Hola Pau, com va tot???

Nosaltres estem molt bé. Et volem explicar que el dilluns 23 el dia de Sant Jordi vem fer una cantata a l’església del Pare Claret i ens ho

vem passar d’allò més bé, a més va ser un èxit, perquè va sortir molt

bé. També estem preparant la Cantata de Cantània que l’estrenem el dia 25 de Maig al Kursaal de Manresa i això està aquí mateix. Ja veus

que anem molt enfeinats, però esperem que aquestes activitats surtin més bé que les de l’itinerari anterior. A veure què et semblen.

A) Què és el Llibre Vermell de Montserrat? És el còdex I del fons manuscrit de la Biblioteca de Montserrat.

Aquest còdex que deu el títol al color de les cobertes. És el més antic i per això porta el numero u de la biblioteca

B) Per què té aquest títol?

Perquè les seves cobertes són de color vermell

C) En quina època va ser escrit? Va ser escrit al 1399, a la edat mitjana

D) Per a quin motiu? En un moment en què a Montserrat l'afluència de pelegrins era molt

nombrosa, era necessari que els monjos i seglars que tenien cura del santuari, tinguessin una preparació i unes orientacions amb les quals

poder ajudar les multituds que hi arribaven per motius ben diversos.

Per això s'escriu aquest llibre, que té un contingut molt divers.

E) Quin es el propòsit del cançoner del Llibre Vermell?

Recollir les danses i cançons que feien els pelegrins en les hores de

vetlla F) Amb quins temes del Llibre Vermell relacionaries aquestes

imatges?

Una explicació dels miracles de la Mare de Déu

Un cançoner musical

Un tractat sobre l’univers

Capítols de la cofradia

ACTIVITAT 2 Pau, aquí tens la classificació dels instruments de l’orquestra…. N’hem trobat diferents tipus de classificació, nosaltres pensem que la més coneguda és la tradicional.

Els instruments que toca el Pau són el clarinet i el piano: EL CLARINET: E l c la r ine t és un ins t rument de ven t - fus ta . D ins d 'aquesta g ran famí l ia , e l c la r ine t per tany a ls ins t ruments de canye ta s imp le , i gua l que e l saxo fon . E l f o ra t és ap rox imadamen t c i l índ r ic (a semblança de la f l au ta t ravesse ra i a d i f e rènc ia de l saxo fon ) . És un ins t rument f o rma t pe r d i verses peces desmun tab les : b roque t , ba r r i l e t , cos supe r io r , cos in fe r io r i campana . E l mate r ia l p r inc ipa lment u t i l i t za t pe r a la seva cons t rucc ió és la f us ta de banús . .

CORDA VENT PERCUSSIÓ

FREGADA PINÇADA

PERCUDIDA FUSTA METALL DETERMINADA

INDETERMINADA

Violí Arpa Piano Flauta Trompeta Timbales Bombo

Viola Guitarra Oboè Trompa Vibràfon Caixa

Violoncel Clarinet Trombó Xil·lòfon Platerets

Contrabaix Fagot Tuba Campanes Triangle

EL PIANO:

El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa. El músic que toca el piano rep el nom de pianista.

El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes d'acer, fent que aquestes emetin un so.

La seva situació a l’orquestra és la següent.

Pau Pau

ACTIVITAT 3

Tipus de veus:

Hi ha: les veus masculines, i les veus blanques. Dintre de les segones

podem trobar les veus femenines i les veus infantils.

GREUS

VEU D’HOME

També les veus d’homes són diferents, n’hi ha de més agudes i de més greus.

Es classifiquen de més agut a més greu:

Tenor.

Baríton.

Baix.

AGUDES

VEUS FEMENINES

També les veus de les dones són diferents, n’hi ha de més agudes i de més greus.

Es classifiquen de més agut a més greu:

Soprano.

Mezzo.

Contralt.

VEUS INFANTILS: veus blanques.

Són les veus de nens i nenes, també anomenades veus blanques

ESQUEMA DE LES VEUS HUMANES:que us deixo es veuen molt clares les

diferents veus humanes. Observaràs que a vegades canta una sola veu i en

altres

veus. És una música que porta per títol Tub és de W. A. Mozart.

VEUS MASCUINES

VEUSGFWD

VEUS FEMENINES

BAIX

BARÍTON

TENOR

CONTRALT

MEZZO

SOPRANO

ME

SOPRANO

A Catalunya hi ha diferents corals infantils que canten, però

conegudes a nivell m Les veus d’home es poden classificar principalment en 3: la més greu és el baix i la més aguda és el tenor. Entremig d’aquestes dues hi trobem el baríton. Les veus de dona es poden classificar principalment en 3: la més greu és la contralt i la més aguda és la soprano. Entremig d’aquestes dues hi trobem la mezzosoprano. Altres preguntes que fèieu sobre les veus eren cóm es podien agrupar: Però segur que en algun lloc heu llegit que l'Escolania és un cor de veus blanques, què vol dir això? Que només canten nens i nenes però en el vostre cas només sou nens. Les veus dels nens i nenes no es poden classificar seguint l’ordre de dalt. Les veus dels nens i nenes s’anomenen veus blanques. Això significa que les veus infantils no es diferencien entre els nens i nenes, són iguals. En què es diferencia un cor, d'un duet i d'un trio?

Es diferencia en que un cor es un conjunt de diverses persones, el duet només són dues persones i el trio és de tres persones. A l’Escolania a més del cor també fan Música de Cambra, tal i com vem poder veure en la mostra-concert que ens veu fer el dia de la presencial a la Basílica. Un conjunt de cambra és un petit conjunt d'instruments en el que cada part de la partitura està pensada per ser interpretada per un sol instrumentista.

Hola Pau A nosaltres ens ha tocat l’activitat 4. Ens va agradar molt com veu cantar el Virolai. Virolai: Vol dir composició poètica antiga per a ésser posada en música. Aquest és el nom que es va adaptar per a l'himne popular dedicat a la Mare de Déu, que Jacint Verdaguer va escriure amb motiu de les festes del mil·lenari de la troballa de la imatge, el 1880. Se li va posar aquest títol perquè sota el mateix nom havia estat publicat el text Rosa plasent, un cant del Llibre Vermell, que comença amb les mateixes paraules que l'actual Virolai: Rosa d'abril Aquest himne ha esdevingut autènticament popular als Països Catalans i ha estat usat en moments de repressió política, com a himne nacional català, en manifestacions religioses i manifestacions culturals o esportives. Aquesta és la primera estrofa de la cançó i és el tros que veu cantar el dia de la presencial. Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap el Cel. Amb serra d’or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau; Reina del Cel que els Serafins baixaren, deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Adéu Pau.

Hola Pau nosaltres fem l’activitat 6: la que parla del orgue. Aquesta

és la informació que hem trobat:

L'Orgue de Montserrat, inaugurat el mes de març de 2010 al Monestir

de Montserrat, és l'orgue més gran de Catalunya i un dels més grans d'Europa. Ha estat construït per Albert Blancafort del taller

d’organistes Blancafort de Collbató i successor de Gabriel Blancafort i París. El nou orgue substitueix l'antic orgue, de 1958, que fou

construït amb trossos d’altres orgues, com molts dels que es van recuperar després de la crema d'esglésies de la guerra civil

espanyola ja que els tubs d'estany es fonien per fer-ne armament. L'antic orgue continua en el seu emplaçament anterior a la part del

darrere de la basílica.

El nou orgue està col·locat sota el creuer al lateral esquerre de la

basílica, per on surten els escolans i els celebrants, l’emplaçament tradicional dels orgues a Catalunya des de fa més de 500 anys. Això

permet una millor acústica que des de la part del darrere de la basílica. L'orgue pesa 12.000 quilos i fa 12,5 metres d’alçada i 5,5

d’amplada, amb quatre teclats manuals i un de pedal –cadascun dels

quals fa sonar un cos diferent, com si es tractés d’instruments independents, que s’anomenen cadireta, orgue major, expressiu,

batalla i pedal–, transmissió mecànica de notes, una segona consola elèctrica al presbiteri i 4.242 tubs.

El nou orgue permet realitzar concerts oberts al públic amb els millors organistes internacionals, a més d'acompanyar les celebracions

litúrgiques i l'Escolania de Montserrat, feina feta per 6 organistes que suposa un temps de funcionament d'unes vuit hores al dia.

Construcció

La construcció del nou orgue fou possible gràcies a la participació de

milers de feligresos i ciutadans que apadrinaren cadascun dels tubs. La construcció de l'orgue, amb un pressupost inicial de 1,2 milions

d'euros sufragats amb l'ajut de Caixa Penedès, anà a càrrec del taller d’organistes Blancafort, de Collbató, de gran tradició en aquest àmbit

i que a més ja havien construït l’orgue anterior el 1925. L'hereu de la família d’orgueners, Albert Blancafort, liderà un equip de set

constructors que hi dedicaren 22.000 hores entre 2007 i 2010 i combinaren l'artesania amb tècniques actuals, des de CAD 3D per al

disseny dels plànols fins a aparells de control numè-

ric, làsers, escàners i eines digitals.

Els orgueners Blancafort destinaren dues persones cada dia durant

tres mesos només per afinar-ne el so, feina que s'ha d’anar ajustant periòdicament, ja que és un instrument litúrgic que sona un mínim de

quatre cops al dia, una per cada ofici.

Els tubs s'agrupen en diferents famílies, anomenades registres, que l'organista pot fer servir per fer combinacions. El de Montserrat

consta de 63 registres, la qual cosa aporta una gran quantitat de

possibilitats. Aquest nou instrument permet la interpretació de tot el ventall de literatura organística, des de Bach fins a les obres més

contemporànies, amb la voluntat de situar l’instrument, un dels més grans d'Europa, entre els de més alt nivell musical.

La cerimònia de benedicció del nou orgue tingué lloc el 20 de març de 2010 amb unes 1.600 persones que ompliren els bancs i els

passadissos del temple, i a l'exterior de l'església, on hi havia instal·lades unes pantalles gegants. En el concert participaren l'Orfeó

Català, l'Escolania de Montserrat, la Capella de Música de Montserrat i l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Les 4

veus solistes van ser de Gemma Coma-Alabert, Xavier Mendoza, Marta i Mateu.

El Pare Abat Cassià Maria Just va ser un dels que va començar a promoure la construcció de l’orgue, ell era organista i li feia molta

il·lusió, va participar molt però va morir un any abans de que

s’acabés de construir. Quan va morir li van col·locar una reproducció d’un tub d’orgue dins del seu taüt i una rosa com a símbol de la

musicalitat i religiositat, també van fer daurar un tub i van posar-li el nom i el van posar a l’orgue de Montserrat.

Bé Pau, aquesta és la recerca que hem fer de totes les activitats de l’itinerari

5, esperem que estiguin bé. Arreveure !!!!!