40
Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Altzuza 2016 / 5 / 26 – 2016 / 9 / 18 Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje Depuis la Trêve d’Urtubie. Géographie et paysage From the Peace of Urtubia. Geography and Landscape 1513

Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

  • Upload
    ngodang

  • View
    233

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

Babesle-orokorra / Patrocinador general DSS2016.EU

Antolatzaileak / Organizan Laguntzaileak / Colaboran

1513

Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Altzuza2016 / 5 / 26 – 2016 / 9 / 18

Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaiaDesde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje

Depuis la Trêve d’Urtubie. Géographie et paysageFrom the Peace of Urtubia. Geography and Landscape

1513

Page 2: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

1513. Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Donostia 2016, Europako Kultur Hiriburuaren Bake-ituna proiektuaren ikerketa-kasu bat da. Bake-ituna San Telmo Museoarekin eta Koldo Mitxelena Kulturunearekin batera dago antolatua; Telefónicaren babesarekin eta EU-Japan Fest-en eta Flandriako Gobernuaren laguntzarekin, eta honako hauen lankidetzarekin: Baionako Euskal Museoa, Le DIDAM, Baionako Udala, Artium Arte Garaikidearen Euskal Zentro Museoa, Fundació Antoni Tàpies, Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Bilboko Arte Ederren Museoa, Zumalakarregi Museoa, Laboratorium Museoa, Salamancako Unibertsitatearen VIII. Mendeurrena eta Tabakalera Kultura Garaikidearen Nazioarteko Zentroa.

1513. Desde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje es un caso de estudio de Tratado de paz: un proyecto de San Sebastián 2016, Capital Europea de la Cultura, organizado junto a San Telmo Museoa y Koldo Mitxelena Kulturunea; con el patrocinio de Telefónica y el apoyo de EU-Japan Fest y el Gobierno de Flandes; y con la colaboración del Museo Vasco y de la historia de Bayona, Le DIDAM, Ayuntamiento de Bayona, Artium Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Fundació Antoni Tàpies, Fundación Museo Jorge Oteiza, Museo de Bellas Artes de Bilbao, Zumalakarregi Museoa, Laboratorium Museoa, VIII Centenario de la Universidad de Salamanca y Tabakalera Centro Internacional de Cultura Contemporánea.

1513. Depuis la Trêve d’Urtubie. Géographie et paysage est un cas d’étude de Traité de paix : un projet de Saint-Sébastien 2016, Capitale Européenne de la Culture, organisé avec San Telmo Museoa et Koldo Mitxelena Kulturunea, avec le parrainage de Telefónica et le soutien de l’EU-Japan Fest et du Gouvernement flamand, et avec la collaboration du Musée Basque et de l’histoire de Bayonne, du DIDAM, de la Mairie de Bayonne, de l’Artium Centre-Musée Basque d’Art contemporain, de la Fundació Antoni Tàpies, de la Fondation Musée Jorge Oteiza, du Musée des Beaux-Arts de Bilbao, du Zumalakarregi Museoa, du Laboratorium Museoa, du VIIIe Centenaire de l’Université de Salamanque et de Tabakalera Centre International de Culture Contemporaine.

1513. From the Peace of Urtubia. Geography and Lanscape is a case study of Peace Treaty: a project by San Sebastian 2016, European Capital of Culture, organised along with San Telmo Museoa and Koldo Mitxelena Kulturunea; with the sponsorship of Telefónica and the support of EU-Japan Fest and the Government of Flanders; and with the collaboration of the Musée Basque et de l’histoire de Bayonne, Le DIDAM, Bayonne City Council, Artium-Basque Museum of Contemporary Art, Fundació Antoni Tàpies, Jorge Oteiza Museum Foundation, Bilbao Fine Arts Museum, Zumalakarregi Museoa, Laboratorium Museoa, 8th Centenary of the University of Salamanca and Tabakalera International Centre for Contemporary Culture.

«Bake-ituna» «Tratado de paz» «Traité de paix» «Peace Treaty»

Page 3: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

1513Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia

Es una exposición Caso de estudio incluida en el proyecto Tratado de paz de San Sebastián 2016, Capital Europea de la Cultura y tiene lugar en el espacio de la Fundación Museo Jorge Oteiza, en Altzuza, Navarra.

1513Desde las Paces de Urtubia.

Geografía y paisaje

Est une exposition Cas d’étude dans le cadre du projet Traité de paix de Saint-Sébastien 2016, Capitale Européenne de la Culture, et se déroule dans l’espace de la Fondation Musée Jorge Oteiza, à Altzuza, Navarre.

1513Depuis la Trêve d’Urtubie.

Géographie et paysage

Is a Case Study exhibition within the Peace Treaty project organised as part of the San Sebastian 2016, European Capital of Culture. It is hosted by the Fundación Museo Jorge Oteiza in Altzuza, Navarra.

1513From the Peace of Urtubia.Geography and Landscape

Donostia 2016 Europako Kultur Hiriburuaren barruan garatutako Bake-ituna proiektuko Ikerketa-kasu motako erakusketa bat da, eta Jorge Oteiza Fundazio Museoak Nafarroako Altzuza herrian duen espazioan egongo da ikusgai.

Page 4: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

4

Bake-ituna, borondateak eta balioak uztartzen

Bake-ituna Donostia 2016, Europako Kultur Hiriburuaren (dss2016eu) programaren zati da, izendapen hori esku-ratu aurreko garaietatik izan ere. Hasiera batean, irudi artistikoetatik abiatuta bakearekin lotutako auziak jorra-tzea zen helburua, baita kontrako kontuak aztertzea ere: gerra eta hainbat eratako indarkeria motak. Hala, ekimen bakarrean, ideiak, kezkak eta partekatutako metodolo-giak laburbiltzen dira hiriburutzaren proiektu osoan.

Santiago Eraso eta Pedro G. Romero gidari dituela, Ba-ke-ituna nazioarteari begira planteatutako proiektua da, eta hainbat artistak, erakundek, bildumak eta erakunde pribatuk parte hartzen dute, bai Euskal Herrikoak, bai nazioartekoak. Pertsona eta erakunde horien guztien partaidetza, eskuzabaltasuna eta konplizitatea izan ez bagenitu, ez ginatekeen horren urrun iritsiko. Horiei guztiei, egoitza bakoitzaren izenean eta, bereziki, Donos-tia 2016 Fundazioarentzat eta Bake-itunak programaren lantaldearentzat, gure eskerrik beroenak.

2013an aurkeztutako lehendabiziko kapituluaren ostean (Donostia setiatu, erre eta berreraiki zuteneko bigarren mendeurrenarekin bat) eta ikerketa-lanetan lau urte baino gehiago eman ostean, proiektu hau handitzen-handitzen joan da, harik eta 2016an amaitu den arte. Hala, dss2016euren helburuarekin sintonian eta lehenda-biziko zuzendariak zioen moduan, Bake-ituna proiektuak epizentroa Donostian duen «harreman- eta konexio-ma-pa» baten moduan funtzionatzen du. Edonola ere, nahiz eta epizentroa gure hirian izan, hogei bat hiri eta herritan barrena zabaltzen da: Bilbotik Bartzelonara eta Baio-natik Salamancara, proiektuaren lau puntu kardinalak aipatzearren.

Gaian murgiltzeko interesa daukatenek ikerketa -lan bikaina topatuko dute argitalpen honen orrietan; ahale-gin kolektiboaren isla garbia eta proiektuaren bikainta-sunaren froga, inondik ere.

Donostia 2016 Fundazioa

Tratado de paz, aglutinador de voluntades y valores

Tratado de paz forma parte del programa de San Se-bastián 2016, Capital Europea de la Cultura (dss2016eu) desde antes incluso de ser reconocidos con esta distin-ción. En el origen, estaba ya la idea de abordar desde las imágenes artísticas aquellas cuestiones relacionadas con la paz o su reverso: la guerra y las múltiples formas de la violencia. De este modo, en una sola iniciativa, se sin-tetizan ideas, preocupaciones y metodologías comunes a todo el proyecto de Capitalidad.

Liderado por Santiago Eraso y Pedro G. Romero, Tratado de paz se plantea como un proyecto de alcance internacional, en el que toman parte un número signifi-cativo de artistas, instituciones, colecciones y entidades privadas, tanto locales como internacionales. Sin la participación, generosidad y complicidad de todas estas personas y organizaciones, no nos hubiera sido posible llegar tan lejos. Para ellos, el personal de cada una de las sedes y, muy especialmente, para el equipo de Tratado de paz y la Fundación San Sebastián 2016, nuestro más sincero agradecimiento.

Tras un primer capítulo, presentado en 2013, aniver-sario del asedio, incendio y reconstrucción de la ciudad, y más de cuatro años de trabajo de investigación, el pro-yecto ha crecido hasta su culminación en este 2016. En sintonía con la filosofía de dss2016eu, y como su primer director indicaba, Tratado de paz funciona “como un mapa de relaciones y conexiones” que tiene su epicentro en San Sebastián pero que se despliega por una veintena de ciudades y municipios: de Bilbao a Barcelona y de Bayona a Salamanca, por mencionar solo los cuatro puntos cardinales del proyecto.

Para aquellos interesados en el tema, encontrarán en las páginas de esta publicación, reflejo fiel y exhaustivo del esfuerzo colectivo y la ambición del proyecto, un extraordinario documento de la exploración realizada.

Fundación San Sebastián 2016

Page 5: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

5

Peace Treaty, unifying determination and values

Peace Treaty was part of the San Sebastian 2016, Euro-pean Capital of Culture (dss2016eu) programme even before the distinction had been awarded. Right from the very beginning, the idea was to use artistic images to address issues related to peace and its opposite: war and multiple forms of violence. Ideas, concerns and methodologies which are common to the entire Capital of Culture project are therefore synthesised into one single initiative.

Led by Santiago Eraso and Pedro G. Romero, Peace Treaty is intended to be a project with international scope in which a great number of local and international artists, institutions, collections and private entities take part. Without the involvement, generosity and mutual understanding of all these individuals and organisations, it wouldn’t have been possible for us to come this far. We would like to express our most sincere gratitude to the staff at each centre, especially the Peace Treaty team and the San Sebastian 2016 Foundation.

The project reached completion this year in 2016 and follows on from the first chapter, which was presented in 2013 to mark the anniversary of the siege, burning and reconstruction of the city, and more than four years of research. In keeping with the philosophy of dss2016eu, Peace Treaty works “as a map for relation-ships and connections”, as its first director remarked. Its epicentre is in San Sebastian and it takes in over twenty cities and towns, from Bilbao to Barcelona, Bayonne to Salamanca, to name just the four cardinal points of this project.

Those who are interested in this topic will find that this publication gives an honest and comprehensive account of the collective effort and ambition involved in the project, an extraordinary document attesting to the work carried out.

San Sebastian 2016 Foundation

Traité de paix, projet conjuguant des volontés et des valeurs

Traité de paix fait partie du programme de Saint-Sébastien 2016, Capitale Européenne de la Culture (dss2016eu) avant même d’être reconnu par cette distinction. À l’origine, l’idée d’aborder à partir d’images artistiques les ques-tions liées à la paix ou à son contraire (la guerre et les multiples formes de la violence) était déjà là. Ainsi, en une seule initiative, des idées, des préoccupations et des méthodologies communes à tout le projet de la Capitale sont synthétisées.

Mené par Santiago Eraso et Pedro G. Romero, Traité de paix se présente comme un projet de portée internationale, auquel prennent part un grand nombre d’artistes, d’institutions, de collections et d’établissements privés, aussi bien locaux qu’internationaux. Sans la participation, la générosité et la complicité de toutes ces personnes et organisations, nous n’aurions pas pu aller aussi loin. Nous adressons à ces derniers, le personnel de chacun des sièges et, plus particulièrement, à l’équipe de Traité de paix et à la Fondation Saint-Sébastien 2016 notre remerciement le plus sincère.

Après un premier chapitre présenté en 2013 − anniver-saire du siège, de l’incendie et de la reconstruction de la ville − et plus de quatre années de travail de recherche, le projet a atteint son point culminant en cette année 2016. En accord avec la philosophie de dss2016eu, et comme son premier directeur l’indiquait, Traité de paix fonc-tionne « comme une carte de relations et de connexions » qui a pour épicentre Saint-Sébastien et se déploie dans une vingtaine de villes et de communes : de Bilbao à Barcelone et de Bayonne à Salamanque, pour ne citer que les quatre points cardinaux du projet.

Les personnes intéressées par le sujet trouveront dans les pages de cette publication, qui reflète de manière fi-dèle et exhaustive l’effort collectif et l’ambition du projet, un extraordinaire document de l’exploration réalisée.

Fondation Saint-Sébastien 2016

Page 6: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

6

Jorge Oteiza Museoak aparteko erakusketa bat antolatu du bere aldi baterako erakusketa-aretoetan. Iraganaren eta orainaren arteko elkarrizketa bat sortzen du, ikerketak garrantzi handia hartzen duen diskurtso zaindu eta hausnartu baten bitartez; paisaiak protagonismo handia izango du errealitate horretan, neurri handi batean, pai-saiak egiten baitu gizakia. Protagonismo hori, hain justu, gizateriaren historian hasiera-hasieratik irudikatzeko sekulako garrantzia izan duen bitarteko batek ematen dio; kartografiak, alegia. Erakusketa honetan, mapak dira nabarmen; izan ere, historia osatzen dute, eta, mundua erreproduzitzeaz gain, modu imajinario batean sortu ere sortzen dute.

Mendeetan zehar, bizitzeko egokia zen tokia ulertzeko modu bakarra imajinazioa zen, eta mapek erakutsi zuten, hain zuzen, fisikoki ezagutezina zen mundu horrek zer-nolako itxura izan zezakeen. Pixkanaka, mapak munduari buruz ezagutzen duguna irudikatzen eta horren errefe-rente izaten hasi ziren, eta, batez ere, historiak kontatzen, gure historia kontatzen. Hala, kartografiek gizaki egiten gaituen onena eta okerrena irudikatu zuten: aurkikuntza eta jakin-mina, gatazka eta suntsiketa, ametsa eta errea-litatea.

Mapak marka abstraktuak erabiltzen ditu, mugen eta mugaldeen, erdiguneen eta bazterren hastapenak jarrai-tzen ditu, eta zientzia bat du inguruan. Baina ezin izango du inoiz alde batera utzi arauak haustea ahalbidetzen duen imajinarioa; paisaian, inguratzen duen munduan esku hartzen duen artistaren sormenak pizten duen imajinario hori. Horrenbestez, konstruktu pertsonal berri bihurtzen du, eta horrek kartografiaren sormena konten-platzen duen ikuslearekin harremanetan ipintzen du. Eta horrelaxe sortuko da elkarrizketa oso garrantzitsu bat: ikusleak era aktiboan hartzen du parte, hark ere eraikiko baitu espazioa, eta aldi berean, memoria.

Gure aretoetan iragana eta oraina, hizkuntza historikoa eta formalizazio artistikoa begiesten ditugu, interpre-tatzeko askatasunarekin, eta gertaera egiaztagarriaren, zientifikoaren mende ez egotearekin jolasten dugu, eta elkarri eragiten diogu; guztia ere, artistak burokraziarik, pasaporterik eta mugarik gabeko toki bat sortzeko duen askatasunaren bitartez.

Erakusketa-gunean historiaurreko gizakiaren karto-grafiak ikusiko ditugu, ereduaren izenburua egiaztatzen duten dokumentu historikoak, artistak bere begiradaren bitartez adierazten duen gaurkotasun hurbilena, edota nola berau bizi den espazioak sortu duen. Geografia eta paisaia, imajinarioa eta errealitatea, historia eta bizitza, amets-irudia gizakiak bertan bizitzeko nahi duen mundua sortzen eta birsortzen jarraitzen duen espazio batean.

Gregorio Díaz Ereño Jorge Oteiza Fundazio Museoaren zuzendaria

El Museo Jorge Oteiza acoge en sus salas de exposi-ciones temporales una selecta muestra que, mediante un discurso cuidado y meditado donde la investigación adquiere una gran importancia, establece un diálogo entre pasado y presente, mostrando una realidad en la que el paisaje tiene un gran protagonismo, ya que en gran medida hace al ser humano. Su protagonismo viene dado por un medio de representación importante en la historia de la humanidad casi desde sus albores: la cartografía. En esta exposición destaca la presencia de los mapas, que construyen historia y que no solo re-producen el mundo, sino que imaginariamente también lo producen.

Durante siglos, el único modo de aprehender el espa-cio habitable era la imaginación y los mapas vinieron a mostrar qué aspecto podía tener ese mundo físicamen-te incognoscible. Poco a poco, los mapas empezaron a plasmar, a ser un referente de lo que conocemos del mundo y, sobre todo, a contar historias, nuestra historia. Así, las cartografías, reflejaron lo mejor y lo peor de lo que nos hace humanos: el descubrimiento y la curiosidad, el conflicto y la destrucción, el sueño y la realidad.

El mapa usa marcas abstractas, sigue los principios de límites y fronteras, centros y márgenes y se rodea de una ciencia, pero nunca podrá prescindir del imagina-rio que permite transgredir las reglas y que activa la creatividad del artista que interviene en el paisaje, en el mundo que lo rodea. De este modo, lo convierte en un nuevo constructo personal que interrelaciona con el público que contempla su creación. Así se genera un diálogo muy importante en el que el espectador partici-pa de manera activa pues también él construye espacio y, a la vez, memoria.

En nuestras salas contemplamos pasado y presente, lenguaje histórico y formalización artística contem-poránea jugando e interactuando con la libertad de la interpretación y el no sometimiento al hecho verifica-ble, científico, a través de la libertad del artista para crear un espacio donde no caben ni burocracias, ni pasaportes, ni fronteras.

Al pasear por los espacios expositivos podemos vislumbrar cartografías del hombre prehistórico, docu-mentos históricos que legitiman el título de la muestra, la actualidad más reciente que el artista refleja a través de su mirada, y cómo él mismo ha sido construido por el espacio que habita. Geografía y paisaje, imaginario y realidad, historia y vida, ensoñación en un espacio en el que el ser humano sigue creando y recreando el mundo que, muchas veces, sueña habitar.

Gregorio Díaz Ereño Director Fundación Museo Jorge Oteiza

Page 7: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

7

Le musée Jorge Oteiza accueille au sein de ses salles d’expositions temporaires une exposition de choix qui, par le biais d’un discours soigné et médité où la recher-che acquiert une grande importance, établit un dialogue entre passé et présent, montrant une réalité dans laquel-le le paysage a un rôle majeur puisqu’en grande partie, il fait l’être humain. Son rôle principal lui est donné par un moyen de représentation important dans l’histoire de l’humanité depuis le début des temps : la cartographie. Cette exposition met en évidence la présence des cartes, qui construisent l’histoire et non seulement reproduisent le monde, mais produisent également son imaginaire.

Pendant des siècles, la seule façon d’appréhender l’espace habitable était l’imagination, et les cartes sont venues montrer quel aspect pourrait avoir ce monde physiquement inconnaissable. Peu à peu, les cartes ont commencé à exprimer, à être une référence de ce que nous savons du monde et, surtout, à raconter des his-toires, notre histoire. Ainsi, les cartographies ont reflété le meilleur et le pire de ce qui nous rend humain : la découverte et la curiosité, le conflit et la destruction, le rêve et la réalité.

La carte utilise des marques abstraites, suit les prin-cipes de limites et de frontières, de centres et de marges et est entourée par une science, mais elle ne peut jamais se passer de l’imagination qui permet de transgresser les règles et qui active la créativité de l’artiste impliqué dans le paysage, dans le monde qui l’entoure. De cette manière, il le transforme en une nouvelle construction personnelle qui interagit avec le public qui contemple sa création. Ainsi, un dialogue très important est généré dans lequel le spectateur participe activement puisqu’il construit également l’espace, et simultanément, le temps.

Dans nos salles, nous contemplons le passé et le pré-sent, le langage historique et la formalisation artistique contemporaine en jouant et interagissant avec la liberté de l’interprétation et la non soumission au fait vérifia-ble, scientifique, à travers la liberté de l’artiste à créer un espace où il n’y a ni bureaucraties, ni passeports, ni frontières.

En se baladant dans les espaces d’exposition, nous pouvons entrevoir des cartographies de l’homme pré-historique, des documents historiques légitimant le titre de l’exposition, l’actualité la plus récente que l’artiste reflète à travers son regard, et comment lui-même a été construit par l’espace qu’il habite. Géographie et pay-sage, imaginaire et réalité, histoire et vie, rêverie dans un espace dans lequel l’être humain continue de créer et de recréer le monde qu’il rêve, bien souvent, d’habiter.

Gregorio Díaz Ereño Directeur de la Fondation Musée Jorge Oteiza

The Jorge Oteiza Museoa is hosting in its temporary exhibition rooms a select exhibition that, through a careful and meditated discourse in which research takes on great importance, establishes a dialogue between past and present, revealing a reality where the landscape plays a major role, because it is what to a great extent shapes human beings. Its importance is due to a means of representation that has been impor-tant almost since the dawn of humanity: cartography. In this exhibition there is a prominent presence of maps, which build history and not only reproduce the world but also imaginatively produce it.

For centuries, the only way to apprehend habit-able space was with the imagination and maps came to show what appearance that physically unknow-able world would have. Gradually, maps started to capture, to be a reference of what we know about the world and, above all, to tell stories, our history. Thus, cartographies reflected the best and the worst of what makes us human: discovery and curiosity, conflict and destruction, dreams and reality.

The map uses abstract markings, follows the principles of limits and borders, centres and margins, and is surrounded by science, but it can never man-age without the imagination that makes it possible to transgress the rules and which activates the creativ-ity of the artist who operates on the landscape, in the world surrounding them. Thus, they turn it into a new personal construct that interacts with the public contemplating their creation. This creates a very important dialogue in which the spectator actively participates, as they also build space and, at the same time, memory.

In our exhibition rooms we contemplate past and present, historical language and contemporary artistic formalisation playing and interacting with the freedom of interpretation and without subjugation to the verifi-able, scientific fact, through the artist’s freedom to cre-ate a space where there is no room for bureaucracies, passports or borders.

When walking through the exhibition spaces we can see the cartographies of prehistoric man, historical documents that legitimise the title of the exhibition, recent events that the artist reflects through their perspective, and how they themselves have been built by the space they inhabit. Geography and landscape, imagination and reality, history and life, dreaming in a space where the human being continues to create and recreate the world that, very often, it dreams of inhabiting.

Gregorio Díaz Ereño Director of Jorge Oteiza Museum Foundation

Page 8: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

8

1. Tregua y capitulación ajustada entre el emperador Maximiliano, Enrique de Inglaterra, Fernando el Católico y el príncipe don Carlos, de una parte, y de otra, Luis XII, Jacobo, rey de Escocia, y Carlos, duque de Güeldres; 1 de abril 1513, Ortubia Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Archivo General de Simancas

Françia Treguas Sacadas (Cruz) (Cruz)

* Lo que contienen las treguas capituladas entre el emperador Maximiliano y Henrrico rey de Yngalaterra, y el Rey Cathólico don Fernando, y el príncipe don Carlos, de la vna parte; y de la otra el rey Luys rey de Fran- cia, y Jacobo rey de Escoçia, y Carlos duque de Guildarie de la otra. Su hecha a primero de abril 1513. Por esta escriptura parece que los franceses quentan el Nascimiento de Christo vn año menos que los españoles. (nota posterior de otra mano)

(Cruz)Los capítulos originales dela tregua

1

Page 9: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

9

Tregoen dokumentua Urruñako Urtubiako gazteluan sinatu zuten 1513ko apirilaren 1ean, Fernando Katolikoa Aragoiko errege eta (alaba zuen Joana erreginaren izenean) Gaztelako erregeordeak, batetik, eta Luis XII.a Frantzia-ko erregeak, bestetik. Honela diote tregoek: «Gatazka batzuk sortu dira, eta, haien ondorioz, gerra piztu da», eta «Jainkoa-ren erkidego osoaren benetako batasuna eratzera behartuta daude printzeak Jainkoaren eta gizakien aurrean». Itunaren arabera, «tregoa on, egiazko eta zintzo bat» hasi, egin eta berretsi zuten printzeek, «borroka eta eraso guztiak eteteko eta uzteko akordioarekin, hala itsasoan, nola lehorrean edo ur ge-zetan, aipatutako enperadore, erre-ge, erregina, printze eta dukeek Italiako mendietatik alde honetara zeuzkaten lurralde guztietan; eta tregoa horrek urtebete iraun behar du, dokumentu honetan jarritako egunetik hasita, aurrerago adiera-

zitako baldintza eta sinadurapean». Harrezkero, Nafarroa Gaztelaren mendekoa izan zen, eta ez Fran-tziarena.

Erakusketak geopolitika eta gizartearen antolaera administra-tiboa ditu gaitzat. Gaur egun, gure garaiko artista askok proiektatzen duten paisaiaren ideiak Jorge Oteiza, Eduardo Chillida eta Jose Miguel Barandiaranengan ditu erroak. Nafarroako erresuma izan zenaren eta euskal probin-tzien arteko harreman geografiko eta politikoak eta lurralde haien gorputz politiko -administratiboen bilakaerak guztiz baldintzatu dute egile horien lana. Mitoaren eta errealitate historikoaren artean ko-katuta, Urtubiako Bakeek geografia hori sortzen dute, hain zuzen ere. Paisaiaren egungo eraikuntzak, bestalde, artisten begirada zer baldintza politikotan eratu den erakusten digu.

Gillermo Zuaznabar erakuske-tako komisarioak Maquiaveloren

Printzea aipatzen du: «Zera diot, beraz: eskuratu ondoren eskura-tzailearen aurretiko estatu bati gaineratzen zaizkion estatu horiek herrialde eta hizkuntza berekoak dira, edo ez dira. […] Ezaugarri ho-rietako lurralde berriak eskuratzen dituenak bi printzipio bete behar ditu, lurraldeoi eutsi nahi badie: lehenik, aurreko printzearen fami-lia suntsitzea; bigarrenik, lurralde horretako legeak eta ezaugarriak ezertan ez aldatzea».

Erakusketa lau estratutan banatuta dago eta zenbait galdera zirriborratzen ditu historiatik—zer gertatu zen?—, zientziatik —zer dakigu ikusten dokumentue-tan?—, estetikatik —zer forma dute dokumentuek?— eta poetikatik —zer mundu iragartzen digute?— abiatu-ta. Itun hartan finkatu ziren mito politiko eta artistiko batzuetarako hurbilpen egokia. Geografia eta herrialdea.

Pedro G. Romero

El documento de las treguas fue firmado en el Castillo de Urtubia, en Urruña, el 1 de abril de 1513, entre Fernando el Católico, rey de Aragón y regente de Casti-lla (en nombre de su hija, la reina Juana) y Luis XII, rey de Francia. Dicen la treguas que “han surgido algunos conflictos, por los cuales se ha llegado a la guerra abierta” y que los “prín-cipes están obligados ante Dios y los hombres” a construir “una verdadera unión de toda la grey de Dios”. Cuenta el tratado que los príncipes inician, realizan y confirman “una buena, verdadera y sincera tregua, con acuerdo y cese y abandono de todas las hostilidades y ofensas, tanto por mar y por tierra, como por aguas dulces, en todas las tierras y dominios de los mencionados emperador, reyes, reina, príncipe y duque, situados a este lado de los montes de Italia; y que dicha tregua debe durar un año, a co-

menzar en la fecha del presente documento e inmediatamente si-guiente, bajo las firmas, estipula-ciones y que más adelante serán declaradas”. Navarra dependerá ahora de Castilla y no de Francia.

La exposición alude a la geopo-lítica y al orden administrativo de la sociedad. Hoy, muchos artistas contemporáneos proyectan una idea del paisaje que tiene sus fuentes en Jorge Oteiza, Eduardo Chillida y José Miguel de Barandiaran. El trabajo de estos últimos está fuertemente condi-cionado por la relación geográfica y política de lo que fue el reino de Navarra y las provincias vascófo-nas, y la evolución de sus cuerpos político-administrativos. Entre el mito y la realidad histórica, las Paces de Urtubia producen precisamente esa geografía. La construcción contemporánea del paisaje, traslada también las condi-ciones políticas en las cuales se ha formado la mirada de los artistas.

El comisario de la exposición, Gillermo Zuaznabar, cita El prínci-pe de Maquiavelo: “Digo, por tanto, que estos estados que al adquirirlos se añaden a un Estado antiguo del que los adquiere, o son del mismo país y de la misma lengua o no lo son. […] El que adquiere territorios nuevos de estas características debe respetar dos principios si quiere conservarlos: el primero consiste en extinguir la familia del antiguo príncipe; el segundo en no alterar ni sus leyes ni sus atributos”.

Dividida en cuatro estratos, la exposición esboza algunas preguntas desde la Historia –¿qué sucedió?–, la Ciencia –¿qué sabemos ver en los documentos?–, la Estética –¿qué forma tienen los documen-tos?– y la Poética –¿qué mundo nos anuncian?–. Una aproximación cer-tera a algunos de los mitos políticos y artísticos que en aquel tratado se fundaron. Geografía y paisaje.

Pedro G. Romero

Page 10: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

10

Mapa para una exposición Una exposición se ordena sobre cuatro estratos. Cuatro estratos, como cuatro placas tectónicas que ordenan un territorio tensionado que arrastra al visitante de uno a otro estrato. En el silencio de una exposición, cualquier pintura, cualquier ruina, cualquier resto o botín de gue-rra, se agita tensionando el territorio de la exposición. Los empujes vienen generados por:

– El estrato de la Historia.– El estrato de la Ciencia.– El estrato de la Estética.– El estrato de la Poética.

1513Desde las Paces de Urtubia.

Geografía y paisaje

gillermo zuaznabar

Erakusketa baterako mapa Erakusketa bat lau estratutan antolatzen da. Lau estratu, bisitaria estratu batetik bestera herrestan eramaten duen lurralde tenkatu bat antolatzen duten lau plaka tektoniko bezala. Erakusketa baten isiltasunean, edozein pintura, edozein aurri, edozein hondar edo gerrako harrapakin astintzen da, erakusketaren lurraldea tenka-tzen. Hauek egiten dute bultzada:

– Historiaren estratuak.– Zientziaren estratuak.– Estetikaren estratuak.– Poetikaren estratuak.

1513Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia

gillermo zuaznabar

Obrek garai guztiak biltzen dituzte barnean, gizakiek sortu ditugun eta sortuko ditugun obra guztiak. Horre-gatik, obrak garaikideak dira, sortutako eguna gora-behera. Orain ere bizi dira, beren gorputzean jarraitua den orainean aritzen dira. Ez dago iraganekoa den dokumenturik, ez dago dokumentu kaltegaberik; denek egiten digute dei, eta gureak dira orain, haiekin eraiki-tzen baitugu gure garaia, gure historia.

Edozein artelanek, edozein dokumentuk gordetzen eta eratzen ditu lau estratuak. Estratu bakoitzak galdera bat biltzen du bisitariarentzat:

Zer gertatu zen? –Historia–.Zer dakigu ikusten dokumentuetan? –Zientzia–.Zein forma dute dokumentuek? –Estetika–.Zein mundu iragartzen digute? –Poetika–.

1513ko Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia erakusketak gure gizarteko administrazio-ordena eta geopolitika ditu hizpide. Javier Alkainek (Hondarribia, 1960), Alessandro Isastiak (Milano, 1971), Manuel Asínek (Zaragoza, 1978) eta Carlos Irijalbak (Iruñea, 1979) paisaiaz proiektatzen duten ideiak Jose Miguel Baran-diaran (Ataun, 1889–1991), Jorge Oteiza (Orio, 1908 –2003, Donostia) eta Eduardo Chillidarengan (Donostia,

Las obras atesoran todos los tiempos, todas las obras que los humanos hemos creado y todas las obras que crearemos. Por ello, las obras, sin importar el día de su creación, son contemporáneas. Viven también ahora, actúan en un presente que en su cuerpo se anuncia continuo. Ningún documento pertenece al pasado, nin-gún documento es inocuo, todos ellos nos apelan y nos pertenecen ahora, porque con ellos construimos nuestro tiempo, nuestra historia.

Cualquier obra de arte, cualquier documento, guarda y conforma los cuatro estratos. Cada estrato encierra una pregunta que interpela al visitante:

¿Qué sucedió? –Historia–.¿Qué sabemos ver en los documentos? –Ciencia–.¿Qué forma tienen los documentos? –Estética–.¿Qué mundo nos anuncian? –Poética–.

La exposición 1513. Desde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje, alude a la geopolítica y al orden administrativo de nuestra sociedad. Javier Alkain (Hondarribia, 1960), Alessandro Isastia (Milano, 1971), Manuel Asín (Zara-goza, 1978) y Carlos Irijalba (Iruña, 1979) proyectan una idea del paisaje que tiene sus fuentes en José Miguel de Barandiaran (Ataun, 1889 – 1991), Jorge Oteiza (Orio,

Page 11: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

11

Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia

Desde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje

1924 – 2002) du sorburua. Artisten begirada eratzen duten baldintza politikoak egungo paisaiaren eraikuntzak ekartzen dizkigu.

Historiaren estratua

Zer gertatu zen? 1513ko apirilaren 1ean Aragoiko erregea eta (alaba zuen Joana erreginaren izenean) Gaztelako erregeordea zen Fernando Katolikoak eta Frantziako erregea zen Luis XII.ak Urruñako Urtubiako gazteluan sinatu zituzten tregoen dokumentuan dago erantzuna. Paperezko 5 orriko koadernoak (220 x 295 mm), tregoen testuak, eta hasierako eta amaierako artxiboko oharrek osatzen dute dokumentua. Bi aldeen prokurazio-kartak ditu txertatuta: Frantziako Luis XII.ak Odet Foixkoari frantsesez idatzitakoa (1513ko otsailaren 8an Bloisen egina), eta Fernando Katolikoak Cataniako apezpiku eta Fernandoren Nafarroako kan-tziler Jacobo de Conchillos-i latinez bidalitakoa (1513ko otsailaren 25ean Medina del Campon egina). Karta horien bidez, baimena eman zieten Odet Foixkoari eta Jacobo de Conchillosi, beren erregeen ordezkari diplomatiko gisa aritzeko. Dokumentuaren konposizioa eta egitura, erabilitako hizkuntzak eta kalitate grafikoa ikusita, nabaria da konplexutasun juridiko eta legegile

handiko administrazio sofistikatu batzuk daudela haren eraikuntzan.1

Akordio honek Europa osoan izan zuen garrantzia, bi aldeek beren aliatuak ekarri baitzituzten. Errege Kato-likoak laguntza hauek zituen: Habsburgoko enperadore Maximiliano I.a, Ingalaterrako errege Henrike VIII.a (Frantziako erregearen aurkakoa) eta Karlos Flande-sekoa, Karlos V.a izango zena (amaren aldetik Fernan-doren biloba eta aitaren aldetik Maximilianorena). Bestetik, Europako taula kontrolatzeko zuen aurkari nagusia Luis XII.a Frantziakoa zen, eta horrek Esko-ziako errege Jakobo IV.aren (Ingalaterraren aurkakoa) eta Herbehereetako Gelderlandeko dukea zen Karlosen (Habsburgotarren aurkakoa) laguntza zuen. Tregoek ho-nela diote: “gatazka batzuk sortu dira, eta, haien ondo-rioz, gerra osoa piztu da”, eta “printzeak Jainkoaren eta gizakien aurrean daude behartuta Jainkoaren erkidego osoaren benetako batasuna” eratzera. Itunaren arabera, printzeek hasi, egin eta berretsi zuten “tregoa on, egiaz-ko eta zintzo bat, eta borroka eta irain guztiak eteteko eta uzteko akordioa, hala itsasoan, nola lehorrean edota ur gezetan, aipatutako enperadore, errege, erregina, printze eta dukeen agindupeko eta Italiako mendietatik alde honetara kokatutako lurralde guztietan; eta tregua horrek urtebete iraun behar du, dokumentu honetan

1908 – 2003, Donostia/San Sebastián) y Eduardo Chillida (Donostia/San Sebastián, 1924 – 2002). La construcción contemporánea del paisaje traslada las condiciones polí-ticas en las cuales la mirada de los artistas se forma.

Estrato de la Historia

¿Qué sucedió? Lo responde el documento de las treguas firmadas en el Castillo de Urtubia, en Urruña, el 1 de abril de 1513, entre Fernando el Católico, rey de Aragón y regente de Castilla (en nombre de su hija, la reina Juana) y Luis XII, rey de Francia. El documento está compuesto por un cuadernillo de papel (220 x 295 mm) de 5 hojas que incluye el texto de las treguas, completa-do al comienzo y al final con notas de archivo. Contiene insertas cartas de procuración de las dos partes: de Luis XII de Francia a Oddet de Foix (expedida en Blois el 8 de febrero de 1513) en francés, y de Fernando el Católico a Jacobo de Conchillos, obispo de Catania y canciller de Fernando en Navarra (expedida en Medina del Campo el 25 de febrero de 1513) en latín. Mediante estas cartas Oddet de Foix y Jacobo de Conchillos son autorizados para actuar como representantes diplomáticos de sus monarcas. La composición y estructura del documento, los idiomas empleados y su calidad gráfica, muestran

que en su construcción hay unas administraciones sofis-ticadas, de gran complejidad jurídica y legislativa.1

Este acuerdo reviste trascendencia europea, puesto que las dos partes traen consigo a sus aliados. El rey Ca-tólico cuenta con el apoyo del emperador Maximiliano I de Habsburgo, del rey Enrique VIII de Inglaterra (enfren-tado al rey de Francia) y del príncipe Carlos de Flandes, futuro Carlos V (nieto de Fernando, por la vía materna, y de Maximiliano, por la paterna). Por otro lado, su opo-nente en el control del tablero europeo es Luis XII de Francia, quien cuenta con el auxilio de Jacobo IV, rey de Escocia (enfrentado a Inglaterra) y de Carlos, duque de Güeldres (Gelderland, Países Bajos, que se afirma frente a los Habsburgo). Dicen las treguas que “han surgido al-gunos conflictos, por los cuales se ha llegado a la guerra abierta” y que los “príncipes están obligados ante Dios y los hombres” a construir “una verdadera unión de toda la grey de Dios”. Cuenta el tratado que los príncipes inician, realizan y confirman “una buena, verdadera y sincera tregua, con acuerdo y cese y abandono de todas las hostilidades y ofensas, tanto por mar y por tierra, como por aguas dulces, en todas las tierras y dominios de los mencionados emperador, reyes, reina, príncipe y duque, situados a este lado de los montes de Italia; y que dicha tregua debe durar un año, a comenzar en la fecha

Page 12: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

12

Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia

Desde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje

del presente documento e inmediatamente siguiente, bajo las firmas, estipulaciones y que más adelante serán declaradas”. El documento refleja el grado de desa-rrollo que han adquirido las relaciones diplomáticas a fines de la Edad Media. Muestra la idea de comunidad europea, en torno a la creencia cristiana. La conquista de Navarra ha de entenderse de acuerdo a esta coyun-tura. El reino se arrebata a la dinastía de los Albret, que con apoyo militar de Luis XII, intenta infructuosamente recuperarlo en otoño del mismo año. Llegada la prima-vera de 1513, Fernando el Católico busca un respiro para consolidar su nuevo dominio. La acción de Fernando el Católico, desde inicios de su reinado en Castilla (1474) y Aragón (1479) es opuesta a Francia. El control de Nava-rra le permite controlar la frontera pirenaica, cerrando una puerta que los franceses podrían utilizar. Navarra es una pieza más de una sucesión de acontecimientos internacionales más vasta y compleja. Dicen las treguas también, que al otro lado de los montes de Italia, los príncipes europeos pueden seguir guerreando. Allá hay otros agentes a los que estas treguas no les afectan: los Estados Pontificios, gobernados por la Santa Sede, aliada de Fernando el Católico, y la república de Venecia, alia-da de Luis XII. Todo esto dicen las treguas, pero quedan incompletas si no se relacionan con las bulas papales

jarritako egunetik hasita, aurrerago adierazitako hitzar-men eta sinadurapean”. Dokumentuak argi islatzen du Erdi Aroaren amaieran erlazio diplomatikoek eskura-tua zuten garapen-maila. Europar erkidegoaren ideia erakusten du, sinesmen kristauaren inguruan. Nafa-rroako konkista egoera horren arabera ulertu behar da. Indarrez atzeman zioten erresuma Albert dinastiari, eta horiek, Luis XII.aren laguntza militarrarekin, ahaleginak egin zituzten urte bereko udazkenean berreskuratzeko, baina alferrik. 1513ko udaberria iritsita, Fernando Kato-likoak lasaialdi bat nahi zuen bere mendeko lurraldea sendotzeko. Gaztelan (1474) eta Aragoin (1479) haren erreinaldia hasi zenetik, Fernando Katolikoaren ekintza Frantziaren aurkakoa izan zen beti. Nafarroa mendean hartuta, Pirinioetako muga kontrolatu ahal izango zuen, frantsesek erabil zezaketen ate bat itxita. Nafarroa atal bat da, nazioarteko gertakarien sail zabal eta konple-xuago baten barruan. Tregoen arabera, berriz, Italiako mendien beste aldean, Europako printzeek borrokan jarraitu ahal zuten. Han beste eragile batzuk zeuden, eta tregoa hauek ez zegozkien haiei: Aita Santuaren Estatuak, Vatikanoak gobernatuak eta Fernando Kato-likoaren aliatuak, eta Veneziako errepublika, Luis XII.aren aliatua. Hori guztia diote tregoek, baina osatugabe leudeke Aita Santua zen Julio II.ak 1512ko uztailaren

21ean idatzitako buldak aipatzen ez baditugu. Gasteiztik abiatuta, Sakanan barrena, gaztelarrak Iruñera sartu ziren garai berekoak dira. Buldek aditzera ematen dute Aita Santuak onetsi eta justifikatu egin zuela Nafarroako inbasioa. Zorrotz ohartarazten dute “kantauriarrek” eta “baskoiek” nahitaez obeditu behar zutela Vatikanoa, eta ez zismatikoak. 1511ko uztailaren 18an, Aita Santuak zismatikotzat jo zuen Luis XII.a, Elizaren etsaitzat har-tzeko. Fernando Katolikoa Aita Santuarekin zuen itunaz baliatu zen, Nafarroako inbasioa argudio espiritualekin zuritzeko. Albert dinastiako Nafarroako errege-erreginak Frantziaren aliatuak eta mendekoak ziren, eta, logika horri jarraikiz, gaztelarren inbasioari aurre egitea, berez, Elizaren etsaiei laguntza ematea zen.

“Hortaz, aditzera ematen dut eskuratu ondoren eskuratzailearen antzinako Estatuan gaineratzen diren estatu horiek herrialde eta hizkuntza berekoak direla edo ez direla. […] Ezaugarri horietako lurralde berriak eskuratzen dituenak bi printzipio hauek bete behar ditu, lurraldeak gorde ahal izateko: lehenik, printze zenaren familia suntsitzea; bigarrenik, lurralde horien legeak eta ezaugarriak ezertan ez aldatzea”. (Niccolò Machiavelli, Il Principe, 1513).

Medicitarren aholkulariari exemplu emanez, Fernan-do Katolikoak, mendean hartutako erresumako insti-

de Julio II redactadas el 21 de julio de 1512, en las fechas en que los castellanos entran desde Vitoria por Sakana a Pamplona. Las bulas dejan entender que el Papa aprueba y justifica la invasión de Navarra. Advierten severa-mente que “cántabros” y “vascones” deben obediencia a la Santa Sede, no a los cismáticos. El 18 de julio de 1511, el Papa, para señalar a Luis XII como enemigo de la Iglesia, lo había declarado cismático. Fernando el Católico, usa su alianza con el Papa para justificar con argumentos espirituales la invasión de Navarra. Puesto que los Albret, reyes de Navarra, son aliados y vasallos de Francia, de acuerdo a esta lógica, resistirse a la inva-sión castellana supone, de facto, un acto de apoyo a los enemigos de la Iglesia.

“Digo, por tanto, que estos estados que al adquirirlos se añaden a un Estado antiguo del que los adquiere, o son del mismo país y de la misma lengua o no lo son. […] El que adquiere territorios nuevos de estas característi-cas debe respetar dos principios si quiere conservarlos: el primero consiste en extinguir la familia del antiguo príncipe; el segundo en no alterar ni sus leyes ni sus atributos”. (Niccolò Machiavelli, El Príncipe, 1513).

Inspirando las directrices del consejero de los Medici, Fernando el Católico al tiempo que mantiene las instituciones del reino invadido, aísla a los Foix-

Page 13: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

13

Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia

Desde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje

tuzioei eusteaz batera, bakartuta utzi zuen Foix-Albret familia, beren sorlekuko erresuman itxita, itsasorako ir-teerarik ez zuen Biarnon. Lehenago Araban, Bizkaian eta Gipuzkoan gertatu bezala, Gaztelako koroak Nafarroa bereganatu arren, ez zuen erabat integratu, independen-tzia-maila bati eutsi zion: jurisdikzio- batasuna, legeak, ordezkaritza politikoa, berezko instituzioak eta ohiturak. Lotura estu-estua duten bi osagai, hain zuzen, geografia eta hizkuntza, ezin gaindituzko oztopo dira erabateko kontrola lortzeko.

(Geografia eta hizkuntza)

Lesakan gaude, Agiña gainean. Lau hilabete darama-tzagu gainaren eremua marrazten. Gure nahia Aita Donostia Memorialaren (1957–59) marrazki osoa egitea da. Honezkero kokatu eta marraztu ditugu Luis Vallet- en elizatxoa, baita Oteiza-ren harria mairu-baratzeare-kin batera. Baina Agiña mendi-lepoan zehar, eremu honetatik kanpo, hainbat aztarna desberdin badirela ohartu gara: tumulu bat, dolmenak, mairu-baratzeak eta Gerra Zibila osteko bunkerrak. Espainiako armadaren mapak daramatzagu, baina leku desberdinen izenak adierazten ditugunean, oker daudela esaten digu bertako bizilagunak. “Mapa horietan eremu eta bidegurutzeen

izenak oker daude: ez egin kasu, gaizki dituzte izenak”. Nolatan? Galdetzen dugu harrituta. Armadako kartogra-foak etortzen direnean bertako artzain eta baserritarrek nahita izenak oker ematen dizkietela argitzen digu.

Izenen nahasmena itzulpenetik etor daiteke ere. Iruñetik ateratzeko, iparrerako bidea haitz tartetik igarotzen da. Bidea ate moduko bi haitzpetik sartzen da, eta sarrera horren izena, hain zuzen, “Bihaizpea” da. Baino erderazko itzulpenak ez du “Bajo dos peñas” edo “Paso de las dos peñas” esaten, “Dos hermanas” baizik, “Bi ahizpa” direlakoan. Nahiz okerra guztien begi bistan izan, nahasteak ez dio inori axola. Agian euskaldunok kanpotarren nahasmenekin babestuak sentitzen garela-ko. Eta agian erdaldunek, geografia arrotzaren aurrean, ulertzen saiatu baino, babes bila, nahiago dutelako jainkotzea.

Zientziaren estratua

Zer dakigu ikusten dokumentuetan? Ezagueran sakon-tzeko, kartografoek eta antropologoek lurra irakurtzen dute, eta itsasaldeko lerroak, mendiak, ibaiak, ibarrak, erliebeak eta haien barrunbeak marrazten dituzte. Ura-ren eta lehorraren mugak nabarmentzea dute xede. Lan arriskutsua da haiena, ezagutzen dituzten bazterretatik

Albret en su reino de origen, el Bearn, sin salida al mar, confinándolos. Navarra, como Araba, Bizkaia y Gipuzkoa, aunque asimilada en la corona de Castilla, no es totalmente integrada, guarda grados de indepen-dencia como unidad jurisdiccional, conservando leyes, representación política, instituciones y costumbres propias. Dos elementos íntimamente relacionados como la geografía y la lengua, son escollos insalvables en el control uniforme.

(Geografia eta hizkuntza)2

Lesakan gaude, Agiña gainean. Lau hilabete darama-tzagu gainaren eremua marrazten. Gure nahia Aita Do-nostia Memorialaren (1957 - 59) marrazki osoa egitea da. Honezkero kokatu eta marraztu ditugu Luis Vallet-en elizatxoa, baita Oteiza-ren harria mairu-baratzearekin batera. Baina Agiña mendi-lepoan zehar, eremu hone-tatik kanpo, hainbat aztarna desberdin badirela ohartu gara: tumulu bat, dolmenak, mairu-baratzeak eta Gerra Zibila osteko bunkerrak. Espainiako armadaren mapak daramatzagu, baina leku desberdinen izenak adierazten ditugunean, oker daudela esaten digu bertako bizilagu-nak. “Mapa horietan eremu eta bidegurutzeen izenak oker daude: ez egin kasu, gaizki dituzte izenak”. Nola-

tan? Galdetzen dugu harrituta. Armadako kartografoak etortzen direnean bertako artzain eta baserritarrek nahita izenak oker ematen dizkietela argitzen digu.

Izenen nahasmena itzulpenetik etor daiteke ere. Iruñetik ateratzeko, iparrerako bidea haitz tartetik igarotzen da. Bidea ate moduko bi haitzpetik sartzen da, eta sarrera horren izena, hain zuzen, “Bihaizpea” da. Baino erderazko itzulpenak ez du “Bajo dos peñas” edo “Paso de las dos peñas” esaten, “Dos hermanas” baizik, “Bi ahizpa” direlakoan. Nahiz okerra guztien begi bistan izan, nahasteak ez dio inori axola. Agian euskaldunok kanpotarren nahasmenekin babestuak sentitzen garela-ko. Eta agian erdaldunek, geografia arrotzaren aurrean, ulertzen saiatu baino, babes bila, nahiago dutelako jainkotzea.

Estrato de la Ciencia

¿Qué sabemos ver en los documentos? Para ahondar en su conocimiento, cartógrafos y antropólogos leen la tierra, dibujan las líneas de costa, las montañas, los ríos, los valles, los relieves y sus cavidades. Su fin, perfilar los límites del agua y de la tierra. El suyo es un trabajo peligroso, más allá de los confines conocidos están las tierras y los mares ignotos, allí moran los monstruos

Page 14: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

14

Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia

Desde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje

y las deidades que gobiernan los males de los nave-gantes: tempestades, enfermedades y locura. Perfilada totalmente la tierra, y desde el siglo XVI desarrollada la historia, un geógrafo y profesor en Oxford, Halford John Mackinder (Gainsborugh, 1861–1947, Parkstone) en 1904 cruza ambas disciplinas, Historia y Geografía, en un artículo: “The Geographical Pivot of History”. De ese cruce de saberes, Mackinder desarrolla un análisis don-de narra cómo los pueblos en su desarrollo y conflictos vienen determinados por sus condiciones geográficas. Si uno mira con atención la Cosmographia (s. XV) basada en las obras de Claudio Ptolomeo (Ptolemaida, Tebaida, Egipto, ca. 100 – ca. 170, Cánope, Egipto), se comprende que España y Portugal por un lado, y Gran Bretaña y Francia por otro, situadas en los márgenes occidentales de Europa, sean las potencias coloniales entre los siglos XV y XVIII. Los mapas anuncian que quienes coloniza-rán el norte de América serán Gran Bretaña y Francia, y que el centro y el sur serán explorados y repartidos entre España y Portugal. Si uno estudia atentamente los mapas, puede desvelar hacia dónde miran los países, hacia dónde se encaminan sus intereses y, por lo tanto, dónde se localizan los conflictos.

Basta mirar la Tabula Europae II (1540) de Sebastian Münster (Ingelheim, 1489 –1552, Basel) y Heinrich Petri

harantz lurralde eta itsaso aurkitu gabeak baitaude, eta han bizi baitira nabigatzaileen gaitzak -ekaitzak, gaixo-tasunak eta erotasuna- gobernatzen dizuten jainkoak eta munstroak. Lurra erabat nabarmendurik, eta XVI. mendetik aurrera Historia garaturik, 1904. urtean, Oxfor-deko irakaslea eta geografoa zen Halford John Mackin-der-ek (Gainsborugh, 1861 – 1947, Parkstone) bi diziplinak Historia eta Geografia txirikordatu zituen artikulu batean: “The Geographical Pivot of History”. Jakindurien gurutza-keta horretatik abiatuta Mackinder-ek garatu zuen anali-sian aditzera eman zuenez, herrien egoera geografikoak mugatu egiten ditu haien garapena eta gatazkak. Arretaz aztertzen baditugu Klaudio Ptolomeoren (Ptolemaida, Tebaida, Egipto, c. 100 – c. 170, Canope, Egipto) Cosmo-graphia (XV), argi ulertuko dugu zer dela-eta izan ziren XV. eta XVIII. mendeen arteko potentzia kolonialak Espai-nia eta Portugal, batetik, eta Britainia Handia eta Frantzia, bestetik, Europako mendebaldeko ertzetan kokatutako herrialdeak. Mapek iragarri egiten dute Amerikako iparraldea Britainia Handiak eta Frantziak kolonizatuko zutela, eta Amerikako erdi eta hegoaldea Espainiak eta Portugalek ikertuko eta beren artean banatuko zituztela. Mapak arduraz aztertuz gero, jakin dezakegu nora begira dauden herrialdeak, norantz zuzentzen dituzten interesak eta, beraz, non kokatzen diren gatazkak.

Aski dugu Sebastian Münster-en (Ingelheim, 1489 –1552, Basel) eta Heinrich Petri-ren (1508 –1579) Tabula Europae II (1540) lanari begiratzea, Pirinioetako mendilerroa ikusteko, eta Atlantikoarekin bat egiten duen tokian, ebaki bortitz bat antzemateko: Txingudiko badia (ikus Alessandro Isastiaren obra). Bilgune bat da, baina, aldi berean Europako ordokietatik bereiz-ten duen eremua ere bada. Gatazka-gunea da, azken batean, bi deserturen artean kokatutako eskualde menditsu bat: iparrean Landak, hegoan eta hego-men-debaldean Monegros-Bardeak, eta hegoan eta hego-e-kialdean Ebroko ibarrak. Hiru ate moduko hiru ibaik –Aturrik, Bidasoak eta Ebrok–, ingurua zabaltzen eta ixten, bakoitzak paisaia eta hizkuntza desberdinekin, eremuaren muga-izaeraren erakusgarri. Ibaiek ibarrak josten dituzte; egitura sozialak eta kulturalak dira. Alde handia dago soinuz beteriko haien ibilbidearen eta mapen ustezko lasaitasunaren artean (ikus Manuel Asínen obra). Izaera menditsuari esker bakartu ahal dira legegintzako boterea ezartzen duten ordokietatik, baina, aldi berean, Ebroko ibarren bidez lotura dute penintsularen erdialdearekin eta ekialdearekin.

(1508 –1579) para apreciar en la cadena montañosa del Pirineo, en su encuentro con el Atlántico, un violen-to corte, Bahía de Txingudi (ver obra de Alessandro Isastia). Es un área de encuentro pero también de separación con los llanos de Europa, una zona de conflicto dibujada por una región montañosa situada entre dos desiertos: al norte (Landas), al sur-suroeste (Monegros-Bardenas), el sur-sureste queda perfilado por los valles del Ebro. Tres ríos como tres puertas, Aturri, Bidasoa y Ebro, abren y cierran el área, cada uno con sus diferentes paisajes y lenguas definen la condición fronteriza del área. Los ríos que cosen valles, son estructuras sociales y culturales. Su curso, con sus sonidos, contrasta con la pretendida quietud de los mapas (ver obra de Manuel Asín). La condición montañosa permite aislarse de las llanuras donde se establece el poder legislativo, pero al tiempo a través de los valles del Ebro, hacen posible la conexión con el cuerpo central y oriental de la península.

Estrato de la Estética

¿Qué forma tienen los documentos? Tienen forma de costa, de encuentro de tierra con agua. Los cartógrafos, así como Barandiaran, Chillida y Oteiza, se sumergen

Page 15: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

15

Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia

Desde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje

Estetikaren estratua

Zein forma dute dokumentuek? Kosta itxura dute, ura eta lurra elkartzen diren gunearena. Hala kartografoak nola Barandiaran, Chillida eta Oteiza lurraren eta uraren ondoriozko formetan murgiltzen dira. Forma horietan, urak zabaldutako barrunbeak zeharkatuz, sorburu ezeza-gunaren bila barneratu ahal gara. Badakigu ez ditugula arbasoak beste inon aurkituko. Temaz mugitzen ditugu harriak, geure lehenbiziko soinuen, hitzen eta margoen bila (ikus Javier Alkainen eta Carlos Irijalbaren obrak).

1960ko hamarkadaren amaieran, euskara berresku-ratzeko mugimenduan, Koldo Mitxelenak (Errenteria, 1915 – 1987, Donostia) gramatika batu zuen, eta artean askea zen ortografia finkatzen saiatu zen. Hizkuntza zaharra “modernizatzeko” eta, idazketan behintzat, nola-halako soiltasunaz hornitzeko, alemanaren ortografia hartu zen eredutzat, azentu-markarik gabea, eta hotsaren eta idazkeraren artean egokitasun finkoa zuena. Euska-razko izkribu zaharretan agertzen ziren uve letrak ezaba-tu egin ziren. Bidasoaz hegoaldean ozta-ozta erabiltzen ez zen “h” letra sartzeak, berriz, gatazka handia piztu zuen, eta filologoak aurrez aurre jarri eta banandu zituen. Ber-nardo Atxagak (Asteasu, 1957) 1998an gogoratzen zuenez, Gabriel Arestik (Bilbo, 1933-1975) argitara eman zituen

hiru libururi -eta haietan agertzen ziren zortzi hitz eta sei hatxeei- jarraikiz, ezker politikoak eta poesiak jarrerak finkatu zituzten, eta hori erabakigarria izan zen hatxea onar zedin. Hauek dira Arestiren liburuak, haren hitzak eta haren hatxeak: Harri eta Herri (1964), Euskal Harria (1968) eta Harrizko Herri Hau (1970). Arestik, izenbu-ruekin, hitzekin eta hatxeekin, nabarmendu egin zuen harriaren, herriaren eta paisaiaren arteko harremana.

Poetikaren estratua

Zein mundu iragartzen digute? Artelanen gorputzean iragan aldi guztiak daude gorderik, eta, kezkagarriagoa dena, etorkizunak ere bai. Artistak gai dira denboratik kanpo kokatzeko, mapak bezala, eta, hargatik, “futuris-tak”, “aurreratuak”, “ameslariak”, “abangoardiakoak”... direla esaten da. Etorkizuna nolakoa izan zitekeen iker-tzen gehien ahalegindu zen margolarietako bat Charles-Édouard Jeanneret-Gris izan zen (La Chaux-de-Fonds, 1887 – 1968, Roquebrune-Cap-Martin), Le Corbusier izenez ezagutua. Haren libururik sonatuenean –eta oraindik ere pasarte batzuetan ezin ulertuzkoa–, denboratik kanpora proiektatzeko desira hori azaltzen du. Izenburuak honela dio: Vers une architecture (1923), Arkitektura baterantz. Preposizioak (vers, -rantz) mugimendua adierazten du,

en las formas resultantes de la tierra [lur] y agua [ur]. En ellas, atravesando las cavidades abiertas por el agua, podemos adentramos en busca de un incierto origen. Sabemos que no encontraremos a nuestros antepasados en otros lugares. Removemos obstinadamente nuestras piedras en busca de nuestros primeros sonidos, nues-tras primeras palabras, nuestras primeras pinturas (ver obras de Javier Alkain y Carlos Irijalba).

A finales de los 60, en el movimiento de recuperación del euskara, Koldo Mitxelena (Errenteria, 1915–1987, Donostia/San Sebastián) junto con la gramática, trató de fijar una ortografía que aún era libre. Para “moderni-zar” el viejo idioma y dotarle, al menos en la escritura, de cierta sencillez, se tomó como referente la ortografía alemana, sin tildes y de estable correspondencia entre sonido y escritura. En el euskara las uves presentes en escritos antiguos, se eliminaron. La inclusión de la “h”, apenas empleada al sur del Bidasoa, se convirtió en un conflicto que enfrentó y dividió a los filólogos. En 1998, recuerda Bernardo Atxaga (Asteasu, 1957) que Gabriel Aresti (Bilbo, 1933 – 1975) con la publicación de tres libros, ocho palabras y seis haches, desde la izquierda política y desde la poesía, fija posiciones que resultan determinantes en la aceptación de la hache. Sus libros, sus palabras y sus haches son: Harri eta Herri (1964),

Euskal Harria (1968) y Harrizko Herri Hau (1970). Aresti, con los títulos, con sus palabras, con sus haches, incide además en la relación entre piedra, país y paisaje.

Estrato de la Poética

¿Qué mundo nos anuncian? Las obras de arte guar-dan en su cuerpo todos los tiempos pasados, pero, y lo que resulta más inquietante, también los futuros. A los artistas, porque como los mapas son capaces de colocarse fuera de tiempo, se les dice: “futuristas”, “avanzados”, “visionarios”, “vanguardistas”... Uno de los pintores que mayor empeño puso en escudriñar cómo sería el futuro, fue Charles-Édouard Jeanneret-Gris (La Chaux-de-Fonds, 1887–1968, Roquebrune-Cap-Martin), conocido como Le Corbusier. Su libro más célebre, aún hoy en algunos pasajes indescifrable, muestra ese deseo por proyectarse fuera de tiempo. El título dice así: Vers une architecture (1923), Hacia una arquitectura. La preposición (Vers/Hacia) señala un movimiento, un asomarse hacia otro lugar, hacia otro tiempo, aunque no forzosamente futuro. Vers/Hacia también puede referirse al pasado. Las palabras y las fotografías que a modo de palabras Le Corbusier emplea, le son útiles para tocar nuevos tiempos con

Page 16: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

16

Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia

Desde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje

forma de turbinas, silos, paquebotes, automóviles, bólidos, aviones, radares, paracaídas, todos ellos tan sofisticados, tan complejos y tan bellos que solo son comparables con arquitecturas como el Partenón, el Panteón, Santa Sofía o Roma.

Las obras que integran esta exposición son documen-tos que narran el paisaje, miran al pasado y al futuro. Pero Barandiaran, Chillida y Oteiza, viajan primero al pasado, al s. VIII a.C., o al s. XII de nuestra era, desde allí rescatan las formas de una cultura al borde de su ex-tinción. Identificadas las formas, las proyectan al futuro. Sus discípulos como Joxe Antonio Artze (Usurbil, 1939) o Mikel Laboa (Pasaia, 1934–2008, Donostia/San Sebastián) recogen los sonidos, las palabras, duras y antiguas como piedras, para darles sitio en propuestas que anteceden a los ejercicios de Laurie Anderson (Glen Ellyn, Illi-nois, 1947) y Lou Reed (Brooklyn, New York, 1942–2013, Southampton, New York).

beste leku edo beste denbora batera ateratzea, baina ez nahitaez etorkizunera. Izan ere, vers preposizioa (-rantz) iraganari buruzkoa ere izan daiteke. Le Cor-busierek hitz modura darabiltzan argazkiak eta hitzak baliagarri zaizkio denbora berriak jotzeko, turbina, silo, pakebote, automobil, bolido, abioi, radar edo para-xut forma hartuta, hain sofistikatuak, konplexuak eta ederrak denak, non arkitekturekin baizik ezin baitira erkatu, hala nola Partenoiarekin, Panteoiarekin, Santa Sofiarekin edo Erromarekin.

Gure erakusketan dauden obrak paisaia kontatzen duten eta iraganari eta etorkizunari begiratzen dieten dokumentuak dira. Baina Barandiaranek, Chillidak eta Oteizak iraganera jo zuten aurrena, Kristo aurre-ko VIII. mendera edo gure aroko XII.era, eta handik berreskuratu zituzten hiltzeko zorian zegoen kultura baten formak. Formak identifikatu ondoren, etorkizu-nera proiektatu zituzten. Haien jarraitzaileek, adibidez, Joxe Antonio Artzek (Usurbil, 1939) eta Mikel Laboak (Pasaia, 1934–2008, Donostia) harriak bezain gogorrak eta zaharrak ziren hitzak bildu zituzten, eta lekua egin zieten, Laurie Andersonen (Glen Ellyn, Illinois,1947) edo Lou Reeden (Brooklyn, New York, 1942–2013, Southampton, New York) jardunen aurrekari izan ziren proposamenetan.

(Gerra eta bakea)

Estatuak beti salatuko ditu bera fabrikatu zuen gizon espirituala, bera erabili zuen herriaren kultura eta asmo politikoak eta bera egiteko erabilitako toki geografikoa. Jorge Oteiza, “Interpretación estética de la estatuaria megalítica americana”, (1952).

Poetak eta historialariak ez dira bake-egunetan entre-tenitzen; garai zoriontsuez jarduten duten lerroak ohiz kanpokoak izaten dira. Artelanak gerren, bidegabekerien, izugarrikeriaren eta azpiratzearen hondarrak dira. Oroi-tzapen hori aurkezten dute beren gorputzean, eta horrela uler daiteke Goyaren Kapritxoak (1799, 1821), Gernika (1937), Arantzazuko frisoa (1951; 1954; 1969) edo 18. Okto-ber 1977 (1988) gerran egindako bakerako obrak izatea. Arteak mundua eraikitzen du bere inguruan, ezaguna denaren mugak hedatuz, baina hizkuntzaren eremuak hautsiz. Hitzak bukatzen diren tokian, ezer esateko gai ez garen lekuan, adieraztekoaren mugetan, han daude artelanak. Goya, Picasso, Oteiza edo Richter-en artelan batek, bakea eraiki aurretik, gizartearen hizkuntzaren eta moralaren ehunak hausten ditu, eta mundu konplexua-go, zabalago eta argiago bat ezartzen du.

(Guerra y paz)

La estatua denunciará siempre al hombre espiritual que la fabricó, la cultura y los propósitos políticos del pueblo que la utilizó y el sitio geográfico con el cual se hizo. Jorge Oteiza, “Interpretación estética de la estatuaria megalítica americana” (1952).

Los poetas y los historiadores no se entretienen en los días de paz, las líneas que se ocupan de los periodos felices resultan excepcionales. Las obras de arte son restos de guerras, de las injusticias, del horror y del so-metimiento. En su cuerpo presentan esa memoria, así se entiende que Los caprichos de Goya (1799;1821), Guernica (1937), El friso de Arantzazu (1951; 1954; 1969) o 18. Oktober 1977 (1988) sean desde la guerra obras para la paz. El arte construye el mundo a su alrededor, ensanchando los límites de lo conocido, pero rompiendo los dominios del lenguaje. Allí donde las palabras acaban, allí donde ya no somos capaces de decir, en los límites de lo decible, están las obras de arte. Un Goya, un Picasso, un Oteiza o un Richter, antes de construir la paz, rompen los tejidos lingüísticos y morales de la sociedad, estableciendo un mundo más complejo, más amplio y luminoso.

Page 17: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

17

Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia

Desde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje

1 Dokumentu hori irakurri ahal izan dugu José Ángel Lemari eta José Antonio Munitari esker. EHUko Erdi Aroaren, Aro Berriaren eta Ame-rikaren Historia Saileko ikertzaileak, eta José Ramón Díaz de Duranak zuzendutako Gizartea, Boterea eta Kultura Ikerketa Taldeko kideak dira biak ala biak. Erakusketa hau dela eta, Valladolideko Simancaseko Artxibo Orokorrean gordeta dagoen dokumentuaren kopia transkribatu eta itzuli dute (AGS. Est, K, 1639 leg., 26. eta 27. zk.).

1 La lectura de este documento se la debemos al Dr. José Ángel Lema y al Dr. José Antonio Munita, investigadores del Departamento de Historia Medieval, Moderna y de América de la EHU-UPV; integrantes del Grupo de Investigación Sociedad, Poder y Cultura, dirigido por el Dr. José Ramón Díaz de Durana. Con motivo de la presente exposición han transcrito y traducido la copia del documento que se custodia en el Archivo General de Simancas, Valladolid (AGS. Est, K, leg. 1639, nºs 26 y 27).

2 (Geografía y lengua) Estamos en Lesaka, en el alto de Agiña. Llevamos cuatro meses trazando el terreno de la cima. Nuestra intención es hacer el dibujo completo del Memorial Aita Donostia (1957-59). Hasta ahora, hemos situado y trazado la pequeña iglesia de Luis Vallet y la piedra de Oteiza junto al crómlech. Pero nos hemos dado cuenta de que a lo largo del collado de Agina, fuera de esta zona, hay restos muy variados: un túmulo, dólmenes, crómleches y búnkeres posteriores a la Guerra Civil. Llevamos mapas del ejército español, pero, cuando citamos los nombres de los luga-res, los vecinos de la zona nos dicen que no son correctos. “Los nombres de los lugares y encrucijadas que aparecen en esos mapas no son correctos”. ¿Cómo? Preguntamos sorprendidos. Nos aclaran que cuando vienen los cartógrafos del ejército, los pastores y aldeanos del lugar les dan nombres erróneos a propósito. La confusión de los nombres también puede ser fruto de la traducción. Al salir de Iruñea, el camino que se dirige hacia el norte pasa por un desfiladero. Se introduce en una especie de puerta formada bajo dos peñas, y el nombre de esa entrada es, precisamente, “Bihaizpea” [“Bajo dos peñas”]. Sin embargo, la traducción al castellano del nombre no es “Bajo dos peñas” o “Paso de las dos peñas”, sino “Dos hermanas”, debido a la creencia de que el término en euskara viene de “Bi ahizpa” [“Dos hermanas”]. Aunque se trata de un error evidente para todos, a nadie le im-porta la confusión. Tal vez sea así porque los vascoparlantes nos sentimos protegidos ante las confusiones de los de fuera. O, quizás, porque quienes ignoran el euskara, cuando se encuentran ante una geografía extraña, en lugar de entenderla, prefieren deificarla, en busca de protección.

Page 18: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

182

3

Page 19: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

19

2. Claudio Ptolomeo; Iacopo Angeli (interpretea / intérprete) Cosmographia, ca. 1401-1500 Eskuz egindako atlasa / Atlas manuscrito Biblioteca Nacional de España, Madrid

3. Alessandro Isastia Cartografía: Bidasoa, 2016 Tinta paper gainean / Tinta sobre papel Artistaren bilduma / Colección del artista

4. Carte contenant la Gauscogne, le Bearn, la Nauarre, le Donnesan, le Conserans, le Paix de Capxi, & les Comtes de Foix, & Roussillon, auec Tous les Ports, Passages et entrees de France, en Hespagne, par les Monts Pyrenees, 1642 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

4

Page 20: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

20

5

6

Page 21: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

21

5. Manuel Asín Bidasoa, 2016 Bideoa / Vídeo, 5’ Artistaren bilduma / Colección del artista

6. Javier Alkain Paisaje interno, 2014 Grafitoa paper gainean / Grafito sobre papel Artistaren bilduma / Colección del artista

7. Carlos Irijalba Bi83, 2014 Fluoritazko zundaketa geoteknikoa, bismuto-aleazioaren txertaketarekin / Sondeo geotécnico de fluorita con inserción de aleación de bismuto Artistaren bilduma / Colección del artista

8. Eduardo Chillida Lurra M-17, 1995 Txamota-lurra / Tierra chamota Colección familia Chillida-Belzunce familiaren bilduma

7

8

Page 22: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

22

9. Louis-Lucien Bonaparte Carte des sept Provinces Basques, montrant la délimitation actuelle de l’euscara et sa division en dialectes, sous-dialectes et varietés, 1863 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

10. Jorge Oteiza Circulación en redondo con signos en el paisaje vasco / Orreaga, 1959 Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Altzuza

9

10

Page 23: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

23

11. Euskalerrico agerkai lurkindarra. Mapa geológico del País Vascongado. Carte geologique du Pais Basque, 1905 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

12. Jesús Elosegi Irazusta Jose Miguel Barandiaranek Urtiagako haitzuloan egindako lan-prozesuaren argazkiekin osatutako lamina / Lámina con fotografías del proceso de trabajo de José Miguel Barandiaran en la cueva de Urtiaga, 1954 Aranzadi Zientzia Elkartea, Donostia / San Sebastián

11

12

Page 24: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

24

13. Jorge Oteiza Piedra movediza, 1956 Harria / Piedra Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Altzuza

14. Mapa de Abauntz (zeramika eta erretxinazko erreplika / réplica en cerámica y resina) Harri landua, ca. K.a. 9815 / Piedra grabada, ca. 9815 a.C. Nafarroako Museoa, Iruñea / Museo de Navarra, Pamplona

15. Eduardo Chillida Lurra G-186, 1990 Txamota-lurra / Tierra chamota Colección familia Chillida-Belzunce familiaren bilduma

13

15

14

Page 25: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

25

Le document de la trêve est signé au Château d’Urtubie, à Urrugne, le premier avril 1513, entre Ferdinand le Catholique, roi d’Aragon et régent de Castille (au nom de sa fille, la reine Jeanne) et Louis XII, roi de France. L’accord explique que « des conflits ont éclaté, qui ont conduit à la guerre ouverte » et que les « prin-ces ont l’obligation devant Dieu et devant les hommes » de construire « une véritable union du troupeau de Dieu ». Le traité annonce que les princes entament, réalisent et confirment « une trêve bonne, vé-ritable et sincère, avec accord et fin et abandon de toutes les hostilités et offenses, tant sur terre que sur mer et sur eau douce, sur toutes les terres et sur tous les domaines desdits empereurs, rois, reine, prince et duc, situés de ce côté des montagnes d’Italie ; et que ladite trêve doit durer un an, à compter à partir de la date du présent do-cument et immédiatement suivant, sous les signatures, les stipulations

et qui seront plus tard proclamées ». La Navarre dépendra dès lors de la Castille et non plus de la France.

L’exposition renvoie à la géo-politique et à l’ordre administratif de notre société. Aujourd’hui, de nombreux artistes contemporains projettent une idée du paysage qui puise aux sources de Jorge Oteiza, Eduardo Chillida et José Miguel de Barandiaran. Leur travail est for-tement conditionné par la relation géographique et politique entre ce qui fut le Royaume de Navarre et les provinces bascophones, et l’évolu-tion de leurs corps politiques et ad-ministratifs. Entre mythe et réalité historique, la Trêve d’Urtubie pro-duit précisément cette géographie. La construction contemporaine du paysage déplace les conditions politiques dans lesquelles se forge le regard des artistes.

Le commissaire de l’exposition, Gillermo Zuaznabar, cite Le prince de Machiavel : « Je dis donc que les États conquis pour être réunis

à ceux qui appartiennent depuis longtemps au conquérant, sont ou ne sont pas dans la même contrée que ces derniers, et qu’ils ont ou n’ont pas la même langue. […] Il faut seulement que celui qui s’en rend possesseur soit attentif à deux choses, s’il veut les conserver : l’une est, comme je viens de le dire, d’éteindre la race de l’ancien prince ; l’autre, de n’altérer ni les lois ni le mode des impositions. »

Divisée en quatre strates, l’exposition ébauche quelques questions depuis l’histoire – que s’est-il passé ? –, depuis la science – que pouvons-nous voir dans les documents ? –, l’esthétique – quelle forme les documents prennent-ils ? – et depuis la poétique – quel monde nous annoncent-ils ? –. Une approche opportune de certains des mythes politiques et artistiques fondés par ce traité. Géographie et paysage.

Pedro G. Romero

The treaty document was signed at Urtubie Castle, Urruña, on 1 April 1513, between Ferdinand the Catholic, King of Aragon and regent of Castile (on behalf of his daughter, Queen Joanna), and Louis XII, King of France. The treaty states that “some conflicts have arisen, the result of which is open warfare,” and that the “princes are obliged before God and before men” to build “a true union of all of God’s flock.” The text goes on to say that the princes begin, enforce and confirm “a good, genuine and sincere truce, agreeing to cease and abandon all hostilities and attacks, be it by land or sea or bodies of freshwater, in all the lands and domains on this side of the mountains of Italy belonging to the aforesaid emperor, kings, queen, prince, and duke; and that the duration of said truce shall be one year, as of the date of this document and immediately thereafter, under the signatures and stipulations set

out below.” From then on, Navarra would depend on Castile rather than France.

The exhibition touches on geopolitics and on the administrative order of society. Many contemporary artists today project an idea of the landscape that has its origins in Jorge Oteiza, Eduardo Chillida and José Miguel de Barandiaran, whose work was strongly conditioned by the geographical and political relationship of the former Kingdom of Navarra and the basque-speaking provinces, and the changes to the political-administrative bodies. Somewhere between myth and historical reality, the Peace of Urtubia produced that very geography. The contemporary construction of the landscape translates the political conditions in which the artists’ vision was shaped.

The curator of the exhibition, Gillermo Zuaznabar, quotes

from Maquiavelli’s The Prince: “I say, then, that the territories a conqueror annexes and joins to his own well-established state are either in the same country, with the same language, or they are not.... Anyone who annexes such countries, and is determined to hold them, must follow two poli-cies: the first is to wipe out their old ruling families; the second is not to change their laws or impose new taxes.”

Divided into four layers, the exhibition poses certain questions from the perspective of History – what happened?; Sci-ence – what are we able to see in the documents?; Aesthetics – what form do the documents take?; and Poetics – what world do they her-ald? It is an incisive look at some of the political and artistic myths that were founded in that treaty. Geography and territory.

Pedro G. Romero

Page 26: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

26

Map for an Exhibition Exhibitions are organised on four layers. Four layers like four tectonic plates that structure a territory in a state of tension, sweeping visitors along from layer to layer. In the silence of an exhibition, any painting, ruin, remain, or war plunder shudders and strains, tensing the terri-tory of the exhibition. The force is generated by:

– The History layer– The Science layer– The Aesthetics layer– The Poetics layer

1513From the Peace of Urtubia. Geography and Landscape

gillermo zuaznabar

Carte pour une exposition Une exposition s’articule sur quatre strates. Quatre strates, comme quatre plaques tectoniques ordonnant un territoire en tension qui entraîne le visiteur d’une strate à l’autre. Dans le silence d’une exposition, toute peinture, toute ruine, tout vestige ou butin de guerre s’agite et met sous tension son territoire. Les poussées sont produites par :

– La strate de l’Histoire– La strate de la Science– La strate de l’Esthétique– La strate de la Poétique

1513Depuis la Trêve d’Urtubie.

Géographie et paysage

gillermo zuaznabar

Les œuvres thésaurisent toutes les époques, toutes les œuvres que nous avons créées, nous autres humains, et toutes celles que nous créerons. Voilà pourquoi les œu-vres, quelle que soit leur date de création, sont contem-poraines. Elles vivent aussi aujourd’hui, elles agissent dans un présent qui, dans leur corps, s’annonce continu. Aucun document n’appartient au passé, aucun document n’est inoffensif, tous nous appellent et nous appartiennent maintenant, parce qu’avec eux nous construisons notre époque, notre histoire.

Toute œuvre d’art, tout document, conserve et modèle les quatre strates. Chaque strate renferme une question qui interpelle le visiteur :

Que s’est-il passé ? – Histoire –Que pouvons-nous voir dans les documents ? – Science –Quelle forme les documents prennent-ils ? – Esthétique –Quel monde nous annoncent-ils ? – Poétique –

L’exposition 1513. Depuis la Trêve d’Urtubie. Géographie et paysage, renvoie à la géopolitique et à l’ordre adminis-tratif de notre société. Javier Alkain (Fontarrabie, 1960), Alessandro Isastia (Milan, 1971), Manuel Asín (Saragosse, 1978) et Carlos Irijalba (Pampelune, 1979) projettent une idée du paysage qui puise aux sources de José Miguel

The works conserve within them all eras, all the works that humans have created and all the works that we will create in the future. Thus the works are contemporary regardless of the date of their creation. They are also alive now, acting in a present that, in their embodiment, appears continuous. No document belongs to the past and none is innocuous. All documents address us and belong to us now, because they are the raw material with which we construct our era, our history.

Every artwork and every document contains and shapes all four layers. Each layer poses a question for visitors:

What happened? –History–What are we able to see in the documents? –Science–What form do the documents take? –Aesthetics–What world do they herald? –Poetics–

The exhibition 1513. From the Peace of Urtubia. Geogra-phy and Landscape touches on geopolitics and on the administrative order of our society. Javier Alkain (b. 1960, Hondarribia), Alessandro Isastia (b. 1971, Milan), Manuel Asín (b. 1978, Zaragoza) and Carlos Irijalba (b. 1979, Pamplona) project an idea of the landscape that has its origins in José Miguel de Barandiaran

Page 27: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

Depuis la Trêve d’Urtubie. Géographie et paysage

From the Peace of Urtubia. Geography and Landscape27

de Barandiaran (Ataun, 1889 - 1991), Jorge Oteiza (Orio, 1908 - Saint-Sébastien, 2003) et Eduardo Chillida (Saint-Sébastien, 1924 - 2002). La construction contemporaine du paysage déplace les conditions politiques dans les-quelles se forge le regard des artistes.

Strate de l’Histoire

Que s’est-il passé ? La réponse se trouve dans le docu-ment de la trêve signé au Château d’Urtubia, à Urrugne, le premier avril 1513, entre Ferdinand le Catholique, roi d’Aragon et régent de Castille (au nom de sa fille, la reine Jeanne) et Louis XII, roi de France. Le document se compose d’un livret de papier (220 x 295 mm) de 5 feuilles comprenant le texte de la trêve, complété au début et à la fin par les notes d’archivage. Il comprend les procurations des deux parties : de Louis XII de France à Odet de Foix (délivrée à Blois le 8 février 1513) en français, et de Ferdinand le Catholique à Jacobo de Conchillos, évêque de Catane et chancelier de Ferdi-nand en Navarre (délivrée à Médina del Campo le 25 février 1513) en latin. Ces procurations permettent à Odet de Foix et à Jacobo de Conchillos d’agir en tant que représentants diplomatiques de leurs monarques. La composition et la structure du document, les langues

utilisées ainsi que la qualité graphique, prouvent qu’il y a derrière leur rédaction des administrations sophisti-quées, d’une grande complexité juridique et législative.1

Cet accord revêt une transcendance européenne puisque les deux parties sont accompagnées de leurs alliés. Le roi catholique compte sur le soutien de l’em-pereur Maximilien Ier de Habsbourg, du roi Henri VIII d’Angleterre (adversaire du roi de France) et du prince Charles de Flandres, futur Charles-Quint (petit-fils de Ferdinand du côté maternel, et de Maximilien du côté paternel). D’autre part, son rival pour la domination de l’échiquier européen est le roi de France Louis XII, qui compte sur l’aide de Jacques IV, roi d’Ecosse (adver-saire de l’Angleterre) et de Charles, duc de Gueldre (la Gueldre, aux Pays-Bas, s’affirme face aux Habsbourg). L’accord explique que « des conflits ont éclaté, qui ont conduit à la guerre ouverte » et que les « princes ont l’obligation devant Dieu et devant les hommes » de construire « une véritable union du troupeau de Dieu ». Le traité annonce que les princes entament, réalisent et confirment « une trêve bonne, véritable et sincère, avec accord et fin et abandon de toutes les hostilités et offenses, tant sur terre que sur mer et sur eau douce, sur toutes les terres et sur tous les domaines desdits empereurs, rois, reine, prince et duc, situés de ce côté

(1889 – 1991, Ataun), Jorge Oteiza (1908, Orio – 2003, San Sebastián) and Eduardo Chillida (1924 – 2002, San Sebastián). The contemporary construction of the land-scape translates the political conditions in which the artists’ vision is shaped.

The History Layer

What happened? The answer can be found in the treaty document signed at Urtubia Castle, Urruña, on 1 April 1513, between Ferdinand the Catholic, King of Aragon and regent of Castile (on behalf of his daughter, Queen Joanna), and Louis XII, King of France. The document comprises a paper booklet (220 x 295 mm) consisting of five pages, with the text of the treaty flanked by archival notes. The letters of proxy of both parties are inserted in it: one from Louis XII of France to Oddet de Foix (issued in Blois on 8 February 1513), in French; and the other from Ferdinand the Catholic to Jacobo de Conchillos, Bishop of Catania and chancellor for Ferdinand in Navarra (issued in Medina del Campo on 25 February 1513), in Latin. These letters authorised Oddet de Foix and Jaime de Conchillos to act as the diplomatic repre-sentatives of their sovereigns. The document’s struc-ture and wording, the languages used, and its graphic

features show that their creation relied on the existence of sophisticated administrations of great legal and legis-lative complexity.1

The treaty was of European significance, as both parties brought along their allies. King Ferdinand had the support of Maximilian I of the House of Habsburg, of Henry VIII of England (a rival of the king of France) and of Charles V (grandson of Ferdinand on his mother’s side, and of Maximilian on his father’s side). Meanwhile, his opponent on the chessboard of Europe, Louis XII of France, had the support of James IV, King of Scotland (at war with England), and of Charles, Duke of Guelders (Gelderland, the Netherlands, which was asserting itself against the Habsburgs). The treaty states that “some conflicts have arisen, the result of which is open warfare,” and that the “princes are obliged before God and before men” to build “a true union of all of God’s flock.” The text goes on to say that the princes agree to begin, enforce and confirm “a good, genu-ine and sincere truce, with agreement to cease and abandon all hostilities and attack, be it by land or sea or bodies of freshwater, in all the lands and domains on this side of the mountains of Italy belonging to the aforesaid emperor, kings, queen, prince and duke; and that the duration of said truce shall be one year, as of

Page 28: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

28

Depuis la Trêve d’Urtubie. Géographie et paysage

From the Peace of Urtubia. Geography and Landscape

the date of this document and immediately thereafter, under the signatures and stipulations set out below.” The document illustrates the advanced stage that diplomatic relations had attained in the late Middle Ages, and shows the existence of a European commu-nity based on Christian faith. The conquest of Navarra should be understood against this backdrop. The kingdom was wrested from the Albret dynasty, which unsuccessfully tried to recover it in autumn the same year with military support from Louis XII. In spring 1513, Ferdinand the Catholic sought a respite in which to consolidate his new domain. From the start of his reign in Castile (1474) and Aragon (1479), his activities were opposed to France. The control of Navarra allowed him to control the Pyrenees border and to close a point of entry that the French could have used. Navarra was one piece in a broader and more complex series of interna-tional events. The treaty also states that the European princes could continue waging war on the other side of the mountains of Italy. There were other agents who were not affected by the truce: the Papal States, governed by the Holy See, which was an ally of Ferdi-nand the Catholic, and the Republic of Venice, an ally of Louis XII. Although all of this was established in the treaty, the document can only be considered complete

des montagnes d’Italie ; et que ladite trêve doit durer un an, à compter à partir de la date du présent docu-ment et immédiatement suivant, sous les signatures et stipulations énoncées ci-dessous ». Le document reflète le degré de développement des relations diplomatiques à la fin du Moyen-Âge. Il montre l’idée de communauté européenne, autour de la croyance chrétienne. La conquête de la Navarre s’inscrit dans cette conjonc-ture. Le royaume est arraché à la dynastie des Albret qui, avec l’appui militaire de Louis XII, essaie vaine-ment de le récupérer à l’automne de la même année. Au printemps 1513, Ferdinand le Catholique a besoin d’une accalmie pour consolider son nouveau territoire. Depuis le début de son règne en Castille (1474) et en Aragon (1479), il s’oppose à la France. La domination de la Navarre lui permet de contrôler la frontière pyré-néenne par la fermeture d’une porte que les Français pourraient utiliser. La Navarre est un engrenage sup-plémentaire dans une succession d’événements inter-nationaux plus large et plus complexe. La trêve spécifie également que, de l’autre côté des montagnes d’Italie, les princes européens peuvent continuer à guerroyer. Il y a là d’autres agents que la trêve ne concerne pas : les États pontificaux, gouvernés par le Saint-Siège, allié de Ferdinand le Catholique, et la République de Venise,

alliée de Louis XII. C’est tout ce que dit le texte de l’ac-cord, mais il serait incomplet sans les bulles papales de Jules II, rédigées le 21 juillet 1512, au moment où les Castillans entrent à Pampelune depuis Vitoria via Saka-na. Les bulles sous-entendent que le Pape approuve et justifie l’invasion de la Navarre. Elles préviennent sé-vèrement que « les Cantabres » et « les Vascons» doivent obéissance au Saint-Siège, et non aux schismatiques. Le 18 juillet 1511, le Pape avait signalé Louis XII comme ennemi de l’Église en le déclarant schismatique. Fer-dinand le Catholique utilise son alliance avec le Pape pour justifier par des arguments spirituels l’invasion de la Navarre. Puisque les Albret, rois de Navarre, sont les alliés et les vassaux de la France, conformément à cette logique, résister à l’invasion des Castillans suppose, de facto, le soutien aux ennemis de l’Église.

« Je dis donc que les États conquis pour être réunis à ceux qui appartiennent depuis longtemps au conqué-rant, sont ou ne sont pas dans la même contrée que ces derniers, et qu’ils ont ou n’ont pas la même langue. […] Il faut seulement que celui qui s’en rend possesseur soit attentif à deux choses, s’il veut les conserver : l’une est, comme je viens de le dire, d’éteindre la race de l’ancien prince ; l’autre, de n’altérer ni les lois ni le mode des impositions.» (Niccolò Machiavelli, Le Prince, 1513).

when linked to the papal bulls issued on 21 July 1512 by Julius II, at the time when the Castilians were enter-ing Pamplona from Vitoria, via Sakana. The papal bulls suggest that the Pope approved of and justified the inva-sion of Navarra. They sternly warn that “Cantabrians” and “Basques” owe obedience to the Holy See, not to the schismatics. In order to brand Louis XII an enemy of the Church, the Pope declared him a schismatic on 18 July 1511. Ferdinand the Catholic used his alliance with the Pope to justify the invasion of Navarra based on spiritual arguments. According to this line of reasoning, given that the Albrets, kings of Navarra, were allies and vassals of France, to resist Castilian invasion was in effect to support the enemies of the church.

“I say, then, that the territories a conqueror annexes and joins to his own well-established state are either in the same country, with the same language, or they are not…. Anyone who annexes such countries, and is determined to hold them, must follow two policies: the first is to wipe out their old ruling families; the second is not to change their laws or impose new taxes.” (Niccolò Machiavelli, The Prince, 1513)

Inspiring the edicts of the advisor to the Medici fam-ily, Ferdinand the Catholic maintained the institutions of the kingdom he had invaded and confined the House

Page 29: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

Depuis la Trêve d’Urtubie. Géographie et paysage

From the Peace of Urtubia. Geography and Landscape29

S’inspirant des maximes du conseiller des Médicis, Ferdinand le Catholique préserve les institutions du royaume envahi, tout en isolant et confinant les Foix-Albret dans leur royaume d’origine, le Béarn, sans accès à la mer. La Navarre, comme l’Alava, la Biscaye et le Guipuzkoa, bien qu’assimilée à la couronne de Castille, n’y est pas totalement intégrée et préserve une certaine indépendance, en tant qu’unité juridictionnelle, par la conservation de lois, représentation politique, institu-tions et coutumes propres. Les deux éléments intime-ment liés que sont la géographie et la langue, sont des écueils insurmontables dans le contrôle total.

(Geografia eta hizkuntza) 2

Lesakan gaude, Agiña gainean. Lau hilabete darama-tzagu gainaren eremua marrazten. Gure nahia Aita Donostia Memorialaren (1957 - 59) marrazki osoa egitea da. Honezkero kokatu eta marraztu ditugu Luis Vallet-en elizatxoa, baita Oteiza-ren harria mairu-baratzea-rekin batera. Baina Agiña mendi-lepoan zehar, eremu honetatik kanpo, hainbat aztarna desberdin badirela ohartu gara: tumulu bat, dolmenak, mairu-baratzeak eta Gerra Zibila osteko bunkerrak. Espainiako armadaren mapak daramatzagu, baina leku desberdinen izenak

adierazten ditugunean, oker daudela esaten digu bertako bizilagunak. “Mapa horietan eremu eta bidegurutzeen izenak oker daude: ez egin kasu, gaizki dituzte izenak”. Nolatan? Galdetzen dugu harrituta. Armadako kartogra-foak etortzen direnean bertako artzain eta baserritarrek nahita izenak oker ematen dizkietela argitzen digu.

Izenen nahasmena itzulpenetik etor daiteke ere. Iruñetik ateratzeko, iparrerako bidea haitz tartetik igarotzen da. Bidea ate moduko bi haitzpetik sartzen da, eta sarrera horren izena, hain zuzen, “Bihaizpea” da. Baino erderazko itzulpenak ez du “Bajo dos peñas” edo “Paso de las dos peñas” esaten, “Dos hermanas” baizik, “Bi ahizpa” direlakoan. Nahiz okerra guztien begi bistan izan, nahasteak ez dio inori axola. Agian euskaldunok kanpotarren nahasmenekin babestuak sentitzen garelako. Eta agian erdaldunek, geografia arrotzaren aurrean, ulertzen saiatu baino, babes bila, nahiago dutelako jainkotzea..

Strate de la Science

Que pouvons-nous voir dans les documents ? Pour approfondir leurs connaissances, cartographes et anthropologues lisent la terre, dessinent les lignes côtières, les montagnes, les rivières, les vallées, les

of Foix-Albret to their original landlocked kingdom, Béarn. Although it formed part of the Crown of Castile, Navarra – like Álava, Vizcaya and Gipuzkoa – was not fully integrated within it. It maintained a degree of independence as a jurisdictional unit, and kept some of its own laws, forms of political representation, institu-tions and customs. Geography and language, closely intertwined, were insurmountable obstacles to uniform control.

(Geografia eta hizkuntza) 2

Lesakan gaude, Agiña gainean. Lau hilabete darama-tzagu gainaren eremua marrazten. Gure nahia Aita Donostia Memorialaren (1957 - 59) marrazki osoa egitea da. Honezkero kokatu eta marraztu ditugu Luis Vallet-en elizatxoa, baita Oteiza-ren harria mairu-baratzeare-kin batera. Baina Agiña mendi-lepoan zehar, eremu honetatik kanpo, hainbat aztarna desberdin badirela ohartu gara: tumulu bat, dolmenak, mairu-baratzeak eta Gerra Zibila osteko bunkerrak. Espainiako armadaren mapak daramatzagu, baina leku desberdinen izenak adierazten ditugunean, oker daudela esaten digu bertako bizilagunak. “Mapa horietan eremu eta bidegurutzeen izenak oker daude: ez egin kasu, gaizki dituzte izenak”.

Nolatan? Galdetzen dugu harrituta. Armadako kartogra-foak etortzen direnean bertako artzain eta baserritarrek nahita izenak oker ematen dizkietela argitzen digu.

Izenen nahasmena itzulpenetik etor daiteke ere. Iruñetik ateratzeko, iparrerako bidea haitz tartetik igarotzen da. Bidea ate moduko bi haitzpetik sartzen da, eta sarrera horren izena, hain zuzen, “Bihaizpea” da. Baino erderazko itzulpenak ez du “Bajo dos peñas” edo “Paso de las dos peñas” esaten, “Dos hermanas” baizik, “Bi ahizpa” direlakoan. Nahiz okerra guztien begi bistan izan, nahasteak ez dio inori axola. Agian euskaldunok kanpotarren nahasmenekin babestuak sentitzen garelako. Eta agian erdaldunek, geografia arrotzaren aurrean, ulertzen saiatu baino, babes bila, nahiago dutelako jainkotzea.

The Science Layer

What are we able to see in the documents? Cartogra-phers and anthropologists deepen their knowledge of the earth by reading it, drawing its coastlines, moun-tains, rivers, valleys, its elevations and depressions, in a quest to define the boundaries of the water and the land. Their task is a dangerous one. Beyond the familiar confines are unknown lands and seas wherein dwell

Page 30: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

30

Depuis la Trêve d’Urtubie. Géographie et paysage

From the Peace of Urtubia. Geography and Landscape

the monsters and deities that command the woes of sailors: storms, illness, madness. At a time when the whole earth had been defined, and with modern his-tory in place since the sixteenth century, the Oxford professor and geographer Halford John Mackinder (1861, Gainsborough – 1947, Parkstone) wrote an article in which he crossed the two disciplines: “The Geographical Pivot of History”. At the intersection of these two fields of knowledge, Mackinder studied and explained how development and conflicts are shaped by geographic conditions.

After a careful reading of Cosmographia (15th cen-tury), based on the works of Claudius Ptolemy (c. AD 100, Ptolemais in the Thebaid, Egypt – c.170, Canopus, Egypt), we come to understand why Spain and Por-tugal, on one hand, and Great Britain and France, on the other — all located on the Western margins of Eu-rope — became the colonial powers from the fifteenth to the seventeenth centuries. The maps presage that Great Britain and France would colonise North America, and that the centre and south of the continent would be explored and divided between Spain and Portugal. A careful study of maps can reveal where countries are looking, where their interests are headed, and, there-fore, where conflicts are to be found.

reliefs et leurs cavités. Leur but : profiler les limites des eaux et des terres. Leur travail est dangereux, car au-delà des confins connus se trouvent les terres et les mers inconnues ; là résident les monstres et les déités qui gouvernent les maux des navigateurs : tempêtes, maladies et folie. La terre est entièrement profilée, l’histoire s’est développée à partir du XVIe siècle. En 1904, un géographe et professeur à Oxford, Halford John Mackinder (Gainsborough, 1861 - Parkstone, 1947) croise les deux disciplines, l’histoire et la géographie, dans un article intitulé « The Geographical Pivot of History ». De ce croisement de savoirs, Mackinder soutient que les peuples sont conditionnés par leurs conditions géo-graphiques dans leur développement et leurs conflits. Si l’on regarde attentivement la Cosmographia (XVe s.), basée sur les travaux de Claude Ptolémée (Ptolémaïs de Thébaïde, Égypte, vers 100 - vers 170, Canope, Égypte), on comprend que l’Espagne et le Portugal, d’un côté, la Grande-Bretagne et la France, de l’autre, situés dans les marges occidentales de l’Europe, sont les puissances coloniales du XVe au XVIIIe siècles. Les cartes annon-cent que ce sont la Grande-Bretagne et la France qui coloniseront le nord de l’Amérique, tandis que le centre et le sud seront explorés et partagés entre l’Espagne et le Portugal. Si l’on étudie attentivement les cartes,

on découvre vers où les pays regardent, vers où leurs intérêts se portent et, par conséquent, où sont localisés les conflits.

Il suffit de regarder la Tabula Europae II (1540), de Sebastian Münster (Ingelheim, 1489 - Basel, 1552) et d’Heinrich Petri (1508 - 1579) pour observer, dans les Pyrénées, là où elles rencontrent l’Atlantique, une vio-lente coupure, dans la baie de Chingoudy (cfr l’oeuvre d’Alessandro Isastia). Là se rencontrent mais aussi se séparent les plaines d’Europe, en une zone de conflit dessinée par une région montagneuse située entre deux déserts : les Landes au nord, Monegros-Bardenas au sud-sud-ouest, le sud-sud-est étant délimité par les vallées de l’Èbre. Trois cours d’eau, comme trois portes, l’Aturri, la Bidassoa et l’Èbre, ouvrent et ferment la ré-gion, chacun définissant, avec ses différents paysages et langues, la condition frontalière de la zone. Les fleuves qui cousent les vallées sont des structures sociales et culturelles. Leur cours, avec ses sons, tranche sur la prétendue quiétude des cartes (cf. l’oeuvre de Manuel Asín). La condition montagneuse permet de s’isoler des plaines où s’établit le pouvoir législatif, mais en même temps, les vallées de l’Èbre offrent l’accès au corps central et oriental de la péninsule.

For example, looking at Tabula Europae II (1540), published by Sebastian Münster (1489, Ingelheim – 1552, Basel) and Heinrich Petri (1508 – 1579, Basel) in 1540, we can clearly see a severe incision where the Pyrenees mountains meet the Atlantic, the Bay of Txingudi (see work by Alessandro Isastia). It is an area of conver-gence but also of separation from the plains of Europe. A conflict zone delineated by a mountainous zone locat-ed between two deserts: Landes to the north; Monegros-Bardenas to the south-southwest; the south-southeast defined by the Ebro valleys. Like three gates, three rivers – the Aturri, Bidasoa and Ebro – open and close the area. Each with its own landscapes and languages, they define its frontier nature. The rivers that connect valleys are social and cultural structures. Their course, with its sounds, contrasts with the supposed stillness of the maps (see the work by Manuel Asín). The moun-tainous terrain makes it possible to remain isolated from the plains that are the seat of legislative power. But at the same time, the valleys of the Ebro enable the connection between the central and eastern parts of the Iberian peninsula.

Page 31: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

Depuis la Trêve d’Urtubie. Géographie et paysage

From the Peace of Urtubia. Geography and Landscape31

Strate de l’Esthétique

Quelle forme les documents prennent-ils ? Ils présentent la forme d’une côte, la rencontre de la terre et de l’eau. Les cartographes, à l’instar de Barandiaran, Chillida et Oteiza, se plongent dans les formes issues de la terre [lur] et de l’eau [ur]. Là, si nous traversons les cavités creusées par l’eau, nous pouvons avancer à la recher-che d’une origine incertaine. Nous savons que nous ne trouverons pas nos ancêtres ailleurs. Nous remuons obstinément nos pierres en quête de nos premiers sons, de nos premiers mots, de nos premières peintures (cf. les œuvres de Javier Alkain et de Carlos Irijalba).

À la fin des années 60, lors du mouvement de ré-cupération de l’Euskara, Koldo Mitxelena (Errenteria, 1915 - Saint-Sébastien, 1987) essaya, avec la grammaire, de figer une orthographe qui était encore libre. Pour « moderniser » la vieille langue et la doter, du moins dans l’écriture, d’une certaine simplicité, l’orthographe allemande fut prise comme point de référence, sans les accents et en établissant une correspondance stable entre le son et l’écrit. En Euskara, les « v » des écrits anciens ont été éliminés. L’inclusion du « h », à peine utilisé au sud de la Bidassoa, a dégénéré en un conflit affrontant et divisant les philologues. En 1998, l’écrivain

Bernardo Atxaga (Asteasu, 1957) se rappelle que Gabriel Aresti (Bilbao, 1933 - 1975), en trois livres, huit mots et six « h », à partir de la gauche politique et de la poésie, fixe des positions qui seront déterminantes dans l’accepta-tion du « h ». Ses livres, ses mots et ses « h » sont : Harri eta Herri (Pierre et peuple - 1964), Euskal Harria (La pierre basque - 1968) et Harrizko Herri Hau (Ce peuple de pierre - 1970). Aresti, avec les titres, avec ses mots, avec ses « h », accentue en outre le rapport entre pierre, pays et paysage.

Strate de la Poétique

Quel monde nous annoncent-ils ? Les œuvres d’art recèlent dans leur corps toutes les époques passées mais aussi, et cela est encore plus inquiétant, les époques futures. Parce que les artistes, comme les cartes, sont capables de se placer hors du temps, on dit d’eux qu’ils sont « futuristes », « en avance », « visionnaires », « avant-gardistes »… Un des peintres qui s’est le plus acharné à scruter le futur, c’est Charles-Édouard Jeanneret-Gris (La Chaux-de-Fonds, 1887 - Roquebrune-Cap-Martin, 1968), connu sous le nom de Le Corbusier. Son livre le plus célèbre, encore aujourd’hui par moments indé-chiffrable, montre ce désir de se projeter hors du temps.

The Aesthetics Layer

What form do the documents take? They take the form of a coastline, of the meeting of land and water. Map-makers, and artists such as Barandiaran, Chillida and Oteiza, immerse themselves in the shapes ensuing from land (lur) and water (ur). Moving through the apertures made by water, they allow us to enter and embark on the quest for an unknown origin. We know that we will not find our ancestors elsewhere. We stubbornly turn our own stones, in search for our first sounds, our first words, our first paintings (see works by Javier Alkain and Carlos Irijalba).

As part of the movement for the reconstruction of the Basque language in the late sixties, Koldo Mitxelena (1915, Errenteria – 1987, San Sebastián) standardised the grammar and tried to do the same with its orthography, which was still free. In order to “modernise” the old lan-guage and simplify it somewhat, at least its writing, the German model of spelling was used, without diacritical marks and with a stable relationship between sound and writing. In Basque, the letter v, which was present in historical texts, was eliminated. Meanwhile, inclusion of the letter h – rarely used south of the Bidasoa River – was contested by philologists, who were divided on

the question. In 1998, Bernardo Atxaga (b. 1957, Asteasu) recounted that through three books, eight words and six h’s, Gabriel Aresti (1933 – 1975, Bilbao), from the political left and from poetry, defined a stance that was decisive in the acceptance of the h. His books, his words, and his h’s are: Harri eta Herri (1964), Euskal Harria (1968) and Harrizko Herri Hau (1970). Through his titles, his words and his h’s, Aresti also influenced the relationship between stone, country and landscape.

The Poetics Layer

What world do they herald? Works of art contain within them all times past. But it is unsettling to realise that they also contain all future times. Because artists, like maps, can position themselves outside of time, they are labelled “futurist”, “advanced”, “visionary”, “avant-garde”... One of the artists who most tenaciously enquired into what the future would be like was Charles-Édouard Jeanneret-Gris (1887, La Chaux-de-Fonds – 1968, Roquebrune-Cap-Martin), better known as Le Corbusier. His most famous book – which is still partly undecipherable today – illustrates this desire to project himself beyond time. Its title is Vers une architec-ture (1923), in English as Towards a New Architecture.

Page 32: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

32

Depuis la Trêve d’Urtubie. Géographie et paysage

From the Peace of Urtubia. Geography and Landscape

The preposition (Vers / Towards) suggests movement, a tending towards another place or time, although not necessarily the future, as Vers / Towards can also refer to the past. The words, and the photographs that Le Corbusier employed as words, allowed him to connect to the new times in the form of turbines, silos, ocean liners, automobiles, racing cars, aeroplanes, radars, parachutes — all of them so sophisticated, so complex and so beautiful that they were comparable only to the architecture of the Parthenon, the Pantheon, Hagia Sophia or Rome.

The works in the exhibition are documents that narrate the landscape. They look to the past and to the future. But Barandiaran, Chillida and Oteiza began by travelling to the past, to the eighth century BC or the twelfth century of our era, where they recovered the forms of a culture on the verge of extinction. Once they had identified the forms, they projected them into the future. Their followers, such as Joxe Antonio Artze (b. 1939, Usurbil) and Mikel Laboa (1934, Pasaia – 2008, San Sebastián), gather the sounds and words — as hard and old as stones — and find a place for them in works that predate the exercises of Laurie Anderson (b. 1947, Glen Ellyn, Illinois) and Lou Reed (1942, Brooklyn, New York – 2013, Southampton, New York).

Le titre dit : Vers une architecture (1923). La préposition (Vers) indique un mouvement, pointe un autre lieu, un autre temps, pas forcément futur. Vers peut également faire référence au passé. Les mots et les photos, que Le Corbusier utilise comme des mots, lui servent à aborder des époques nouvelles en forme de turbines, de silos, de paquebots, d’autos, de bolides, d’avions, de radars, de parachutes, tous si sophistiqués, si complexes et si beaux qu’ils ne sont comparables qu’à l’architecture du Parthénon, du Panthéon, de Sainte-Sophie ou de Rome.

Les œuvres présentes dans cette exposition sont des documents qui racontent le paysage, regardent vers le passé et vers le futur. Mais Barandiaran, Chillida et Oteiza voyagent d’abord vers le passé, vers le VIIIe siècle av. J.-C., ou vers le XIIe siècle de notre ère ; ils en récupèrent les formes d’une culture au bord de l’extinction. Après avoir identifié les formes, ils les projettent vers le futur. Leurs disciples comme Joxe Antonio Artze (Usurbil, 1939) ou Mikel Laboa (Pasaia, 1934 - Saint-Sébastien, 2008) recueillent les sons, les mots, durs et vieux comme les pierres, pour leur faire une place dans des propositions précédant les exerci-ces de Laurie Anderson (Glen Ellyn, Illinois, 1947) et de Lou Reed (Brooklyn, New York, 1942 - Southampton, New York, 2013).

(Guerre et paix)

La statue dénoncera toujours l’homme spirituel qui l’a fabriquée, la culture et les desseins politiques du peuple qui l’a utilisée et le site géographique où elle a été faite. Jorge Oteiza, « Interprétation esthétique de la statuaire américaine » (1952).

Les poètes et les historiens ne conversent pas des jours de paix, les lignes qui narrent des temps heureux sont exceptionnelles. Les œuvres d’art sont des vestiges des guerres, des injustices, de l’horreur et de la soumission. Elles en présentent la mémoire dans leur corps ; voilà pourquoi Les caprices de Goya (1799;1821), Guernica (1937), La frise d’Arantzazu (1951;1954;1969) ou 18. Oktober 1977 (1988) sont, depuis la guerre, des œuvres pour la paix. L’art construit le monde tout autour, recule les li-mites du connu tout en brisant les emprises du langage. Là où les mots s’achèvent, là où nous ne sommes plus capables de dire, aux limites du dicible, là se trouvent les œuvres d’art. Un Goya, un Picasso, un Oteiza ou un Richter, avant de construire la paix, déchirent les tissus linguistiques et moraux de la société pour établir un monde plus complexe, plus vaste et plus lumineux.

(War and Peace)

The statue always responds revealing the spiritual man who made it, the culture and political intentions of the people who used it and the geographic site with which it was constructed. Jorge Oteiza, “Aesthetic Interpretation of American Megalithic Statuary” (1952)

Poets and historians do not tend to linger on times of peace, and the lines that describe periods of happiness are the exception. Works of art are the remnants of war, injustice, horror and subjugation. They embody this memory, which is why we understand that Los capri-chos (1799, 1821), Guernica (1937), the frieze at Arantzazu (1951, 1954, 1969) and 18. Oktober 1977 (1988) were created from war, for peace. Art builds the world around itself, expanding the boundaries of the known and at the same time breaking the domains of language. There, where words end, where we can no longer speak, at the limits of the expressible, is where works of art are. Before building peace, artists like Goya, Picasso, Oteiza and Richter break the linguistic or moral fabric of society, establishing a more complex, broader and more lumi-nous world.

Page 33: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

Depuis la Trêve d’Urtubie. Géographie et paysage

From the Peace of Urtubia. Geography and Landscape33

1 La lecture de ce document a été rendue possible par José Ángel Lema et José Antonio Munita, chercheurs au département d’Histoire médié-vale, moderne et américaine de l’EHU-UP, membres du Groupe de recherche Société, pouvoir et culture, sous la direction de José Ramón Díaz de Durana. La copie du document conservé aux Archives généra-les de Simancas, Valladolid (AGS. Est, K, legs 1639, nºs 26 et 27) a été transcrite et traduite par leurs soins à l’occasion de cette exposition.

2 (Géographie et langue) Nous sommes à Lesaka, au-dessus d’Agiña. Voilà quatre mois que nous croquons le terrain de la cime. Nous avons l’intention de dessiner entièrement le Mémorial Aita Donostia (1957-59). Jusqu’à présent, nous avons situé et croqué la petite église de Luis Vallet et la pierre d’Oteiza à côté du cromlech. Mais nous nous som-mes rendu compte que, le long du col d’Agiña, hors de cette zone, il y a des vestiges très divers : un tumulus, des dolmens, des cromlechs et des bunkers postérieurs à la Guerre civile. Nous disposons de cartes de l’armée espagnole mais, lorsque nous citons les noms des lieux, les habitants nous disent qu’ils ne sont pas corrects. « Les noms des lieux et des croisements qui apparaissent sur ces cartes ne sont pas corrects ». Comment ? Surpris, nous posons la question. On nous explique que, quand les cartographes de l’armée arrivèrent, les bergers et les habitants du cru leur fournirent volontairement de faux noms. La confusion des noms provient aussi de la traduction. À la sortie d’Iruñea, le chemin qui va vers le nord passe par un défilé. Il s’enfonce dans une sorte de porte sous deux rochers, et le nom de cette entrée c’est, précisément, « Bihaizpea » (« Sous deux rochers »). La traduction en espagnol n’est cependant pas « Sous deux rochers » ou « Passage des deux rochers », mais bien « Dos hermanas », « Deux soeurs », à cause de la croyance selon laquelle le terme en euskera viendrait de « Bi ahizpa » (« Deux soeurs »). Bien qu’il s’agisse d’une erreur évidente pour tous, personne ne lui accorde d’importance. Peut-être est-ce dû au fait que nous autres, locuteurs basques, nous

nous sentons protégés par les confusions des étrangers. Ou, peut-être, parce que quand ceux qui ignorent le basque sont face à une géographie étrange, au lieu d’essayer de la comprendre, ils préfèrent la déifier et en chercher la protection.

1 For reading this document we are indebted to Dr José Ángel Lema and Dr José Antonio Munita, researchers at the Department of Medieval, Modern and American History at EHU-UPV, who form part of the Society, Power and Culture research group led by Dr José Ramón Díaz de Durana. A copy of the document was transcribed and translated in conjunction with this exhibition, and is held at the Archivo General Simancas, Valladolid (AGS. Est, K, leg. 1639, nos. 26 and 27).

2 (Geography and Language) We are in Lesaka, above Agina. We have spent four months charting the land at the summit. Our aim is to record the entire Aita Donostia Memorial (1957–59). So far, we have located and mapped the small church by Luis Vallet and Oteiza’s stone near the stone circle. But we’ve realised that outside this area, all along the Agina mountain pass, there are remains of various kinds: a tumulus, dolmen, stone circles and later bunkers from the Civil War. We are car-rying Spanish army maps, but when we mention the names of places, the locals tell us that they’re not correct. “The names of the places and crossroads on these maps are wrong.” “What do you mean?” we ask, surprised. They explain that the local shepherds and villagers give the army cartographers the wrong names on purpose. Confusion over names may also arise from translation. On leaving Pamplona, the north-bound path leads through a gorge and into a kind of doorway created beneath two rocks. The name of this entrance is, precisely, “Bihaizpea” (“beneath two rocks”). However, the Spanish version of the name is not “Beneath Two Rocks” or the “Two Rocks Pass” but “Dos hermanas” (“Two Sisters”), due to the belief that the Basque name comes from “Bi ahizpa” (“two sisters”). Although everyone can see the error, nobody minds the confusion. This may be because Basque speakers feel protect-ed by the confusion of strangers. Or perhaps it is because when those who don’t understand Basque come up against an unfamiliar geography they don’t try to understand it, but prefer to deify it, seeking protection.

Page 34: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

34

1. Mapa de Abauntz (zeramika eta erretxinazko erreplika / réplica en cerámica y resina) Harri landua, ca. K.a. 9815 / Piedra grabada, ca. 9815 a.C. Nafarroako Museoa, Iruñea / Museo de Navarra, Pamplona

2. Etsi ii; Pastor ille de Julio II de 21 de julio 1512, San Pedro (Roma) Bula del Papa Julio II contra los cismáticos rey de Francia y reyes de Navarra y cuantos fomentaron y sostuvieron Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Archivo General de Simancas

3. Tregua y capitulación ajustada entre el emperador Maximiliano, Enrique de Inglaterra, Fernando el Católico y el príncipe don Carlos, de una parte, y de otra, Luis XII, Jacobo, rey de Escocia, y Carlos, duque de Güeldres; 1 de abril 1513, Ortubia Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Archivo General de Simancas

4. Exigit contumacium (1513) Julio II de 18 de febrero de 1513, San Pedro (Roma) Bula del Papa Julio II privando del reino de Navarra a los reyes D. Juan y Dª Catalina, por favorecer el cisma promovido por el rey Luis XII de Francia y haciendo donación del reino a quien lo conquistase Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Archivo General de Simancas

5. Claudio Ptolomeo; Iacopo Angeli (interpretea / intérprete) Cosmographia, ca. 1401-1500 Eskuz egindako atlasa / Atlas manuscrito Biblioteca Nacional de España, Madrid

6. Sebastian Münster; Heinrich Petri Tabula Europae II, 1540 Biblioteca Nacional de España, Madrid

7. Willem Janszoon Navarra Regnum, s. XVII Biblioteca Nacional de España, Madrid

8. Willem Janszoon; Frederick de Wit Navarra Regnum, 1600 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

9. Gouv. de Bearn, de Foix, et partie de Guienne et Gascogne, et d’ Arragon, 1600 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

10. Gerardus Mercator Legionis Biscaiae et Guipiscoae typus, 1606 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

11. Jodocus Hondius; Gerardus Mercator; Jan Jansson Navarra, 1630 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

12. Carte contenant la Gauscogne, le Bearn, la Nauarre, le Donnesan, le Conserans, le Paix de Capxi, & les Comtes de Foix, & Roussillon, auec Tous les Ports, Passages et entrees de France, en Hespagne, par les Monts Pyrenees, 1642 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

13. Johannes Janssonius Biscaia et Guipuscoa Cantabriae veteris pars, 1647 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

14. Johannes Janssonius; Andreas Almada; Hessel Gerritsz Typus Hispaniae / ab Hesselo Gerardo delineata et juxta annotationes Doctiss. Dni. Don Andreae d’Almada S. Theologiae Publici Profesoris apud Coimbricenses emendatus, 1647 Biblioteca Nacional de España, Madrid

15. Nicolás Sanson d’Abbeville Les Estats de la Couronne de Castille, dans les parties plus septentrionales de l’Espagne: et la ou sont les Royaumes de Castille Vielle, Leon, Gallice, Asturies, Biscaie Sergn.rie Navarre &c. 1652 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

16. Carte particuliere des Costes de Guienne de Gascogne en France et de Guipuscoa en Espagne depuis la Riviére de Bourdeaux iusqu á Gataria, 1693 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

17. Carte des costes septentrionales d’Espagne depuis Fontarabie jusqu’a Bayonne en Gallice, 1700 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

18. Louis Brion de la Tour L’Espagne et le Portugal divisés para Gouvernemes généraux et provinces ecclésiastiques, 1766 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

Obren zerrenda / Listado de obras

Page 35: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

35

19. Mapa geógrafo (sic) del teatro de la guerra entre España y Francia que comprehende la Navarra Baja y parte de la Alta, la tierra de Labour, la Provincia de Bearne y Soule, 1793 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

20. Auguste-Henri Dufour; Giraldon-Bovinet; Jules Renouard España Mapas Generales, ca. 1833 Biblioteca Nacional de España, Madrid

21. Emmanuel comte de Las Cases Atlas Historique, Génealogique, Chronologique et Géographique, 1833 Biblioteca Nacional de España, Madrid

22. Basses Pyrenées, 1833 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

23. Auguste-Henri Dufour Navarra y Provincias Vascongadas con las nuevas divisiones, 1834 Biblioteca Nacional de España, Madrid

24. Carte des Provinces de Biscaye, d’Álava, Guipuscoa et de Navarre frontiéres Nord d’Espagne, 1835 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

25. Moritz Willkomm Versuch einer graphischen Darstellung der Boden und Vegetationsverhältnisse der Iberischen Halbinsel... der Steppenge biete, der Baum und strauchvegetation und der Culturgewächse... von Moritz Willkomm, s. f. Biblioteca Nacional de España, Madrid

26. J. G. Barbié du Bocage; A. Vuillemin; J. B. Charle; V. Levasseur; T. Duvotenay; H. Dufour; E. F. George Francia divisiones administrativas 1789. Geographie Universelle Atlas Illustré destiné à l’enseignement de la géographie élémentaire, 1846 Biblioteca Nacional de España, Madrid

27. Gaspar y Roig editores Mapa de España y Portugal, 1852 Biblioteca Nacional de España, Madrid

28. Louis-Lucien Bonaparte Carte des sept Provinces Basques, montrant la délimitation actuelle de l’euscara et sa division en dialectes, sous-dialectes et varietés, 1863 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

29. Muléon: gravée, le trait par Rovillard, la lettre par Arnoult, le figuré du terrain par Orgiaxxi les caux par Beaupré, 1865 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

30. Plano del puerto de Pasajes levantado en 1898 por la Comisión Hidrográfica á bordo del vapor de guerra Urania, 1901 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

31. Euskalerrico agerkai lurkindarra. Mapa geológico del País Vascongado. Carte geologique du Pais Basque, 1905 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

32. Bayonne: carte topographique de l’Estat-Major: carte géologique détaillée, 1905 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

33. Jesús Elosegi Irazusta Plano de la cueva de Urtiaga, 1947 Aranzadi Zientzia Elkartea, Donostia / San Sebastián

34. Guipúzcoa, Navarra, Logroño: mapa formado y publicado por la Comisión del Mapa geológico bajo la dirección de Manuel Fernández de Castro; para la topografía se han tenido presentes los datos del Instituto Geográfico, del Depósito Hidrográfico, de Coello, 1950 Fundación Sancho el Sabio Fundazioa, Vitoria-Gasteiz

35. Jesús Elosegi Irazusta Mapa de Aralar, ca. 1950 Aranzadi Zientzia Elkartea, Donostia / San Sebastián

36. Jesús Elosegi Irazusta Mapa de Aralar indicando alturas, ca. 1950 Aranzadi Zientzia Elkartea, Donostia / San Sebastián

37. Jesús Elosegi Irazusta Jose Miguel Barandiaranek Urtiagako haitzuloan egindako lan-prozesuaren argazkiekin osatutako lamina / Lámina con fotografías del proceso de trabajo de José Miguel Barandiaran en la cueva de Urtiaga, 1954 Aranzadi Zientzia Elkartea, Donostia / San Sebastián

38. Jesús Elosegi Irazusta Jose Miguel Barandiaranek Urtiagako haitzuloan egindako lan-prozesuaren argazkiekin osatutako lamina / Lámina con fotografías del proceso de trabajo de José Miguel Barandiaran en la cueva de Urtiaga, 1954 Aranzadi Zientzia Elkartea, Donostia / San Sebastián

39. Jesús Elosegi Irazusta Jose Miguel Barandiaranek Urtiagako haitzuloan egindako lan-prozesuaren argazkiekin osatutako lamina / Lámina con fotografías del proceso de trabajo de José Miguel Barandiaran en la cueva de Urtiaga,1954 Aranzadi Zientzia Elkartea, Donostia / San Sebastián

40. José Miguel Barandiaran Urtiagako haitzuloko materialen marrazkiekin osatutako laminak, 1954ko kanpaina / Láminas con dibujos de materiales de la cueva de Urtiaga de la campaña de 1954 Aranzadi Zientza Elkartea, Donostia / San Sebastián

41. José Miguel Barandiaran; Jesús Elosegi Irazusta Exploración de la cueva de Urtiaga, Separata de Munibe, nº 55, 1955 Aranzadi Zientzia Elkartea, Donostia / San Sebastián

42. Jesús Elosegi Irazusta 1954-1955ean Urtiagako haitzuloan egindako esplorazioari buruzko koadernoa / Cuaderno de notas sobre la exploración de la cueva de Urtiaga en 1954-1955 Aranzadi Zientzia Elkartea, Donostia / San Sebastián

43. Jesús Elosegi Irazusta 1955eko Urtiagako indusketa-kanpainarako material-zerrenda / Lista de materiales para la campaña de excavación de 1955 en Urtiaga, 1955 Aranzadi Zientzia Elkartea Donostia / San Sebastián

44. Jorge Oteiza Piedra movediza, 1956 Harria / Piedra Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Altzuza

45. Jorge Oteiza Retrato de un gudari armado llamado Odiseo, 1975-1979 Altzairu-xafla / Chapa de acero Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Altzuza

46. Jorge Oteiza Circulación en redondo con signos en el paisaje vasco / Orreaga, 1959 Altzairu-xafla / Chapa de acero Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Altzuza

Page 36: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

36

47. Jorge Oteiza Irten ezin, Navarra zazpirak-bat / Navarra como laberinto, 1972 Altzairu-xafla / Chapa de acero Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Altzuza

48. Eduardo Chillida Lurra G-186, 1990 Txamota-lurra / Tierra chamota Colección familia Chillida-Belzunce familiaren bilduma

49. Eduardo Chillida Lurra M-17, 1995 Txamota-lurra / Tierra chamota Colección familia Chillida-Belzunce familiaren bilduma

50. Eduardo Chillida Lurra M-24, 1996 Txamota-lurra / Tierra chamota Colección familia Chillida-Belzunce familiaren bilduma

51. Javier Alkain Paisaje trama, 2004 Tinta paper gainean / Tinta sobre papel Artistaren bilduma / Colección del artista

52. Javier Alkain Estructuras vegetales, 2009 Olioa oihal gainean / Óleo sobre tela Artistaren bilduma / Colección del artista

53. Javier Alkain Bahía, 2010 Tinta paper gainean / Tinta sobre papel Artistaren bilduma / Colección del artista

54. Javier Alkain Osario, 2010 Olioa oihal gainean / Óleo sobre tela Artistaren bilduma / Colección del artista

55. Javier Alkain Paisaje interno, 2014 Tinta paper gainean / Tinta sobre papel Artistaren bilduma / Colección del artista

56. Javier Alkain Paisaje interno, 2014 Grafitoa oihal gainean / Grafito sobre papel Artistaren bilduma / Colección del artista

57. Javier Alkain Paisaje interno, 2014 Pastela kartoi gainean / Pastel sobre cartón Artistaren bilduma / Colección del artista

58. Carlos Irijalba Bi83, 2014 Fluoritazko zundaketa geoteknikoa, bismuto-aleazioaren txertaketarekin / Sondeo geotécnico de fluorita con inserción de aleación de bismuto Artistaren bilduma / Colección del artista

59. Javier Alkain Paisaje interno, 2015 Tinta eta grafitoa paper gainean / Tinta y grafito sobre papel Artistaren bilduma / Colección del artista

60. Javier Alkain Paisaje interno, 2015 Klarion likidoa paper gainean / Tiza líquida sobre papel Artistaren bilduma / Colección del artista

61. Javier Alkain Luna, 2015 Klarion likidoa paper gainean / Tiza líquida sobre papel Artistaren bilduma / Colección del artista

62. Manuel Asín Ebro, 2016 Bideoa / Vídeo, 5’ Artistaren bilduma / Colección del artista

63. Manuel Asín Bidasoa, 2016 Bideoa / Vídeo, 5’ Artistaren bilduma / Colección del artista

64. Manuel Asín Aturri, 2016 Bideoa / Vídeo, 5’ Artistaren bilduma / Colección del artista

65. Alessandro Isastia Cartografía: Bidasoa, 2016 Tinta paper gainean / Tinta sobre papel Artistaren bilduma / Colección del artista

Page 37: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

37

Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa

Cuesta, 2431486 Altzuza T +34 948 332 074 

[email protected]

Presidentea / PresidenteRafael Moneo Vallés

Idazkaria / SecretarioFernando Pérez Gómez

Patroiak / PatronosJaione Apalategi BegiristainAna Herrera IsasiJosé Ángel Irigaray ImazXabier Morrás ZazpeFernando Redón HuiciMarisa Sáenz GuerraJuan Antonio Urbeltz NavarroBegoña Urrutia Juanicotena

Zuzendaritza / DirecciónGregorio Díaz Ereño

Zuzendariordetza / Subdirección Juan Pablo Huércanos

Kontserbazioa / ConservaciónElena Martín Martín

Dokumentazioa / DocumentaciónBorja González Riera

Didaktika / DidácticaAitziber Urtasun

Finantzak / FinanzasLaura Escudero

Jorge Oteiza Fundazio Museoa Nafarroako Gobernuak finantzatutako erakunde bat da /La Fundación Museo Jorge Oteiza es una institución financiada por el Gobierno de Navarra

Page 38: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

38

Bake-ituna / Tratado de paz

Ideiaren sortzailea / Concepción de la ideaSantiago Eraso

Komisarioa / ComisarioPedro G. Romero

Koordinazioa eta ekoizpena / Coordinación y producciónBNV producciones Donostia / San Sebastián 2016

Komunikazioa / Comunicación Donostia / San Sebastián 2016

1513

Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia / Desde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje

Antolatzailea / OrganizaFundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa Donostia / San Sebastián 2016

Komisarioa / ComisarioGillermo Zuaznabar Universitat Rovira i VirgiliArkitektura saila/ Departamento de arquitectura

Koordinazioa eta ekoizpena / Coordinación y producciónJuan Pablo HuércanosElena Martín MartínAmalur Gaztañaga

Didaktika / DidácticaAitziber Urtasun

Arotzeria / CarpinteríaAritzmendi

Asegurua / SeguroKutxabank

Garraioa eta muntaketa / Transporte y montajeCloister Services 2000, S.L.

Katalogoa / Catálogo

Argitaratzailea / EditaDonostia / San Sebastián 2016

Diseinua / DiseñoFiliep Tacq

Maketazioa / MaquetaciónJoaquín Gáñez

Koordinazio editoriala / Coordinación editorialMónica Carballas

Itzulpenak / TraduccionesIrene HurtadoNuria RodríguezNadine Janssen Maramara Taldearen Hizkuntza Zerbitzuak, SL

© Argitalpenarena / De la edición Donostia / San Sebastián 2016

© Testuena eta itzulpenena, egileek / De los textos y traducciones, sus autores

© Zabalaga-Leku, Jorge Oteiza, VEGAP, Donostia / San Sebastián, 2016

Inprimaketa / ImpresiónGanboa Centro Gráfico

Aleak/ Tirada500

ISBN 978-84-608-8520-7

Lege-gordailua / D.L.SS 665-2016

Antolatzaileen izenean, eskerrik asko honako erakunde eta partikular hauei, beren lankidetzagatik: / Los organizadores agradecen la colaboración de las siguientes entidades y particulares:

Aranzadi Zientzia ElkarteaMinisterio de Educación, Cultura y Deportes, Archivo General de SimancasAyuntamiento de EgüésChillida LekuBiblioteca Nacional de EspañaFundación Sancho el Sabio FundazioaFundación Caja NavarraGeoEuskadiInfraestructura de Datos Espaciales de EuskadiIDENA Infraestructura de Datos Espaciales de NavarraInstituto Geográfico NacionalNafarroako MuseoaPIGMA, Plataforma de Información Geográfica mutualizada de AquitaniaJuantxo AgirreMiguel Ángel CastilloIgnacio ChillidaJosé Ramón Díaz de DuranaNúria Faraig FerrandoMa Carmen García CalatayudCristina GuillénAmalia Jiménez MoralesMercedes JoverJosé Ángel LemaEduardo MarchenaJosé Antonio MunitaAnais RodríguezJulia Rodríguez de DiegoPatxi RoldánFrancisco Rojas SerranoAna SantosEstela SolanaJesús Manuel ZubiagaKarmele RekondoNatxo Vizkay

#BakeItuna#TratadoDePaz

www.bakeituna.dss2016.eu www.tratadodepaz.dss2016.eu

Page 39: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de
Page 40: Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaia Desde las Paces de

Babesle-orokorra / Patrocinador general DSS2016.EU

Antolatzaileak / Organizan Laguntzaileak / Colaboran

1513

Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Altzuza2016 / 5 / 26 – 2016 / 9 / 18

Urtubiako Bakeetatik. Geografia eta paisaiaDesde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje

Depuis la Trêve d’Urtubie. Géographie et paysageFrom the Peace of Urtubia. Geography and Landscape

1513