Usos i representacions socials de les llengües a les … · Revista de Sociolingüística 3 Sociolingüística catalana. Estiu 2002 3.1 Hipòtesis ... de 95,5%; que és l’habitual

Noves SL. Revista de Sociolingüística 1http://www.gencat.cat/llengua/novesSociolingüística catalana. Estiu 2002

Usos i representacions socials de les llengües a les Illes Balears

per Ernest Querol

Resum

En aquest article presentem les dades que hem obtingut el mes d'octubre de l'any 2001 enuna recerca sobre una mostra representativa d’alumnes de quart d'ESO de les Illes Balears.Hi trobareu des de la descripció de l'ús del català, passant per l'explicació (el comportamentde les principals variables que l'afavoreixen) i fins i tot podreu llegir les prospeccions queaquestes dades ens permeten fer atesa la validesa del model ja confirmada amb lacomparació de les dades obtingudes els anys 1993 i 2000 a Catalunya, el 1998 al PaísValencià i actualment a Andorra.

Sumari

1. Introducció2. Objectius3. El nou marc teòric4. Metodologia5. Resultats

5.1 Descriptius5.2 Explicatius5.3 Predictius

6. Conclusions7. Bibliografia

1. Introducció

Una de les principals finalitats de les recerques en ciències socials és arribar a la predicció.En el model que nosaltres hem dissenyat hi arribem, però abans presentarem la descripciódels usos de les llengües, l'explicació d'aquests usos i, finalment, la predicció dels usosfuturs que comentem.

2. Objectius

Respecte al nivell de la descripció, volem conèixer els usos de les llengües dels estudiants dequart d'ESO. Pel que fa a l'explicació, ens interessa saber quines són les principals variablesque afavoreixen l'ús del català. I respecte a la predicció, coneixerem quines són lesperspectives d'ús que marca el nostre model teòric i metodològic. Al capdavall, doncs,pretenem poder corroborar una altra vegada aquest nou model, cosa que ja vam aconseguira Catalunya, el 1993 i el 2000, al País Valencià el 1998 i, com dèiem, ara estem provant aAndorra.1

1 Trobareu els resultats complets sobre el País Valencià a Querol (2000a), d'altres de parcials a Querol(2000b i 2000c). Sobre Catalunya, podreu llegir els resultats més complets a (Querol 2001c) i d'altres deparcials a Querol (2001a i 2001b). Una primera comparació entre Catalunya, les Illes Balears i el PaísValencià s'ha presentat a Querol (2002).

http://cultura.gencat.net/llengcat/noves

http://cultura.gencat.es/llengcat/noves/recerques/querol1_2.htm


3. El nou marc teòric

Per a obtenir aquesta mena de dades explicatives i predictives ens ha calgut bastir un noumodel teòric perquè els resultats que proporcionava la utilització del concepte d'actitudlingüística no eren estadísticament significatius (Wicker 1969). Hem presentat aquesta novaproposta en llocs molt diversos, inclosa aquesta mateixa revista (Querol 2001a)2.

En la figura número 1 resumirem el nostre model teòric per a estudiar els usos de lesllengües (variable dependent). Les següents variables independents seran:- les representacions socials de les llengües3,-les representacions socials dels grups de referència4 i-les representacions socials de les xarxes socials5.

Figura 1. Relacions entre les variables independents i la variable dependent (l’ús deles llengües)

DEPENDENT (L’ÚS DE LES LLENGÜES)

Font: Elaboració pròpia.

Totes les variables independents es relacionen entre elles i també amb la variabledependent, és a dir, es retroalimenten. Les hipòtesis que vam plantejar des del primermoment se centraven en les relacions entre totes elles. Vegem-les en l'epígraf següent.

2 Per a d'altres aproximacions al model podeu consultar Querol (1997), que se centra en la teoria de lescatàstrofes, Querol (1999b), que a més es planteja la inversió dels processos de substitució lingüística, i,finalment, Querol (2001b) on es relaciona el model amb les dades obtingudes el 1993 i el 2000 aCatalunya.3 Jodelet (1989:36) defineix representació social: “És una forma de coneixement socialment elaborat icompartit que té una visió pràctica i que concorre en la construcció d’una realitat comuna a un conjuntsocial”.4 Merton i Kitt (1950) el caracteritzen com segueix: “Apunta a sistematitzar els determinants i lesconseqüències dels processos d'avaluació i d'autoavaluació en els quals l'individu assumeix els valors oles normes d'altres individus i grups com un marc de referència”.5 La xarxa social és el conjunt de persones que comparteixen una de les seves llengües i que teneninteraccions lingüístiques entre elles.

REPRESENTA-CIÓ DE LESLLENGÜES

R. GRUP DEREFERÈNCIA

R. XARXASOCIAL

ÚSDE LES

LLENGÜES



3.1 Hipòtesis

3.1.1 Hipòtesi generalEls tipus de comportaments lingüístics6 són el resultat de la interacció d’un conjunt derepresentacions socials que es fa el subjecte. Hi té particular importància la interacció entreles tres següents:

-la representació de cadascuna de les llengües en presència-la representació de la xarxa interpersonal de comunicació-la representació del grup social de referència

3.1.2 Subhipòtesis

Sobre la representació de les llengües i la xarxa social

Subhipòtesi 1a: Existeix una correlació positiva entre la representació de les llengües encontacte i la xarxa social individual: com més compacta serà la xarxa social en català (és adir, més possibilitats de contacte amb els catalanoparlants)7 la representació en aquestallengua serà més elevada.

Subhipòtesi 2a: La representació de les llengües (i per tant les xarxes socials) estarancorrelacionades amb l’ús d’aquests idiomes en contacte.

Subhipòtesi 3a: La representació de la llengua catalana percebuda pels catalanoparlantsserà globalment major que la que perceben els castellanoparlants respecte a la llenguacatalana.

3.1.2.2 El grup social de referència

Subhipòtesi 4a: La interacció entre la xarxa social i les representacions de les llengüesestarà condicionada pel grup social de referència. És a dir, aquest marcarà la percepció delsgrups lingüístics. Es produirà, doncs, un desig de convergència o de divergència respecte alpropi grup. La voluntat de distinció dels castellanoparlants, en relació al seu grup, serà lanecessitat d’integració en la xarxa social dels catalanoparlants.

4. Metodologia

L'instrument de recerca que hem fet servir ha estat l’enquesta, principalment perquè volíemcomparar els resultats a què s'arribava amb el concepte d'actitud lingüística i aquests sempreeren quantitatius.

6 Considerem que les possibilitats generals de comportaments lingüístics en la situació de relacióinterlingüística més simple (la de contacte entre dues llengües, tot i que en altres treballs hem comentatla conveniència de tenir sempre present la tríada per a una anàlisi més acurada) són:-monolingüisme en L1-bilingüisme +L1 que L2-bilingüisme L1 / L2-bilingüisme +L2 que L1-monolingüisme L2Tanmateix, en la part empírica no tindrem en compte la possibilitat que situa ambdues llengües en un úsequivalent, atès que els diferents àmbits tenen una significació social diferent. Sí que consideremaquesta possibilitat teòricament com proposa René Thom.7 Els termes castellanoparlant i catalanoparlant fan referència a l’ús que els alumnes declaren que fan deles llengües.



4.1 Delimitació de la mostra

4.1.1 Base de la mostraLa base de la mostra són els alumnes de quart d’ESO de les Illes Balears, tant de centrespúblics com privats.

4.1.1.1 La selecció del nivellEl punt de partida de la nostra investigació empírica ja centrava el camp d’anàlisi enl’educació secundària, que era l’àmbit del nostre treball com a ensenyants, amb la finalitat depoder formular diferents propostes didàctiques per a unes altres recerques. Es va decidir quela població a analitzar fossin alumnes de quart d’ESO. Les raons foren diverses. Però,sobretot, va influir que aquesta és l’edat de finalització de l’educació secundària obligatòria i,per tant, tots els alumnes escolaritzats arriben en aquest nivell. Aquesta característica decruïlla, de pas preceptiu, li confereix uns trets especials, atès que les prospeccionsdidàctiques per a les diferents possibilitats a prendre per l’alumne han de partir d’aquestpunt. Bé per continuar amb el Batxillerat, per estudiar Cicles Formatius o bé per incorporar-se al món del treball. En aquest darrer cas, també hi pot haver alguna possibilitat de cursosde perfeccionament o, si més no, servirà per poder extreure dades sociolingüístiquesd’interès per a l’anàlisi de les futures predisposicions i usos de les diferents llengües. Unaaltra raó per triar el darrer curs fou que, atesa la complexitat del qüestionari, era preferibleuna edat més madura.

4.1.1.2 Interval de confiança de la mostraL’interval de confiança que hem triat per moure’ns dins la mostra és de dues sigmes, és a dirde 95,5%; que és l’habitual amb què es treballa, i indica que els valors de l’univers han detrobar-se en aquest espai quantitatiu format per la mitjana, el percentatge obtingut ±2 (méso menys el 2%). Aquest error mostral no representa res més que l’error estadístic màximde la mostra, i a més genèric, perquè és vàlid per al conjunt de totes les distintes mostres dela mateixa grandària que es puguin prendre de la mateixa població.

4.1.1.3 La unitat de la mostraCom ja hem avançat, són els alumnes de quat d’ESO de totes les Illes Balears, tant decentres públics com privats. A partir de la població escolaritzada el curs 2001-2002 de quartd’ESO, de totes les Illes Balears, vam establir quina havia d’ésser la població perquè elmostreig fos representatiu.

4.1.1.4 Disseny de la mostra

La població triada com a objecte d’estudi són, doncs, els estudiants de 4t curs d’ESO delscentres de les Illes Balears. Per tal de garantir una major representativitat de la mostrarespecte a la població, s'han delimitat diferents estrats a controlar, d’acord amb un conjuntde variables considerades fonamentals per a la nostra recerca. Són les següents:

1. Divisió territorial: les Illes 2. Tipologies d’aglomeració poblacional:

-nuclis de població superiors a 30.000 habitants a Mallorca i Eivissa i 20.000 aMenorca;

-inferiors als 30.000 habitants a Mallorca i Eivissa i 20.000 a Menorca. 3. Tipologia del centre pel que fa a la seva titularitat: púbica / privada.

4. Tipologia del centre de secundària segons l’idioma utilitzat: -ensenyament més en català; -ensenyament més en castellà.

Atès que s'ha considerat com a unitat d’estudi el “grup-classe”, s’ha optat per prendre unaestratègia de tipus mixt en el disseny de la mostra. Específicament ha tingut dues etapesdiferenciades:

Primera etapa. A partir de les dades facilitades per la Conselleria d’Educació i Cultura delGovern de les Illes Balears, s’ha estimat que la població total d’estudiants de 4t curs d’ESO a



centres d’ensenyament de les Illes Balears era de 3.897 estudiants a la privada i de 4.939estudiants a la pública (curs 2000-2001).

De l’aplicació d’aquests criteris s’obté que la grandària mínima mostral ha de ser de 384estudiants enquestats. Una vegada calculat el nombre mínim d’estudiants que s’hand’enquestar, partint d’una hipòtesi de 22 estudiants per grup-classe, es determina que elnombre total de grups-classe per passar-los l’enquesta (conglomerats, cluster sampling) esfixa en 18 grups mostrals, que es repartiran segons la situació geogràfica tal com ens mostrael quadre següent.

Hem observat que l'1.047% de la població cursa 4t d'ESO. I que el percentatge d'estudiantsque enquestem és del 4,47%.

Segona etapa. En aquesta segona etapa, es prenen les decisions relatives a la distribuciód’aquests 18 grups en base als estrats. Per tal de fer això, s’obté i s’analitza informacióreferent a les variables a controlar.

En la taula 1 presentem quina és la mostra resultant de l'aplicació dels criteris que acabemd'exposar i quantes enquestes hem obtingut en cada centre.

Taula 1. Mostra obtinguda segons tots els estrats

COL·LEGISPRIVATS

Illa ipoblació

Tipusd'aglo-meració

Titularitatdel centre

Orientaciólingüística

Estratsocial

Nombred'en-

questes

%respec-

te altotal

Lluís Vives Mallorca

Palma

Palma

centre

Privada noconcertada

Catalana Alt 26 5,8%

Pius XII Mallorca

Palma

Palma

centre

Privadaconcertada

Castellana Mitjà 28 6,3%

La Salle Mallorca

Palma

Palma

Perifèria

Privadaconcertada

Castellana Mitjàalt

31 7%

Sant Vicençde Paül (2)

Mallorca

Palma

Palma

Perifèria

Privadaconcertada

Castellana Mitjàbaix

25 5,6%

St. Francescd'Asís

Mallorca

Manacor

Urbà

Interior

Privadaconcertada

Castellana Mitjà 24 5,4 %

Nostra Se-nyora de laConsolació

Mallorca

Alcúdia

rural

litoral

Privadaconcertada

Castellana Mitjàbaix

28 6,3%

Cor de Maria Menorca

Maó

Urbà Privadaconcertada

Castellana Mitjàalt

24 5,4%



Taula 1. Mostra obtinguda segons tots els estrats (cont.)

INSTITUTSPÚBLICS

Illa ipoblació

Tipusd'aglo-meració

Titulari-tat delcentre

Orien-taciólingüís-tica

Estratsocial

Totalenques-

tes

%respecte

a lamostra

Biel Martí Menorca

Ferreries

Rural Pública Catalana Mitjà 15 3,4%

Sa Colomina Eivissa

Eivissa

Urbà Pública Castellana Mitjà 28 6,3%

Joan Alcover Mallorca

Palma

Palma

Centre

Pública Equili-brada Alt 21 4,7%

Francesc deBorja

Mallorca

Palma

PalmaPerifèria

Pública Castellana Baix 20 4,5%

Ramon Llull Mallorca

Palma

PalmaCentre

Pública Castellana Mitjàalt

28 6,3%

Arxiduc Lluís Mallorca

Palma

PalmaCentre

Pública Castellana Mitjà 22 4,9%

JosepSureda iBlanes

Mallorca

Palma

PalmaPerifèria

Pública Equilibrada Mitjàbaix

23 5,2%

Capdepera Mallorca

Capde-pera

Rural

Litoral

Pública Equilibrada Mitjà 35 7,9%

GuillemColom

Mallorca

Sóller

RuralInterior

Pública Equilibrada Mitjà 25 5,6%

Llucmajor Mallorca

Llucma-jor

Urbà Pública Catalana Mitjà 25 5,6%

Pel que fa al tractament estadístic, el realitzem a partir del paquet habitual en la investigacióen ciències socials, l'Statistical Package of Social Science (SPSS) en la seva versió 8.0(programari registrat). Apliquem als resultats del treball de camp les anàlisis de freqüències ipercentatges de cada variable (anàlisi univariable), el creuament de dues variables (anàlisi



bivariable) i l’anàlisi multivariable: anàlisi discriminant i de regressió múltiple. També femservir un nou mètode de tècniques d'inducció per grafs, SIPINA: Sistema Interactiu per alsProcessos d'Interrogació No-Arborescent, que comentarem a l'apartat 5.2.2.

Dividirem l'exposició dels resultats que hem obtingut atenent a la seva finalitat: descriptiva,explicativa o predictiva.

5. Resultats

5.1 Resultats descriptius

El coeficient de fiabilitat de l'enquesta va des de .9282 de l'escala sobre la identitat fins a.9808 de l'escala sobre les representacions socials de les llengües.

Respecte a les llengües apreses, la primera llengua dels alumnes és el castellà en el56,7% dels casos, el català en el 39,5%. Hem de tenir present, però, que hi ha el 0,9%d’alumnes que no hem pogut classificar perquè no havien complimentat bé l’enquesta. Pelque fa a la segona llengua apresa és el català en el 50,9% dels casos i el castellà en el40,8%. Han après una altra llengua diferent el 8,3%. La primera llengua dels pares (nomésels barons) és el català en el 37,5%, un percentatge 2 punts més baix que en els alumnes. Elcastellà ho és en el 55,5% dels pares. N’han après una altra el 7%. Pel que fa a les mares,els percentatges són més alts que en els pares respecte a l’aprenentatge del català: 38,8%.Tanmateix, la majoria, un 52,6% ha après el castellà com a primera llengua. Han après unaaltra llengua el 8,6% de les mares. Respecte a la segona llengua apresa, ens adonem quenomés adquireixen el català un 38,3% de pares i un 39,2% de mares. I no n’aprenen capaltra que la primera un 12,2% de pares i un 17,9% de mares.

La transmissió lingüística intergeneracional

Les dades generals respecte a la llengua que han parlat els pares als alumnes enquestats ensmostren que quan els dos progenitors són catalanoparlants només han transmès el castellàen tres casos, que representen un 2,4%, mentre que el 97,6% han transmès el català. Sitots dos són castellanoparlants, el 4,2% han parlat en català a la seva descendència. Així, el95,2% ha transmès el castellà. I un 0,5% (un cas) ha transmès una altra llengua diferent.



Taula 2. Primera llengua apresa per l’alumne-Llengua dels pares

Llengua dels paresCatalà Català-

castellàCastellà-català

Castellà Total

Català Recompte

% deprimerallenguaapresa

% dellengua delspares

% del total

120

72,7%

97,6%

30,7%

16

9,7%

45,7%

4,1%

21

12,7%

47,7%

5,4%

8

4,8%

4,2%

2,0%

165

100,0%

42,2%

42,2%Castellà Recompte



% del total

3

1,3%

2,4%

,8%

19

8,4%

54,3%

4,9%

23

10,2%

52,3%

5,9%

180

80,0%

95,2%

46,0%

225

100,0%

57,5%

57,5%

Primerallenguaapresa

Una altra Recompte



% del total

1

100,0%

,5%

,3%

1

100,0%

,3%

,3%Total Recompte



% del total

123

31,5%

100,0%

31,5%

35

9,0%

100,0%

9,0%

44

11,3%

100,0%

11,3%

189

48,3%

100,0%

48,3%

391

100,0%

100,0%

100,0%

Pel que fa als matrimonis lingüísticament mixtos, transmeten les llengües de maneraprou semblant: el pare catalanoparlant i la mare castellanoparlant transmeten el català en el45,7% dels casos, i el 54,3%, el castellà. Quan el pare és castellanoparlant i la marecatalanoparlant, el 47,7% transmeten el català, mentre que el 52,3%, el castellà. Per tant,la tendència és a transmetre més el castellà.



Les dades globals de la transmissió lingüística intergeneracional, com podem extreure delquadre 2, són: el 57,5% transmet el castellà, mentre que el català el transmet el 42,2%.Així, podem concloure que la tendència a l’hora de transmetre la llengua és cap alcastellà, i ho observem tant si els dos progenitors tenen la mateixa llengua com si cadascunen parla una de diferent.

Respecte a la llengua que trien els alumnes per respondre l'enquesta és el castellà en un62,4% i el català un 31,5%; el 6% restant trien ambudes llengües (una llengua a cada part).

5.2 Resultats explicatius

5.2.1 Correlacions, anàlisi discriminant i anàlisi de regressió múltipleEn l'epígraf dels objectius hem vist que la investigació pretenia tornar a delimitar lesprincipals variables que afavorien l’ús de les llengües i, seguint el model teòric proposat,s'han obtingut els resultats següents:

Taula 3. Resum de les dades explicatives

ILLES BALEARS 2001Mostra

Nombre d’enquestes:

Representativa de 4t d'ESO detotes les Illes Balears

447

Fiabilitat de les escales del’enquesta: Fins a 0,9808

Principals correlacions ambl’ús del català:

-representació del castellà -.826-representació del català .817-xarxa social en català .801-xarxa social en castellà -.757

Principals variables de lafunció de l’anàlisidiscriminant respecte a l’ús:

Casos ben classificats ambl’anàlisi discriminant:

-representació del castellà-representació del català-xarxa social en català-xarxa social en castellà

60%

Principals variablespredictores de l’ús del catalàsegons l’anàlisi deregressió múltiple:

-representació del castellà-xarxa social en català-xarxa social en castellà-grup de referència

Començarem a comentar les principals correlacions entre les variables que proposa el nostremodel i l'ús de la llengua catalana:

-La representació del castellà (la imatge que els parlants se'n fan) és el factor principal quecorrelaciona amb l'ús del català (-.826).-La representació del català covaria amb l'ús d'aquesta mateixa llengua en .817.



-La xarxa social en català (és a dir, el conjunt de persones amb què el parlant es relacionahabitualment) està relacionada amb l'ús de la llengua catalana en .801. -La xarxa social en castellà s'associa molt menys a l'ús de la llengua catalana: .-757.

-Els resultats sobre les variables que influeixen l'ús del català són força semblantsindependement de l'anàlisi que s'hagi utilitzat. Vegem-ho en el quadre següent:

Taula 4. Principals variables predictores segons el tipus d’anàlisi

CORRELACIONS DEPEARSON

L'ANÀLISI DE REGRESSIÓ L'ANÀLISI DISCRIMINANT

-Representació del castellà -Representació del castellà -Representació del castellà-representació del català -Xarxa social en català -representació del català-Xarxa social en català -Xarxa social en castellà -Xarxa social en català

-Xarxa social en castellà -Grup de referència -Xarxa social en castellà

Observem, doncs, que la variable que sempre ocupa el primer lloc és la representació delcastellà, seguida de la representació del català, encara que en l'anàlisi de regressió noapareix. La xarxa social en català ocupa el segon lloc en aquesta darrera anàlisi i el tercer enles altres dues. La xarxa social en l'altra llengua, en castellà, també apareix en les trestècniques: ocupa el tercer lloc en l'anàlisi de regressió i el quart en les altres dues.Finalment, només apareix el grup de referència en l'anàlisi de regressió, aquesta variabletambé formava part del nostre model, l'esquema del qual hem presentat en la figura 1.

5.2.2 Les tècniques d'inducció per grafs (SIPINA)A més de les anàlisis de dades de les anomenades explicatives, com les que acabem decomentar (les correlacions, les anàlisis discriminants i de regressió múltiple) hem afegit unaaltra tècnica, proposada per Rakotomalala (1997 i 2000), perquè ens serà de molta utilitatatès que permet explicar una variable qualitativa a través de variables explicatives, ellesmateixes qualitatives discretitzades. Ens referim al coneixement per grafs d'inducció, que ésun mètode que consisteix a construir una funció de predicció sota la forma de graf i d'arbrede decisió, i permet explicar o preveure el valor pres per una variable particular anomenadaendògena, en funció d'una sèrie de variables anomenades exògenes. En aquesta mateixarevista (Querol, 2001a) hem comentat les característiques d'aquesta tècnica.

Caracteritzem els quatre grups lingüístics que hem establert:

-exclusius catalanoparlants (ECAT);-més catalanoparlants (+CAT);-més castellanoparlants (+CAST);-exclusius castellanoparlants (ECAS);

amb alguna de les variables que hem introduït en la recerca:

Represent = RepresentacióTransmissió L.= Llengua que li han transmès els paresIdent. = IdentitatMot. ins. cat. = Motivacions instrumentals respecte al catalàMot int. = Motivacions integrativesXar = Xarxa socialPor = Por a ésser assimilatBil / U = Bilingüe / UnilingüeCat. , Ct. = CatalàCast., Cas. = CastellàEur = Europea

De fet, és un procediment semblant al de l'anàlisi discriminant. En primer lloc, vegem en lafigura 2 els resultats globals que ens proporciona aquesta nova tècnica.



Aquest quadre ens mostra quins són els segments que permeten identificar millor cada grup.El primer del quals és la representació del castellà. Els dos segons factors que divideixen elsdos grups precedents són, d’una banda, la transmissió de la llengua, és a dir, si els pareshan parlat o no en català a l’estudiant, de l’altra la representació del català. Observemnovament que la representació és la variable que més discrimina els grups, que és el quehavíem proposat en les hipòtesis.

Els tercers factors que van dividint aquests subgrups són: la identitat castellana, la identitateuropea i en dues ocasions més la transmissió de la llengua. En el quart esglaó intervenenles motivacions instrumentals en català, la xarxa social en castellà, la xarxa social en català,la representació que es fan del castellà i la por d’ésser assimilats pels castellans. En el cinquènivell trobem les motivacions instrumentals en castellà i la identitat castellana. Si filemencara més prim en el grup dels que parlen català veiem que intervenen encara la identitatamb la llengua (tria en una escala en la qual els dos pols eren: llengua catalana /llenguacastellana), identitat bilingüe/unilingüe. I, finalment, la por d’ésser assimilat pelscastellanoparlants i les motivacions integratives en castellà.

Per tant, observem que de les variables de les hipòtesis (excepció feta del grup dereferència, perquè no era una variable numèrica) tant la representació de les llengües comles xarxes socials ocupen sempre un esglaó igual o inferior al quart. És a dir, hem trobat unanova via de confirmació de la nostra proposta a través dels grafs d'inducció. Aquesta novatècnica de coneixement ens permet perfilar les característiques de cada grup. Vegem-ho enel quadre 6. En aquest quadre es mostren quins són els segments que millor permetenidentificar cada grup. D’entre els possibles segments, es comenten els que, amb un nombresuficient d’efectius, permeten aïllar millor al col·lectiu que es vol descriure (apareixienmarcats en la figura 2). El nombre d’estudiants que entren en l’anàlisi és de 357, elspercentatges que es mostren es refereixen a cadascun dels grups i les escales que s’utilitzensón totes de l’1 al 10.

Taula 5. Descripció dels 4 grups lingüístics segons els grafs d’inducció

Catalanoparlantsexclusius

Alumnes amb:-Una representació del castellà inferior a 5,95-Algun progenitor catalanoparlant-Una identitat castellana inferior a 2,5-Motivacions instrumentals en català superiors a 6,25

Méscatalanoparlants

Alumnes amb:-Una representació del castellà inferior a 5,95-Algun progenitor catalanoparlant-Una identitat castellana superior a 2,5-Una xarxa castellana inferior a 6,9-Motivacions instrumentals del castellà superiors a 6,75

Méscastellanoparlants

Alumnes amb:-Una representació del castellà superior a 5,95-Una representació del català superior a 4,35-Els dos progenitors castellanoparlants o amb el pare castellanoparlanti la mare catalanoparlant

Castellanoparlantsexclusius

Alumnes amb:-Una representació del castellà superior a 5,95-Una representació del català inferior a 4,35-Els dos progenitors castellanoparlants o amb el pare castellanoparlanti la mare catalanoparlant-Una por a ésser assimilat pels castellanoparlants inferior a 1,5

En definitiva, si comparem aquests resultats amb les nostres hipòtesis, ens adonarem quefins i tot la gradació d'ordre que havíem establert coincideix amb la que ens proporcionen elsgrafs d'inducció. Vegem-ho detingudament: a banda de la llengua que parlen els pares als



alumnes, que ja no havíem previst per la seua obvietat, la variable "representació" és la quemés ens ajuda a establir els grups. Així, el grup dels “catalanoparlants exclusius" i el de “méscatalanoparlants" són determinats per la baixa representació del castellà. Pel que fa als dosgrups que parlen més castellà, la representació també és el factor que millor els distingeixdels grups catalanoparlants. La segona variable per als catalanoparlants és tenir algunprogenitor catalanoparlant, mentre que per als dos grups de castellanoparlants és el nivell derepresentació del català el que els diferencia entre ells; els progenitors seran la terceravariable que els distingirà del bloc de catalanoparlants.

Com veiem, doncs, la importància de la variable representació és patent i, justament,aquesta era la variable que apareixia en totes les nostres subhipòtesis. L'altra variable queapareixia en la primera subhipòtesi era la xarxa social que, ara, en la descripció dels grupslingüístics segons els grafs d'inducció, és la quarta que delimita el grup d'alumnes méscatalanoparlants.Per altra banda, variables que no havíem volgut que formessin part de les hipòtesis, encaraque sí del qüestionari, eren les que feien referència al concepte d'"identitat"; en aquestaanàlisi veiem que sí que és un factor que diferencia els dos grups més catalanoparlants en untercer nivell. Per últim, l’altra variable que acota el grup dels castellanoparlants exclusius entercer lloc és la por a ésser assimilats.

5.3 Predictius

5.3.1 Les previsions de pertinença a un grup lingüísticEl model que hem exposat ens permet predir el grup al qual pertany un alumne sense tenirles informacions que ens han dut a fer aquesta classificació. Amb l’anàlisi discriminantaconseguirem classificar i assignar un alumne a un dels grups lingüístics. El nivell d’encertsque obtindrem ens donarà la mesura de la interacció entre les variables que intervindran enles funcions. Si en l’anàlisi discriminant no eliminem el grup en què l’estudiant s’haautocategoritzat, és a dir el grup al qual pertany, el percentatge d’estudiants que el nostremodel classifica correctament és del 70,1%. Ara bé, hem considerat que aquesta variable eramassa acostada a la classificació que estem establint i per aquesta raó l’hem eliminadad’aquesta anàlisi. Així, les dades que presentem a continuació no consideren el grupautocategoritzat.

Gràfic 1. Nivell d’encert del model (60,1%)



Amb la intervenció de la representació del castellà i de la xarxa catalana, la nostra propostateòrica és capaç d’agrupar correctament el 60,1% dels casos classificats. Si anem al detall del’agrupació, observem que del primer grup (el que només parla català) la nostra propostateòrica de variables ha predit correctament el 69,2% dels casos, del segon (el que parla méscatalà), ha tingut el 52,5% d’encerts, del tercer (el que parla més castellà) n’ha agrupatcorrectament el 60,9%. Finalment, del quart grup (el que només parla castellà) ha tingut un66,7% d’encerts.

Veiem, doncs, que les prediccions més altes s’aconsegueixen en els dos grups extrems i lesmés baixes, en els intermedis. Si analitzem els encerts d’aquests dos grups extrems ensadonarem que en ambdós casos no es comet cap error de classificar cap alumne en els altresdos grups que no són contigus. Per tant, la nostra proposta perfila bé els grups i noméscomet errors de tall fi.

En els dos grups centrals trobem un altre paral·lelisme semblant: en cap cas s’assigna elgrup errat a l’extrem de l’altra llengua, és a dir, si s’està classificant alumnes que parlen méscatalà, no es comet cap error en agrupar-los en els que només parlen en castellà. O bé al’inrevés: si s’està classificant alumnes que parlen més castellà, mai no se’ls assigna el grupdels que només parlen català.

El grup més ben perfilat és el dels alumnes que parlen només català, que és assignatcorrectament en el 69,2% dels casos. Els errors dels agrupats en els que parlen més catalàés del 30,8%. El segon grup classificat més correctament és el dels que parlen noméscastellà (66,7% d’encerts). En aquest cas, el nombre d’alumnes classificat en el grup contigudisminueix: un 29,6% d’errors. En aquest cas s’assigna un estudiant (3,7%) al grup dels méscatalanoparlants.

Concloem, doncs, que el percentatge d’encerts és molt considerable i que els errors que escomenten són quasi sempre amb grups contigus, només en un cas amb el “salt” d’un grup .

5.2.3 Les previsions d'evolució dels grups lingüísticsAmb les dades de què disposem, el nostre model pot pronosticar l'evolució dels grupslingüístics comparant el grup lingüístic de pertinença i el de referència. Ja hem confirmatl'encert d'aquesta previsió amb la confrontació de les dades aconseguides a Catalunya el1993 (quan vam donar les pautes de l'evolució futura) i les de l’any 2000. Vegem l'actualprevisió en el gràfic 2.



Gràfic 2. Relació entre el grup de pertinença i el de referència

A: Coincidència entre el grup de pertinença i el grup desitjatB: El grup desitjat és més "castellà" que el de pertinençaC: El grup desitjat és més "català" que el de pertinença

-Prospecció de l’augment del grup de catalanoparlants

Aquesta prospecció de l’augment del grup de catalanoparlants relacionant el grup depertinença i el grup desitjat (de referència) ens mostra que el percentatge de parlants podràvariar un 0,7%, si restem els que canviaran cap al castellà dels que ho faran cap al català.

6. Conclusions

La nostra recerca per a conèixer la situació de l’ús del català a les Illes Balears i les variablesque l’influeixen ha tornat a comprovar (després d’haver-ho fet a Catalunya i al País Valencià)que obtenim conclusions que considerem extensibles a altres contextos i llengües. En primerlloc, que l’ús de la llengua està lligat a factors diferents: d’una banda, com acabem de veure,a les Illes Balears la variable que més correlaciona amb l’ús és la representació de la llenguacastellana, a Catalunya ho era la representació de la llengua catalana, mentre que al PaísValencià ho era la xarxa social en català. La taula 6 ens mostra un resum dels resultatsd'aquestes tres recerques seguint la mateixa estructura que hem vist en la taula 3.8

8 En aquest quadre, per raons d'espai, només presentem els resultats que vam obtenir en la recerca dutaa terme a Catalunya l'any 1993. Per a consultar les dades de l'any 2000 podeu llegir en aquesta mateixarevista l'article comparatiu que hi vam presentar (Querol 2001a).



Taula 6. Comparació entre els principals resultats obtinguts a Catalunya, el PaísValencià i les Illes Balears

CATALUNYA 1993 PAÍS VALENCIÀ 1998 BALEARS 2001Representativa de 2n de BUP

de tot Catalunya432

Representativa de 4t d’ESO detot el País Valencià

452

Representativa de 4t d'ESO detotes les Illes Balears447

0,9751 (121), 0,9770 (112),0,9613 (84), 0,9653 (82)

0,9762 (123), 0,9495 (15),0,9642 (44) , 0,9352 (49)

Fins a 0,9808

- representació del castellà .-846-representació del català .824-xarxa social en català .783-xarxa social en castellà .-536

- xarxa social en valencià.796

-representació del castellà .-768

-representació del valencià .713-xarxa social en castellà

.710

-representació del castellà -.826-representació del català .817-xarxa social en català .801-xarxa social en castellà -.757

-representació del castellà-xarxa social en català-xarxa social en castellà-representació del català 77,4%

-xarxa social en valencià-xarxa social en castellà-grup de pertinença

64,4%

-representació del castellà-representació del català-xarxa social en català-xarxa social en castellà60%

-representació del castellà-xarxa social en català-xarxa social en castellà-representació del català-grup de referència

-xarxa social en valencià-xarxa social en castellà-representació del castellà

-representació del castellà-xarxa social en català-xarxa social en castellà-grup de referència

Ens podem preguntar què impliquen aquests resultats:

1. Si l’ús de la llengua va lligat a la xarxa social i aquesta va minvant progressivament en latransmissió generacional, el nombre de parlants anirà també reduint-se.

2. Si l’ús de la llengua correlaciona principalment amb la representació d’aquesta, i no estàtan lligada a la xarxa social, en la mesura que la representació sigui elevada, augmentarà elnombre de nous parlants. O bé com en el cas de les Balears, si disminueix la representaciódel castellà, que és correlativa a la del català, augmentarà l’ús del català.

Les conseqüències d’aquests resultats són clares: per invertir un procés de substituciólingüística caldrà tractar:

1. Que la variable que més correlacioni amb l’ús sigui la representació social;2. Que la transmissió generacional no sigui negativa per a la llengua en retrocés o en perill de retrocés.

No entrarem a considerar les mesures que caldrà prendre per afavorir un canvi en latendència actual. Només afirmarem, per acabar, que la validació en el context balear delnostre model teòric i metodològic ens forneix d’una eina molt productiva per a l’estudi delsprocessos de substitució lingüística i per a projectar estratègies per a la seva inversió. I nosols això, aquests avenços en el camp de la sociologia de la llengua poden ésser de moltautilitat en altres camps de les ciències socials.

Comptat i debatut, tots aquests fruits garanteixen el model proposat. És a dir, podemexplicar força bé les tries lingüístiques que fan els parlants. Sabem que tot és millorable,però del que no tenim cap dubte és que hem fet una passa o unes passes per esbrinar elsmotius de l’ús del català a les Illes Balears, que era la nostra pincipal finalitat.



7. Bibliografia

MERTON, R. K. i KITT, A. S. (1950): "Contributions to the theory of reference groupbehavior", dins Merton, R. K. i Lazarsfeld, P. F.: Continuities in social resarch: studies in thescope and method of the American soldier, Glencoe, Ill, Free Press.

JODELET, D. (1989): “Représentations sociales: un domaine en expansion”, dins Jodelet, D.Les représentations sociales. Paris: Presses Universitaires de France.

QUEROL, E. (2002a): "Els valencians i el valencià: comparació amb els catalans i amb elsbalears", conferència marc per al Tercer Congrés de l'Escola Valenciana, València, 2002 [enpremsa].

QUEROL, E. (2002b): Els catalans i el català. Usos i representacions socials. Barcelona: Ed.Empúries [en premsa].

QUEROL, E. (2001a): "Evolució dels usos i de les representacions socials de les llengües aCatalunya (1993-2000)". Noves SL, Estiu 2001.http://www.gencat.catllengua/noves

QUEROL, E. (2001b): "A new model for the Evaluation of Language Planning. A case Study:Catalonia (1993-2000)" Sociolinguistica [en premsa].

QUEROL, E. (2001c): "Un exemple d'inversió del procés de substitució lingüística: Catalunya1993-2000", 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística, Andorra [en premsa].

QUEROL, E. (2000a): Els valencians i el valencià. Usos i representacions socials. València:Ed. Denes (Premi d'Investigació Francesc Ferrer Pastor, núm. 7).

QUEROL, E. (2000b): “Variables que influeixen l’ús de les llengües al País Valencià", ponènciapresentada al I Congrés Internacional Llengua, Societat i Ensenyament. Alacant: novembrede 2000 [en premsa].

QUEROL, E. (2000c): “Resultats d'un nou model per determinar les variables que influeixensobre l’ús de les llengües (País Valencià i Catalunya)”. Congrés de Catalanística de Münster“Catalunya –un cas excepcional a Europa?”, Secció: Multilingüisme, llengües en contacte iconflicte lingüístic. Münster: abril de 2000 [en premsa].

QUEROL, E. (1999a): Cap a un nou marc teòric per a l'estudi de les variables dels processosde substitució lingüística. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, (Tesisdoctorals microfitxades, 3568).

QUEROL, E. (1999b): “A new Theoretical Approach to the Study of Reversing Language Shift:Catastrophe Theory”. 7th International Conference on Minority Languages, Bilbao [enpremsa].

QUEROL, E. (1997): “Un nou model per a l’estudi del comportament lingüístic: la teoria deles catàstrofes”. Caplletra. [València], núm. 21, Tardor, p. 161-184.

QUEROL, E. (1995): “Les representacions socials de les relacions interlingüístiques il’ensenyament de les llengües”. Dins I Congrés de l’Escola Valenciana. València: FederacióEscola Valenciana, 1995, p. 347-361.

QUEROL, E. (1994): “Els processos de substitució lingüística: cap a una metodologiad’anàlisi”. Dins Comunicacions i Ponències. Simposi del Professorat de Valencià del’Ensenyament Mitjà i de l’Educació Secundària Obligatòria. València: Generalitat Valenciana,p. 23-33.


http://cultura.gencat.net/llengcat/noves/hm01estiu/catalana/querolb1_10.htm


QUEROL, E. (1993): “Models en contacte: anàlisi dels estudis sobre les relacionsinterlingüístiques”. Dins Actes del IX Col·loqui Internacional de Llengua i LiteraturaCatalanes. Alacant-Elx, p. 87-96.

QUEROL, E. (1990): “El procés de substitució lingüística: la comarca dels Ports com aexemple”. Dins Miscel.lània 89, València: Generalitat Valenciana, p.85-196.

RAKOTOMALALA, R. (1997): Graphes d'induction. Tesi doctoral presentada a la UniversitatClaude Bernard - Lyon I, 13 de desembre.

RAKOTOMALALA, R. N. i ZIGHED, D. (2000): Les graphes d'induction. Paris: Ed. Hermes.

Ernest [email protected] Oberta de Catalunya


Documents

Usos i representacions socials de les llengües a les … · Revista de Sociolingüística 3 Sociolingüística catalana. Estiu 2002 3.1 Hipòtesis ... de 95,5%; que és l’habitual