VASOS I ESPAIS TOPOGRFICS EESSArtria subclvia artria axillar artria braquial artria radial i artria cubital.Tota la irrigaci de lextremitat superior deriva a partir de lartria subclvia i de les branques terminals. Per tant, la irrigaci daquesta extremitat superior dependr del flux sanguini que passa per lartria subclvia.

ARTRIA SUBCLVIALartria subclvia t origen al nivell del arc artic. La artria subclvia dreta com la artria subclvia esquerre tenen diferents orgens. Mentre que lartria subclvia dreta neix com a bifurcaci del tronc arterial braquioceflic, que surt del arc artic amb direcci ascendent i cap a la dreta, quedant situat a la dreta de la trquea i en un petit trajecte de 4-5 centmetres es divideix en les seves dues branques que sn la subclvia i lartria cartida comuna dreta. La subclvia esquerre t el seu origen al arc artic i t un trajecte ms llarg que la dreta. Un cop arriba a la cpula pleural, al vrtex del pulm, hi trobem les relacions entre la subclvia dreta i lesquerre sn les mateixes. Lartria subclvia, quan arriba a la cpula pleural, al vrtex del pulm, canvia de trajecte i fa una corba fora pronunciada per buscar lespai que hi ha entre lescal anterior i lescal mig, que s el que anomenem com hiatus escalnic o espai interescalnic. La posici de lartria subclvia s per darrere del escal anterior on aquest separa lartria de la vena subclvia, la vena queda situada per davant dels msculs escal anterior i lartria subclvia respecte el plexe s ms interior i anterior del plexe braquial en aquest hiatus escalnic. A partir daqu lartria subclvia va a buscar el vrtex de la cavitat axillar per passar per sota de la clavcula i del mscul subclavi on canviar de nom i passarem a anomenar-la artria axillar. En aquest trajecte ascendent buscant la part superior del pulm relacionant-se amb la cpula pleural del vrtex superior del pulm i passant entre els escalens anteriors i mig.Les seves branques sn: Artria vertebral, t trajecte ascendent, i s la primera branca colateral daquesta artria i va a buscar els forats de les apfisis costotransverses de les vrtebres cervicals a partir de C6. Passa pels forats costotransverses de les vrtebres cervicals a travs daquest trajecte ascendent que arriba fins a latles i passa per larc posterior de latles per finalment introduir-se en el foramen mgnum del occipital que passa cap a dins del crani. Artria torcica interna, t trajecte descendent per la cara profunda del trax de la paret torcica i immediatament per darrere de les unions condrocostals. Travessa el mscul diafragma i en el moment que el travessa la trobarem aquesta a la beina del mscul recte de labdomen, a la cara posterior i dintre de la seva beina, on en aquest moment passem a anomenar-la arteria epigstrica cranial superior. Tronc tirocervical, dna les segents branques: Artria tirodal inferior, que s una artria de calibre considerable que va a buscar la glndula tiroides per la seva bora anterior i tamb la regi larngia. Artria cervical ascendent, s una branca prcticament dirrigaci muscular. Artria cervical transversa, el seu trajecte ms horitzontal i passa superficialment entre els msculs escalens. Es divideix en dues branques:. Artria cervical superficial. Artria dorsal de lescpula, on aquesta irrigar els msculs com lelevador de lescpula al marge intern de lescpula i participar a la xarxa arterial que envolta lescpula, per la trobarem distribuda pel marge medial de lescpula. Artria supraescapular, el seu trajecte s lateral per davant dels escalens que busca lescotadura superior de lescpula. El seu trajecte cap a la regi escapular passant per lescotadura superior per superficialment al lligament transvers superior de lescpula. Mentre aquesta artria passa superficialment pel lligament transvers superior de lescpula, el nervi supraescapular passa per la prpia escotadura i, per tant, profund al lligament transvers superior de lescpula. Aquest lligament transvers ens separa lartria supraescapular del nervi supraescapular. Quan sobrepassa el lligament transvers superior de lescpula passa profund al lligament transvers inferior de lescpula juntament amb el nervi supraescapular, on a partir daquest punt el trajecte s parallel seguint les mateixes relacions anatmiques passant pel coll de lescpula, profundament al lligament transvers de lescpula i per distribuir-se a nivell de la fossa infraespinosa, per tal dirrigar tant la fossa supraespinosa com la infraespinosa. Tronc costocervical, t un trajecte descendent i ens donar vasos cervicals profunds: Artria cervical profunda Artria torcica suprema, que dna les primeres artries infracostals posteriors.

ARTRIA AXILLARLartria axillar, la trobarem al centre de la cavitat axillar. Al voltant de lartria axillar trobarem les branques del plexe braquial i els fascicles: lateral, medial i el posterior; que sanomenen aix grcies a la seva posici respecte a lartria axillar. El fascicle lateral quedar lateral a larteria, el fascicle medial quedar medial a larteria i el fascicle posterior, posterior a aquesta. Es troba envoltada per fora, per dins i per darrer pels fascicles del plexe braquial. Aquesta artria anir acompanyada per la vena axillar, on aquesta queda situada anterior i medial a lartria axillar.Les seves branques sn: Artria torcica superior, es dirigeix cap a la paret costal. Artria toracoacromial, a vegades tenen un origen com amb larteria torcica superior (variable). Travessa la fscia del mscul subclavi del mscul pectoral menor. Aquesta fscia, s la fscia clavipectoral que cobreix la cara anterior de la cavitat axillar, on aquesta habitualment es travessada per lartria toracoacromial. Es distribueix irrigant el tend del mscul pectoral menor, la cara profunda del mscul deltoides i habitualment dna branquetes cap a larticulaci acromioclavicular. s superficial del mscul pectoral menor i irriga el deltoides, la regi subacromial, el lligament toracoacriomial, la borsa subdeltoidal i larticulaci clavicular. Artria torcica lateral, es dirigeix cap a la paret costal. Artria subescapular, neix molt a prop del punt final de lartria axillar. El seu origen s molt a prop de la cavitat axillar i t un trajecte descendent formant principalment dues branques colaterals: Artria coracodorsal, on aquesta segueix el nervi coracodorsal i irriga el mscul dorsal ample Artria circumflexa escapular, que sanir cap enrere passant per un dels espais que t la regi escapular que s el triangle omotricipital. Per aquest espai, lartria passa cap a la regi escapular i participar en la irrigaci de la xarxa arterial periescapular juntament amb la dorsal de lescpula i la circumflexa humeral. Artria circumflexa humeral anterior, s una artria que envolta lhmer i donen la volta al voltant del coll quirrgic de lhmer per davant. Artria circumflexa humeral posterior, s una artria que envolta lhmer i donen la volta al voltant del coll quirrgic de lhmer per darrere. Passar pel quadrat humero-tricipital (quadrat de Velpeu) juntament amb el nervi axillar, daquesta manera les dues artries formen un cercle anastomtic al voltant de el coll quirrgic del lhmer i donen irrigaci al deltoides i a la prpia difisis de lhmer (tamb fa referncia a lartria circumflexa humeral anterior). El quadrat humero-tricipital est delimitat lateralment per lhmer, medialment per la porci llarga del trceps, superiorment pel mscul rod menor i inferiorment el mscul rod major.El triangle omo-tricipital (triangle de Velpeu) s el pas de lartria circumflexa escapular que no va acompanyada de cap nervi. Aquest triangle queda delimitat lateralment per la porci llarga del trceps, superiorment tenim el rod menor i inferiorment el rod major. El triangle humero-tricipital o enfonsament braquial (triangle de Avelino-Gutierrez) que es troba delimitat lateralment per la difisi humeral, medialment la porci llarga del trceps i inferiorment el mscul rod major. Hi passen el nervi radial que ve del fascicle de la cavitat axillar i que va a buscar la cara posterior del bra juntament amb lartria braquial profunda.Lartria axillar originada en el vrtex de la cavitat axillar i que finalitza amb una lnia imaginria que passa pel marge inferior del mscul rod major que passar a anomenar-se artria braquial

CAVITAT AXILLARLa cavitat axillar s una regi anatmica que tenim a la part anterolateral del trax. Aquesta s un espai que t una forma piramidal de base quadrangular, per tant, tindr quatre cares, de vrtex superior i base inferior. Aquest espai, t unes cares (pirmide de quatre cares) la qual excepte la base sn de parets osteomusculars. La paret anterior que tanca per davant la cavitat axillar, on tenim dos plans musculars: Mscul pectoral major, que ens tanca la part anterior de la cavitat axillar i profundament a ell tenim un segon pla muscular amb dos msculs i una fscia: Mscul pectoral menor, mscul subclavi i la fscia clavipectoral, que s un teixit fibrs que uneix el mscul subclavi amb el mscul pectoral menor i que desprs uneix a la base de la cavitat axillar a la pell (aixella) a travs del lligament suspensori de laixella comunicaci entre la fscia que recobreix el pectoral menor amb la pell (teixit subcutani) de la cavitat axillar.La paret posterior tenim la escpula per que esta recoberta per un mscul: el mscul subescapular. La part ms inferior daquesta paret trobarem el mscul rod major i el tend del mscul dorsal ample. La paret medial ser la paret costal, els msculs intercostals i tot aix recobert amb el mscul serrat anterior que ser el que forma la paret ms medial de la cavitat axillar.La paret lateral trobem la difisi humeral amb el mscul de la porci curta del bceps i el mscul coracobraquial. La base no t una paret ssia. Tenim la pell, teixit cellular subcutani i teixit adips de la prpia cavitat axillar. Tamb trobarem fibres de teixit connectiu dens que uneixen la fscia clavipectoral amb la pell de laixella el que anomenem lligament suspensori de laixella que forma part de la base de la cavitat axillar. El vrtex daquesta pirmide s la comunicaci entre la regi cervical i la regi axillar. Es troba delimitada per la clavcula amb el mscul subclavi a la part superior; i a la part inferior amb la primera costella. El contingut de la cavitat axillar es troba envoltat per teixit cllula-adips on es molt ric en vasos i ganglis limftics en aquesta regi axillar que sn molt freqents que recullen la limfa de lextremitat superior i de la part pectoral i mamria que van a drenar part daquesta limfa de la regi mamria cap als ganglis limftics de la regi axillar.ARTRIA BRAQUIAL (HUMERAL)Lartria braquial comena com a continutat de lartria axillar quan supera el nivell del marge inferior del mscul rod major. T un trajecte descendent en el compartiment anterior del bra i a la seva bora ms medial del bra, s a dir, per davant del env inferior intern que separa la musculatura anterior de la posterior. En el seu trajecte va acompanyada per dues venes braquials i tamb acompanyat per teixit connectiu dens pel nervi medi a la bora anterointerna del bra. Aquesta acaba fins a la cara anterior del colze, on es troba el canal bicipital medial on separa en les seves dues branques terminals que sn les segents.Les seves branques sn: Artria braquial profunda, s la seva branca colateral ms important i de major dimetre. Sorigina al llarg del ter superior del trajecte de lartria braquial immediatament desprs del seu origen passa pel seu triangle humero-tricipital acompanyant al nervi radial. Per tant, passa al compartiment posterior del bra on segueix un trajecte oblic seguint el mateix trajecte del nervi radial, per tant, relacionant-se directament a la cara dorsal de la difisis humeral. Finalitza en dues branques principals: Artria colateral medial, sanastomosen en branques artries colaterals cubitals i de la recurrent radial per formar una xarxa arterial al voltant de la regi del colze. Artria colateral radial, sanastomosen en branques artries colaterals cubitals i de la recurrent radial per formar una xarxa arterial de la regi del colze. Artria colateral cubital superior segueix un trajecte descendent i passa per darrere de la epitrclea on sanastomosa amb lartria recurrent cubital posterior. Artria colateral cubital inferior s duna mida ms petita i passa per davant de lepitrclea on sanastomosa amb lartria recurrent cubital anterior.Lartria braquial quan arriba a la regi del colze, es situa al canal bicipital medial. Els canals bicipital medial i lateral queden delimitats pel tend del bceps, on darrere dell tenim el mscul braquial, per tant, els canals bicipitals estan separats pel tend del bceps i forma el sl de lrea dels canals bicipitals. Quan arriba a la regi del canal bicipital medial del colze es bifurca en les seves dues branques terminals que son: lartria radial i lartria cubital. Tot aix queda cobert per la aponeurosis bicipital que queda coberta per una expansi fibrosa de la fscia del mscul bceps braquial anomenat expansi aponeurtica.

CANALS BICIPITALSEls canals bicipitals queden separats pel tend del mscul bceps, el sl o lrea daquest s el mscul braquial. El seu contingut s el paquet vasculonervis braquial, s a dir, profundament hi trobem lartria braquial (dividida per artria radial i artria cubital) i el nervi medi; superficialment a aquests elements, coberta per la aponeurosis bicipital on superficialment a aquesta aponeurosis hi trobem la vena baslica i el nervi cutani antebraquial medial. El lmit lateral s el tend del bceps i el lmit medial es el pronador rod. Els seus lmits sn lateralment el tend dels bceps i medialment el mscul braquiradial; ms distalment tenim lextensor llarg del carp; al sl s el mscul braquial. El seu contingut s el nervi radial profund i ms superficialment el nervi musculocutani. Tamb podem dir, que el nervi radial en aquest canal bicipital lateral es dividir amb les seves dues branques terminals, la branca motora i la branca sensitiva. Tamb recordar que en aquests canals bicipitals trobem alguns vasos com les artries recurrents cubital (canal bicipital medial) i radial (canal bicipital lateral).CONDUCTE BRAQUIALEl conducte braquial s lespai on transita lartria braquial i el nervi medi (paquet vasculonervis). Queda delimitat per darrere pel env intermuscular posterior, per davant el ventre muscular del bceps, lateralment el mscul braquial i medialment pell i teixit cellular subcutani. El seu contingut s lartria braquial, les seves venes, el nervi medi i depn de lalada (ter ms proximal o ter ms distal) podem trobar la vena baslica o el nervi cubital.CANAL RADIALEl canal radial (o canal de torsi) que s un petit solc que trobem a la cara posterior de la difisis humeral i per on hi passa lartria braquial profunda amb el nervi braquial just per la cara posterior daquesta difisis radial. T el seu origen al nivell del triangle humero-tricipital pel pas del nervi radial i de lartria radial profunda en la cara posterior.CONDUCTE EPITROCLEO-OLECRANIEl conducte epitrocleo-olecrani s un petit conducte osteomuscular que es situa lepitrclea de lhmer i els caps dorigen del mscul flexor cubital del carp. El nervi cubital passa per darrere de la epitrclea i passa per aquest canal epitrocleo-olecrani que queda per darrere de la epitrclea entre aquesta i la prpia trclea humeral.El seu contingut s el nervi cubital, que es troba a la cara posterior de la epitrclea.ARTRIA RADIALLartria radial t el seu origen com a branca de divisi terminal de lartria braquial en el nivell del canal bicipital medial. Desprs del seu origen segueix un trajecte descendent buscant la bora lateral de lavantbra (cara anterior de lavantbra) on queda parcialment coberta pel ventre del mscul braquioradial. A nivell del canell, lartria es colloca queda situada al canal del pols radial que es troba delimitat pels tendons de dos msculs: mscul braquioradial (lateralment) i flexor radial del carp (medialment). A lextrem inferior del canal del pols radial, aquesta artria dna una branca que sen va als msculs de leminncia tenar (branca palmar de lartria radial). Sen va cap a la eminncia tenar i sanastomosa a larteria cubital per formar larc palmar superficial. Un cop sobrepassa el canal del pols radial, lartria passa profundament pels tendons dels msculs abductor llarg del polze i extensor curt del polze. Agafen un trajecte de direcci dorsal, cap al dors de la m, des de el canal del pols radial passa profundament pel abductor llarg del polze i lextensor curt del polze en trajecte dorsal. Un cop passa per aquests dos tendons, es situa en la tabaquera anatmica. En aquest nivell, lartria sol donar una altre branca, lartria dorsal del carp, que sol originar-se de lartria radial en aquest punt i la tabaquera anatmica; s una artria fora important per la irrigaci dels lligaments de la cara dorsal del canell. Un cop sobrepassa la tabaquera anatmica passa profundament al tend extensor llarg del polze i va a buscar al primer espai interossi, on travessa el primer mscul interossi dorsal i entra de nou a la cara palmar de la m; en aquesta cara palmar de la m sanastomosa amb la branca profunda de lartria cubital, per formar el arc palmar profund.La continutat de lartria radial s la que acaba formant larc palmar profund, en canvi, la seva contribuci al arc palmar superficial s molt petita.Larc palmar profund s ms de preponderncia de lartria radial mentre que larc palmar superficial de preponderncia de lartria cubital.Lartria radial passa per la tabaquera anatmica, que a partir daqu dna la segent branca: artria dorsal del carp, que dna moltes branques cap al dors del carp. Abans de passar pel primer espai interossi, aquesta artria dna lartria dorsal del metacarp que donen lloc a les artries metacarpianes dorsals, on cadascuna delles en la comissura interdigital donaran lloc a les artries digitals corresponents.Les seves branques sn: Branca palmar del carp Branca palmar superficial s la que suneix al ARC PALMAR SUPERFICIAL per s de preponderncia cubital. Branca dorsal del carp ARC PALMAR PROFUND, es formen les artries palmars del primer dit i tres o quatre artries metacarpianes palmars, que es situen per davant dels msculs interossis, on sanastomosen a les artries digitals palmars comuns que sn del arc palmar superficial. Artria principal del polze Artries metacarpianes palmars

TABAQUERA ANATMICALa tabaquera anatmica est constituda pels tendons del abductor llarg del polze i lextensor curt del polze, lextensor llarg del polze i en el fons lartria radial i los escafoides. Els seus lmits sn: el ms lateral sn els tendons del abductor llarg i lextensor curt del polze, el ms medial s el tend de lextensor llarg del polze i a la base daquesta tenim los escafoides, trapezi i base del primer metacarpi.El seu contingut s lartria radial amb les seves corresponents venes.

ARTRIA CUBITALLartria cubital s laltre branca terminal de lartria braquial. Neix al nivell del canal bicipital medial. Desprs del seu origen pren un trajecte descendent per darrere de la musculatura epitroclear, per anar a buscar la cara profunda del mscul flexor cubital del carp. Aquesta artria queda unida al trajecte del nervi cubital al ter mig de lavantbra. El mscul pronador rod te un fascicle dorigen humeral, a nivell de lepitrclea, i un fascicle dorigen cubital, a nivell de la apfisis coronoides del cbit. Aquest fascicle dorigen cubital del mscul pronador rod sinterposa entre lartria cubital i el nervi medi. El nervi medi, passa entre els dos caps dorigen del mscul pronador rod, entre el cap humeral i el cap cubital. Lartria cubital passa just profunda al cap dorigen cubital daquest mscul. Per tant, si relacionem artria amb nervi medi diem que el fascicle coronoidal del mscul pronador rod separa en el seu trajecte separa el nervi medi de lartria cubital.Desprs de passar el mscul pronador rod, lartria cubital dna una gran branca que s lartria interssia anterior, que segueix un trajecte a la lnia mitja de lavantbra per davant de la membrana interssia i donant irrigaci al mscul flexor llarg del polze, el mscul flexor profund dels dits i el pronador quadrat (musculatura profunda anterior del avantbra i la m). Aquesta artria dna una branca, que s lartria interssia posterior que travessa la membrana interssia i sen va a la musculatura extensora.Com a branques colaterals de lartria cubital tenim lartria interssia anterior i lartria recurrent cubital que participa en la xarxa anastomtica de la regi epitroclear.Lartria cubital quan sapropa a la regi del canell va acompanyada del nervi cubital, i lartria cubital per tal de passar a la m, no ho fa a travs del tnel carpi sin que ho fa a travs del conducte cubital (o de Guyon)El mscul flexor cubital del carp sinsereix a nivell de los pisiforme. Lartria cubital t un trajecte parcialment descendent recoberta per aquest mscul i acompanyada del nervi cubital. Al nivell del canell, lartria i el nervi cubital quedaran recoberts pel lligament palmar del carp que s un engruiximent de la fscia superficial (no confondre amb la retinacle dels msculs profunds). Aquest lligament palmar del carp s el que ens dna entrada al canal cubital, per tant, lartria entra profundament a aquest lligament juntament amb el nervi cubital; tamb passar profundament al mscul palmar (ms distal) i quan supera aquest mscul, lartria cubital donar dues branques: una ms superficial i una altre ms profunda. La branca profunda passa entre la musculatura hipotenar i anir cap el pla dels msculs interossis per anastomosar-se amb lartria radial i formar larc arterial palmar profund. La branca superficial quedar situada per davant dels tendons dels msculs flexors superficials dels dits i formar una estructura en forma darc que sanomena arc palmar superficial. Aquest arc palmar superficial es tancar grcies a la branca radiopalmar de lartria radial; mentre que lartria radial sanir cap a la tabaquera anatmica, on el seu tronc principal sanir cap a la tabaquera anatmica, travessar el primer espai interossi i sunir amb la branca profunda de lartria cubital per formar larc palmar profund. Del arc palmar superficial, sortiran les artries digitals comunes (quatre). Les artries digitals comunes, cada una delles es dividir en les arrels dels dits en artries digitals prpies palmars.Del arc palmar profund, procedeix de lartria radial i de la branca profunda de lartria cubital i de lartria radial. Daquest arc surten les artries metacarpianes palmars, que sanastomosen a les artries digitals comunes.

CONDUCTE CUBITALEl conducte cubital (o de Guyon) queda situat per davant del tnel carpi. El lligament palmar del carp tapa per davant aquest conducte.Queda delimitat anteriorment pel lligament palmar del carp i el posteriorment el retinacle dels msculs flexors. Queda recobert per un petit engruiximent de la aponeurosis superficial del lligament palmar anterior.SISTEMA VENS SUPERFICIAL I PROFUND.Tenim dos sistemes venosos en lextremitat superior:El sistema vens profund habitualment no es descriu ja que noms sn les venes que acompanyen a les artries que anem descrivint (dues venes per cada artria). Artria subclvia i artria axillar noms tenen una vena cadascuna. Les seves relacions anatmiques sn idntiques al de les artries.El sistema vens superficial est constitut per venes amb recorregut majoritriament en el teixit cellular subcutani, per tant, superficialment a la fscia profunda. Aquestes venes superficials van acompanyades per nervis sensitius; en el cas de lextremitat superior, les venes superficials sorganitzen a partir dels arcs venosos de la m i sol formar-se una xarxa venosa superficial que finalment va confluint a la regi del colze en dos troncs principals: la vena baslica a la banda medial i la vena ceflica a la banda lateral. A la zona central sol haver-hi la vena mediana de lavantbra; quan arribem a nivell del colze, aquesta vena mediana sol dividir-se en dues branques que sanastomosen amb la vena ceflica i la vena baslica, que reben el nom de vena mediana baslica i vena mediana ceflica. La vena baslica t un trajecte ms curt que la vena ceflica; al ter mig del bra travessa la fscia profunda i agafa un trajecte profund a aquesta fscia (aponeurosis profunda), i acaba desembocant en la vena braquial. La vena ceflica agafa un trajecte subcutani per la banda anterolateral del bra; finalment es situa al solc deltopectoral que travessa la fscia i desemboca en un una mena de crossa (cayado) de la vena ceflica i finalitza a la vena axillar. El sistema vens superficial habitualment s responsable entre el 10-20% del drenatge vens de lextremitat superior i es portat a travs del sistema vens profund, per tant, les venes profundes sn les responsables de la major part del drenatge de lextremitat superior.