ura COBERTES PLANES - La · PDF fileFont: Construir la arquitectura, Andrea Deplazes. Ed. GG ... - La seva col·locació depèn del càlcul higro-tèrmic de la secció de la coberta

Se

sió

n 1

/4 P

ág

. 1

A

sig

natu

ra

Cla

ve

Má

ste

r y

Cu

rso

COBERTES PLANES COBERTES

Construcció II. Sistemes. 2n curs

Àrea de Construcció

Curs 2013-2014

Revisió 06/03/2014

Autors: Carlos Gelpí Almirall / Xavier Belil / Josep Olivé

Pà

g. 2

/75

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

1.1. Definició

1.1. definició

1.2. principis d’estanquitat

2. Principis de disseny

2.1. dimensionat de vessants i pendents

2.2. capes principals d’una coberta plana

3. Punts singulars

4. Tipologies

4.1. no invertida

4.2. ventilada

4.3. invertida

4.4. enjardinada

4.5. inundada

4.6. per trànsit rodat

5. Posta en obra i controls d’execució

6. Fonts d’informació

Índex

Pà

g. 3

/75

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

INCLINADES > 5%

PLANES < 5%

5%

Definició general

Les cobertes planes son les que tenen un pendent < al 5%.

Font: Construir la arquitectura, Andrea Deplazes. Ed. GG

Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació

Pà

g. 4

/75

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Principis d’estanquitat

1. Continuïtat absoluta de l’envoltant d’estanquitat

El material que fa aquesta funció és sempre absolutament impermeable

conceptualment i materialment

2. Geometria: segellat i cavalcament

Usualment, encara que no sempre, el material de cobriment no és continu. En aquests

casos es confia l’estanquitat de les juntes entre peces a:

-Segellat químic entre peces: soldadura, fusió química, adherència, etc...

-Secundàriament, també al pendent i al cavalcament entre peces


Pà

g. 5

/75

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Pendents de les cobertes segons el CTE

Les cobertes planes son les que tenen un pendent < al 5%. Ara bé, aquest valor és

el valor mig o general (de la majoria de vessants) de la coberta perquè, sovint,

alguna vessant pot tenir un pendent molt més elevat si el seu recorregut entre el

bimbell i la bonera és molt petit

Vessant

amb

pendent

normatiu

Vessant

amb fort

pendent


Pà

g. 6

/75

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

CTE DB HS 1 2.4 CUBIERTAS

-GEOMETRIA DE LA COBERTA. Determinació de projecte de la geometria de la coberta

tenint en compte les escorreries de l’aigua.

Els desguassos s’han de separar del perímetre un mínim de 30 cm segons el CTE

Geometria de les vessants


Pà

g. 7

/75

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

CTE DB HS 1 2.4 CUBIERTAS

-EVACUACIÓ D’AIGÜES. Elecció del núm. mínim d’elements d'evacuació d’aigua necessaris. Segons el

CTE com a mínim en seran dos, i en dependrà de la superfície de coberta. CTE DB HS 5 Taula 4.6

Elecció de la superfície de formació de pendents en referència a la superfície de la coberta de l’edifici. CTE

DB HS 5 Taula 4.6 . Si no es poden col·locar al número de baixants mínim, cal posar sobreixidors

(rebosaderos) com a mínim dos i en límits diferents de la coberta

-SUPERFÍCIE MÀXIMA PER BAIXANT. El regim pluviomètric en determinarà el diàmetre d’aquests

elements, no el nombre.

S’ha d’aplicar un factor de correcció per a altres règims pluviomètrics. (veure CTE DB HS 5)

Dimensionat de les vessants


Pà

g. 8

/75

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

- Aconsellable (i normatiu) no sobrepassar pendents màxim 5% i no inferior a 1%.

- Gruix mínim de la capa de formació de pendents de 30 mm i màxim de 150 mm.

CTE DB HS 5 4.2.1.3

- S’han de preveure juntes de dilatació de 30 mm cada 10-15 ml i en tot el

perímetre de contacte amb cossos sortints: baranes, xemeneies, ampits, etc.

-Si el paviment està fixat sobre morter o formigó les juntes han de fer quadricules

menors de 5 m de costat.

- S’han de respectar i mantenir les juntes estructurals de l’edifici.

- Les boneres (o punt més baix de la coberta) han d’estar separades, al menys 30

cm dels límits de la coberta, en cas de que el desguàs sigui vertical.

Característiques de les vessants


Pà

g. 9

/75

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

1. SUPORT O BASE ESTRUCTURAL:

- Depèn del sistema constructiu de l’edifici.

2. SISTEMA DE FORMACIÓ DE PENDENTS:

- Aporta inclinació a la coberta per a la evacuació de l’aigua.

3. BARRERA DE VAPOR:

- La seva col·locació depèn del càlcul higro-tèrmic de la secció de la coberta i

les condicions ambientals. Talla el flux del vapor d’aigua per tal d’evitar

condensacions.

- Pot col·laborar a evitar entrada d’aire o pols de l’exterior.

4. IMPERMEABILITZANT:

- És la capa encarregada d’assegurar l’estanquitat de la coberta.

6. CAPES SEPARADORES O DIFUSORES:

- Evita el contacte directe entre materials incompatibles químicament.

- Evita el punxonament de la capa impermeabilitzant.

- Evita l'adherència de làmina impermeable

- Impedir el pas de terra en graves o cobertes enjardinades.

7. CAPA DE PROTECCIÓ O ACABAT:

Capa sotmesa a respondre a les accions directes dels

elements exteriors sobre la coberta (raigs UV, pluja, vent, neu, etc. )

Estructures de: Fusta / Formigó / Metàl·liques

Pròpia base estructural/Formigó cel·lular /

Morters alleugerits (perlita) /Morters de regulació

Làmines de polietilè / Paper Kraft /

Làmines de betum/ Làmines metàl·liques

Rígids. Poliestirè / vidre cel·lular / suro / poliuretà

No rígids (per cambres) llana de vidre / /Poliuretà

/ Llana de roca

Geotèxtils de diverses densitats/ PVC / Geotèxtil armat

amb malla de poliuretà/ etc.

Plana Transitable: Paviment ceràmic / Paviment flotant

Plana No transitable: Protecció pesada / Grava / Formigó

Plana enjardinada: Terra Vegetal i vegetació

Coberta Industrial: Xapa Metàl·lica / Deck

(veure quadre classificació)

Prefabricats : Làmines bituminoses / Làmines

sintètiques

In situ: Pintures aplicades amb rodet o projectades

5. AÏLLAMENT:

- Respon a un estudi de demanda energètica de l’edifici segons les

condicions climàtiques de l’entorn on esta ubicat. La seva funció és el control

de traspàs d’energia tèrmica entre l’interior i l’exterior i assegurar el confort

tèrmic interior.

Capes principals de la coberta plana


Pà

g. 1

0/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Punts singulars

CTE DB HS 1 2.4. CUBIERTAS 2.4.4. Condiciones de los puntos singulares

El CTE DB HS enumera i descriu les particularitats a complir de tots els punts singulars

que considera. Els principals són:

- Trobada amb elements verticals.

- Desguassos i sobreixidors.

- Junts de dilatació.

- Elements que travessen la coberta.

- Fixacions sobre coberta.

- Accessos i obertures.


Pà

g. 1

1/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

- Cavalcaments, reforç

i dimensions mínimes

en punts singulars

segons el CTE que són

de compliment

obligatori.

Trobada amb paraments verticals


Pà

g. 1

2/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Boneres i sobreixidors


Pà

g. 1

3/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Bonera sifònica

Morrió / paragraves

Bonera i desguàs vertical prefabricats

Boneres

Desguàs horitzontal


Pà

g. 1

4/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Tipus de junts obligatoris:

1. Juntes pròpies de l’estructura cada 30 m

2. Juntes en la formacions de pendents cada 10-

15 m i perímetre de la coberta. Amplada de junta

de 30 mm mínim. (CTE DB HS1 Cubiertas).

3. Juntes en paviment de cobertes transitables

cada 5 m lineals i en tot el perímetre.

1.

2.

3.

Junts de dilatació. Capes acabat


Pà

g. 1

5/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

- S’han de preveure juntes de dilatació

de 30 mm d’ample cada 10-15 ml i en

tots els perímetres de contacte amb

cossos sortints: baranes, xemeneies.

- Les juntes s’han de fer en tots aquelles

capes rígides que puguin sofrir una

deformació o crear una empenta d’origen

tèrmic no desitjades: capa de pendents i

paviments rígids adherits son les més

usuals

- Les peces rígides que formen els

bimbells han de ser independents de les

fulles d’acabat de les cobertes

- Si el paviment està fixat sobre morter o

formigó les juntes han de fer quadricules

menors de 5 m de costat.

- S’han de mantenir les juntes

estructurals de l’edifici.

Junts de dilatació. Límits


Pà

g. 1

6/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Trobada amb elements verticals:

- Elements que conformin la coberta.

- Fixacions sobre la coberta de màquines

-Secció de trobada d’instal·lacions en coberta. Solució amb producte “INTEMPER”

Elements que travessen la coberta


Pà

g. 1

7/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Exemple de solució de coberta plana transitable amb llosa de morter i aïllament incorporat.

En les fotos es poden veure els detalls de les fixacions de les màquines d’instal·lacions,

situades, flotants, sobre la capa d’acabat, i el tractament impermeabilitzant dels elements

estructurals que travessen la coberta

Elements que travessen la coberta i fixacions


Pà

g. 1

9/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Un element indispensable d’una coberta plana que sigui accessible per a tant sols manteniment de

les instal·lacions i que no tingui cap tipus de barana per evitar caigudes, és la línia de vida: Cable el

qual ofereix seguretat en que els obrers s’hi ha de penjar mitjançant un arnés

Elements de seguretat


Pà

g. 2

0/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Lluernaris prefabricats tipus cúpula col·locats sobre coberta plana amb tela asfàltica autoprotegida

Lluernaris. Prefabricats


Pà

g. 2

1/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Lluernaris prefabricats lluerna col·locats sobre coberta plana amb xapa metàl·lica

Lluernaris. Prefabricats


Pà

g. 2

2/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Lluernaris executats in situ. Aquest tipus de lluernari mereixen una especial atenció en la seva execució i

col·locació a l’obra.

Lluernaris


Pà

g. 2

3/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Tipologies. Quadre resum

Tipologies no invertida no transitable

autoprotegida

transitable

deck

ventilada catalana

catalana millorada

coberta doble full

invertida no transitable

transitable

enjardinada extensiva

intensiva

inundada aljub (aeròbica)

aljub enjardinada (anaeròbica)

per trànsit rodat


Pà

g. 2

4/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

La capa impermeable va col·locada per sobre de l'aïllament. Aquesta capa generalment s’ha

de protegir amb l’acabat de coberta si es vol fer transitable la coberta, si no cal col·locar una

impermeabilització autoprotegida.

COBERTA NO INVERTIDA (CALENTA) COBERTA NO INVERTIDA VENTILADA (FREDA)

Coberta plana no invertida


Pà

g. 2

5/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

No invertides. No transitables

Exemple de solució amb dues làmines

d’impermeabilització i reforços en el

límit de coberta

1. Formació de pendents

2. Capa de protecció

3. Barrera de vapor

4. Aïllament tèrmic

5. Làmina inferior de la

impermeabilització

6. Làmina superior de

l’impermeabilització, amb capa de

protecció contra UV incorporada

7. Element de segellat i fixació a

l’extrem de la impermeabilització

És aquella que no està preparada pel trànsit de les persones. Només son transitables esporàdicament per ús de manteniment.

Poden tenir diferents tipus de capa de protecció; làmina impermeable autoprotegida, grava, vegetal, aigua, etc.


Pà

g. 2

6/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció


Autoprotegida

Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA


Pà

g. 2

7/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció


amb capa de pissarra amb làmina d’alumini gofrat

Autoprotegida


Pà

g. 2

8/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

•Aquestes cobertes tenen exposades la capa

d’acabat i la capa impermeable, aquest fet fa

que ambdues han d'ésser projectades a tal efecte

que suportin diferencials de temperatura elevats i

dessecacions molt fortes.

•La durabilitat de la làmina impermeabilitzant

situada per damunt de l’aïllament en climes càlids

i temperats és molt curta degut als efectes que

produeix la radiació solar, el salt tèrmic entre el

dia i la nit, la baixa humitat ambient i la manca de

precipitacions continuades.

•Si es posa la capa d’aïllament per sobre de la de

pendents, pot presentar problemes de

deformacions excessives de la capa d’acabat per

sobre-escalfament degut a que la capa

d’aïllament no permet el pas de calor cap a

l’interior. Important posar les juntes de deformació

i dilatació.

•Presenten un problema en la seva execució que

afecta directament a la seva estanquitat. Aquest

és el possible punxonament de la capa

impermeabilitzant en el moment d’execució de la

capa d’acabat.

No invertida. Transitable


Pà

g. 2

9/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

No invertida. Transitable

Capes d’acabat i protecció Capa separadora Impermeabilització Capa separadora Formació de pendents Aïllament tèrmic Barrera de vapor Suport estructural Acabat interior

Es caracteritza per disposar una capa de protecció que permet el trànsit, ja sigui de vianants o rodat.

En aquest exemple l’aïllament està correctament situat, sota la capa de formació de pendents


Pà

g. 3

0/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Tipus especial de coberta plana no invertida, en la

que el suport és lleuger, sovint de safates plegades

metíliques.

Usual en construcció industrial

Molt poc pes de tot el conjunt

No invertida. Tipus deck



Pà

g. 3

1/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

La capa d’estanquitat ha de ser de qualsevol dels materials d’impermeabilització als que

la radiació UV no els altera

No invertida. Tipus deck


Pà

g. 3

2/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana ventilada (freda). De manera tradicional s’ha confiat en aquest tipus de coberta amb el

material d’acabat. La base és la “n” repetició (normalment n = 3 ó 4) de la capa d’acabat col·locada en

diferents direccions i amb pendents importants per tal de dificultar la filtració directe de l’aigua per la

junta. Aquest tipus de coberta és únicament vàlid en climes càlids, calorosos i amb règim de pluges

esporàdiques, ja que es confia en la ventilació de la cambra i la radiació solar per assecar les possibles

filtracions d’aigua per tal d’evitar que aquestes filtracions puguin afectar l’interior de l’edifici.

La coberta catalana no disposa de làmina impermeable ni de capa aïllant.

Fonts:. Com he de construir, Benavent de Barberà. Ed. Bosch

Diccionari de la construcció. Miquel Fullana. Ed. Moll

Coberta plana ventilada. Coberta catalana


Pà

g. 3

3/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana ventilada. Coberta catalana


Pà

g. 3

4/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

•La coberta a la catalana millorada incorpora una làmina

impermeable i una capa d’aïllant, assegurant així el seu

comportament en front als requeriments de confort.

Coberta plana ventilada. Coberta catalana millorada.



Pà

g. 3

5/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana ventilada. Coberta catalana millorada.


Pà

g. 3

6/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta que té l’origen en la coberta catalana, aplicada a tècniques de construcció més modernes.

Usual a la dècada dels anys 60. Normalment, en aquesta època, sense capa aïllant

Coberta plana ventilada. Coberta doble full

Habitatges prefabricats. Montbau. Barcelona. 1960. Casamor-Dargallo-Giralt-Serra Goday


Pà

g. 3

7/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

L’aïllament es col·loca per sobre la lamina impermeable. Acabada amb graves, paviment, lloses, etc.

L'aïllament ha de tenir porus tancat, s’ha de poder mullar sense alterar les seves característiques.

Aquesta coberta protegeix tèrmicament la capa impermeable aconseguint una major durabilitat i

comportament estanc d’aquesta

COBERTA INVERTIDA TRANSITABLE COBERTA INVERTIDA NO TRANSITABLE

Coberta plana invertida.


Pà

g. 3

8/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana invertida acabada amb grava



Pà

g. 3

9/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana invertida amb acabat ceràmic

Segons alguns instal·ladors, pot presentar problemes de

deformacions excessives de la capa d’acabat per sobre

escalfament degut a que la capa d’aïllament no permet el

pas de calor cap a l’interior de l’edifici.

Molt important posar les juntes de deformació i dilatació.



Pà

g. 4

0/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana invertida amb llosa aïllant



Pà

g. 4

1/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana invertida transitable

Coberta plana invertida amb llosa aïllant


Pà

g. 4

2/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana invertida amb llosa aïllant. Posta en obra


Pà

g. 4

3/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana invertida amb paviment flotant

AVANTATGES:

- Es crea una cambra d’aire ventilada que millora

considerablement el comportament tèrmic de la coberta a

l’estiu.

- Es crea una superfície absolutament plana, molt

adequada per a l’ús de la coberta

- Permet acabats de molt tipus i moltes dimensions

- Si no va fixat, el manteniment és molt ràpid

DESAVANTATGES:

- En fase d’obra s’ha de protegir l’acabat o bé posar-lo a

l’últim moment i llavors s’ha de protegir la capa aïllant

(capa de morter) que fa que el manteniment no sigui tan

fàcil.

- Acabats no fixats poden moure’s si no estan ben ajustats

- Acabats resistents a la flexió, no sempre adequats per a

usos intensos o pesats.


Pà

g. 4

4/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana invertida amb paviment flotant



Pà

g. 4

5/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana invertida amb paviment flotant. Tipus d’acabats


Pà

g. 4

6/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana invertida amb paviment flotant. Exemple


Pà

g. 4

7/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

AVANTATGES:

- Inèrcia tèrmica: Impedeix l’accés de la radiació solar a la

superfície dels materials de la coberta, evita el sobre-

escalfament.

- Protegeix la membrana impermeable i augmenta la vida

útil de la coberta ja que redueix els moviments tèrmics.

- Conformen una capa termo-aïllant addicional.

- Incrementen l’aïllament acústic.

- Eviten la sobrecàrrega dels sistemes de drenatge.

DESAVANTATGES:

- Possibilitat de goteres si no hi ha perfecte execució a

l’obra (no estanquitat a l’aigua). Necessitat d’una bona

evacuació d'aigües.

- Majors requisits estructurals, degut al pes que han de

suportar

- Possible augment del cost de les instal·lacions degut a la

necessitat de utilitzar capes impermeables a prova d’arrels,

instal·lacions d’evacuació d’aigua, i instal·lació de rec en

cobertes intensives.

Coberta plana enjardinada


Pà

g. 4

8/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Cada 50-70m2

Coberta plana enjardinada



Pà

g. 4

9/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Equipament cultural. Les Planes de Son. Alt Àneu, Pallars Sobirà. 2002. F. Rius.

Coberta plana (?) enjardinada. Exemple


Pà

g. 5

0/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Tipus de cobertes enjardinades

Extensives:

- Cobertes de baix manteniment (rec

innecessari) amb una vegetació natural

auto renovable.

- Utilització de plantes tipus sèdum: planta

resistent, ús de poca aigua.

- Poc pes i gruix de terra mínim (10 cm

aprox.)

- Cost reduït d’execució i manteniment

- Poca necessitat d’assoleig

-Utilitzada sobretot en equipaments,

serveis,…

-Intensives:

- Cobertes de manteniment regular o

intensiu.

- Jardins amb plantes perennes (arbustos,

gespa, …).

- Molt pes i gruix de terra (70 cm aprox.)

- Utilitzada sobretot en l’àmbit privat.


Pà

g. 5

1/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

gràfic: REVISTA TECTONICA

Coberta plana inundada



Pà

g. 5

2/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta aljub anaeròbica.

Aigua aïllada, no hi arriba la llum del sol, per tant no

creixen bacteris.

Coberta aljub aeròbica.

L’aigua està a l' intempèrie. Poden tenir problemes

d’insectes i bacteris

Variant de la coberta, on hi trobem una zona on es diposita l’aigua en gruixos no superiors als 20 cm,

aquesta capa d’aigua produeix un gran aïllament i aconsegueix una inèrcia tèrmica important que permet

l’estalvi d’energia en el conjunt de l’edifici.

Coberta plana inundada. Tipologies

Fundació Miró. Palma de Mallorca. 1992. R. Moneo

Font imatge: revista TECTÓNICA


Pà

g. 5

3/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta aljub

Tanatori de León. León. 2000. Jordi Badia - Josep Val


Pà

g. 5

4/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta plana per a trànsit rodat



Pà

g. 5

5/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

-Formigó cel·lular.

-Formigó amb àrid lleuger (Argila expandida) per

formació de pendents, generalment de consistència

tova a líquida sense capacitat resistent.

-Argila expandida i una capa superior de morter de

30mm.

- Morters amb àrids lleugers: poliestirè expandit.

- Plaques aïllants rígides.

Materials per a formació de pendents


Pà

g. 5

6/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

- Netejar el suport estructural.

- Formació de muret perimetral de maó, bloc, o formigó en tots els perímetres, xemeneies i passos

d'instal·lacions. Preveure la col·locació d’una junta deformable amb poliestirè expandit.

- Formació de tocs amb nivells generals.

- Formació de mestres amb morter, envanets ...per a la formació de pendents cap els elements

d’evacuació d’aigua de pluja.

- Abocament de material de formació de pendents.

- Si és el cas, capa d’acabat fi per a rebre membrana impermeable sense risc a punxonaments.

Procés per a la formació de pendents amb materials amorfs


Pà

g. 5

7/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Coberta catalana millorada. Posta en obra

Exemple en el que la solera es realitza amb tauler ceràmic bisellat, només amb funcions de suport ja que a sobre hi anirà una capa específica d’impermeabilització


Pà

g. 5

8/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Impedeix el pas de vapor contingut en l’aire interior (més calent) cap a les zones més fredes de la

coberta on podria condensar. Sempre s’ha de col·locar a la cara calenta de la coberta.

-La seva col·locació ve condicionada pel càlcul descrit al CTE DB HE1 “estalvi d’energia”. Així dependrà

del càlcul higro-tèrmic de la secció de coberta.

- Aquesta capa impedirà que el vapor es pugui dissipar a través de la coberta.

- Molt important en les cobertes no ventilades, i en les que tenen la membrana impermeable per sobre

de l’aïllament

- La Normativa antiga establia que es poden considerar barrera de vapor aquells materials en què la

resistència al vapor sigui entre 0.86 i 20 mmHgm2 dia/g

Exemples de barreres de vapor:

- Làmina de polietilè.

- Capa d’oxiasfalt.

- Film de paper d’alumini

.

Barrera de vapor


Pà

g. 5

9/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Col·locació amb soldadura calenta: bufador (soplete). Soldadura per escalfor de les bandes de

cavalcament dels rotllos de tela bituminosa -o asfàltica. Fixació per adherència. El cavalcament és, com a

estratègia d’estanquitat, imprescindible.

Cavalcaments de membrana bituminosa

Impermeabilització bituminosa


Pà

g. 6

0/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Impermeabilització bituminosa. Doblats

Execució de trobades perimetrals de coberta amb

membrana bituminosa.

Tant en la totalitat dels vessants com en els punts on la làmina es plega es dobla (i a vegades es

triplica) la capa impermeabilitzant.

En els vessants és per assegurar l’estanquitat general i especialment la de les juntes ja que els rotllos

es col·loquen a trencajunt

En els plegaments és perquè son punts dèbils: perden plastificants en doblar-se degut a l’escalfament i

son punts o els moviments de dilatació provoquen un trencament de la làmina per el punt de doblat a

més curt termini. Per aquest mateix motiu es fa un doblat arrodonit (mitja canya), sempre que es pot.


Pà

g. 6

1/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

- Col·locació amb fixació mecànica en coberta tipus Deck. Malgrat ésser una fixació mecànica en el

cavalcament inferior, la làmina s’ha de soldar igualment en el cavalcament superior. Les làmines de fixació

mecànica ja venen preparades amb una banda de reforç on es realitza la fixació.

Cavalcament de membrana bituminosa amb fixació mecànica sobre planxa rígida d’aïllant o be sobre tauler de fusta.

Detall extret de la casa “SIPLAST”

Impermeabilització bituminosa. Fixació mecànica


Pà

g. 6

2/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Soldadura de membrana de PVC amb tetrahidrofurà (soldadura química) o mitjançant aire calent

Procés de posta en obra amb fixació mecànica i soldat de les unions per escalfor amb màquina

Impermeabilització. PVC


Pà

g. 6

3/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Execució de trobades perimetrals de coberta amb làmines de PVC.

Impermeabilització. PVC. Punts singulars


Pà

g. 6

4/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Col·locació de gran membrana tridimensional de EPDM (Feta a taller per vulcanització)

Impermeabilització. EPDM

Els junts es poden fer a obra mitjançant bandes autoadhesives o imprimació de cautxú sintètic


Pà

g. 6

5/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Emulsió de cautxú acrílic aplicat a rodet

Reforç del desguàs amb emulsió de cautxú i armadura

Impermeabilització amb membranes continues


Pà

g. 6

6/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Emulsió de poliuretà aplicat a pressió

Impermeabilització amb membranes continues

Edifici Fòrum. Barcelona. 2004. Herzog & De Meuron


Pà

g. 6

7/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Impermeabilització amb morters

Mercat de Santa Caterina. Barcelona. 1997-2005. EMBT


Pà

g. 6

8/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Comprovacions a estanquitat de la membrana per inundació.

Com a envoltant impermeable, les làmines s’han de sotmetre a la prova de càrrega per tal d'assegurar

que seran completament estanques. L’aigua es deixa entre 24 i 72 hores i es vigila que no hi hagi fuges.

El procediment més correcte és el de fer dues vegades la prova:

-una un cop posada la capa impermeable

-i una altra, un cop posades totes les capes sobre la capa impermeable, amb la coberta acabada

Impermeabilització. Controls


Pà

g. 6

9/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Comprovacions de les característiques de l’aïllament

Per una banda, es

comprova la informació

de l’embalatge (i, en el

poliestirè expandit, les

marques).

Per altra, es comprova

la seva bona execució:

-Continuïtat de la capa

-Cavalcament de

juntes, si hi van dues

capes

-Material i gruix definit

en projecte

Aïllaments tèrmics. Controls

Identificació UNE 92.110

I II III IV V VI VII

10 12 15 20 25 30 35


Pà

g. 7

0/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Aïllaments tèrmics. Controls

Posta en obra sobre impermeabilització (aïllament

no hidròfil, encadellat i amb capa d’acabat)

Encaix en element sobresortint de la coberta:

evitar discontinuïtats en la capa d’aïllant: no

s’han de produir ponts tèrmics


Pà

g. 7

1/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Funcions i exemples més usuals:

- Permetran moviments diferenciats entre diverses capes de la coberta

- làmines no adherides

- Evitaran contacte entre materials amb incompatibilitats químiques (metàl·lics o sintètics):

- PVC – làmines bituminoses i EPDM

- Làmines amb plastificants (Betum, PVC) – escumes (aïllaments tèrmics)

- Metalls - alguns tipus de fusta

- Metalls entre sí (veure classe de 1r curs)

- Impedir adherència entre capes diferents:

- Facilitar el drenatge entre llosa i impermeabilització

- Protegiran capes sensibles al punxonament:

- Impermeabilització – capa de pendents

- Impermeabilització – capa de grava d’acabat

- Evitaran que les plantes arrelin en la coberta:

- Cobertes enjardinades

- Cobertes amb acabat de grava

Poden ésser làmines, esteses de producte, o bé material incorporat.

Cal controlar que es posin i en el lloc adequat per no comprometre la durabilitat de la coberta

Capes separadores


Pà

g. 7

2/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

1. ACABAT GRAVA

2. FELTRE GEOTÈXTIL

3. AÏLLAMENT

4. FELTRE GEOTÈXTIL

5. LAMINA IMPERMEABLE

6. PENDENTS

Capes separadores


Pà

g. 7

3/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Funcions i exemples més usuals:

-Protegir les impermeabilitzacions i aïllants tèrmics que es degraden amb els raigs UVA.

-Pèrdua de flexibilitat

-Degradació per pèrdua dels plastificants: esquerdaments.

-Evitar moviments dels materials (degut a succions de vent.

-Llastrat de membrana impermeable o aïllament poc pesats.

-Donar una superfície adequada a l’ús que es vol donar (cobertes transitables)

Capes d’acabat


Pà

g. 7

4/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Capes d’acabat

La grava evita moviments dels materials poc

pesats degut a succions de vent.

Les membranes bituminoses per anar a

la superfície s’auto-protegeixen dels raig

UV amb fines làmines de metall

adherides gofrades al betum.


Pà

g. 7

5/7

5

AR

012

C

onstr

ucció

II

Àre

a d

e C

onstr

ucció

Fonts d’informació

Bibliografia de la classe. OBLIGADA

CTE. Documento Básico HS. Salubridad. HS1-2.4.Cubiertas

Classes de 1r curs a: www.salle.url.edu/tecnologia

Bibliografia complementaria. RECOMANADA

Tectónica núm. 6 (Cubiertas planas I)

Detail . Cubiertas año 2002, núm. 1

Detail . Cubiertas año 2004, núm. 4

ITEC. La coberta captadora als edificis d'habitatges

Diccionari visual de la construcció www.10.gencat.net/ptop/binaris/Dicc_cap3_tcm32-12286.pdf


http://www.salle.url.edu/tecnologia

http://www.10.gencat.net/ptop/binaris/Dicc_cap3_tcm32-12286.pdf



Documents

ura COBERTES PLANES - La · PDF fileFont: Construir la arquitectura, Andrea Deplazes. Ed. GG ... - La seva col·locació depèn del càlcul higro-tèrmic de la secció de la coberta