Upload
eva-monzon
View
439
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Viatgem pel món romà
Temple d’August, Croàcia
Teatre de Pula, Croàcia
L’herència dels romans
Els romans van deixar una empremta en tot el territori que van ocupar: des de la Britània a Síria. La nostra missió ara, és muntar un viatge que ens permeti conèixer tots aquests monuments.
Per on haurem de viatjar?Aquests vestigis els trobarem allà on els romans hi varen arribar, és a dir, allà on hi tenien les fronteres en el moment en què l’Imperi es va fer més extens. Així doncs, la nostra ruta podrà visitar països molt dispars.
Quins edificis construïen els romans?En el nostre viatge haurem de visitar tot tipus de monuments romans i esbrinar-ne l’ús.
Podrem veure edificis d’oci
Obres d’enginyeria
Edificis destinats a la religió
Edificis d’ociCom que a l’època dels romans no hi havia televisió ni internet, tenien altres maneres de divertir-se. Per passar l’estona solien anar al…
-Circ, un edifici de forma ovalada on s’hi feien carreres de quàdrigues i on se solien apostar quantitats importants de diners.
Carrera de quàdrigues
Vista aèrea d’un circ romà
-L’amfiteatre, un edifici en forma circular; de fet era la suma de dos teatres (dos semicercles junts, d’aquí el seu nom) i on s’hi celebraven espectacles majoritàriament sanguinaris: lluita de gladiadors fins a la mort, en alguns casos; naumàquies, venationes…
Coliseu, amfiteatre de la família dels Flavis
Planta de l’amfiteatre de Tàrraco
Ludi circensesA l’amfitetare romà s’hi feien tot tipus de jocs que entretenien el públic romà:
Lluites de gladiadors
Qui eren els gladiadors?Normalment es tractava d’esclaus que, per la seva condició física, resultaven òptims per a aquesta activitat. També hi havia presoners de guerra que esdevenien gladiadors, o fins i tot homes lliures que, a causa de la seva ruïna econòmica, veien com a única sortida jugar-se la vida a l’arena per aconseguir fama i diners.
Espàrtac, el gladiador rebel
El gladiador més conegut de tots és Espàrtac, el qual entre els anys 73 i 71 aC va protagonitzar una rebel·lió d’esclaus que finalment fou sufocada pels romans. Tot i això, aquesta revolta va suposar una amenaça evident al tot poderós imperi romà.
Fotograma de la pel·lícula Espartaco d’Stanley Kubrik, 1960
NaumachiaeEn alguns casos, s’omplia l’arena de l’amfiteatre amb aigua i s’hi simulaven lluites navals. Per dur a terme aquests espectacles calien molts diners, i normalment se celebraven en ocasions molt especials...
Els lluitadors en aquests jocs eren gladiadors que la majoria de vegades es guanyaven la vida cada vegada que sortien a l’arena. Si tenien sort, podien aconseguir fama i diners.
VenationesUna altra activitat que realitzaven els romans eren les venationes, o caça, on els gladiadors, en aquest cas, es convertien en caçadors de feres portades de tot el món.
Mosaic d’una venatio trobat a El Djem, Tunísia
En el mosaic veiem quatre guepards amb els seus noms i els quatre gladiadors que els han de “caçar” Podem llegir Romanus, Spittara, Victor, Bullarius, Crispinus, Hilarinus, , Luxurius, Mamertinus i Mageri, que era qui va pagar els jocs.
Teatre romàAquest tipus de divertiment el van heretar directament dels grecs, inventors del teatre. Hi feien comèdies d’estil grec i romà. D’entre els autors més cèlebres de comèdia romana, podem destacar Plaute i Terenci
Teatre romà de Sagunt
TermesEls romans se solien relaxar en aquests edificis on, mentre hi prenien un bany, parlaven de política o d’altres temes que tinguessin a veure amb l’actualitat de l’època.
Plànol
Termes a Calatayud
Interior d’unes termes romanes
Obres d’enginyeria: “Tots els camins duen a Roma”
Per tal de garantir la prosperitat d’un imperi tan gran, els romans es van veure amb la necessitat de construir diferents obres d’enginyeria per tal de:
-Assegurar la unitat de l’Imperi: per mitjà de vies o carreteres que servien per moure els exèrcits d’una manera ràpida i eficaç. El sistema de camins era radial i sortia des de roma. Per això se sol dir allò de: “tots els camins duen a Roma”. A més, per construir aquestes vies, van haver de alçar ponts,
mitjançant diferents tècniques.Procés de construcció
Parts de la via Un tram de la Via Augusta
PontsPer tal que no hi hagués cap obstacle en els camins, calia saldar rius i altres accidents geogràfics. Els romans varen ser uns grans ingenyiers de ponts. Vegem-ne alguns exemples:
Pont romà, Alcàntara
Pont i aqüeducte de la Provença
Pont trencat, a Sant Celoni
Pont romà, a Pollença
Pont romà a Còrdoba
Construcció del pontUn dels principals obstacles a l’hora de construir els ponts, era l’aigua. Per solucionar-ho, els romans empleaven el tirabuixó d’Arquímedes, un aparell que bombejava l’aigua cap a fora sense massa esforç.
Plànol de les principals calçades a la Península Ibèrica Via Augusta, que anava de
Nord a Sud de la Península. A Barcelona hi ha un carrer que porta aquest mateix nom, ja que per allà hi passava un tram.
Via del Nord, que anava d’Est a Oest, sortint de la ciutat de Tàrraco
Via de la Plata, que enllaçava la ciutat d’Emerita Augusta amb el Nord.
Via de l’Atlàntic, que anava de Nord a Sud a la costa de l’Oceà.
Abastir les ciutats amb aigua per mitjà dels aqüeductes
Aqüeducte Milagros, a Mèrida
Reconstrucció de l’aqüeducte Milagros
Presa de Proserpina, a Mèrida
Aqüeductes més importants de la Península Ibèrica i França
Edificis destinats al culte religiósCom sabeu, els romans van adoptar dels grecs la majoria de deitats, i també el tipus d’edifici on es veneraven, els temples
Els temples eren edificis públics on s’hi veneraven els déus olímpics. A partir de l’imperi es va practicar el culte imperial: els emperadors tenien el mateix estatus que els déus i se’ls venerava als temples
Temple romà a Vic
Temple de Vesta
Temple romà, Barcelona
Aquí tenim tres mostres de temples romans: dos de planta rectangular i un de planta circular anomenat tolos.