2

EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT

A partir de la novel·la homònima de Mark Haddon

Adaptació de Simon Stephens

Traducció de Cristina Genebat

Autoria guia didàctica: Laura Espot i Xavier Blanch Autoria cartell: Marc Pallarès

Fil d’Aram Editors

3

Fitxa artística de l’espectacle

Christopher Pol López Siobhan Mireia Aixalà

Judy Cristina Genebat Roger, entre d’altres Jordi Collet

Sra. Alexander, entre d’altres Carme Fortuny Sra. Shears, entre d’altres Gemma Brió

Sr. Gascoyne, entre d’altres Norbert Martínez Ed Ivan Benet

Direcció Julio Manrique

Teatre Poliorama, octubre 2016

4

El curiós incident del gos a mitjanit Sumari

1. Introducció

2. Indicacions didàctiques per al professorat

3. Propostes de treball prèvies a la funció de teatre

3.1. L’origen de l’obra

La novel·la de Mark Haddon

Nota biogràfica del novel·lista

Activitats d’aprenentatge

3.2. La personalitat del protagonista

Aproximació psicològica a en Christopher, el protagonista

TEA: trastorns de l’espectre autista

Activitats d’aprenentatge

3.3. L’adaptació teatral de El curiós incident del gos a mitjanit

El guió de Simon Stephens

La posada en escena

Activitats d’aprenentatge

4. Propostes de treball posteriors a la funció de teatre

4.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra

4.2. Activitats entorn del text i l’escenografia

El text

L’escenografia

4.3. Calidoscopi temàtic: propostes de treball diverses

Diversitat i inclusió social

Relacions humanes, relacions de parella

Afecte i animals de companyia

4.4. Proposta cinematogràfica com a font de recursos didàctics

complementaris

4.5. Bibliografia i webgrafia consultades

5

1. INTRODUCCIÓ

El curiós incident del gos a mitjanit és una proposta teatral elaborada a partir de la

novel·la homònima escrita per Mark Haddon, publicada per Random House al

Regne Unit i els Estats Units l’any 2003. La seva aparició va ser un autèntic

fenomen editorial, amb un ressò que es va expandir de forma espectacular, com

una taca d’oli, en l’àmbit internacional; el primer any se’n van vendre més de dos

milions d’exemplars. La novel·la va ser traduïda a 35 llengües i va obtenir premis i

reconeixement arreu del món. Entre aquests premis cal referenciar el Whitbread

Book of the Year Award, el 2003, el Guardian Children’s Fiction Prize 2003, el

Boeke Prize 2004, el Commonwealth Writer’s Prize Overall Best First Book, el

2004, i també el 2004, l’Alex Awards, que premia els 10 millors llibres per a adults

que resulten a la vegada atractius i interessants per a adolescents. A més, l’any de

la seva aparició, l’obra va ser considerada una de les cinc millors novel·les juvenils

pels votants de la campanya d'alfabetització de la BBC.

Quant a l’adaptació teatral, basada en un guió de Simon Stephens, val a dir que va

ser tot un èxit en la programació teatral londinenca d’aleshores; la versió del West-

End de Londres va rebre el reconeixement entusiasta i unànime del públic, va ser

guanyadora de 5 premis Tony i, a més, es considerà l’obra de text més reeixida dels

últims anys de la capital anglesa. En el nostre entorn, la versió catalana, dirigida

per Julio Manrique, va ser guanyadora de 3 Premis Butaca 2015, 4 Premis de la

Crítica 2015 (inclòs el de millor espectacle), i del Premi Ciutat de Barcelona de

Teatre per l’actuació de Pol López, que representa de forma magistral el jove

Christopher. El 2016 s’inicia, doncs, la tercera temporada d’aquest espectacle,

aquesta vegada al Teatre Poliorama, precedida per l’èxit de les dues primeres

temporades al Teatre Lliure, en què es van exhaurir totes les entrades.

Estem parlant, doncs, de l’adaptació teatral d’una obra narrativa actual realment

singular. Això n’explica l’èxit a Barcelona els mesos en què va estar programada

durant les temporades 2014-2015 i 2015-2016, sota la producció del Teatre Lliure.

L’excel·lent acolliment per part del públic i la crítica en les dues primeres

temporades, fonamenten el rellançament i reprogramació d’aquesta funció al

Teatre Poliorama per a la temporada 2016-2017, ara amb la col·laboració del

Teatre Lliure i l’empresa 3 X TR3S (Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa).

6

Si atenem els antecedents literaris d’aquesta peça teatral, entendrem que El curiós

incident del gos a mitjanit sigui possiblement una obra literària coneguda per bona

part del públic adult, ja que, en el context d’eclosió internacional, la traducció al

català de la novel·la de Mark Haddon —a càrrec de Rosa Borràs— va ser publicada

per RBA La Magrana l’any 2004 i va tenir també una extraordinària recepció en el

nostre context cultural. S’hagi llegit o no l’obra narrativa originària, però,

l’espectacle teatral mereix sens dubte l’atenció i interès del públic amant de l’art

dramàtic. En aquest sentit, podem dir que l’obra es dirigeix de forma especial a dos

àmbits d’espectadors: el públic familiar, d’una banda, i l’escolar, de l’altra. La guia

didàctica que ara us presentem té com a receptors, lògicament, els espectadors que

assisteixen a l’obra des de la seva condició d’escolars. Aquesta guia didàctica

pretén aportar recursos per a la comprensió i interpretació d’aquesta obra per part

del públic adolescent, és a dir, els estudiants d’Educació Secundària. La guia vol

contribuir a evidenciar la força del teatre com a instrument educatiu. Acompanyar

els alumnes al teatre des de l’escola ja és tota una declaració de principis i una

mostra de la sensibilitat cultural i artística que és bo que impregni el currículum

educatiu. Ras i curt, el teatre és educatiu. Esperem que la guia que ara us

presentem sigui una bona eina per a treure el màxim profit de l’assistència del

vostre alumnat a la representació de El curiós incident del gos a mitjanit. Aquest és,

si més no, el nostre propòsit.

7

2. INDICACIONS DIDÀCTIQUES PER AL PROFESSORAT

L’obra de teatre de què parlem es proposa arribar amb interès a l’alumnat de

Secundària. A més de la qualitat literària i de l’atractiu temàtic que el contingut

pugui tresorejar, aquest espectacle compta amb un element que sovint esdevé un

vincle de complicitat i empatia en les obres susceptibles de resultar interessants al

públic juvenil. Ens referim a l’edat del protagonista. En Christopher té quinze anys.

Tot i les vivències particulars d’aquest personatge, la seva posició a la vida és

també la d’un adolescent, la pròpia dels vostres alumnes. El ventall d’edats de

l’adolescència és, però, prou gran i divers. Entre els 12 i els 18 anys hi ha tot un

camí de maduració i progrés personal. També de maduració i progrés acadèmic.

És per això que hem considerat de manera diferenciada les dues etapes que

configuren aquest nivell de l’ensenyament: l’Educació Secundària Obligatòria -

ESO- i el Batxillerat. Les propostes de treball estan pensades, per tant, d’acord

amb els nivells estàndards de cada una d’aquestes dues etapes educatives. En

general, la maduresa cognitiva i els mòbils davant l’aprenentatge tenen un perfil

prou diferenciat entre l’alumnat de l’ESO —escolaritat obligatòria encara— i el de

Batxillerat —escolaritat postobligatòria—. Mirat des d’aquesta òptica s’entén que

no totes les propostes didàctiques que fem puguin ser igualment adequades per a

uns i altres. D’aquí que establim, doncs, quan ho creiem pertinent, una

diferenciació entre les propostes dirigides a un col·lectiu d’estudiants o a l’altre.

Val la pena aclarir, a més, que no queden exclosos dels nostres suggeriments

didàctics els alumnes que un cop acabada l’escolaritat obligatòria (superada l’ESO)

cursen cicles formatius i no pas Batxillerat. Entenem que el professorat de cicles

formatius pot acollir-se igualment a les nostres propostes i que, d’acord amb el

nivell maduratiu de cada grup d’alumnes en concret, podrà fer ús d’aquells

recursos de treball que més s’adiguin amb el seu context d’aprenentatge.

Els indicadors gràfics ESO i BAT

La distinció entre aquests dos col·lectius d’estudiants a qui ens dirigim de forma

genèrica —ESO i Batxillerat— ens ha portat a marcar cadascun dels apartats i

activitats que configuren la guia didàctica com a adequats a una o altra etapes

educatives o, quan és el cas, com a potencialment útils en tots dos àmbits

d’ensenyament. Si trobeu, doncs, les dues icones en una mateixa activitat vol dir

8

que allò que es proposa és vàlid per a ambdues etapes perquè permet nivells de

realització prou diferenciats.

Al marge esquerre de l’inici de cada apartat o exercici de la guia didàctica trobareu,

per tant, les icones ESO o BAT —o totes dues— com a indicadores del nivell

d’estudi a qui pot ser aplicable.

Un altre indicador gràfic: G

Hem marcat amb una G al marge esquerre aquelles propostes de treball pensades

per ser desenvolupades en grup, ja sigui un grup de treball reduït —4 o 5

persones— o bé en l’àmbit del grup classe.

Abans i després de l’obra

Com apuntàvem unes línies abans, portar els alumnes al teatre ja té un valor

pedagògic. La simple condició d’espectadors pot promoure entre l’alumnat la

capacitat de reflexió i anàlisi, l’esperit crític, la sensibilitat artística, l’activació

positiva de les emocions... Però en el marc d’una actuació acadèmica, anar al teatre

pot tenir, a més, un abans i un després didàctics que enrobusteixin el potencial

impacte positiu de la funció teatral. La guia didàctica tracta justament de “l’abans i

del després” de l’obra de teatre. La guia aporta recursos de treball anteriors a

l’assistència al teatre i recursos per al treball posterior. Uns i altres han de

permetre esprémer al màxim les bondats educatives intrínseques al fet teatral.

Les propostes de treball prèvies a la funció de teatre

L’objectiu central d’aquestes activitats prèvies ha de ser una major comprensió i

gaudi de la funció teatral per part de l’alumnat. Això inclou el propòsit d’afavorir

una predisposició favorable a l’assistència a la representació dramàtica, un

element importantíssim que és a la base de l’activitat. Com sap molt bé el

professorat, aquesta predisposició no es resol màgicament amb l’execució d’uns

quants exercicis, perquè està empeltada d’aspectes clarament emocionals. És una

9

tasca que demana, doncs, la creació d’una atmosfera positiva, d’un clima de

convivència edificant, cosa que no sempre resulta fàcil. Les turbulències pròpies de

l’adolescència generen dinàmiques de grup que dificulten de vegades el rendiment

col·lectiu òptim. Aquesta és, però, una de les tasques del professorat.

Des d’un punt de vista didàctic, la proposta d’activitats prèvies té a veure amb

l’activació dels coneixements previs de l’alumnat vinculats amb la proposta teatral,

per un costat, i la transmissió essencial de coneixements sobre el context temàtic,

de l’altre.

Tot plegat, coneixements previs i disposició emocional favorable del grup han de

crear unes condicions idònies per a l’assistència a la representació teatral.

Les propostes de treball posteriors a la funció de teatre

Sense detriment de l’esforç i de l’exigència acadèmica, les activitats posteriors a

l’assistència a la funció teatral volen evitar la penalització del fet lúdic d’anar al

teatre; que cap alumne pugui pensar “molt bé, hem anat al teatre i ens ha agradat

d’allò més, però ara ens espera el pal dels exercicis sobre l’obra que hem vist”. La

idea és no caure en la formulació d’un reguitzell d’exercicis de concepció feixuga i

escolar (en el sentit pejoratiu d’aquesta paraula, és a dir, en el sentit d’escola

tradicional) que l’alumnat ha d’entomar si us plau per força. Res més lluny de la

nostra intenció. Fem propostes de treball sobre l’obra, sí, però mirem de fer-les

amb una intencionalitat motivadora, amb l’afany d’incidir sobre allò que ha pogut

interessar clarament l’alumnat, sobre aquells aspectes que interpel·len la seva vida

extraescolar, tot i que fent-ho explotem els recursos propis de l’entorn educatiu.

“Treball i exigència sobre qüestions interessants”, aquest seria el propòsit potser

gens fàcil. Que les activitats que proposem per després de la funció no provoquin

en cap cas la pèrdua de gust pel teatre; al contrari, que serveixin, si pot ser, per fer-

los venir ganes de repetir, per fer planter d’espectadors de teatre o, qui ho sap?,

per promoure entre els alumnes les professions directament relacionades amb les

representacions dramàtiques. En tot cas, és obvi que del conjunt de propostes que

us oferim sereu vosaltres, el professorat, qui haureu de decidir què és el que pot

10

ser més adequat per al vostre alumnat i que pot resultar més fructífer i

engrescador.

Quant a la configuració d’aquestes activitats, veureu que n’hi ha unes d’inicials

pensades per garantir i potenciar la comprensió literal de l’obra, és a dir, perquè

ens entenguem, per saber “qui és qui”, “qui fa què”. La resta d’activitats proposades

volen esprémer la capacitat d’interpretació del “missatge teatral” en el context de

l’aprenentatge escolar. En aquest sentit, aquestes activitats tenen bàsicament cinc

finalitats:

Explotar didàcticament els elements que ens ofereix la visió de l’obra i

associar-la, per tant, al treball d’adquisició de coneixements i habilitats

propis de l’entorn d’ensenyament en les diverses matèries que s’hi

relacionen.

Afavorir la interpel·lació personal. Allò que passa a l’obra, la història que

s’hi explica, no és una qüestió aliena a la vida de l’alumne.

Vincular els continguts argumentals de l’obra, el context temàtic, amb

aspectes rellevants presents en el món actual, que són a més motiu de

conflicte i que, justament per això, demanen una presa de posició personal

al respecte.

Estimular el pensament crític, la reflexió compartida i el debat en el grup

classe, és a dir, una actitud de reflexió i diàleg que promogui la capacitat

d’anàlisi i de comprensió de la realitat, i de comunicació de les pròpies

idees.

Esprémer favorablement el gust hipotèticament obtingut per cada alumne

en la seva assistència a la representació teatral.

En últim terme, però, com apuntàvem unes línies més amunt, trieu i remeneu el

que us convingui, perquè la guia didàctica està concebuda com una caixa d’eines

educatives. El criteri d’ús resta a les vostres mans i, com és lògic i pertinent, aquest

bon criteri haurà de fer-vos decidir sobre quins recursos són adequats per a cada

grup d’alumnes en concret. Afegiu-hi, és clar, el que calgui. Feu de la guia un vestit

a mida de les vostres necessitats educatives, de les necessitats educatives del

11

vostre alumnat específic. Esperem, això sí, que la guia respongui realment a la seva

raó de ser i us sigui, per tant, útil i pràctica.

12

3. PROPOSTES DE TREBALL PRÈVIES A LA FUNCIÓ DE TEATRE

3.1. L’ORIGEN DE L’OBRA

La novel·la de Mark Haddon

La novel·la de Mark Haddon, El curiós incident del gos a mitjanit, és un llibre best-

seller, un supervendes. El llibre va tenir l’impacte cultural que acostumen a tenir

aquesta mena d’obres amb una recepció tan reeixida per part dels lectors. Es

tractava d’una obra d’un autor desconegut pel gran públic, tot i que Haddon ja

havia publicat anteriorment llibres per a infants i havia estat també reconegut al

Regne Unit per la seva feina com a guionista de televisió. El llibre es percebia i es

percep, començant pel mateix títol, com una obra “diferent”. Perquè “diferent” és el

seu protagonista, Christopher Boone, un noiet de 15 anys amb un trastorn psíquic

—la síndrome d’Asperger— que, seguint el consell de la Siobhan, la seva

professora i confident, decideix escriure una novel·la. En Christopher vol que sigui

una “novel·la de misteri amb un assassinat”. La novel·la es basa en un fet real

viscut pel mateix Christopher. En Christopher, emulant Sherlock Holmes, el cèlebre

detectiu creat per l’escriptor Arthur Conan Doyle, vol esbrinar qui ha matat el gos

de la seva veïna clavant-li una forca. Es tracta d’un relat en primera persona:

Christopher n’és el protagonista. La novel·la de misteri esdevé així una mena de

diari personal que recull totes les vivències que envolten aquest noiet de 15 anys

mentre du a terme les seves investigacions.

El curiós incident del gos a mitjanit, el títol del llibre d’en Christopher, és de fet una

expressió posada en boca del mateix Sherlock Holmes a l’obra El gos dels

Baskerville, de Conan Doyle. En Christopher ha llegit i recorda perfectament

aquesta obra. En aquesta història de Conan Doyle hi moren dos gossos, situació

que, per paral·lelisme, estimula l’afany d’en Christopher de tirar endavant la

iniciativa d’escriure una “novel·la de misteri amb assassinat” que té com a punt de

partida la mort violenta del gos de la seva veïna. Aquest és certament el propòsit

d’en Christopher, personatge que és a la vegada la veu narradora i l’actor principal

de la història. La intenció de Mark Haddon, l’autor del llibre, és servir-se d’en

Christopher i les circumstàncies particulars en què es veu immers per dibuixar-nos

l’univers d’un personatge amb síndrome d’Asperger. El comportament d’en

Christopher sovint es desmarca de la “normalitat”, però ens força a la introspecció i

al qüestionament de determinats convencionalismes socials que formen part dels

codis de conducta de la “majoria normal”.

ESO

BAT

13

Sinopsi de la novel·la

En Christopher, un noi de 15 anys amb la síndrome d’Asperger, viu amb el pare a

Swindon, una localitat a un centenar de quilòmetres de Londres. Va a una escola

d’educació especial; la professora Siobhan li transmet afecte i li dóna bons consells;

en Christopher acostuma a fer-li molt de cas. Un dia, en tornar a casa, en

Christopher es troba que la mare no hi és; el pare li explica que ha hagut de ser

hospitalitzada urgentment perquè pateix una malaltia del cor molt greu. En

Christopher ni tan sols la pot visitar a l’hospital perquè el pare li ha fet saber que

no pot rebre visites. Dies més tard, el pare comunica a en Christopher que la mare

ha mort.

En Christopher és un xicot de comportaments metòdics, aferrat a unes rutines i a

raonaments estrictament lògics, que assegura que no diu mai mentides. De vegades

resulta obsessiu. Té unes supersticions personals que afecten a diari el seu estat

emocional. És un noi amant de les matemàtiques i de l’astronomia; en té molts

llibres. La professora Siobhan li recomana, però, que escrigui una novel·la i que hi

expliqui coses que a ell mateix també li interessin llegir. És així com en Christopher

decideix escriure una “novel·la de misteri amb assassinat” quan descobreix el gos

de la seva veïna, la senyora Shears, mort enmig del jardí amb una forca clavada al

cos. En Christopher és un fervent admirador del detectiu de ficció Sherlock Holmes

i es proposa descobrir l’assassí de Wellington, el gos de la senyora Shears.

La descoberta del gos mort és a l’inici del llibre d’en Christopher i és també l’inici

d’un reguitzell de situacions problemàtiques que en Christopher anirà explicant en

el seu llibre. La senyora Shears, que viu sola perquè el seu marit la va deixar, acusa

en Christopher de la mort del seu gos quan veu el noi amb el gos mort en braços. La

senyora Shears truca a la policia, que detén en Christopher. El pare el va a buscar a

la comissaria i li exigeix, si us plau per força, que no es fiqui en més embolics. Així i

tot, en Christopher continua les seves investigacions sobre la mort del Wellington.

En Christopher visita els veïns del barri i els fa preguntes sobre el gos mort i sobre

el senyor Shears, que li sembla sospitós pel fet d’haver abandonat la senyora

Shears. Visitant els veïns, en Christopher coneix la senyora Alexander i a través

d’ella sabrà que el senyor Shears i la seva mare eren amants. L’actuació

detectivesca d’en Christopher és descoberta pel pare quan, casualment, aquest

descobreix el llibre que està escrivint el seu fill, el llegeix i s’assabenta de la

xerrada amb la senyora Alexander. Enrabiat, el pare pega en Christopher i llença el

llibre a les escombraries. De fet, el llença però després l’amaga en un armari. En

Christopher voldrà recuperar el seu llibre i, en cercar-lo a l’habitació del pare,

descobrirà una pila de cartes que la mare li havia enviat d’ençà que va ser

hospitalitzada; el pare l’hi havia ocultat. En Christopher sabrà que la mare no és

morta, que la mare se’n va anar de casa amb el senyor Shears, el seu amant; sabrà

14

també que la mare viu a Londres. I sabrà, a més, que el seu pare li ha mentit —una

cosa imperdonable, a ulls d’en Christopher— i que, a més, va ser ell, el pare, qui va

matar el gos de la senyora Shears. L’enuig d’en Christopher amb el seu pare és tan

gran que decideix fugir i anar a viure amb la mare. Acompanyat només d’en Toby,

la seva rateta-mascota, en Christopher inicia l’aventura de desplaçar-se a Londres.

Les múltiples incidències del trajecte, el retrobament sorprenent amb la mare, les

disputes que la seva presència generà entre la mare i el senyor Shears, la negació

d’en Christopher a parlar amb el pare —que es vol fer perdonar les seves

mentides—, la ruptura de la relació entre la mare i el senyor Shears, el retorn de la

mare i en Christopher a Swindon, l’obsessivament desitjat examen de

matemàtiques de batxillerat superior d’en Christopher, i la progressiva i lenta

reconciliació d’en Christopher i el pare —que inclou l’adquisició d’un cadell de gos

com a mascota— configuren el turbulent escenari de la vida d’en Christopher

arran, justament, del seu afany per descobrir el misteriós assassinat del gos de la

veïna a mitjanit.

Nota biogràfica del novel·lista

Mark Haddon va néixer a Northampton l’any 1962. Es va graduar a la Universitat

d'Oxford el 1981 i va fer un màster en Literatura Anglesa a la Universitat

d'Edimburg. Després va fer diverses feines i va treballar amb infants i adults amb

discapacitats mentals i físiques. També va fer d’il·lustrador per a revistes i de

dibuixant per a New Statesman, The Spectador, Private Eye, el Sunday Telegraph i

The Guardian, diari aquest darrer en el qual cosignava una tira còmica.

El seu primer llibre per a nens, Gilbert's Gobstopper, va aparèixer el 1987, i des de

llavors ha publicat uns quants volums i llibres il·lustrats, dels quals també ha estat

el dibuixant en molts casos. En destaquem la sèrie de l’Agent Z, la dels Baby

Dinosaurs. Des del 1996 també ha treballat en projectes de televisió, i va crear i

escriure diversos episodis de la sèrie Microsoap, amb els quals ha guanyat dos

premis BAFTA i el Royal Television Society Award.

El 2003 va publicar The Curious Incident of the Dog in the Night-Time, amb un èxit

esclatant. Va ser el primer llibre que es va publicar simultàniament en dues

versions, una per a infants i una altra per a adults. La seva segona novel·la, A Spot

of Bother, es va publicar el 2006 i va ser finalista al Costa Novel Award. El 2005 va

publicar el seu primer llibre de poesia, The Talking Horse and the Sad Girl and the

15

Village Under the Sea. Posteriorment, al 2009 va treure la novel·la Boom! i un llibre

il·lustrat, Walking on The Moon. El 2012 va publicar la novel·la The Red House.

Mark Haddon és també actualment professor d’escriptura creativa a l’Arvon

Foundation i a la Universitat d’Oxford.

Activitats d’aprenentatge

1. D’on prové el títol d’aquesta obra?

2. Escriu el nom de cinc personatges de la novel·la i defineix breument qui és

cadascun.

3. Per què el que vol ser una “novel·la de misteri amb assassinat” pren a la

vegada el caràcter de “diari personal”?

4. En quina època i en quin lloc se situa l’acció narrativa?

5. Què entenem per “escola d’educació especial”?

6. Quina relació té aquesta obra amb El gos de Baskerville, d’Arthur Conan

Doyle?

7. Per què es parla d’aquesta obra com d’un llibre “diferent”?

8. Des del teu punt de vista, què fa que una obra es converteixi en un best-

seller?

9. El relat d’en Christopher pren, de fet, el caràcter d’un diari personal.

Coneixes alres obres que s’inscriguin en el gènere del diari personal o

dietari? Quines?

3.2. LA PERSONALITAT DEL PROTAGONISTA

Aproximació psicològica a en Christopher, el protagonista

A l’inici del seu relat, en Christopher Boone té 15 anys, 3 mesos i 2 dies, tal com ell

mateix ens informa. La quantificació minuciosa dels fenòmens, de la realitat, la

passió per les matemàtiques, és un dels trets d’aquest personatge. És

extraordinàriament bo fent càlculs mentals, capaç de fer operacions

aritmètiques mentalment amb una rapidesa sorprenent. Se sap d’una tirada tots

els números primers fins al 7.507. Considera que aquests nombres són de gran

ESO

BAT

ESO

BAT

ESO

BAT

16

utilitat per a escriure codis i, per exemple, secrets militars. L’entusiasmen, els

nombres primers, i per això ha decidit numerar els capítols del seu llibre amb

números primers i no pas amb els habituals números cardinals.

En Christopher té una portentosa memòria visual. Pot emmagatzemar imatges

de persones, llocs, mapes, plànols, esquemes... i reproduir-les mentalment amb una

precisió escrupolosa quan cal. Com que és molt observador, la seva capacitat de

retenció visual és altíssima.

Li agrada també l’astronomia i somnia a poder ser astronauta algun dia. Les lleis

de l’univers, la relació còsmica entre els astres, les explicacions científiques dels

fenòmens naturals... són elements que organitzen la realitat d’en Christopher en la

seva dimensió més inabastable.

En Christopher té comportaments metòdics. Necessita tenir unes rutines, unes

certeses quotidianes, i defuig els llocs i les persones desconeguts perquè li

provoquen inquietud. Li agraden les llistes, els fets i normes concrets, els horaris...

Li satisfà que tot estigui ordenat, que tot sigui previst. Els seus raonaments són

absolutament carregats de lògica i de literalitat. Per això no li agrada el llenguatge

figurat, tot i que entén perfectament que és una metàfora, o un símil, o el sentit de

la ironia, són recursos lingüístics que no el complauen perquè s’allunyen de la

claredat comunicativa de la literalitat; per això no li agraden els acudits, perquè

l’atabala haver de confrontar el doble sentit d’una frase o una paraula en un mateix

acte comunicatiu.

A en Christopher li costa desxifrar les expressions facials de la gent, alguns

comportaments convencionals de les persones i de vegades el to emocional de les

seves paraules. No suporta el contacte físic amb els altres; només admet xocar la

punta dels dits amb el palmell estès amb els seus pares, en un gest d’amor. Si algú

el toca, més si ho fa enèrgicament, en Christopher comença a cridar i a fer

moviments de balanceig continuats amb el cap i el cos. A en Christopher no li és

fàcil relacionar-se amb els altres.

En Christopher no diu mai mentides perquè són una distorsió de la realitat. Té,

en canvi, una colla de supersticions que ell mateix ha construït i que condicionen el

seu estat emocional a diari. Si al matí veu passar quatre cotxes vermells seguits, vol

dir que tindrà un Bon Dia; per contra, si en veu quatre de grocs seguits, tindrà un

Dia Negre. Tres cotxes vermells seguits signifiquen un Dia Força Bo i cinc cotxes

vermells seguits, un Súper Bon Dia. En Christopher odia el color groc i el marró, i

17

li encanta el vermell. Per això rebutja els menjars grocs o marrons, o utilitza

colorant vermell per modificar-ne el color.

A en Christopher li encanten els animals. Té una mascota, una rateta que es diu

Toby. Li agraden molts els gossos. Al final de la història que explica el seu llibre, el

pare regala a en Christopher un cadell de gos, un perdiguer daurat. El cadell serà

una de les vies per a la reconciliació d’en Christopher amb el pare.

Les matemàtiques, que ofereixen respostes clares i certes, les rutines, els

comportaments metòdics, la gent i els llocs coneguts, l’ordre dels objectes que ens

envolten, els horaris precisos, les llistes, els plànols i dibuixos, els raonaments

lògics, la comunicació amb un llenguatge no figurat, l’absència de mentides... són

un conglomerat d’elements que a en Christopher li aporten seguretat i una visió

controlada del món. Són el resultat de la percepció pròpia d’un noi amb síndrome

d’Asperger.

TEA: trastorns de l’espectre autista

El terme “Trastorns de l’espectre autista” —TEA— és un paraigua conceptual que

en l’àmbit de la psicologia i de la psiquiatria aixopluga alteracions diverses de la

conducta que tenen en comú almenys tres característiques essencials definides per

la psiquiatra Lorna Wing l’any 1995:

Trastorn de la relació social.

Trastorn de la comunicació, incloent-hi expressió i comprensió del

llenguatge.

Manca de flexibilitat mental, necessitat que res no canviï, que tot romangui

igual. Aquest tret comporta una limitació en les activitats que demanen cert

grau d’imaginació.

Tot i la relativa popularitat actual d’aquest terme en els entorns educatius, la seva

aparició en els vademècums psiquiàtrics és força recent (1995), si tenim present

que com a especialitat mèdica la psiquiatria té els seus orígens al segle XIX. Els TEA

no són considerats categories tancades en els diagnòstics mèdics sinó un “continu”,

és a dir, una suma o barreja de factors que amb major o menor severitat cadascun

afecten dimensions diverses de la conducta (relació social, comunicació,

llenguatge, imaginació, flexibilitat cognitiva, sentit de l’activitat) i configuren, per

tant, el perfil personal d’un individu en el context d’un trastorn específic. El nivell

de severitat dels trets conductuals de cada afectat esculpeix, doncs, una

ESO

BAT

18

personalitat i fonamenta la diagnosi clínica. Entre els TEA, posem per cas, podem

trobar persones amb un baix nivell cognitiu i, a l’altre extrem, persones amb un

alta capacitat intel·lectual, si bé aquesta capacitat és generalment esbiaixada i

condicionada per altres trets propis del trastorn. L’anomenada síndrome

d’Asperger s’incriu entre aquests trastorns de caràcter autista i deu el seu nom al

metge austríac Hans Asperger (1906-1980), que l’any 1944 va publicar un estudi

descriptiu de 4 infants d’edats compreses entre els 6 i els 11 anys. En el seu estudi,

el doctor Asperger relacionava característiques clíniques comunes dels infants

diagnosticats d’una “psicopatia autística”, segons la seva nomenclatura. Uns 40

anys més tard (1981), la doctora Wing va rescatar de l’oblit —en bona part—

l’estudi d’Asperger i el va actualitzar. En termes molt generals, diríem que, en

relació a altres trastorns de l’espectre autista, els afectats per la síndrome

d’Asperger manifesten dificultats menys severes en la seva capacitat de relació

social i tenen una capacitat cognitiva o intel·lectual elevada, tot i que focalitzada a

matèries, àmbits o interessos determinats. Segons la catalana Associació Síndrome

d’Asperger, aquest trastorn afecta 7 de cada 10.000 persones. Fins a l’any 1994,

però, no va ser inclòs al DSM 4, el manual de classificació dels trastorns psíquics

que utilitzen els psiquiatres i els psicòlegs d’arreu del món.

Activitats d’aprenentatge

10. Ajuda’t d’un diccionari, si cal, i defineix aquests termes:

Trastorn

Síndrome

Vademècum

11. Julio Manrique, director d’aquesta obra teatral, va escriure arran de la seva

estrena: “Si no ho recordo malament, vaig llegir El curiós incident del gos a

mitjanit el mateix any de la seva publicació, el 2003... També vaig llegir que el

protagonista de la novel·la, tot i no especificar-se en cap moment del relat,

presentava algunes de les característiques pròpies de l’anomenada síndrome

d’Asperger, un trastorn del qual jo, aleshores, tampoc no en sabia res. La

història del jove Christopher Boone em va arribar a l’ànima, em va trencar el

cor i va ingressar a la llista d’aquells petits grans llibres que ja mai més

oblidaré.

ESO

BAT

G

19

En Christopher Boone és un noi extraordinari. És extraordinàriament

intel·ligent, li agraden les matemàtiques i observar el cel, de nit, imaginant

que algun dia viatjarà per l’univers dins una nau espacial.

En Christopher Boone és un noi diferent. La gent el confon sovint, perquè

sovint sembla que les persones tenen la mania de dir coses diferents d’allò que

en realitat estan dient”.

Feu un col·loqui a l’aula sobre el que cadascú coneix sobre els afectats per la

síndrome d’Asperger. Comenteu, si és el cas, alguna pel·lícula que hàgiu vist

en què el protagonista o algun personatge central tingui la síndrome

d’Asperger o algun trastorn de caràcter autista (per exemple, Mozart y la

ballena, Adam, Mary and Max, Rain Man...).

12. A en Christopher li encanten les matemàtiques i l’astronomia. Quines són

les dues àrees del saber que t’agraden més? Per què?

13. A en Christopher li agraden també molt els animals. La seva mascota és una

rateta anomenada Toby. T’agraden els animals de companyia? Per què? En

tens algun? Descriu-lo breument.

14. Veure al matí quatre cotxes vermells seguits, per a en Christopher és senyal

que tindrà un Bon Dia. Tens alguna superstició personal, alguna creença

d’elaboració pròpia? Si és que sí, t’atreveixes a explicar-la?

15. Posa’t d’acord amb tres o quatre companys i companyes i feu en equip una

relació de les supersticions populars més conegudes.

16. Consulta el lloc web de l’Associació Síndrome D’Asperger —www.asperger-

girona.es—. Quines són les greus mancances del desenvolupament de les

persones amb Síndrome d’Asperger? Què pot perjudicar l’adaptació escolar

i el rendiment acadèmic d’aquestes persones?

17. Forma un equip de treball amb tres o quatre companys i companyes,

esbrineu què s’entén avui dia per “escola inclusiva” i feu-ne una breu

explicació? D’acord amb la vostra explicació, creieu que el vostre centre és

un centre inclusiu? Expliqueu la resposta.

3.3. L’ADAPTACIÓ TEATRAL DE EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT

El guió de Simon Stephens

Portar als escenaris una obra narrativa, una novel·la, com és el cas de El curiós

incident del gos a mitjanit, demana fer-ne forçosament una reelaboració. El pas de

BAT

ESO

BAT

G

G

ESO

20

text narratiu a text teatral no és només una qüestió estilística o formal, sinó una

tasca de recreació que ha de permetre explicar una història narrativa amb els

ingredients propis de la dramatització. Cal salvar, sobre l’escenari, els diversos

espais físics en què transcorre l’acció a la novel·la i cal recollir i representar també

de forma eficient la seqüència temporal. Cal destriar bé els personatges i assignar-

los d’acord amb un repartiment d’actors i actrius. La veu del narrador és un altre

element cabdal que ha d’incorporar-se d’alguna manera a la representació teatral.

En El curiós incident del gos a mitjanit la narració és en primera persona, perquè és

el mateix protagonista qui ens explica la seva història, si bé, quan pertoca, el relat

combina la tercera persona i els fragments dialogats.

L’adaptació teatral d’aquesta obra ha estat feta magistralment per Simon Stephens

(Manchester, 1971), tal com acredita la brillant i entusiasta acollida que va tenir en

la seva estrena a Londres i els premis prestigiosos rebuts comentats anteriorment.

Stephens, dramaturg amb una dilatada carrera i una producció teatral abundosa,

ha guanyat diversos premis, com ara el Pearson Award for Best New Play, 2001,

per Port; l’Olivier Award for Best New Play per On the Shore of the Wide World,

2005; la crítica alemanya de la Theater Heute el va elegir Millor Autor Estranger

del 2007 per Motortown. Amb l’adaptació de The Curious Incident of the Dog in the

Night-Time Stephens ha recollit l’Oliver Award for Best New Play 2013 i el Tony

Award for Best Play 2015.

En el cas de l’obra que ens ocupa, Simon Stephens ha aconseguit escriure un guió

que permet un plantejament teatral fidel a la novel·la de la qual prové i a la vegada

hàbilment adaptat a les exigències d’una posada en escena. Assistir a la

representació d’aquesta obra no és com rellegir la novel·la, és molt millor encara,

és reviure de forma absolutament gratificant la història que protagonitza

Christopher Boone. Les valoracions que en el seu moment van fer els crítics

teatrals, tant al Regne Unit com a casa nostra, avalen el judici que us acabem

d’exposar.

La traducció al català del guió original en anglès d’aquesta obra ha estat feta per

Cristina Genebat, que ha sabut trobar encertadament els registres lingüístics

escaients per a cada un dels personatges i situacions. La versió catalana manté la

frescor, la força i l’autenticitat de la versió anglesa.

21

La posada en escena

L’obra està estructurada en dues parts o actes i un epíleg. La posada en escena

compta amb la intervenció cabdal de la Siobhan, la professora i confident d’en

Christopher, el protagonista. A diferència de la novel·la, en la primera part de

l’obra la professora Siobhan és la veu narradora, és la lectora en veu alta del llibre-

diari que explica la història d’en Christopher. La Siobhan és qui fa inicialment de fil

conductor de la trama, tot entreteixint les intervencions dels diversos personatges.

La segona part s’inicia amb la fugida d’en Christopher de casa el pare per anar a

viure a Londres amb la mare. El nus argumental de l’obra té una cama a cada acte.

En la primera part hi trobem:

la presentació-aparició dels personatges principals (Christopher, pare,

mare, Siobhan, senyora Shears, senyora Alexander),

el plantejament de la trama, el perfil Asperger del protagonista i el seu

propòsit de resolució de l’assassinat del gos de la senyora Shears,

el desplegament d’una part del nus: en Christopher descobreix que el pare li

ha mentit, que la mare no és morta sinó que viu a Londres i que, a més, el

pare és qui va matar Wellington, el gos de la senyora Shears.

En la segona part, en Christopher inicia la seva fugida a Londres per a anar a viure

amb la mare. En aquesta part, la Siobhan abandona el rol de lectora-narradora,

apareix només puntualment com la veu del pensament d’en Christofer —una mena

d’alter ego— i assumeix pròpiament el paper de la professora amiga d’en

Christopher. En aquesta part es desenvolupa la resta del nus argumental i hi té

lloc el desenllaç. El trajecte d’en Christopher des de Swindon a Londres comporta

la intervenció en escena de diversos personatges secundaris (policies, passatgers,

venedor de bitllets, vigilant de l’estació, revisor, Roger —senyor Shears—,

Reverend Peters, senyora Gascoyne) i una sèrie de “veus” que representen els

pensaments d’en Christopher en un moment determinat i els missatges

publicitaris, els textos informatius, els grafits, etc. que bombardegen en

Christopher mentre és a l’estació de trens de Londres.

L’obra acaba amb un epíleg que ens confirma la personalitat d’en Christopher i

que respon a l’interès innegociable que té el protagonista de donar a conèixer la

seva brillant solució a un dels problemes del seu examen del nivell A de

matemàtiques.

22

En el decurs de l’obra tots els actors són en escena, tret de moments puntuals. En

un mateix espai escènic conviuen personatges, espais i moments diversos. Només

en dos moments, en Christopher és sol a l’escenari; un d’aquests moments és

l’epíleg de l’obra.

Activitats d’aprenentatge

18. Marca, en cada cas, la resposta correcta:

Transformar una obra narrativa en una obra dramàtica...

és una qüestió purament estilística o formal.

demana forçosament una reelaboració del text original .

exigeix solament la contractació d’actors i actrius.

L’autor del guió teatral de El curiós incident del gos a mitjanit és?

Mark Haddon.

Cristina Genebat.

Simon Stephens.

L’obra està estructurada en...

tres actes.

dos actes i un epíleg.

una introducció i dos actes.

La professora Siobhan és...

la veu narradora.

el personatge principal.

la mare d’en Christopher.

L’obra acaba amb un...

Pròleg.

Epitafi.

Epíleg.

19. Amb tres o quatre companys i companyes feu un equip de treball i cerqueu

a internet crítiques teatrals de la representació d’aquesta obra. Escriviu

almenys tres aspectes de valoració positiva que hàgiu llegit. Digueu també,

ESO

G

BAT

ESO

23

en cada cas, qui és l’autor de la crítica teatral i quin és el mitjà on la crítica

s’ha fet pública.

20. El mateix equip de treball, busqueu ara valoracions que hagin fet de l’obra

alguns espectadors. L’opinió predominant entre els espectadors és

favorable o desfavorable?

21. Forma un grup de treball i feu-vos amb algun exemplar de la novel·la El

curiós incident del gos a mitjanit. Llegiu-ne els quatre primers capítols i

expliqueu per què en Christopher es proposa escriure una “novel·la de

misteri amb un assassinat” i no pas una “novel·la convencional”.

Esbrineu també per què en Christopher numera d’una manera particular

cada capítol.

22. Quines us sembla que són les dificultats escèniques que comporta

representar el viatge d’en Christopher des de Swindon a Londres, tal com es

fa a la segona part d’aquesta obra?

BAT G

G

24

4. PROPOSTES DE TREBALL POSTERIORS A LA FUNCIÓ DE TEATRE

4.1. EXERCICIS SOBRE EL CONTINGUT LITERAL DE L’OBRA

23. Qui és la senyora Shears?

La professora d’en Christopher.

La mare d’en Christopher.

Una veïna d’en Christopher i propietària del gos Wellington.

24. Perquè un policia, a l’inici de l’obra, deté en Christopher?

Perquè en Christopher pega al policia.

Perquè el policia pensa que en Christopher ha matat el gos.

Perquè en Christopher intenta fugir.

25. Quan en Christopher veu passar quatre cotxes vermells, per ell vol dir...

que tindrà un Dia Negre.

que tindrà un Bon Dia.

Que tindrà un Súper Bon Dia.

26. Com descobreix en Christopher que el senyor Shears i la seva mare eren

amants?

Per la senyora Shears.

Per la professora Siobhan.

Per la senyora Alexander.

27. Com descobreix en Christopher les cartes de la mare?

Mirant un dia la bústia de casa.

El pare li explica.

Casualment, buscant el seu llibre a l’armari de l’habitació del

pare.

28. Per què en Christopher decideix fugir de casa i anar a viure amb la mare a

Londres?

Perquè pensa que viure amb el pare és perillós: si ha matat el

Wellington, també el pot matar a ell.

ESO

25

Perquè ha descobert on viu la mare i vol viure amb ella i el

senyor Shears.

Perquè pensa que a Londres podrà anar a la universitat més

endavant.

29. Per què quan es retroba amb la mare, en Christopher i ella se saluden

tocant-se només els dits?

Perquè no es tenen encara prou confiança.

Perquè és un joc entre mare i fill, un ritual establert entre ells

dos.

Perquè en Christopher no suporta el contacte físic amb les

altres persones.

30. Per què des de Londres en Christopher vol que la seva mare l’acompanyi a

Swindon?

Perquè vol presentar-se a l’examen de nivell A de

Matemàtiques tant sí com no.

Perquè enyora el pare i la casa on vivia .

Perquè vol parlar amb la Siobhan, la seva professora i

confident.

31. Quin regal fa el pare a en Christopher per tornar a guanyar-se la seva

confiança?

Una rata que es diu Toby.

Un trencaclosques.

Un cadell de gos que en Christopher anomenarà Sandy.

32. Quina és la il·lusió d’en Christopher de cara al futur?

Vol matricular-se en una universitat de Londres.

Vol estudiar en una universitat i arribar a ser un científic.

Vol dedicar-se només a conrear el seu hort i passar estones

amb el seu gos Sandy.

33. En Christopher va a veure el gos de la veïna senyora Shears i se’l troba

mort. Per què en Christopher va a veure aquell gos?

BAT

26

34. Com sap en Christopher que la mare i el senyors Shears eren amants?

35. Com descobreix en Christopher que va ser el pare qui va matar el gos de la

veïna?

36. Per què en Christopher fuig de Swindon i se’n va a Londres?

37. Com és la relació entre en Christopher i en Roger, la parella de la seva

mare?

38. Per què en Christopher està tan interessat a fer l’examen de nivell A de

Matemàtiques?

39. Quin projecte li proposa Ed al seu fill per poder refer les relacions entre ells

dos?

40. Per què en Christopher, al final de l’obra, se sent capaç de fer tot el que es

proposi?

4.2. ACTIVITATS ENTORN DEL TEXT I L’ESCENOGRAFIA

El text

Les intervencions d’en Christopher atorguen al text dos registres lingüístics

clarament identificables. D’una banda, en els diàlegs dels diversos personatges

amb en Christopher hi predomina l’estil col·loquial, ratllant a vegades la vulgaritat,

que es fa més palès encara en els moments carregats de tensió o en les situacions

en què afloren les emocions, les disputes, els enujos. Les paraulotes, els renecs,

acompanyen de tant en tant les expressions més viscerals dels personatges. Tenen

un caràcter col·loquial que, pel que fa a les intervencions d’en Christopher, està

marcat a més per un discurs comunicatiu basat en la literalitat, sense cap concessió

al llenguatge figurat o a les ambigüitats, que ell rebutja de ple perquè l’incomoda.

D’altra banda, el recull de reflexions i pensaments d’en Christopher, allò que ell

escriu en el seu llibre com a elucubració personal al voltant de qualsevol tema, té

un to lingüístic més formal, més acadèmic, més reposat, malgrat la joventut del

protagonista i el caràcter introvertit de cada formulació.

41. La senyora Shears és el primer personatge que intervé a l’obra dient:

—Però què collons li has fet al meu gos?

Cerca al guió de l’obra altres intervencions de personatges que mostrin

expressions dures, malsonants o carregades emocionalment.

G

BAT

ESO

BAT

ESO

27

42. En Christopher troba que la gent és confusa per dues raons. Per un costat,

no entén el llenguatge gestual o no-verbal que sovint fa servir la gent. Per

l’altre, en Christopher es lamenta que la gent parla fent servir metàfores. I

en posa unes quantes d’exemple: “Estic a punt de perdre la paciència”. “Era

la nineta dels seus ulls”. “Aquell li busca tres peus al gat”. “Hem tingut un dia

de gossos”. “El gos estava criant malves”. Més endavant parla també de

l’expressió “donar un cop d’ull”.

Fes un treball amb equip: trieu deu emoticones i escriviu, si pot ser amb una

sola paraula, quin estat d’ànim expressa cadascuna.

Elaboreu una llista d’expressions o frases fetes que continguin, de fet, una

metàfora.

43. Llegeix aquest fragment que diu el policia de l’estació a la segona part de

l’obra:

Rob? Sí, sóc el Nigel. Estic atrapat aquí dalt del puto tren. Sí, sí... si no hem ni...

Mira. Es para a Ditcot Parkway. O sigui que si pots enviar-hi algú que m’esperi

amb un cotxe... Gràcies. Digues-li al seu vell que el tenim però que hi estarem

una estona, eh? D’acord. Au, va, anem a seure. Aparca el cul, per aquí. Estàs fet

un bon torracollons, eh, nano? Me cago en la puta d’oros.

Redacta novament aquest fragment canviant el registre lingüístic i

convertint-lo a un estil formal.

L’escenografia

En un mateix espai escènic conviuen àmbits, accions i temps diversos. Les

escenes van de l’una a l’altra sense interrupcions i sense tenir en compte

alteracions en espai, temps o cronologia. En alguns moments puntuals, els actors

desmunten amb agilitat uns elements escenogràfics i en munten uns altres, com,

per exemple, quan en Christopher abandona la casa del pare i es dirigeix al centre

de Swindon, o quan la companyia reconstrueix i desenvolupa l’interior del tren,

amb el portaequipatges. I es compta també amb l’ajuda d’un muntatge audiovisual

que il·lustra els plànols que amb tanta precisió la ment d’en Christopher recorda.

En definitiva, el disseny escenogràfic d’aquesta obra permet conjugar llunyanies

BAT

G

ESO

BAT

28

d’espais i de temps, i la intervenció dels personatges situats en aquestes mateixes

coordenades fetes d’àmbits i moments distants entre ells.

44. Treballa en petit grup i amb els teus companys i companyes penseu i

escriviu alguns elements de l’utillatge de l’obra (objectes de l’escenografia:

cadira, taula, gerro de flors, etc.) i relacioneu-los cada un amb alguns dels

personatges.

45. Explica com es resol escenogràficament la presència de la Siobhan a la

primera part de l’obra. Explica per què et sembla que s’ha optat per aquesta

fórmula escenogràfica.

46. Fes treball en equip i expliqueu quin paper juga la il·luminació en el

tractament de l’espai escènic.

47. Comenteu també en equip la banda sonora de la representació. Recordeu i

comenteu en quins moments la música és enregistrada i en quins altres es

tracta de música en viu. Valoreu plegats la instrumentalització musical.

4.3. CALIDOSCOPI TEMÀTIC: PROPOSTES DE TREBALL DIVERSES

Diversitat i inclusió social

En Christopher és “diferent”. Ell sap que és “diferent”. No li agrada fer-se

amb estranys, no li agrada tenir contacte amb la gent, perquè sovint la gent no

l’entén i ell tampoc no els entén. No suporta que el toquin, no suporta el contacte

físic. Hi ha gent que pensen que en Christopher és un barrut, com el policia del tren

que el titlla de “torracollons”, o el mateix Roger, la parella de la seva mare, que

l’acusa de ser un egocèntric, de només pensar en ell mateix. En Christopher va a

una escola d’educació especial, on van també altres nois i noies amb trastorns i

discapacitats ben diversos. En Christopher viu en el seu món, un món a part de la

“normalitat”. El concepte “normal” és només, però, una qüestió estadística; és

simplement allò que caracteritza o fa una majoria social. És, per tant, un terme amb

un valor relatiu i potencialment canviant. És possible ser “diferent” i conviure

harmònicament amb els considerats “normals”?

48. Treballa en petit grup i penseu quins dels personatges que apareixen a

l’obra recordeu que tenen una actitud més adequada en la seva relació amb

en Christopher, des del vostre punt de vista.

G BAT

BAT

ESO

G

G

G

29

Poseu en comú la vostra opinió amb la resta d’equips de la classe.

49. Pensa i explica per què avui dia es parla de la “diversitat” com un valor a

protegir i defensar.

Relacions humanes, relacions de parella

Els pares d’en Christopher estan separats, encara que ell, en Christopher,

inicialment pensa que la mare és morta. La mare va marxar amb el senyor Shears,

el seu amant, que, a la vegada, va deixar la senyora Shears. El pare es fa amic de la

senyora Shears, però al cap d’un temps s’hi baralla. El mateix Christopher es

baralla amb el pare fins al punt que el pare li arriba a pegar. Més endavant, en

Christopher no voldrà saber-ne res, del pare. La Judy, la mare d’en Christopher,

acaba també barallada amb el Roger, el senyor Shears.

50. El pare menteix a en Christopher per no dir-li una veritat que li resulta

dolorosa, per no dir-li que la mare els ha abandonat. Valora l’actitud del

pare.

51. La mare va marxar de casa sense acomiadar-se del seu fill, però

seguidament va començar a enviar-li cartes i fins i tot algun regal. Valora

l’actitud de la mare.

52. Comenta amb els teus companys i companyes l’enfrontament entre el pare

d’en Christopher i el Roger, el senyor Shears.

53. Feu un debat a l’aula sobre si els conflictes de relació que representen el

pare i la mare d’en Christopher, el senyor i la senyora Shears, i les relacions

establertes en diferents moments entre cada un d’ells amb algun dels altres

són força habituals en el vostre entorn social.

Afecte i animals de companyia

En Christopher té una rateta que es diu Toby. Li encanten, a més, els gossos.

És per això que anava a visitar en Wellington, el gos de la senyora Shears, cosa que

explica que en Christopher descobrís el cos d’aquest animal mort amb la forca

clavada. La mort d’aquest gos és per en Christopher molt important, és un crim

amb totes les lletres. Els animals, i especialment els gossos, són éssers

G

BAT

BAT

ESO

G

BAT

ESO

30

entranyables, per a ell. Al final de la història, el pare, per refer la relació amb el seu

fill, li regalarà un cadell de Golden Retriever.

54. Al capítol 5 de la novel·la en què es basa l’obra teatral, en Christopher

escriu: “M’agraden els gossos. Sempre saps què pensa un gos. Té quatre estats

d’ànim: content, trist, emprenyat i concentrat. A més a més, els gossos són

fidels i no diuen mentides perquè no parlen”.

Estàs d’acord amb el raonament d’en Christopher? Explica la teva resposta.

55. Treballa amb equip i busqueu alguna normativa d’ajuntaments o d’alguna

institució pública sobre animals de companyia. Poseu en comú el que heu

obtingut amb el que han aconseguit la resta d’equips de la classe.

56. Actualment, les persones defensores dels drets dels animals es coneixen

com “animalistes”. Busca informació sobre aquest concepte i dóna’n una

informació més detallada.

57. Al capítol 7 de la novel·la en què es basa l’obra teatral, en Christopher

escriu: “També li vaig dir que a mi em preocupen els gossos perquè són fidels i

sincers, i que alguns gossos són més intel·ligents i més interessants que

algunes persones. Com per exemple l’Steve, un noi que ve a l’escola els dijous,

que necessita ajut per menjar i que ni tan sols no pot aguantar un pal

d’hoquei. La Siobhan em va demanar que mai no digués res d’això a la mare

de l’Steve”.

Penses que de vegades es protegeixen més els animals que no pas les

persones més febles o més vulnerables? Explica la teva resposta.

4.4. PROPOSTA CINEMATOGRÀFICA

COM A FONT DE RECURSOS DIDÀCTICS COMPLEMENTARIS

FILMOGRAFIA

Pel·lícules amb el protagonista o algun personatge central afectat per

la síndrome d’Asperger o algun trastorn de caràcter autista

Mi nombre es Khan, Karan Johar, 2010 Mary y Max, Adam Elliot, 2009 Ben X, Nic Balthazar, 2007

BAT

ESO

ESO

BAT

G

31

Mozart y la ballena, Peter Naess, 2005 Adam, Max Mayer, 2005 Rain Man, Barry Levinson, 1988 Adaptació cinematogràfica de la trilogia Milennium:

- Els homes que no estimaven les dones, Niels Arden Oplev, 2009 - La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, Daniel Alfredson, 2009 - La reina al palau dels corrents d’aire, Daniel Alfredson, 2009

Sèrie televisiva Polseres vermelles, d’Albert Espinosa, dirigida per Pau Freixas, 2011

4.5. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA CONSULTADES

Ramon Cererols , Descobrir l’Asperger , Promolibro, 2012 Myriam de la Iglesia, José-Sixto Olivar, Autismo y síndrome de Asperger, Trastornos del espectro autista de alto funcionamiednto.Ed. Valdemar, Cepe, 2008 Robert F. Newby, Niños con dificultades, Paidós, 2011 Jesús Garanto, Isabel Paula, L’alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament: l’espectre autista i les psicosis, Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, 2003 Maria del Mar Gallego, Guía para la integración del alumnado con TEA en Educación Primaria, Universidad de Salamanca, 2012 http://www.tea.cat/contingut/guia-orientativa http://www.aspergercatalunya.cat http://www.asperger-girona.es/1.html http://www.fecaa.cat/ http://kidshealth.org/es/parents/asperger-esp.html http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/escola_inclusiv

a/dtgd/modvgvul_4/asperger.pdf

www.udg.edu/tabid/14032/language/ca-ES/default.aspx