26 LAVANGUARDIA DILLUNS, 4 JUNY 2012

Terra

Terra Venus

Distànciamitjanaal sol

150 milionsde quilòmetres

108 milionsde quilòmetres

Venus

12.103,6 km

Sentit dela rotació

Amb Urà és l’únicplaneta del sistemasolar que gira en elsentit de les manetesdel rellotge

Diòxid decarboni96,5%

Nitrogen3,5%

Composició de l’aire de l’atmosfera

Altres (aigua, argó...)Menys de 0,1%

Rotació sobre si mateix(durada d’un dia) 243 dies terrestres,el més llarg del sistema solar

SOL

Venus és el planetamés semblança a laTerra del sistema solar

Temperatura mitjana

14 oC 464 oC

12.742 km

Diàmetreequatorial

Període orbital (durada d’un any)225 dies terrestres

JOSEP CORBELLABarcelona

L levat que tingueuintenció de con-tinuar per aquíl’any 2117, dime-cres tindreu la se-gona i última opor-

tunitat de les vostres vides deveure com Venus s’interposa en-tre la Terra i el Sol.Per gaudir de l’espectacle as-

tronòmic us haureu de llevard’hora. Des de Catalunya, eltrànsit de Venus només es veuràdurant poc més de mitja horadesprés de la sortida del sol, quea Barcelona es produirà a les 6.18hores. L’ideal és buscar un llocon l’horitzó est estigui serè, perexemple a la vora delmar o en unlloc elevat, per veure bé la sor-tida del sol si no hi ha núvols.Fins i tot a aquesta hora tanprimerenca, els oftalmòlegsadverteixen que no s’ha demirar el sol sense una pro-tecció adequada, ja quepot causar lesions greusals ulls (vegeu el gràfic).La majoria dels ciu-

tadans s’estimarà més,òbviament, quedar-seal llit que anar a veurela diminuta piga ne-gra de Venus des-plaçant-se lentamentsobre el disc del Sol.Però per als aficionatsa l’astronomia seràuna ocasió de reviureun fenomen poc fre-qüent que ha tingutuna gran importànciaen la història de la cièn-cia. I encara que en els úl-tims dos segles el pas deVenus entre el Sol i la Ter-ra havia quedat reduït a unasimple curiositat astronò-mica, en l’última dècada harecobrat interès científic ambvista a estudiar planetes d’altresestrelles.Els trànsits planetaris –com

anomenen els astrònoms el pasd’un planeta davant una estrella–s’han convertit en un dels mèto-des més importants per desco-brir exoplanetes, explica IgnasiRibas, investigador de l’Institutde Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC). Si la brillantor d’una es-trella s’atenua lleugerament i ho-res després torna a augmentar,significa que algun petit astrefosc ha passat davant l’estrella.Analitzant com canvia la radiacióprocedent d’una estrella durantun trànsit planetari, els astrò-noms esperen deduir en el futurla composició de l’atmosfera delsexoplanetes. I posats a pensar al’engròs, esperen poder trobar enalguna atmosfera una mescla degasos que, comels de la Terra, no-més es puguin explicar per l’ac-ció d’éssers vius. Esperen des-cobrir vida extraterrestre, ni mésni menys.En aquest gran esquema és on

entra en joc el trànsit de Venusde dimecres. “L’observació deltrànsit pot donar pistes interes-sants sobre com s’observen lesatmosferes planetàries quan lallum d’una estrella passa a travésseu”, informa Ignasi Ribas, que

treballa precisament en l’estudid’atmosferes d’exoplanetes. En-cara que “els mesuraments serancomplicats perquè requereixenuna precisió enorme, es veurà sipodem determinar els compo-nents de l’atmosfera de Venus i laseva abundància”.Prova de l’interès científic que

té el trànsit de Venus és que nom-brosos telescopis terrestres i es-pacials observaran el fenomen,entre els quals hi ha el telescopiHubble, la nau Solar DynamicsObservatory de la NASA i la Ve-nus Express de l’Agència Espa-cial Europea.El trànsit s’iniciarà poc després

de la mitjanit (hora espanyola) idurarà més de sis hores, informaMiquel Serra, investigador del’Institut d’Astrofísica de lesCanàries (IAC) i administra-dor de l’Observatori delTeide, que coordina elprojecte europeu Gloriad’observació del feno-men. A Amèrica delNord i aAmèricaCen-tral es podrà veurel’inici del trànsit di-marts a la tardaabans que es pon-gui el sol. A lamei-tat est d’Àsia id’Austràlia es po-drà veure el tràn-sit complet alllarg de dime-cres. I a la restad’Àsia, est del’Àfrica i gran partd’Europa es podràveure la fase finaldel trànsit dime-cres al matí desprésque surti el sol.La conjunció astral

ha estat poc generosaambEspanya, on lamei-

tat del territori no veuràel trànsit en cap moment i

l’altra meitat només el po-drà veure uns minuts i a una

hora poc propícia.Però “és ara o mai”, destaca

l’IAC en un comunicat. Els tràn-sits de Venus són fenòmens tanexcepcionals que només s’hanproduït en set ocasions des de lainvenció del telescopi. Per la pe-culiar relació entre les òrbites deVenus i de la Terra al voltant delSol, es produeixen a parells. Dostrànsits consecutius es produei-xen amb vuit anys de diferència idesprés cal esperar més d’un se-gle fins al trànsit següent.El que es va registrar fa vuit

anys, el 8 de juny del 2004, va serel primer de la història que es vapoder observar amb tecnologieselectròniques i telescopis infor-matitzats. Però els més impor-tants de tots van ser els dels anys1761 i 1769, que van respondre auna de les grans preguntes cien-tífiques de l’època: quina mida téel sistema solar?“Venus era la clau”, escriu To-

ny Phillips, editor del blogScience@NASA. L’astrònom es-cocès Edmund Halley, conegutsobretot pel cometa al qual vadonar nom, havia raonat el 1716que la distància entre la Terra i elSol es podia calcular durant elstrànsits de Venus. I que, a partird’aquí, es podrien calcular les

és l’estrella

Conjunció astral

Dimecres a trenc d’alba, si els núvols no hoimpedeixen, els aficionats a l’astronomia tindranocasió de contemplar un espectacle excepcionalque no es tornarà a repetir fins a l’any 2117

Tendències

VENUS

DILLUNS, 4 JUNY 2012 T E N D È N C I E S LAVANGUARDIA 27

... que es podrà veure des de Barcelona

Visibleduranttot eltrànsit

Visibledimecresdesprésde l’alba

Visibledimarts abansde la postade Sol

No visible

5 de juny6 de junyFranja horària

Barcelona Punt màximdel trànsitde Venus

El trànsit s’inicia abans del capvespre i acaba després de l’alba

Una opció alternativa és mirar el Solde manera indirecta projectant la sevaimatge

Projectatamb un telescopi

És precís utilitzar ulleres ambfiltre solar homologades...

... ja que les ulleres de sol noproporcionen prou protecció permirar al sol directament

Un fenomen astronòmic excepcional...Com que les òrbites dels planetes estan lleugerament inclinades unesrespecte a les altres, és molt poc freqüent que diferents planetes estiguinalineats amb el Sol i es produeixi un trànsit

Un trànsit, en astronomia, és el pasd’un planeta

per davant d’una estrella

En el sistema solar, des de la Terranomés es poden veure trànsits deVenus i de Mercuri Terra

Venus3,39 graus

Mercuri7,01 graus

Inclinació de les òrbites respecte a la Terra

Trànsit de Venus sobre el Sol observatdes de Sabadell el 2004

Mercuri Venus Terra

SOL

Òrbites amb la inclinació aproximada

LA VANGUARDIAFONT: Institut d’Astronomia de les Canàries, NASA, AQUESTA

PER OBSERVAR EL TRÀNSIT DE VENUS

Mirar el Soldirectamentpot causardanyspermanentsals ulls

Això es pot aconseguirfent passar els rajos desol a travésd’un petit foraten una cartolina...

... i projectant-lossobre una altrasuperfície...

6.18 horesSortida del solTot el disc de Venuses troba sobreel disc solar

6.55 horesEl Sol està 5 graus sobrel’horitzóVenus acaba de sortirtotalment del disc solar

6.38 horesEl Sol està 2 graus sobrel’horitzóVenus comença a sortirdel disc solar

distàncies a altres planetes i lamida del sistema solar, que eraun enigma “equiparable al quesón avui dia la matèria fosca il’energia fosca”, afirma Phillips.La idea de Halley era calcular

quant trigava Venus a creuar eldisc solar, mesurar el trànsit desde diferents punts de la Terra ideduir les distàncies aplicant re-lacions trigonomètriques. Halleyno va arribar a veure el resultatde la seva gran idea. Quan Venusva tornar a passar davant el Sol el1761, feia 19 anys que havia mort.Però l’any 1761 i sobretot el 1769es van organitzar grans expedi-cions científiques per observar eltrànsit de Venus. Entre aquestesexpedicions, la del llegendari ca-pità Cook, que va anar a observarel fenomen a Tahití.Amb els rudimentaris instru-

ments del segle XVIII, els cientí-fics de l’època van errar en unstres milions de quilòmetres encalcular la distància entre la Ter-ra i el Sol. Per a una distància de150 milions de quilòmetres, l’er-ror va ser només del 2%. Aque-lles observacions de Venus vanser “el programa Apollo del segleXVIII”, segons les ha descrit elweb Space.com.243 anys –i quatre trànsits de

Venus– més tard, els objectiussónmésmodestos. Després d’ha-ver-se establert la mida del sis-tema solar, i haver-se descobertque la Via Làctia és una galàxiaentre moltes, una nova obser-vació de Venus ja no canviarà lavisió de l’Univers. Però continuasent “un fenomen astronòmic in-teressant que ens pot ajudar en lainvestigació dels planetes extra-solars”, apunta Ignasi Ribas, queva seguir el trànsit de Venus del2004 des del Montsec.c

Endirectealweb

ESPECTACLE ASTRONÒMIC

Venus es veurà comuna piga negra quees desplaça sobre eldisc lluminós del Sol

L A V A N G U A R D I A . C O M

COM ES VEURÀ ELTRÀNSIT DE VENUSDES DE BARCELONA(Font: Miquel Serra,Institut d’Astrofísicade les Canàries)

]Els aficionats a l’astro-nomia podran seguir eltrànsit de Venus en di-recte a través del webLaVanguardia.com, ques’ha associat al projecteeuropeu Gloria per re-transmetre l’esdeveni-ment.La retransmissió oferi-

rà imatges fetes des detres punts diferents dela Terra: Cairns (Austrà-lia), on s’esperen bonescondicions d’observació;Sapporo (Japó), on laprevisió meteorològicaés una mica més incerta;i Tromso (Noruega), onla nuvolositat podriadeslluir l’espectacle.El trànsit de Venus

durarà 6 hores i 40 mi-nuts, per la qual cosaLaVanguardia.com faràconnexions en tres mo-ments destacats del feno-men. La primera, quanVenus comenci a despla-çar-se sobre el disc delSol quatre minuts des-prés de la mitjanit. Lasegona, cap a les 3.25 hde la matinada. I l’últi-ma, al voltant de les6.25 h per veure els mi-nuts finals del trànsit.Quan s’acabi la re-

transmissió en directe,el web LaVanguardia.com oferirà una galeriad’imatges del trànsit iun vídeo on es podràtornar a veure de mane-ra resumida el fenomenastronòmic.

IMPORTÀNCIA CIENTÍF ICA

El trànsit de Venusserà útil de cara aexplorar planetesd’altres sistemes solars