Unitat didàctica 8

Lectura

Comprensió lectora

«Tens un amic». Llegeix atentament la cançó i, després, contesta les preguntes següents: a) Segons la veu de la cançó, què vol dir ser amic d’algú? Explica-ho en un petit redactat de tres o quatre ratlles. Activitat oberta. b) Què vol dir la comparació que hi ha a la primera estrofa («jo seré aquí com un raig de llum dins la teva foscor»)? Quin deu ser el sentit metafòric de «raig de llum» i de «foscor»? Vol dir que si està trist ell l’alegrarà; i si està sol, li farà companyia, en resum, que serà un amic que l’a- companyarà, que li farà la vida una mica més agradable. El sentit metafòric rau en el fet que l’amistat que ofereix serà la claror que li il·luminarà l’ànim. c) En la cançó hi ha moltes paraules que pertanyen al camp semàntic del temps o la meteorolo- gia; per exemple: emboirat, boira, núvols, vent, gelar… Digues si aquests mots són utilitzats en sen- tit propi o si adquireixen un sentit metafòric. Justifica la resposta explicant el significat dels ver- sos 15, 16, 17 i 18. Tenen un sentit metafòric, ja que en aquests versos s’entén que l’efecte d’aquests fenòmens es produeixen sobre la persona, sobre el seu estat d’ànim, sobre el seu cor.

«Què volen aquesta gent» a) Llegeix atentament la cançó i, després, explica’n l’argument en un petit redactat de tres o qua- tre ratlles. Posa-li per títol «Un estudiant, mort a trenc d’alba». Activitat oberta. b) La cançó té una tornada que es va repetint al final de cada estrofa. Aquesta tornada és una pregunta retòrica en boca de la mare de l’estudiant. Quines sensacions ens transmet aquesta pregunta: incomprensió, ignorància, interès, rebuig, re- signació, temença? Tria les tres que consideris més adequades i ordena-les d’acord amb l’evolució dels sentiments de la mare. Activitat oberta.

«Amb un llibre mai estaràs sol». Llegeix atentament la cançó i, després, contesta les pregun- tes següents: a) Digues quines paraules de la cançó fan al·lusió a les obres literàries següents: – Romeo i Julieta de William Shakespeare. «ser Romeo». – La volta al món en vuitanta dies de Jules Verne. «pots fer en vuitanta dies tota la volta al món». – Les mil i una nits (obra anònima). «passaràs en un parell de dies més de mil i una nits». – Madame Bovary de Gustave Flaubert. «Que Bovary t’ha enamorat». – El Quixot de Miguel de Cervantes. «…Quixot o bé… ». – Hamlet (príncep de Dinamarca) de William Shakespeare. «ja ets príncep a Dinamarca».

8.3

8.2

8.1

199

– Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand. «gran espadatxí». – L’illa del tresor de Robert L. Stevenson. «desenterrar un tresor». b) Amb quines obres relaciones els comentaris següents: – Una novel·la d’aventures del segle XIX protagonitzada per pirates. L’illa del tresor. – Una novel·la d’aventures del segle XIX el protagonista de la qual aconsegueix guanyar una aposta. La volta al món en vuitanta dies. – Una comèdia el protagonista de la qual té un nas molt llarg. Cyrano de Bergerac. – Una recopilació de contes orientals entre els quals hi ha «Simbad» i «Alí Baba i els quaranta lladres». Les mil i una nits. – Una tragèdia de dos joves enamorats l’amor dels quals no és acceptat per les seves famílies. Romeo i Julieta. – Una tragèdia el protagonista de la qual és un príncep indecís que diu la cèlebre frase «To be or not to be». Hamlet. c) Digues el nom de tres escriptors i tres escriptores catalans als quals fa referència la cançó. Quin d’ells es diu Quim i quina d’elles es diu Mercè? Tísner, Miquel Martí i Pol, Quim Monzó; Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Carme Riera. d) A quin personatge de l’àmbit dels còmics fa referència la cançó? A Tintín.

«La gavina». Llegeix atentament la cançó i, després, contesta les preguntes següents: a) En la primera estrofa, la veu narradora destaca dues qualitats de la gavina. Digues quines són. «voladora», «que volteges sobre el mar». b) Què enveja de la gavina la veu de la cançó? Per què? Enveja poder travessar la mar igual que la gavina, per poder arribar a la platja on hi ha la seva estimada. c) La veu narradora, què desitja que faci la gavina? Que quan vegi la seva estimada sola li faci un petó de part seva i que li digui que l’enyora i que sempre pensa en ella.

8.4

Paraules i expressions

La cançó «Tens un amic» es dirigeix a una persona que passa per dificultats: Si et sents trist i emboirat i necessites una mà; si les coses…, les coses no et roden bé, tanca els ulls i pensa en mi, que prest seré aquí a) Substitueix les paraules subratllades de les expressions anteriors per les sinònimes correspo- nents: aviat, ofuscat, ajuda, rutllen. Prest / aviat; emboirat / ofuscat; una mà / ajuda; roden / rutllen. b) Com hem vist, en la cançó «Tens un amic» apareixen diverses paraules referides al camp se- màntic de la meteorologia. Aquestes també hi estan relacionades: calitja, boira, nuvolada, gebre, glaç, calamarsa (o calabruix).

8.5

200

Cerca al diccionari les paraules anteriors el significat de les quals desconeguis i relaciona-les amb aquestes il·lustracions: Calitja: Opacitat lleu de l’aire deguda a la presència de partícules de pols o de sal que li donen un aspec- te fumós característic. Il·lustració 1. Boira: Extensió més o menys gran d’aire que porta en suspensió partícules petitíssimes d’aigua provinents de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera, especialment quan forma una capa extensa tocant a terra i reduint la visibilitat horitzontal a menys d’un quilòmetre. Il·lustració 2. Nuvolada: Massa de núvols, especialment quan presenten un cert desenvolupament vertical. Il·lustra- ció 3. Gebre: Cristalls de glaç que en temps fred la boira diposita principalment sobre superfícies verticals, a les puntes i a les arestes dels objectes, i poden formar gruixos considerables creixent de cara al vent. Il·lus- tració 4. Glaç: Aigua reduïda a l’estat sòlid pel fred. Il·lustració 5. Calamarsa: Precipitació en forma de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre infe- rior a 10 mil·límetres, que es formen per congelació de l’aigua continguda dins d’un núvol de tempesta i no es trenquen en caure a terra. Il·lustració 6.

La cançó «Amb un llibre mai estaràs sol» utilitza expressions metafòriques per referir-se a la idea de llegir atentament un llibre; digues quines són aquestes expressions. «Passejant per les paraules amb els ulls oberts»; «Devorant molt lentament tot el que hi ha escrit»; «Veure en Tísner»; «escoltar en Miquel Martí i Pol»; «anar de copes amb en Monzó»; «T’he buscat en un poema i no t’he trobat, m’han dit que estaves en una novel·la»; «Si vols pots navegar en un món de paper».

La cançó «La gavina» manifesta la melangia que sent una persona que es troba en un altre país, lluny de la seva estimada. Digues quines d’aquestes paraules són sinònimes de melangia: tris- tesa, joia, malenconia, entusiasme, basarda, enyorança. Tristesa, malenconia, enyorança.

La cançó «La gavina» utilitza moltes expressions que denoten tendresa: platja de dolços re- cords, la nina dels meus amors… Cerca-hi quatre expressions més que denotin aquest sentiment. –la besada que li envio més fervent. –sento dolça melangia, –on tan dolç és recordar, –en el seu bell despertar

Substitueix les paraules destacades en cursiva de les frases de més avall per les frases fetes que apareixen en el quadre.

Expressions i frases fetes

Fer costat (acompanyar, donar suport). Glaçar-se la sang a les venes a algú (horroritzar-se, posar els pèls de punta). Donar un cop de mà (ajudar). Trobar a faltar (enyorar, sentir nostàlgia). Posar la por al cos (intimidar, amenaçar, atemorir). Obrir el cor (dir a algú tot el que es pensa i se sent). Mo- rir-se per (desitjar fortament una cosa).

8.9

8.8

8.7

8.6

a) Això és difícil: m’hauries d’ajudar. Això és difícil: m’hauries de donar un cop de mà. b) Se’n va anar a l’estranger i enyorava la seva família. Desitjava fortament tornar a casa. Se’n va anar a l’estranger i trobava a faltar la seva família. Es moria per tornar a casa.

201

c) Un amic és aquell que sempre et dóna suport. Un amic és aquell que sempre et fa costat. d) Ens té molta confiança; per això, ens va dir tot el que pensava i sentia. Ens té molta confiança; per això, ens va obrir el cor. e) La mare, en veure el fill mort, es va horroritzar. A la mare, en veure el fill mort, se li va glaçar la sang a les venes. f) Aquella gent que va entrar a casa em va atemorir. Aquella gent que va entrar a casa em va posar la por al cos.

Expressió personal

Expressió escrita

UN CANVI DE LLETRA

Tria una cançó que t’agradi i escriu una lletra nova que s’hi adapti bé, és a dir, que es pu- gui cantar perfectament amb la mateixa música. Pots triar-ne una de les que hem llegit en aques- ta unitat. Activitat oberta.

Expressió oral

RECOMANACIONS

8.11

8.10

MUSICALS

Recomana als companys i companyes de classe un conjunt o un cantant que t’agradi. En pri- mer lloc, explica’n la biografia (d’on és, com va començar, quins enregistraments ha fet, quins èxits ha aconseguit…); després, parla de la música que fa (quin estil té, quines són les cançons més co- negudes, quin missatge solen tenir…), i, finalment, recomana’n una cançó en concret (presenta- la, digues per què l’has triada) i, si pot ser, fes que la puguin escoltar. Activitat oberta.

Lèxic

Agrupa les paraules següents en quatre camps lèxics (instruments musicals, qualitats físi- ques, moviments del cos, freqüència) i digues la categoria lèxica de cada conjunt de mots. agenollar-se, acordió, rarament, allargat, contrabaix, regularment, gronxar-se, bonyegut, flabiol, asseure’s, periòdicament, harmònica, punxegut, repenjar-se, diàriament, rodó, orgue, ajupir-se, aplanat, freqüentment.

Instruments musicals

acordió contrabaix flabiol harmònica orgue

8.13

8.12

Qualitats físiques

allargat bonyegut punxegut rodó aplanat

Moviments del cos

agenollar-se gronxar-se asseure’s repenjar-se ajupir-se

Freqüència

rarament regularment periòdicament diàriament freqüentment

Completa les frases següents amb el terme adequat al context: a) Aquests papers ja els pots … : no serveixen (trencar / estripar). Aquests papers ja els pots estripar: no serveixen.

202

b) Necessito una … de sabates per fer un treball de naturals (capsa / caixa). Necessito una capsa de sabates per fer un treball de naturals. c) Va cridar molt fort, però ningú no el va … (escoltar / sentir). Va cridar molt fort, però ningú no el va sentir. d) Necessitem … de paper per escriure (un full / una fulla). Necessitem un full de paper per escriure. e) ¿Vols … aquest pastís de xocolata (provar / tastar)? ¿Vols tastar aquest pastís de xocolata? f) El metro és un … de transport (medi /mitjà). El metro és un mitjà de transport. g) Es va … tres vestit i cap no li va agradar (emprovar / provar). Es va emprovar tres vestit i cap no li va agradar.

Completa aquestes expressions amb els noms que indiquen les parts del dia: a) Ens haurem de llevar molt d’hora; l’avió surt de l’aeroport a les cinc de la matinada. b) A molts països europeus dinen a la una del migdia. c) Surto a treballar a les sis de la tarda, i a les 7 del vespre vaig a fer una hora de natació. d) A casa, a les onze de la nit ja hem sopat: ja estem a punt d’anar-nos-en a dormir.

Completa aquestes famílies de paraules de manera que hi hagi sis elements en cadascuna. Recorda que, per fer paraules derivades, pots utilitzar un prefix (in-feliç), un sufix (feliç-ment) i també els dos morfemes derivatius (in-felic-itat). Activitat relativament oberta. Possible resposta: paper, paperina, paperera, paperam, paperassa, paperot. fred, refredar, fredolic, fredeluc, fredor, fredorada.

Cerca les paraules del camp lèxic referides als mitjans del transport a partir de les caracte- rístiques marcades en el quadre següent:

Vehicle

helicòpter �

Aeri

�

Terrestre Aquàtic Poques places

�

Moltes places

Amb una hèlice a sobre

�

�

�

� �

�

�

Amb dues ales

Amb dues rodes

Que va per una via

De caràcter esportiu

� Que fa transport pel mar

8.16

8.15

8.14

avió �

�

�

�

�

moto

tren

llanxa

ferri o transbor- dador

� �

203

Tècniques de treball

Completa l’inici de l’exposició oral, com la que hem vist, amb les expressions adequades del quadre anterior: (1) … de la literatura de por i de terror. (2) …, cal dir que els antecedents d’aquest tipus de lite- ratura, (7) …, d’aquest gènere literari, els podem trobar en la literatura antiga, (3) … en l’Odissea, en què apareix el ciclop Polifem, un monstre d’un sol ull. Però tampoc (5) …, en l’àmbit de la li- teratura popular, els dimonis han estat protagonistes de moltes llegendes i rondalles. (4) …, el propòsit de la meva exposició és parlar del gènere literari de por o terror, i concretament dels personatges més significatius d’aquest gènere. (6a) …, em referiré als fantasmes; (6b) …, als monstres, i, (6c) …, als vampirs. Activitat relativament oberta. Possible resposta: Ara parlaré de la literatura de por i de terror. A propòsit d’aquest tema, cal dir que els antecedents d’aquest tipus de literatura, més ben dit, d’aquest gènere literari, els podem trobar en la literatura antiga, per exem- ple en l’Odissea, en què apareix el ciclop Polifem, un monstre d’un sol ull. Però tampoc no hem d’oblidar que, en l’àmbit de la literatura popular, els dimonis han estat protagonistes de moltes llegendes i rondalles. Continuant amb el que deia, el propòsit de la meva exposició és parlar del gènere literari de por o terror, i concretament dels personatges més significatius d’aquest gènere. En primer lloc, em referiré als fantas- mes; a continuació, als monstres, i, per acabar, als vampirs.

Prepara una exposició oral que duri entre 8 i 10 minuts a partir d’un tema que sigui del teu interès. La pots fer a partir del treball preparat en la unitat anterior (v. pàg. 206). Activitat oberta.

8.18

8.17

Gramàtica

Activitats orals

Llegeix les oracions següents i digues si els sintagmes subratllats fan de subjecte o de CD. a) El fort corrent del riu s’ha emportat les barques amarrades. El fort corrent del riu: subjecte; les barques amarrades: CD. b) A mi m’agrada molt el pastís de poma. el pastís de poma: subjecte. c) Els ocells camallargs mengen peixos i crustacis als aiguamolls. Els ocells camallargs: subjecte; peixos i crustacis: CD. d) A la primavera sempre tornen les orenetes i els falciots. les orenetes i els falciots: subjecte. e) Ara tenen una parada de peix al mercat. una parada de peix: CD.

Llegeix les oracions següents i digues quins són els tres sintagmes que fan la funció de CD i quins són els tres que fan la funció de CI. a) La contaminació dels rius preocupa la població. la població: CD. b) Aquest terreny pertany al teu oncle. al teu oncle: CI. c) El mal estat de la carretera preocupa els conductors. els conductors: CD. d) He de telefonar urgentment als teus pares. als teus pares: CI.

8.20

8.19

204

e) Hem de comunicar l’accident a la companyia asseguradora. a la companyia asseguradora: CI. f) La manifestació va reunir molta gent. molta gent: CD.

Digues la funció (CD o CRV) dels sintagmes subratllats. a) Els nois de la classe han trencat un vidre de la finestra. un vidre de la finestra: CD b) La Marta juga a bàsquet. a bàsquet: CRV. c) Els alumnes es queixen de l’horari. de l’horari: CRV. d) Avui m’han ensenyat els plànols de la casa. els plànols de la casa: CD. e) Amb tant de soroll, heu despertat el nen. el nen: CD. f) De seguida ens hem adonat del nostre error. del nostre error: CRV.

Digues quins són els tres sintagmes que fan la funció de CRV (recorda que són exigits pel verb i no es poden suprimir) i quins són els tres que fan la funció de CC (indiquen lloc, causa i ins- trument, i es poden suprimir). a) De vegades la gent s’oblida de les promeses. de les promeses: CRV. b) Farem els deures a la teva habitació. a la teva habitació: CC de lloc. c) Vam haver de recórrer als bombers. als bombers: CRV. d) No vam poder esquiar pel mal temps. pel mal temps: CC de causa. e) No em penedeixo de la decisió presa. de la decisió presa: CRV. f) M’he enllustrat les sabates amb un drap. amb un drap: CC d’instrument.

8.22

8.21

Activitats escrites

Completa les oracions següents escrivint al final de cada una un SN que faci de CD. (Re- corda que el SN que fa de CD va sense la preposició a.) Per exemple: La policia ha detingut … La policia ha detingut el delinqüent.

SN [CD]

8.23

a) A les set he de despertar … b) Un camió ha atropellat … c) Una rata gegant va espantar … d) A la platja vaig trobar … Activitat oberta, seguint l’exemple.

205

Completa les oracions següents afegint al final un CI que indiqui el destinatari o destinatà- ria de l’objecte. Per exemple: Han concedit el primer premi … . Han concedit el primer premi a la Neus.

SN [CD] SPrep [CI]

8.24

a) Regalarem una corbata … b) Han ofert un treball … c) Deixaré la moto … d) Cal enviar un fax … Activitat oberta, seguint l’exemple.

Completa les oracions següents afegint al final un CRV. Per exemple: M’he acostumat … M’he acostumat al soroll del taller.

SPrep [CRV]

8.25

a) Vigila, no t’exposis … b) Confiàvem … c) Ens hem oblidat … d) Sovint es queixa … Activitat oberta, seguint l’exemple.

Analitza les oracions següents. Per exemple: En Gerard ha deixat els patins a la Isabel.

SN Verb

Subjecte

SN [CD]

Predicat

SPrep [CI]

8.26

a) El delegat ha explicat la notícia als companys. El delegat (SN) (subjecte) // ha explicat (V) / la notícia (CD) / als companys (CI) (Predicat). b) El noi s’enyora dels seus pares. El noi (SN) (Subjecte) // s’enyora (V) / dels seus pares (CRV) (Predicat). c) L’atleta va renunciar al premi. L’atleta (SN) (Subjecte) // va renunciar (V) / al premi (CRV) (Predicat). d) L’aigua s’ha convertit en gel. L’aigua (SN) (Subjecte) // s’ha convertit (V) / en gel (CRV) (Predicat). e) Els estiuejants prenen el sol. Els estiuejants (SN) (Subjecte) // prenen (V) / el sol (CD) (Predicat). f) L’Agustí ha enviat una trucada perduda a la Montse. L’Agustí (SN) (subjecte) // ha enviat (V) / una trucada perduda (CD) / a la Montse (CI) (Predicat).

Digues si els elements subratllats de les frases següents fan funció de subjecte o bé de CD. Aplica alguna de les proves que hem vist en la unitat. a) Els gossos han encerclat el porc senglar. Els gossos: subjecte; el porc senglar: CD. b) Aquests jerseis tan foscos no m’agraden gens. Aquests jerseis tan foscos: subjecte. c) La policia ha desallotjat els veïns de la zona. La policia: subjecte; els veïns de la zona: CD. d) De seguida arribaran els corredors de la marató. Els corredors de la marató: subjecte.

8.27

206

e) Quina pel·lícula voleu veure? Quina pel·lícula: CD. f) A quina hora va tornar ahir en Joan? en Joan: subjecte.

Ortografia

Analitza el contingut d’aquest text i divideix-lo en tres parts d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) l’ull dels animals superiors; b) funcionament de l’iris; c) propietats de l’iris dels felins. Després, copia’l fent que tingui tres paràgrafs. Per què els gats hi veuen de nit? L’ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodona que hi ha al centre de l’ull. L’iris té al mig la pupil·la i aquesta fa que entri més o menys llum a dins de l’ull. L’iris funciona com el diafragma d’una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l’excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina. Per contra, quan la llum és molt escassa, l’iris s’obre al màxim. L’iris dels gats i de la resta de felins s’obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quan- titat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror. Per què els gats hi veuen de nit? (a) L’ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodo- na que hi ha al centre de l’ull. L’iris té al mig la pupil·la i aquesta fa que entri més o menys llum a dins de l’ull. (b) L’iris funciona com el diafragma d’una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l’excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina. Per contra, quan la llum és molt escassa, l’iris s’obre al màxim. (c) L’iris dels gats i de la resta de felins s’obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quantitat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror.

En el text següent hem suprimit els punts i les lletres majúscules de les paraules que van a continuació. Llegeix-lo atentament identificant-hi les frases o oracions que el formen. Després, escriu-lo al quadern puntuant-lo adequadament. L’inventor del bolígraf El bolígraf és l’instrument d’escriptura més utilitzat del món la boleta que conté a la punta, que en contacte amb el paper va dosificant la tinta a mesura que se la fa rodar, és la clau del seu fun- cionament aquest petit invent fou creació d’un periodista hongarès que, empipat pels problemes que li ocasionava la seva ploma quan s’encallava o escopia massa tinta enmig d’una entrevista, va pensar buscar-hi una solució la idea li vingué quan observava uns nens jugant amb unes pilotes al carrer; una travessà rodant un bassal d’aigua i, en sortir-ne, seguí dibuixant una línia d’aigua so- bre la superfície seca de l’asfalt aquesta observació li féu pensar que una petita esfera a la pun- ta de la ploma podria ajudar a dosificar la tinta amb aquesta idea, el 1938, Ladislau Biro paten- tà a Hongria el primer prototipus de bolígraf Eureka, núm. 12. L’inventor del bolígraf El bolígraf és l’instrument d’escriptura més utilitzat del món. La boleta que conté a la punta, que en con- tacte amb el paper va dosificant la tinta a mesura que se la fa rodar, és la clau del seu funcionament. Aquest petit invent fou creació d’un periodista hongarès que, empipat pels problemes que li ocasionava la seva ploma quan s’encallava o escopia massa tinta enmig d’una entrevista, va pensar buscar-hi una solu- ció. La idea li vingué quan observava uns nens jugant amb unes pilotes al carrer; una travessà rodant un bassal d’aigua i, en sortir-ne, seguí dibuixant una línia d’aigua sobre la superfície seca de l’asfalt. Aques-

8.29

8.28

207

ta observació li féu pensar que una petita esfera a la punta de la ploma podria ajudar a dosificar la tinta. Amb aquesta idea, el 1938, Ladislau Biro patentà a Hongria el primer prototipus de bolígraf.

En el text següent hem suprimit els punts d’interrogació i les lletres majúscules de les pa- raules que van a continuació. Llegeix-lo atentament identificant-hi les frases o oracions que el formen. Després, escriu-lo puntuant-lo adequadament. Què fan els geòlegs? T’agradaria conèixer els cristalls gegants de guix de Mèxic, predir les erupcions volcàniques o es- tudiar el gel de l’Antàrtida què et semblaria descobrir des de la NASA què amaguen els meteorits de galàxies llunyanes o poder resoldre els problemes de contaminació de Rio Tinto i portar la per- foració d’un nou pou de petroli davant les costes del Congo aquests són alguns dels projectes en els quals es pot veure involucrat un geòleg gràcies als seus coneixements sobre la Terra. Eureka, núm. 12. Què fan els geòlegs? T’agradaria conèixer els cristalls gegants de guix de Mèxic, predir les erupcions volcàniques o estudiar el gel de l’Antàrtida? Què et semblaria descobrir des de la NASA què amaguen els meteorits de galàxies llun- yanes o poder resoldre els problemes de contaminació de Rio Tinto i portar la perforació d’un nou pou de petroli davant les costes del Congo? Aquests són alguns dels projectes en els quals es pot veure involucrat un geòleg gràcies als seus coneixements sobre la Terra.

En el text següent hem suprimit el signe dels dos punts (que introdueix una enumeració), el signe del punt i coma (que separa els elements de la sèrie) i l’abreviatura de la paraula etcètera (que indica que la sèrie no queda tancada, és dir, es podria fer més llarga). Llegeix-lo atentament i escriu-lo puntuant-lo de manera adequada. La novel·la, un gènere diversificat El gènere de la novel·la presenta diversos subgèneres la novel·la de cavalleria, que relata les aven- tures dels cavallers medievals la novel·la gòtica, que narra històries misterioses i de terror la no- vel·la negra, que mostra l’actuació dels delinqüents i els ambients més baixos de la societat la no- vel·la rosa, que se centra en les relacions sentimentals dels personatges la novel·la històrica, que pretén reflectir la vida d’una època determinada La novel·la, un gènere diversificat El gènere de la novel·la presenta diversos subgèneres: la novel·la de cavalleria, que relata les aventures dels cavallers medievals; la novel·la gòtica, que narra històries misterioses i de terror; la novel·la negra, que mostra l’actuació dels delinqüents i els ambients més baixos de la societat; la novel·la rosa, que se centra en les relacions sentimentals dels personatges; la novel·la his- tòrica, que pretén reflectir la vida d’una època determinada, etc.

8.31

8.30

Temps verbals

L’infinitiu i el gerundi perfets

Completa les frases següents amb la forma de l’infinitiu perfet dels verbs donats entre pa- rèntesis: a) El guàrdia urbà li ha posat una multa per … (aparcar) malament. El guàrdia urbà li ha posat una multa per haver aparcat malament. b) Li va donar les gràcies per … (ajudar) la policia a descobrir el culpable. Li va donar les gràcies per haver ajudat la policia a descobrir el culpable. c) Estava molt content d’… (perdre) la por. Estava molt content d’haver perdut la por.

8.32

208

d) Li sabia greu d’… (deixar) els estudis universitaris. Li sabia greu d’haver deixat els estudis universitaris. e) Quan hagin vist els quadres, s’alegraran d’… (visitar) el museu. Quan hagin vist els quadres, s’alegraran d’haver visitat el museu.

Completa les frases següents amb la forma del gerundi perfet dels verbs donats entre parèntesis: a) … (sopar), sortirem a fer un volt per la plaça del poble. Havent sopat, sortirem a fer un volt per la plaça del poble. b) … (sortir) d’aquí a les sis del matí, és impossible que encara no hagin arribat. Havent sortit d’aquí a les sis del matí, és impossible que encara no hagin arribat. c) … (jugar) tan bé a la primera part del partit, és injust que l’entrenador l’hagi substituït. Havent jugat tan bé a la primera part del partit, és injust que l’entrenador l’hagi substituït. d) … (canviar) el motor, la màquina hauria de funcionar a la perfecció. Havent canviat el motor, la màquina hauria de funcionar a la perfecció. e) … (extingir-se) els dinosaures, els mamífers es van poder expandir arreu de la Terra. Havent-se extingit els dinosaures, els mamífers es van poder expandir arreu de la Terra.

Transforma les frases següents. Per exemple: No els han deixat entrar perquè han arribat tard. � No els han deixat entrar per haver arribat tard. a) L’ha castigat perquè li ha faltat el respecte. L’ha castigat per haver-li faltat el respecte. b) Ha tingut un accident perquè ha conduït de manera imprudent. Ha tingut un accident per haver conduït de manera imprudent.

8.34

8.33

Activitats

Lèxic

8.35 ² Agrupa la sèrie de paraules que tens a continuació per famílies de paraules.

gent, alegrar, relligar, lligall, gentil, penjar, ombra, penjoll, ombrívol, lligament, ombrel·la, lligar, gentilesa, alegria, repenjar-se, alegre, gentada, alegrement, penjador, ombrejar. Gent, gentil, gentilesa, gentada. Alegrar, alegria, alegre, alegrement. Relligar, lligall, lligament, lligar. Penjar, penjoll, repenjar-se, penjador. Ombra, ombrívol, ombrel·la, ombrejar.

8.36 ² Agrupa aquests noms en tres camps lèxics.

fanal, balma, passadís, envà, bústia, cingle, façana, gual, enllumenat, gorg, pas de vianants, parquet, pu- jol, rètol, rebost, congost, safareig, vorera, cascada, xemeneia, aiguamoll.

Elements urbans

fanal, bústia, gual, enllumenat, pas de vianants, rètol, vorera

8.37

Accidents geogràfics

balma, cingle, gorg, pujol, congost, cascada, aiguamoll

Elements d’una casa

passadís, envà, façana, parquet, rebost, safareig, xemeneia

² Completa les frases següents amb la paraula adequada al context:

a) Vés a … les mans amb una tovallola. / Fa dos anys que l’estany … (eixugar-se / assecar-se). Vés a eixugar-te les mans amb una tovallola. / Fa dos anys que l’estany s’ha assecat.

209

b) El camió bolcat impedia el … / Es va enriquir amb el … d’esclaus (tràfic / trànsit). El camió bolcat impedia el trànsit. / Es va enriquir amb el tràfic d’esclaus. c) Aquí és costum … el pa amb tomàquet. / Per rentar-la, la roba s’ha de … (mullar / sucar). Aquí és costum sucar el pa amb tomàquet. / Per rentar-la, la roba s’ha de mullar. d) El peix … es menja el petit. / És un llibre molt …: té unes mil pàgines (gros / gruixut). El peix gros es menja el petit. / És un llibre molt gruixut: té unes mil pàgines. e) L’han … perquè ha fet una malesa. / Hi ha parelles que han … alguna vegada (renyir / renyar). L’han renyat perquè ha fet una malesa. / Hi ha parelles que han renyit alguna vegada. f) M’he empassat el … d’una oliva. / M’he trencat un … del peu (os / pinyol). M’he empassat el pinyol d’una oliva. / M’he trencat un os del peu. g) El camí pujava en … al Montseny. / Dóna’m la teva … (adreça / direcció). El camí pujava en direcció al Montseny. / Dóna’m la teva adreça. h) El Tour de França és una … de bicicletes. / Estudia la … d’enginyer industrial (carrera / cursa). El Tour de França és una cursa de bicicletes. / Estudia la carrera d’enginyer industrial. i) Té el … ros i el … de la barba negre (pèl / cabell). Té el cabell ros i el pèl de la barba negre.

8.38 ² Les paraules butllofa, constipat, crosta, empatx, esquinç, pansa, rascada i trau formen

part del camp lèxic dels mals o les malalties. Utilitza-les en les frases següents: a) Li costa respirar perquè té molta mucositat; ha agafat un bon … . Li costa respirar perquè té molta mucositat; ha agafat un bon constipat. b) Ha menjat sense mesura, i ara té un … . Ha menjat sense mesura, i ara té un empatx. c) Ahir va tenir molta febre i avui li ha sortit una … als llavis. Ahir va tenir molta febre i avui li ha sortit una pansa als llavis. d) Anava despistat i va xocar contra la branca d’un arbre; es va fer un bon … al cap. Anava despistat i va xocar contra la branca d’un arbre; es va fer un bon trau al cap. e) Tot i que va caure de genolls, només s’hi va fer una … . Tot i que va caure de genolls, només s’hi va fer una rascada. f) Ahir se li veia la carn viva; ara ja se li ha fet una … . Ahir se li veia la carn viva; ara ja se li ha fet una crosta. g) Es va cremar el braç amb un esquitx d’oli bullent, i li ha sortit una … . Es va cremar el braç amb un esquitx d’oli bullent, i li ha sortit una butllofa. h) S’ha torçat el peu; el metge li ha dit que té un … . S’ha torçat el peu; el metge li ha dit que té un esquinç.

8.39 ² Les paraules forca, escaire, nivell, arpó, ribot, dalla, faristol, ham, plom i batuta designen

eines o instruments de diversos camps professionals. Utilitza-les en les frases següents: a) El pagès sega l’herba amb la … i la carrega al remolc amb la … . El pagès sega l’herba amb la dalla i la carrega al remolc amb la forca. b) El fuster, per col·locar les fustes ben perpendiculars, utilitza un …, i per allisar i polir les portes i les finestres, utilitza un … . El fuster, per col·locar les fustes ben perpendiculars, utilitza un escaire i per allisar i polir les portes i les fi- nestres, utilitza un ribot. c) Els pescadors de truites de riu utilitzen una canya amb un fil i un …; però per pescar els grans cetacis del mar, els pescadors utilitzen un … . Els pescadors de truites de riu utilitzen una canya amb un fil i un ham; però per pescar els grans cetacis del mar, els pescadors utilitzen un arpó.

210

d) El director d’orquestra posa la partitura al …, i dirigeix amb la … . El director d’orquestra posa la partitura al faristol, i dirigeix amb la batuta. e) El paleta comprova si la paret és ben vertical amb el …, i si l’ampit de la finestra és ben horit- zontal amb el … . El paleta comprova si la paret és ben vertical amb el plom i si l’ampit de la finestra és ben horitzontal amb el nivell.

8.40 ²² Els verbs acomiadar-se, afanyar-se, amoïnar-se, gosar, desdir-se, penedir-se, esbrinar,

menysprear, rebutjar i esquivar expressen diverses accions humanes. Relaciona’ls amb les defini- cions següents: a) Apressar-se, anar de pressa. Afanyar-se. b) Atrevir-se, tenir valentia. Gosar. c) Saber greu d’haver fet alguna cosa. Penedir-se. d) Cercar la veritat. Esbrinar. e) Evitar, fer fugir. Esquivar. f) No acceptar una cosa. Rebutjar. g) Considerar indigne de ser estimat. Menysprear. h) No mantenir el que un ha dit. Desdir-se. i) Preocupar-se, posar-se inquiet. Amoïnar-se. j) Dir adéu. Acomiadar-se.

8.41 ²² Marca, dins la graella següent, les característiques de cadascuna de les paraules de la

columna de l’esquerra, les quals pertanyen al camp lèxic dels gèneres literaris. Per omplir les ca- selles de la columna «text» guia’t per les característiques de la columna de la dreta.

Text

Novel·la

Conte

Poema

Cançó

Comèdia

Assaig

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

En vers En prosa Amb música

�

� �

�

�

�

�

Curt Llarg

� narratiu

narratiu

poètic

poètic

dialogat

argumen- tatiu

211

Gramàtica

Digues si el sintagma nominal subratllat fa la funció de subjecte o bé de CD. Aplica la pro- va de la concordança abans de contestar. a) Aquest moble s’ha enfosquit. Aquest moble: subjecte. b) Els periodistes han difós la notícia. la notícia: CD. c) Ha descarrilat un tren de rodalia. un tren de rodalia: subjecte. d) Els companys han descartat la meva proposta. la meva proposta: CD. e) La verdura ja bull. la verdura: subjecte. f) Vindrà una escriptora molt popular. una escriptora molt popular: subjecte.

El CI se sol referir a un ésser animat (persona o animal) que rep el benefici o el dany de l’ac- ció. Tenint en compte això, digues si els sintagmes subratllats fan la funció de CI o bé de CC. a) El rei va posar la medalla a la guanyadora. a la guanyadora: CI. b) El rei va posar la medalla a la vitrina. a la vitrina: CC. c) Hem de portar aquest moble a la Cecília. a la Cecília: CI. d) Hem de portar aquest moble a l’Ametlla de Mar. a l’Ametlla de Mar: CC. e) Vaig apropar el got d’aigua al conferenciant. al conferenciant: CI. f) Em vaig apropar a la taula. a la taula: CC.

Tenint en compte que el CRV és un complement exigit pel verb, digues si els sintagmes subratllats fan la funció de CRV o bé de CC (els circumstancials indiquen lloc, manera i temps). a) M’he oblidat de la sal. de la sal: CRV. b) Ens veurem a l’estació. a l’estació: CC de lloc. c) Confio en la teva paraula. en la teva paraula: CRV. d) Us atendran molt bé. molt bé: CC de manera. e) No t’exposis a cap perill. a cap perill: CRV. f) Va acabar l’exercici en deu minuts. en deu minuts: CC de temps.

8.45

8.44

8.43

8.42

El CD normalment va darrere el verb. Però si es trasllada davant el verb perquè constitueix

212

el tema de conversa, es repeteix amb l’ús d’un pronom. Tenint en compte això, trasllada el CD de cada una de les oracions següents davant el verb. Per exemple: Ordre habitual: He trobat el ganivet a la bossa d’escombraries.

V SN [CD]

Trasllat del CD davant el verb: El ganivet l’he trobat a la bossa d’escombraries.

SN = pr

[CD]

V

a) Tinc els documents guardats a la caixa forta. Els documents, els tinc guardats a la caixa forta. b) Comprarem el rodet de fotos en un supermercat. El rodet de fotos, el comprarem en un supermercat. c) Vaig veure aquesta pel·lícula al cinema. Aquesta pel·lícula, la vaig veure al cinema. d) Sempre duc el gos lligat. El gos, sempre el duc ben lligat.

Digues la funció de cada un dels sintagmes subratllats en els dos textos següents (Subj, CD, CI o CRV). En David va recuperar la consciència. Aleshores va recordar l’impacte i, de cop i volta, tota la se- qüència va adquirir sentit. La idea de l’accident se li instal·lava d’una manera obsessiva dins el cap. AGUSTÍ FERNÁNDEZ PAZ: El centre del laberint. Barcanova. En David, subjecte; la consciència, CD; l’impacte, CD; tota la seqüència, subjecte; sentit, CD; La idea de l’ac- cident, subjecte; li, CI. La directora ha promès una paga extra a la secretària. Per això s’ha oblidat de les vacances i no- més pensa en el treball. La directora, subjecte; una paga extra, CD; a la secretària, CI; de les vacances, CRV; en el treball, CRV.

Ortografia

8.47

8.46

² En el text següent hem suprimit els punts i les lletres majúscules de les paraules que van

a continuació. Llegeix-lo atentament identificant-hi les frases o oracions que el formen. Després, escriu-lo al quadern puntuant-lo adequadament. El Salt de la Dona d’Aigua Les dones d’aigua són uns éssers femenins que habiten en els indrets d’aigua dolça se’n troben als rius, llacs, gorgs, estanys i fonts del Montseny i simbolitzen la fecunditat, la vida al terme muni- cipal d’Arbúcies hi ha una cascada que s’anomena el Salt de la Dona d’Aigua s’hi arriba per una pista que surt des d’un polígon proper a l’estany de la Dona d’Aigua, dins del nucli urbà, on hi ha una pedra amb un text que fa referència a aquest ésser mitològic Guia de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona, 2007. El Salt de la Dona d’Aigua Les dones d’aigua són uns éssers femenins que habiten en els indrets d’aigua dolça. Se’n troben als rius, llacs, gorgs, estanys i fonts del Montseny i simbolitzen la fecunditat, la vida. Al terme municipal d’Arbú- cies hi ha una cascada que s’anomena el Salt de la Dona d’Aigua. S’hi arriba per una pista que surt des d’un polígon proper a l’estany de la Dona d’Aigua, dins del nucli urbà, on hi ha una pedra amb un text que fa referència a aquest ésser mitològic.

213

8.48 ²² Substitueix els claudàtors que separen les oracions següents per un punt o bé per un

punt i coma, segons convingui. Escriu lletra majúscula quan calgui. a) Anar al banc o a la caixa és una activitat que molta gent ha de fer sovint [] avui dia aquestes operacions ja es poden fer des de casa a través d’internet. Anar al banc o a la caixa és una activitat que molta gent ha de fer sovint. Avui dia aquestes operacions ja es poden fer des de casa a través d’internet. b) Per arribar-hi, uns quants van agafar una drecera [] els altres van continuar pel camí. Per arribar-hi, uns quants van agafar una drecera; els altres van continuar pel camí. c) Abans ens agradava viatjar contínuament [] ara ens estimem més no moure’ns de la ciutat on vivim. Abans ens agradava viatjar contínuament; ara ens estimem més no moure’ns de la ciutat on vivim. d) Una orquestra completa sol tenir entre vuitanta i cent instruments [] l’orquestra ha de ser di- rigida per un director que dóna les entrades als diferents instruments. Una orquestra completa sol tenir entre vuitanta i cent instruments. L’orquestra ha de ser dirigida per un director que dóna les entrades als diferents instruments. e) La quota de soci s’ha de pagar dins el termini establert [] si no, et poden donar de baixa. La quota de soci s’ha de pagar dins el termini establert; si no, et poden donar de baixa.

8.49 ²² Substitueix els claudàtors que separen les oracions següents per un punt o bé pels dos

punts, segons convingui. Escriu lletra majúscula quan calgui. a) La composició del Sol és semblant a la de la resta d’estels [] el 82 % és hidrogen i el 18 % és heli i altres substàncies. La composició del Sol és semblant a la de la resta d’estels: el 82 % és hidrogen i el 18 % és heli i altres substàncies. b) Els pobles antics creien que els elements bàsics de la natura eren la terra, el foc, l’aire i l’aigua [] pensaven que totes les coses que existien tenien l’origen en aquests elements. Els pobles antics creien que els elements bàsics de la natura eren la terra, el foc, l’aire i l’aigua. Pensaven que totes les coses que existien tenien l’origen en aquests elements. c) I amb la cara vermella com un perdigot, cridà [] «Ja n’hi ha prou, em sentiu?» I amb la cara vermella com un perdigot, cridà: «Ja n’hi ha prou, em sentiu?» d) Havia esperat una trucada tota la nit [] havia estat una nit llarguíssima. Havia esperat una trucada tota la nit. Havia estat una nit llarguíssima.

8.50 ² Substitueix els claudàtors que apareixen en aquests acudits pels signes de puntuació adients.

Acudit 1 Una formiga és al cinema [] Arriba un elefant i [] –Podria seure en un altre lloc [] –li diu la formiga [] Com que l’elefant no en fa ni cas, la formiga s’aixeca, es posa al seient del davant de l’elefant i li diu [] –Oi que molesta [] Acudit 1 Una formiga és al cinema. Arriba un elefant i: –Podria seure en un altre lloc? –li diu la formiga. Com que l’elefant no en fa ni cas, la formiga s’aixeca, es posa al seient del davant de l’elefant i li diu: –Oi que molesta? Acudit 2 Un home és al moll amb una canya fent veure que pesca amb una sabata enganxada a l’ham [] Arriba un badoc i li pregunta []

214

–Què, piquen [] –Sí, senyor. Amb vostè ja són sis [] Acudit 2 Un home és al moll amb una canya fent veure que pesca amb una sabata enganxada a l’ham. Arriba un badoc i li pregunta: –Què, piquen? –Sí, senyor. Amb vostè ja són sis!

Avaluació

Lectura i lèxic

Relaciona els versos següents amb els recursos literaris següents: metàfora (ús d’una paraula en comptes d’una altra a partir d’una similitud de les coses que designen), interrogació retòrica (pregunta que no espera resposta), personificació (atribució de qualitats o accions humanes a un animal o a un objecte) i metonímia (ús d’una paraula en comptes d’una altra a partir d’una rela- ció d’efecte a causa o viceversa). a) Què volen aquesta gent / que truquen de matinada? Interrogació retòrica. b) Passejant per les paraules, / amb els ulls oberts. Metàfora. c) Li venia un tremolor / tement un truc a trenc d’alba. Metonímia. d) Oh, gavina voladora, […] / don-li la besada. Personificació.

Utilitza aquestes frases fetes en les expressions de més avall: fer costat; glaçar-se la sang a les venes (a algú); donar un cop de mà; trobar a faltar; posar la por al cos; obrir el cor; morir- se per. a) Quan te’n vagis de casa, et … . Quan te’n vagis de casa, et trobaré a faltar. b) Encara que no pensi igual que tu, sempre et … . Encara que no pensi igual que tu, sempre et faré costat. c) En veure com havien quedat les persones del cotxe accidentat, se li … . En veure com havien quedat les persones del cotxe accidentat, se li va glaçar sang les venes. d) Aquells lladregots li … . Aquells lladregots li van posar la por al cos. e) La mare … veure el seu fill. La mare es moria per veure el seu fill. f) Veig que tens molta feina; vols que …? Veig que tens molta feina; vols que et doni un cop de mà? g) Al principi no volia parlar, però al final em … . Al principi no volia parlar, però al final em va obrir el cor.

Completa aquestes famílies de paraules de manera que hi hagi quatre elements en cadas- cuna. Activitat relativament oberta. Possible solució: Família de paraules que comparteixen l’arrel ocell Ocell, ocellaire, ocellot, ocelleria.

3

2

1

215

Família de paraules que comparteixen l’arrel vermell Vermell, vermellor, vermellós, vermellejar. Família de paraules que comparteixen l’arrel treball Treball, treballador, treballar, treballós. Família de paraules que comparteixen l’arrel tranquil Tranquil, tranquil·litat, tranquil·litzar, tranquil·litzador.

Agrupa en camps lèxics les paraules següents: oreneta, menjar, forca, tímid, vergonya, respirar, afable, martell, garsa, òliba, aixada, dormir, atre- vit, gelosia, tendresa, guatlla, beure, respectuós, tornavís, confiança. Oreneta, garsa, òliba, guatlla. Menjar, respirar, dormir, beure. Forca, martell, aixada, tornavís. Tímid, afable, atrevit, respectuós. Vergonya, gelosia, tendresa, confiança.

4

Gramàtica

Escriu la funció de cada un dels sintagmes subratllats. a) El cambrer serveix l’aperitiu als clients. Subjecte, CD, CI. b) L’atleta s’enorgulleix del seu rècord. Subjecte, CRV.

Tria l’opció correcta en cada cas. a) No molestis els companys.

(Subj, CD o CI?)

6

5

CD. b) Confiem en aquesta metgessa.

(CD, CI o CRV?)

CRV. c) No m’agraden les bledes.

(Subj o CD?)

Subjecte. d) Han visitat els malalts de l’hospital.

(Subj, CD o CI?)

CD.

Ortografia

Llegeix aquest text i identifica-hi les parts i les oracions. Després copia’l dividint-lo en dos paràgrafs i escrivint-hi els punts i les lletres majúscules que calguin. El castell de Montsoriu el castell de Montsoriu és una de les fortaleses medievals més notables de Catalunya i, segons Ber- nat Desclot (escriptor del segle XIII), «una de les més belles i nobles del món» a banda del conjunt arquitectònic, d’origen medieval, destaquen les vistes des de la fortalesa, que abracen la depres- sió prelitoral, la zona costanera i el massís del Montseny el castell de Montsoriu ha generat mol- tes llegendes sobre el seu origen, les guerres que hi han tingut lloc, les bruixes que hi vivien o els tresors ocults una llegenda diu que, quan va morir el senyor del castell, la seva dona va quedar en-

7

216

cantada i que, des d’aleshores, cada nit de Sant Joan, al punt de les dotze de la mitjanit, apareix entre les ruïnes del castell una dona molt elegant amb un fanal a la mà després se sent el so llu- nyà d’un corn i apareix el cavaller dalt d’un cavall en l’última de les dotze campanades, dama i ca- valler desapareixen sense deixar rastre El castell de Montsoriu El castell de Montsoriu és una de les fortaleses medievals més notables de Catalunya i, segons Bernat Des- clot (escriptor del segle XIII), «una de les més belles i nobles del món». A banda del conjunt arquitectònic, d’origen medieval, destaquen les vistes des de la fortalesa, que abracen la depressió prelitoral, la zona cos- tanera i el massís del Montseny. El castell de Montsoriu ha generat moltes llegendes sobre el seu origen, les guerres que hi han tingut lloc, les bruixes que hi vivien o els tresors ocults. Una llegenda diu que, quan va morir el senyor del castell, la seva dona va quedar encantada i que, des d’aleshores, cada nit de Sant Joan, al punt de les dotze de la mitjanit, apareix entre les ruïnes del castell una dona molt elegant amb un fanal a la mà; després se sent el so llunyà d’un corn i apareix el cavaller dalt d’un cavall; en l’última de les dotze campanades, dama i cavaller desapareixen sense deixar rastre.

Parlem-ne

Lectura Escolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta. Lectura de les pàgines 254 i 255. Activitat oberta.

Comprensió Després d’haver llegit els textos anteriors, respon les preguntes següents:

TEXT 1 a) Quins elements fan de Montserrat un espai únic al món? El seu entorn natural singular, el seu caràcter religiós i les manifestacions artístiques que s’hi troben. b) Quines edificacions acull la muntanya de Montserrat? El Santuari de la Mare de Déu i un monestir amb 1.000 anys d’història. c) Què hi podreu escoltar a la Basílica? El cor de nois cantaires més antic d’Europa, l’Escolania de Montserrat. d) Cada quan teniu un tren a l’estació Barcelona - Pl. d’Espanya? A quina hora surt el primer tren? Surt un tren cada hora. El primer surt a les 8.36 h. e) Quina línia heu d’agafar per arribar-hi? La línia R5 Barcelona-Montserrat-Manresa. f) Si heu escollit l’opció de l’aeri, a quina estació heu de baixar? A l’estació Montserrat-Aeri. g) Si voleu agafar el cremallera, on heu de fer el transbord? A l’estació de Monistrol de Montserrat.

TEXT 2 a) Què volen fer l’Edgar i la Judith avui? On volen anar? Volen fer una excursió. Volen anar a Montserrat. b) Per què busquen una estació de metro? Per arribar a la Plaça d’Espanya i agafar un tren que els hi porti. c) A qui demanen informació primer? Per què no els en pot donar? A un vianant. No els la pot donar perquè no és de Barcelona i no coneix prou bé la ciutat. d) On obtenen la informació que necessiten? Qui els la dóna?

2

1

217

A una botiga de diaris. Els la dóna la dependenta. e) Quantes estacions de metro hi ha a prop? De quines línies són? A prop hi ha dues estacions de metro. De les línies 1 i 4. f) Quina línia de metro els va més bé? Per què? Els va més bé la línia 1, perquè no cal fer transbordament. g) A quina estació han d’anar? Com hi van, a peu o amb autobús? Han d’anar a l’estació de Marina. Hi van a peu. h) Com es va fins en aquesta estació? Primer han de tirar tot recte. Després, quan arribin a la segona cantonada, han de girar a la dreta i seguir el carrer Marina amunt. Després han de travessar uns quants carrers. Al final hi ha una gran cruïlla. L’estació és a la vora.

Paraules i expressions per comunicar-se a) Completa les frases següents amb les paraules subratllades del quadre de la pàgina 256: 1. Acabo de sentir a la ràdio que … molt gran a l’entrada de Barcelona: un camió … i ha bolcat (incidències). Acabo de sentir a la ràdio que hi ha un embús molt gran a l’entrada de Barcelona: un camió ha tingut un accident i ha bolcat. 2. He decidit … el tren per … a la feina (accions). Espero que el tren no s’… a mig camí (accions). De tant en tant el tren … i llavors … (incidències). He decidit agafar el tren per anar a la feina (accions). Espero que el tren no s’aturi a mig camí. De tant en tant el tren té una avaria i llavors porta retard. 3. Deixaré el cotxe a l’… de l’estació del tren (llocs). A la … de la taquilla (llocs) compraré un bit- llet d’… i … (termes relacionats), perquè és més barat. Deixaré el cotxe a l’aparcament de l’estació del tren. A la finestreta de la taquilla compraré un bitllet d’a- nada i tornada, perquè és més barat. 4. Miraré l’… dels trens amb … a Barcelona (termes relacionats). La … del … és de mitja hora, si el tren no porta …, és clar (termes relacionats). Miraré l’horari dels trens amb destinació a Barcelona. La durada del trajecte és de mitja hora, si el tren no porta retard, és clar. 5. Quan … a l’estació de Barcelona-Sants, hauré d’… el metro (accions) i fer … (termes relacio- nats) a la … de Sagrera (llocs). Després, encara hauré de … una estona (accions): des del metro a la feina hi ha uns deu minuts … (mitjà de transport). Quan arribi a l’estació de Barcelona-Sants, hauré d’agafar el metro i fer transbord a la parada de Sagre- ra. Després, encara hauré de caminar una estona: des del metro a la feina hi ha uns deu minuts a peu. 6. Ara sóc dret a l’… (llocs) de l’estació esperant que el tren … (accions). Ara sóc dret a l’andana de l’estació esperant que el tren arribi. 7. El tren és ple de … (persones). Quan hi … tanta gent, gairebé mai no … (accions) el … (perso- nes) a demanar el … (objectes). El tren és ple de passatgers. Quan hi ha tanta gent, gairebé mai no passa el revisor a demanar el bitllet. b) Busca al diccionari les paraules del quadre de la pàgina 256 que desconeguis i després fes una pregunta per saber si els altres l’endevinen. Per exemple: Com es diu de la persona que va a peu pel carrer? Activitat oberta.

Sons i lletres a) Escolta atentament les paraules que tens a continuació i classifica-les d’acord amb el so de la consonant nasal:

5

3

218

vinc, venim, vénen, lluny, llum, fan, fang, fam, torn, bony, terreny, cantem, entenc, plàtan, blanc, es- trany, pam, carn, puny, càmping.

[m] com

venim, llum, fam, cantem, pam

[n] on [�] any [ ] tinc, sang

vinc, fang, entenc, blanc, càmping

vénen, fan, torn, plàtan, lluny, bony, terreny, carnestrany, puny

b) Llegeix les paraules de les llistes anteriors remarcant-ne els sons nasals. Activitat oberta.

c) Ara practica amb aquests embarbussaments: Tinc tanta set i tanta fam que a les cinc tinc son. De genollons codonys collia, de genollons collia codonys. Activitat oberta.

Gramàtica a) En parelles. Inventeu-vos una frase per a cadascuna de les il·lustracions del quadre anterior. Si pot ser, utilitzeu les accions i altres paraules del quadre de la pàgina 256. Per exemple: El xofer continua endavant. De cop i volta s’atura i tira endarrere per deixar passar unes vaques. Activitat oberta.

Expressió personal a) En parelles. A partir del plànol que teniu a continuació, un de vosaltres pensa un indret on vol- dria anar i demana al company o companya que li doni les instruccions necessàries per arribar-hi. Per exemple: Sóc a l’estació del tren. Voldria anar a la parada de metro més propera. Com s’hi va des d’aquí? On hi ha una parada de metro prop d’aquí? Per anar a la parada de metro més propera, si us plau? Activitat oberta.

b) En grups. Trieu un indret emblemàtic de Catalunya, el País Valencià o les Illes per donar-lo a conèixer i animar els turistes a visitar-lo. Busqueu informació i després elaboreu un fullet infor- matiu seguint el model del text 1 de la lectura. Activitat oberta.

3

5

219