VIABILITAT D’UN HOTEL A QUERALT - FUB · 2012-05-24 · 2. INTRODUCCIÓ Aquest treball de recerca consisteix en l’estudi de la viabilitat d’una empresa l’activitat principal

VIABILITAT D’UN HOTEL A

QUERALT TREBALL DE RECERCA 2011-2012

VIABILITAT D’UN HOTEL A QUERALT Treball de Recerca 2011-2012

2

ÍNDEX

1. Resum / Abstract ....................................................................................................... 4

2. Introducció ................................................................................................................. 5

3. Santuari de Queralt .................................................................................................... 6

4. Presentació del projecte ............................................................................................. 7

4.1. Origen del projecte ............................................................................................. 7

4.2. Antecedents del projecte .................................................................................... 7

4.3. Motivació per a la realització del projecte ......................................................... 8

4.4. Descripció del projecte ....................................................................................... 9

4.4.1. L’hotel: habitacions i facilitats ................................................................. 9

4.4.2. Distribució de l’hotel ............................................................................. 11

5. Estudi i anàlisi de la viabilitat del projecte .............................................................. 13

5.1. Viabilitat comercial .......................................................................................... 13

5.1.1. Anàlisi de l’entorn general ..................................................................... 13

5.1.1.1. Entorn econòmic català .............................................................. 13

5.1.1.2. El turisme a Catalunya ............................................................... 14

5.1.1.3. Entorn social. El Berguedà ......................................................... 16

5.1.1.4. Entorn legal ................................................................................ 17

5.1.2. Anàlisi de la competència ...................................................................... 20

5.1.2.1. Oferta d’allotjament ................................................................... 20

5.1.2.2. Oferta hotelera ............................................................................ 20

5.1.3. Anàlisi dels consumidors ....................................................................... 21

5.1.3.1. Hotel ........................................................................................... 21

5.1.3.2. Restaurant ................................................................................... 21

5.1.4. Estudi de la localització ......................................................................... 22

5.1.5. Anàlisi DAFO ........................................................................................ 23

5.1.5.1. Estratègies .................................................................................. 23

5.2. Viabilitat econòmica i financera ....................................................................... 24

5.2.1. La inversió en l’empresa ........................................................................ 24

5.2.1.1. Desemborsament inicial ............................................................. 25

5.2.2. El finançament ....................................................................................... 25

5.2.3. Previsió anual de despeses ..................................................................... 26

5.2.3.1. Costos fixos ................................................................................ 26


3

5.2.3.2. Costos variables .......................................................................... 29

5.2.3.3. Altres costos ............................................................................... 30

5.2.3.4. Amortitzacions ........................................................................... 31

5.2.4. Previsió anual d’ingressos ...................................................................... 31

5.2.4.1. Ingressos bruts ............................................................................ 31

5.2.4.2. Ingressos nets ............................................................................. 32

5.2.4.3. Altres ingressos .......................................................................... 32

5.2.5. Pla de tresoreria anual ............................................................................ 33

5.2.5.1. Fluxos nets de caixa ................................................................... 35

5.2.6. Mètodes de valoració de la inversió ....................................................... 35

5.2.6.1. Mètodes de selecció estàtics ....................................................... 35

5.2.6.2. Mètodes de selecció dinàmics .................................................... 36

5.2.7. Punt mort o llindar de rendibilitat .......................................................... 38

6. La decisió de crear o no l’empresa .......................................................................... 39

7. La constitució formal de l’empresa ......................................................................... 41

7.1. Elecció de la forma jurídica .............................................................................. 41

7.2. Els tràmits documentals .................................................................................... 41

7.2.1. Tràmits generals: fiscals i jurídics ......................................................... 41

7.2.2. Tràmits laborals ...................................................................................... 43

7.2.3. Tràmits específics .................................................................................. 44

7.3. Obligacions fiscals i locals ............................................................................... 44

7.3.1. Impost sobre el valor afegit .................................................................... 44

7.3.2. Impost de societats ................................................................................. 45

7.3.3. Impost sobre activitats econòmiques ..................................................... 45

7.3.4. Impost sobre béns immobles ................................................................. 45

8. Línies d’actuació de l’empresa ................................................................................ 46

8.1. Pla de recursos humans i organització ............................................................. 46

8.1.1. Política dels empleats ............................................................................. 47

8.1.2. Contractació ........................................................................................... 48

8.2. Temporada alta i temporada baixa ................................................................... 48

8.3. Convenis ........................................................................................................... 49

8.4. Ofertes .............................................................................................................. 49

9. Conclusions ............................................................................................................. 50

10. Bibliografia .............................................................................................................. 51


4

1. RESUM / ABSTRACT

Resum

L’objectiu d’aquest projecte és estudiar la viabilitat d’una empresa l’activitat de la qual

serà l’explotació d’un hotel de tres estrelles amb cafeteria i restaurant al Santuari de

Queralt de Berga. El propòsit primordial, doncs, és bàsicament analitzar si l’empresa

seria viable i en quin punt començaria a obtenir beneficis.

Per tal de respondre a la qüestió principal del projecte es duran a terme una sèrie de

procediments que n’estudiaran la viabilitat i les possibilitats d’èxits a partir de diferents

criteris.

Primer de tot, es definirà quin tipus d’hotel podria triomfar a Queralt. Seguidament,

s’analitzarà la situació econòmica i turística que envolta el projecte a nivell comarcal i

de tot el territori català. Una vegada analitzada, es començarà a estudiar la viabilitat des

de dues perspectives diferents: la comercial i l’economicofinancera. Finalment, si

l’empresa resulta rendible, es determinarà tant la forma jurídica com les primeres línies

d’actuació.

Abstract

The aim of this project is to study the viability of a business which main activity is

running a three star hotel with a café and a restaurant in the Queralt sanctuary of Berga.

The essential purpose is basically to analyse whether the company would be viable and

at which point it would start to obtain profits.

In order to answer the main project question some methods will be used to study the

viability and the success possibilities through different points of view.

First of all, has to be defined the kind of hotel that could succeed in Queralt.

Afterwards, research the economic and tourist position of local place and Catalan

region. Once analysed, the viability will be studied from two different views: the

commercial and the financial-economic one. Finally, if the company becomes

profitable, both legal form and first action lines have to be defined.


5

2. INTRODUCCIÓ

Aquest treball de recerca consisteix en l’estudi de la viabilitat d’una empresa l’activitat

principal de la qual serà l’explotació d’un hotel de 3 estrelles amb cafeteria i restaurant

al Santuari de Queralt de Berga.

He escollit aquest tema, bàsicament, per dues raons. La primera sorgeix de les ganes de

voler posar en pràctica els coneixements assolits durant el batxillerat econòmic que estic

cursant; i la segona, intentar esbrinar quina és la causa per la qual els projectes de posar

novament en marxa Queralt, ja sigui amb la creació d’un hotel, l’obertura d’un

restaurant o, simplement, potenciar-ho turísticament amb diferents activitats, no

s’acaben de dur a terme.

La metodologia emprada ha estat, primer de tot, fer una recerca d’informació de la

història de Queralt i de la seva situació actual; així com de la conjuntura turística i

econòmica a Catalunya i el Berguedà; i, en segon lloc, utilitzar diversos conceptes

econòmics i empresarials per tal d’estudiar la viabilitat del projecte pròpiament dita

arribant a una conclusió final.

El treball, per tant, es pot dividir en quatre parts. Primer es contextualitza la situació

actual de Queralt i es presenta el projecte. En segon lloc s’estudia i s’analitza la

viabilitat del projecte des de dos punts de vista: el comercial i l’economicofinancer;

considerant diversos aspectes com la situació econòmica i turística, la competència, la

localització, la inversió de capital, la previsió anual d’ingressos i despeses, entre

d’altres. Un cop estudiada la viabilitat, s’arriba a una conclusió final que determinarà si

el projecte és rendible o no; i, finalment, si aquest és viable, es definirà la forma jurídica

de l’empresa i s’establiran les principals línies d’actuació com el pla de recursos

humans, l’elecció de temporada alta i temporada baixa o les promocions que es podrien

oferir en un primer moment per tal de donar a conèixer el nou hotel.


6

3. EL SANTUARI DE QUERALT

El santuari es troba al capdamunt de la Serra de Queralt, la més meridional de les Serres

Exteriors del Prepirineu berguedà, situada al nord oest de la ciutat de Berga. Està situat

a una alçada de 1.200 metres i per la seva peculiar ubicació se l’ha anomenat el “balcó

de Catalunya”. L’amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen

pujar a Queralt. L’indret on avui s’aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l’espai

que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà.

El conjunt de Queralt l’integren el santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de

Queralt, que forma part del bisbat, i un notable edifici annex que acollí al seu moment

l’hostatgeria del Santuari on avui hi ha el bar i l’estació del funicular inclinat, que s’hi

accedeix des dels aparcaments. També s’ha de considerar part del santuari l’església de

La Cova on, segons la llegenda, fou trobada la imatge de la Mare de Déu.

L'actual església és un edifici construït al segle XVIII. El temple és d'estil renaixentista i

es compon d'una nau central amb dues de laterals. Té una sagristia molt espaiosa i,

damunt d’aquesta, hi ha el cambril de la Mare de Déu.

La portalada que dóna accés al temple és una obra molt simple però molt ben trobada a

la funcionalitat originària de l'edifici. Als anys setanta s'acabà el campanar (una torre

circular que s'aixeca independent al costat de l'església) i s'hi col·locaren les noves

campanes. Als anys 90 es va fer una restauració definitiva de l'interior de l'església i el

cambril. Darrerament, s'han emprès les últimes reformes importants per a la conservació

del Santuari com són la costosa separació de les parets de l'església i la roca viva; així

com la resolució definitiva dels fums dels llantions amb la construcció d'un nou espai

que ha originat una nova capella lateral.

També forma part del santuari un segon edifici annex a l'església. Es tracta d'un espai

gran i espaiós, condicionat per a rebre grups, i d’uns petits pisos que més endavant els

turistes podran llogar per períodes de temps concrets.


7

4. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

4.1. Origen del projecte

L’origen del projecte recau en un gran afany per part de l’Ajuntament de Berga per tal

de recuperar i remodelar la part pública del Santuari de Queralt, és a dir, el pàrquing, el

servei de funicular, el bar, el restaurant i l’hostatgeria.

Des de l’any 2002 la concessió per gestionar l’hotel Berga Park i les instal·lacions del

Santuari de Queralt en el vessant turístic ha estat en mans d’una empresa anomenada

Inberga Tur S.L. Aquesta, per problemes econòmics, no ha sigut capaç de tirar endavant

el projecte de la remodelació que es proposava en les bases del contracte i només ha

mantingut la gestió del bar i del funicular -oberts diàriament de 10h a 18h exceptuant els

dilluns-. Per tant, l’Ajuntament de Berga ha decidit i aprovat unànimement rescindir el

contracte amb aquesta empresa el 23 setembre de 2011 per manca d’inversió i per no

complir els punts previstos. En aquest moment, l’empresa haurà de tornar les claus de

l’hotel Berga Park i de les instal·lacions del santuari de Queralt i els 2.721.332,60 € amb

motiu de les despeses, el manteniment i el crèdit concedit per l’Institut Català de

Finances.

4.2. Antecedents del projecte

La primera-casa ermita de Queralt, de la qual gairebé no hi ha notícies, fou bastida,

probablement al mateix indret que l’actual, al segle XIV conjuntament amb el santuari.

Aquesta primera hostatgeria, amb el pas del temps, es va començar a ampliar, remodelar

i reconstruir segons les necessitats, configurant-se mica en mica l’aspecte compositiu i

volumètric de l’edifici actual.

Al segle XVII, l’hostatgeria tenia l’aspecte de casa pairal amb una planta baixa i dues

més elevades. Aquesta comunicava el temple amb les dependències.

Al segle XIX, tant l’hostatgeria com el santuari van ser afectats per un seguit

d’esdeveniments: al 1823 hi va haver una ordre d’ensorrament que no s’arribà a complir

del tot; al 1835, el santuari es va convertir en fortalesa i presó, amb les conseqüències

que aquesta transformació comporta; al 1840 les tropes del general Espartero van calar

foc a l’hostatgeria fortificada; al 1856, durant la reorganització del sometent, es va

col·locar a la façana ruïnosa una làpida amb la divisa “Pau, pau i sempre pau”, encara


8

avui existent; al 1861 es van invertir quantitats importants en la reparació però entre el

1872 i 1876, durant la darrera Guerra Carlina, Queralt va ser convertida, novament, en

fortalesa; i, finalment, a l’any 1877, va començar la restauració definitiva, on s’afegeix

la tercera planta que no s’obrirà interiorment fins després de la Guerra Civil.

L’any 1953 va desaparèixer la típica

cuina popular de la planta baixa i s’hi va

instal·lar l’actual bar-menjador. Després

de la separació de béns, l’any 1973, entre

el bisbat i l’ajuntament; l’any 1975 es va

construir l’actual botiga de records. Al

1978, el foc que devastà gran part de la

muntanya de Queralt va malmetre també

part de la façana principal i de la teulada

de l’hostatgeria, que van ser adobades al 1979. La façana va ser restaurada i escatada

juntament amb la lateral del santuari per tal de donar unitat al conjunt.

Al 1927, l’hostatgeria fou ampliada amb el cos d’edifici que es troba arribant a mà

dreta. Aquest cos era ampliació de la casa del masover; les dues plantes inferiors

estaven destinades a casa del masover i magatzem; i les dues superiors, a menjador i

habitacions, comunicades a través del cos principal.

L’any 1964 s’amplià novament el menjador que ocupà l’espai de l’eixida i,

aproximadament, fa uns vint anys, s’inaugurà l’ascensor inclinat o funicular que encara

existeix actualment.

Al llarg dels anys, a més, s’ha inaugurat el Camí dels Bons Homes que ha atret més

visitants als entorns de Queralt; però també hi ha hagut incidències importants, com

quan es va cremar la cuina i es va haver de tancar el restaurant.

4.3. Motivació per a la realització del projecte

La motivació per dur a terme aquest projecte sorgeix a partir de dues raons. Per una

banda, a causa de la necessitat de posar novament en marxa l’hostatgeria de Queralt

juntament amb el bar-restaurant abans de l’any 2016, en el qual se celebrarà el centenari

de la Coronació de la Mare de Déu de Querat i es preveu un gran nombre de visites. I

Imatge I. La desapareguda cuina popular del santuari.

Font: l’Erol.


9

per l’altra, intentar descobrir quin és el motiu pel qual la part pública de Queralt ha estat

tants anys abandonada i ningú ha sigut capaç de reactivar-la.

4.4. Descripció del projecte

El projecte d’aquest treball de recerca consisteix en l’estudi de la viabilitat i el

desenvolupament d’un hotel de 3 estrelles situat al Santuari de Queralt, a Berga, que

disposi de servei d’hostatgeria i de restauració.

La creació d’aquest hotel s’origina a partir de la idea de reobrir l’antiga hostatgeria del

Santuari de Queralt; així com de l’antic restaurant i del bar, que actualment segueix en

funcionament.

La proposta és aconseguir un hotel que estimuli els sentits i que mostri la filosofia i el

caràcter màgic de la muntanya i el santuari de Queralt. L’hotel, per tant, serà únic en les

seves característiques; no només pels serveis oferts, sinó també pel seu valor simbòlic

dins la zona: “La muntanya de Queralt és, senzillament, meravellosa. [...] El panorama

que s'ofereix des de Queralt és fascinant, captivador per la seva bellesa i la seva

varietat. A desgrat de la seva amplitud, no ofereix aquelles llunyanies excessives que

desdibuixen i barregen les coses. Tot sembla proper, a l'abast de la mirada. Sense

secrets, sense mistificacions.”1

El repte és dissenyar un hotel amb identitat i caràcter, on el client tingui una experiència

única descobrint la veritable essència de l’indret.

Tenint en compte aquests objectius, l’hotel del santuari de Queralt estarà destinat a:

Retirs espirituals o d’aïllament.

Turisme orientat a l’entorn natural que envolta la zona durant les quatre

estacions de l’any.

Allotjament per als visitants del Camí dels Bons Homes.

4.4.1. L’hotel: habitacions i facilitats

L’hotel disposarà de 20 habitacions amb capacitat per 51 persones distribuïdes de la

següent manera:

1 Mn. Josep Armengou 'El Santuari de Queralt' Ed. Montblanc-Granollers 1971.


10

12 habitacions dobles amb opció a ús individual.

5 de les quals estaran destinades a l’aïllament; estran insonoritzades i no

comptaran amb televisió ni telèfon.

5 habitacions junior (capacitat per a 3 persones).

3 suites junior amb dos banys (capacitat per a 4 persones).

L’hotel, a més, disposarà de llits supletoris i bressols per si fos necessari instal·lar-los en

alguna habitació.

Equipament de les habitacions:

Climatització.

Llit doble (habitació doble), llit doble més llit individual (habitació junior), llit

doble més dos llits individuals (suite junior).

Joc de llençols, funda nòrdica i coixinera.

Tauletes de nit.

Calaixera.

Armari.

Penjadors.

Taula escriptori amb la seva respectiva cadira.

Butaca.

Televisió de pantalla plana.

Telèfon.

Caixa forta.

Mini bar.

Làmpada de peu.

Làmpada de sostre.

Làmpades de paret.

Paperera.

Portamaletes.

Equipament dels lavabos de les habitacions:

Bany complet amb WC, lavabo, dutxa i bidet.

Assecador de cabell.

Mirall d’augment.


11

Joc de tovalloles (3 mides).

Kit d’habitacions.

Facilitats i serveis de l’hotel:

Pàrquing.

Gimnàs (5€).

Recepció 16h (07.00-23.00). Els clients disposaran d’una clau d’accés a l’edifici

per entrar durant l’horari nocturn.

Cafeteria.

Restaurant.

Salons privats.

Guardaequipatges.

Internet WI-FI gratuït.

Servei de premsa.

Accés minusvàlids.

Ascensor.

Terrassa.

Servei de bugaderia.

Informació turística.

4.4.2. Distribució de l’hotel

L’hotel constaria de 5 plantes; dues per sota del nivell de la placeta, des d’on s’accedeix

a l’hostatgeria, i dues més per sobre d’aquesta. La distribució de les quals seria la

següent2:

En el nivell -2, coincidint amb el peu del mur de l’eixida, trobaríem l’accés que es

realitza des de les escales d’arribada i, possiblement, al qual també s’hi podria accedir a

partir d’una nova parada de l’ascensor inclinat. En aquesta planta hi hauria una part

destinada el públic que constaria d’un vestíbul des del qual s’accediria a una instal·lació

de gimnàs compresa per un distribuïdor, uns vestidors, una piscina i una sauna. Destinat

a serveis interns de l’hotel, trobaríem un magatzem al qual també s’hi podria accedir des

de l’exterior.

2 Distribució segons el projecte ‘Remodelació de Queralt’ de l’arquitecte Joan Manuel Serarols Ballús.


12

Al nivell -1 es trobaria l’espai de benvinguda del santuari i, per tant, hi hauria uns

serveis higiènics destinats als visitants.

En aquest nivell també trobaríem sales de màquines i instal·lacions, i una cuina

convenientment compartimentada.

El nivell 0 és la planta a cota de la placeta que dóna accés a l’hotel, on es trobarien els

espais de benvinguda. Aquest accés es realitzaria tant per l’ascensor inclinat com a peu

per les escales. En aquest nivell trobaríem la recepció, l’oficina de direcció, l’espai

d’arribada de l’ascensor i una cafeteria que disposaria de terrassa inclosa.

A partir de la recepció i a través d’un distribuïdor s’accediria a la botiga de productes

comarcals (actualment ja oberta i atesa pels guardians de Queralt) i al menjador amb

una capacitat de fins a 260 comensals, tot i que generalment estaria destinat a 60

comensals. Aquest menjador, a més, també seria un mirador amb unes possibilitats de

contemplació del paisatge que envolta Queralt. L’accés des de la cuina es realitzaria

prèviament per un office.

Des del mencionat distribuïdor, també s’accediria a un saló que serviria de suport del

menjador i al vestíbul de la sala central de l’hotel, on hi ha una escala de tipus imperial

que cal preservar. Distribuïts per tota la planta, a més, hi hauria varis nuclis sanitaris.

Al nivell 1 s’hi accediria des de l’escala imperial i des de qualsevol dels dos ascensors

destinats al públic. En aquest nivell trobaríem una terrassa destinada a realitzar aperitius

(ja que disposarà d’un magatzem i d’un accés directe des de la cuina), amb la

possibilitat d’instal·lar-hi una petit bar a l’estiu i utilitzar-la de solàrium. A més a més,

aquest pis també disposaria de salons privats per a la realització d’esdeveniments i

reunions.

En aquest nivell hi començarien a haver les habitacions. Des del vestíbul podríem

accedir a dues habitacions dobles, una habitació junior i una suite junior amb dos banys.

Els nivells 2 i 3 estarien destinats bàsicament a habitacions. Disposarien d’un gran

distribuïdor en el qual s’integraria l’escala imperial i hi hauria 8 habitacions a cada

planta: cinc habitacions dobles, dues habitacions juniors i una suite junior amb dos

banys.


13

5. ESTUDI I ANÀLISI DE LA VIABILITAT DEL PROJECTE

5.1. Viabilitat comercial

5.1.1. Anàlisi de l’entorn general

5.1.1.1. Entorn econòmic català

Segons la nota de conjuntura econòmica del darrer informe trimestral de l’any 2011

sobre l’anàlisi de l’evolució de l’economia catalana i el seu entorn, els trets més

destacats són els següents3:

Les previsions de l’economia mundial

continuen sent positives, però els

problemes del deute sobirà de la zona euro

i l’elevat dèficit fiscal dels EUA han

complicat el panorama internacional.

L’economia espanyola pateix molt de prop

la inestabilitat financera.

L’economia catalana recupera el segon

trimestre un creixement intertrimestral

positiu, del 0’2%, però la taxa interanual

cedeix fins a un 0’7%. Les explotacions de

béns i el turisme donen suport a l’activitat

industrial (que tot i això s’alenteix) i a la del sector de serveis (que es manté). La

construcció empitjora pel fre de l’obra civil.

Les exportacions de béns sumen 17 mesos consecutius de creixements de dos

dígits. Enguany de gener a maig han augmentat un 17’3%. Es recuperen els

mercats de la zona euro i es moderen els mercats extracomunitaris.

La debilitat de l’economia i la manca de confiança han fet retrocedir l’ocupació

laboral un 0’2% en el segon trimestre (a Espanya, un 0’9%). La taxa d’atur es

redueix al 18’1 % per l’alentiment del creixement de la població activa.

Després d’arribar al 3’8% a l’abril, els preus de consum han anat de baixa. El

mes de juny la inflació se situa en el 3’3% i l’indicador avançat espanyol del

mes de juliol anuncia la continuïtat d’aquesta tendència.

3 Document extret del butlletí número 69 (juliol 2011) de la 'Nota de Conjuntura econòmica per la

Generalitat de Catalunya’.

Gràfic I. Evolució del PIB a Catalunya.

Font: Idescat.


14

Els costos salarials ordinaris augmenten el primer trimestre un 1% mentre que

les tarifes salarials dels convenis de nova signatura es moderen respecte de les

revisions dels convenis pluriennals signats altres anys.

El crèdit concedit al sector privat ha tornat a caure durant el primer trimestre, un

1’6%, en especial en la construcció i la indústria, i la morositat continua

avançant. Els dipòsits bancaris es desacceleren.

L’IBEX 35 pateix a el juliol fortes pèrdues que absorbeixen els beneficis anuals

anteriors. La inestabilitat financera de la zona euro i l’alça de la prima de risc del

deute espanyol passen factura.

Fins al juny els ingressos de la Generalitat han caigut un 3’7%, i les despeses, un

6’8%. La recaptació tributària de la Generalitat en aquest període baixa un 13% i

la que fa l’Administració central a Catalunya augmenta un 7%.

5.1.1.2. El turisme a Catalunya

Actualment, el turisme a Catalunya té un paper dual. Per una banda és un país receptor

de turistes, i per tant, beneficiari dels resultats positius que proporciona una activitat

econòmica d’aquesta naturalesa; i per l’altra, és un país emissor de turistes i, en

conseqüència, pot contribuir a l’expansió a altres destinacions d’un turisme de qualitat,

sostenible i responsable a través de l’actitud i el comportament dels catalans que

circulen pel món.

Visitants i pernoctacions

Catalunya va rebre, l’any 2009, un total de 37’9 milions de turistes, dels quals 13’6 eren

estrangers. A aquests cal afegir-hi 14 milions més de visitants que no van pernoctar-hi,

és a dir, que van fer una excursió d’un dia o que estaven de pas.

Taula I. Evolució del producte interior brut a Catalunya. Font: Idescat.


15

Els visitants estrangers van acumular 103 milions de pernoctacions, amb una estada

mitjana d’entre 7 i 8 dies. D’altra banda, la seva despesa total fou de gairebé 10.000

milions d’euros.

Les cinc procedències principals les podem veure en el següent gràfic:

Aquest histograma ens mostra els països de l’Europa occidental que aporten el 63’9%

dels turistes estrangers que arriben a Catalunya, els quals hi fan el 68’5% de les

pernoctacions.

Impacte econòmic

Segons els estudis de l’impacte econòmic del turisme duts a terme l’any 2006, el

turisme genera l’11% del PIB de Catalunya. Dades més recents de l’informe d’Hosteltur

el situaven en el 12%. Aquest percentatge és el resultat d’afegir-hi l’activitat productiva

destinada al turisme procedent de diversos sectors com la restauració, la indústria

alimentària, el transport o el comerç.

D’altra banda, s’estima que ocupa entre 350’4 i 371’8 mil persones, la qual cosa

representa aproximadament el 17% de la població activa del sector de serveis i l’11% de

la població activa total.

Turisme a Catalunya durant l’any 2011

Enguany el nombre de turistes estrangers fins al mes de juny ha crescut un 3’9% i la

despesa turística ha augmentat fins a un 7’8%. El sector hoteler, amb un creixement del

0

10

20

30

França Alemanya Regne Unit Itàlia Bèlgica i

Països Baixos

PERCENTATGE DE TURISTES I PERNOCTACIONS PER PAÏSOS

% Turistes % Pernoctacions

Gràfic II. Percentatge de turistes i pernoctacions per països. Font: Generalitat de Catalunya.


16

13% de les pernoctacions hoteleres de

turisme estranger, és el més beneficiat. No

obstant això, les pernoctacions del conjunt

del turisme estatal (el català i el de la resta

d’Espanya) han baixat un 4’2%, en especial

arran de la reducció de les pernoctacions del

turisme interior català, que cauen un 7’4%, i

també per causa de la reducció del 2% del

turisme procedent de la resta d’Espanya.

L’augment de la demanada hotelera i les

bones expectatives de la temporada d’estiu s’han traduït en una política de preus a

l’alça, que el juny tornen a situar-se al nivell de principis del 2009.

5.1.1.3. Entorn social. El Berguedà

El Berguedà és una comarca a l’interior de Catalunya de 41.6834 habitants i una

superfície total de 1.184’89 km2; donant lloc a una mitjana de 35,23 hab/km

2.

Berga, juntament amb altres municipis, es troba a la meitat meridional sud coneguda

com el Baix Berguedà. Aquesta zona és la més poblada de la comarca i es caracteritza

per tenir un clima mediterrani amb una lleugera tendència continental. Les

precipitacions mitjanes anuals ronden entre els 700 i els 900mm i les temperatures

mitjanes anuals se situen entre els 11º i els 13º, amb hiverns freds i estius no

excessivament calorosos.

L’activitat econòmica principal del Berguedà és la indústria i la mineria, que en els

darrers anys ha sofert fortes crisis. Actualment l’activitat industrial es localitza

preferentment entre Berga i Puig-Reig. La potenciació de l’eix del Llobregat amb

l’obertura del Túnel del Cadí i la millora de les carreteres que hi accedeixen han

millorat les perspectives de l’activitat econòmica del Berguedà. L’agricultura, la

ramaderia i l’aprofitament forestal són activitats complementàries. El turisme, per la

seva part, és un factor de retenció demogràfica. Moltes cases de pagès s’estan

reconvertint en residències de turisme rural i diversos establiments de restauració obren

al llarg de l’any.

4 Dades del 2010 segons l’Institut Estadístic de Catalunya (Idescat).

Taula II. Indicadors del sector turístic. Font:

Idescat.


17

L’any 2008, el Berguedà va registrar un PIB per capità de 17’4 milers d’euros per

habitant. Actualment, el grau d’atur és del 7,2% de la població; del qual un 6,9%

aproximadament fa referència al sector de l’hostaleria.

5.1.1.4. Entorn legal

Procediment

Objecte del contracte

Contracte administratiu especial per a l’atorgament d’una concessió demanial5 sobre el

bé municipal hotel escola i contracte privat de l’administració per a la constitució d’un

dret de superfície sobre el bé municipal hostatgeria del Santuari de Queralt, amb

contracte accessori de servei públic per a la gestió de l’ascensor inclinat de la muntanya.

Clàusules

El recull de clàusules més importants del contracte administratiu són les següents:

Concessió

La concessió s’atorga per ubicar un hotel de tres estrelles amb servei de restauració i un

centre docent que imparteixi ensenyament reglat o no, en les matèries d’aquesta família

professional d’hostaleria i turisme o sobre altres disciplines que siguin

complementàries, dins de la construcció existent.

El contractista podrà realitzar al seu càrrec, amb l’autorització de l’Ajuntament Berga,

les millores necessàries per adaptar les instal·lacions a la funcionalitat de les seves

activitats.

El concessionari podrà realitzar, a partir que prengui possessió del bé, exclusivament les

modificacions a l’interior de l’edificació que siguin necessàries per al desenvolupament

del seu projecte de gestió, per a l’aplicació del projecte formatiu, per al manteniment de

l’activitat segons els estendards de qualitats exigits a l’establiment de la categoria del

que s’ubicarà a la concessió, per al manteniment o increment de la categoria hotelera, o

per al compliment de la legislació sobre intervenció integral de l’administració

ambiental.

5 Una concessió demanial és un títol que atorga a una persona, tant física com jurídica, el dret a l’ús

privat i temporal d’un bé o dret de domini públic.


18

La concessió vigirà durant un termini màxim de cinquanta anys des de la formalització

del contracte. Els licitadors podran oferir la reducció del termini de vigència màxim, en

el qual cas la vigència serà el termini ofert per l’adjudicatari.

Condicions mínimes

Les característiques específiques de l’establiment a construir són les següents:

La inversió mínima a realitzar en obra civil per a la construcció de l’hostatgeria

serà de 1.350.000 euros, IVA exclòs.

El menjador haurà de tenir una capacitat mínima de 100 comensals, a banda de

disposar dels espais complementaris per al correcte funcionament de l’activitat

del restaurant.

El nombre d’habitacions de l’hotel serà com a mínim de 14.

Obligacions del contractista

Són obligacions del contractista:

Tenir concertada i vigent una assegurança de responsabilitat civil amb la

cobertura d’un risc de, com a mínim, fins a 600.000 euros.

Mantenir en funcionament l’ascensor inclinat durant l’horari establert i reparar-

ne totes les possibles averies.

Cànon a càrrec del contractista

Per a la concessió demanial, s’acreditarà un cànon a càrrec del contractista i a favor de

l’Ajuntament l’import del qual serà un màxim de 658.305,85 euros. El superficiari

deurà a l’Ajuntament una pensió de 10.800 euros anuals, com a mínim, a partir que

conclogui el període de carència6 i fins a l’extinció del dret.

Garanties

Les garanties per fer front a les responsabilitats que es derivin del projecte seran de

6.000 euros la provisional i de 48.000 euros la definitiva. Ambdues es constituiran en

els termes de la legislació sobre contractes de les administracions públiques. La garantia

6 El període de carència s’inicia quan el contractista disposa d’autorització de l’Ajuntament per utilitzar

la darrera fase de les obres i conclou al cap de tres anys.


19

definitiva es reajustarà cada cinc anys segons l’increment que experimenti el sistema

d’índexs de preus al consum durant el mateix termini.

Aval per licitar

El licitador ha de disposar d’un aval bancari per import de 800.000 euros que garanteixi

la totalitat de les obligacions de pagament del cànon concessional i del capital de

l’operació de crèdit. Aquest aval serà substituït per un segon aval per import de

498.353’52 euros una vegada s’aprovi una certificació d’obres l’import a l’origen de la

qual iguali o superi els 800.000 euros.

Característiques del contractista

El contractista haurà de reunir les característiques de solvència econòmica i financera

següents:

Gaudir d’un capital social desemborsat de, com a mínim, 180.000 euros.

La solvència tècnica i professional dels licitadors haurà de consistir, al menys, en

disposar de personal vinculat a l’activitat que tingui titulació o experiència acreditada en

cadascun dels àmbits següents:

Gestió hotelera.

Gestió de restaurants.

Formació en l’àmbit turístic, hoteler i de la restauració.

Procediment de sol·licitud

A l’hora de sol·licitar la concessió administrativa, s’hauran de presentar, bàsicament,

tres documents7:

El model de declaració al·legant que el contractista no es troba incurs en

prohibició per contractar amb les administracions públiques.

El model de sol·licitud per a la presentació de la plica.

El model de document d’oferta econòmica per al contracte sobre constitució del

dret de superfície.

7 Model dels documents a l’annex A.


20

5.1.2. Anàlisi de la competència

5.1.2.1. Oferta d’allotjament

Tipus d’establiment Nº d’establiments Nº de places % s./total

Càmpings 18 5.318 54,09

Turisme rural 129 1.192 12,12

Hotels i pensions 47 1.269 12,91

Apartaments turístics 5 74 0,75

Albergs 4 403 4,09

Cases de colònies i

campaments juvenils 11 1.028 10,45

Refugis 14 546 5,55

Total 228 9.830 100 Taula III. Oferta d’allotjament al Berguedà (2011). Font: Oficina de Turisme del Berguedà.

Tipus d’establiment Nº d’establiments Nº de places % s./total

Càmpings 1 500 47,39

Turisme rural 3 16 1,51

Hotels i pensions 6 349 33,08

Apartaments turístics - - -

Albergs 1 190 18,00

Cases de colònies i

campaments juvenils - - -

Refugis - - -

Total 11 1.055 100 Taula IV. Oferta d’allotjament al municipi de Berga (2011). Font: Oficina de Turisme del B.

5.1.2.2. Oferta hotelera

Categoria Nº d’establiments Nº d’habitacions Nº de places

Hotels de 3* 6 164 321

Hotels de 2* 8 149 284

Hotels de 1* 6 68 131

Apartahotels de 3* 1 8 22

Pensions de 2* 11 140 266


Total 47 667 1.269 Taula V. Oferta hotelera al Berguedà (2011). Font: Oficina de Turisme del Berguedà.

Categoria Nº d’establiments Nº d’habitacions Nº de places

Hotels de 3* 2 118 231

Hotels de 2* 1 37 66

Hotels de 1* 1 10 19


Total 6 186 349 Taula VI. Oferta hotelera al municipi de Berga (2011). Font: Oficina de Turisme del Berguedà.


21

5.1.3. Anàlisi dels consumidors

5.1.3.1. Hotel

Tenint en compte les estadístiques que publica anualment l’Institut d’Estadística de

Catalunya (Idescat) sobre el grau d’ocupació en els establiments hotelers catalans, s’ha

arribat a la conclusió que el grau d’ocupació diària en temporada alta serà del 75% (38

persones) i en temporada baixa, del 45% (21 persones).

En el cas de temporada alta; per una banda, s’ha baixat la ocupació respecte els

establiments de platja ja que aquests acostumen a tenir una mitjana del 80% i poden

arribar a assolir el 100% en els mesos més turístics; i per l’altra, s’ha tingut en compte

que cada vegada més la gent decideix estiuejar a la muntanya per tal de buscar

tranquil·litat i escapar de les platges massificades i plenes de turistes estrangers. En

temporada d’estiu, a més, hi ha moltes activitats que es poden dur a terme pels voltants

de l’hotel com ara caminades o esports d’aventura.

En temporada baixa, s’ha previst que la ocupació seria aproximadament de la meitat de

la capacitat de l’hotel ja que no és una zona molt freda i està envoltada d’un turisme

orientat a diversos aspectes com ara l’esquí a l’hivern o la recerca de bolets a la tardor.

En ambdós casos, s’ha tingut en consideració que, actualment, com a conseqüència de la

situació de crisi, ja no es viatja tant a l’estranger i els turistes prefereixen anar de

vacances a llocs més propers.

5.1.3.2. Restaurant

En el cas del restaurant, s’ha de distingir entre tres tipus de consumidors.

En primer lloc, el restaurant comptaria amb els mateixos clients de l’hotel. Per

esmorzar, com que l’hotel es troba aïllat, es calcula que gairebé tots els allotjats

utilitzarien el buffet que proporciona l’hotel, un element cada vegada més popular entre

els turistes. Per dinar el nombre de clients de l’hotel que utilitzarien el servei del

restaurant no seria gaire elevat ja que la gent acostuma a fer turisme tot el dia fora de

l’hotel. I per sopar, en canvi, ja hi tornaria a haver un percentatge elevat de clients que

emprarien el servei de restaurant ja que, després de tot el dia fora, aquests acostumen a

tornar al vespre a l’hotel i ja quedar-s’hi a dormir.


22

En segon lloc, el restaurant comptaria amb clients externs a l’hotel, és a dir, persones de

les rodalies. Els clients potencials es trobarien en persones a qui no els importa

desplaçar-se si la qualitat i el servei son bons. Com que pels voltants de Berga no hi ha

molts restaurants d’aquest nivell ni d’aquest estil, és a dir, que disposin de l’entorn i de

les vistes que ofereix Queralt, es preveu que un gran nombre de persones pujaran a

Queralt per dinar i per sopar durant la setmana i, sobretot, durant el cap de setmana.

En tercer lloc, també s’ha estimat el nombre d’esdeveniments que podrien tenir lloc

durant l’any. Aquests esdeveniments estarien dividits en tres grups: els grans, els

mitjans i els petits.

Es consideren esdeveniments grans aquells que comporten una mitjana de 120

comensals, com per exemple els casaments. Tenint en compte que a l’any 2011 només

han tingut lloc 7 casaments al Santuari de Queralt, s’ha previst que el restaurant podria

comptar amb 5 esdeveniments anuals d’aquest tipus.

Els esdeveniments mitjans són aquells que comporten una mitjana de 50 persones, com

comunions, noces de plata i or, o dinars i sopars d’empreses grans. El restaurant podria

comptar amb uns 30 esdeveniments anuals d’aquest estil, sobretot en dates

assenyalades.

Per últim, es consideren esdeveniments petits aquells que comporten una mitjana de 25

persones, com per exemple dinars i sopars d’empreses petites o reunions d’amics i

familiars. Aquests esdeveniments són dels que se’n produirien més anualment,

aproximadament uns 40, ja que no només succeeixen en dates assenyalades sinó que

poden tenir lloc durant qualsevol dia de la setmana.

5.1.4. Estudi de la localització

La localització és l’aspecte primordial d’aquest projecte hoteler ja que és a partir del

qual s’han tingut en compte tots els altres factors.

Tot i així, no s’ha hagut de fer una selecció d’aquesta localització ja que es tracta de la

reconstrucció d’una hostatgeria que ja havia existit anteriorment. Concretament, l’hotel

estarà situat a l’edifici annex de l’església del Santuari de Queralt, a Berga.


23

Accessos

La única via per la qual es pot accedir a Queralt és per la carretera que va de Berga a St.

Llorenç de Morunys. Des de l’Eix del Llobregat (C-1411/E-9) cal accedir a Berga per

l’entrada nord i seguir en direcció St. Llorenç de Morunys (BV4241). A tres o quatre

quilòmetres, a mà dreta, hi ha el trencant per pujar a Queralt. És la mateixa carretera que

va als Rasos de Peguera (BV4242). Ja a Queralt s’hi troba un aparcament senyalitzat

amb una capacitat per a un centenar de vehicles.

5.1.5. Anàlisi DAFO

Anàlisis de l’empresa Anàlisis de l’entorn

Debilitats Amenaces

D1. Situació: aïllat de Berga.

D2. Accés: única carretera.

D3. Possible tancament durant els mesos

de desembre-febrer per causes

meteorològiques.

A1. Competència: altres allotjaments a

l’interior de la població.

A2. Soledat de l’establiment i possible

sentiment de por per part dels clients.

Fortaleses Oportunitats

F1. Situació: zona única.

F2. Aïllament: retirs espirituals i

preparacions d’estudis.

F3. Entorn natural.

F4. Allotjament a l’inici o final del Camí

dels Bons Homes.

O1. Novetat.

O2. Augment del turisme a Queralt i al

Berguedà.

O3. Augment de casaments a Queralt.

O4. Convenis amb empreses d’esports

d’aventura.

Taula VII. Matriu DAFO. Font: pròpia.

5.1.5.1. Estratègies

Estratègies ofensives (FO – ús de les fortaleses per aprofitar oportunitats). Gràcies a

la zona única en la que es troba l’hotel, a més del turisme corrent, aquest aportarà

activitats úniques a la comarca com ara retirs espirituals o habitacions en les quals les

persones es podran isolar per tal de preparar estudis o, simplement, reflexionar.

Estratègies de reorientació (DO – vèncer debilitats aprofitant oportunitats). Tot i que

la situació de l’hotel es podria considerar com a una debilitat, s’intentarà aprofitar-la


24

com a una oportunitat ja que podrà oferir un turisme nou i diferent a l’habitual, amb

molta tranquil·litat i espais naturals irrepetibles a la comarca.

Estratègies defensives (FA – ús de fortaleses per evitar amenaces). Per tal d’evitar la

sensació de soledat i d’aïllament deguda a la situació de l’hotel, hi haurà bona

il·luminació per tota la zona; des de la carretera que surt des de Berga fins a

l’establiment i els seus voltants.

Estratègies de supervivència (DA – reducció de debilitats per evitar amenaces).

Caldrà mantenir un bon contacte amb el Parc de Conservació de Carreteres de Berga per

tal de reduir els possibles problemes que es puguin derivar de la via d’accés a Queralt.

5.2. Viabilitat econòmica i financera

5.2.1. La inversió en l’empresa

Qualsevol projecte d’inversió implica la immobilització d’uns recursos durant un

període de temps i l’esperança d’obtenir uns ingressos superiors a la immobilització

dels diners. És per això que qualsevol inversió queda caracteritzada, des del punt de

vista financer, pel corrent de pagaments i cobraments que genera en l’empresa durant el

temps que dura.

Com que en aquest projecte ens trobem davant d’una inversió molt important, és

primordial saber-ne les característiques financeres, que són les següents:

a) Desemborsament inicial. És la quantitat que es desemborsa en el moment

d’adquirir els elements d’actiu. És l’anomenat moment zero i acostuma a ser el

pagament més alt.

b) Durada temporal de la inversió. És el nombre d’anys durant els quals s’aniran

produint entrades i sortides de diners com a conseqüència de l’execució del

projecte d’inversió.

c) Els fluxos nets de caixa. Representen la diferència entre els cobraments i els

pagaments previstos (atès que són futurs) que suporta l’empresa durant cadascun

dels períodes que dura la inversió com a resultat del desenvolupament del

projecte.

d) Valor residual. Representa el valor de l’actiu al final de la vida de la inversió.


25

5.2.1.1. Desemborsament inicial8

En un primer moment, s’hauran d’invertir 2.133.718,55 € per a l’adequació dels edificis

i la constitució de l’hotel distribuïts de la següent manera:

Partides Quantitat

Construcció i instal·lacions 1.890.569,38 €

Equipament cuina i gimnàs 145.000,00 €

Mobiliari 73.047,87 €

Parament cuina i menjador 21.596,24 €

Constitució de l'empresa 3.505,06 €

Total inversió inicial 2.133.718,55 €

Taula VIII. Inversió inicial en partides. Font: projecte arquitectònic “Remodelació de Queralt”.

5.2.2. El finançament

Per a dur a terme l’activitat productiva l’empresa necessita recursos líquids o mitjans de

pagament que li permetin fer les inversions; és el que s’anomena font de finançament.

Per dur a terme aquest projecte, es disposarà de 3 fonts alienes a l’empresa.

Per una banda, està previst muntar un consorci entre l’Ajuntament de Berga, el Consell

Comarcal, el Consorci de Formacions i Iniciatives Cercs-Berguedà, la delegació

comarcal de la Cambra de Comerç, l’Associació Catalana de l’Aigua, diferents

departaments de turisme i medi ambient de la Diputació i la Generalitat, l’empresa

gestora del Túnel del Cadí i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Aquest consorci

signarà, en un principi, l’any 2012, un contracte en el que cada entitat expressarà la seva

aportació de capital per a la reforma de la part pública de Queralt.

A més, segons declarava Alberto Fernández Díaz, vicepresident primer de

Desenvolupament Econòmic i Ocupació de la Diputació de Barcelona, el 2 de novembre

de 2011; l’ens provincial ha decidit donar entre 30.000 i 40.000 euros perquè es puguin

dur a terme actuacions de millora urgents a l’hostatgeria municipal queraltina.

Per altra banda, l’empresa haurà de demanar un préstec a llarg termini a una institució

de crèdit per poder finançar-se. Suposant que el consorci entre les diverses entitats

catalanes aporti una quantitat de diners equivalent al cost total de les obres i que els

30.000 € que doni la Diputació es destinin a diverses adquisicions, el contractista només

8 Pressupost inicial complet a l’annex B.


26

haurà de pagar 213.149,17 € dels 2.133.718,55 € que costa en total la inversió inicial.

Per fer front a aquestes despeses i a les que es derivaran dels primers mesos de vida de

l’hotel, es demanarà un crèdit de 300.000 € a 25 anys sense carència amb uns interessos

fixos del 5,25 %. Els interessos del crèdit es basaran en la línia d’inversions sostenibles

de l’ICO9, tot i que els interessos del préstec podrien variar segons el moment

d’adquisició del crèdit ja que els tipus de préstecs de l’ICO surten publicats per

quinzenes i varien en funció d’aquestes.

5.2.3. Previsió anual de despeses10

5.2.3.1. Costos fixos

Sous i salaris

Inicialment, el negoci cobrirà 14 llocs de treball. A la part de l’hotel, hi haurà un

director, un cap de recepció/administratiu, dos recepcionistes, una governanta, dos

persones de neteja (de les quals una només treballarà en temporada alta) i un encarregat

de manteniment. Al restaurant hi haurà un cap de cuina, un ajudant de cuina, un auxiliar

que treballarà a mitja jornada, un cap de menjador i un cambrer. Per últim, hi haurà un

barman destinat a la cafeteria.

En quant a la distribució salarial, els sous en brut que s’hauran de pagar als empleats

dependran de la categoria professional i de la categoria de l’establiment, i estaran

formats per 14 pagues (12 mensuals i 2 extres que es pagaran al juny i al desembre).

Segons l’acord de revisió salarial per l’any 2009 del Conveni col·lectiu de treball del

sector de la indústria d’hostaleria i turisme de Catalunya, els hotels de 3 estrelles

pertanyen a la tercera categoria (grup C) i la distribució salarial a la província de

Barcelona tenint en compte el nivell professional és la següent:

Nivell I (Grup B): 1.417,54 €

Nivell I: 1.372,08 €

Nivell II: 1.277,43 €

Nivell III: 1.254,79 €

Nivell IV: 1.160,54 €

9 L’ICO (Institut de Crèdit Oficial) disposa de diverses línies de finançament, la finalitat de les quals és

impulsar i donar suport a les inversions productives de les empreses espanyoles. 10

Previsió anual de despeses a l’annex C.


27

El director, per ser el màxim representant de l’establiment, cobrarà el que li pertoca per

pertànyer al nivell I més un plus que igualarà el sou del mateix nivell però dels hotels de

segona categoria (grup B), és a dir, dels hotels de 4 estrelles.

A aquests sous, a més, se’ls hi haurà de sumar la part proporcional destinada a la

Seguretat Social. Aquesta part representa entre un 32% i 38% de la base de cotització,

que equivaldria aproximadament a un 25% del sou brut.

En total, 283.237,16 € anuals estaran destinats als costos de personal i suposaran una

mitjana mensual de 23.603,10 €.

Taxes

Segons estableixen les ordenances fiscals del 2011 per l’Ajuntament de Berga, els

hotels, motels, hotels-apartaments i hostals dues i tres estrelles amb una capacitat de fins

a 60 places comensals, hauran de pagar una taxa per recollida i tractament

d’escombraries de 366,15 € anuals. La taxa es pagarà en dues fraccions de 183,08 €: la

primera durant el període de l’1 d’abril al 2 de juny; i la segona, del 2 de setembre al 3

de novembre.

Assegurances

L’hotel disposarà d’una assegurança de responsabilitat civil a càrrec de la companyia

Allianz que, tal com indiquen les bases del contracte legal de la concessió

administrativa, tindrà una cobertura de risc de 600.000 €.

La prima que s’haurà de pagar es cobrarà trimestralment i serà de 986,53 € el primer

període i 497,53 € la resta de trimestres, cosa que suposarà un cost anual de 2.479,12 €.

Gestoria

Es comptarà amb l’ajuda d’una gestoria que, bàsicament, realitzarà serveis

d’administració d’impostos, és a dir, la liquidació de l’IVA i l’impost de societats en el

cas que l’exercici hagi generat uns beneficis. A més, la gestoria proporcionarà

assessorament sobre diversos aspectes econòmics de l’empresa.

El contracte amb la gestoria seria de 200€ trimestrals, és a dir, 800,00 € anuals.


28

Pàgina web

L’hotel disposarà d’una pàgina web pròpia que l’ajudarà a promocionar-se però des de

la qual no es podran realitzar reserves ja que, tal com s’explica en l’apartat de publicitat,

un majorista tindrà l’exclusivitat d’aquestes.

A partir del moment de la creació de la pàgina web, s’haurà de pagar una quota de 20 €

mensuals que suposarà un cost total de 240,00 € anuals.

Telèfon i Internet

Per la quota telefònica i d’internet, es tindrà contractada una tarifa amb la companyia

Movistar de 208,90 € mensuals. Aquesta tarifa inclou 4 línies telefòniques amb

centraleta inclosa i ADSL de 30MB i suposarà un cost anual de 2.506,80 €.

Subscripcions a revistes i premsa

L’hotel posarà a disposició dels seus clients una sèrie de revistes i diaris que es trobaran

al vestíbul de l’entrada o a la cafeteria.

Per tal de minimitzar els costos, l’hotel estarà subscrit a:

La Vanguardia (castellà o català) de dilluns a diumenge. 352 € anuals.

El Periódico i Sport de dilluns a diumenge. 432 € anuals.

Revista setmanal Hola. 85 € anuals.

Revista mensual Muchoviaje. 28,80 € anuals.

En total, doncs, es destinaran 897,80 € a subscripcions a revistes i premsa.

Cànon Ajuntament

Com ja s’ha dit anteriorment en l’apartat 1.1.1.4. Entorn Legal, s’haurà de pagar un

cànon a l’Ajuntament per la concessió demanial per valor de 10.800,00 € anuals que, en

aquest cas, es pagarà amb quotes de 900 € mensuals per tal de facilitar la liquiditat de

l’empresa.

Manteniment de l’ascensor inclinat

A l’hora de contractar la concessió demanial, no només s’adquireix el bé de

l’hostatgeria i el bar i restaurant de Queralt, sinó que també s’adquireix la possessió de


29

l’ascensor inclinat. El contractista està obligat a mantenir-lo en funcionament durant

l’horari establert i reparar-ne totes les possibles averies. Pel manteniment de l’ascensor

inclinat, així com de la resta d’ascensors interns, es contractarà a una empresa aliena a

l’hotel que suposarà un cost de 500 € mensuals, que equivaldran a un total 6.000,00 €

anuals. Tot i així, aquesta xifra podrà variar en funció del tipus d’averies que pugui

sofrir l’ascensor.

Manteniment dels extintors

L’hotel, a més, disposarà d’un contracte amb una empresa externa pel control i el

manteniment del sistema d’extintors. Aquest contracte suposarà una única quota de

240,00 € anuals que s’haurà de pagar a principis d’any.

Interessos del préstec

Els interessos del préstec explicat anteriorment suposaran una despesa anual de

21.576,00 € que es repartiran en mensualitats de 1.798,00 €.

5.2.3.2. Costos variables

Subministraments

Tenint en compte, per una banda, una base de consum per persona d’aigua, gas i llum

segons les estacions de l’any; i per l’altra, el grau d’ocupació de l’hotel segons

temporada, s’ha fet una estimació de quines podrien ser les despeses mensuals i anuals

destinades als subministraments.

En el cas de la llum, s’ha calculat una base de consum diari de 40€ per persona. Durant

els mesos d’hivern, aquesta base es trobaria en la seva totalitat; a la primavera i la

tardor, aquesta es reduiria en un 20% (32€); i a l’estiu es reduiria al 40% (16€).

El mateix passaria amb l’aigua: la base de consum diari per persona seria de 5, que es

trobaria en la seva totalitat durant els mesos d’hivern. A la primavera i a la tardor,

aquesta base augmentaria un 20% (6€); i a l’estiu, un 80% (9€).

Per últim, la base de consum diari del gas seria de 60€ per persona. Durant els mesos

d’hivern aquesta base seria la mateixa; a la primavera i la tardor disminuiria a un 60%

(36€); i a l’estiu, a un 20% (12€).


30

Com a resultat, obtindríem unes despeses de subministraments anuals de 27.960,00 €:

11.280,00 € de llum, 2.280,00 € d’aigua i 14.400,00 € de gas.

Bugaderia

Com que l’hotel no disposa de l’equipament necessari per a dur a terme la bugaderia,

s’encarregarà a una empresa especialitzada. El cost serà de 5€ per client i es durà a

terme cada 3 dies, és a dir, 10 cops al mes aproximadament. La totalitat mensual variarà

en funció de l’ocupació de l’hotel i es calcula que suposarà uns 15.575,00 € anuals.

Kit habitacions

En arribar a l’hotel, els clients disposaran d’un kit d’habitacions que inclourà loció

corporal, gel de dutxa, xampú, sabó, una pinta, un capell de dutxa i un set de costura.

S’adquirirà el kit per 1’5€ la unitat i es calcula que s’haurà de renovar unes 15 vegades

al mes en funció de l’ocupació de l’hotel i de l’arribada dels clients. La totalitat d’aquest

cost seria, aproximadament, de 4.672,50 € anuals.

Publicitat

Es donarà l’exclusivitat de la publicitat i les reserves un majorista, que s’encarregarà de

promocionar l’hotel i de vendre els paquets als minoristes, és a dir, a les empreses i/o

persones que els vendran directament al públic. El majorista s’emportarà un 6% de

comissió per cada reserva que es faci i ell mateix s’encarregarà de fer-ne arribar una

part al minorista.

Si calculem un 6% dels ingressos anuals per reserves, obtenim un total de 16.169,40 €

anuals que aniran destinats al majorista. En temporada baixa, aquest guanyarà

aproximadament 1.011,38 € mensuals i en temporada alta, uns 2.245.95 €.

5.2.3.3. Altres costos

A part dels costos esmentats en els punt anteriors, hi haurà una sèrie de despeses de

diverses que actualment, per les seves característiques, no es poden quantificar.

Aquestes despeses es trobaran, sobretot, en l’aprovisionament de menjar, de productes

de cel·lulosa, de neteja, etc; en el lloguer de taules i cadires per a la realització

d’esdeveniments (tant en el restaurant com en els salons de l’hotel); en les reposicions

del que es pugui espatllar o trencar; entre altres.


31

5.2.3.4. Amortitzacions

Tot i que les amortitzacions no suposen una despesa real, és a dir, no hi ha moviment de

tresoreria, sí que s’han de tenir en compte com a despesa en el compte de resultats, ja

que són una depreciació del valor dels actius comprats.

En el cas de l’hotel, s’amortitzarà a 15 anys el mobiliari i els equipaments de la cuina i

el gimnàs, que aniran perdent valor a mesura que passi el temps; i a 50 anys les

instal·lacions.

5.2.4. Previsió anual d’ingressos11

5.2.4.1. Ingressos bruts

Habitacions

En el cas de les habitacions, s’han estimat unes reserves segons el grau d’ocupació

esmentat en l’apartat de l’anàlisi dels consumidors (75% en temporada alta i 45% en

temporada baixa) repartit entre les diverses habitacions. El preu per nit de les

habitacions serà, inicialment, de 55€ l’habitació doble, 75€ la triple i 95€ la quàdruple

en temporada baixa; i de 70€ la doble, 90€ la triple i 110€ la quàdruple en temporada

alta.

A final d’any, en total, s’obtindran uns ingressos bruts de 269.490,00 €, és a dir, una

mitjana de 22.457,50 €.

Ascensor inclinat

L’ascensor inclinat ja fa anys que s’utilitza i, per tant, el resultat previst d’ingressos és

més fiable. Per una banda s’ha tingut en compte que aproximadament el 25% dels

visitants de Queralt utilitzen l’ascensor. Si anualment passen pel santuari uns 35.000

turistes, els ingressos els obtindrem d’aproximadament 8.750 visites. Per altra banda, el

cost del bitllet segons estableixen les ordenances fiscals del 2011 per l’Ajuntament de Berga

serà d’1€ per cada viatge.

En total, doncs, els ingressos anuals que proporcionarà l’ascensor inclinat seran de 8.750,00 €.

11

Previsió anual d’ingressos a l’annex D.


32

5.2.4.2. Ingressos nets

Restaurant

Per al càlcul dels ingressos que podria generar el restaurant, s’han tingut en compte dos

dels tres clients potencials: els clients de l’hotel i els esdeveniments que aquest podria

albergar; ja que els clients externs a l’hotel és una xifra molt imprevisible i difícil de

quantificar.

Per tal de facilitar els càlculs, en primer lloc s’han calculat els ingressos que generarien

els clients de l’hotel en funció del benefici net que es voldria obtenir, és a dir, 3€ per

cada esmorzar, 5€ pels dinars i 6€ pels sopars. Tenint en compte la ocupació de l’hotel

segons temporada i el percentatge d’aquests que utilitzaria cada un dels serveis: el 90%

esmorzaria, el 35% dinaria i el 60% soparia; obtenim un total net anual de 76.346,20 €,

que suposen una mitjana mensual de 6.362,18 €.

En el cas dels ingressos per esdeveniments, també s’ha utilitzat un criteri semblant.

S’han calculat els ingressos a partir del benefici que es voldria obtenir per cada

esdeveniment (30€/comensal pels esdeveniments grans, 15€/comensal pels mitjans i

10€/comensal pels petits); la mitjana de comensals que aportaria cadascun (120, 50 i 25

respectivament); i el nombre de vegades que es podrien dur a terme anualment (5 cops

els esdeveniments grans, 30 cops els mitjans i 40 cops els petits). Com a resultat,

s’obtenen uns beneficis de 50.500,00 €.

5.2.4.3. Altres ingressos

Igual que existeixen una sèrie de despeses difícils de quantificar, també existeixen

ingressos d’aquest tipus. Entrarien dins d’aquests el lloguer de salons privats, l’entrada

al gimnàs (5€), la utilització de la caixa forta (10€) o les trucades telefòniques

realitzades des de les habitacions a línies externes a l’hotel. També comptarien com a

ingressos els convenis que l’hotel realitzaria amb empreses externes, generalment

d’esports d’aventura, a canvi de promocionar-les entre els clients.


33

5.2.5. Pla de tresoreria anual

El pla de tresoreria permet calcular quins seran els cobraments i els pagaments previstos

per un període determinat, en aquest cas, durant el primer any de vida de l’hotel.

Per tal de donar una informació més detallada, la tresoreria no s’ha realitzat únicament

amb dades anuals, sinó que també s’han especificat els comptes mensualment ja que el

turisme és un sector molt variable segons l’època de l’any.

A partir de la taula que apareix en la següent pàgina, es poden treure una sèrie de

conclusions. Malgrat que anualment els ingressos són més elevats que les despeses i,

per tant, el flux de caixa financer és positiu; si s’estudia la comptabilitat mes a mes els

fluxos són diferents. Durant els mesos d’hivern i de tardor hi ha pèrdues bastant

elevades que poden arribar a superar els 7.000 €, com en els casos de gener i febrer. En

canvi, si ens fixem en els mesos de primavera i estiu, el negoci obté clarament uns

guanys que poden arribar a assolir uns beneficis molt destacats de fins a 22.000 € durant

el mes de juliol. Cal comentar, també, que els mesos de juny i desembre, obtindrien

beneficis si no fos per la despesa de les pagues extres.

Gràficament, el transcurs econòmic al llarg d’un any natural seria:

Gràfic III. Evolució del flux de caixa mensual. Font: pròpia.

-20000

-15000

-10000

-5000

0

5000

10000

15000

20000

25000

Flu

x d

e ca

ixa

(€)

Mesos

Flux de caixa mensual

VIABILITAT D'UN HOTEL A QUERALT Treball de Recerca 2011-2012

34

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Ocutbre Novembre Desembre TOTAL ANUAL

20.231,23 €

Despeses 31.085,72 € 28.663,51 € 28.761,39 € 30.554,58 € 27.831,39 € 48.795,20 € 31.209,17 € 30.511,64 € 29.857,05 € 28.528,92 € 28.728,76 € 48.992,61 € 353.057,48 €

Costos fixos 25.559,34 € 23.235,01 € 23.235,01 € 24.840,96 € 23.235,01 € 44.191,58 € 25.383,22 € 24.685,69 € 24.143,43 € 23.932,54 € 23.235,01 € 43.466,24 € 288.680,58 €

Personal 19.808,11 € 19.808,11 € 19.808,11 € 20.533,45 € 19.808,11 € 20.533,45 € 21.258,79 € 21.258,79 € 20.533,45 € 19.808,11 € 19.808,11 € 19.808,11 € 242.774,71 €

Assegurances 986,53 € - - 497,53 € - - 497,53 € - - 497,53 € - - 2.479,12 €

Taxa escombraries - - - 183,08 € - - - - 183,08 € - - - 366,15 €

Gestoria 200,00 € - - 200,00 € - - 200,00 € - - 200,00 € - - 800,00 €

Pàgina web 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 240,00 €

Telèfon i ADSL 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 2.506,80 €

Subscripcions premsa 897,80 € - - - - - - - - - - - 897,80 €

Cànon Ajuntament 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 10.800,00 €

Manteniment ascensor inclinat 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 6.000,00 €

Manteniment extintors 240,00 € - - - - - - - - - - - 240,00 €

Préstec 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 21.576,00 €

Costos variables 5.526,38 € 5.428,50 € 5.526,38 € 5.713,63 € 4.596,38 € 4.603,63 € 5.825,95 € 5.825,95 € 5.713,63 € 4.596,38 € 5.493,75 € 5.526,38 € 64.376,90 €

Aigua 150,00 € 150,00 € 150,00 € 180,00 € 180,00 € 270,00 € 270,00 € 270,00 € 180,00 € 180,00 € 150,00 € 150,00 € 2.280,00 €

Gas 1.800,00 € 1.800,00 € 1.800,00 € 1.080,00 € 1.080,00 € 360,00 € 360,00 € 360,00 € 1.080,00 € 1.080,00 € 1.800,00 € 1.800,00 € 14.400,00 €

Llum 1.200,00 € 1.200,00 € 1.200,00 € 960,00 € 960,00 € 480,00 € 480,00 € 480,00 € 960,00 € 960,00 € 1.200,00 € 1.200,00 € 11.280,00 €

Bugaderia 1.050,00 € 1.050,00 € 1.050,00 € 1.475,00 € 1.050,00 € 1.475,00 € 1.900,00 € 1.900,00 € 1.475,00 € 1.050,00 € 1.050,00 € 1.050,00 € 15.575,00 €

Kit habitacions 315,00 € 315,00 € 315,00 € 442,50 € 315,00 € 442,50 € 570,00 € 570,00 € 442,50 € 315,00 € 315,00 € 315,00 € 4.672,50 €

Publicitat 1.011,38 € 913,50 € 1.011,38 € 1.576,13 € 1.011,38 € 1.576,13 € 2.245,95 € 2.245,95 € 1.576,13 € 1.011,38 € 978,75 € 1.011,38 € 16.169,40 €

Ingressos 23.784,30 € 21.645,90 € 23.959,30 € 35.343,00 € 35.390,55 € 43.336,75 € 53.609,15 € 49.259,15 € 39.693,00 € 24.209,30 € 23.321,50 € 31.534,30 € 405.086,20 €

Ingressos bruts 17.293,75 € 15.662,50 € 17.468,75 € 26.968,75 € 17.950,00 € 27.362,50 € 38.526,25 € 38.526,25 € 26.968,75 € 17.468,75 € 16.750,00 € 17.293,75 € 278.240,00 €

Habitacions 16.856,25 € 15.225,00 € 16.856,25 € 26.268,75 € 16.856,25 € 26.268,75 € 37.432,50 € 37.432,50 € 26.268,75 € 16.856,25 € 16.312,50 € 16.856,25 € 269.490,00 €

Ascensor inclinat 437,50 € 437,50 € 612,50 € 700,00 € 1.093,75 € 1.093,75 € 1.093,75 € 1.093,75 € 700,00 € 612,50 € 437,50 € 437,50 € 8.750,00 €

Ingressos nets 6.490,55 € 5.983,40 € 6.490,55 € 8.374,25 € 17.440,55 € 15.974,25 € 15.082,90 € 10.732,90 € 12.724,25 € 6.740,55 € 6.571,50 € 14.240,55 € 126.846,20 €

Restaurant (clients hotel) 5.240,55 € 4.733,40 € 5.240,55 € 7.124,25 € 5.240,55 € 7.124,25 € 9.482,90 € 9.482,90 € 7.124,25 € 5.240,55 € 5.071,50 € 5.240,55 € 76.346,20 €

Esdeveniments 1.250,00 € 1.250,00 € 1.250,00 € 1.250,00 € 12.200,00 € 8.850,00 € 5.600,00 € 1.250,00 € 5.600,00 € 1.500,00 € 1.500,00 € 9.000,00 € 50.500,00 €

Flux de caixa financer -7.301,42 -7.017,61 -4.802,09 4.788,42 7.559,16 -5.458,45 22.399,98 18.747,51 9.835,95 -4.319,62 -5.407,26 -17.458,31 11.566,27 €


35

5.2.5.1.Fluxos nets de caixa

Un indicador força utilitzat en l’àmbit financer de l’empresa és el cash-flow o flux de

caixa. Bàsicament es pot fer la distinció entre dos tipus:

Flux de caixa financer. És la diferència entre els cobraments i els pagaments de

l’empresa durant un exercici (generalment, un any). Es tracta del flux de diners

registrats per la tresoreria de l’empresa i per les variacions durant un període

determinat.

Com es pot observar en la taula anterior, tenint en compte uns cobraments de

405.086,20 € anuals i uns pagaments de 393.519,93 €, el flux de caixa financer durant el

primer any seria d’uns 11.566,27 €.

Flux de caixa econòmic. És la suma dels beneficis i de les amortitzacions. En

aquest cas s’està considerant el flux de recursos generats per l’empresa en un

exercici econòmic. S’utilitza molt sovint per tenir una estimació de la capacitat

d’autofinançament de l’empresa.

En aquest cas, considerant el flux de caixa financer estimat en el punt anterior i unes

amortitzacions de 10.902,39 € durant el primer any, el flux de caixa econòmic seria

d’aproximadament 22.468,66 €.

5.2.6. Mètodes de valoració de la inversió

5.2.6.1. Mètodes estàtics: el termini de recuperació

Els mètodes de raonament estàtic es basen en el fet que el valor dels diners és constant

al llarg del temps. Es treballa com si els diners que es cobren en diferents moments

tinguessin el mateix valor.

El termini de recuperació o pay-back és un mètode estàtic que representa el temps que

es trigarà a recuperar el desemborsament inicial mitjançant els fluxos de caixa. Resulta

útil quan es vol realitzar una inversió d’elevada incertesa ja que proporciona una idea

del temps aproximat que passarà per recuperar el capital invertit però a la vegada poden

conduir a decisions equivocades ja que no tenen en compte dos factors molt importants:

el tipus d’interès i la inflació. El tipus d’interès que fa que una quantitat del moment

actual es pugi capitalitzar a una determinada taxa d’interès i aconseguir una quantitat de

diners més alta; i la inflació és la pujada generalitzada dels preus que fa que el poder


36

adquisitiu d’una quantitat de diners actual sigui més gran que la mateixa quantitat en un

moment futur.

Per calcular el termini de recuperació s’utilitza la fórmula:

on és la inversió inicial i el flux de caixa del primer any.

En el cas estudiat, el pay-back seria de 18’42 anys ja que la inversió inicial és de

212.649,17 € i el flux de caixa del primer any és de 11.566,27 €. Així doncs, i tenint en

compte que el termini de la concessió és per 50 anys, segons aquest criteri la inversió

seria viable ja que es tardaria menys de la meitat dels anys de vida de l’hotel a

recuperar-la.

5.2.6.2. Mètodes dinàmics: el VAN i el TIR12

Els mètodes de raonament dinàmic tenen en compte el diferent valor dels diners segons

el moment en què es produeix el flux de caixa (sigui positiu o negatiu). Els criteris es

basen en la premissa financera que diu que el diner no té el mateix valor en el temps,

per tant, representen un plantejament molt més realista.

El valor actual net (VAN) consisteix a actualitzar tots els fluxos nets de caixa al

moment zero i obtenir el valor capital en aquest moment. Es tracta d’un criteri que

necessita la fixació d’una taxa de descompte per poder-lo realitzar. Si el resultat del

VAN és negatiu, significa que la inversió no genera riquesa per a l’empresa; si es

positiu, la inversió sí que genera riquesa per a l’empresa i és aconsellable realitzar-la.

on és el desemborsament inicial, els fluxos nets de caixa i el tipus d’interès.

Amb un interès del 5,25%, el VAN d’aquesta empresa durant el primer any resultaria

negatiu (-191.527,96€), i per tant, ens podria portar a pensar que l’empresa no és

rendible.

12

Càlcul dels mètodes dinàmics VAN i TIR a l’annex E.


37

Però no és un valor gaire real, ja que només està valorant un dels fluxos de caixa dels

cinquanta que es duran a terme durant tota la concessió. Com que, segons el pay-back,

sabem que l’empresa podria recuperar el seu capital inicial en uns 18 anys, calcularem

el VAN a 25 anys amb una inflació dels fluxos nets de caixa del 2% cada 5 anys. Un

cop calculat, obtenim que fins l’any 20 l’empresa no genera riquesa però a partir de

l’any 21 comença a obtenir beneficis i, per tant, comença a ser rendible.

Gràficament, i per tal de visualitzar amb més claredat el resultat obtingut, el curs del

VAN al llarg dels 25 anys estudiats seria:

Gràfic IV. Evolució del VAN durant 25 anys. Font: pròpia.

La taxa interna de retorn (TIR) és la taxa d’actualització o descompte que fa el que el

valor del VAN sigui 0 i, per aquest motiu, indica la rendibilitat màxima que genera la

inversió.

és el desemborsament inicial, els fluxos nets de caixa i la taxa de rendibilitat.

Si la taxa de rendibilitat és més gran que el tipus d’interès esmentat en el VAN, convé

fer la inversió ja que s’obté una rendibilitat superior a la del mercat; en canvi, si la taxa

és inferior, la inversió no s’ha de fer ja que l’empresa tindria pèrdues. Si en algun cas la

taxa de rendibilitat és igual al tipus d’interès de mercat, l’empresa es mantindria igual.

-250000

-200000

-150000

-100000

-50000

0

50000

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

Val

or

Act

ual

Net

(€

)

Anys

VAN


38

Calculant directament el TIR per a un període de 25 anys seguint el mateix criteri que

en el VAN, és a dir, la inflació del 2% dels fluxos nets de caixa cada 5 anys, obtenim

que la taxa de rendibilitat és del 6,65%. Com que la taxa de rendibilitat és superior al

tipus d’interès (5,25%) podem afirmar que convé fer la inversió.

5.2.7. Punt mort o llindar de rendibilitat

El llindar de rendibilitat d’una empresa, també anomenat punt mort, determina el nivell

de vendes a partir del qual es comencen a obtenir beneficis. Per tant, és aquell punt en el

qual els ingressos totals són iguals als costos totals i no s’obtenen beneficis ni pèrdues.

Per calcular el llindar de rendibilitat s’utilitza la fórmula:

on Q* és el punt mort, CF els costos fixos, CV els costos variables, i p el preu de

venda.

Tot i ser un criteri important a l’hora d’estudiar la situació economicofinancera d’una

empresa; en aquest cas no es podrà estudiar com a conseqüència de la manca

d’informació real que suposa el projecte.


39

6. LA DECISIÓ DE CREAR O NO L’EMPRESA

Un cop estudiada la viabilitat del projecte, es poden treure un seguit de conclusions.

Si considerem la viabilitat comercial, tot i que la situació econòmica actual és de crisi,

el turisme a Catalunya durant l’any 2011 ha sigut molt positiu. El sector turístic genera

aproximadament l’11-12% del PIB de Catalunya i, enguany, el sector hoteler en concret

ha obtingut un gran creixement en quant a pernoctacions d’origen estranger.

Dins de la mateixa viabilitat comercial, un cop analitzada la competència podem

anticipar que aquesta no hauria de suposar un gran problema, ja que les característiques

de l’hotel dissenyat no es troben en cap altre de la comarca. En la part d’anàlisi dels

consumidors, s’ha estimat un 75% d’ocupació en temporada alta i un 45% en temporada

baixa; una ocupació que seria molt beneficiosa per a un hotel situat a la muntanya.

Així doncs, es pot arribar a deduir que, comercialment, el projecte és viable.

La viabilitat econòmica i financera, en canvi, és un concepte més complicat. En primer

lloc, s’ha fet el supòsit de que les diverses entitats catalanes que pretenen invertir en la

remodelació de Queralt aportin una quantitat de diners equivalent al cost total de les

obres, fet que suposarà que l’empresa només hagi d’invertir una quantitat inicial de

213.149,17 €, és a dir, gairebé 2 milions menys del cost total del projecte.

Per calcular els fluxos nets de caixa, s’han realitzat unes previsions anuals d’ingressos i

despeses que, a la realitat, podrien arribar a ser molt diferents. Tenint en compte les

previsions ideades, l’empresa obtindrà uns beneficis anuals d’11.566,27 €; però aquests

beneficis no seran del tot reals, ja que en un primer moment serviran per amortitzar la

inversió inicial de capital.

Per cercar en quin punt l’empresa recuperarà la inversió de capital inicial i començarà a

obtenir guanys reals, s’han utilitzat diversos mètodes de valoració. Prenent com a

referència els mètodes més fiables, podem deduir que el projecte també és viable

econòmicament. Per una banda, tal com indica el mètode de valoració del valor actual

net, no serà fins a l’any 21 que l’empresa comenci a generar riquesa; però és un punt

molt adient considerant que el termini de la concessió administrativa és per a 50 anys.


40

La taxa de rendibilitat, per la seva banda, també afirma que convé fer la inversió; ja que

aquesta és del 6,65% per a 25 anys i supera al tipus d’interès establert, que seria el

5,25%.

A més a més, en un futur podria existir un factor que encara impulsés més el turisme a

Queralt i, per tant, fes més viable el projecte de l’hotel: un telefèric de Berga a Queralt.

En un estudi tècnic de Ferrocarrils de la Generalitat s’està estudiant la possibilitat de

construir un telefèric que uneixi Berga amb Queralt. Aquest document exposa que el

telefèric funcionaria 11 mesos a l’any i que podria arribar a transportar uns 50.000

viatgers anualment, una data molt significativa que faria augmentar en gran magnitud el

turisme a Queralt. Malgrat tot, és un projecte bastant complicat de dur a terme ja que el

seu cost és, aproximadament, de 8,4 milions d’euros.

Cal considerar, però, que tot el projecte s’ha estudiat en base de l’explotació d’un hotel

amb restaurant i cafeteria, no d’un hotel-escola com establien les bases del contracte de

la concessió. Si es decidís realitzar aquesta activitat, els valors de la comptabilitat serien

molt diferents: les matrícules dels alumnes s’haurien de comptar com a ingressos; hi

hauria una reducció de personal perquè els estudiants són qui realitzarien aquestes

feines com a pràctiques, però a la vegada apareixeria un nou grup de personal, el

professorat, que suposaria una altra despesa; la taxa d’ocupació seria més baixa perquè

algunes habitacions estarien destinades a l’alumnat, etc.

Tot i així, com que el projecte de l’hotel amb cafeteria i restaurant resulta totalment

viable, es procedirà a crear l’empresa fictíciament, determinar-ne la forma jurídica i

establir-ne les principals línies d’actuació.


41

7. LA CONSTITUCIÓ FORMAL DE L’EMPRESA

7.1. Elecció de la forma jurídica

Una de les primeres decisions a prendre al decidir crear l’empresa és l’elecció de la

forma jurídica a adoptar. Després de considerar totes les opcions, el més adequat és

constituir-se com una societat de responsabilitat limitada (SL o SRL) ja que és un

tipus de societat de caràcter capitalista apropiada per a societats amb pocs socis i que no

necessiten una xifra elevada de capital.

Les principals característiques d’aquesta forma jurídica són les següents:

És de caràcter mercantil, sigui quina sigui la naturalesa del seu objecte. Per tant,

s’ha de constituir en escriptura pública i inscriure’s al Registre Mercantil13

.

El nombre de socis per a la seva constitució és, com a mínim, d’un (societats

unipersonals) i no té un màxim.

La responsabilitat dels socis, tal com indica el mateix nom, és limitada al capital

aportat; és a dir, només responen als deutes pel capital invertit.

El capital social està dividit en participacions; és a dir, en parts iguals,

acumulables i indivisibles. Aquest capital no pot ser inferior a 3.005,06 € i en el

moment de la constitució de la societat ha d’estar totalment subscrit i

desemborsat.

La raó social ha d’estar formada pel nom seguit de societat de responsabilitat

limitada o societat limitada, o bé de les sigles SRL o SL.

Aquest tipus de societat tributa per l’impost de societats.

7.2. Els tràmits documentals

Els tràmits documentals que s’han de realitzar a l’hora de crear una empresa es

divideixen en tres tipus: els generals, els laborals i els específics.

7.2.1. Tràmits generals: fiscals i jurídics

Els tràmits generals són aquells necessaris per a la constitució i posada en marxa de

qualsevol empresa. L’ordre que segueixen és el següent:

13

El Registre Mercantil és un conjunt de departaments que depenen de la Direcció General dels

Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia, i té com a objecte la inscripció dels empresaris, la

legalització dels seus llibres i el dipòsit i la publicitat dels documents comptables.


42

Llicències municipals

Tot i que al disposar d’una concessió administrativa ja no cal obtenir la llicència de

comptabilitat d’usos urbanístics i la llicència d’activitats, si que caldrà sol·licitar una

llicència d’obres.

Certificació negativa

S’ha de presentar una certificació acreditativa en què consti que el nom triat per la

societat no coincideix amb el d’una altra.

Ingrés del capital social

S’ha de dipositar a l’entitat bancària l’import del capital social (3.005,06 €) i obtenir la

certificació acreditativa de l’import desemborsat.

Atorgament de l’escriptura de constitució

La certificació negativa del nom i el certificat d’ingrés del capital social s’han de portar

al notari, juntament amb els estatuts socials i les dades personals dels socis fundadors.

Sol·licitud del NIF provisional

Un cop es tingui l’escriptura de constitució, es pot demanar el número d’identificació

fiscal provisional.

Pagament de l’ITP i ADJ

Quan ja es disposa de l’escriptura pública s’ha de liquidar l’impost sobre transmissions

patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (ADJ). La quantitat que s’ha de pagar

correspon a l’1% de la xifra que s’hagi fixat com a capital social. En aquest cas seria de

30,05 €.

Presentació de l’escriptura en el RMP

Cal presentar l’escriptura de constitució en el Registre Mercantil Provincial perquè la

futura societat tingui personalitat jurídica. La inscripció en el Registre confirma la

legalitat de la societat i la incorporació de l’empresa a l’índex d’entitats mercantils.


43

Legalització dels llibres d’actes i socis

Les societats mercantils han de portar un llibre d’actes en què costaran tots els acords

que es prenen a les juntes. A més, estan obligades a portar el llibre de registre de socis,

en què constaran les transmissions de participacions de la societat.

Inici de l’activitat

Un cop la societat estigui inscrita al Registre Mercantil, s’ha de presentar a

l’Administració d’hisenda del domicili social de l’empresa i aquesta entregarà el NIF

definitiu. Per altra banda, quan es vulgui iniciar l’activitat, s’ha de donar l’alta censal i

l’alta de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE).

7.2.2. Tràmits laborals

Alta dels socis al règim corresponent de la Seguretat Social

Depenent de si la persona que figura com a representat de l’empresa presta, o no, els

seus serveis a aquesta, haurà de tramitar l’alta en el règim corresponent de la Seguretat

Social juntament amb els dels socis.

Comunicació d’obertura del centre de treball

Els empresaris tenen l’obligació de comunicar l’obertura d’un centre de treball o la

represa d’activitats al Servei Territorial corresponent del Departament de Treball.

S’entén per Centre de Treball el que constitueix una unitat productiva autònoma; és a

dir, el que crea o fabrica un objecte o que presta un servei i que té una organització

específica, tant de béns com de persones.

Inscripció de l’empresa a la Seguretat Social i alta dels treballadors

La inscripció d’empresa a la Seguretat Social és imprescindible per tal de donar d’alta

els treballadors afiliats. La Tresoreria General de la Seguretat Social atorga a l’empresa

un número anomenat codi de compte de cotització que l’empresa mantindrà durant la

seva existència i que farà servir en tots els tràmits.


44

Llibre de visites

Totes les empreses estan obligades a tenir un llibre de visites, perquè la Inspecció de

Treball hi anoti les diligències necessàries quan fa les visites.

7.2.3. Tràmits específics

L’empresa, com a establiment hoteler, s’haurà d’inscriure al Registre de Turisme de

Catalunya (RTC).

Segons el decret 183/2010, de 23 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic, són

establiments hotelers aquells que presten servei d’allotjament en règim de lloguer als

usuaris turístics (en habitacions i/o apartaments) de forma professional, habitual i

mitjançant preu, ja sigui com a establiment únic o com a unitat empresarial

d’explotació, i tant si disposen d’altres serveis de caràcter complementari com si no. La

prestació del servei d’allotjament ha d’incloure en tot cas la neteja diària de totes les

unitats d'allotjament i altres dependències.

7.3. Obligacions fiscals i locals

Els impostos que s’apliquen en les empreses d’hostaleria són bàsicament 4: l’IVA,

l’impost de societats, l’IAE i l’IBI.

7.3.1. Impost sobre el valor afegit

Totes aquelles empreses que realitzin una activitat empresarial de prestacions de serveis

estan obligades a pagar l’impost sobre el valor afegit, més conegut com l’IVA.

L’IVA és un impost que recau i paga el consumidor final del bé o servei; l’empresa és la

intermediària entre la Hisenda Pública i el consumidor final. L’empresari suporta l’IVA

deduïble quan compra i repercuteix un IVA quan ven. En la declaració trimestral és

quan resta l’IVA repercutit de l’IVA suportat, i en resulta una quantitat per pagar o

tornar.

En el cas que s’està estudiant, l’empresa aplicarà un 8% d’IVA a tots els serveis oferts;

però suportarà un 18% d’aquest en tots els serveis (bugaderia, gestoria,

subministrament...) fet que suposarà que li generi un IVA suportat més gran que el

repercutit, havent de demanar la devolució de l’IVA any rere any.


45

7.3.2. Impost de societats

L’impost de societats és obligat per a totes aquelles empreses que tinguin beneficis. En

el cas de les microempreses, segons el decret de l’any 2011, es tributa al 20% fins els

300.000 euros de benefici; i al 25% a partir d’aquí.

7.3.3. Impost sobre activitats econòmiques

Aquelles societats amb uns ingressos que superin el milió d’euros, hauran de pagar

l’impost sobre activitats econòmiques anualment. En els serveis d’allotjament d’hotels i

motels de 3 estrelles, s’aplica l’epígraf de l’IAE 681, on es decreta que han de tributar

5,601433 € anuals per habitació. En aquest cas, com que l’hotel consta de 20

habitacions, hauria de tributar 112,02866 € anuals; però com que els ingressos no

superen el milió d’euros, estarà exempt de pagar-lo.

7.3.4. Impost sobre béns immobles

L’impost sobre béns immobles (IBI) és l’impost que grava el valor dels béns immobles

de naturalesa urbana, rústica o de característiques especials. Aquest impost l’ha de pagar

el subjecte passiu. Si hi ha diferents titulars amb drets sobre un immoble, s’estableix

que, en primer lloc, són subjectes passius els titulars de concessions administratives; en

segon lloc, els titulars de drets de superfície; els titulars de drets reals d’usdefruit; i, en

darrer lloc, els titulars de drets de propietat. Per tant, en aquest cas, qui hauria de pagar

l’IBI seria l’Ajuntament de Berga, ja que és el propietari de la part pública de Queralt.


46

8. LÍNIES D’ACTUACIÓ DE L’EMPRESA

8.1. Pla de recursos humans i organització

Inicialment, el negoci comprendrà els següents llocs de treball:

Director. Encarregat de fixar objectius, planificar, organitzar, controlar els

diferents serveis i departaments i la gestió financera, contractar al personal,

elaborar pressupostos, fixar les polítiques de vendes, etc.

Cap de recepció / administratiu. Encarregat de portar a terme la comptabilitat

de l’hotel, supervisar el treball dels seus súbdits, elaborar els horaris del personal

de recepció, revisar la facturació dels comptes dels clients, controlar les

estadístiques d’ocupació, etc.

Recepcionistes. Encarregats de rebre als hostes, vendre i assignar habitacions,

donar informació general de l’hotel i de l’entorn, fer el registre d’entrada de

clients, revisar l’informe d’habitacions fet per la governanta i reportar-li a

aquesta les habitacions check-out per a fins de neteja, etc.

Governanta. Encarregada d’organitzar el treball dels seus subordinats, portar un

control exhaustiu de l’entrada i sortida dels clients, controlar la perfecta neteja

de tot l’hotel, ajudar en les feines del personal de neteja, responsabilitzar-se de

col·locar els detalls especials pels clients (com el kit d’habitacions), controlar tot

el material de neteja per fer inventaris i demanar-ne més si és necessari, etc.

Personal de neteja. Encarregats de netejar les habitacions i les zones nobles i

controlar les habitacions netes i brutes per notificar-ho.

Encarregat de manteniment. Encarregat de mantenir l’exterior de l’hotel en

perfectes condicions i arreglar els desperfectes que puguin sorgir tant a l’interior

com a l’exterior.

Cap de cuina. Encarregat d’organitzar i distribuir les tasques dels empleats del

seu departament, controlar els costos i elaborar el pressupost de restaurant

juntament amb el director, escandallar plats i configurar la carta i el menú,

controlar les entrades i sortides de les comandes i el bon funcionament de cada

partida, etc.

Ajudant de cuina. Encarregat d’elaborar i decorar els plats, ajudar al cap de

cuina i ser capaç de substituir-lo durant la seva absència.

Auxiliar de cuina. Encarregat d’ajudar al cap de cuina i al primer ajudant a

realitzar les seves tasques i mantenir la cuina en perfectes condicions.


47

Cap de menjador. Encarregat d’organitzar i distribuir les tasques dels empleats

del seu departament i de rebre als clients, acomodar-los i anotar la comanda.

Cambrer. Encarregat de realitzar el servei de plats i de vins, el muntatge del

restaurant i de controlar el manteniment del material utilitzat.

Barman. Encarregat de la cafeteria i responsable de les comandes d’aquesta. Ha

de servir al client tot tipus de begudes i aperitius i mantenir la cafeteria en

perfectes condicions.

8.1.1. Política dels empleats

La política dels empleats que seguirà l’hotel es basarà en el conveni col·lectiu de treball

d’hostaleria i turisme. Els punts principals de la qual seran:

Període de prova de 6 mesos per als nivells retributius I i II, i de 2 mesos per a la

resta de nivells.

Jornada màxima anual d’unes 1.800 hores, equivalent a la jornada de 40 hores

setmanals.

Descans de 20 minuts en jornada continuada i torns d’un màxim de 5 hores amb

pauses d’un mínim d’hora i mitja en jornada partida.

Descans setmanal d’un mínim de 2 dies sense interrupció.

Trenta dies naturals de vacances, preferentment en temporada baixa.

Director

Cap de rececpció / Administratiu

Recepcionista 1

Recepcionista 2

Governanta

Neteja 1

Neteja 2

Manteniment Cap de cuina

Ajudant de cuina

Auxiliar de cuina

Cap de menjador

Cambrer

Barman cafeteria

Gràfic V. Organigrama. Font: pròpia


48

8.1.2. Contractació

Per a la contractació del personal, el gerent de l’hotel juntament amb el cap de la secció

de la persona a contractar duran a terme una entrevista amb aquells candidats que

prèviament hagin fet arribar el currículum vitae i compleixen els requisits demanats. El

treballador que mostri més aptitud a l’entrevista haurà de passar un període de prova de

6 mesos (nivells I i II) o de 2 mesos (resta de nivells) per demostrar realment quines són

les seves capacitats. Un cop superat el període de prova i si no hi ha hagut cap incident,

l’empresa decidirà contractar al treballador de manera indefinida14

.

Si per algun motiu, alguna de les dues parts decideix extingir el contracte, haurà de

notificar-ho amb una antelació mínima de 3 mesos (nivells I i II) i de 15 dies per a la

resta; segons la causa, el treballador tindrà dret, o no, a la indemnització.

8.2. Temporada alta i temporada baixa

Per a l’elecció de temporada alta i temporada baixa, s’han tingut presents, bàsicament,

dos aspectes: el clima i els dies festius.

Seran exclusivament de temporada baixa els mesos de gener, febrer, març, maig,

octubre, novembre i desembre; i de temporada alta, els mesos de juliol i agost. El mes

d’abril es dividirà en quinzenes: la primera serà, generalment, de temporada alta; i la

segona, de temporada baixa; tot i que podrà variar en funció de quan s’escaigui Setmana

Santa. Els mesos de juny i setembre també segueixen un criteri semblant: el mes de juny

comença en temporada baixa la primera quinzena i acaba en temporada alta la segona;

mentre que el mes de setembre comença en temporada alta i acaba en temporada baixa.

A més, es consideraran temporada alta les següents dates: 31 de desembre-1 de gener,

fira de l’1 de maig, 8 de setembre (gala de Queralt), festa dels bolets i pont de la

Puríssima.

14

Un contracte indefinit és aquell que no estableix límits de temps en la prestació de serveis (veure

exemple a l’annex F).


49

8.3. Convenis

L’hotel tindrà convenis amb diferents empreses d’esports d’aventura que ofereixin salts

amb parapent, rutes amb quads, escalades, guies de muntanya, rutes a cavall, parcs

d’aventura, etc.

Aquests convenis es basaran, per una banda, en que l’hotel promocionarà les activitats

d’aquestes empreses als clients oferint-los descomptes; i per l’altra, en que aquest

obtindrà un 3% dels guanys per cada reserva d’activitats que facin els clients. D’aquesta

manera, les empreses aconseguiran més clientela i l’hotel, més ingressos.

8.4. Ofertes

En un primer moment, per tal de promocionar l’hotel, es podrien oferir una sèrie

d’ofertes com:

Especial 5+1. Per a la reserva de 5 nits, una nit més gratuïta.

Especial família. 10% de descompte en reserves per a famílies nombroses.

Especial esports. 5% de descompte per aquells clients que contractin, com a

mínim, dues activitats amb les empreses d’esport vinculades.

Especial nit de noces. 50% de descompte en la reserva d’una nit per a les

parelles que hagin realitzat el banquet de casament al restaurant de l’hotel.

Tarja de fidelització. Els clients més fidels de l’hotel rebran una targeta que els

permetrà una sèrie d’avantatges com prioritat de reserves i un 5% de descompte

en aquestes, permanència a l’habitació fins a les 16:00h, entrada gratuïta al

gimnàs o descomptes especials en dinars i sopars al restaurant.

Totes les ofertes podran variar al llarg del temps en funció de les necessitats de l’hotel o

de les característiques de la temporada.


50

9. CONCLUSIONS

En acabar el treball, es pot afirmar que he sigut capaç de respondre a la qüestió

principal: és viable un hotel a Queralt?

Després d’estudiar-ne la viabilitat des de diferents punts de vista i a través de diversos

mètodes, el resultat obtingut és que sí que és viable obrir un hotel a Queralt. Tot i que

en un primer moment podia semblar que el projecte no era rendible perquè durant els 20

primers anys de vida tots els beneficis s’haurien de destinar a la inversió inicial de

capital, si s’analitza detalladament, es pot observar que l’empresa començaria a generar

beneficis en un termini inferior a la meitat de la concessió administrativa adjudicada per

50 anys.

No és d’estranyar, doncs, que importants empreses hoteleres com la companyia Husa,

s’hagin interessat en el projecte de Queralt. Aquesta companyia en concret, per

exemple, va idear un hotel de 5 estrelles que resultava totalment viable; però era

inadequat per l’entorn, cosa que va provocar que l’Ajuntament de Berga desestimés la

proposta.

No obstant, s’ha de tenir present que gairebé tot el treball es basa en un supòsit; sobretot

la part econòmica, ja que els valors estudiats, malgrat que s’han estimat amb la màxima

precisió, no acaben de ser del tot reals. Per tant, s’ha de tenir en compte que, a l’hora de

la veritat i en una situació de crisi com l’actual, els resultats podrien arribar a ser molt

diferents.

Per últim, m’agradaria mostrar el meu agraïment a totes aquelles persones que han fet

possible el desenvolupament d’aquest treball. Donar les gràcies a la meva tutora Núria

Planas per guiar-me i ajudar-me en tot moment; al senyor Jaume Vima (regidor de

Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Berga) per la informació sobre la situació actual

de Queralt; a la senyora Judith Serra (directora de l’hotel Ciutat de Berga) pels seus

consells a l’hora de comptabilitzar els ingressos i despeses d’una empresa hotelera; al

senyor Josep Graus (propietari de l'empresa Queralt Turisme S.L.) per mostrar-me

l’estat actual de l’hostatgeria; al mossèn custodi de Queralt Ramon Barniol per

conversar amb mi sobre diversos temes de Queralt i d’actualitat; a l’Oficina de Turisme

del Berguedà per la informació concedida; i, a la meva família, per la seva ajuda i

paciència durant tot el treball.


51

10. BIBLIOGRAFIA

Llibres:

GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, Clara. PINA MASSACHS, Montserrat. ALFARO

GIMÉNEZ, Josep (2008). Economia de l’empresa 1. Madrid: McGraw-Hill.

ISBN: 978-84-481-6790-5

GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, Clara. PINA MASSACHS, Montserrat. ALFARO

GIMÉNEZ, Josep (2009). Economia de l’empresa 2. Madrid: McGraw-Hill.

ISBN: 978-84-481-7034-9

LOBATO, Francisco (2009). Empresa e Iniciativa Emprendedora. Madrid: Macmillan

Profesional.

ISBN: 978-84-7942-257-8

Articles en publicacions periòdiques:

BOIXADER VILÀ, Lluís “El patrimoni arquitectònic”. L’erol. Número 34: Queralt.

Any: 1991. (pàgs. 46-55).

C., D. (2011, 17 de juny). Entrevista Juli Gendrau Farguell “Una de les prioritats per a

l’hotel és fer-hi un centre d’exploració de recursos naturals”. Regió 7. Secció de

Societat, Berguedà (pàg. 11).

C., D. (2011, 24 de setembre). “Els concessionaris de l’hotel i Queralt porten el cas

davant dels tribunals”. Regió 7. Secció de Societat, Berguedà (pàg. 13).

C., D. (2011, 27 d’octubre). “El vell somni de fer un telefèric de Berga a Queralt val

almenys 8,4 milions d’euros”. Regió 7. Secció de Societat, Berguedà (pàg. 9).

GALLARDO SOTO, Abel (2011, 24 de setembre). “Els projectes frustrats de Queralt

topen ara amb la crisi econòmica”. Regió 7. Secció El tema del dia (pàgs. 2-3).

PERONA., Dani (2011, 9 de juliol). “El ple ratifica per unanimitat el final de les

concessions d’Inberga Tur SL”. Regió 7. Secció de Societat, Berguedà (pàg. 12).

PERONA, Dani (2011, 13 d’agost). “Els visitants del Camí dels Bons Homes gasten

uns 400 euros durant l’estada”. Regió 7. Secció de Societat, Berguedà (pàg. 12).


52

PERONA, Dani (2011, 7 de setembre). “Montañà demana als ens berguedans que

desencallin el projecte de Queralt”. Regió 7. Secció de Societat, Berguedà (pàg. 12).

PERONA, Dani (2011, 3 de novembre). “Berga demana ajuda per fer un pla integral per

situar Queralt al segle XXI”. Regió 7. Secció de Societat, Berguedà (pàg. 14).

SPA, Miquel (2011, 1 de setembre). “L’activitat turística a les comarques de

muntanya”. Regió 7. Secció d’Economia (pàg. 24).

Internet:

ABCBOLSA. Hipotecas. Cálculo de un préstamo (excel). [Data de consulta:

24/10/2011] <http://www.abcbolsa.com/calculo_de_un_prestamo_excel.htm>

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Organisme de gestió tributària. [Data de consulta:

03/11/2011] <http://orgt.diba.cat/cat/>

GENERALITAT DE CATALUNYA. Direcció general de Turisme. Observatori de

Turisme. El turisme QSR. [Data de consulta: 16/10/2011]

<http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_77451206_1.pdf>

GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d’empresa i ocupació. [Data de

consulta: vàries consultes] <http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio>

GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d’economia i coneixement. [Data de

consulta: vàries consultes] <http://www20.gencat.cat/portal/site/economia>

GENERALITAT DE CATALUNYA. Direcció d’economia i coneixement. Economia

catalana. Indicadors de conjuntura econòmica juliol 2011. [Data de consulta:

15/09/2011]

<http://www20.gencat.cat/docs/economia/ecocat/documents/Indicadors%20de%20conj

untura/InformeJULIOL%202011.pdf>

GENERALITAT DE CATALUNYA. Oficina virtual de tràmits. [Data de consulta:

01/11/2011] <http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT>

IDESCAT. Economia. Turisme. [Data de consulta: vàries consultes]

<http://www.idescat.cat/cat/economia/ecotur.html>

http://orgt.diba.cat/cat/

http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_77451206_1.pdf

http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio

http://www20.gencat.cat/portal/site/economia

http://www20.gencat.cat/docs/economia/ecocat/documents/Indicadors%20de%20conjuntura/InformeJULIOL%202011.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/economia/ecocat/documents/Indicadors%20de%20conjuntura/InformeJULIOL%202011.pdf

http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT

http://www.idescat.cat/cat/economia/ecotur.html


53

IDESCAT. Territori. Banc d'estadístiques de municipis i comarques. Berguedà. [Data

de consulta: 03/10/2011]

<http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=2&V1=14&CTX=B&ALLINFO=

TRUE>

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana segona edició.

[Data de consulta: vàries consultes]

<http://dlc.iec.cat/index.html>

OFICINA DE TURISME DE BERGA. Queralt. [Data de consulta: 10/09/2011]

<http://www.turismeberga.cat/website/tcultural_queralt.asp>

SEGURIDAD SOCIAL. Empresarios. [Data de consulta: 20/10/2011]

<http://www.seg-social.es/Internet_1/Empresarios/index.htm>

TURISME DEL BERGUEDÀ. Berguedà. [Data de consulta: 11/09/2011]

<http://www.elbergueda.cat/>

http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=2&V1=14&CTX=B&ALLINFO=TRUE

http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=2&V1=14&CTX=B&ALLINFO=TRUE

http://dlc.iec.cat/index.html

http://www.turismeberga.cat/website/tcultural_queralt.asp

http://www.seg-social.es/Internet_1/Empresarios/index.htm

http://www.elbergueda.cat/


54

VIABILITAT D’UN HOTEL A QUERALT

ANNEXOS


55

ANNEX A. SOL·LICITUD DE LA CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA

1. Model de declaració de no incursió en causa de prohibició per contractar

amb les administracions públiques


56

2. Model de sol·licitud


57

3. Model d’oferta econòmica


58

ANNEX B. PRESSUPOST INICIAL

1. Pressupost inicial per capítols

RESUM PER CAPÍTOLS

Enderrocs i moviments de terres

9.015,00 €

Fonaments

22.000,00 €

Estructures

210.000,00 €

Cobertes

48.000,00 €

Tancament i divisòries

44.000,00 €

Impermeabilització i aïllaments

12.200,00 €

Revestiments

127.000,00 €

Paviments

63.106,00 €

Tancaments i divisòries practicables

25.000,00 €

Proteccions i senyalització

12.500,00 €

Envidriaments

21.030,24 €

Instal·lacions d'evacuació

11.704,00 €

Instal·lacions de calefacció

222.000,00 €

Instal·lacions elèctriques

135.000,00 €

Instal·lacions d'enllumenat

156.000,00 €

Instal·lacions de lampisteria i aparells

sanitaris 25.000,00 €

Instal·lacions de gas combustible

8.500,00 €

Instal·lacions de transport

68.500,00 €

Instal·lacions contra incendis i de seguretat 18.000,00 €

Instal·lacions audiovisuals i de comunicació 9.500,00 €

Sistema de depuració

18.000,00 €

Ampliació de la potència elèctrica

22.000,00 €

TOTAL CAPÍTOLS 1.288.055,24 €

Pressuposts seguretat i salut

28.661,10 €

Control de qualitat

6.500,00 €

PRESSUPOST EXECUCIÓ MATERIAL 1.323.216,34 €

13 % despeses generals

190.868,12 €

6 % benefici industrial

88.092,98 €

TOTAL 1.602.177,44 €

18% IVA

288.391,94 €

PRESSUPOST DE LICITACIÓ 1.890.569,38 €

Equipament gimnàs

15.000,00 €

Equipament cuina

130.000,00 €

Mobiliari

73.047,87 €

Parament cuina i menjador

21.596,24 €

Constitució inicial de l'empresa

3.005,06 €

Altres despeses de constitució

500,00 €

INVERSIÓ TOTAL INICIAL 2.133.718,55 €


59

2. Mobiliari

Mobiliari Preu unitari Quantitat Total

Recepció

Mostrador 696,00 € 1 696,00 €

Moble claus 432,00 € 1 432,00 €

Caixa forta 394,00 € 1 394,00 €

Cadira 166,00 € 1 166,00 €

Caixa cobraments efectius 300,00 € 1 300,00 €

Sofà 2 places 1.128,00 € 1 1.128,00 €

Tauleta 80,00 € 1 80,00 €

Ordinador 750,00 € 1 750,00 €

Impressora multifunció 120,00 € 1 120,00 €

Oficina

Taula oficina 425,00 € 1 425,00 €

Cadires 166,00 € 3 498,00 €

Armaris 413,00 € 1 413,00 €

Prestatgeries 236,00 € 2 472,00 €

Ordinador 750,00 € 1 750,00 €

Impressora multifunció 120,00 € 1 120,00 €

Cafeteria

Moble bar 1.500,00 € 1 1.500,00 €

Cadires altes 60,00 € 8 480,00 €

Taula rodona alta 120,00 € 3 360,00 €

Sofà 2 places 1.128,00 € 1 1.128,00 €

Tauleta 80,00 € 1 80,00 €

Menjador

Taules 2-4 places 325,00 € 15 4.875,00 €

Cadires 213,00 € 60 12.780,00 €

Joc de taula 20,00 € 30 600,00 €

Habitacions

Estructura llit doble 199,00 € 20 3.980,00 €

Estructura llit individual 99,99 € 11 1.099,89 €

Matalàs doble 99,99 € 20 1.999,80 €

Matalàs individual 49,99 € 11 549,89 €

Llençols, fundà nòrdica doble i 2 coixineres 59,99 € 40 2.399,60 €

Llençols, fundà nòrdica individual i

coixinera 34,99 € 22 769,78 €

Tauletes de nit 39,99 € 51 2.039,49 €

Armari 3 portes 349,00 € 23 8.027,00 €

Calaixera 3 calaixos 99,99 € 23 2.299,77 €

Penjadors (4 unitats) 0,99 € 46 45,54 €

Taula escriptori 99,99 € 23 2.299,77 €

Cadira 39,99 € 23 919,77 €

Butaca 59,00 € 23 1.357,00 €


60

Làmpada de peu 25,99 € 23 597,77 €

Làmpada de sostre 24,99 € 51 1.274,49 €

Làmpada de paret 12,99 € 23 298,77 €

Mirall 49,99 € 23 1.149,77 €

Paperera 3,99 € 23 91,77 €

Mini bar 130,00 € 20 2.600,00 €

Caixa forta 122,00 € 20 2.440,00 €

Televisió 184,00 € 23 4.232,00 €

Telèfon 20,00 € 20 400,00 €

Portamaletes 35,00 € 23 805,00 €

Quadres 15,00 € 40 600,00 €

Joc de tovalloles 3mides 12,00 € 102 1.224,00 €

Passadissos i distribuïdors

Quadres 15,00 € 24 360,00 €

Plantes 40,00 € 10 400,00 €

Extintors 4kg 30,00 € 8 240,00 €

TOTAL MOBILIARI 73.047,87 €


61

2. Costos fixos

Pàgines 26-27 Sou brut Seguretat Social Jornada Gener (TB) Febrer (TB) Març (TB) Set. Santa (TA) Abril (TB) Maig (TB) Juny (TB) Juny (TA) Juliol (TA) Agost (TA) Setembre (TA) Setembre (TB) Octubre (TB) Novembre (TB) Desembre (TB) Extres TOTAL ANUAL

Hotel Director 1.417,54 € 354,39 € Completa 1.771,93 € 1.771,93 € 1.771,93 € 885,96 € 885,96 € 1.771,93 € 885,96 € 885,96 € 1.771,93 € 1.771,93 € 885,96 € 885,96 € 1.771,93 € 1.771,93 € 1.771,93 € 3.543,85 € 24.806,95 €

1.277,43 € 319,36 € Completa 1.596,79 € 1.596,79 € 1.596,79 € 798,39 € 798,39 € 1.596,79 € 798,39 € 798,39 € 1.596,79 € 1.596,79 € 798,39 € 798,39 € 1.596,79 € 1.596,79 € 1.596,79 € 3.193,58 € 22.355,03 €

Recepció 1 1.254,79 € 313,70 € Completa 1.568,49 € 1.568,49 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 1.568,49 € 1.568,49 € 3.136,98 € 21.958,83 €Recepció 2 1.254,79 € 313,70 € Completa 1.568,49 € 1.568,49 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 1.568,49 € 1.568,49 € 3.136,98 € 21.958,83 €

Governanta 1.326,71 € 331,68 € Completa 1.658,39 € 1.658,39 € 1.658,39 € 829,19 € 829,19 € 1.658,39 € 829,19 € 829,19 € 1.658,39 € 1.658,39 € 829,19 € 829,19 € 1.658,39 € 1.658,39 € 1.658,39 € 3.316,78 € 23.217,43 €Neteja 1 1.160,54 € 290,14 € Completa 1.450,68 € 1.450,68 € 1.450,68 € 725,34 € 725,34 € 1.450,68 € 725,34 € 725,34 € 1.450,68 € 1.450,68 € 725,34 € 725,34 € 1.450,68 € 1.450,68 € 1.450,68 € 2.901,35 € 20.309,45 €Neteja 2 1.160,54 € 290,14 € Completa en TA - - - 725,34 € - - - 725,34 € 1.450,68 € 1.450,68 € 725,34 € - - - - 846,23 € 5.923,59 €

Manteniment 1.254,79 € 313,70 € Completa 1.568,49 € 1.568,49 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 1.568,49 € 1.568,49 € 3.136,98 € 21.958,83 €

Cuina Cap de cuina 1.372,08 € 343,02 € Completa 1.715,10 € 1.715,10 € 1.715,10 € 857,55 € 857,55 € 1.715,10 € 857,55 € 857,55 € 1.715,10 € 1.715,10 € 857,55 € 857,55 € 1.715,10 € 1.715,10 € 1.715,10 € 3.430,20 € 24.011,40 €Ajudant de cuina 1.160,54 € 290,14 € Completa 1.450,68 € 1.450,68 € 1.450,68 € 725,34 € 725,34 € 1.450,68 € 725,34 € 725,34 € 1.450,68 € 1.450,68 € 725,34 € 725,34 € 1.450,68 € 1.450,68 € 1.450,68 € 2.901,35 € 20.309,45 €Auxiliar de cuina 1.160,54 € 290,14 € Mitja 725,34 € 725,34 € 725,34 € 362,67 € 362,67 € 725,34 € 362,67 € 362,67 € 725,34 € 725,34 € 362,67 € 362,67 € 725,34 € 725,34 € 725,34 € 1.450,68 € 10.154,73 €

Menjador Cap de menjador 1.277,43 € 319,36 € Completa 1.596,79 € 1.596,79 € 1.596,79 € 798,39 € 798,39 € 1.596,79 € 798,39 € 798,39 € 1.596,79 € 1.596,79 € 798,39 € 798,39 € 1.596,79 € 1.596,79 € 1.596,79 € 3.193,58 € 22.355,03 €Cambrer 1.254,79 € 313,70 € Completa 1.568,49 € 1.568,49 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 1.568,49 € 1.568,49 € 3.136,98 € 21.958,83 €

Cafeteria Barman 1.254,79 € 313,70 € Completa 1.568,49 € 1.568,49 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 1.568,49 € 784,24 € 784,24 € 1.568,49 € 1.568,49 € 1.568,49 € 3.136,98 € 21.958,83 €

19.808,11 € 19.808,11 € 19.808,11 € 19.808,11 € 21.258,79 € 21.258,79 € 19.808,11 € 19.808,11 € 19.808,11 € 40.462,45 €

TOTAL ANUAL 283.237,16 €MITJANA MENSUAL 23.603,10 €

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre TOTAL ANUAL

Assegurances 986,53 € - - 497,53 € - - 497,53 € - - 497,53 € - - 2.479,12 €

Taxa escombraries - - - 183,08 € - - - - 183,08 € - - - 366,15 €

Gestoria 200,00 € - - 200,00 € - - 200,00 € - - 200,00 € - - 800,00 €

Pàgina web 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 20,00 € 240,00 €

Telèfon i ADSL 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 208,90 € 2.506,80 €

Subscripcions premsa 897,80 € - - - - - - - - - - - 897,80 €

Canon ajuntament 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 10.800,00 €

500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 500,00 € 6.000,00 €

Manteniment extintors 240,00 € - - - - - - - - - - - 240,00 €

Préstec 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 1.798,00 € 21.576,00 €

5.751,23 € 3.426,90 € 3.426,90 € 4.307,51 € 3.426,90 € 3.426,90 € 4.124,43 € 3.426,90 € 3.609,98 € 4.124,43 € 3.426,90 € 3.426,90 €


TOTAL ANUAL COSTOS FIXOS 329.143,03 €MITJANA MENSUAL COSTOS FIXOS 27.428,59 €

Pàgines 27-29

Manteniment ascensor inclinat

ANNEX C. PREVISIÓ ANUAL DE DESPESES

20.533,45 € 20.533,45 € 20.533,45 €

Cap de recepció / Administratiu


62

2. Costos variables

Pàgines 29-30 Base de consum Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre TOTAL ANUAL

Llum 40 €/dia 1.200,00 € 1.200,00 € 1.200,00 € 960,00 € 960,00 € 480,00 € 480,00 € 480,00 € 960,00 € 960,00 € 1.200,00 € 1.200,00 € 11.280,00 €

Aigua 5 €/dia 150,00 € 150,00 € 150,00 € 180,00 € 180,00 € 270,00 € 270,00 € 270,00 € 180,00 € 180,00 € 150,00 € 150,00 € 2.280,00 €

Gas 60 €/dia 1.800,00 € 1.800,00 € 1.800,00 € 1.080,00 € 1.080,00 € 360,00 € 360,00 € 360,00 € 1.080,00 € 1.080,00 € 1.800,00 € 1.800,00 € 14.400,00 €

3.150,00 € 3.150,00 € 3.150,00 € 2.220,00 € 2.220,00 € 1.110,00 € 1.110,00 € 1.110,00 € 2.220,00 € 2.220,00 € 3.150,00 € 3.150,00 €


Pàgina 30 Criteri Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre TOTAL ANUAL

Bugaderia 10 cops/mes 1.050,00 € 1.050,00 € 1.050,00 € 1.475,00 € 1.050,00 € 1.475,00 € 1.900,00 € 1.900,00 € 1.475,00 € 1.050,00 € 1.050,00 € 1.050,00 € 15.575,00 €

Kit habitacions 15 cops/mes 315,00 € 315,00 € 315,00 € 442,50 € 315,00 € 442,50 € 570,00 € 570,00 € 442,50 € 315,00 € 315,00 € 315,00 € 4.672,50 €

Publicitat 6% reserves 1.011,38 € 913,50 € 1.011,38 € 1.576,13 € 1.011,38 € 1.576,13 € 2.245,95 € 2.245,95 € 1.576,13 € 1.011,38 € 978,75 € 1.011,38 € 16.169,40 €

2.376,38 € 2.278,50 € 2.376,38 € 3.493,63 € 2.376,38 € 3.493,63 € 4.715,95 € 4.715,95 € 3.493,63 € 2.376,38 € 2.343,75 € 2.376,38 €


TOTAL ANUAL COSTOS VARIABLES 64.376,90 €MITJANA MENSUAL COSTOS VARIABLES 5.364,74 €

HIVERN PRIMAVERA ESTIU TARDOR HIVERN


63

3. Quotes de préstec

Mètode de quotes constants o Sistema Francès

300.000 Import inicial del préstec

5,25

Tipus d'interès nominal anual inicial en tant per

cent

25 Anys de vida del préstec

12 Nombre de pagaments periòdics a l'any

Tipus Període Períodes Préstec Mensualitat o Interès Quota

d'interès actual pendents viu

pagament

periòdic del període d'amortització

5,25 0 300 300.000 1.798 1.313 485 5,25 1 299 299.515 1.798 1.310 487

5,25 2 298 299.027 1.798 1.308 489

5,25 3 297 298.538 1.798 1.306 492 5,25 4 296 298.046 1.798 1.304 494 5,25 5 295 297.552 1.798 1.302 496 5,25 6 294 297.057 1.798 1.300 498

5,25 7 293 296.558 1.798 1.297 500

5,25 8 292 296.058 1.798 1.295 502 5,25 9 291 295.556 1.798 1.293 505 5,25 10 290 295.051 1.798 1.291 507

5,25 11 289 294.544 1.798 1.289 509

5,25 12 288 294.035 1.798 1.286 511

5,25 13 287 293.524 1.798 1.284 514 5,25 14 286 293.010 1.798 1.282 516 5,25 15 285 292.494 1.798 1.280 518 5,25 16 284 291.976 1.798 1.277 520

5,25 17 283 291.456 1.798 1.275 523

5,25 18 282 290.933 1.798 1.273 525 5,25 19 281 290.408 1.798 1.271 527

5,25 20 280 289.881 1.798 1.268 530 5,25 21 279 289.351 1.798 1.266 532

5,25 22 278 288.820 1.798 1.264 534 5,25 23 277 288.285 1.798 1.261 536 5,25 24 276 287.749 1.798 1.259 539 5,25 25 275 287.210 1.798 1.257 541

5,25 26 274 286.669 1.798 1.254 544

5,25 27 273 286.125 1.798 1.252 546

5,25 28 272 285.579 1.798 1.249 548 5,25 29 271 285.031 1.798 1.247 551

5,25 30 270 284.480 1.798 1.245 553


64

5,25 31 269 283.927 1.798 1.242 556

5,25 32 268 283.372 1.798 1.240 558

5,25 33 267 282.814 1.798 1.237 560

5,25 34 266 282.253 1.798 1.235 563

5,25 35 265 281.690 1.798 1.232 565 5,25 36 264 281.125 1.798 1.230 568 5,25 37 263 280.557 1.798 1.227 570 5,25 38 262 279.987 1.798 1.225 573

5,25 39 261 279.414 1.798 1.222 575

5,25 40 260 278.839 1.798 1.220 578

5,25 41 259 278.261 1.798 1.217 580

5,25 42 258 277.681 1.798 1.215 583

5,25 43 257 277.098 1.798 1.212 585

5,25 44 256 276.512 1.798 1.210 588 5,25 45 255 275.924 1.798 1.207 591 5,25 46 254 275.334 1.798 1.205 593 5,25 47 253 274.741 1.798 1.202 596

5,25 48 252 274.145 1.798 1.199 598

5,25 49 251 273.546 1.798 1.197 601

5,25 50 250 272.945 1.798 1.194 604 5,25 51 249 272.342 1.798 1.191 606 5,25 52 248 271.736 1.798 1.189 609 5,25 53 247 271.127 1.798 1.186 612

5,25 54 246 270.515 1.798 1.184 614

5,25 55 245 269.901 1.798 1.181 617

5,25 56 244 269.284 1.798 1.178 620 5,25 57 243 268.664 1.798 1.175 622 5,25 58 242 268.042 1.798 1.173 625 5,25 59 241 267.417 1.798 1.170 628

5,25 60 240 266.789 1.798 1.167 631

5,25 61 239 266.159 1.798 1.164 633

5,25 62 238 265.525 1.798 1.162 636 5,25 63 237 264.889 1.798 1.159 639 5,25 64 236 264.250 1.798 1.156 642 5,25 65 235 263.609 1.798 1.153 644

5,25 66 234 262.964 1.798 1.150 647

5,25 67 233 262.317 1.798 1.148 650

5,25 68 232 261.667 1.798 1.145 653 5,25 69 231 261.014 1.798 1.142 656 5,25 70 230 260.358 1.798 1.139 659 5,25 71 229 259.699 1.798 1.136 662

5,25 72 228 259.038 1.798 1.133 664

5,25 73 227 258.373 1.798 1.130 667

5,25 74 226 257.706 1.798 1.127 670


65

5,25 75 225 257.036 1.798 1.125 673

5,25 76 224 256.363 1.798 1.122 676 5,25 77 223 255.686 1.798 1.119 679 5,25 78 222 255.007 1.798 1.116 682 5,25 79 221 254.325 1.798 1.113 685

5,25 80 220 253.640 1.798 1.110 688

5,25 81 219 252.952 1.798 1.107 691

5,25 82 218 252.261 1.798 1.104 694 5,25 83 217 251.567 1.798 1.101 697 5,25 84 216 250.870 1.798 1.098 700 5,25 85 215 250.170 1.798 1.094 703

5,25 86 214 249.466 1.798 1.091 706

5,25 87 213 248.760 1.798 1.088 709

5,25 88 212 248.051 1.798 1.085 713 5,25 89 211 247.338 1.798 1.082 716 5,25 90 210 246.622 1.798 1.079 719 5,25 91 209 245.904 1.798 1.076 722

5,25 92 208 245.182 1.798 1.073 725

5,25 93 207 244.457 1.798 1.069 728

5,25 94 206 243.728 1.798 1.066 731 5,25 95 205 242.997 1.798 1.063 735 5,25 96 204 242.262 1.798 1.060 738 5,25 97 203 241.525 1.798 1.057 741

5,25 98 202 240.783 1.798 1.053 744

5,25 99 201 240.039 1.798 1.050 748

5,25 100 200 239.292 1.798 1.047 751 5,25 101 199 238.541 1.798 1.044 754 5,25 102 198 237.787 1.798 1.040 757 5,25 103 197 237.029 1.798 1.037 761

5,25 104 196 236.268 1.798 1.034 764

5,25 105 195 235.504 1.798 1.030 767

5,25 106 194 234.737 1.798 1.027 771 5,25 107 193 233.966 1.798 1.024 774 5,25 108 192 233.192 1.798 1.020 778 5,25 109 191 232.415 1.798 1.017 781

5,25 110 190 231.634 1.798 1.013 784

5,25 111 189 230.849 1.798 1.010 788

5,25 112 188 230.061 1.798 1.007 791 5,25 113 187 229.270 1.798 1.003 795 5,25 114 186 228.476 1.798 1.000 798 5,25 115 185 227.677 1.798 996 802

5,25 116 184 226.876 1.798 993 805

5,25 117 183 226.071 1.798 989 809

5,25 118 182 225.262 1.798 986 812 5,25 119 181 224.450 1.798 982 816


66

5,25 120 180 223.634 1.798 978 819

5,25 121 179 222.815 1.798 975 823 5,25 122 178 221.992 1.798 971 827 5,25 123 177 221.165 1.798 968 830 5,25 124 176 220.335 1.798 964 834

5,25 125 175 219.501 1.798 960 837

5,25 126 174 218.664 1.798 957 841

5,25 127 173 217.823 1.798 953 845 5,25 128 172 216.978 1.798 949 848 5,25 129 171 216.129 1.798 946 852 5,25 130 170 215.277 1.798 942 856

5,25 131 169 214.421 1.798 938 860

5,25 132 168 213.562 1.798 934 863

5,25 133 167 212.698 1.798 931 867 5,25 134 166 211.831 1.798 927 871 5,25 135 165 210.960 1.798 923 875 5,25 136 164 210.085 1.798 919 879

5,25 137 163 209.207 1.798 915 882

5,25 138 162 208.324 1.798 911 886

5,25 139 161 207.438 1.798 908 890 5,25 140 160 206.548 1.798 904 894 5,25 141 159 205.654 1.798 900 898 5,25 142 158 204.756 1.798 896 902

5,25 143 157 203.854 1.798 892 906

5,25 144 156 202.948 1.798 888 910

5,25 145 155 202.038 1.798 884 914 5,25 146 154 201.124 1.798 880 918 5,25 147 153 200.206 1.798 876 922 5,25 148 152 199.284 1.798 872 926

5,25 149 151 198.359 1.798 868 930

5,25 150 150 197.429 1.798 864 934

5,25 151 149 196.495 1.798 860 938 5,25 152 148 195.557 1.798 856 942 5,25 153 147 194.614 1.798 851 946 5,25 154 146 193.668 1.798 847 950

5,25 155 145 192.718 1.798 843 955

5,25 156 144 191.763 1.798 839 959

5,25 157 143 190.804 1.798 835 963 5,25 158 142 189.841 1.798 831 967 5,25 159 141 188.874 1.798 826 971 5,25 160 140 187.903 1.798 822 976

5,25 161 139 186.927 1.798 818 980

5,25 162 138 185.947 1.798 814 984

5,25 163 137 184.963 1.798 809 989 5,25 164 136 183.974 1.798 805 993


67

5,25 165 135 182.981 1.798 801 997

5,25 166 134 181.984 1.798 796 1.002 5,25 167 133 180.983 1.798 792 1.006 5,25 168 132 179.977 1.798 787 1.010 5,25 169 131 178.966 1.798 783 1.015

5,25 170 130 177.952 1.798 779 1.019

5,25 171 129 176.932 1.798 774 1.024

5,25 172 128 175.909 1.798 770 1.028 5,25 173 127 174.881 1.798 765 1.033 5,25 174 126 173.848 1.798 761 1.037 5,25 175 125 172.811 1.798 756 1.042

5,25 176 124 171.769 1.798 751 1.046

5,25 177 123 170.723 1.798 747 1.051

5,25 178 122 169.672 1.798 742 1.055 5,25 179 121 168.617 1.798 738 1.060 5,25 180 120 167.557 1.798 733 1.065 5,25 181 119 166.492 1.798 728 1.069

5,25 182 118 165.423 1.798 724 1.074

5,25 183 117 164.349 1.798 719 1.079

5,25 184 116 163.270 1.798 714 1.083 5,25 185 115 162.186 1.798 710 1.088 5,25 186 114 161.098 1.798 705 1.093 5,25 187 113 160.005 1.798 700 1.098

5,25 188 112 158.908 1.798 695 1.103

5,25 189 111 157.805 1.798 690 1.107

5,25 190 110 156.698 1.798 686 1.112 5,25 191 109 155.585 1.798 681 1.117 5,25 192 108 154.468 1.798 676 1.122 5,25 193 107 153.346 1.798 671 1.127

5,25 194 106 152.220 1.798 666 1.132

5,25 195 105 151.088 1.798 661 1.137

5,25 196 104 149.951 1.798 656 1.142 5,25 197 103 148.809 1.798 651 1.147 5,25 198 102 147.663 1.798 646 1.152 5,25 199 101 146.511 1.798 641 1.157

5,25 200 100 145.354 1.798 636 1.162

5,25 201 99 144.192 1.798 631 1.167

5,25 202 98 143.026 1.798 626 1.172 5,25 203 97 141.854 1.798 621 1.177 5,25 204 96 140.676 1.798 615 1.182 5,25 205 95 139.494 1.798 610 1.187

5,25 206 94 138.307 1.798 605 1.193

5,25 207 93 137.114 1.798 600 1.198

5,25 208 92 135.916 1.798 595 1.203 5,25 209 91 134.713 1.798 589 1.208


68

5,25 210 90 133.505 1.798 584 1.214

5,25 211 89 132.291 1.798 579 1.219 5,25 212 88 131.072 1.798 573 1.224 5,25 213 87 129.848 1.798 568 1.230 5,25 214 86 128.618 1.798 563 1.235

5,25 215 85 127.383 1.798 557 1.240

5,25 216 84 126.143 1.798 552 1.246

5,25 217 83 124.897 1.798 546 1.251 5,25 218 82 123.645 1.798 541 1.257 5,25 219 81 122.389 1.798 535 1.262 5,25 220 80 121.126 1.798 530 1.268

5,25 221 79 119.858 1.798 524 1.273

5,25 222 78 118.585 1.798 519 1.279

5,25 223 77 117.306 1.798 513 1.285 5,25 224 76 116.022 1.798 508 1.290 5,25 225 75 114.731 1.798 502 1.296 5,25 226 74 113.436 1.798 496 1.301

5,25 227 73 112.134 1.798 491 1.307

5,25 228 72 110.827 1.798 485 1.313

5,25 229 71 109.514 1.798 479 1.319 5,25 230 70 108.196 1.798 473 1.324 5,25 231 69 106.871 1.798 468 1.330 5,25 232 68 105.541 1.798 462 1.336

5,25 233 67 104.205 1.798 456 1.342

5,25 234 66 102.863 1.798 450 1.348

5,25 235 65 101.515 1.798 444 1.354 5,25 236 64 100.162 1.798 438 1.360 5,25 237 63 98.802 1.798 432 1.365 5,25 238 62 97.437 1.798 426 1.371

5,25 239 61 96.065 1.798 420 1.377

5,25 240 60 94.688 1.798 414 1.383

5,25 241 59 93.304 1.798 408 1.390 5,25 242 58 91.915 1.798 402 1.396 5,25 243 57 90.519 1.798 396 1.402 5,25 244 56 89.118 1.798 390 1.408

5,25 245 55 87.710 1.798 384 1.414

5,25 246 54 86.296 1.798 378 1.420

5,25 247 53 84.875 1.798 371 1.426 5,25 248 52 83.449 1.798 365 1.433 5,25 249 51 82.016 1.798 359 1.439 5,25 250 50 80.578 1.798 353 1.445

5,25 251 49 79.132 1.798 346 1.452

5,25 252 48 77.681 1.798 340 1.458

5,25 253 47 76.223 1.798 333 1.464 5,25 254 46 74.759 1.798 327 1.471


69

5,25 255 45 73.288 1.798 321 1.477

5,25 256 44 71.811 1.798 314 1.484 5,25 257 43 70.327 1.798 308 1.490 5,25 258 42 68.837 1.798 301 1.497 5,25 259 41 67.341 1.798 295 1.503

5,25 260 40 65.837 1.798 288 1.510

5,25 261 39 64.328 1.798 281 1.516

5,25 262 38 62.811 1.798 275 1.523 5,25 263 37 61.289 1.798 268 1.530 5,25 264 36 59.759 1.798 261 1.536 5,25 265 35 58.223 1.798 255 1.543

5,25 266 34 56.680 1.798 248 1.550

5,25 267 33 55.130 1.798 241 1.557

5,25 268 32 53.573 1.798 234 1.563 5,25 269 31 52.010 1.798 228 1.570 5,25 270 30 50.440 1.798 221 1.577 5,25 271 29 48.863 1.798 214 1.584

5,25 272 28 47.279 1.798 207 1.591

5,25 273 27 45.688 1.798 200 1.598

5,25 274 26 44.090 1.798 193 1.605 5,25 275 25 42.485 1.798 186 1.612 5,25 276 24 40.873 1.798 179 1.619 5,25 277 23 39.254 1.798 172 1.626

5,25 278 22 37.628 1.798 165 1.633

5,25 279 21 35.995 1.798 157 1.640

5,25 280 20 34.355 1.798 150 1.647 5,25 281 19 32.707 1.798 143 1.655 5,25 282 18 31.053 1.798 136 1.662 5,25 283 17 29.391 1.798 129 1.669

5,25 284 16 27.722 1.798 121 1.676

5,25 285 15 26.045 1.798 114 1.684

5,25 286 14 24.361 1.798 107 1.691 5,25 287 13 22.670 1.798 99 1.699 5,25 288 12 20.972 1.798 92 1.706 5,25 289 11 19.266 1.798 84 1.713

5,25 290 10 17.552 1.798 77 1.721

5,25 291 9 15.831 1.798 69 1.728

5,25 292 8 14.103 1.798 62 1.736 5,25 293 7 12.367 1.798 54 1.744 5,25 294 6 10.623 1.798 46 1.751 5,25 295 5 8.872 1.798 39 1.759

5,25 296 4 7.113 1.798 31 1.767

5,25 297 3 5.346 1.798 23 1.774

5,25 298 2 3.572 1.798 16 1.782

5,25 299 1 1.790 1.798 8 1.790


70

4. Quotes d’amortització

4.1. Amortització del mobiliari

Amortització mobiliari

73.047,87 € Valor inicial

20 Anys a amortitzar

5,00% Raó d'amortització

Any Valor net (Valor

inicial)

Quota d'amortització

anual

Amortització

acumulada

Valor

residual

1 73.047,87 € 3.652,39 € 3.652,39 € 69.395,48 €

2 73.047,87 € 3.652,39 € 7.304,79 € 65.743,08 €

3 73.047,87 € 3.652,39 € 10.957,18 € 62.090,69 €

4 73.047,87 € 3.652,39 € 14.609,57 € 58.438,30 €

5 73.047,87 € 3.652,39 € 18.261,97 € 54.785,90 €

6 73.047,87 € 3.652,39 € 21.914,36 € 51.133,51 €

7 73.047,87 € 3.652,39 € 25.566,75 € 47.481,12 €

8 73.047,87 € 3.652,39 € 29.219,15 € 43.828,72 €

9 73.047,87 € 3.652,39 € 32.871,54 € 40.176,33 €

10 73.047,87 € 3.652,39 € 36.523,94 € 36.523,94 €

11 73.047,87 € 3.652,39 € 40.176,33 € 32.871,54 €

12 73.047,87 € 3.652,39 € 43.828,72 € 29.219,15 €

13 73.047,87 € 3.652,39 € 47.481,12 € 25.566,75 €

14 73.047,87 € 3.652,39 € 51.133,51 € 21.914,36 €

15 73.047,87 € 3.652,39 € 54.785,90 € 18.261,97 €

16 73.047,87 € 3.652,39 € 58.438,30 € 14.609,57 €

17 73.047,87 € 3.652,39 € 62.090,69 € 10.957,18 €

18 73.047,87 € 3.652,39 € 65.743,08 € 7.304,79 €

19 73.047,87 € 3.652,39 € 69.395,48 € 3.652,39 €

20 73.047,87 € 3.652,39 € 73.047,87 € 0,00 €


71

4.2. Amortització dels equipaments

Amortització equipaments

145.000,00 € Valor inicial




inicial)


anual

Amortització

acumulada

Valor

residual

1 145.000,00 € 7.250,00 € 7.250,00 € 137.750,00 €

2 145.000,00 € 7.250,00 € 14.500,00 € 130.500,00 €

3 145.000,00 € 7.250,00 € 21.750,00 € 123.250,00 €

4 145.000,00 € 7.250,00 € 29.000,00 € 116.000,00 €

5 145.000,00 € 7.250,00 € 36.250,00 € 108.750,00 €

6 145.000,00 € 7.250,00 € 43.500,00 € 101.500,00 €

7 145.000,00 € 7.250,00 € 50.750,00 € 94.250,00 €

8 145.000,00 € 7.250,00 € 58.000,00 € 87.000,00 €

9 145.000,00 € 7.250,00 € 65.250,00 € 79.750,00 €

10 145.000,00 € 7.250,00 € 72.500,00 € 72.500,00 €

11 145.000,00 € 7.250,00 € 79.750,00 € 65.250,00 €

12 145.000,00 € 7.250,00 € 87.000,00 € 58.000,00 €

13 145.000,00 € 7.250,00 € 94.250,00 € 50.750,00 €

14 145.000,00 € 7.250,00 € 101.500,00 € 43.500,00 €

15 145.000,00 € 7.250,00 € 108.750,00 € 36.250,00 €

16 145.000,00 € 7.250,00 € 116.000,00 € 29.000,00 €

17 145.000,00 € 7.250,00 € 123.250,00 € 21.750,00 €

18 145.000,00 € 7.250,00 € 130.500,00 € 14.500,00 €

19 145.000,00 € 7.250,00 € 137.750,00 € 7.250,00 €

20 145.000,00 € 7.250,00 € 145.000,00 € 0,00 €


72

4.3. Amortització de les instal·lacions

Amortització instal·lacions

1.890.569,38 € Valor inicial




inicial)


anual

Amortització

acumulada Valor residual

1 1.890.569,38 € 37.811,39 € 37.811,39 € 1.852.757,99 €

2 1.890.569,38 € 37.811,39 € 75.622,78 € 1.814.946,60 €

3 1.890.569,38 € 37.811,39 € 113.434,16 € 1.777.135,22 €

4 1.890.569,38 € 37.811,39 € 151.245,55 € 1.739.323,83 €

5 1.890.569,38 € 37.811,39 € 189.056,94 € 1.701.512,44 €

6 1.890.569,38 € 37.811,39 € 226.868,33 € 1.663.701,05 €

7 1.890.569,38 € 37.811,39 € 264.679,71 € 1.625.889,67 €

8 1.890.569,38 € 37.811,39 € 302.491,10 € 1.588.078,28 €

9 1.890.569,38 € 37.811,39 € 340.302,49 € 1.550.266,89 €

10 1.890.569,38 € 37.811,39 € 378.113,88 € 1.512.455,50 €

11 1.890.569,38 € 37.811,39 € 415.925,26 € 1.474.644,12 €

12 1.890.569,38 € 37.811,39 € 453.736,65 € 1.436.832,73 €

13 1.890.569,38 € 37.811,39 € 491.548,04 € 1.399.021,34 €

14 1.890.569,38 € 37.811,39 € 529.359,43 € 1.361.209,95 €

15 1.890.569,38 € 37.811,39 € 567.170,81 € 1.323.398,57 €

16 1.890.569,38 € 37.811,39 € 604.982,20 € 1.285.587,18 €

17 1.890.569,38 € 37.811,39 € 642.793,59 € 1.247.775,79 €

18 1.890.569,38 € 37.811,39 € 680.604,98 € 1.209.964,40 €

19 1.890.569,38 € 37.811,39 € 718.416,36 € 1.172.153,02 €

20 1.890.569,38 € 37.811,39 € 756.227,75 € 1.134.341,63 €

21 1.890.569,38 € 37.811,39 € 794.039,14 € 1.096.530,24 €

22 1.890.569,38 € 37.811,39 € 831.850,53 € 1.058.718,85 €

23 1.890.569,38 € 37.811,39 € 869.661,91 € 1.020.907,46 €

24 1.890.569,38 € 37.811,39 € 907.473,30 € 983.096,08 €

25 1.890.569,38 € 37.811,39 € 945.284,69 € 945.284,69 €

26 1.890.569,38 € 37.811,39 € 983.096,08 € 907.473,30 €

27 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.020.907,46 € 869.661,91 €

28 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.058.718,85 € 831.850,53 €

29 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.096.530,24 € 794.039,14 €

30 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.134.341,63 € 756.227,75 €

31 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.172.153,02 € 718.416,36 €

32 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.209.964,40 € 680.604,98 €

33 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.247.775,79 € 642.793,59 €

34 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.285.587,18 € 604.982,20 €

35 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.323.398,57 € 567.170,81 €


73

36 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.361.209,95 € 529.359,43 €

37 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.399.021,34 € 491.548,04 €

38 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.436.832,73 € 453.736,65 €

39 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.474.644,12 € 415.925,26 €

40 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.512.455,50 € 378.113,88 €

41 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.550.266,89 € 340.302,49 €

42 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.588.078,28 € 302.491,10 €

43 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.625.889,67 € 264.679,71 €

44 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.663.701,05 € 226.868,33 €

45 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.701.512,44 € 189.056,94 €

46 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.739.323,83 € 151.245,55 €

47 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.777.135,22 € 113.434,16 €

48 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.814.946,60 € 75.622,78 €

49 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.852.757,99 € 37.811,39 €

50 1.890.569,38 € 37.811,39 € 1.890.569,38 € 0,00 €


74

1. Ingressos bruts

Pàgina 31 Preu habitació Preu plaça Places ocupades Gener (TB) Febrer (TB) Març (TB) Set. Santa (TA) Abril (TB) Maig (TB) Juny (TB) Juny (TA) Juliol (TA) Agost (TA) Setembre (TA) Setembre (TB) Octubre (TB) Novembre (TB) Desembre (TB) TOTAL ANUAL

Habitació doble 55 € 27,50 € 10 8.525,00 € 7.700,00 € 8.525,00 € 4.125,00 € 8.525,00 € 4.125,00 € 4.125,00 € 8.525,00 € 8.250,00 € 8.525,00 € 70.950,00 €70 € 35,00 € 18 9.450,00 € 9.450,00 € 19.530,00 € 19.530,00 € 9.450,00 € 67.410,00 €

Habitació triple 75 € 25 € 6 4.650,00 € 4.200,00 € 4.650,00 € 2.250,00 € 4.650,00 € 2.250,00 € 2.250,00 € 4.650,00 € 4.500,00 € 4.650,00 € 38.700,00 €90 € 30 € 11 4.950,00 € 4.950,00 € 10.230,00 € 10.230,00 € 4.950,00 € 35.310,00 €

Habitació quadruple 95 € 23,75 € 5 3.681,25 € 3.325,00 € 3.681,25 € 1.781,25 € 3.681,25 € 1.781,25 € 1.781,25 € 3.681,25 € 3.562,50 € 3.681,25 € 30.637,50 €110 € 27,50 € 9 3.712,50 € 3.712,50 € 7.672,50 € 7.672,50 € 3.712,50 € 26.482,50 €

16.856,25 € 15.225,00 € 16.856,25 € 16.856,25 € 37.432,50 € 37.432,50 € 16.856,25 € 16.312,50 € 16.856,25 €

TOTAL OCUPACIÓ TB 21 TOTAL ANUAL 269.490,00 €TOTAL OCUPACIÓ TA 38 MITJANA MENSUAL 22.457,50 €

PUBLICITAT 1.011,38 € 913,50 € 1.011,38 € 1.086,75 € 489,38 € 1.011,38 € 489,38 € 1.086,75 € 2.245,95 € 2.245,95 € 1.086,75 € 489,38 € 1.011,38 € 978,75 € 1.011,38 € 16.169,40 €

Pàgines 31-32

Queralt ascensor Preu bitllet TOTAL ANUAL

35000 25% 1,00 € 8.750,00 €

TOTAL ANUAL 8.750,00 €MITJANA MENSUAL 729,17 €

TOTAL ANUAL INGRESSOS BRUTS 278.240,00 €MITJANA MENSUAL INGRESSOS BRUTS 23.186,67 €

26.268,75 € 26.268,75 € 26.268,75 €

Ascensor inclinat

D. PREVISIÓ ANUAL D'INGRESSOS


75

2. Ingressos nets

Pàgina 32 Benefici Places ocupades % Utilització Gener (TB) Febrer (TB) Març (TB) Set. Santa (TA) Abril (TB) Maig (TB) Juny (TB) Juny (TA) Juliol (TA) Agost (TA) Setembre (TA) Setembre (TB) Octubre (TB) Novembre (TB) Desembre (TB) TOTAL ANUAL

Esmorzars 3 € 21 90% 1.757,70 € 1.587,60 € 1.757,70 € 850,50 € 1.757,70 € 850,50 € 850,50 € 1.757,70 € 1.701,00 € 1.757,70 € 14.628,60 €3 € 38 90% 1.539,00 € 1.539,00 € 3.180,60 € 3.180,60 € 1.539,00 € 10.978,20 €

Dinars 5 € 21 35% 1.139,25 € 1.029,00 € 1.139,25 € 551,25 € 1.139,25 € 551,25 € 551,25 € 1.139,25 € 1.102,50 € 1.139,25 € 9.481,50 €5 € 38 35% 997,50 € 997,50 € 2.061,50 € 2.061,50 € 997,50 € 7.115,50 €

Sopars 6 € 21 60% 2.343,60 € 2.116,80 € 2.343,60 € 1.134,00 € 2.343,60 € 1.134,00 € 1.134,00 € 2.343,60 € 2.268,00 € 2.343,60 € 19.504,80 €6 € 38 60% 2.052,00 € 2.052,00 € 4.240,80 € 4.240,80 € 2.052,00 € 14.637,60 €

5.240,55 € 4.733,40 € 5.240,55 € 5.240,55 € 9.482,90 € 9.482,90 € 5.240,55 € 5.071,50 € 5.240,55 €


Pàgina 32 Benefici Quantitat anual Comensals TOTAL ANUAL

Esdeveniments grans 30 € 5 120 18.000 €

Esdeveniments mitjans 15 € 30 50 22.500 €

Esdeveniments petits 10 € 40 25 10.000 €


TOTAL ANUAL INGRESSOS NETS 126.846,20 €MITJANA MENSUAL INGRESSOS NETS 63.423,10 €

7.124,25 € 7.124,25 € 7.124,25 €


76

ANNEX E. CÀLCULS DE VALORACIÓ DE LA INVERSIÓ: VAN I TIR

Inversió inicial -213.149,17 €

VAN

F1 11.566,27 €

Any 1 -192.075,86 €

F2 13.879,52 €

Any 2 -187.703,38 €

F3 13.879,52 €

Any 3 -168.860,82 €

F4 13.879,52 €

Any 4 -158.114,40 €

F5 13.879,52 €

Any 5 -147.904,02 €

F6 13.879,52 €

Any 6 -138.202,94 €

F7 16.655,43 €

Any 7 -127.142,33 €

F8 16.655,43 €

Any 8 -116.633,44 €

F9 16.655,43 €

Any 9 -106.648,75 €

F10 16.655,43 €

Any 10 -97.162,10 €

F11 16.655,43 €

Any 11 -88.148,66 €

F12 19.986,51 €

Any 12 -77.872,06 €

F13 19.986,51 €

Any 13 -68.108,06 €

F14 19.986,51 €

Any 14 -58.831,11 €

F15 19.986,51 €

Any 15 -50.016,90 €

F16 19.986,51 €

Any 16 -41.642,35 €

F17 23.983,82 €

Any 17 -32.094,17 €

F18 23.983,82 €

Any 18 -23.022,27 €

F19 23.983,82 €

Any 19 -14.402,89 €

F20 23.983,82 €

Any 20 -6.213,45 €

F21 23.983,82 €

Any 21 1.567,49 €

F22 28.780,58 €

Any 22 10.438,87 €

F23 28.780,58 €

Any 23 18.867,73 €

F24 28.780,58 €

Any 24 26.876,15 €

F25 28.780,58 €

Any 25 34.485,11 €

Tipus d'interès 5,25%

TIR a 25 anys 6,65%


77

ANNEX F. CONTRACTE DE TREBALL INDEFINIT


78


79

ANNEX G. ENTREVISTA: MOSSÈN RAMON BARNIOL

Nascut a Avià l’any 1935, mossèn Ramon Barniol és el capellà custodi del Santuari de

Queralt des del 1993. Es passa dotze hores al dia a l’església i els seus entorns, on dóna

la benvinguda a gairebé tots els visitants que arriben al mirador del Berguedà.

1. Què en pensa de la situació actual del santuari de Queralt i de la diferència

entre la part que gestiona el bisbat i la part pública?

El santuari, com totes les coses, no és només una cosa d’un sol tema, sinó que s’han de

diferenciar tres aspectes. Un és la naturalesa, que diria que és gairebé espectacular; per

la vista que té i perquè està un tros amunt de la muntanya, a uns 1.200 metres. Un altre

aspecte és el del santuari pròpiament com a tal, la part religiosa. D’aquesta part jo

n’estic content, no saps mai fins on podries aspirar però es gratificant veure tota la gent

que passa per aquí, gent de totes edats i de totes menes. I per últim, hi hauria la part de

l’atenció; és a dir, les persones que han d’atendre als visitants com el mossèn i els

guardians i, també, la part dels hostalers. De la part de l’hostal actualment només

funciona el bar que té una mica de restaurant. Tant de bo tot funcionés com abans, com

a restaurant i com a hotel.

2. Antigament, quin tipus d’hostatgeria i de serveis de restauració es

proporcionaven a Queralt? Per què es van tancar?

Sobre l’hostatgeria que hi havia, jo puc dir el què recordo sobre la meva infantesa (fa

uns 60 anys). En aquella època el que hi havia estava encertat. No era un hotel com els

que existeixen actualment, però si que hi havia una part on la gent podia pernoctar; es

tractava d’una habitació i moltes coses comunes. La gent llogava l’habitació per l’estiu

o per passar-hi una o dues nits. A més, hi havia una gran sala amb una llar de foc, on els

turistes hi anaven lliurement a menjar.

El restaurant es va tancar per diferents motius: sense haver-hi l’hotel la clientela va

començar a baixar i físicament no reunia les qualitats necessàries. L’accés, per exemple

era un d’aquests inconvenients, ja que fins als anys 90 no es va instal·lar l’ascensor.


80

3. Li semblaria bé que una part de l’hotel estigués destinada a l’aïllament, tant per

retirs espirituals com per preparar certs estudis, com en el cas de Núria o

Montserrat?

A l’antiguitat, una part de les habitacions ja estava destinada a realitzar exercicis

espirituals. Durant aquella època, era el bisbe de Solsona (Vicente Enrique i Tarancón)

qui es dedicava a fer aquest tipus d’exercicis. Els exercicis duraven 5 dies o una

setmana aproximadament i hi participaven unes 30 persones, tant de Berga com d’altres

zones. Aquestes últimes són les que pernoctaven a l’hostatgeria durant el temps que

duraven els retirs espirituals. Aquests exercicis eren reflexions on el bisbe donava

sermons. Actualment se’n continuen fent a Manresa i a Solsona, així que no dic pas que

no poguessin tenir èxit. A més, no han de ser necessàriament reflexions religioses, sinó

que poden ser reflexions de qualsevol tipus; com dels valors. Els col·legis podrien

organitzar jornades de reflexió, com les antigues convivències, i quedar-se a dormir.

4. Creu que l’obertura d’un nou hotel a Queralt faria augmentar el nombre de

persones que efectuen el Camí dels Bons Homes?

En part sí que afectaria ja que aquests tipus de turistes necessiten poder pernoctar en

algun lloc, sobretot en establiments barats i no necessàriament gaire valuosos, com seria

el cas de l’alberg. Malgrat tot, molts no es quedarien a dormir perquè a Queralt és on

comença o acaba la visita i, generalment, la gent hi arriba d’hora al matí per començar

directament el camí.

5. Quines altre idees proposaria per promocionar l’hotel, el restaurant i Queralt?

Fa molts anys que la situació de Queralt està estancada i és complicat refer-ho perquè

s’ha deixat caure molt. L’hotel, tal com estava planejat abans, ara ja no tindria èxit; ja

que les habitacions actualment han de ser grans, amb lavabo inclòs i espais diversos. Per

tant, s’hauria de reformar tota l’hostatgeria. Potser les parets de fora servirien, però tot

l’interior s’hauria de remodelar.

6. Actualment, quants casaments hi ha anualment a Queralt? Creu que si el

restaurant obrís de nou i oferís convits, la demanda de casaments augmentaria?

Els casaments han baixat molt. Fa 18 anys que sóc aquí i en un principi n’havia arribat a

fer una cinquantena; aquest any el nombre ha baixat a 7 casaments.


81

Tot i així, el que ha augmentat ha estat el nombre d’aniversaris de casats; enguany hi ha

més aniversaris que casaments.

Els casaments no augmentarien gaire pel fet de que hi hagués un restaurant aquí mateix;

ja que les raons per les quals no es casen són d’altres. Però la gent que es cases aquí

possiblement sí que hi realitzaria el convit. Tot i així, s’ha de tenir en compte que ara els

casaments no són tan nombrosos. Aquest any, el casament més nombrós no arribava a

150 persones.


82

ANNEX H. FOTOGRAFIES ACTUALS

1. Exterior de l’edifici

Imatge I. Façana principal de l’edifici. Font: pròpia.

Imatge II. Porta d’accés principal a l’edifici. Font: pròpia.


83

2. Interior de l’edifici

Imatge III. Vestíbul d’entrada. Font: pròpia.

Imatge IV. Vestíbul d’entrada. Font: pròpia.


84

Imatge V. Sala principal primer pis. Font: pròpia.

Imatge VI. Escala de tipus imperial que cal preservar. Font: pròpia.


85

Imatge VII. Sala d’estar i lavabo de l’hostatgeria. Font: pròpia.

Imatge VIII. Habitació de l’hostatgeria. Font: pròpia.


86

3. Restaurant

Imatge IX. Cuina actualment cremada. Font: pròpia.

Imatge X. Menjador interior. Font: pròpia.


87

Imatge XI. Menjador exterior. Font: pròpia.

Imatge XII. Menjador exterior. Font: pròpia.


88

4. Entorns

Imatge XIII. Església del Santuari de Queralt. Font: pròpia.

Imatge XIV. Vista de Berga des de Queralt. Font: pròpia.


89

Imatge XV. Accés a l’ascensor inclinat. Font: pròpia.

Imatge XI. Rampa de l’ascensor inclinat i façana lateral de l’edifici. Font: pròpia.


90

Imatge XVII. Pàrquing del Santuari de Queralt. Font: pròpia.

Documents

VIABILITAT D’UN HOTEL A QUERALT - FUB · 2012-05-24 · 2. INTRODUCCIÓ Aquest treball de recerca consisteix en l’estudi de la viabilitat d’una empresa l’activitat principal