________coses en aquesta vida que ningú no s'espera.(Present ind) 32.Us vaig dir que si_______________________novetats, que m'avisàreu.(Plusq.ind)
33.Quan________________caducat el carnet, t'enviaran un avís a casa.(Perfet subj) 34._______________________una bomba davall aquell cotxe.(Plusq.ind)
35.Quan el públic__________aplaudit una estona, es féu el silenci.(P.Anterior simple) 36.¿Vosaltres___________________gastat els diners en coses útils?(Indefinit ind) 37.Jo___________________recorregut tot el circuit en un temps rècord.(Plusq.ind)
38.El jurat_________________absolt l'acusat per falta de proves.(Indefinit ind) 39.________________xiquets que no podien amagar la fam que tenien.(Plusq.subj) 40.Nosaltres__________________aconseguit l'ajuda d'un famós artista.(Indefinit ind)
41.____________________calaixos plens de papers sense importància.(Present ind) 42.No_______________________prou cadires per a tots.(Perfet Perifràstic)
43.Ells_______________________dibuixat un plànol detalladíssim.(Indefinit ind) 44._______________________menys suspensos la pròxima avaluació.(Futur simple) 45.Ell no_______________________fet això que tu dius.(Indefinit ind)
46._______________________parades d'autobús cada cent metres.(Plusq.ind) 47.Ella__________________estés la roba a la terrassa perquè s'assecara.(Plusq.ind)
48.Ella___________________decidit que de major estudiarà psicologia.(Indefinit ind) 49.Ell____________acompanyat Mercé a sa casa perquè viu lluny d'ací.(Indefinit ind) 50.Tu_______________________produït pel.lícules molt conegudes.(Plusq.ind)
51.Vosaltres________________trobat el cendrer trencat en mil trossets.(Indefinit ind) 52._______________________cendrers trencats per totes bandes.(Present ind) 53.Nosaltres_______________________fingit que res no passava.(Plusq.ind)
54.Ella_________________portat fins ara una vida metòdica i avorrida.(Indefinit ind) 55._______________________pentinats luxosos i altres més senzills.(Plusq.ind)
Quan s‟usen en forma reflexiva certs verbs de moviment, com ara ANAR, han de portar el pronom EN. Veges la conjugació d‟ANAR-SE‟N.
ANAR-SE’N
FORMES NO PERSONALS: Infinitiu: ANAR-SE'N infinitiu passat: HAVER-SE'N ANAT
gerundi: ANANT-SE'N gerundi passat: HAVENT-SE'N ANAT.
INDICATIU
Present me'n vaig te'n vas
se'n va ens n’ anem
us n’ aneu se'n van
Indefinit me n'he te n'has
se n'ha +anat ens n’ hem
us n’ heu se n'han
Imperfet me n'anava te n'anaves
se n'anava ens n ‘anàvem
us n’anàveu se n'anaven
Plusquamperfet Ind. me n'havia te n'havies
se n'havia +anat ens n’ havíem
us n’ havíeu se n'havien
Perfet simple me n'aní te n'anares
se n'anà ens en anàreu
us en anàreu se n'anaren
Perfet Perifràstic me'n vaig te'n vares(vas)
se'n va +anar ens en vàrem(vam)
us en vàreu(vau) se'n varen(van)
P.Anterior Simple me n'haguí te n'hagueres
se n'hagué +anat ens n’ haguérem
us n’ haguéreu se n’ hagueren
P.Anterior Perifràstic me'n vaig haver te'n vas haver
se'n va haver+anat ens en vam haver
us en vau haver se'n van haver
Futur Simple Futur Compost Condicional Simple Condicional Compost me n'aniré te n'aniràs
se n'anirà ens n’ anirem us n’ anireu
se n'aniran
me n'hauré te n'hauràs
se n'haurà +anat ens n’ haurem us n’ haureu
se n'hauran
me n'aniria te n'aniries
se n'aniria ens n’aniríem us n’aniríeu
se n'anirien
me n'hauria te n'hauries
se n'hauria +anat ens n’ hauríem us n’ hauríeu
se n'haurien
SUBJUNTIU
Present Subjuntiu me'n vaja te'n vages
se'n vaja ens n ‘anem
us n’ aneu se'n vagen
Pretèrit Perfet Subj. me n'haja te n'hages
se n'haja +anat ens n’ hàgem
us n’ hàgeu se n'hagen
Imperfet de Subjuntiu me n'anara te n'anares
se n'anara ens n’ anàrem
us n’ anàreu se n'anarem
Plusquamperfet Subj. me n'haguera te n'hagueres
se n'haguera+anat ens n’ haguérem
us n ‘haguéreu se n'hagueren
IMPERATIU vés-te'n
vaja-se'n anem-nos-en aneu-vos-en
vagen-se'n
Tradueix aquestes formes verbals castellanes:
-me iré -se fue. -nos iremos.
-te irás. -te ibas.
-nos vayamos. -vete.
-iros. -me hubiera ido.
-te has ido -se fuera -nos habremos ido.
-os hubiérais ido. -os habíais ido.
Completa el buit substituint el complement subratllat pel pronom
feble corresponent.Indica en el parèntesi quina funció fa.
-El professor _______ explica el problema en la pissarra.
( )
-Ell _______ ha internat els seus pares en una residència. ( )
-Quan estic malalt jo _______ prenc aspirines.
( )
-Elisa _____ tornarà els diners a la seua amiga.
( )
-Aquestes pel.lícules semblen interessants però no ______ són
interessants.
( )
-Ella no es _____ pot acostumar al foc del tabac.
( )
-______invitaré vint amics al meu aniversari.
( )
-Jo ________ jure que no diré res en la reunió. ( )
-Carles ________ viatjava content amb tren.
( )
-No ______ vol rebre notícies de ningú.
( )
Combinacions de dos pronoms febles 1.El lloc de col.locació de la combinació respecte al verb és el mateix que quan hi ha un sol
pronom feble. En condicions normals, davant del verb(1)
Si es tracta d’un imperatiu, darrere del verb(2) Si és una perífrasi o un perfet perifràstic, davant o darrere(3)
2.Els pronoms EM/ET/ES, prenen la forma ME/TE/SE quan es combinen amb un altre pronom: Ex: me’l durà, te la compra, se la beu.
3.Si els pronoms de la combinació van sencers davant del verb no porten res, però si van darrere porten guionet:
Ex: te la donaré, compra-te-la. 4.Ordre de col.locació dels pronoms respecte al verb:
Reflexiu OI OD CC i altres
funcions
VERB
li la donaré
se la menja
els hi porta
m’ ho ha contat
l’ hi nomenen
5.En les combinacions, l‟apòstrof anirà com més a la dreta millor.Generalment,doncs,
s‟apostrofa el segon pronom: te’l regale, li’ls ha comprat, me’n donarà. Si el segon pronom se‟n pot anar amb el verb, se n‟hi va: me l‟ha regalat, te n‟aniràs... Els pronoms HO i Hi,
excepcionalment, fan que s‟apostrofe el pronom que duen davant: m‟ho digué, t‟hi aproximes...
6.Darrere del verb, si el primer pronom acaba en –S, el segon pren la forma de quan anava davant del verb: Ex:Va donar-nos-el, aneu-vos-en, doneu-los-els...
7.Mai no usarem el nostre pronom ES amb el valor de CI, com passa en castellà.
Ex: le doy el regalo: se lo doy CI V CD CI CD
Ex: li done el regal: li‟ l done CI V CD CI CD
PRINCIPALS COMBINACIONS BINÀRIES
DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERB
començat per consonant
començat per vocal o H
acabat en consonant o
diftong
acabat en vocal
me’l me l’ -me’l
me’ls -me’ls
me la me l’ -me-la
me les -me-les
m’ho -m’ho
m’hi -m’hi
me’n me n’ -me’n
te’l te l’ -te’l
te’ls -te’ls
te’la te l’ -te-la
te les -te-les
t’ho -t’ho
t’hi -t’hi
te’n te n’ -te’n
li’l li l’ -li’l
li ‘ls -li’ls
li la li l’ -li-la
li les -li-les
li ho -li-ho
l’hi -lo-hi -l’hi
la hi -la-hi
li’n li n’ -li’n
se’l se l’ -se’l
se’ls -se’ls
se la -se-la
se les -se-les
s’ho -s’ho
s’hi -s’hi
se’n se n’ -se’n
ens el ens l’ -nos-el ‘ns-el
ens els -nos-els ‘ns-els
ens la ens l’ -nos-la ‘ns-la
ens les -nos-les ‘ns-les
ens ho -nos-ho ‘ns-ho
ens hi -nos-hi ‘ns-hi
ens en ens n’ -nos-en ‘ns-en
us el us l’ -vos-el
us els -vos-els
us la us l’ -vos-la
us les -vos-les
us ho -vos-ho
us hi -vos-hi
us en us n’ -vos-en
elsel els l’ -los-el ‘ls-el
els els -los-els ‘ls-els
els la els l’ -los-la ‘ls-la
els les -los-les ‘ls-les
els ho -los-ho ‘ls-ho
els hi -los-hi ‘ls-hi
els en els n’ -los-en ‘ls-en
les hi -les-hi
les en les n’ -les-en
n’hi -n’hi
Substitueix els complements subratllats per pronoms febles:
1. Fes(imperatiu) a nosaltres les fotos: Fes _____ _____ ( ) ( ) Envieu(imperatiu) a nosaltres els telegrames: Envieu _____ _____
( ) ( )
Portaré a tu al poble: _____ _____ portaré.
( ) ( )
Miquel donarà a ells els obsequis: Miquel _____ _____ donarà.
( ) ( ) Tu toca(imperatiu) el braç a ella i es girarà: Tu toca _____ _____.
( ) ( )
Farà regals als seus amics: _____ _____ farà.
( ) ( )
2.
Donarem els instruments als músics: ______ _____ donarem.
( ) ( )
Les amigues conten històries a elles mateixes: Les amigues _____ _____conten ( ) ( )
Dóna(imperatiu) això a l'Antoni: Dóna _____ _____.
( ) ( )
Vosaltres llegiu els poemes a vosaltres mateixos:Vosaltres _____ _____ llegiu.
( ) ( )
Dóna(imperatiu) més pastissos als xics: Dóna _____ _____ més. ( ) ( )
Mostreu(imperatiu) els dibuixos a les xiques: Mostreu _____ _____.
( ) ( )
3.
Anna ha dut els barrets a mi: Anna _____ _____ ha dut.
( ) ( )
Donaré a tu allò que vols: _____ _____ donaré. ( ) ( )
El carter no donà el paquet a Sergi: El carter no _____ _____ donà.
( ) ( )
Carme repetí les paraules a les seues amigues: Carme _____ _____ repetí.
( ) ( )
Sa mare donava els regals als seus fills: Sa mare _____ _____ donava. ( ) ( )
Dóna pa a Pere: _____ _____ dóna.
( ) ( )
4.
Recorda a ell allò que ens va dir: _____ _____ recorda.
( ) ( )
L'any passat vam dur els alumnes al Brasil: L'any passat vam dur _____ _____. ( ) ( )
Han comprat pocs joguets als xiquets: _____ _____han comprat pocs.
( ) ( )
Porten aquest regal per a nosaltres. _____ _____ porten.
( ) ( )
Pujarem a la muntanya el dinar: _____ _____ pujarem. ( ) ( )
Al principi, ella semblava a mi enfadada: Al principi ella _____ _____ semblava.
( ) ( )
5.
Aquell xiquet demanava caramels als seus pares: ______ _______ demanava.
( ) ( ) Regaleu(Imperatiu) els joguets a Carme i Lluïsa: Regaleu _____ _____.
( ) ( )
Encara no han arreglat a mi la casa: Encara no _____ _____ han arreglat.
( ) ( )
Ella talla les ungles a mi cada setmana: Ella _____ _____ talla.
( ) ( )
Jo ara duc les factures a ta casa: Jo ara _____ _____ duc. ( ) ( )
Canvia(Imperatiu) a mi el que has escrit! Canvia _____ _____
( ) ( )
6.
Joan sempre diu això a nosaltres: Joan sempre _____ _____ diu.
( ) ( )
Ella ha invitat Pep a l'excursió: Ella _____ _____ ha invitat. ( ) ( )
El pare compra els llibres per a tu: El pare _____ _____ compra.
( ) ( )
Espera(Imperatiu) a mi en la sala d'estar: Espera _____ _____.
( ) ( )
Ells han comprat els regals a tu: Ells _____ _____ han comprat. ( ) ( )
Hem guardat les cireres per a les postres: _____ _____ hem guardat.
( ) ( )
Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual. [2 punts] Per a Francesc Massip(2004) els actuals autors, conscients que el teatre és un
espectacle global, no es limiten a escriure textos, sinó que els dirigeixen i/o fins i
tot fan d’intèrprets. Massip distingeix cinc tipus de teatre. En primer lloc,el dels
dramaturgs que recorren a la ironia i la comicitat a l’hora d’enfrontar les desgràcies que porta la vida,com el de Sergi Belbel,Terrassa,1963). En segon
lloc, el teatre que ofereix tantes expectatives que desconcerta l’espectador, com el
que fa Lluïsa Conillé,Badalona,1961).En tercer lloc, un teatre compromés amb la
realitat des d’una “òptica reflexiva i gens trivial”,com el de Toni Cabré(Mataró,
1957) o Manel Dueso....En quart lloc, un teatre comercial, fàcil però ben
construït, destinat a la televisió,com el de Carles Alberola(Alzira,1964)o Paco
Mir(Barcelona,1957). I finalment, un teatre provocador, que connecta amb l’esperit de les avantguardes “clàssiques”(quina contradicció!) amb una
agressivitat que recorda els futuristes, que barreja ficció i realitat de manera ben
hàbil, com el de Roger Bernat(Barcelona,1968)
