VERSIÓ IPAD/IPHONE/ANDROID PATROCINADA PER: Renaixement… · 2016. 11. 4. · ciar el pregó de la Festa del Renaixement. Però no us ho penso estalviar. És un honor, un orgull

diari ebrediariDIVENDRES 20 DE JULIOL DE 2012

www.mesebre.cat

núm. 632

VERSIÓ IPAD/IPHONE/ANDROID PATROCINADA PER:

La XVII Festa del Renaixement vaendegar ahir amb el pregó, queenguany ha anat a càrrec delperiodista Josep Martí Blanch,Secretari de Comunicació delGovern (imatge de la foto), a laplaça de l'Absis de la Catedral, uncop finalitzat l'acte inaugural a laplaça de l'Ajuntament i la tradicio-nal cerimònia d'obertura de por-tes al Portal dels Romeus. I algu-nes de les frases que va pronun-ciar Martí, van ser: “no seré el pri-mer pregoner al que haureu sentitdir que és un orgull i un honor ofi-ciar el pregó de la Festa delRenaixement. Però no us hopenso estalviar. És un honor, unorgull i m’omple d’emoció”.Així, des d’ahir i fins el proper 22de juliol, l’esplendor d’aquestaèpoca impregnarà la ciutat deTortosa, transportant-la quatresegles enrere.

P3

Renaixement, època d’esplendor

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar fa un canvi d’ús de dues de les seves platges, Torrent del Pi i de Bon Caponet,per tal que tothom pugui gaudir amb tranquil·litat de la costa calera. En concret, la platja del Torrent passa aser naturista i a la platja de Bon Caponet s’autoritza el bany de mascotes. Aquesta decisió, explicava la regi-dora de Medi Ambient de la Cala, Eva del Amo, “s’ha pres amb consens i demanem que tothom intenti sertolerant”. I és que, les cales i les platges de la Cala són un actiu turístic determinant al municipi i des del’Ajuntament s’ha volgut atendre aquestes demandes per tal d’ampliar l’oferta del litoral calero. La senyalitza-ció ja està col·locada. P4

La Cala dóna resposta a les demandes dels banyistes

Terres de l’Ebre. Poblacions de la comarcade la Ribera d’Ebre no entenen “el canvi decriteri” de la UNESCO.

P4

Esports. Els Muntells, després de 30 anys,tornaran a tenir futbol. Toni Ruiz serà el seupresident en la temporada del retorn.

P10

Terres de l’Ebre. Adam Tomàs critica elsregidors de CiU d’Amposta per aprovar elsserveis d’una constructora de fora.

P8Avui

és

notíc

ia

DIVENDRES 20DE JULIOLDE 20122

diarimésebre

www.mesebre.catOOPPIINNIIÓÓ

mésmésdiari

ebre

Edita:Limicola, SL

DL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Gerent:Aleix Beltran

Redacció:Tere Gonzalez, Diana Mar,

Michel Viñas.Fotografia:

Mariano LalanaDisseny i maquetació

Jesús RuizVersió ‘on line’:Dani Mayandia

Publicitat:[email protected]

Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsa

c/ Estanislao Figueres, 17 entr.43002 Tarragona

Tel.: 977 25 27 27

www.mesebre.cat

L’opinió del diari quedareflectida exclusivament através de l’editorial. Els

articles de la secció d’opinióexpressen els criteris de quiels signa i el diari no els fa

seus necessàriament.

6.000 exemplars

Vols anunciar-te?Aquest és el teu espai privilegiat de

PUBLICITAT610 20 33 25

[email protected] t’ho pensis més!

El diari ‘Més Ebre’ no s’acaba aquí.

Segueix-nos a Internet entrant a la nostra nova web:

www.mesebre.cat

Tan de bo, tothom tinguérem l’oportunitat de recre-ar temps millors i que fer-ho ens reportés ingressoseconòmics. Tot i que per a les persones pensaraixò, és ciència-ficció. Són molts els municipis quehan trobat en el fet de tornar a èpoques passadesuna font d’ingressos força interessant, sobretot anivell turístic. Tortosa i la seva Festa delRenaixement n’és un exemple. Fa disset anys la capital del Baix Ebre va decidiremprendre una aventura i arriscar-se a fer una festaque suposaria deixar d’invertir, en part, diners enaltres festes del municipi, com les Festes de la

Cinta. Avui dia conviuen les dues i la Festa delRenaixement és un referent turístic en aquest tipusde celebracions, amb una qualitat i rigorositat histò-rica de difícil superació. Cada any milers de persones visiten Tortosa, perviatjar en el temps i gaudir d’un dels millorsmoments de la ciutat. És paradoxal parlar que aquesta festa guanya ambels anys, quan parlem d’una recreació del segle XVI.Però cada cop, més persones venen a visitar-la iaixò es tradueix en activitat econòmica que ara, perara, bona falta fa.

Editorial

Renàixer o morir

Ciutadans i ciutadanes, ara fa tot just un anym'adreçava a tots vostès des de l'esperançadel nou govern municipal i amb el compromísde treball i dedicació que la confiança diposi-tada exigia. I els hi he de dir que aquests mesos d'alcal-dia m'han refermat en el sentit de la respon-sabilitat que el càrrec comporta així com elple convenciment de tenir una ciutat com non'hi ha d'altra, fruit de l'esforç ciutadà. És dejustícia donar a tots vostès les gràcies peraquesta ferma decisió de posar La Ràpita alllistó més alt, tot i les dificultats del moment.

Però ara, arribat l'estiu, i ja en el dos mildotze, és tot un goig adreçar-nos als rapi-tencs i rapitenques, de qualsevol origen i pro-cedència, i desitjar-los unes bones FestesMajors de Sant Jaume. Desitgem que aquestSant Jaume serveixi perquè ens puguem reu-nir amb motiu del actes, i també pels carrersi les places i gaudir de tots els actes queamb optimisme, il·lusió i dedicació han pre-parat les persones que formen part de laComissió de Festes, amb el nostre regidorMiquel Ferré al capdavant..En nom propi i en el de tots els regidors i lesregidores, vull agrair expressament l'aporta-ció cívica inestimable que fan totes les perso-nes i totes les entitats que, durant tot l'any,destinen les seves hores de lleure per prepa-rar aquesta festa; i, per si això fos poc, esdediquen també a treballar durant tots elsdies de Festa Major, perquè tots els actesassoleixin l'èxit que tots desitgem. A tots ells,repeteixo el nostre agraïment més profund,així com al personal de Brigada Municipal,Policia Local, voluntaris de Protecció Civil imolts ciutadans anònims..

Com a pregoner de la nostra festa tinc l'ho-

nor de presentar-vos al Sr. Josep Garcia iPrats. Ciutadà compromès amb la difusió delfet rapitenc, treballador incansable en totesaquelles iniciatives per donar a conèixer l'o-rigen de la nostra ciutat, les nostres arrels ifins i tot el funcionament de les nostres insti-tucions locals, i que afronta el futur dels nos-tres joves tot deixant empremta per a la pos-teritat. Persona estimada i entranyable quediu molt del caràcter rapitenc, i l'honora..

Finalment, i sense oblidar-nos d'aquelles per-sones que enguany - i en anys anteriors - enshan deixat però que continuen presents enels nostre pensament, us encoratjo a partici-par plenament de la nostra festa. No us estal-vieu d'acudir als actes programats sensehaver-ne gaudit, participat i col·laborat.Gràcies per endavant.

Joan Martín Masdèu.Alcalde de la Ràpita

Que tingueu una Bona Festa Major

Opinió

El passat mes de maig, laJunta de Govern Local del'Ajuntament d'Amposta, for-mada íntegrament per regi-dors de CiU, va aprovar perunanimitat contractar elsserveis d'una empresa cons-tructura de fora de la ciutatper arranjar diversos caminssituats dins del nostre termemunicipal. L'actuació estavavalorada amb un import de48.911,59 E i la Llei preveuadjudicar aquest tipus d'o-bres a qui s'estimi oportú,sense passar abans per capprocediment negociat ni con-curs públic.

Ens ha sobtat moltíssim quel'equip de Govern, en llocd'apostar per qualsevol altraempresa ampostina del sec-tor, hagi preferit confiaraquesta obra a una empresaque ens mereix tots els res-pectes però que difícilmentcontribuirà a reduir elsíndexs d'atur que pateix lanostra ciutat.

No és el primer cop queEsquerra es veu obligada acriticar una decisió d'aques-tes característiques. De fet,fa un any ja vam alertar d'a-quest modus operandi quanes va cridar tres constructo-res forànies per fer les obresdel carril bici de l'avigudaJosep Tarradellas. Em pre-gunto on és la sensibilitat deCiU davant la dramàticasituació que estan patintmoltes empreses del sectorde la construcció de la nos-tra ciutat. A més, aquestadecisió trenca amb allò acor-dat entre el Gremi deConstructors d'Amposta il'Ajuntament, que passavaper oferir al Gremi totes lesobres de la ciutat que espuguessin contractar perprocediment negociat.

D'altra banda, voldria aprofi-tar aquesta plataforma decomunicació per explicarque, des del nostre GrupMunicipal, ja s'ha instat elpresident del Consell

d'Administració de l'HospitalComarcal, Manel Ferré, per-què el proper 19 de juliol, ala reunió del mateix Consell,porti el contracte d'arrenda-ment que fixa una quantitatanual de 180.653,83 E perun local de només 503 m2,segons l'informe dels audi-tors. Davant la disparitat d'o-pinions que s'han publicat endiversos mitjans de comuni-cació, creiem que és del totnecessari que l'alcalde acla-reixi d'una vegada per totesles condicions que ens lli-guen a aquesta empresa.Des del nostre punt de vista,ens sembla inconcebiblehaver de pagar una xifra tanalta quan altres administra-cions estan revisant moltscontractes d'arrendamentper reduir despesa.

Entre el poc i el massa estàla mesura. I no pot ser qued'una banda s'adjudiquinobres a empreses de fora dela ciutat i de l'altra estiguempagant lloguers estratosfè-rics. La clau de tot plegat laté l'equip de Govern. I emsembla que, darrerament, noestan encertant l'ull de laporta que ens interessa atots plegats que s'obri.

Adam Tomàs.Portaveu del Grup Municipal

d'Esquerra d'Amposta

Entre el poc i el massa està la mesura

Opinió


diarimésebreTTEERRRREESS DDEE LL’’EEBBRREE

3www.mesebre.cat

La rigorositat històrica és undels trets més singulars d'a-questa festa. Un rigor que tro-bem en els vestuaris i tambéen les receptes de cuina deles Jornades Gastronòmiquesde Cuina del Renaixement, el"Mengeu de festa", o en larebosteria renaixentista queens ofereixen les pastisseriesen la campanya "Les llepoliesde la festa". Un equip d'histo-riadors s'encarrega d'aportardocumentació per tal que elsvisitants de la Festa delRenaixement puguin tenir unaaproximació real a com era lavida a la Tortosa del segle XVI.Per fer-ho recorren a múltiplesfonts històriques, sent la mésimportant de totes "Elscol·loquis de la insigne ciutatde Tortosa", del cavallerCristòfor Despuig. Però siTortosa va escollir elRenaixement en comptes d'al-tres moments històrics ésprecisament perquè és unade les èpoques més brillants ide major projecció de la ciu-tat.La seva centralitat, alsegle XVI, convertí Tortosa enun focus cultural que irradiava

cap a l'interior del territori,introduint les novetats artísti-ques i culturals del moment.Com a llegat d'aquell tempsens queden els ReialsCol·legis, un dels conjuntsarquitectònics renaixentistesmés importants de Catalunya,l'armari arxiu de la ciutat,construït el 1574 per ordredels procuradors, o el cadiratdel cor de la Catedral. Lacelebració va començar ahiramb el pregó, que enguanyha anat a càrrec del periodis-ta Josep Martí Blanch,

Secretari de Comunicació delGovern, a la plaça de l'Absisde la Catedral, un cop finalit-zat l'acte inaugural a la plaçade l'Ajuntament i la tradicionalcerimònia d'obertura de por-tes al Portal dels Romeus.Però, durant els dies previs ala celebració, més de 500persones han treballat pertenir-ho tot enllestit a temps.De fet, han estat els actorsdels grups d'animació i teatrede carrer, els membres delsgrups de música i danses, elsprotagonistes dels especta-

cles de pagament, els qui hanparticipat en la gran posadaen escena de l'acte inaugurali en la gran desfilada de diu-menge, però també els res-ponsables de vestuari, elscomerciants de la ciutat, elspastissers i els cuiners quepresenten menús gastronò-mics basats en els menjarsdel segle XVI, i sobretot elscentenars de voluntaris queparticipen d'aquest granesdeveniment de promocióde la ciutat. Més de 3.000persones vestides d'època,

60 espectacles diaris alcarrer amb més de 500actors, quatre produccions enespais d'aforament limitat, iuna equilibrada presència decompanyies del territori ialtres de diferents païsosd'Europa. Aquestes són lescredencials d'una festa arrela-da a Tortosa i a Catalunya iamb una creixent projeccióinternacional. Tornant a laFesta, durant els quatre dieshi haurà quatre espectaclesd'aforament limitat: "LaTaverna d'Enrico", un clàssic

de la Festa produït per Quicoel Célio, el Noi i el Mut deFerreries, que tornarà a repre-sentar-se a les Avançades deSant Joan. L'Escola Municipalde Teatre produeix enguany"El Mercader de Venècia", unacomèdia que indaga en lespassions humanes amb per-sonatges clàssics de la litera-tura universal, que podrà veu-re's a la plaça de l'Absis. AlPati del Convent de laPuríssima, el Jove CorFlumine representarà "LaCantina dels Galifardeus". I,finalment, la companyia LaTritona produeix "Zuvi Verum",un espectacle fantàstic quees farà a la plaça de SantJoan. Els preus dels especta-cles oscil·len entre els 3 i els11 euros. Els cinc campa-ments de recreació de la vidaquotidiana, la Ruta de laSaboga amb onze tavernes,els mercats d'època i la gas-tronomia renaixentista als res-taurants de la ciutat en elMengeu de Festa són altresdels atractius que tornarem atrobar en la XVII Festa delRenaixement. Cal destacar,també, que aquest any el pro-grama oficial de la XVII Festadel Renaixement es podràadquirir per 1,5 euros i que elcarrer Montcada quedavaobert el passat dimecres, alpas dels vianants i dillunsvinent ho estarà també perals vehicles ( aquest i altrescarrers del nucli antic de laciutat tindran restringit el tràn-sit de vehicles fins dilluns perla celebració d'activitats vin-culades la Festa).

El Renaixement de Tortosa,un potent atractiu turístic

Ahir dijous, Tortosa vaencetar la XVII Festadel Renaixement. Del19 al 22 de juliol, laciutat retorna, com vesent tradició, al segleXVI, i el fet no és unacasualitat.

El carrer Montcada s’obre al pas de vianants coincidint amb les Festes del Renaixement, aquest cap de setmana

La rigorositat històrica és un dels trets més singulars d’aquesta Festa, amb més de 3000 persones vestides d’època

REDACCIÓ

Festa del Renaixement de Tortosacedida

ACTUALITAT


diarimésebre

www.mesebre.catTTEERRRREESS DDEE LL’’EEBBRREE

L'Ajuntament de l'Ametllade Mar ha donat noususos a les platges delTorrent del Pi i de BonCaponet. En concret, laplatja del Torrent passa aser naturista i a la platjade Bon Caponet s'autorit-za el bany de mascotes.D'aquesta manera, el con-sistori calero dóna respos-ta a la demanda de moltsbanyistes que ho haviensol·licitat de forma conti-nuada a l'Ajuntament del'Ametlla de Mar. I és que, les cales i les

platges de la Cala són unactiu turístic determinantal municipi i des del'Ajuntament s'ha volgutatendre aquestes deman-des per tal d'ampliar l'ofer-ta del litoral calero. Lasenyalització ja estàcol·locada. Del consistoris'ha volgut remarcar ques'han escollit aquestesplatges per les sevescaracterístiques. Torrentdel Pi, que llueix el distintiude platja verge, és unindret idoni pels amantsde la natura en estat pur i,per aquest motiu s'ha fetnaturista. D'altra banda, l'Ametllaara ja compta amb dosplatges on es permet elbany de les mascotes lade Bon Caponet i la caletadel Cementiri. “Des de l'Ajuntamentdemanem que tothomintenti ser tolerant ja queés una decisió que s'hapres amb consens, i aixípuguem gaudir tots de la

nostra costa”, explica Evadel Amo, regidora de MediAmbient de l'Ajuntamentde l'Ametlla de Mar. I és que des del consistoris'ha realitzat aquest canvi

d'usos d'aquestes platgesper tal que tothom puguigaudir amb tranquil·litat dela costa calera. També s'ha buscat elmàxim consens possible.

Per això hi ha hagut diver-ses reunions amb els dife-rents representants polí-tics, i del sector turístic ihoteler del litoral del'Ametlla de Mar.

Des de la Regidoria deMedi Ambient del'Ajuntament del'Ametlla de Mar, s'hacanviat els usos de laplatja del Torrent del Pi,que passa a ser natu-rista, i la de BonCaponet on s'autoritzael bany de les masco-tes.

Plata de Torrent del Pi a l’Ametlla de Mar.

Cedida

A hores d'ara, els alcaldes deRiba-roja d'Ebre, Móra laNova i Tivissa (Ribera d'Ebre)han demanat excloure elsseus municipis del projectede reserva de la biosfera deles Terres de l'Ebre desprésque la UNESCO hagi rebutjatla proposta per trobar-se en

la zona d'influència de trescentrals nuclears.Argumenten que els projec-tes energètics previstos o enmarxa a la zona podrien serincompatibles amb aquestafigura i, asseguren, que si noes modifica aquest criteri, lamajoria de consistoris ribe-

rencs abandonarà també elprojecte. Els alcaldes criti-quen el "canvi de criteri" dela UNESCO respecte el plan-tejament inicial i rebutgenque set pobles hagin estatexclosos de la proposta perafavorir-ne l'aprovació.

Part de la Ribera critica el «canvide criteri» de la UNESCO

L'Assemblea NacionalCatalana (ANC) de Jesús vaorganitzar el diumenge 8de juliol, en el marc de lafesta major de la localitat,una concentració oberta atothom qui ho desitgés,amb la condició que anésvestit amb una samarretamonocolor groga o verme-lla, i tots plegats van con-formar una bandera catala-na estelada. Després deles consultes, dels flash-mobs i muralmobs per laindependència, i de mar-xes cap a la independèn-cia, des de Jesús (pedaniade Tortosa, el Baix Ebre)arriba una nova fórmula demobilització independentis-ta: les estelades humanes.

Esteladeshumanes a les

Terres de l’Ebre

Diumenge a partir de les11 del matí al port pes-quer de Deltebre jornadade portes obertes perconèixer el treball de l'ex-cavació del vaixell enfon-sat i on es mostraranalguns dels objectes res-taurats. El Centre d'ArqueologiaSubaquàtica deCatalunya, el CASC, dur aterme fins al 31 de juliol laquarta campanya arque-ològica per estudiar elJaciment Deltebre I, lesrestes d'un antic vaixellenfonsat prop de ladesembocadura de l'Ebre,enfront l'Illa de Buda.

Portes obertes aDeltebre per

visitar el vaixellenfonsat

La Cala habilita una platja naturista i una altra pel bany de mascotes

Des de l’Ajuntament es demana tolerància ja que és una decisió que «s’ha pres amb consens»

Riba-roja, Móra la Nova i Tivissa, demanem sortir del projecte

ACTUALITAT


diarimésebreTTEERRRREESS DDEE LL’’EEBBRREE

5www.mesebre.cat

En aquest sentit, Bel vamostrar “l'absolut desa-cord” amb aquesta posiciódel Govern i reclamant aMontoro mesures per com-pensar aquesta decisió.Paral·lelament, va subrat-llar que “les Autonomiestindran el 50% en la partici-pació de l'augment d'a-quests impostos (IVA i

impostos especials), peròserà absorbit per una dis-minució del Fons deSuficiència per aquestexercici i per a exercicisposteriors”. Bel manifestàque “l'Estat es reservaràtots els beneficis que espuguin generar al voltantd'un compliment del dèfi-cit”. Afegint que “fa pocsdies es van flexibilitzar elsobjectius de dèficit per al'Estat espanyol, i elGovern central s'ha apro-piat d'aquests no traslla-dant a ComunitatsAutònomes i CorporacionsLocals. En aquestsmoments el Govern centraldisposarà de dues terce-res parts del dèficit per aEspanya quan no gestionani el 50% de la despesapública”. El senador per lesTerres de l'Ebre va recor-dar que “es va donar unasituació similar quan vanincrementar l'IRPF i van dei-xar sense marge a lesComunitats Autònomes”. A més, Bel va explicar que

“en aquests Pressupostos,l'Estat plantejava unareducció de la despesadels 6.471 milions d'eu-ros; d'aquests, 4.158 erenreducció de transferènciesa les Comunitats a banda

del sistema de finança-ment. I els 361 milions quesota el mateix concepte esvan reduir a les corpora-cions locals implica que el70% de la reducció de des-pesa de l'Estat es fa sobre

les comunitats i les corpo-racions locals. Això incre-menta el dèficit fiscal deCatalunya i fa més neces-sari que mai un PacteFiscal just per al finança-ment de Catalunya”.

Aquest passat dimarts,17 de juliol, durant lasessió de control alGovern, el portaveu deCiU a la Comissiód'Hisenda del Senat,Ferran Bel, va denun-ciar davant el ministred'Hisenda, CristóbalMontoro, que l'incre-ment de l'IVA i d'al-guns impostos espe-cials “només suposaràmés ingressos per alGovern Central i noper a les ComunitatsAutònomes”.

Ferran Bel al Senat.Cedida

L'alcalde d'Aldover, JoanFerré, instava el passatdimarts, 17 de juliol, algovern de la Generalitat, idavant la greu crisi econòmi-ca que afecta de forma moltsensible als ajuntaments, aque els alliberi de l'obligacióde pagar el percentatge queels pertoca per les obres delPUOSC. Així mateix, també

va demanar que el departa-ment de Governació lliuridirectament els diners deles certificacions als ajunta-ments sense passar pelsconsells comarcals amb lafinalitat “d'eliminar travesburocràtiques innecessà-ries”. Ferré destacà que elcontext econòmic actual i,sobretot, la incertesa de

futur ha fet determinar algovern d'Aldover a abocarels esforços sobretot en elmanteniment de la via públi-ca, la neteja i la millora decamins, “sense oblidar lacontinuïtat de la prestacióde serveis en l'atenció a lespersones, o el casal d'estiu iel campus, entre altres, ambmolta afluència de gent”. “El

nostre objectiu és sobretottenir disponibilitat econòmi-ca per atendre les principalsnecessitats perquè estemdavant una situació moltcomplicada i molt incerta”,ha assenyalat. Aldover vacontreure un crèdit ICO ambel govern de l'Estat perpagar un deute a proveïdorsde 110.000 euros, 40.000dels quals corresponents aldeute de la Generalitat ambl'ajuntament. “Hem de tenirpresent que cal tornaraquests diners i, per tant,cal fer molta contenció de ladespesa”, va remarcar. Noobstant això, l'alcalde va

destacar que fruit de la feinafeta durant els darrers anyss'han fet moltes actuacionsque situen molt bé al munici-pi sense necessitat de fernoves inversions, com hanestat la urbanització debona part dels carrers, laconstrucció del consultori,la nova pista coberta, laposada en marxa del Centred'Interpretació del Riu i elBosc de Ribera i l'asfaltat de15 km de camins. “Entre lesprincipals prioritats quetenim ara hi ha la reurbanit-zació del carrer Verge de laFontcalda i continuar amb lamillora de camins”.

Aldover demana alliberar als ajuntamentsde pagar el percentatge del PUOSC

L’alcalde insta a lliurar els diners directament als consistoris

Sota el lema «#NOcallem»,ahir dijous, 19 de juliol, esva dur a terme a Tortosauna concentració per con-tinuar manifestant el desa-cord de la major part de laciutadania a les retalladesque arriben des de Madrid.El dimarts els sindicats deCCOO, la UGT i USOC,convocaven roda de prem-sa per fer una crida a lasocietat a unir-se a la con-centració a la plaçaBarcelona, de la capital delBaix Ebre. Els sindicatshan manifestat que en capmoment van concensuaramb l’Ajuntament la data,però que si tindrien encompte, que ahir dijous s’i-naugurava la Festa delRenaixement. També vanesmentar que hi hauràmés mobilitzacions encontra de les retallades.

#NOcallem

L'Associació Contra laTortura i el Maltractamentals Animals (ACTYMA) hadenunciat aquest mes,davant la Delegació delGovern a les Terres del'Ebre l'organització, elsresponsables de controlarl'espectacle i la comissióde bous per la celebraciódels actes taurins que vantenir lloc a l'Ampolla (BaixEbre) el passat 23 de juny,durant les festes de SantJoan. L'entitat els acusad'infringir la Llei 34/2010,que regula els correbous,en aspectes com fer caureels bous al mar per resca-tar-los.

Denuncien l’ Ampolla per fercaure bous al mar i la participació

de menors

Bel denuncia davant Montoro l'augment de l'IVA recaptat a Catalunya

«La reducció pressupostària de despesa de l'Estat repercuteix directament sobre les Comunitats»

ACTUALITAT


diarimésebre


Durant les seves declara-cions, l'alcalde es va ratifi-car en les seves paraulesrealitzades al ple del passatmes de Juny a la vegadaque emplaçà a AntoniEspanya, portaveu del PSCal consistori ampostí, a que“davant del més petit dubtesobre la gestió de l'equip degovern o del propi alcaldedemani més informació o

que presenti denuncia a lajustícia”. Ferré va volerrecordar que al 2010 es vasignar el contracte corres-ponent al lloguer del edificiamb opció de compra perun preu de 12.700 eurosmensuals un lloguer avalatper l'informe d'un arquitectetaxador que va informarfavorablement de l'adquisi-ció, tanmateix “el documentes pot revisar si Espanya ocreu convenient al registrede la propietat”. També esva fer esment de que al2008 es pagaven 1900euros mensuals pel lloguerde 500 metres quadrats ique fou al 2010 quan es vaarribar a l'acord per poderadquirir amb lloguer ambopció de compra d'aquestlocal a un lloc cèntric de laciutat (C/Amèrica) i prop delHospital Comarcal. Ambaquestes declaracions iamb la presentació de ladocumentació, l'alcalded'Amposta va voler donar“el tema per tancat per partde l'equip de govern” ,a lavegada que recomanava al

portaveu del PSC, “que nosembri dubtes a la ciutada-nia amb documents pocaclaridors sobre la tasca degovern de CiU”. A tot aixòEspanya va contestar-li:”Les seves darreres decla-racions resten credibilitat ala seva argumentació, ja

que va ser el propi ManelFerré qui va lliurar la infor-mació al nostre represen-tant al Conselld'Administració del'Hospital. D’altra banda,també va fer esment que «la còpia de la nota dels audi-tors, que hem fet pública,

on s'especificava claramentque el lloguer era de15.000 euros mensuals perun local de 343 metres qua-drats més 160 d'altell. Totplegat, introdueix encaramés confusió en aquestembolic en el que el mateixFerré s'ha posat».

L'alcalde d'AmpostaManel Ferré presenta-va aquest passatdilluns, 16 de juliol,davant dels mitjans decomunicació, la docu-mentació que segonsFerré acredita el llo-guer amb opció decompra de un local de1000 metres quadratson esta ubicat el serveide rehabilitació delHospital Comarcal.

REDACCIÓ

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, mostrant els documents del local.Cedida

El projecte Aprenentatge iServeis neixia arran d'unadiagnosi socio-educativadel municipi de Deltebrecentrada sobretot en l'alum-nat de secundària on esposava de manifest, entrealtres punts febles, l'entornsocial complex, el baix ren-

diment escolar o l'entornjuvenil endogàmic. Per talde posar-hi remei i amb l'ob-jectiu de oferir alternativesal joves el curs 2010-2011es posa en marxal'Aprenentatge i Servei, unprojecte educatiu pionerque s'emmarca en el Pla

Educatiu d'Entorn deDeltebre i té com a objectiutransmetre valors als alum-nes d'ESO a partir de latasca de voluntariat. A la pri-mera edició hi van partici-par 52 joves i 45 aquestdarrer curs. Els que partici-pen en el projecte reben for-

mació com a pre-monitorsabans de treballar com avoluntaris en més d'unadesena d'associacions ientitats de Deltebre, entreelles, la Residència de laGent Gran, el centresoberts, Creu Roja o l'EscolaBressol. Degut a l'èxit acon-seguit el projecteAprenentatge i Serveis de

Deltebre s'ha presentatcom a exemple de lademarcació de Tarragona alDepartament d'Educació dela Generalitat de Catalunya.Per al regidor d'educacióde Deltebre, Joan Alginet“és una bona notícia queremarca l'excel.lent feinafeta a través del Pla educa-tiu d'entorn de Deltebre”.

L'experiència Aprenentatge i Servei deDeltebre: model davant

el departament d’educacióEl projecte va neixer arran d'una diagnosi socio-educativa del municipi

El Consell Comarcal dela Terra Alta ha endegatdues actuacions vincu-lades al sector vitiviní-cola de la comarca, enel marc del projecte"Treball a les 7 comar-ques": el projecteMillora de la competitivi-tat del sector vitiviníco-la a la Terra Alta: gar-natxa blanca i el Pladirector de l'enoturismea la Terra Alta. El desen-volupament dels projec-tes els realitzarà laFundació Rovira i Virgili iamb el suport delConsell Regulador de laDO Terra Alta. Donatque els dos projecteses troben vinculats ambel seu objectiu, que ésla promoció i competiti-vitat de sector.

El C. C. de laTerra Alta endega

nous projectes

El dimarts 17 de juliol, elCODE va fer el segon trac-tament dirigit a les larvesdels Anopheles als arros-sars perimetrals dels nuclisurbans i urbanitzats deldelta de l'Ebre. Aqueststractaments s'inclouen dinsdels tres que estan progra-mats per a la campanya2012, i que es desenvolu-paran d'aquí fins a mitjansagost. Els tractaments esvan iniciar a l'hemideltaesquerre, a les zones del'Ampolla-Camarles, Aldea,Deltebre i Riumar, per pas-sar a l'hemidelta dret, on esfaran les zones d'Amposta,Eucaliptus, Poble Nou, SantJaume d'Enveja, elsMuntells i Sant Carles de laRàpita.

El CODE lluitacontra elmosquit

Ferré presenta documentació per desacreditar el PSC L’alcalde d’Amposta mostra la documentació, que acredita el lloguer del local, on s’ubica el servei de rehabilitació

ACTUALITAT

Entre els participants en el projecte caldestacar la residència de gent gran, L’Onada

Serveis; els centres oberts i Creu Roja. Així com l’Escola Bressol


diarimésebreppuubblliicciittaatt

7www.mesebre.cat


diarimésebre


L'actuació estava valora-da amb un import de48.911,59 Û i la Llei“preveu adjudicar aquesttipus d'obres a qui s'esti-mi oportú, sense passarabans per cap procedi-ment negociat ni concurspúblic”, segons ERCd'Amposta. A la formaciórepublicana li ha sobtat“que l'equip de Govern,en lloc d'apostar perqualsevol altra empresaampostina del sector,

hagi preferit confiaraquesta obra a unaempresa que ens mereixtots els respectes peròque difícilment contri-buirà a reduir els índexsd'atur que pateix la nos-tra ciutat”, manifestavael protaveu d'ERC al'Ajuntament d'Amposta,Adam Tomàs. Esquerracritica aquesta decisió irecorda que, fa un any ja“vam alertar d'aquestmodus operandi quan esva cridar tres constructo-res forànies per fer lesobres del carril bici del'aviguda JosepTarradellas”. Per a Tomàs, aquestadecisió trenca amb allòacordat entre el Gremi deConstructors d'Ampostai l'Ajuntament, que passa-va per oferir al Gremitotes les obres de la ciu-tat que es puguessincontractar per procedi-ment negociat. D'altrabanda, el portaveud'ERC, davant la contro-versia originada pel llo-guer del local de rehabili-

tació a Amposta instavaahir dijous, 19 de juliol, aque el president delConsell d'Administracióde l'Hospital Comarcal,Manel Ferré, porti el con-tracte d'arrendament quefixa una quantitat anualde 180.653,83 Û per un

local de només 503 m2,segons l'informe delsauditors. “Ja que creiemque és del tot necessarique l'alcalde aclareixid'una vegada per totesles condicions que ens lli-guen a aquesta empre-sa”.

Des del seu punt devista, Tomàs ha explicatque, “ens sembla incon-cebible haver de pagaruna xifra tan alta quanaltres administracionsestan revisant molts con-tractes d'arrendamentper reduir despesa”.

Tomàs critica els regidors de CiU d’Amposta peraprovar els serveis d’una constructora de fora

El passat mes de maig,la Junta de Govern Localde l'Ajuntamentd'Amposta, formadaíntegrament per regidorsde CiU, va aprovar perunanimitat contractar elsserveis d'una empresaconstructura de fora dela ciutat per arranjardiversos camins situatsdins del nostre termemunicipal.

ERC alerta que fa un any «ja van cridar tres constructores forànies per fer obres al municipi»

«Aquesta decisió trenca amb allò acordat entre el Gremi de Constructors d’Amposta i l’Ajuntament»

REDACCIÓ

L'Ajuntament de Móra laNova, davant la situaciógeneralitzada de crisieconòmica, ha posat enmarxa una línia de subven-cions públiques per poten-ciar i incentivar la creacióde llocs de treball al munici-pi i fomentar l'ocupació i laimplantació empresarial almunicipi. Les bases d'a-questa convocatòria desubvencions estableixenque es concediran ajuts alscontractes de treball fetsdurant l'any 2012 ambveïns de Móra la Nova queportin més d'un any empa-dronats al municipi. A més,segons les bases, podranser beneficiaris de la sub-venció els empresaris,siguin persones físiques ojurídiques, radicats a Mórala Nova, que no haginreduït plantilla en els 3

mesos anteriors a la datade la contractació per a laqual es sol·licita la subven-ció i que no siguin deutorsper cap concepte del'Ajuntament de Móra laNova. Pel que fa a la quan-tia de la subvenció, el con-sistori moranovenc haaprovat que sigui l'importcorresponent al 50% delcost empresarial de laseguretat social del noucontracte, amb un màximde 12 mesos i 2.275euros. Segons explicaval'alcalde de Móra la Nova,Ferran Bladé, aquestdimarts passat, “potenciarla creació de llocs de tre-ball i disminuir l'atur almunicipi és un compromísde l'equip de govern”.Segons Bladé, “aquestalínia de subvencions repre-senta també una oportuni-

tat per totes aquellesempreses que es volen ins-tal·lar al terme municipal deMóra la Nova, aprofitant els

diferents polígons indus-trials que ofereix el munici-pi”. Per demanar més infor-mació, les empreses i les

persones interessadespoden adreçar-se a l'oficinad'atenció al ciutadà del'Ajuntament.

L'Ajuntament de Móra la Nova incentiva la creació de nous llocs de treball

Es concediran ajuts als contractes de treball fets durant l’any 2012

L'alcalde de Benissanet,Ignasi Ballber, ha destacatl'esforç que està fentl'Ajuntament per mantenirtres dels principals serveisque s'ofereixen al municipi:la llar d'infants, l'escola demúsica i el centre de dia.Les retallades del governde la Generalitat en lessubvencions han fet que elgovern hagi hagut d'assu-mir bona part del seu costperquè no desapareguin“són tres serveis que per-meten oferir una bona qua-litat de vida als poblespetits, tenir tot allò mésessencial perquè la gentno hagi de marxar fora igarantir el nostre futur”. Enel cas de la llar d'infants,un ajuntament tan petitcom el de Benissanet ja vahaver de fer front aquestcurs passat al pagamentde 46.000 euros quant ala llar. S'hi afegeix l'escolade música, en què laGeneralitat ha baixat l'a-portació per alumne.

Benissanets’esforça per

mantenirserveis

El Departamentd'Agricultura, Ramaderia,Pesca, Alimentació i MediNatural (DAAM) de laGeneralitat de Catalunyaorganitza el properdimarts 31 de juliol una jor-nada tècnica sobre la ferti-lització de l'arròs aAmposta. La jornada técom a objectiu determinarla dosi òptima de fertilit-zant orgànic a utilitzar il'estratègia de fertilitzacióa seguir en el cultiu del'arròs. Actualment, alDelta de l'Ebre hi ha doscamps experimentals, unamb aplicació de purí deporc i l'altre amb l'aplica-ció de gallinassa. Aquestsdos camps, juntamentamb el seguiment de 20parcel·les comercialsd'arròs, estan inclosos alPla per a la Millora de laFertilització Agrària al BaixEbre i Montsià, el qualforma part de la Xarxa deplans arreu de Catalunyaimpulsada pel DAAM.Aquesta Xarxa té l'objectiude generar i transferirconeixements.

Jornadatècnica sobre

l’arròs

POLÍTICA


diarimésebressoocciieettaatt

9www.mesebre.cat

Aquest mes de juliol s'haficat en marxa la unitatd'envelliment per a perso-nes amb discapacitatIntel.lectual en la Llar-Residència l'Àngeld'Amposta, per tal dedonar resposta a lesnecessitats de les perso-nes que atenen en edatavançada o una malaltianeurodegenerativa (demència, alzahimer, par-kinson,…). Aquesta unitatté una capacitat de 6 pla-ces i el que s'ha fet és unaremodelació i adaptaciód'una unitat residencial dela Llar-residència L'Àngel ,amb la supressió de barre-res arquitectòniques, canvide mobiliari, amb la crea-

ció d'una unitat polivalentd'oci-lleure, d'estimulaciósensorial, cognitiva i reha-bilitadota. Davant la pro-blemàtica què és preveu acurt i mitjà termini de lespersones que atenen alcentre, a conseqüència del'envelliment, es va iniciarel projecte, per tal dedonar resposta a les sevesnecessitats inmediates ifutures, sempre pensantamb la persona i les sevesfamílies. Aquest projecte és innova-dor a les Terres de l'Ebre, iés un pas més endavantper tal de donar resposta ales necessitats de les per-sones amb discapacitatintel.lectual i de les seves

famílies. Ahir dijous ladirectora territorial deldepartament de Benestar iFamilia a les TE, acompan-yada per l'alcalded'Amposta, Manel Ferré i la

regidora de ServeisSocials i Ciutadania, LaiaSubirats van visitar les ins-tal.lacions i la unitat d'enve-lliment de la Llar-Residència l'Àngel.

Aquest serà l’únic concert que la cantautora de mantres i kirtans oferirà a l’Estat espanyol

«Ebre, Natura & Cultura»

Creu Roja Joventut i CreuRoja de Deltebre han organit-zat per aquest dissabte, 28de juliol, una gala benèficaper tal de recollir alimentsper a les famílies amb mésnecessitat del nostre poble “Gran Gala del Poble per alPoble”. Enlloc d'adquirir unaentrada es demana als assis-tents que facin aportacionsvoluntàries d'aliments (con-serves, oli, llet, llegums, fari-na, pasta, arròs, sucre,sucs, cereals,galetes i pro-ductes infantils: tovalloleteshumides, bolquers). La galabenèfica es farà al CentreCívic a partir de les 22.00

hores i comptarà amb actua-cions teatrals, de ball, can-tants i humoristes d'artisteslocals. Al final de l'acte esfarà entrega de tot el mate-rial recollit a la Regidora deServeis Socials del'Ajuntament de Deltebre,Sónia Bertomeu. Tots els ali-ments que es recullen serangestionats pels serveissocials de l'Ajuntament ques'encarregaran de garantirun just repartiment dels ali-ments a les famílies que real-ment ho necessiten El 2010es va fer la primera galabenèfica d'aquestes caracte-rístiques.

Gala benèfica de Creu Roja Deltebre i Creu Roja Joventut

Roberto Olivan, tanca elFestival Deltebre Dansa2012 amb la sensació deque el certamen «s'ha con-solidat com un dels gransfestivals de Catalunya i comel més important d'Europapel que fa a la formació defuturs professionals de lesarts del moviment». De fet,el propi Ajuntament ha mani-festat el seu convencimentque Deltebre «ja és comTàrrega o Sitges», una

població de referència delmón cultural. Enguany elFestival ha comptat amb5.000 espectadors (l'anypassat 3.000). Per a Olivan,enguany s'han aconseguitdos grans objectius: portarpúblic de totes les comar-ques de Tarragona i de moltspunts de Catalunya, i conver-tir el festival en una platafor-ma per descobrir les últimestendències de la dansa i elcirc contemporanis.

Fins l’any que ve!

Aquest serà l'únic concertque la formació americana,de referències mundials dela música de mantres i kir-tans, que durà terme a totl'Estat espanyol. La trobadaarriba després de l'èxitmanifest de l'edició 2012de les Jornades Musicals. Ion, l'Ermita continua apos-tant per propostes ben sin-gulars. WAH! És composito-ra i cantant. La seva vida ladedica a la música, l'espiri-tualitat, el Ioga i la medita-ció. Els seus estudis i laseva música l'han fet recó-rrer Europa, Índia i Àfrica iels seus tours han donat lavola al Món durant més de10 anys. Ha girat amb d'al-tres músics com KrishnaDas i Courtney Love. Laseva música barreja diver-sos estils com el pop, lesmusiques del Món i el reg-gae. En la seva expressióde diferents cultures i tradi-cions espirituals podem tro-

bar cançons plenes d'histò-ries devocionals, kirtans imantres. Wah! comença elseu viatge de músiques delmón arran d'un curs univer-sitari sobre Raga: mantresmelòdics utilitzats per alcant clàssic de l'Índia. Aixòla va portar més enllà,endinsant-se en el món de lamúsica clàssica, del jazz idel reggae, així com de lesarts escèniques. Avui laseva música es nodreix deles tendències actuals i lesantigues tradicions, la crea-ció de les interpretacionsoptimistes dels cants ensànscrit (kirtan) fusionatsamb melodies pop, reggae ifolk. Si vostè ha pres unaclasse de ioga en els últimscinc anys, sens dubte hauràsentit la seva música.Captivant a les audiències atot el món, Wah! fa més d'uncentenar de dates a l'any.La seva música es ven atota Amèrica del Nord,Europa, Japó i Austràlia. Elsseus aclamats discos com asolista inclouen Jai Jai Jai iSavasana. Les entrades tin-dran un preu de 25 euros el

mateix dia i 20 euros si escompren anticipadament.

Amb "Love Love Holding",

Wah! una vegada més, rein-venta el gènere de la kirtan i

totes aquelles personesinteressades en aquesttipus de cants tenen unacita ineludible amb Wah i laseva sensual veu. Per últim,cal destacar que part delsbeneficis (si en tenim) anirandestinats a l'Asociació deTranstorns del EspectreAutista de las Terres del'Ebre.

L’Ermita de la Pietat d’Ulldeconaens porta a WAH!

El proper divendres, 27de juny l'Ermita de laPietat d'Ulldecona acullel concert de WAH! Deles 18 a les 20 hores (abanda del concert hihaurà diverses activitatsper a grans i petits, rela-cionats amb el món delmantra).

En la seva expressió de diferentscultures i tradicions espirituals trobemcançons plenes d’històries devocionals

WAH!.

cedida

La Llar-Residència l’Àngel d’Amposta posa en marxa la unitat d’envelliment

Aquesta unitat busca donar servei a les persones que atenen, en edat avançada

ACTUALITAT

REDACCIO

La creació en els darrersanys d'una xarxa decentres museístics,jaciments, monuments icentres d'interpretació delpatrimoni, sota la marca“EBRE, NATURA &CULTURA”, es presentavaaquest passat dimarts, dia17 de juliol, a les 18.30 h.a la seu central del Museude les Terres de l'Ebre. Totsaquests equipamentsresponen a una estratègiade descentralització,valorització i gestiómancomunada dels serveispatrimonials locals ipresenta un doble objectiu.D'un costat, beneficiar les

poblacions i comunitatslocals mitjançant larecuperació i valoritzaciódel seu patrimoni i per ladinamització dels llegatscol·lectius a travésd'activitats i serveisculturals. De l'altre, atreurevisitants i turistes per tald'afavorir la projecció idesenvolupament delterritori i dels seusmunicipis. El patrimoni deles Terres de l'Ebre, entre elqual destaquen els dosparcs naturals éssuficientment ric i variat perpoder constituir un recursper al desenvolupamentlocal.

La pel·lícula «Mr Nice» que té a Marks com a protagonistai on hi actuen Rhys Ifans, Chloë Sevigny, Elsa Pataky i LuisTosar, entre d'altres. Marks ha assegurat en roda de prem-sa que el municipi de Rasquera amb les seves mesures afavor d'una plantació de cànnabis és un exemple.

Actualitat

Amics dels Castells i NucliAntic de Tortosa col·laboraràactivament en la promociódel call el proper dissabtedia 21 en unes jornadesorganitzades perLuxriryexperiencieebro, unaentitat sense ànim de lucreque vol dinamitzar turística-

ment la ciutat de Tortosa, apartir del passat jueu. I peraquest motiu ha volgutcol·laborar en primer termeen esta jornada que preténaportar visitants deCatalunya, València i Aragó,a partir de la comercialitza-ció a través d'HIFE.

Amics dels Castells i el call jueu


diarimésebre

www.mesebre.catEESSPPOORRTTSS

SECCIÓ PATROCINADA PER:

Toni Ruiz, exvicepresident del’Amposta i candidat a leseleccions que el club va efec-tuar al febrer, va anunciardimarts a Canal TE que tornaa vicular-se amb una entitat:“en els darrers mesos fins itot havia deixat d’anar a veureels partits de l’Amposta acasa. La veritat és que espateix molt més que quanestàs al camp, al costat de l’e-quip, però vaig considerarque era el més adequat. Jo lidesitjo el millor a l’Amposta ial seu president i a la junta

directiva actuals. Ja sabenque si em necessiten, em tin-dran. I nosaltres, la candidatu-ra que jo encapcel.lava, nohem fet cap tipus d’oposició.Tot i que només van haver-hidos vots de diferència, el socien general ha d’estar unit, fentcostat a la directiva i ajudant-la”. Ruiz afegia que “una vega-da va acabar la temporada,va haver algun club que em va

trucar per poder-lo ajudar enla seua organització directiva.Però, tot i que em feia gràcia,pensava que el millor era dei-xar-ho per més endavant”. Noobstant, seguia explicant ToniRuiz, “quan va sortir la possi-bilitat d’Els Muntells i quanvaig veure la il.lusió que hi haal poble per recuperar el fut-bol, em vaig decidir. Vaig serjugador d’aquest club i recor-

do molt gratament el tracteque em van brindar els com-panys d’aquella època, aixícom els directius”. Ruiztambé comentava que “dis-sabte passat, a la reunió infor-mativa que va fer-se a ElsMuntells, quan vaig arribar,vaig trobar un entusiasme i unambient que em van fer impli-car més encara. I, posterior-ment, fou quan em van plante-jar que, amb l’experiència acu-mulada els darrers anys coma vicepresident de l’Amposta,havia de ser el president delclub. Em van comentar queper ells seria com un fitxatgemediàtic”. David Balagué seràl’entrenador. El club compe-tirà a la Quarta catalana. Jugarà com a local al campde Sant Jaume. L’objectiu, eldesig i la lluita és poder tenircamp propi. Aquesta ha estatla noticia de la setmana.

Nou president d’Els Muntells

Després de gairebé 30anys, la localitat d’ElsMuntells tornarà a tenirfutbol. Aquest equip vacompetir durant settemporades a la Terceraregional, però va deixarde fer-ho l’any 83. Desde llavors, no havia tin-gut equip. Ara, de la màde Toni Ruiz, el tornaràa tenir.

TONI RUIZ, EXVICEPRESIDENT DE L’AMPOSTA

La notícia es va conèixer dimarts, a Canal TE

M.V.

Toni Ruiz, en una imatge d’arxiu al programa Més Esport

Ja vaig explicar fa uns mesoscom va ser la forma que vaigconèixer a Joaquin Celma. Joacabava de crear, juntamentamb Fernando i Albert, el setma-nari Minut 91. I al cap d’uns diesja teníem una empresa enigmàti-ca de Madrid entre els subscrip-tors. Tot això fins que un dia emva trucar per telefon. I des de lla-vors vaig veure i conèixer l’entu-siasme que Celma tenia amb lespublicacions ebrenques però enconcret amb el Minut 91, pel cai-re esportiu.

Possiblement, Joaquin Celma,per diversos motius (va marxar aMadrid), no havia pogut dedicar-se fins fa poc al que realment l’a-passiona de veritat. I ara, tot i ladistància, ho pot fer. Jo l’entenc.I molt.

Estaré d’acord o no amb laseua opinió, però valoro el senti-ment i l’emoció amb la que hoviu. I com es dedica.

Li respecto la seua opinió, toti que també he de dir que tenimgrans debats sobre alguna qües-tió en concret. Però ens ente-nem.

També admeto que hi ha vega-des que fa reflexions gal.làcti-ques, que no són terrenals. Mal-grat això, s’ha de veure lavessant irònica que utilitza en

més d’una ocasió... Jo sé que més d’un lector no

veu clar que una persona queestà a 600 quilòmetres pugui do-minar tant el nostre esport. Ima-gino que més d’un creu que sócjo el que li passa a Celma se-gons quina mena d’informació.Bé, jo no entraré aquí a aclarir-ho. No fa falta. Qui tracti ambCelma ja sap com es mou. I comles gasta.

Pot passar i passa que Joa-quin Celma no es comprès perun sector dels lectors. En unaocasió vaig sentir que li deien el‘Rappel’ de Més Ebre. Tot això,clar, pels seus vaticinis. Pensoque tot s’ha de contextualitzar. Isaber interpretar, per un costat iper l’altre. Però també he de dirque s’ha guanyat el carinyo i l’ad-miració de molta gent pel seu en-tusiasme. Per cert, el dilluns dia6 d’agost serà el Gran Dia per aconeixe’l a Canal TE.

Realment, penso que, en ge-neral, no ha d’haver cap motiu dequeixa. Que el nostre futbol re-gional tingui el seguiment medià-tic que té, amb un portal comicompeticion a l’abast és un privi-legi. I si no que els ho preguntinals jugadors de fora ques’instal.len a jugar i a viure a l’E-bre. Per tant, gràcies, Joaquin!

Celma, “De Madrid al cielo....”

L’opinió de Michel

Il.lusió

Toni Ruiz va estar alprograma amb PacoRullo i Patric Ferré

Compte enrera per iniciar el nou repteCF AMPOSTA

Nacho Pérez inicia una nova etapa al capdavant del CF Amposta. Un club que ja coneix ique ja ha entrenat. Però ara és una altra època, sotmesa per la situació econòmica. El tècnic explicava que “és un repte perquè iniciem un nou projecte, però segurs del quehem fet. Es poden crear dubtes, pels tots els canvis, però estem convençuts que el nostreobjectiu ha de ser buscar el rendiment, en millora, progrès, i arribant al màxim de la nos-tra capacitat, i no a l'objectiu del resultat, buscant únicament guanyar el partit. Això arribaamb el treball diari que ha de ser la nostra fòrmula”. La plantilla està tancada amb les incorporacions ja infor-mades al seu dia. L’Amposta jugarà dimecres a Camar-les, en festes, i dissabte 28 visitarà el Vilareal C. Una vi-sita generada per la relació de Nacho amb LluísPlanagumà, tècnic del B del Vilareal.

Julio, si o no?UE RAPITENCA

Ahir la tarde, en el moment del nostre tancament, encarano estava confirmada la renovació de Julio. El jugador volquedar-se i el club també ho vol. Però hi ha unes distàn-cies econòmiques.

D’altra banda, dilluns passat va estar a Canal TE el tèc-nic Antoni Teixidó. L’entrevista ha estat molt seguidaaquesta setmana. Entre altres temes, el tècnic va adme-tre que “hi ha unió al vestidor però s’han de parlar diver-ses questions i penso que no hi haurà cap problema”. Elfinal de temporada passat fou un xic convuls, amb unalleugera sensació de divisió. Finalment, dir que la Rapiten-ca ha iniciat una campanya de captació de socis.

Juanjo Rovira, dilluns a Canal TE (22.30 h)CD TORTOSA

Juanjo Rovira, directiu del CD Tortosa, membre de l’àrea esportiva, estaràdilluns vinent al Més Esport, a Canal TE. D’altra banda, dimarts el Torto-sa va celebrar l’assemblea de socis. Es va informar que, en dos anys, eldèficit s’ha rebaixat de 121.000 euros a uns 73.000 (actuals). No ha es-tat el que estava previst però igualment cal destacar-ho. Els ingressos quees creu que poden haver-hi, la temporada 12/13, són 212.335 euros. Lesdespeses, 192.100 (uns 105.480 -primer equip- i uns 77.000 -futbol ba-se-). Es preveu un superàvit, que serà per rebaixar déficit, de 20.235 euros. Els socis ac-tuals són 424 (comptant els 157 que són pares de jugadors de futbol base). El Tortosa estàpendent de la decisió de Chescu (pertany a la Sénia) per poder fer una altra incorporació.

German Inglès, nou segon entrenador de l’AscóFC ASCÓ

German Inglès fou operat fa unes setmanes d’u-nes molesties que ha tingut durant la temporada.El jugador ha estat una de les baixes de l’equip.No obstant, hi seguirà vinculat. La marxa del se-gon entrenador, Luis Elcacho, a un altre club hadeixat lliure aquest càrrec de confiança. SegonsGerman Inglés, “la junta m’ho va proposar i comara estaré un temps inactiu amb la recuperació,m’anirà força bé i em permetrà segui lligat a l’e-quip. Per tant, vag acceptar”. FOTO: IRIS SOLÀ

Nacho Pérez

“El treball diari ha de serla nostra fòrmula”


diarimésebreEESSPPOORRTTSS

11www.mesebre.cat

Brigi Garcia, davanter que les darreres temporades ha estat al Ro-quetenc, és nou jugador del CF l’Ampolla. Miquel Cotaina estavasondejant el mercat en la recerca d’un davanter, per tal de reforçarla línia que més considerava que li mancava. I aquest fitxatge li per-met assolir l’objectiu. Brigi, de l’Hospitalet, va jugar amb el Roque-tenc, va fitxar am l’Amposta però per retallades abans de co-mençar la temporada passada, no va poder seguir i va tornar alconjunt de Roquetes. Ara li arriba una nova etapa amb l’Ampolla.

Miquel Cotaina busca apuntalar la plantilla per afrontar el nourepte a la Segona catalana: “serà una categoria extraordinàriametcompetitiva i dura. El nostre objectiu, treballant molt, és la per-manència. Sabem que no serà fàcil perquè hi ha equips molt fortsi que, a més, han fet fitxatges que els permet tenir més potencial”. Latemporada, a la segona catalana, serà força igualada i competitiva i,d’entrada, viu amb l’amenaça de la situació d’equips tarragonins de la Pri-mera catalana que han perdut pistonada en el seu potencial (Valls i Torr-forta) i que patiran per mantenir-se. Si es consumen descensos, és ungreuge pel tema de les compensacions.

Brigi, nou jugador del CF l’Ampolla

ESTAVA AL ROQUETENC

La setmana passada avançàvem que el Toha, torneig de pretem-porada que organitza la UE Remolins-Bítem, tot un clàssic a l’E-bre, es dispuatrà el diumenge dia 19 d’agost. A més de l’equipamfitrió, el cartell el composaven el Tortosa i la Rapitenca. Javam dir que el quart equip, el Manlleu, estava pendent de confir-mar. I finalment no podrà venir.El calendari de la Copa Catalunyai la participació en el torneig dels històric ha complicat la planifi-cació de l’equip osonenc, quan ja estava compromès. Les ges-tions, per trobar un altre rival no era fàcils, a les alçades del mesde juliol que estem. El juvenil del Lleida de Lliga Nacional serà l’e-quip que completarà el cartell.

D’altra banda, el R. Bítem està negociant la incorporació d’undefensa experimentat. No obstant, a hores d’ara, res està con-cretat.

El Lleida juvenil serà l’equip que jugui finalment el Toha

BREUS

Llàtzer va jugar amb el Perelló, la temporada passada. El jugadortorna al CD la Cava. Havia tingut altres propostes com la del SantJaume, equip que rebrà en festes el dissabte 28, (17 h), a la Cava.

D’altra banda, el Jesús i Maria comença la pretemporada el di-lluns. Una nova etapa per a l’equip de l’Aube, amb nova direcció tèc-nica amb José Mari Aliau i Dani.

Així mateix, també amb un nou projecte esportiu, obligat per laforta renovació que ha hagut de sofrir el primer equip, el Catalòniainicia la feina el dilluns.

El dia 12, primer partit amb el Campredó

Llàtzer (Perelló) torna a la Cava

CD ROQUETENC. ELS PROPIS DIRECTIUS VAN DECIDIR-HO

Dilluns, a la reunió de la juntadel CD Roquetenc es va des-vetllar la incògnita. Una vegadaJoan Alegret va manifestar queno seguia com a president, elrelleu havia de sortir de la pro-pia directiva. Han hagut diver-ses possibilitats i de fet vasonar amb força que ho podiaser Tomàs Cuevas. Passavenels dies i, no obstant, la decisiófinal ha passat pel consens detots els membres de la junta. Ila decisió ha estat que José A.Vilchez sigui el nou president.Dilluns la nit es coneixia,.El nou president, sobre la tran-sició i la forma en què s’hadecidit la nova presidència,deia que “una vegada es vaconèixer la noticia de la baixavoluntària de Joan Alegret coma president de l'entitat, des-prés de gairebé 14 anys alcapdavant, segons els esta-tuts del club, i com que no s'a-cava la vigència de l'actualjunta, teòricament havia d'as-sumir la presidència el vice-pre-sident, el secretari, el treso-

rer...i així paulatinament, peròevidentment havien d'estar dis-posats, cosa que no va seraixí. Dels 10 membres, 8 vandonar-me suport a mi. Un fetque me dóna una gran satis-facció, saber que la gran majo-ria confia amb mi per aquestatasca”. Vilchez, que era vocal i que araserà el màxim responsable, pelque respecta a si serà unrepte, o una responsabilitatmés considerable, opinavaque “el repte d'aquesta juntava començar fa dos anys quanvam entrar tota aquesta gentamb ganes de fer coses. Pertant, només cal seguir amb elque ja estem fent desde lla-vors. Tenim les idees claresdes del principi.Responsabilitat tota, treball tot,com fins ara i més, seguiréportant la part de comunica-ció, la web i la informació delclub, els videos que es publi-quen a la web i al youtube, lescròniques dels partits.... i aral’ampliaré amb la feina que

dóna la presidència. Més feina,però en tota la il.lusió i ganes”.El nou president afegia que“entre tots els membres hemde tirar avant aquest club,cadasqú dins de la seva àrea ien l'ajuda de tots quan facifalta. Cert és que un de nosal-tres ha de intentar portar labatuta, i en aquest cas hanposat la confiança en mi, cosaque agraeixo i asseguro queposaré tot el que tinc per fer-ho el millor possible. Però con-fio molt en aquest equip i séque ho tirarem endavant,compto amb tots i cadasqun

d'ells per fer-ho”.

Amadeu, darrer fitxatgeD’altra banda, Amadeu és eldarrer fitxatge del Roquetenc.Jugava amb el Pinell, elsdarrers anys, després d’haverestat al Gandesa i al Roda deBerà. Amadeu va sofrir unagreu lesió que el va impedirjugar durant la segona volta dela lliga passada. Si no hi ha resde nou, Amadeu tanca la plan-tilla, amb els jugadors del filial ijuvenils que es poden incorpo-rar si és necessari i es creuoportú.

A manca de dues jornades,quan el Tortosa ja havia con-sumit gairebé el descens, lajunta va informar que haviadecidit no renovar a CarlosBlanch com a tècnic del pri-mer equip. Va haver debat ala junta i la resolució es vabasar amb un consensdirectiu. Un cop es va conèi-xer la decisió de la majòria,que fou que Blanch no haviade renovar, es va considerarproposar-li que continuéscom a Director Esportiu.Carlos, però, després dereflexionar-ho, va decidiracabar aquesta etapa devinculació al CD Tortosa.L’extècnic roigiblanc recor-dava que “vaig estar pen-sant-ho, sobre tot valorantsi la meua continuitat, enaquests moments, era efec-tiva per al club, per al seufutur. La junta havia deciditiniciar una nova etapa, ambun nou entrenador, i jo, pas-sat el temps, crec que haviade fer un punt i a banda.Penso que era el momentd’acabar aquesta etapa alCD Tortosa. Simplement,pel fet que he considerat

que ha acabat. No hi ha capaltre motiu de cap tipus, alcontrari. Estic molt agraitper l’oportunitat que he tin-gut de part de la junta direc-tiva del Tortosa i del presi-dent, Ximo Rambla. De totsnomés puc marxar parlantforça bé i insistint també enl’agraiment per la possibili-tat que m’havien facilitat per

seguir. En general, s’hanportat de forma exquisidaamb mi”. Blanch afegia que “ha estatuna etapa de cinc anys.Primer com a segon entre-nador de Carlos Alós, des-prés com a coordinador delfutbol base i finalment coma tècnic del primer equip iDirector Esportiu, durant elsdos darrers anys. Ha estatuna experiència de vidaincreible. La llàstima haestat el descens del queassumeixo la meua respon-sabilitat. Però penso ques’ha de valorar tot en laseua justa forma. A més,era una possibilitat quepodia passar, amb el nouprojecte encetat. Em quedoamb la quantitat de jugadorsjoves que han jugat amb elprimer equip del Tortosa enels darrers dos anys”.Carlos Blanch acabava dientque “penso que un projecteque aposta per la formacióno es pot considerar mai unfracàs”. I també agraia “eltracte de tots els mitjans decomunicació. Ha estat cor-dial i respectuós”.

Final d’una etapa “inoblidable”

José Antonio Vilchez, nou president

Carlos Blanch va decidir no seguir, en aquest cas com a Director Esportiu del club

Amadeu (Pinell), darrer fitxatge del Roquetenc

DESPRÉS DE CINC ANYS AL CD TORTOSA

Carlos Blanch, en una imatge d’arxiu.

“Estic molt agrait a lajunta i el president pel

tracte i per l’oportunitatque em van donar i laque em donaven per

seguir”

Agraiment


diarimésebre

www.mesebre.catEESSPPEECCIIAALL

DIVENDRES 20 DE JULIOL DE 2012 13EESSPPEECCIIAALLwww.mesebre.cat diarimésebre


diarimésebre


-El Flix incorporarà al davanter Jacob(Olímpic) -a la foto- i José Maria (Torrefa-rrera). Marc Mesegué, Rogerio (Benifa-llet), Ismaiel (Camp Clar), Marc Fontanilles(Corbera), Ivan Fontana (Almacelles), MarcViñas (Cambrils), Enric (Ascó B), AlbertSaltor i Jacob (Olimpic) i Porta (Móra laNova) han estat les incorporacions. Gaire-bé un equip nou. La veritat és que, a prio-ri, amb moltes possibilitats. I encara faltaun altre fitxatge mediàtic. Les baixes delFlix, equip que jugarà a la Tercera catala-na i que seguirà entrenat per Lizaso, hanestat: Rafa, Hector, Javier Gonzalez, mi-quel ferrus, ruben saladie, Pere Pellejà,Pere Moreno, Figueroa, Jonathan , Mustai Pol.-El porter Claudio (Ebre Escola) tambéfitxa. Segueixen, el porter Benaiges,Vallès, Ruben, Isaac i els jugadors locals.Ja hi ha aparaulat un davanter amb expe-riència a la catagoria. -Miró i Pete (Ascó B) s’han compromèsamb l’Olímpic, així com Albert Batiste (Mó-

ra N.). Interessa Musta, per a podertornar a l’equip amb el que va assolirl’ascens a la Segona catalana, fadues campanyes. De la lliga passa-da, segueixen a l’Olímpic: Edgar, Mo-ya, Valero, Pol, Jaume, Marc Castell-ví i Galende. Les baixes han estat:Enric Ubalde (R. Bítem), Balfegó (tor-na a l’Ametlla), Narcís (torna al Pere-lló), Albert Saltor i Jacob (Flix), IvanLagunas (Móra Nova), Albert i OriolSaladie i Agustí (Pinell). Jesús Sastreés el nou president i el tècnic és Ro-vira (Hospitalet futbol base).-El Sant Jaume ja ha començat aentrenar. Es una nova etapa, ambmolta gent de casa i també jove,amb incorporacions del juvenil. Un tècnicde la casa com Anton Flores i, tot plegat,molta il.lusió. La setmana vinent, debut enpartit festiu contra la Cava. Serà el dis-sabte dia 28 (17 h). La darrera novetat del’equip és la incorporació del jove rapitencJoan López. Es un lateral dret. Sergi San-

chez (ex Deltebre i ex Santa Bàrbara) s’had’operar del menisc. Quan es recuperi,està previst que jugui amb el Sant Jaume.-El Camarles també ha de matinar i ésque dimecres vinent jugarà el primer par-tit de pretemporada. Serà contra el CFAmposta.

Jacob (Olímpic) fitxa amb el Flix

BREUS

Carlos Gilabert va jugar la tem-porada passada amb l’Alcanar.El davanter històric de la UERapitenca començava unanova etapa en la que no vatenir massa sort amb leslesions. Aquestes el van impe-dir poder competir al nivellesperat. Carlos no seguirà al’Alcanar: “em van fer una pro-posta, en base a les possibili-tats actuals que té el club, dinsde la reducció general que hanfet. Era inferior a la que ja teniaJo els hi vaig comentar quevolia deixar passar uns dies al’espera de si n’hi havien altresi vam quedar d’aquesta forma,amb la possibilitat de que laporta està oberta per poder-neparlar en una altra ocasió, si ales dues parts ens anès bé. Ahores d’ara, és cert que he tin-

gut una proposta i m’ho esticpensant. N’hi ha una que empot fer il.lusió però vull esperaruns dies per decidir-me”.Cal aclarir que cap d’aquestespropostes és del Camarles,com s’ha pogut especular.El que si que sembla que estàprop de fitxar per un club de laTercera catalana és el germàde Carlos, Xavi. Després de lagreu lesió, va acabar fa duestemporades jugant ambl’Ampolla. La temporada pas-sada no va jugar i per la prope-ra ho podria fer amb el SantaBàrbara, equip amb el que hatingut negociacions. El conjunt de la plana inicia unnou projecte, totalment reno-vat a nivell directiu i esportiu.Lucas Roig tornarà a ser el pre-sident. Joan Subirats és el tèc-

nic. “Un 70 % de l’equip seràformat per jugadors locals”,

diuen fonts del club delMontsià.

Carlos Gilabert rep una proposta d’un club per a fitxar la temporada vinent

El seu germà Xavi està en l’òrbita del Santa Bàrbara. Podria incorporar-se

TERCERA CATALANA. LUCAS ROIG TORNA A SER EL PRESIDENT DEL CF SANTA BÀRBARA

Volen vostès ballar una mica?. Posin la música, i posin temesestiuencs del Carib (fa molta calor). Agafin una cervesa i japoden llegir aquest article.450.000 euros tindran de pressupost entre els tres clubs d’a-

questes terres, Ascó, Rapitenca i Amposta. Jo els asseguro queen el primer partit de lliga, entre els tres, no hi hauran onze juga-dors de la seua localitat en l’equip inicial. Un a l’Ascó, tres al’Amposta i quatre a la Rapitenca. Això és futbol de casa o futbolde money? Amb 450.000 euros es pot fer un equip de SegonaB, sense respirar, però clar aquí cadascú fa la guerra pel seucompte. Jordi Pérez, Ramon Muñoz i Miquel Pérez, tres granspresidents que són capaços de ser els líders d’aquestes comar-ques i no ho són per seure, menjar, brindar i aprofundir per aaconseguir fites més grans amb un objectiu comú. No fa massa anys, l’Amposta i la Rapitenca estaven a 1a.Regional. I l’Ascó a la Tercera regional. I avui porten el poder delfutbol ebrenc mentre que qui va ser el rei, el Tortosa, està ambels equips de la comarca que, per aquest club, eren rivals petitstemps enrera i ara poden ser goliats al seu costat. El futboldóna un gir de 180 graus. Són cicles però cada temporadatambé hi ha canvis importants. L’Amposta va baixar. LaRapitenca va pujar i l’Ascó es va salvar ‘in-extremis’. Quina curiositat que els tres clubs han tingut mogudes particu-lars i totes molts semblants. Jordi Pérez, el president actual, pocabans de l’inici de la primavera va agafar el comandament des-prés d’unes eleccions en les que van haver-hi guanyadors i per-dedors. A la Ràpita, el mister Teixidó fou cessat injustament iDon Ramon i ell, amb Fernando, van recuperar el control com sifos un mini cop d’estat. A Ascó hi havien dos equips: AscóEscola i la JE Ascó. Les relacions no eren excessivament bones.Però als dos els va entrar ( o els hi van fer entrar) el sentit comúi es van fusionar. I els va tocar la loteria en adquirir la plaça deTercera divisió del Benavent. Havien passat de Segona regionala la Nacional en poc temps. No els hi sembla un culebró els queha ocorregut en aquests tres equips: política, poder, liderat-ge....? Posin les paraules que vostès vulguin però si que els hidiré que sense aquestes persones, a Ascó, a Amposta i a laRàpita potser no tindrien futbol. Analitzem a cadascun dels equips per a la propera temporada.Rapitenca, vol fer un equip el més ebrenc possible. Sis de casa(Raül Jiménez, Raül Teixidó, Julio (està pendent), Didac, Felipe iObi) i quatre d’aquestes comarques: Ferran, Miguel, Barrufet,Callarisa i Cristian; 4 jugadors de la zona de Tarragona i 7 anda-lussos. Això no és un equip de les Terres de l’Ebre. Es un equipde nacionalitat autonòmiques, amb catalans, andalussos i si aBarcelona diuen que som la quinta provincia, ja tenim tres ves-sants. El que jo alucino és com potser que fitxen jugadors queno sé si Teixidó els ha vist jugar. Però em poso a investigar i des-cobreixo que en veure quatre videos d’aquests jugadors, el tèc-nic ja dictamina com si fos un enginyer. Té bon ull, en tots elssentits, fins en el de l’amor. Nou fitxatges a la Rapitenca. Massarevolta. I més l’ha haguda a Amposta amb 14 jugadors nous.Una altra entitat que canvia les regles del futbol. Aquest Ampostaés una incògnita, baix el meu punt de vista: Diego a la porteria,Isaac , J. Ramon Oscar benet, Joan, Victor Gustavo, X. Anell,Dani i com a golejadors Becerra i Albert Arnau. L’important d’a-questa temporada és que hi ha set homes de la casa (Diego,Gustavo -ja ho és-, Becerra, Jonatan, Ferran Simo, Joab i DaniFatsini).A Ascó no guanyen per a ensurts en les últimes dues tempora-

des. Van baixar de Tercera divisió amb un projecte que els vavenir just i es volien menjar el món a la Primera catalana perobtenir l’ascens i va passar tot el contrari. Fins la penúltima jor-nada no es van salvar. Aquesta temporada s’estan fent millor lescoses. Tinc bones sensacions. Tindran una bona davantera,temuda, Isma Roja va fer deu gols la lliga passada, Pijoan, alTàrrega, 11, i Ermengol, al Balaguer, 14. Els fitxatges han estatde la zona de Lleida. No ho entenc. A la zona de Tarragona hi hamés jugadors però, clar, Rubio és de la Terra Ferma. Si la temporada passada es van equivocar en fer un equip ambmassa triomfalisme, aquesta campanya s’han equivocat en nofitxar a jugadors més joves i de més talent.A la Ràpita volen ser modestos, “nosaltres solament tenim unamisió: salvar la categoria”, diu una font del club. Vaja, això nos’ho creuen ni ells!!!Veure junts al gran trio: Ramon, Teixidó i Fernando és com obser-var una corrida de bous, amb aplaudiments i mocadors...i ésque és espectacular com gaudeixen preparant la nova campan-ya aquesta tres senyors. A Amposta, Jordi Pérez no pensa ni en pujar ni baixar. Tot i queestic segur que baixar no ho desitja. Però principalment li preo-cupa el dèficit. Deixa els miracles per a Nacho Pérez, un entre-nador que té màgia per aconseguir fer equips que facin futbold’un bon càlibre. El president de l’Ascó, Miquel Pérez, és prudent: “si ens posen

‘Los Reyes del Mambo’, Rapitenca,Ascó i Amposta

L’opinió de Joaquin Celma. El MINUT 91

Carlos Gilabert, quan jugava amb la Rapitenca.

com a favorits com a la temporada passada, els jugadors surten pressionats”. Però la pressió la tenen també els directius d’aquesta entitatque van cessar a les poques jornades de la campanya passada al mister Viñas i no els va servir per a res. El nou mister no els va salvar deldescens fins a la jornada 33. Amb Viñas segur que no haguessin patit i haguessin arribat més amunt. En aquesta temporada, la plantilla seràmés curta perquè el desig és que puguin jugar jugadors del juvenil que ha pujat a Preferent. Aquesta és la meua travessa d’aquesta temporada. Rapitenca es mantindrà i quedarà entre el lloc 10-12. L’Amposta quedarà vuitè. Ascó, elgran dilema. Apostaria més fort si canviessin la política de fitxatges. No pujaran. Quedaran entre els cinc primers. Solament dic una cosa als simpatitzants d’aquests tres clubs d’aquestes tres poblacions que no siguin socis i que fa deu anys que no trepit-gen el camp de l’Ascó, Rapitenca o Amposta, però que no es perden un partit del Barça. Aquells que diuen que són rapitencs, ampostins oasconencs, han de predicar amb l’exemple. Vagin al futbol de la seua localitat, siguin socis i no posin per davant al millor equip del món: elBarça. El millor equip del món per a ells ha de ser la Rapitenca, l’Ascó o l’Amposta, sense dubte.

LA BOMBA DE L’ESTIU. Veia el programa de Michel Viñas (el segueixo per internet) i escoltava a Toni Ruiz com explicava que li havienproposat que fos el president d’un club. Jo pensava que podia ser el Deltebre, el Sant Jaume, la Cava.....i quan ho diuen salta la bomba: ElsMuntells. 7 temporades va estar en competició els Muntells. La primera, l’any 73. La última, el 83, totes a Tercera regional. Si la campanya passada,Xerta i Bot van tornar a resorgir el futbol a les localitats, enguany serà Els Muntells. El nou president, Toni Ruiz, va ser jugador d’aquest club.Es la bomba de l’estiu. S’imaginen un partit amistós Amposta-Muntells. Quin morbo! El fubol és una droga, una persona pot estar deu anys devicepresident com Toni. No guanyar les eleccions. Passa el temps, li truquen a la seua porta i no va poder dir que no. Hi ha persones comToni Ruizque renunciarien a ser presidents del Barça o de l’Espanyol però de l’Amposta o dels Muntels, no. Persones com Toni fan gran el fut-bol d’aquestes Terres. No s’estranyin que torni l’At. Ampostí i truquin també a Toni per tirar-lo endavant.


diarimésebreppuubblliicciittaatt

15www.mesebre.cat


diarimésebre


La selecció ebrenca aleví, terceraFASE FINAL CAMPIONAT DE SELECCIONS TERRITORIALS, A PERALADA

Lleida i Baix Llobregat es vanemportar el títol de campionsde les Trobades TerritorialsMasculines sub 12 i sub 16,respectivament, del Campio-nat de Catalunya de Futbol.El Municipal de Peralada fouel camp que va acollir la fasefinal. Dissabte es va gaudir defutbol base català amb un to-tal de 8 partits que van definirels campions de les TrobadesTerritorials sub 12 i sub 16 deCatalunya: en la categoriasub 12, la Selecció de Lleida,i en la sub 16 la del Baix Llo-bregat.Els partits foren seguits pelsdirectius de la FCF Jordi Bo-net, Tomás José, FrancescFolguera; els directius ad-junts, Antoni Artés i Fèlix Gi-meno; i pel delegat del VallèsOriental, Joan Sayós. Per partde l'Ajuntament de Peralada,l'Il·lm. Sr. Pere Torrent, alcal-de de la localitat; i per partdel FC Peralada, el Sr. JosepIsern, president del club em-pordanès. També es vacomptar amb la presència deJosé Maria Calzón, delegatdel RCD Espanyol, que, apro-fitant l'estada del seu club aPeralada, va voler assistir ales finals de les Trobades Te-rritorials Masculines.Els resultats foren els se-güents: FUTBOL 11: BAIX LLOBREGAT - VALLÈSORIENTAL, 2 - 0FUTBOL 7: GIRONA - BARCE-LONA, 2 - 0 FUTBOL 11: LLEIDA - TERRESDE L'EBRE, 1-0 FUTBOL 7: LLEIDA - TERRESDE L'EBRE, 4-1 FUTBOL 11: 3r i 4t LLOC: VALLÈS ORIENTAL - TERRES

DE L'EBRE, 5-0 3r i 4t LLOC: BARCELONA - TERRES DEL'EBRE, 2-2 (P.P: 2-3) FUTBOL 11: FINAL BAIX LLO-BREGAT - LLEIDA, 2-0 FUTBOL 7: FINAL: GIRONA -LLEIDA 0-3.

Els ebrencsLa selecció cadet va perdre ales semifinals contra el Lleidaper 1-0 en un partit marcatper una actuació arbitral ‘par-cial’. Així ho manifestavenfonts de l’equip ebrenc que la-mentaven que “en momentspuntuals, van haver decisionsque van poder determinar”.En el tercer i quart lloc, elsebrencs van caure golejatscontra el Vallès Oriental (5-0).Bona competició, en qualse-vol cas, la de l’equip del rapi-tenc Xavi Sanchez.Per la seua banda, la seleccióebrenca aleví no va trobar-secòmode en el primer partit iva acusar-ho. Li va costar en-trar. I el Lleida, més ben po-sat, va aprofitar-ho (4-1). En eltercer i quart lloc, els jovesque entrena Secun van estara l’alçada i van empatar, enun partit obert i interessant,contra la selecció de Barcelo-na (2-2). Als penals, es vanimposar. Es per estar-ne sa-tisfets. Tercer lloc.

La selecció cadet vaacabar quarta, després

de perdre a les semifinalsamb un arbitratge

‘complicat’

Selecció cadet


diarimésebreEESSPPOORRTTSS

17www.mesebre.cat

BITLLES. COPA INTERCONTINENTAL SUB 25

No van competir

Bona actuació de la selec-ció catalana de bitlles. Validerar totes les classifica-cions de la I CopaIntercontinental de BowlingSix que va tenir lloc del 12al 14 de juliol a l'estadi “LaCuna del Mágico” de SanSalvador (El Salvador) onvan participar amb lesseleccions de Guatemala iEl Salvador. En total va obtenir 7 meda-lles d'or (individual femení imasculí, parelles masculi-nes, màster femení i mas-culí, equips i a la copaAssociació Mundial ) una deplata (màster masculí,) idues de bronze (individualmasculí i parelles femeni-nes).CLASSIFICACIONS:INDIVIDUAL Sergi Arques, campió mas-culí. Marta Solé, campionafemenina. Gerard Albiol ,tercer masculí.PARELLES (DOBLES) Sergi Arques i GerardAlbiol: campions masculins;Mariona Llorens i MartaSolé, terceres femenines. MÀSTER INDIVIDUAL Sergi Arques, campió Marta Solé, campionaGerard Albiol, segon

PROVA D'EQUIPS i COPAASSOCIACIÓ MUNDIAL:

1ER CLASSIFICAT, CAM-PIONS!!

Èxit ebrenc amb la selecciócatalana a El Salvador

La polèmica està servidadesprés de l’Europeu deTwirling celebrat recent-ment a Bèlgica. Com espot observar a la fotogra-fia, el combinat d’Espanyano va participar-hi. I és quesegons fonts consultades,el combinat estatal vadecidir no participar perno fer-ho contra Catalunya. La decisió de la FederacióEspanyola residia en què,"la participació de Catalunyafa impossible la nostra.Segons la nostra Llei nacio-nal Espanyola de l'Esport,una Federació Espanyolamai no pot competir contra

un Equip Regional". A més,la Federació estatal té pre-vist “sotmetre a votació elseu ingrés a la federacióinternacional en el propercongrés de Paris, fet quecomportaria l'expulsióimmediata de la catalana”.Segons Germà Capdevila,en un article a El 9Esportiu, “la intervenció i lafeina de la Plataforma ProSeleccions fa que totesaquestes accions penosessurtin a la llum immediata-ment, tot posant de mani-fest una vegada i una altraque Catalunya podrà existirinternacionalment en l'àmbit

esportiu única i exclusiva-ment quan esdevingui unestat independent.Treballem per aconseguir-ho, o resignem-nos”.

TWIRLING

La polèmica està servidaLa selecció espanyola no va anar a l’Europeu de Bèlgica

La selecció espanyola no va

participar a l’europeu de

Bèlgica per no competir

amb la catalana. “Una

Federació Espanyola mai

no pot competir contra un

Equip Regional”, diuen.

Medalles

L’equip català va obtenir

10 medalles en la I Copa

Internacional a l’estadi ‘la

Cuna del Màgico’.

Instal.lacions que porten

el nom del mitic jugador

de futbol, que va estar al

Cadis i al Valladolid


diarimésebre

www.mesebre.catOOPPIINNIIÓÓ

SECCIÓ PATROCINADA PER:

L’ENTREVISTA DE DIANA MAR

CRAC de la setmanaDOMINGO TOMÀS, REGIDOR DE FESTES DE L’AJUNTAMENT DE TORTOSA

Aquest cap de setma-na, Tortosa torna areviure el Renaixement.Una festa de recreacióhistòriques amb extra-ordinària repercussió ide gran valor com aixího assessoren les sig-natures de qualitat quedisposa, com a Fiestade Interés TurísticoNacional, Plaça d’honordel turisme deCatalunya o Festa Locald’Interès Turístic deCatalunya.Més de 60 espectaclesque condueixen al pas-sat de la ciutat ebren-ca, amb més de 500actors i un entramat decol.laboradors que fande la festa un especta-cle únic durant uns diesd’època, carregats demàgia. N’hem parlatamb Domingo Tomàs,Regidor de Festes.

Més Ebre: Preparat? Domingo Tomàs: Cincminuts abans de l'inici dela festa confiem queestarà tot al seu lloc.L'exigència de l'equip ensfa millorar permanentmentfins al moment de l'arren-cada.ME: Un nova edició, unnou repte?DT: En tot cas, es podriadir que no defallim iseguim fent gran la festa.Amb la complicitat del tei-xit associatiu de la ciutat,peça clau per a una festad'aquestes característi-ques.ME: 17 edicions, un esde-veniment arrelat i consoli-dat. Però, tot i això, què hiha darrera d’una nova edi-

ció? DT: Pels moments queestem vivint, una gestiómolt acurada de la despe-sa a realitzar, atès qued'aquesta en depèn elfutur de l'activitat.ME: El Renaixement acu-sava la crisi? DT: El que la gent coneixcom a crisi, a la Festa delRenaixement ja fa quatreanys que ho estem veient.Fruit d'aquest treball conti-nuat podem presentar ladissetena edició de laFesta amb la tranquil·litatde tenir una festa sosteni-ble i que la mateixa ciutatpot fer possible.

ME: Per tant, imaginació,inventiva i enginy. En qual-sevol ambit, les novetatssón importants cada anyper no caure en una mono-tonia. N’hi hauran?DT: Com no podia ser decap altra manera.Interpretem de nou aque-lles millores urbanístiquesrealitzades en espais comla plaça Sant Joan o lafaçana fluvial al tram de laRambla Felip Pedrell, pro-gramant espectaclesadaptats a cada escenari.ME: Quines expectativeshi ha previstes? Superaranles anteriors? DT: Treballem per tirar perterra tots els registres quetenim fins al moment.L'objectiu és seguir pas-sant dels 200 mil visitantsen 4 dies i, a la vegada,que els diferents sectorsimplicats en la Festatambé puguin millorar lesxifres i resultats de lesdiferents activitats quefan.

ME: El Renaixement ésuna festa ben entesa i mul-titudinària? Té cap veu dis-cordant?DT: Com en tot gran esde-veniment, no plou a gustde tothom. Això fa que tin-guem seguidors moltfidels i gent amb idees dis-crepants però sempreenteses en un contextd'un esdeveniment conso-lidat i que comprenem queles fan per bé.ME: Per a una personaque no ha vist mai la Festadel Renaixement, què lidiries què trobara i que lirecomanaries?DT: Que segueixi la pro-gramació i que qualsevolcosa que esculli per veuresegur que el sorprèn is'emportarà un record ino-blidable de la ciutat.ME: La ciutat es transfor-ma, es dimensiona. Es l’o-portunitat?. DT: Sí, està clar. I això s’a-consegueix amb la impli-cació i l'esforç que a títolindividual realitzen les per-sones per engrandir elscol·lectius i també amb laprofessionalitat i dedica-ció dels sectors delcomerç, restauració i elgremi de pastissers.ME: Són dies de tensiócontinguda. Tot els detallscontrolats?. DT: L'engalanament delsdiferents espais de la

Festa és el que ens ocupamés temps però a horesd'ara es pot dir que totestà tot sota control.ME: Darrera qüestió, elRenaixement és la Festa

referent, però no ens obli-dem de les de la Cinta?.DT: Faltaria més. La Festadel Renaixement és unesdeviment de promocióde la ciutat, el qual hem

d'utilitzar com un apara-dor i les festes de la Cintasón les festes majors dela nostra ciutat, i formenpart de la nostra tradició icostums ancestrals.

“L’objectiu és seguir passant dels 200.000 visitants en 4 dies. I, a la vegada,que els diferents sectors implicats en la Festa també puguin millorar les

xifres i resultats de les diferents activitats que fan”.

Visitants Festa del Renaixement

DIVENDRES 20 DE JULIOL DE 2012 19PPUUBBLLIICCIITTAATTwww.mesebre.cat diarimésebre


diarimésebre

www.mesebre.catsseerrvveeiiss

L’AMPOLLA

Ajuntament Pl. Manuel Ferre i Solé, 3Forn de Pa Artesà Cabrera Avda. Barceloneta, 4Forn de llenya Brú C/ Sol, 9Hotel La Roca Plana Avda. Ramon Pous, 32Rest.Club Nautic-Casa Montero- Avda. Ramon Pous, s/nBar de l’EstacióPub ComodoroHotel piñana

L’ALDEA

Ajuntament Av. Catalunya, s/nBar Abril Av. Catalunya, 325Cafeteria Germans Marín Ctra. Tortosa-l’AldeaPizzeria Cinta Av. RàpitaBar Societat Av. Catalunya, 131ASCÓ

Ajuntament C/ Hospital, 2 Bar Restaurant El Caliu C/ Riu, 45 Pastisseria GRA-BO C/ Joan XXIII, 2Bar Nucleo Crta. Camposines, 43Restaurant Ca LÈscolà Crta. Camposines, 57

DELTEBRE

AjuntamentC.A.P.Mercat La CavaCafeteria NicanorMercat Jesus i MariaBar Aube FestiuBar Criscar Plaça 20 de maig, 11Bar Lo Sindicat Av. Goles de L’Ebre, 208Escola Bressol L’Hortet Av. la pau s/n

LA RAPITA

Ajuntament Plaça Carles III, 13C.A.P. Av. Jacint VerdaguerCapraboMercat Plaça del MercatHipotecamaniaBar Pepet C/ Sant IsidreBar La bodegaCabeteria El coc Plaça del CocBar El Celler C/ Sant IsidreLlotja de Peix PortUnipost C/ Comptedefloridablanca, 63Forn Carlos Ripolles Plaça VellaBar Catalunya C/ Sant IsidreCasa Chim Plaça Carles III,42SUPWAY Parc Vila del FarALCANAR

Ajuntament C/ Generalitat, 10Oficina Municipal de Turisme Ps. Marítim - LES CASES D’ALCANARC.A.P. C/ Calig / Ronda del remeiCafeteria Moreno Plaça Major

AMPOSTA

Ajuntament Pl. Espanya, 3-4Dolche vita C/ Joseph Tarradelles, 108Restaurant Naidi Av. RàpitaImmobiliaria Mar i Vent Av. La Ràpita, 38Mercat Pl. Ramon Berenguer IV, 68Immobiliaria Romeu Benestar Social i Familia C/ Ruiz d’Alda,33Bar La Lira Ampostina Av. Santa BàrbaraBar Estalvio C/ Montéis, s/nHospital Comarcal d’Amposta C/ Jacint VerdaguerBart’s Cafè (Delta Spa) C/ Ibiza, 14C.A.P. Av. CatalunyaIl·luminacióMontsià Av. La RàpitaCafeteria La Tratoria Av. La RàpitaCosell Comarcal Montsià Av. La RàpitaForn Cafeteria Cavalles Av. La RàpitaMossos d’esquadra Av. La RàpitaPerruqueria RamosLlar de Jubilats C/ Cervantes, 58Serveis Territorials d’agri., ram., pesca, aliment. i medi natu. C/ Burgos, 17, baixos

MORA LA NOVA

Ajuntament de Mora La Nova C/ Major, 88Fonda Barcelona c/ Hostal, 3RIBA-ROJA

Ajuntament Placa de la Vila, 1ROQUETES

Ajuntament C/ Masia, s/nC.A.P.MercatRestaurant AmaréCinemes Oscar’s Severo Ochoa, 4Bar La tasquetaJutgat de pau C/ MajorMugliDa VinciSANT JAUME D’EMVEJA

Ajuntament Av. Catalunya 22-30TIVISSA

Ajuntament C/ Castell, 2TORTOSA

Ajuntament Plaça EspañaMotos Cantó Av. Generalitat, 165Restaurant Sabogabar Pl. Alfonso XII, 2Mercat Municipal Av. GeneralitatHospital Verge de la Cinta Ctra. La SimpàticaCafeteria New Orleans Av. Generalitat, 21Bar La Tertulia Plaça España, 11Bar Esport C/ Teodor GonzálezBar Mundial C/ Teodor González, 35Pica pica C/ sebina, 5Lo Cistell C/ CiutadellaBanys Plaça dels banys, 1C.A.P. FerreriesC.A.P. del Temple Plaça CarriletBiblioteca C/ Del VallConsell Comarcal C/ BarcelonaClìnica Terres de l’Ebre - L’Aliança C/ AlcanyisDelegació del Govern C/ MontcadaEsports Fevi Plaça de l’EstadiBar Castells Av. Ports de caro U.R.V. Escola d’Infermeria Ctra. La SimpàticaServeis Territorials d’Ensenyament C/ Providència, 5-9Hotel CoronaHotel Virginia Av. GeneralitatEstació dáutobusos HIFECafeteria Quatre caminsFederació catalana de futbolMercat jesús Centre de Radioteràpia Hosp. Santa Creu- Pg. Mn Valls, 1 JesúsCambra comerç C/ Cervantes, 7Lizarran C/ Teodor González, 26Germans Marín Ferreries Plaça Joaquim Bau, 4Estudiantil Bar Plaça Joaquim Bau, 1Bar Trifassic Plaça Joaquim Bau, 3Jijonenca Av. de l'estadi, 1Paco's barDiputació C/ MontcadaBar Ribera Av. GeneralitatEbrequalitatBar Nou Av. GeneralitatForn Carlos Ripollés - Jesús

ON TROBAR SEMPRE EL DIARI mméésseebbrree

OFICINES TURISMEOficina Municipal

Alcanar- Les CasesLES CASES DÀLCANARTel./Fax 977 73 76 [email protected]

www.alcanar.cat/turisme

Oficina municipal deTurisme LÀmpolla

Rda. Del Mar,12LÀMPOLLA

Tel. 977 59 30 11Fax 977 59 33 [email protected]

Oficina Municipal de SantCarles de la Ràpita

c/ Sant Isidre, 128 - Edif.Església Nova

SANT CARLES DE LARÀPITA

Tel. 977 74 46 24Fax 977 74 40 23

www.turismelarapita.cominfo@turismelarapita.comblog.turismelarapita.com

Oficina municipal deTurisme Deltebre

c/ Doctor Martí Buera, 22DELTEBRE

Tel. 977 48 96 79Fax 977 48 95 15

[email protected]

Oficina MunicipalTurisme AmpostaAv. Sant Jaume, 1

AMPOSTATel. 977 70 34 53Fax 977 70 23 24

[email protected]

Oficina MunicipalTurisme

El Perellóc/ Lluis Companys, 2

EL PERELLÓTel. 977 49 10 21Fax 977 49 09 29www.elperello.cat

[email protected]

Oficina MunicipalTurisme Mora la Nova

c/ Major, 88MORA LA NOVATel. 977 40 03 47Fax 977 41 42 74

[email protected]

Oficina MunicipalTurisme Ascó

Plaça Estació, 3Tel. 977 40 65 83

[email protected]

Oficina MunicipalTurisme Tivissa

c/ Foig, 2Tel. 977 41 75 51

[email protected]

TURISME

Estació NàuticaAv.dels Alfacs, s/n (Pavelló

Firal)SANT CARLES DE LA

RÀPITATel. 977 10 10 10

[email protected]

Focus Escola NàuticaPlaça del Mercat, 7 1ºSANT CARLES DE LA

RÀPITATel. 977 74 42 40Fax 977 74 30 02

[email protected]

DELTAVENTURParc dÀventura i Natura

Crta. T-340, Qm.17,2(Deltebre a Riumar)

DELTEBRE977 48 10 30-977 05 98 67

610 44 88 [email protected]

EDUCACIÓURV

Universitat Rovira i VirgiliC/ Escorxador, S/NTel.: 902 337 878

[email protected]

SERVEIS

L’ONADAServeis a les Persones

Empresa de les Terres del’Ebre especialitzada en

tota mena de serveis ade-cuats a la gent gran.

Centres al seu servei: La

Documents

VERSIÓ IPAD/IPHONE/ANDROID PATROCINADA PER: Renaixement… · 2016. 11. 4. · ciar el pregó de la Festa del Renaixement. Però no us ho penso estalviar. És un honor, un orgull