Viatge Al 1714

Viatge al 1714Una revista interactiva

per a jOVES

VIUREM LLIURES

O MORIREM!!!

SumariSi vols, pots clicar sobre la pàgina per anar-hi directament

L'ONZE DE SETEMBRELes tropes franceses i castellanes de Felip V assetgen Barcelona. L’11 de setembre de 1714, després d’una gran resistència, cau la ciutat. Les conseqüències seran terribles.

Assetjats! L’atacfinal L’endemà

LA GUERRA DE SUCCESSIÓEl 1701 comença una guerra que acabarà el 1714 amb la victòria de Felip V. T’expliquem què va passar i com es lluitava en aquella època.

Esclata la guerra! Els protagonistes Les armes dels catalans Vestits per lluitar Qui és qui? 4 dates clau de la guerra

BARCELONA EL 1700Com era la ciutat, quan va començar la guerra de Successió? Fem un retrat d’aquella societat que estava a punt de canviar de dalt a baix.

Ser jove al segle XVIIIMissa sí i festa també! Tot el món a la botiga Un país amb personalitat

VIUREM LLIURES

O MORIREM!!!

SumariSi vols, pots clicar sobre la pàgina per anar-hi directament

De què va, això?Benvingut al segle XVIII. Prepara’t a veure destrucció..., però també moltes altres coses que et sorprendran. T’endinsaràs en una societat a la qual li encantaven les festes, la xocolata desfeta o la música, igual que avui segurament t’agraden a tu. La diferència és que a aquells barcelonins els va tocar viure la terrible guerra de Successió. A les pàgines següents sabràs com va anar tot plegat.

Pots llegir els textos l’un darrere l’altre com si fos un llibre o buscar més informació quan vegis el simbol . Si t’interessa, podràs veure vídeos , galeries de fotos o seguir els enllaços cap a webs interessants .

Desitgem que tinguis un bon viatge!

DESPRÉS DEL 1714Felip V estava decidit a convertir Catalunya en una part més de Castella. Però 300 anys després, recordem els fets i mirem al futur.

300 anys després Ruta per la Barcelona en guerra El Born: el passat és viu! No t’ho perdis Test: què saps del 1714?

DADES I CURIOSITATSQuantes bombes van caure? Què bevien els barcelonins? Sorprèn-te!

Increïble però cert!

Idea original i realització editorial:SÀPIENS PUBLICACIONS: www.sapiens.catÀrea de Desenvolupament i Nous ProjectesDirecció de l’àrea: Gerard Birbe ([email protected])

Direcció de la publicació: Agnès RotgerDisseny i programació: Enric VidalCol·laboradors: Òscar Alegret (assessorament lingüístic), Oriol Garcia Quera (dibuixos), Eduard Puig (assessorament històric), Clara Solà (recerca gràfica).Imatges: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), Leo Flores, Museu Virtual de la Guerra de Successió (GS), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Photoaisa (A), Thinkstock.

Amb la col·laboració de: Institut Municipal d’Educació de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), en el marc del Tricentenari BCN.

© Sàpiens sccl | Tots els drets reservats. Es prohibeix la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment,i el lloguer o préstec públic sense l’autorització per escrit dels dels titulars del copyright.

Bitlles a la platjaSi no hi havia vaixells enemics a prop, als barcelonins els agradava passejar pel moll de la Santa Creu. A la platja també s’hi construïen i reparaven barques, i s’hi filava. I acabada la feina, els joves jugaven a bitlles.

[AHCB]

Una ciutat petita i diversa

Barcelona, el 1700, era una petita ciutat emmurallada de 38.000 habitants (París en tenia mig milió). Hi havia una mica de tot: botigues, tallers, hostals, petites indústries i també camps cultivats. Els carrers més importants estaven empedrats, però d'altres eren de terra. Com que estava molt ben comunicada, ja era habitual trobar-hi estrangers..., encara que normalment hi venien a fer negocis, i no pas turisme!

Plena de porcs!Tot i ser una ciutat força neta per l'època –ja el 1648 es va prohibir fer pipí per la finestra–, era habitual veure animals pel carrer. Se sap que l'any 1700 van entrar a Barcelona 1.122 porcs, que eren un aliment bàsic.

Ser jove al segle X V I I ICom era la vida a Barcelona abans de l’11 de setembre?

Què feien els adolescents?

BARCELONA FL 1700

Ser jove al segle X V I I ICom era la vida a Barcelona abans de l’11 de setembre?

Què feien els adolescents?

Ho sabies?A Barcelona hi havia esclaus, que es venien en públic igual que es feia amb qualsevol altre objecte

BARCELONA FL 1700

El 1700 no hi havia escoles públiques. Els rics estudiaven a casa, i els altres –no tots– a l’escola d’un mestre. Objectius:

per als nens, llegir, escriure i comptar.

Per a les nenes, llegir, escriure

i cosir.

Diari de la Carme

Vaig néixer un 23 de juny, enmig del soroll dels petards i la música

de festa. Diu la meva àvia que néixer per sant Joan porta molta sort,

però de moment he de treballar molt i encara no tinc promès...

Les noies hem d’ajudar les mares. A mi una de les feines que

m’agraden menys és la d’anar als safarejos. Sempre acabo

amb els braços adolorits, i a l’hivern l’aigua està glaçada!

M’encantaria continuar anant a l’escola, però

a casa no hi ha diners... Encara sort que vaig

aprendre a llegir i a escriure!

Avui m’he trobat en Miquel i m’ha somrigut!

A veure si diumenge el torno a veure

després de missa. És guapo, i fa una olor bona de serradures. Com que ja és fadrí a la fusteria…. Estic segura que el meu pare el voldria de

gendre. Però no vull córrer, que tot just tinc 15 anys!

[O. Garcia Quera]

BARCELONA EL 1700

Missa sí i festa també!A Barcelona els encantava el ball, la música i els jocs,

i al mateix temps era una societat molt religiosa

Sortim de gresca!Qualsevol excusa era bona per fer festa: un casament, el dia de Sant Joan o el Dijous Gras. Mai no faltaven la música, el ball, i sovint tampoc els focs artificials. Dues proves d'això són que a la ciutat hi havia 200 músics professionals (a més de molts aficionats) i que a les botigues venien petards i coets tot l'any. La festa més esbojarrada de l'any era el Carnestoltes.

El mercat de la plaça del Born.

[A]

Llums a la nitQuan hi havia alguna celebració, tothom posava candeles a les finestres. L’efecte els impressionava tant que deien que "la nit es tornava dia"!

BARCELONA EL 1700

Missa sí i festa també!A Barcelona els encantava el ball, la música i els jocs,

i al mateix temps era una societat molt religiosa

Processons i miraclesA Barcelona la religió era molt important. El so de

les campanes i les pregàries marcava les hores del dia, i es feien moltíssimes processons. Els ciutadans

estaven del tot convençuts que santa Eulàlia, la patrona, els protegia. I de tant en tant s'anunciava que

s'havia produït un miracle, com el del 1709, en què es va dir que santa Agnès i santa Clara havien salvat

un nen que estava a punt de caure a un pou.

3 llocs per passar-s'ho bé a Barcelona

Ho sabies?Quan algú estava a punt de morir, el capellà hi anava, de nit o de dia, acompanyat sempre de tambors i xeremies (una mena de flautes).

La processó de la Sang de Barcelona.

[Pinensis]

Els petits, al carrer:

jugaven a tocar i parar o a la gallina cega, o bé amb nines, fireta,

baldufes, bales, pilotes... Això no ha canviat gaire!

Els adults, al triquet:

eren cases de joc on es feien jocs de pilota –n'hi havia un de semblant al tennis i un altre al golf–, i també hi havia billar,

daus o cartes.

Tota la família, al parc:

en deien «horts de recreo», i eren una barreja d'horts i jardins florits on es podia

anar a passejar i jugar.

BARCELONA EL 1700

Tot el món a la botiga

Què et ve de gust? A les adrogueries s'hi venien el menjar i també les drogues, és a dir, productes de neteja, cola... I a més, dues coses que estaven molt de moda al segle XVIII: tabac i petards. Molts aliments exòtics que ara només trobem en llocs especialitzats eren ben normals a la botiga del barri, com per exemple 12 tipus de gingebre!

Insults anticsAlguns insults actuals ja es feien servir llavors. Però d’altres ja no se senten, com ara:

belitrebrut merder

brivóbergant

Les adrogueriesde Barcelona venien a totCatalunya.[O. Garcia Quera]

De barreters a beiners

A la ciutat hi havia professionals de tota mena: de pagesos a pescadors passant

per especialistes com barreters d’agulla, armers, passamaners,

pentiners, boters, candelers de sèu,

flassaders, beiners, corders de viola...

A la zona del Born s'hi practicaven 35 oficis

diferents!

A Barcelona hi havia de tot: des de carxofes collides a

la ciutat fins a espècies exòtiques portades d’Àsia

BARCELONA EL 1700

Tot el món a la botigaFeina i armesEls homes estaven organitzats en gremis segons l’àmbit en què treballaven. Eren molt importants perquè regulaven les condicions de treball (decidien els preus, repartien la feina, n’asseguraven la qualitat...), ajudaven els seus membres i tenien molt de pes a la ciutat. Durant la guerra de Successió, els gremis van ser claus en la defensa de Barcelona (clica aquí si vols saber com anaven vestits).

Ho sabies?Les dones sovint

compartien la feina amb el marit, però si

ell moria podien passar gana, perquè normalment no les reconeixien com a

professionals.

En Feliu pesant melindros. També té dolçosi xocolata amb canyella.[O. Garcia Quera]

Diari d’en FeliuEls barcelonins són molt llaminers. I som

nosaltres, els adroguers, els que en fem als nostres

obradors. A la meva botiga el que té més èxit són

els melindros i les melmelades: en fem de trenta

gustos diferents i agraden tant que fins i tot n’hem

d’enviar a Vilafranca, Mataró o Olesa.

Quan ve Nadal, no parem amb les neules. Als

nens que vénen els encanta veure com posem la

pasta enganxosa i l’emboliquem. No es cansen de

mirar com s’endureix i es torna cruixent. Això els

fa venir salivera.

Als aprenents els costa saber on són totes les coses:

tenim tants calaixets, capses, sacs, cistells... que a

vegades els veig amunt i avall sense saber ben bé

on van. Llavors miro el quadre de la Verge de la

Concepció i li demano que em doni paciència!

BARCELONA EL 1700

El Consell de Cent de Barcelona es reunia al Saló de Cent (actualment, a l'Ajuntament).

Oscar Valencoso

[O. Valencoso]

Les Corts amb el rei el 1495.

Absolutisme? No, gràcies!A Catalunya funcionava el pactisme des de feia més de 400 anys: el rei havia de posar-se d'acord amb les Corts (el «parlament»›). Explicava els seus projectes –per exemple, una expedició o una guerra– i demanava els diners que necessitava per realitzar-los. Les Corts els hi podien donar, però posava condicions.

Junts però nobarrejats!Des dels Reis Catòlics, al segle XV, la corona calanoaragonesa i castellana havien estat en mans de la mateixa família, que tenia la Cort a Madrid. Però cada lloc mantenia la seva manera de fer i els reis s'hi havien d'adaptar.

Malgrat que feia temps que la cort reial estava a Madrid,

Catalunya havia mantingut les seves pròpies lleis

Ho sabies?Al Consell de

Cent (govern de la ciutat) Cada

any es renovaven els membres

per insaculació (s’escollia un dels

noms que hi havia dins d'un sac).

Un país amb personalitat

BARCELONA EL 1700

[O. Garcia Quera]

A la moda!El 1700

treballaven a la ciutat més de

40 cabelleraires o perruquers.

A la gent més adinerada els

agradava anar a la moda, i en aquella època hi havia passió per les perruques a l'estil francès.

Diari d’en Bernat i l’ÀngelComencem a estar preocupats. Diuen que a Madrid el rei

està a punt de morir-se, i no sabem si el seu successor

respectarà les institucions de Catalunya. Ja fa gairebé 500

anys que tenim el Consell de Cent per governar la ciutat.

Només faltaria que ara algú el volgués destruir!

A vegades discutim entre nosaltres, però és normal perquè entre els jurats del

Consell hi ha persones molt diferents.

Però una cosa tenim molt clara: som els barcelonins els qui hem de manar a Barcelona, igual que a Catalunya són les Corts les qui saben què és millor per al país.

Sempre d’acord amb el rei, és clar, però que ell faci la seva feina i que ens deixi fer la nostra!

Malgrat que feia temps que la cort reial estava a Madrid,

Catalunya havia mantingut les seves pròpies lleis

Un país amb personalitat

3

4

Reis adolescents!L'any 1700, Carles d'Àustria tan sols

tenia 15 anys, i Felip de Borbó,

tot just 17.

Museu Virtual sobre la guerra de Successió

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Esclata la guerra!

Al segle XVIII, la mort d’un rei espanyol va provocar

una guerra internacional. Vols saber per què?

Un rei a punt de morir L’any 1700 tothom estava pendent del rei Carles II, que estava molt malalt i no tenia fills. Saber qui seria l’hereu era una qüestió molt important, perquè la corona hispànica dominava una part d'Europa, i sobretot un gran tros d'Amèrica, i això volia dir molts diners i poder...

Ho sabies? Als tres anys, Carles II l'Embruixat encara no caminava bé, i als nou encara no sabia llegir ni escriure.

A Carles II li deien

l'embruixat!

Surten doscandidats Aviat van quedar Felip de Borbó i Carles d’Àustria com a possibles successors del rei. Un era francès, i l'altre, austríac, però tots dos eren parents de Carles II (tots els reis eren família, però no sempre ben avinguda!).

2

1

Començala guerra!!!Els països contraris a Felip no van acceptar la decisió, perquè no volien que França i Espanya estiguessin en mans de la mateixa família. Per això van provocar una guerra per imposar Carles d'Àustria: la guerra de Successió.

La decisió:guanya Felip Abans de la mort de Carles II, l’1 de novembre de 1700, els espies i diplomàtics de tot Europa treballaven per influir en la seva decisió. Al final, el rei es va decidir per fer hereu Felip. Diuen que el van manipular, però és difícil de demostrar...

Anna d'AnglaterraBloc dels austriacistes

Lluís XIV de FrançaBloc dels borbònics

Què va passar amb Catalunya?D’entrada, Catalunya es va mantenir lleial a Felip V, que el 1701 va jurar que respectaria les lleis del país i que, a més, la deixaria comerciar amb Amèrica. Però a poc a poc, els desavantatges es van anar imposant, i el 1705 els catalans es van posar al costat de Carles d’Àustria. Felip V no els ho va perdonar mai.

3

4

2 grans bàndols a Europa


Al segle XVIII, la mort d’un rei espanyol va provocar

una guerra internacional. Vols saber per què?

Posa-hi imatges!Aquest documental de TV3 fa un

repàs a la guerra de Successió


Els protagonistes

Ho sabies?Quan Carles era emperador a Viena, va

fer algunes composicions musicals, i a

vegades dirigia l’orquestra de la cort.

En nom de Felip i Carles van lluitar i van morir centenars

de milers de persones. Però qui eren, exactament?

Nom: Carles.

Dinastia: Habsburg.

Títol: arxiduc d’Àustria; rei de la

monarquia hispànica amb el nom de

Carles I I I; emperador del Sacre Imperi

Romano-germànic amb el nom de Carles VI.

Naixement: Viena, 1 d’octubre de 1685.

Mort: Viena, 20 d’octubre de 1740 (55

anys).

Família: fill de l’emperador Leopold I.

La seva àvia era la infanta Maria Anna

d’Espanya.

Parella i fills: una esposa (Elisabet

Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel) i 4

fills.

Característiques: era religiós (potser

no tant com Felip) i li agradaven molt

les arts, sobretot la música.

Curiositats: sembla que va morir

intoxicat per uns bolets que va menjar.

No ho volia acceptarA l’arxiduc li va saber molt greu perdre la corona espanyola, i no ho va acceptar del tot fins al 1725.

L’àliga simbolitzava el Sacre Imperi Romano-germànic


Ho sabies?Felip V ha estat el rei d'Espanya qu

e ha

regnat durant més temps: 45 anys.

En nom de Felip i Carles van lluitar i van morir centenars

de milers de persones. Però qui eren, exactament?

Nom: Felip.

Dinastia: Borbó.

Títol: duc d'Anjou; rei d'Espanya amb

el nom de Felip V.

Naixement: Versalles, 19 de desembre

de 1683.

Mort: Madrid, 9 de juliol de 1746 (63

anys).

Família: El seu avi era el rei de

França Lluís XIV.

Parelles i fills: 2 esposes (Maria

Lluïsa de Savoia, Isabel Farnese) i

onze fills.

Característiques: era extremament

religiós, estava obsessionat amb les

seves dones i era molt desconfiat.

Curiositats: els últims anys feia

coses estranyes, com passejar

despullat o treballar de dia i es

passava la nit udolant (conseqüències

d'una greu malaltia mental).

Un dels escuts heràldics usats

pels Borbons. La flor de Lis

era el símbol de la casa.

Un parèntesi en el regnatEl 1724, Felip va abdicar en favor

del seu fill. Però al cap d’uns quants mesos, el noi va morir i el

pare va haver de tornar a posar-se la corona espanyola.


Les armes dels catalansLes guerres medievals ja quedaven enrere,

però les armes encara eren força rudimentàries...

BaionetaAquest ganivet s'afegia al fusell per usar-lo com a llança.

PólvoraEn aquest flascó hi havia la pólvora que posaven cada cop al fusell.

EspasaAcostumava a ser d'acer amb empunyadura de bronze.

CasalinaAquí hi guardaven els cartutxos (20 com a màxim).

Fuseller de la coronela. [O. Garcia Quera]

FusellEra l'arma principal. Feia 1,6 metres i pesava uns 4 quilos.

Soldats a estonesDurant la guerra de Successió, als

soldats professionals s’hi van sumar les milícies (gent que només agafaven les

armes quan hi havia un conflicte). Un exemple és la coronela, exèrcit format per persones de diferents oficis que es

va organitzar per defensar Barcelona. Els millors combatents catalans eren els miquelets (o fusellers de muntanya),

que tenien bones tècniques i armes molt eficients per l'època.


Les armes dels catalansLes guerres medievals ja quedaven enrere,

però les armes encara eren força rudimentàries...

A cegues!Encertar un tret de fusell a més de 30 metres era quasi impossible, per això els soldats disparaven a la zona enemiga, però no apuntaven a cap lloc concret.

CanonsDe canons n'hi havia de campanya i de setge. Els primers eren «portàtils», però eren de bronze i podien pesar dues tones!. Els segons encara eren més pesants, però no els movien tant; els situaven en un lloc fix per atacar o defensar una fortalesa.

Normalment els projectils eren bales de ferro o pots de metralla, que provocaven molta destrucció.

Defensar amb un regleA l'edat moderna es va començar a tractar la guerra gairebé com una ciència. Es van acabar les formes arrodonides dels castells medievals i van arribar les fortaleses plenes de línies rectes i calculades amb rigor. El francès Sébastien le Preste, marquès de Vauban, en va ser un mestre destacat. Treballant pel rei de França –l'avi de Felip V– va buscar la millor manera d’establir un setge i defensar-se. El duc de Berwick en va prendre bona nota per assetjar Barcelona els anys 1713-14.


Vestits per lluitar

Camisa

Ampla, de màniga llarga i de color clar.

Corbata

Era un mocador llarg que es lligava al coll.

Calces

Eren uns pantalons fins a sota els genolls cordats amb botons. A sota hi portaven calçotets llargs.

Mitges

Acostumaven a ser gruixudes i es lligaven sota el genoll amb una cinta.

Sabates

Molt resistents, amb triple sola i tacó. De recanvi els soldats portaven unes espardenyes.

Fes fred o calor, els soldats havien de vestir l’uniforme,

que els protegia i identificava

Roba de colorainesLa roba dels exèrcits del segle XVIII era molt vistosa. La peça més important –fes fred o calor– era la casaca, i la combinació de colors entre això i la divisa (el coll i els punys) era el que distingia un regiment d’un altre. Els colors més habituals a Catalunya eren el blau i el vermell, i no tan sovint el blanc i el groc.

[Car

les Q

uint

ana]


Vestits per lluitar

Jupa

Peça que anava sobre la camisa, amb botons i sense coll.

Casaca

L'element més important. Era gruixuda i ajudava a protegir el cos (algunes nits podia servir de flassada i tot). El gambeto era una casaca més senzilla.

Barret

L’anomenaven sombrero, tenia tres puntes i era de feltre. A vegades els soldats portaven una rosa de tela del color del seu regiment.

Ho sabies?A les sabates no hi havia cap diferència entre dreta i esquerra!

Vestits per al combatVestir-se per defensar la ciutat

no es feia pas en dos minuts! Mira aquest soldat com

es va cobrint, capa a capa.

[GS]

Soldats en viuEl programa

‘Quèquicom’ ens ensenya com es

vestien i lluitaven en aquella guerra

Fes fred o calor, els soldats havien de vestir l’uniforme,

que els protegia i identificava


Qui és qui?En la guerra hi va haver molts líders polítics i militars.

Aquí te’n presentem alguns dels més destacats.

Era un enginyer flamenc, deixeble del marquès de Vauban. Treballava pels francesos i va aprofitar que el van empresonar a Barcelona per preparar el futur setge. Va dissenyar la Ciutadella.

Pròsper Van Verboom, l'enginyer

James Fitz-James era un noble anglès exiliat al servei dels francesos. Va ser un dels responsables de la batalla d’Almansa. Va dirigir el final del setge de Barcelona. Era un dels millors militars de l’època.

Duc de Berwick, el responsable de l’Onze de Setembre

El rei de França va enviar aquest general, familiar seu, per ajudar Felip V en un moment delicat. Va aconseguir una victòria clau a Brihuega (Castella), però no va poder doblegar Cardona.

Duc de Vendôme, un home oportú

Premis per als botiflers

Francesc de Junyent va ser un català que es va afegir a

l'exèrcit que assetjava Barcelona. El 1718 el van fer regidor.


En la guerra hi va haver molts líders polítics i militars.

Aquí te’n presentem alguns dels més destacats.

Va ser el comandant suprem de les forces catalanes. Va lluitar amb Felip V i després va canviar de bàndol. Va dirigir la defensa durant el setge. Després va passar 11 anys a la presó en unes condicions molt dures.

Antoni de Villaroel,

el gran militarJosep Moragues, l’heroi castigat

Advocat, va ser

conseller en cap de Barcelona

durant el setge.

El van ferir l’11

de setembre.

Després de la

guerra li van

prendre les propietats, i va

morir de vell a

Sant Boi. Cada 11

de setembre es

porten flors per

homenatjar-lo.

Va participar en l’alçament austriacista amb els vigatans i va lluitar en diversos llocs. Els borbònics el van executar de manera cruel i van posar el seu cap en una gàbia com a advertència per a la població.

Ho sabies?Villarroel, un dels principals herois austriacistes, no era català, encara que va néixer a Barcelona perquè hi havien destinat el seu pare, que era un militar gallec.

Rafael Casanova, el símbol

Conversem amb

Rafael Casanova en persona!


4 dates clau de la guerraDotze anys de guerra donen per a molt. Aquests són

quatre dels moments més decisius per a Catalunya

I London

1705 Catalunya tria Carles IIIDesprés de viure quatre anys amb Felip V, molts catalans estaven descontents. Per això, quan l'arxiduc Carles va intentar fer fora els borbònics de Barcelona, va trobar molta ajuda a dins i a fora de la ciutat. Després de quasi un mes de setge va aconseguir entrar-hi, i el 7 de novembre el nou rei Carles III va jurar les constitucions, o sigui, va prometre respectar les lleis catalanes. Les seves propostes polítiques van acabar de convèncer el país de lluitar per ell.

De penyora... la reinaQuan Carles va anar a Viena perquè el fessin emperador, va deixar la seva esposa a Barcelona com a «penyora» per demostrar que no abandonava els catalans..., però el març del 1713 Elisabet Cristina també va marxar.

1707 Cau el País ValenciàEl 25 d'abril de 1707 es van enfrontar els dos grans exèrcits a la ciutat castellana d'Almansa. Els borbònics van demostrar ser més experts i hàbils i van guanyar. Per culpa d'això el País Valencià va caure en mans de Felip V i ell no els va perdonar que haguessin donat suport a Carles III. Immediatament va eliminar les lleis i les institucions valencianes, i va castigar molt els pobles i ciutats. Va ser un avís del que passaria amb Catalunya si el Borbó la conqueria.


4 dates clau de la guerra

Rastres de la guerraEl programa Sota terra va investigar la batalla de Talamanca

BOTIFLER?

1711 Emperador per sorpresaQuan l'arxiduc estava en un moment difícil de la guerra, va passar una cosa que no s'esperava ningú: es va morir el seu germà Josep. I ell es va convertir en l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, que venia a ser el rei d'una gran zona del centre d'Europa que incloïa Àustria i Alemanya. Era un títol molt important, i els països que l'havien ajudat en la guerra de Successió van pensar que no podia portar les dues corones, perquè seria massa poderós. Tot havia canviat.

1713 La traïció dels anglesosEl poble anglès estava cansat de guerra i els seus polítics no volien ajudar més Carles III. Per tant van començar a fer reunions secretes amb França per posar-se d'acord. L'11 d'abril de 1713 els dos bàndols van signar la pau a Utrecht. Tots en van quedar satisfets: Felip V era el guanyador de la guerra, Carles també tenia una corona i els anglesos havien negociat bons avantatges per a ells. Però van oblidar un «detall»: Catalunya, que es quedava sola contra un Borbó ressentit.

Què té a veureGulliver amb la guerra?

saps d’on ve LA PARAULA

L’ONZE DE SETEMBRE

Assetjats!A partir del 25 de juliol de 1713 Barcelona va viure un

setge molt dur. Però no estava disposada a rendir-se

Pel rei... però sense el reiL’abril del 1713,

alguns dels països en conflicte van signar la pau i també van

pactar que les tropes austriacistes se

n’anirien. Catalunya ja no podia comptar

amb Carles d’Àustria ni els aliats, però estava decidida a resistir. Els borbònics van posar

setge a Barcelona el 25 de juliol.

Suïcides o herois?La vida a la ciutat era molt difícil: hi queien bombes, hi faltava menjar, les malalties es propagaven, i era terrorífic veure un exèrcit tan potent que esperava el moment per entrar-hi. Hi va haver gent que va fugir –alguns d'ells, a Viena– , però la majoria s’hi va quedar. Calia defensar la llibertat del país, i no perdien l'esperança que els aliats al final els ajudarien.

Donec Perficiam!

Un altre setge clau va ser el de Cardona. Què hi va passar?

«Donec Perficiam!» (fins a aconseguir-ho) era el lema de les guàrdies reials catalanes.

La ciutat assetjada segons un gravat de

Jacques Rigaud[ICGC]


El Consell de Centva assumir el govern

català al final de laguerra. A la imatge,

la junta de guerra de l’1de setembre del 1714.

Esperant un miracleBarcelona va rebre ajuda dels pobles veïns i fins i tot de Mallorca, i es van fer molts intents de trencar el setge des de fora. Però els borbònics eren incomparablement més forts. El 3 de setembre de 1714 van proposar la rendició, i la ciutat la va rebutjar, tot i la gravetat de la situació. Alguns confiaven en un miracle, però no n’hi va haver.

«Diari de setge» és un blog que explica què va passar fa 300 anys, dia a dia.

Xifres dels setgesDurant la guerra Barcelona va patir 4 setges:1704 (aliats) 51705 (aliats) 251706 (borbònics) 241713-14 (borbònics) +413

Total: 467 dies de setge

El 5 de setembre del1714, el general JosepBellver va rebutjar l’oferta de rendició que va oferir l’exèrcit borbònic a la ciutat de Barcelona. L’artista Joaquim Furnó(1832-1918) va retratar aquesta escena.[AHCB]


L’atac final

Antoni Estruch va pintar el 1909 el moment en què Casanova va caure ferit.

Morts i ferits: 6.000 defensors/10.000 atacants

L’11 de setembre de 1714 els borbònics entren a la ciutat.

Els barcelonins estan perduts, però lluiten amb valentia


L’atac final4.30 AM Ja entren!

Quan les tropes borbòniques anuncien l’atac, les campanes de les 16 esglésies

de Barcelona repiquen per cridar a la defensa. Els atacants entren per

les set bretxes que té la muralla. Els homes lluiten, les dones i els nens

ajuden a fortificar una segona línia de defensa, malgrat la pluja de

bombes. La lluita és ferotge, carrer per carrer, casa per casa.

8.15 AM Santa Eulàlia al rescat

El conseller en cap, Rafael Casanova, treu la bandera de santa Eulàlia per

donar ànim als barcelonins, que hi confien molt. Però no els serveix de gaire.

De fet, a Casanova el fereixen quan la duu a les mans.

3.00 PM L’hora de la rendició

Villarroel també està ferit. No poden guanyar, però intenten

negociar la capitulació per evitar el saqueig i

la massacre un cop hagin pres la ciutat. Els

borbònics no volen perdre més gent

en combat i accepten

respectar

Barcelona.

Les portes de

la ciutat s’obren

el dia 13. Tot

s’ha acabat.

Morts i ferits: 6.000 defensors/10.000 atacants

Com que no hi havia fotografies...L’exèrcit francès va enviar l’artista

Jacques Rigaud a dibuixar el setge de Barcelona amb tot detall.

Setge de Barcelona!11 de setembre de 1714

Aquest lema onejava en banderes negres arreu de Barcelona durant el setge.

VIUREM LLIURES

O MORIREM!!!

Fins i tot els enemics van reconèixer que els barcelonins havien oposat «una larga y valerosa resistencia»!

L’11 de setembre de 1714 els borbònics entren a la ciutat.

Els barcelonins estan perduts, però lluiten amb valentia

[ICGC]


L’endemàDesprés de guanyar, Felip V va començar una

repressió duríssima contra Catalunya

Destruir la pròpia casaPer controlar els barcelonins, les autoritats borbòniques van decidir construir una ciutadella. Per aconseguir-ho van tirar a terra mil cases: un 17% de les que hi havia a la ciutat. I van exigir la col·laboració dels mateixos habitants en l’enderroc! El 1868, aquella fortalesa odiada es va convertir en el Parc de la Ciutadella.

Catalunya = CastellaDesprés de la seva victòria, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, que igualava les lleis catalanes a les de Castella, i va abolir les institucions que existien des de feia 500 anys: les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent. També començava a imposar el castellà, i els impostos es van multiplicar per set.

Els ganivets, sempre lligatsTenir armes es

castigava amb la mort. Els ganivets del pa s'havien

de tenir lligats amb una cadena a la taula!

Al costat de la Ciutadella van deixar una zona àmplia sense edificar queen deien l’Esplanada. Més tard hi van construir un passeig.

[AHCB]


L’endemàDesprés de guanyar, Felip V va començar una

repressió duríssima contra Catalunya

Les pitjors torturesMolts líders austriacistes van seguir l’arxiduc Carles a Viena, on van viure exiliats. Però alguns dels que es van quedar van patir càstigs tan esgarrifosos com aquests:

La crema de les banderes de santa Eulàlia, de sant Jordi i altres de molt simbòliques va fer que es parlés de «la fi de la nació catalana».[AHCB]

La lluita continuaPere Joan Barceló (Carrasquet), va continuar lluitant com a guerriller uns anys més, però va acabar exiliant-se a Viena.

General Villarroel: el van tancar durant deu anys en una cel·la que sovint estava inundada d’aigua de mar, i hi va perdre la mobilitat de les cames. Va morir poc després que l’alliberessin.

General Moragues: un cavall el va arrossegar, després el van penjar i finalment esquarterar. El cap va estar exposat durant 12 anys dins d’una gàbia a la vista de tothom.

Vols saber per què aquest retrat està al revés?

[L. Flores]

DADES I CURIOSITATS

Increïble però cert

A Barcelona, durant els 13

mesos de setge, hi van caure

30.000 bombes

Morts en la guerra:

1.200.000

(en tot el territori europeu).

Això és equivalent al 75% de la gent que viu avui a Barcelona.

Millor estar sa!El 1716, Barcelona tenia 35.000 habitants i només 33 metges! Però hi havia altres especialistes en salut: llevadores, apotecaris, cirurgians-barbers... (sí, sí, barbers!).

Atacants

40.000

Defensors

5.500

L’11 de setembre de 1714 els borbònics van atacar el baluard

de Sant Pere de les Puel·les (un tros de la muralla de Barcelona).

Els defensors de la ciutat el van recuperar, i els borbònics

el van tornar a conquerir, i els defensors el van tornar a

recuperar, i... això va passar

onze vegades

en un sol dia!

Aquest era

el «telèfon» del segle XVIIIEls cargols de mar gegants servien per comunicar-se entre els miquelets i altres soldats durant la guerra. És clar que no es podien explicar gaires coses, però anaven molt bé per avisar-se quan eren al camp de batalla!

ALARMAAA!!!

Un cafè, si us plau!Aquesta frase es va dir per primer cop a Barcelona cap a 1700, quan va obrir la primera cafeteria. El 1712 n’hi havia només 2.

Xifres del setgeel setembre del1714 a Barcelona

DADES I CURIOSITATS

Increïble però certFusells del segle XVIII3 trets per minut

Metralladora actual750 trets per minut

DADES I CURIOSITATS

Increïble però cert

Un país armat50.000 catalans van lluitar en la guerra (un 10% de tot el país!).

71.803 armes es van requisar el 1715 a Catalunya.

Ho sabies?Els barcelonins eren grans aficionats als

granissats i a la xocolata desfeta.

Es creen els

mossos d’esquadraLa policia catalana actual porta el nom d’un escamot que va crear l’alcalde borbònic Pere Anton Veciana per perseguir els guerrillers austriacistes.

Una òpera

per a la reinaLa primera òpera que es va representar a Barcelona, el 1708, estava dedicada a l’esposa de Carles d’Àustria. Era Il Più bel nome, d’Antonio Caldara.

Una espia de debòMarianna de Copons era una espia que va salvar la vida de 300 fusellers. Hi havia un coronel borbònic que li anava al darrere, i ella el feia xerrar. Gràcies a això va saber que els filipistes volien parar una trampa als fusellers, i els va avisar.

Campanes

i canonsDesprés de guanyar, Felip V va fer fondre les campanes de la catedral de Barcelona per fer-ne canons que apuntaven a la ciutat.

DADES I CURIOSITATS

Increïble però certLlengües de foc!Per Nadal del 1704, prop de Terrassa, la gent va veure espantada com queia del cel un objecte resplendent que deixava anar «llengües de foc». Només era un meteorit, però es va interpretar com un senyal de calamitats.

Dibuix del meteorit que caigué el 1704.

El tabac estava tan de moda que a les botigues en venien

fins a 54 tipus diferents, i fins i tot els capellans

fumaven mentre deien missa!

DESPRÉS DEL 1714

300 anys desprésCatalunya ha recuperat part del que va perdre aquell

11 de setembre. Però encara li queda camí per recórrer

Una derrota amb efectes secundarisEl 13 de setembre de 1714 els tallers i botigues de Barcelona que havien resistit a l’atac van tornar a obrir com si res no hagués passat. Però les conseqüències d’aquella derrota es van notar durant molts anys.

Ja sóc aquí!La Generalitat, modernitzada, es va restablir el 1931. Però només 8 anys després, la dictadura del general Franco la va il·legalitzar. No va ser fins al 1977 que Josep Tarradellas va tornar de l’exili per ser el nou president de la Generalitat. Des del balcó de la plaça de Sant Jaume va dir la ja famosa frase: «Ja sóc aquí!».

Habitants de Catalunya

1714: 500.0002014: 7.570.000

Als barcelonins del segle XXI els agrada tant la pólvora com

als seus avantpassats!

Ho sabies?Va estar prohibit

parlar per telèfon en català i utilitzar-lo en el teatre. Si et sembla

increïble, clica aquí .

Vols saber com se celebra el

tricentenari

del 1714? Clica aquí!

DESPRÉS DEL 1714

300 anys desprésCatalunya ha recuperat part del que va perdre aquell

11 de setembre. Però encara li queda camí per recórrer

Pensant el futurDesprés de gairebé 40 anys de democràcia (el dictador espanyol Francisco Franco va morir el 1975), Catalunya es qüestiona la seva relació amb l’Estat espanyol. Actes com la Via Catalana, que va enllaçar les mans de més d’1,6 milions de persones per demanar la independència, han estat fonamentals per impulsar aquest debat.

La Via Catalana del 2013 s’estenia 400 quilòmetres

[C. Polo] Universitat de CerveraFelip V va tancar les 6 universitats catalanes

que hi havia i en va obrir una a Cervera. En va

fer l'únic lloc on es podia imprimir llibres. Avui hi ha

12 universitats.

110 anys de DiadaIgual que França o Portugal, a finals del segle XIX va

sorgir a Catalunya la inquietud de fixar una diada

nacional. L’11 de setembre era una data simbòlica,

i el 1894 ja es va commemorar duent flors al

monument de Rafael Casanova com es fa avui. La

celebració va estar prohibida durant les dictadures

del segle XX (fins a finals dels anys 70), i recentment

s’ha convertit en un dia de festa i reivindicació

multitudinària.

CASTELL DE MONTJUÏC

BALUARD I PORTAL DE SANT ANTONI

PORTAL DE SANTA MADRONA

Ruta per la Barcelona

en guerraVols veure el lloc on va caure ferit Rafael Casanova?

I on es va casar l’arxiduc Carles? Calça’t i a caminar!

DESPRÉS DEL 1714

5 llocs clau de Catalunya

Lleida. Primera gran ciutat catalana on va guanyar Felip V. Va transformar la Seu Vella en presó.

Cervera. Felip V hi va crear una universitat després de tancar les 6 que hi havia.

Prats de Rei. La torre de la Manresana va ser testimoni d’una batalla clau el 1711.

Cardona. El castell es va rendir després de Barcelona: el 18 de setembre de 1714.

Moià. Aquí hi ha la Casa Rafael Casanova, perquè és on va viure fins als 14 anys.

Catsell de Cardona

Torre de la Manresana

Seu Vella de Lleida

HOSPITAL DE LA SANTA CREU

PALAU DE LA GENERALITAT

BALUARD DEL MIGDIA

EL BORN CENTRE CULTURAL

BALUARD DE SANTA CLARA

PARLAMENT DE CATALUNYA

CONVENT DE SANT AGUSTÍ

BALUARD I PORTAL NOU

ESTÀTUA DE RAFAEL CASANOVA

BALUARD DE JONQUERESBALUARD I

PORTAL DE L’ÀNGEL

FOSSAR DE LES MORERES

SANTA MARIA DEL MAR

CASES DE LA RIBERA

PALAU DALMASES

CONVENT DE SANT FRANCESC

Ruta per la Barcelona

en guerra

Una ciutat moderna amb ferides antiguesEn aquest mapa de Barcelona podràs veure sobreposats els límits de la ciutat al segle XVIII. Hi ha indicats alguns dels llocs més emblemàtics de la guerra de Successió: si hi cliques a sobre sabràs què hi va passar. Alguns encara els podràs veure tal com eren. D’altres te’ls hauràs d’imaginar... Bon viatge en el temps!

DESPRÉS DEL 1714

[Bas

at e

n un

map

a d

el B

orn

CC

]

aquí trobaràs 10 itineraris per conèixer de primera mà els escenaris de la guerra a Catalunya.

DESPRÉS DEL 1714

El Born: el passat és viu!

El Born CC

El 1876 es va inaugurar el mercat del Born. La seva estructura de ferro i vidre era molt moderna, d’acord ambla moda europea.

Mira el vídeo «El Born. Un vincle amb el passat»

Història d’una troballaA finals dels anys 90, l’antic mercat del Born s’havia de convertir en una biblioteca. Però en començar les obres, al subsòl s’hi va trobar un tresor: les restes de cases i carrers que Felip V havia fet enderrocar per construir la Ciutadella. Gràcies a això, avui tenim el privilegi de passejar per un barri del segle XVIII autèntic. Si t’hi fixes bé hi podràs trobar algunes curiositats, com una bomba o el joc del tres en ratlla gravat a una pedra!

DESPRÉS DEL 1714

El Born: el passat és viu!

Ho sabies?A l'edat mitjana els

nobles feien les justes al Born («born» vol dir “torneig”)!

[Bor

n C

C -

Mar

çal F

ont]

DESPRÉS DEL 1714

No t’ho perdisVols saber més coses

de la guerra de Successió

i de l’11 de setembre?

Clica els objectes d’aquesta pàgina!

DESPRÉS DEL 1714

[E. V

idal

]

DESPRÉS DEL 1714

Què saps del 1714?

1. Quina era la festa més popular a Barcelona?

A) Carnestoltes. La ciutat embogia.

B) La Mercè. La patrona era molt important.

C) Sant Jordi, símbol de l'amor i dels llibres.

4. Com li deien a Carles II?

A) El Catòlic.B) L'Empanat.C) L'Embruixat.

2. Brivó era...

A) Una peça de roba que es portava sota la camisa.

B) El primer gra de blat que es collia als camps.

C) Un insult.

5. Es coneixia com la «coronela»...

A) L'esposa del coronel Ermengol Amill.

B) La milícia dels gremis de Barcelona.

C) L'aiguardent que bevien els soldats anglesos.

7. D’on era el pare del general Villarroel?

A) De Galícia.B) D’Àustria.C) De Catalunya.

8. L’11 de setembre es porten flors a l’estàtua de...

A) Rafael Casanova.B) Carles d'Àustria.C) El soldat desconegut.

3. Com s’escollien els membres del Consell de Cent?

A) Per votació.B) Per especulació.C) Per insaculació.

6. Amb què es comunicaven els miquelets entre si?

A) Amb un xiulet que sonava com un rossinyol.

B) Per carta.C) Amb cargols de mar

gegants.

Solucions

Clica el número de pregunta i aniràs a la pàgina on trobaràs la solució. Anota els encerts i clica aquí per saber els resultats:

Segur que ja tens claríssim què va passar fa 300 anys...

O potser no? Posa’t a prova amb aquest test!

Documents

Viatge Al 1714