Treball de Recerca

El treball com a factor rehabilitador per a les persones amb Trastorns Mentals

Clara Bonmatí Cugat, 2n batxillerat C, 25/9/14, Montserrat Arumí

El treball com a Factor Rehabilitador per a les persones amb Trastorns Mentals

Aquest Treball de recerca que porta per títol El treball com a Factor Rehabilitador per a les persones amb Trastorns Mentals, vol demostrar que la teràpia que té com a centre el treball i la ocupació pròpiament dita, la teràpia ocupacional, és afectiva per rehabilitar a les persones amb malalties mentals. També trobareu una introducció del concepte de la malaltia, i ja centrant-me una breu descripció de les malalties mentals més importants. Per al desenvolupament d'aquest treball parteixo d’una hipòtesis :” És el treball un factor rehabilitador per a les persones amb trastorn mental?“ Tot i així no va ser la única pregunta que vaig formular-me des de un inici i a les que paral·lelament he anat responent. Per tal de donar resposta a la meva hipòtesis, he tingut la sort de poder visitar diferents empreses on un gran percentatge dels treballadors pateixen algun tipus de trastorn mental. He pogut entrevistar tant a professionals i terapeutes, com a treballadors amb algun trastorn. Partint de la feina de documentació prèvia i del treball de camp, he arribat a diverses conclusions. Una d'elles és que perquè el treball funcioni no pot ser un treball qualsevol, és imprescindible que aquests sigui un treball amb sentit i real. No només això, sinó que ha d’estar remunerat per la sensació d’ utilitat personal que un salari pot aporta i que un bon clima laboral és imprescindible. Les evidencies que fan que realment puguem verificar que el treball actua com a factor rehabilitador per a les persones amb trastorns mentals són el canvi de percepció que tenen d’ells mateixos, l’augment d’ autoestima i la recuperació d’un objectiu pel futur, una feina i una estabilitat, evitant l’estancamanent en la seva malaltia i fent que vegin que hi ha més coses més enllà, fins i tot per a ells. Recuperar l’esperança i les ganes de viure i d’aprendre a conviure amb la malaltia.

NO LE DES LA ESPALDA

No le des la espalda a mi hermano

sólo porque no encaja

en tu mundo.

Su tormento es real

y lo cambiaría si pudiese.

Su enfermedad no es algo

que puedas ver;

sin embargo,

es real, demasiado real,

y hemos perdido al chico que conocemos.

Como un niño ausente,

el dolor nunca muere,

siempre nos embarga la esperanza

de que algún día

lo volveremos a encontrar.

Barbara Bingham

Índex

1.Introducció Pàg 1

2.Psicologia Pàg 3 2.1. Definició de Psicologia Pàg 3 2.2. Tipus de psicologia Pàg 3 2.3. Mètodes de la Psicologia Pàg 4

3. Teràpia o tractament Pàg 4 3.1. Teràpia Ocupacional Pàg 5 3.1.1. Figura del Terapeuta Ocupacional Pàg 5 3.1.2. Història de la Teràpia Ocupacional Pàg 5

4. Malaltia Pàg 6 4.1. Definició Pàg 6 4.2. Causes Pàg 6,7

5. Malalties Mentals Pàg 7 5.1. Definició Pàg 7 5.2. Història Pàg 7 5.3. Causes Pàg 8 5.4. Símptomes Pàg 8 5.5. Estats de patologia mental Pàg 8 5.6. L’assistència Pàg 9

6. Malalties Mentals més importants Pàg 10 6.1. Trastorns Neuròtics Pàg 10 6.1.1. Ansietat Pàg 11

6.1.2. Estrés Posttraumàtic Pàg 126.1.3. Fòbies Pàg 126.1.4. Pensaments Obsessius Pàg 136.1.5. TOC Pàg 146.1.6. Trastorns Somatomorfes Pàg 14

6.2. Trastorns Psicòtics Pàg 14 6.2.1. Esquizofrènia Pàg 15 6.2.2. Bipolaritat Pàg 16 6.2.3. Autisme Infantil Pàg 17

6.3. Depressió Pàg 18

6.4. Trastorn de la Personalitat Pàg 196.4.1. Trastorn de la personalitat Paranoide Pàg 196.4.2. Trastorn de la personalitat Narcisista Pàg 206.4.3. Trastorn de la personalitat Antisocial Pàg 206.4.4. Trastorn de la personalitat Histrionisme Pàg 216.4.4. Trastorn de la personalitat Límit Pàg 216.4.5. Trastorn Esquizoide de la personalitat Pàg 22

6.5. Trastorns de la Infància i Adolescència Pàg 22 6.5.1. Retard Mental Pàg 23

6.5.2. Trastorns Alimentaris Pàg 23

6.6. Trastorns Mentals Orgànics Pàg 246.6.1. Demència Pàg 246.6.2. Alzheimer

7. Treball de Camp Pàg 26

7.1. Moltacte Pàg 26 7.1.1. Introducció del Centre Pàg 26

7.1.2. Entrevista Laura Granados Pàg 307.1.3. Entrevista Ana Artacoz Pàg 33

7.2. Cuina Justa Pàg 387.2.1. Introducció del Centre Pàg 387.2.1. Entrevista Helena Calandria i Isabel Gomez Pàg 39

7.3. La Fageda Pàg 427.3.1. Introducció del Centre Pàg 427.3.2. Entrevista Cristóbal Colon Pàg 447.3.2. Entrevista Carme Jordà Pàg 487.3.2. Entrevista a Monitors Pàg 507.3.2. Resum de les entrevistes als treballadors i famílies Pàg 51

8. Conclusions Pàg 61

9. Agraïments Pàg 63

10. Bibliografía Pàg 64

11. Annex Pàg 66

El treball com a teràpia1. Introducció

Es podria definir el treball en la forma més simple com :“aplicació amb un esforç sostingut a l’execució d’una cosa, especialment de la que es fa pel guany o per obligació, o be, sotmetre una cosa a una acció contínua per donar-li forma, millorar-la, preparar-la així com cal ”. Es sol considerar, tot sovint, per algunes persones només com una desagradable obligació, sense tenir en compte el seu possible valor social o individual. És així ?

El tema de la meva investigació és el treball com a factor rehabilitador per a les persones amb trastorns mentals.

Mai he estat una persona amb una vocació clara. Tot i així, hi ha quelcom que sempre hi ha hagut que ha cridat la meva atenció i és el meu interès cap tot el que tingui a veure amb les persones. Poc a poc aquest interès per la societat i les persones que hi formen part, s’ha anat desenvolupant en un interès més concret. La ment de les persones és el que més em fascina i amb ella la branca de la psicologia.

A l’hora de pensar en un tema per el meu treball vaig estar pensant en quelcom que tingués un punt de psicologia per poder disfrutar mentre el feia i m’acabés de donar una idea sobre si en un futur voldria seguir per aquest camí.

Finalment, vaig trobar el tema perfecte que volia. El meu treball neix d’un simple sopar mentre prenia les postres. Però no era un postra qualsevol, era un iogurt de la Fageda. En aquell moment vaig començar a pensar en el que m’havien dit d’aquella petita empresa en la que treballaven persones discapacitades tant física como psíquicament. Sense ni pensar-ho, moltes preguntes van començar a rondar al meu cap sobre la feina i les persones amb discapacitats psíquiques. Per tant, la motivació d’aquest treball rau en una circumstància causal. Em vaig fer una serie de preguntes fins arribar a la meva hipòtesis: “És el treball un factor rehabilitador per a les persones amb trastorns mentals ? ”. A més a més també em vaig plantejar altres preguntes com: Que suposa el treball per a les persones amb trastorns mentals?,Com ha de ser aquest treball?, Són compatibles els valors socials amb l’empresa?, etc...

El meu objectiu principal durant tot el treball, ha estat respondre a la meva hipòtesis. D'altres objectius han estat saber més sobre l’àmbit de les malalties mentals, les empreses que fan servir aquest tipus de model de negoci i donar a conèixer una forma lúdica de teràpia desconeguda i amb persones que pateixen malalties oblidades. He iniciat la recerca documentant-me amb llibres, articles i pàgines web. Posteriorment vaig analitzar tots aquests documents per que m’aportessin

1

la informació necessària. Tenint més nocions sobre el tema que investigava, vaig realitzar un seguit de visites a diferents centres en els que s’aplicava aquest model de negoci. A cada visita vaig poder entrevistar els directors i a més a més en alguna ocasió algun treballador i a la seva família. De tot aquest recull i selecció d’informació he elaborat aquest treball, que pretén comprovar si el treball és realment un element rehabilitador i què fa que ho sigui.

2. La Psicologia

2

En el meu treball em centraré en com influeix la malaltia mental en l’aspecte psicològic dels pacients i de les seves famílies. Un procés i un seguiment psicològic és imprescindible per a la persona.

2.1 Definició de Psicologia

La psicologia és la ciència del comportament i la conducta psíquica de les persones. S’interessa per tots els nostres processos mentals: desitjos, raonaments, emocions, decisions, somnis,dubtes... Com a ciència del comportament, es refereix a qualsevol conducta que mostrem les persones. Des d’un punt de vista científic la psicologia es pot definir com a ciència, ja que les ciències pretenen explorar, descriure aplicar i predir els esdeveniments que tenen lloc al món on vivim. Les ciències es poden classificar en 3 grans grups. Ciències Naturals, Ciències Humanes i Ciències Formals. Cal dir que les ciències humanes no posseeixen el mateix grau de precisió i experimentació, se sol dir que són ciències explicatives i interpretaves.

La psicologia com a ciència humanista

La psicologia comparteix amb les ciències naturals criteris com ara l’objectivitat, l’experimentació, la predicció i, fins a cert punt, la matematització. Al mateix temps, té en comú amb les ciències humanes la capacitat d’interpretació , de crítica i d’anàlisi de les conductes. Podríem dir que dóna explicacions i interpretacions sobre la conducta humana, però ho fa amb mètodes i eines pròpies de les ciències naturals.

La psicologia investiga què passa en qualsevol tipus de conducta; en busca les causes, ja sigui en passat, en la mateixa persona o en el seu context, i intenta canviar les conductes que són perjudicials per a les persones i definir aquelles conductes que afavoreixen un grau més alt de benestar.

2.2 Tipus de psicologia

- Picologia experimental. Estudia la conducta en laboratoris i efectua experiments en el quals es controlen totes les variables. Els psicòlegs experimentals són científics de laboratori.

- Psicologia Evolutiva . Estudia com varia la conducta humana segons l’edat de les persones, des de la conducta del nadó fins a la de la persona adula, i també durant el procés d’envelliment.

- Psicologia clínica. Estudia els trastorns i les malalties mentals i intenta curar-los. Investiguen quin és el problema d’aquestes persones, efectuen un diagnòstic i utilitzen un proce3diment, un mètode que s’anomena teràpia que resoldrà el trastorn . Els psicòlegs fan servir diverses teràpies segons el tipus de trastorn mental.

- Psicologia Social. Tracta sobre la conducta de les persones en relació amb els altres, sobre els conflictes dels grups i també sobre la conducta de diversos col·lectius.

2.3 Mètodes de la psicologia

3

- El mètode psicomètric .Aquest mètode es basa en la realització de tests. Aquests són qüestionaris sobre una conducta o un tret de la personalitat que es vol investigar. S’avalua en funció de les respostes, que s’han definit amb mitjans estadístics.

- El mètode experimental. És un mètode habitual en les ciències naturals. Fer-ho amb les persones és més complicat . En la psicologia es duen a terme experiments molt controlats.

- Mètode Observacional. Consisteix a observar conductes als llocs on es produeixen i no en un laboratori. L’observació parteix d’uns criteris o aspectes que es volen observar; es preveuen les variables, es decideix què cal observar exactament, quan, en quines circumstancies, etc.

3. Teràpia o tractament Un tractament és tot allò que es fa per solucionar quelcom. Al mateix temps, en l’àmbit mèdic,una teràpia consisteix en una intervenció medica, per part d’un especialista de la medicina amb l’objectiu de corregir un problema o els símptomes que aquest provoca a la salut d’una persona. Els principals tipus de teràpia són:

Teràpia gènica Fisioteràpia Xiatsu, teràpia manual tradicional del Japó Teràpia ocupacional Psicoteràpia Teràpia electroconvulsiva, tractament psiquiàtric Teràpia vaginal postpart Teràpia cel·lular Artesania terapèutica Ultrasonoteràpia, teràpia ultrasònica Diàlisi renal, teràpia de reemplaçament renal Flors de Bach Cromoteràpia, teràpia de la medicina alternativa Musicoteràpia, teràpia de la medicina alternativa Diafreoterapia, teràpia de la medicina alternativa.

Tot i el gran bentall de tipus de terapia, jo, en el meu treball em centraré únicament en la teràpia ocupacional.

3.1 Teràpia Ocupacional

La teràpia ocupacional és un tipus de teràpia que té l’objectiu de fer servir l’ocupació com a tractament per la millora de la salut de l’home, aportant-li

4

al pacient la màxima autonomia, millorant el seu nivell de vida i integrant al màxim a la persona. El que busca aquesta teràpia es que la persona discapacitada tant física com mentalment pugui gaudir de una vida independent. Quan parlem de la ocupació com a fondament d’aquesta teràpia no estem parlant única i exclosivament de treball o feina, sinó en totes les formes en las que el pacient està pròpiament dit “ocupat”.

Tot i així jo em centraré en la part de la teràpia ocupacional que utilitza el treball com a factor rehabilitador i no la “ocupacció”.

3.1.1. Figura del Terapeuta Ocupacional

El terapeuta treballa per al benestar del pacient, amb aquesta funció general venen incorporades d’altres subfuncions també importants com son, assessorar al pacient, ensenyar-lo i tractar-lo a partir de una prèvia identificació dels problemes i finalment avaluar els seus progressos.

El seu objectiu és que el pacient mantingui una actitud activa i positiva respecta la teràpia, que aconsegueixi millorar la seva salut, aportant-li la màxima autonomia i ensenyant-lo a integrar-se.

3.1.2. Història de la Teràpia Ocupacional Dintre de la història de la teràpia ocupacional, trobem al personatge més important d’aquesta, el psiquiatra francés Philippe Pinel. Pinel va proposar un treball que en aquella època va suposar un canvi revolucionari i que va ser el començament de la teràpia ocupacional.

Pinel, especialista en malalties mentals, va decidir abandonar la idea de tractar als pacients amb patologies mentals encadenant-los i com si fossis purament bojos. Va apostar per treballar amb ells d’una altre manera, mitjançant un tractament més moral.

Tot i aquest petits avanços per part de Philippe, la teràpia ocupacional no va començar a fer-se servir de manera autèntica fins al segle XX aproximadament. Aquesta teràpia tot i ser acceptada prèviament per la resta d’Europa, a l’Estat Espanyol va tardar més a fer-se oficial.

2. Malaltia 4.1. Definició Una malaltia és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort. Alguns biòlegs també consideren que és una malaltia l'estat de l'organisme que desafavoreix la conservació de l'espècie. Per últim, també es pot considerar que la malaltia és un procés, que es caracteritza per una alteració del seu estat ontològic de salut.

5

La salut, és un estat complet de benestar físic, mental i social , amb plena capacitat funcional . Dins del context de la promoció de la salut, la salut ha estat considerada no com un estat abstracte sinó com un medi per arribar a un fi, com un recurs que permet a les persones portar una vida individual, social i econòmicament productiva. La salut és un recurs per a la vida diària, no l'objectiu de la vida. Es tracta d'un concepte positiu que accentua els recursos socials i personals, així com les aptituds físiques.

Tanmateix, és la nosologia la disciplina encarregada de governar la definició i classificació de les diverses malalties segons una normativa basada en la caracterització i identificació dels components i funcions que defineixen cada entitat nosològica com quelcom únic i discernible de la resta. Així, són estudiades en un context més ampli, comparatiu, i sistemàtic, dins d'un esquema global de la patologia.

Fins al principi del segle XX, les malalties més destacades van ser fonamentalment les contagioses. Moltes d'aquestes malalties actualment són menys freqüents i el seu lloc l'han ocupat malalties relacionades amb un estil de vida poc saludable.

4.2 . Causes de les malalties Hi ha molts factors que poden causar l'aparició d'una malaltia, aquests factors poden ser tant intrínsecs com extrínsecs al cos. La presència de factors intrínsec no exclou l'acció simultània dels extrínsecs, i viceversa, moltes malalties resulten d'una combinació d'ambdós tipus de factors.

Els factors poden ser psicològics, biològics, químics, bioquímics, socials, mediambientals, etc. Aquests factors s’anomenen noxes.

Com bé em dit, les causes de les malalties són múltiples i, en alguns casos desconegudes. Dins d’aquestes causes, destaquen les següents:

Causes fisiològiques, com ara alteracions en la química del cervell o lesions cerebrals. Poden ser degudes a lesions o accidents, al consum de substàncies o, simplement, a malalties físiques com un tumor cerebral.

Predisposició genètica hereditària. Mitjançant l’anàlisi de determinades psicopatologies en una família, s’ha pogut comprovat que es repetia una malaltia. Cal remarcar que una “predisposició “ no implica que la malaltia es manifesti.

Factors socials, ambientals, culturals o educatius.En aquests casos les causes són factors que no tenen cap relació amb la genètica ni amb la biologia. Es tracta d’influències rebudes durant l’educació: de conductes inadequades en un entorn cultural donat; de conflictes o influències de la família, les amistats o altres persones; de circumstàncies socials; experiències vivencials traumàtiques; influències d’un grup o una secta i similars.

6

3. Les Malalties Mentals

5.1. Definició

Una malaltia mental, és una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament en què queden afectats processos psicològics bàsics com l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, l’aprenentatge, el llenguatge, etc., i que dificulta a la persona la seva adaptació en l’entorn cultural i social a més a més de provocar dificultats en la construcció d’ella mateixa. 5.2. Història de les Malalties Mentals

Antigament, les persones amb malaltia mental eren aïllades i confinades en manicomis, ja que se´ls suposava una impossibilitat de millora i un risc social, especialment pel que fa a la por a la violència que se´ls hi otorgava.

Habitualment els Manicomis estaven lluny del lloc de residència i els tractaments eren per llargs períodes de temps o de per vida. Eren agressius i feien que perdesin el contacte amb la família i amb el seu entorn, això, marcava el futur d´aquestes persones que, en la major part dels casos era tràgic.

Actualment, se sap que la malaltia ha de ser tractada com una malaltia més, i que el pacient ha de perdre el mínim contacte possible amb el seu medi habitual.

Els tractaments han de ser breus, especialment els que comporten hospitalització; han de ser el més precoços possibles i, en cas necessari, han de comptar amb un treball rehabilitador.

En tots els casos s´ha de tenir com a objectiu la inserció social i la millora de la qualitat de vida.

5.3. Causes El trastorn mental respon molt poques vegades a models simples del tipus causa-efecte. Les causes de les malalties mentals són probablement múltiples, i en alguns casos són desconegudes.

Se sap que factors com alteracions en la química del cervell, predisposició genètica, factors ambientals i culturals, lesions cerebrals, consum de substàncies, etc... Poden influir molt en la seva aparició i curs, però no es coneix encara amb exactitud ni en quin grau impacta cada un d’aquests factors ni les combinacions que es produeixen significativament en cada cas.

Tot i així, si que podríem dir una sèrie de factors que clarament afecten en tots els casos:

7

Causes Físiques i hereditàries Causes Psicològiques Factors Socioculturals

5.4. Símptomes

Hi han algunes malalties mentals que presenten uns símptomes molt precoços, mentre que altres tenen una aparició més o menys sobtada. Sense que això signifiqui que hem d’estar constantment en alerta, és bo conèixer algunes manifestacions per poder prendre mesures el més aviat possible.

És important que aquestes manifestacions, en el possible, es puguin detectar per a poder prendre mesures anomenades preventives, per a poder actuar i constatar si de fet són el inici d’un problema psíquic greu o no.

Alguns dels símptomes més freqüents i generalitzats són :- Patiment psicològic - Angoixa - Alteració de les relacions interpersonals- Dificultat per a controlar: els impulsos, la conducta, la percepció, la

consciència, l’orientació, l’atenció-concentració, la sexualitat, la conducta alimentària, la son, etc….

5.5. Estats de Patologia mental

Caràcter agut. Moments àlgids de la malaltia. Solen portar a la intervenció hospitalària. Caràcter crònic. A vegades les malalties cròniques porten a un dèficit crònic (intel·lectual, personal, físic…) que s’alteren amb l’aparició d’un procés agut. Caràcter de remissió. Quan la patologia es remet. Succeeix en casos d’anorèxia, depressió, ansietat….

5.6. L'assistència

L'assistència a la salut mental es pot dividir en tres grans apartats:

Promoció de la salut i prevenció. Les mesures destinades a promoure la salut, potenciant accions i coneixements envers una millor salut, i mesures que intenten evitar l'aparició de la malaltia. Per exemple, una xerrada sobre Addicció a les Drogues.

Tractament. Les mesures destinades a tractar les malalties. En salut mental aquestes mesures poden actuar sobre:

8

- El biològic, es a dir que es necessita un tractament psiquiàtric. Mitjançant psicofàrmacs com antidepressius, ansiolítics,etc... Permeten als malalts poder viure sense estar internats.

- El psicològic, mitjançant psicoteràpia es reforcen els mecanismes per resoldre els conflictes i modificar els que generen tensió i inestabilitat.

- El social. Que fomenten la integració dels malalts a la vida laboral, cultural i a l´oci.

Els tractaments poden ser fets a nivell ambulatori (bé en el CAP, o bé en el Centre de Salut Mental), o poden necessitar hospitalització parcial (Hospital de Dia), o total (Hospital d'Aguts o Hospital de Subaguts, hospitalitzacions de més llarga durada).

Rehabilitació. Son les mesures destinades a tractar les conseqüències de les malalties, les anomenades seqüel·les.

Moltes vegades totes tres assistències es fan a la vegada o molt seguidament. Per exemple, pot passar que en una primera crisi, s'hagi de fer un tractament medicamentós, i a la vegada s'hagi de plantejar una psicoteràpia, i també s'hagi de plantejar una estratègia per que el pacient segueixi prenent la medicació i participi en un club social per a millorar la relació social.

En alguns casos, cal donar un suport més important al pacient, fent-li un acompanyament intensiu i ajudant-lo a crear un projecte de vida, a establir relació amb la família i el seu entorn, a crear vincles, a complir els tractaments,etc...

6. Malalties Mentals més importants

6.1. Trastorns neuròtics

Són estats psíquics amb un alt nivell d´ansietat però sense perdre contacte amb la realitat.

6.1.1 Ansietat

L’ansietat, és la reacció que es presenta en situacions d’alerta, en les quals tot el nostre organisme es posa en tensió perquè hi ha una incertesa o una inseguretat respecte al que ha de passar o es pensa que es pot presentar un perill.

Per exemple, davant de les proves d'accés a la universitat un cert nivell d'ansietat és positiu: incita l'alumne a estudiar per anar més ben preparat, però si el nivell és excessiu, pot arribar a paralitzar-lo i la seva ment quedarà en blanc pel pànic que li produeix la situació.

9

Símptomes

Les manifestacions simptomàtiques de l’ansietat son molt variades i poden classificar-se en diferents grups: 

Físics. Taquicàrdia, palpitacions, falta d’aire, tremolors, sudoració, alteracions del son, de l’alimentació,etc...

Psicològics. Inquietud, sensació d’amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, inseguretat, etc...

De conducta. Estat d’alerta e hipervigilància, bloqueig, dificultat per actuar, impulsivitat, dificultat per estar quiet i en repòs,etc...

Intel·lectuals o cognitius. Dificultats d’atenció, concentració i memòria, augment dels oblits o descuits, preocupació excessiva, etc...

Socials. Irritabilitat, dificultat per iniciar o seguir una conversa, bloquejar-se, dificultat per expressar les pròpies opinions o fer valer els propis drets, etc...

No totes les persones tenen els mateixos símptomes, ni aquests tenen la mateixa intensitat en tots els casos. Cada persona, segons la seva predisposició biològica i/o psicològica, es mostra més vulnerable o susceptible a uns o altres símptomes.

Causes

Més que causes, existeixen per un costat una sèrie de factors que predisposen a aquest trastorn i un o varis que el precipiten, es a dir que actuen com a desencadenant del trastorn en una persona predisposada.

Els factors que predisposen a aquest trastorn poden ser els següents:

• Factors hereditaris• Malalties físiques que donin lloc a trastorns neuroquímics.•Experiències personals que han impedit desenvolupar mecanismes adequats per afrontar l'estrès .• Patrons de pensament inadequats , com metes poc realistes, imperatius contraproduents apresos d'altres persones importants , com poden ser els pares .

Els factors precipitants també solen ser diversos , tot i que la majoria d'ells estan relacionats amb l'estrès. Per exemple, Esdeveniments estressants que fan disminuir la confiança . Una persona és acomiadada de la seva feina i rebutjada per diversos llocs als quals intenta optar després , i això el porta a plantejar-se si realment és una persona incompetent i preocupar-se per la possibilitat de no poder sortir endavant.

No obstant això , no cal oblidar que aquests factors precipitants no actuen sols, sinó que el més freqüent és que es tracti de persones amb certs sentiments d’inadequació, dubtes o pors . Per exemple , la mare que se sent

10

crònicament ansiosa després del naixement del seu fill probablement ja ha experimentat sentiments d'inadequació o dubtes sobre la seva capacitat molt abans de quedar embarassada i potser durant tota la seva vida . No obstant això , el naixement del nen és el factor que acaba precipitant el trastorn d'ansietat generalitzada.

Per tant, en la majoria dels casos, l'ansietat sol ser una extensió de problemes que aquestes persones han estat experimentant durant tota la seva vida.

6.1.2. Estrés posttraumàtic

És un trastorn d'ansietat que pot aparèixer després d'un esdeveniment que és viscut amb por, molta intensitat, terror i sensació d'impotència. Aquest esdeveniment traumàtic pot ser la mort d'algú, l'amenaça a la vida d'un mateix o d'algú altre, el patir danys físics greus o una amenaça greu a la integritat de la persona, fins al punt de no poder suportar-ho psicològicament.

Causes No se sap ben bé perquè els fets traumàtics causen trastorn d'estrès posttraumàtic en algunes persones, i no en altres. Els gens, les emocions i l'ambient familiar poden influir. Els traumes emocionals del passat poden incrementar el risc d'aquest trastorn després d'un esdeveniment traumàtic recent. Normalment, després d'aquest esdeveniment traumàtic el cos es recupera i les hormones i els químics que el cos allibera a causa de l'estrès tornen als nivells normals. Per alguna raó, en una persona amb trastorn d'estrès posttraumàtic el cos segueix alliberant les hormones i els químics per l'estrès.

Símptomes

Re-experimentació del fet traumàtic en alguna de les següents formes: pensaments freqüents intrusius, malsons i flashbacks.

Evitació persistent de situacions associades al trauma o alteració de la capacitat per a experimentar emocions, per exemple evitació de persones o llocs que poden servir com a recordatori de l’esdeveniment traumàtic.

Símptomes físics i de caràcter. Per exemple: insomni, irritabilitat i manca de concentració, sudoracions, palpitacions, tremolors...

Els símptomes han de persistir al menys un mes després de l’incident i causar un dany significatiu en l’esfera social i funcional de la persona.

6.1.3. Fòbies

Etimològicament la paraula ve de Fobos que en la mitologia grega és el fill d’Ares i Afrodita i que simbolitza la por i és un trastorn de salut emocional o psicològic caracteritzat per tenir por a objectes o a situacions concretes.

11

També pot ser catalogat de fòbia tot aquell sentiment d’odi o rebuig a algun succés o acte (xenofòbia).

Les persones que pateixen d’alguna fòbia saben que és una reacció totalment irracional i desmesurada, saben de l’existència de la seva patologia i per això la gran majoria es sotmeten a tractaments, a quests són majoritàriament de caire psicològic. Les fòbies són causades per experiències traumàtiques.

Tipus

Agorafòbia

És un trastorn d’ansietat en que es té por a la por a aquelles situacions que puguin generar sensacions d’ansietat, atacs de pànic, desmallar-se, patir un infart, perdre el control de la situació o fins i tot fer el ridícul, i a aquells pensaments que són conseqüència d’aquest estat, com per exemple la idea de poder morir durant un atac d’ansietat. Normalment, ve acompanyada d’altres pors, per exemple l’acrofòbia o la claustrofòbia.

Sol estar causat per experiències negatives i traumàtiques o estresant, com ara un abús sexual o físic durant la seva infància.

Els símptomes físics i psíquics més comuns són la taquicàrdia, calor i tremolors , hiperventilació, mareig, vertigen o nàusees sensació irrealitat, dolor al pit, pensaments negatius o catastròfics.

Aerofòbia

És la por a volar en avions i pot tenir graus conseqüències en les persones, com per exemple pot perjudicar un empresari que hagi de desplaçar-se constantment per negocis. Les causes principals de l'aerofòbia son les experiències traumàtiques i la por a diverses pors com la claustrofòbia, l'acrofòbia,etc...

Els símptomes més freqüents son atacs de pànic o vòmit només veure l’avió o mencionar-lo, no voler pujar a l’avió.

Acrofòbia

És la por irracional a les altures i genera molta ansietat a qui ho pateix, per tant duu al subjecte a evitar aquest tipus de situacions.

La causa mes freqüent a l'hora de provocar aquesta fòbia son les experiències traumàtiques durant la infància.

El símptoma principal de l'acrofòbia, és el vertigen.

Claustrofòbia

És la por als espais tancats.

12

Les causes més freqüents que condueixen a la claustrofòbia son els sentiments d’angoixa i les experiències traumàtiques durant la infància.

Els símptomes més generals són la sensació d’ofec i trastorns nerviosos, poden portar a un atac de pànic.

6.1.4.Pensaments obsessius

Pensaments o imatges que apareixen a la ment de forma repetitiva i que no es poden allunyar voluntàriament. Solen ser detestables o repugnants.

És com si el nostre cap anés per lliure i els pensaments prenguessin el control, no deixant-nos continuar. Arribats a aquest punt és quan es produeix la trampa paradoxal, quan més intentem oblidar el pensament, més alimentem la seva memòria i més hi pensem.

Hi ha tres tipus d’estils de pensament obsessiu:

- Estil agressiu. Són pensaments de instint criminal.- Estil sexual. Aquest, pot acabar desembocant a una pedofília. - Estil escatològic. Consisteix en el plaer per les deixalles i excrements.

6.1.5. Transtorn Obsessiu Compulsiu (TOC)

El Trastorn Obsessiu Compulsiu, consisteix en un tipus de trastorn de l’ansietat. És d’evolució crònica i pot experimentar altibaixos respecte la gravetat. Aquest compren molts graus diversos de intensitat.

Freqüentment comença a la adolescència i en alguns casos a la infància. De vegades coincideix amb una situació personal que hagi actuat com a desencadenant.

El TOC es divideix en 2 aspectes molt importants:

- Obsessions. Són idees, pensaments, imatges o impulsos recurrents i persistents, pensaments que envaeixen la consciència i que són viscuts com repugnants o sense sentit. Un exemple seria la por al gèrmens.

- Compulsions. Són conductes repetitives, que es realitzen segons determinades regles de forma estereotipada. L'acte es realitza per evitar alguna cosa o esdeveniment, juntament amb un desig de resistir la compulsió. Un exemple seria rentar-se les mans constantment.

No se sap exactament quina es la causa que porovoca el TOC però si es creu que la genètica és un factor important. No només la genètica afecta dintre dels factores biològics sinó que també cap la possibilitat que sigui degut a la alteració de substancies com la serotonina. A més a més actua

13

com a factor important l’educació rebuda i sobretot situacion que actuaen com a desencadenant.

6.1.6. Trastorn somatoforme

En els trastorns somatomorfs l’organisme del subjecte es troba intacte. El pacient presenta queixes sobre el funcionament del seu organisme, pot arribar creure que està greument malalt, sentir dolor o experimentar un mal funcionament general, però no hi ha proves que demostrin una alteració fisiopatologia que expliqui aquestes circumstancies. I en tot cas, les possibles alteracions físiques del organisme dels pacients no expliquen la simptomatologia presentada.

6.2. Trastorns psicòtics

Els trastorns psíquics estan caracteritzats per la pèrdua de contacte amb la realitat per part del afectat.

6.2.1. Esquizofrènia

L’esquizofrènia és una malaltia mental greu. Afecta aproximadament a una persona de cada 100 a tots els països del món. Freqüentment té un efecte debilitador en totes les àrees de la vida de la persona.

Les problemàtiques que habitualment s’associen a la esquizofrènia són l’ús de drogues i/o alcohol, les quals tenen un efecte negatiu en sí mateixes. A més, les persones amb esquizofrènia pateixen freqüentment depressió i ansietat.

Causes

Les causes perquè la malaltia es produeix o, al contrari, es manifesti en certs pacients és encara un misteri. Tot i així es creu que és probable que sigui causada per una alteració precoç del desenvolupament cerebral d’origen genètic, que produeix diverses anomalies en las connexions entre les diferents àrees del sistema nerviós i que es manifesta clínicament en forma de greus alteracions del pensament, la percepció, las emocions i la conducta. Els principals factors que intervenen en l'aparició i desenvolupament d'aquesta malaltia són:

• Predisposició genètica. La presència de la malaltia de pares o parents (oncles, cosins, avis, etc.) és un factor que augmenta la probabilitat d'aparició en els nens • Alteracions durant l'embaràs o naixement. Anòxia (falta d'oxigen al fetus durant l'embaràs o el part), infeccions víriques, traumatismes, etc. • Alteracions funcionals, morfològica o bioquímiques al cervell.Generalment degut al consum habitual de productes químics i tòxics, substàncies que intervenen en la comunicació entre les neurones la dopamina i serotonina.

14

Símptomes Existeixen molts símptomes possibles en l’esquizofrènia tot i que no és necessari tenir-los tots, i aquests poden canviar amb el temps. A més a més, un mateix símptoma pot tenir intensitat diferents.

Els símptomes més freqüents són els següents i es divideixen en:

Símptomes positius. Gairebé sempre desapareixen amb la medicació, per tant només s’observen en els moments de crisi (episodis aguts) i solen ser el motiu dels ingressos.

- Deliris. Creences que governen els seus pensaments i comportament i que són il·lògiques.

- Al·lucinacions. Percepcions sense estímuls. Els símptomes d’al·lucinacions i deliris, poden produir conductes observables en la persona com suspicàcia, desconfiança, aïllament,etc...

Símptomes negatius. Es caracteritzen per la pèrdua de facultats prèviament adquirides i perquè milloren poc amb la medicació, són crònics i provoquen un deteriorament a nivell laboral i social.

- Pèrdua de motivacions. La persona deixa de interessar-se per tot, des de el mon que el rodeja fins al seu propi futur o inclús la cura de si mateix.

- Pèrdua d’interès per la vida social.- Deterior emocional. La persona presenta un progressiu apagament de

les seves emocions. - Empobriment de la capacitat d’expressió verbal. S’expressa pitjor,

més infantil, menys precís,etc...

( Pintura de El Bosco titulada Extracción de la piedra de la locura ,mostra les concepcions màgiques associades durant aquells segles a les malalties psiquiàtriques. )

6.2.2. Bipolaritat

15

És una malaltia psíquica, concretament una alteració dels mecanismes que regulen l’estat d’ànim. L’afectat oscil·la entre l’alegria i la tristesa d’una manera molt més marcada que les persones que no pateixen aquesta patologia, travessant períodes repetitius de depressió (fases depressives) que s’alternen amb temporades de gran eufòria (fases maníaques). També existeix la fase de l’hipomania amb menys intensitat que la fase maníaca, i las fases mixtes. Aquests estats d'ànim poden arribar a produir la hospitalització de la persona. Afortunadament, la persona que sofreix un trastorn bipolar, no passa tota la seva vida de una fase a un altre. Existeixen uns períodes en que, després de la recuperació de una crisi l’estat d’ànim es veu normalitzat sense gairebé cap símptoma. És la fase atímia.

Causes El trastorn bipolar consisteix en una alteració dels mecanismes biològics que regulen els estats d’ànims. El funcionament d’aquests mecanismes depèn de dos factors, genètics i ambientals. Actualment se sap que la genètica té un paper molt important en aquests trastorns i que es la responsable de que l’estat d’ànim estigui mal regular, tot i així els factors ambientals poden actuar com a precipitants de la crisis. Símptomes

Durant el pol depressiu es manifesten els símptomes comuns de la depressió, sobretot d’aquella en que no hi ha un factor detonant, però de forma intensa i extrema. Els més comuns són:

- Falta d'interès, plaer, il·lusió i apetit. - Sentiments de tristesa i buit constant.- Apatia - Baixa autoestima- Canvis als patrons de son, tant com insomni o dormir massa.- Dificultat per a concentrar-se.- Fatiga o pèrdua d'energia, cansament extrem, lentitud en els

moviments. - Pensaments de mort i/o suïcidi.

Al Pol Maníac o Eufòric es manifesten els símptomes d'un estat anímic anormal o persistentment elevat, al punt de que el porta a un grau d'irritabilitat e intolerància per part dels que l’envolten. Entre els símptomes més comuns trobem:

- Disminució de la necessitat de dormir. - Augment del impuls sexual.- Acceleració exagerada dels moviments.

16

- Durant el dia, fa moltes activitats inusuals. S’embarca en nous projectes, s’implica en assumptes que mai l’havien interessat, gasten els diners fàcilment,etc...

- Impaciència i irritabilitat.- Optimisme exagerat- Falta d’autocrítica i augment de la autoestima.

6.2.3. Autisme infantil

L'autisme infantil és un trastorn infantil cognitiu que afecta directament tant a les relacions afectives i socials del nen com a la pròpia comunicació més bàsica del mateix. Per norma general, es presenta més freqüentment en els nens que en les nenes. Les causes de la seva aparició, segueixen sent totalment desconegudes, però és probable que tant la genètica com els factors ambientals hi juguin un paper important.

Cada cas particular pot ser diferent, però, per norma general, entre les característiques de l'autisme infantil i primers símptomes dels nens autistes són els següents:

- No necessiten de consol en moments en què, per norma general, haurien de necessitar.

- No són capaços de reconèixer els sentiments dels altres. - No juguen amb la resta dels nens, sinó que s'entretenen només amb

els seus objectes.- No parlen ni es comuniquen amb normalitat- Eviten el contacte visual amb les persones, o poden quedar-se amb la

mirada fixa mirant a res en concret o a un objecte inanimat.- Poden posar-se molt nerviosos i angustiats davant de sons emesos

per objectes o animals.- Comportament poc flexible, no es prenen bé el canvi de rutines.

6.3. Depressió

La depressió és la malaltia psiquiàtrica més freqüent. A prop del 20%de les persones pateixen al llarg de la seva vida una depressió. El 70%dels pacients amb depressió són dones. Es pot patir una depressió a qualsevol edat.

Aquesta és caracteritza per un sentiment de tristesa intens i desproporcionat en relació a la magnitud del fet que l’ha provocada i que persisteix més enllà d’un període justificat de temps. Símptomes

El símptoma més característic de les depressions és la tristesa. Aquesta té unes característiques específiques:

- Intensitat superior a l’esperada per a la situació ambiental en què es troba el subjecte.

17

- És diferent a altres experiències tristes que hagués pogut patir prèviament, i existeix més sensació de pèrdua de control i gran dificultat o fins i tot impossibilitat per motivar-se per altres qüestions que no siguin el focus de la seva tristesa.

A més a més de la tristesa també hi ha altres símptomes:

- Lentitud de moviments, pèrdua de gana, por a la presa de decisions, irritabilitat i plor fàcil.

- Insomni- Dificultat enorme per gaudir de les situacions i condicions que abans

proporcionaven plaer. - Pensaments pessimistes - Pensaments relacionats amb la mort

Causes

La causa de la depressió no està clara. Hi ha diversos factors implicats:

- Factors relacionats amb la personalitat del pacient. Presentar un caràcter amb alguna qualitat extrema (inseguretat, dependència, hipocondria,perfeccionisme, autoexigència) predisposa a patir depressions.

- Factors ambientals. Patir algun problema (econòmic, familiar, de salut) predisposa a patir un trastorn depressiu.

- Factors biològics. No només la genètica afecta sinó, també, alteracions cerebrals. Són alteracions en el funcionament de dues àrees del cervell (àrea frontal i àrea límbica) i que motiven a l’aparició de un trastorn depressiu. No només les alteracions cerebrals poden ser una causa de un trastorn depressiu, sinó també una alteració en els neurotransmissors. En la depressió, la connexió neuronal mitjançant els neurotransmissors, no funciona bé.

6.4. Trastorns de la personalitat

El trastorn de la personalitat s'expressa per humors canviants, per relacions humanes problemàtiques, per una manca de confiança en un mateix i també per comportament autoagressius. Un comportament que s'aparta marcadament de les expectatives de la cultura per part de la persona que l'exhibeix. Aquestes persones tenen un dèficit en mecanismes per afrontar l’estrès o els problemes quotidians.

L'aparició d'aquests patrons de comportament generalment es remunta a finals de l'adolescència i el començament de l'edat adulta i, en casos més rars, la infància.

6.4.1 Trastorn de la personalitat Paranoide

18

El trastorn paranoide de la personalitat es caracteritza per sospites i desconfiança infundades cap als altres. Amb tendència a interpretar les intencions de las altres persones com malicioses. Las persones amb aquest trastorn poden sofrir episodis psicòtics breus en resposta a situacions d’estrès. En alguns casos es troba que aquest trastorn pot ser un antecedent de la esquizofrènia o trastorns delirants. Aquest tipus de trastorn és més comú en homes que en dones. Una persona amb un trastorn de personalitat paranoide és caracteritza per les següents característiques:

- Pensen que els demes pretenen explotar-les, perjudicar-les o que les defraudaran, a pesar que no existeixi cap evidencia que justifiqui tals expectatives. Sospites injustificades de que la seva parella li és infidel

- Es preocupen i tenen dubtes injustificats respecte la fiabilitat dels seus amics.

- Dificultats per mantenir relacions estretes amb altres persones. - Tenen una gran necessitat d’autosuficiència i desitjos d’autonomia. - Són rencorosos

6.4.2. Trastorn de la Personalitat Narcisista

El trastorn de personalitat narcisista passa generalment en homes entre les edats de 20 a 30 tot i que podria començar haver-hi signes del trastorn com a nen o adolescent.

La causa exacta d'aquest trastorn és desconeguda. Tot i se desconeguda es creu que algun dels factors que poden predisposar aquesta malaltia poden ser la manera en com han criat al fill, ja sigui que no li mostressin amor, que li fessin tot per el fill i li facilitessin tot el que volia, o be que esperessin que el seu fill fos el millor en tot. Las característiques principals de una persona amb trastorn de personalitat narcisista son:

- Es sobre valoren i tenen un grandiós sentit de la autoimportancia ( exagera els seus èxits i capacitats)

- No tenen empatia o capacitat per identificar-se amb els sentiments i necessitats dels altres.

- Tenen una necessitat d’admiració excessiva. - Creu ser especial i única, i que només pot relacionar-se o ser

compresa per altres persones o institucions que també siguin especials o d'alt estatus.

- Són arrogants, es senten per sobre de les convencions socials i creuen que els demes haurien de servir-los i ser considerats éssers superiors.

- No sen adonen ni accepten que les seves accions són irracionals, ni que els demes els puguin plantejar objeccions o crítiques.

- Solen ser persones explotadores amb els altres, buscant treure profit d'aquests per a les seves pròpies metes.

19

- La persona narcisista té enveja dels altres o creu que els altres li tenen enveja.

- les seves relacions socials són molt fràgils. Solen presentar moltes relacions dels que treure algun profit però pocs amics íntims.

6.4.3. Trastorn de la Personalitat Antisocial

El trastorn antisocial de la personalitat es caracteritza per un comportament socialment irresponsable, per la violació dels drets d'altres persones i de les regles i normes socials.

La persona amb trastorn antisocial es caracteritza per :

- Enganys, agressivitat, irritabilitat, impulsivitat, i una - Profunda dificultat per anticipar conseqüències a llarg termini del

comportament i per planificar el seu futur.- Pel que fa a les relacions personals, és incapaç d'establir relacions

profundes i vincles estables. Manipula i utilitza a les seves relacions per profit propi.

- Mostra despreocupació pels altres i falta de remordiments que el porten a justificar els seus actes.

- No te empatia. És incapaç de veure's a si mateix des del punt de vista dels altres.

- Cerca contínuament sensacions noves i estimulació.

6.4.4. Trastorns de la Personalitat Histriònica

El trastorn histriònic de la personalitat es caracteritza per un patró general d'emocionalitat excessiva i recerca d'atenció.

Se sol definir amb les característiques següents:

- Egocentrisme. La persona necessita se el centre d’atenció , se sent incòmoda en aquelles situacions en què no és el centre d'atenció mostrant un comportament interpersonal caracteritzat per la provocació i la seducció sexual, recorrent a l'aspecte físic per cridar l'atenció.

- Exageració de totes les seves formes i respostes. La seva forma de parlar és superficial i impressionista, fent que tot sembli més important del que realment és i l'expressió de les seves emocions és exagerada, dramàtica, teatral i ràpidament canviant. Presenta una tendència impulsiva cap als comportaments emocionals.

- La sugestionalitat és una altra característica de la personalitat histriònica, solen ser persones que sovint es poden veure fortament influïts pels altres i per les circumstàncies.

- Labilitat emocional. Les seves emocions poden canviar molt ràpid, a pesar de que son descrites com a molt intenses.

- Dependència. Precisan del suport constants del demes, als que exigeixen constantment mostres d’afecte i cuides.

Caldria afegir a aquestes característiques la facilitat d’aquestes persones per entrar y estar durant molta estona en el que podrien dir fantasies o ensoniacions diürnes, això són, pensaments i fantasies de tipus romàntic,

20

ideal, on totes els seus desitjos es veuen complerts de forma màgica o milagrosa. Aquest tipus de trastorn és més freqüent en dones que en homes.

6.4.5. Trastorn de Personalitat Límit

El trastorn de personalitat límit o borderline és considerat un dels més graus, es caracteritza per un patró persistent d'inestabilitat en les relacions interpersonals.

Els pacients de personalitat límit manifestan una gran varietat de simptomas, tot i que entre les caracterítiques més habituals destacan:

- Ansietat de separació, té una necessitat de dependencia i protecció. - Variabilitat del estat d’ànim. Moments d’euforia, espisodis de

irritabilitat, comportament autodestructiu incloent intents de suïcidi e inclús el propi suïcidi i hostilitat impulsiva.

- Presenten problemes d’identitat, dificultats per saber qui son, per donar coherència a les seves vides i plantejar-se objectius.

- Poden tenir problemes per tolerar la soledat i sentiments de buit i avorriment.

- Tenen molta por a ser abandonats. I posen esforços frenètics per evitar un abandó real o imaginat.

- Tenen una destacable impulsivitat, la qual pot manifestar-se en les despeses de diners, el joc, relacions sexuals inesperades, intoxicacions amb alcohol o altres drogues, etc.

El trastorn límit de la personalitat passa generalment amb altres malalties. Les dones amb el trastorn límit de la personalitat són més propenses a tenir trastorns concurrents com, depressió major, trastorns d'ansietat o de l'alimentació. En el cas dels homes, el trastorn límit de la personalitat és més probable de coincidir amb trastorns com abús de substàncies i el trastorn de personalitat antisocial. És més freqüent en dones que en homes.

6.4.6.Trastorn Esquizoide de la personalitat

La persona que pateix un trastorn esquizoide de la personalitat presenta un profund desinterès social i interpersonal, prefereix activitats solitàries i no té necessitat d'amistats o persones de confiança.

Alguna de les característiques més importants són:

- La persona és incapaç d'obtenir plaer ni de les relacions socials ni de les relacions sexuals.

- Manifesta escàs o cap interès en les relacions sexuals. - No sofreixen cap sistematologia esquizofrènica positiva (deliris,

al·lucinacions,etc...) - És indiferents a les crítiques o lloances dels altres.- Tenen dificultats per expressar l’enfado, encara que sigui amb

provocacions directes.

21

No és freqüent que pacients amb el diagnòstic de un trastorn esquizoide de la personalitat derivin cap a una pròpia esquizofrènia.

6.5. Trastorns de la infància i adolescència

6.5.1. Retard mental

El retard mental és un trastorn que afecta a les funcions cerebrals (motricitat, llenguatge, comprensió, aprenentatge ). El dèficit d'intel·ligència acompanya una afectació global de la personalitat de l'infant.

La majoria de les causes són hereditàries, les que alteren el desenvolupament del fetus, els incidents durant el part i algunes malalties infeccioses o traumàtiques de la infància.

El retard mental pot ser lleu, moderat o profund i és important que la persona afectada pugui participar en activitats rehabilitadores per adquirir habilitats i capacitats per a mantenir, en el possible, una convivència normalitzada.

Algunes de les característiques més freqüents són:

- Llenguatge i parla anormal- Dèficit d’atenció i hiperactivitat.- Evitació del contacte ocular.- Raonament no seqüencial (raonen com si fos una fotografia),- Dificultats a nivell de les relacions socials.

6.5.2. Trastorns Alimentaris

Es caracteritza per l’adopció de conductes anòmales davant l’alimentació i per la insatisfacció en relació amb la pròpia imatge corporal. Els 2 més importants són l’anorèxia i la bulímia. Anorèxia. La persona que té anorèxia deixa de menjar, s'aprima molt i es nega a mantenir-se dins els límits considerats normals.

Bulímia. El qui en té, menja compulsivament i d'amagat, i després ho vomita tot o bé fa un ús abusiu de laxants, entre altres.

Causes

Els trastorns alimentaris poden ser causats per diferents motius, entre d'altres per la pressió social i dels mitjans, que ens indueix a estar prims i també musculats, a pensar que una estètica determinada ens pot portar la felicitat i l'èxit.

Símptomes

22

Anorèxia - Posseeix un únic objectiu, “ser prim”- El caràcter és hostil i irritable- Distorsió de l’apreciació del pes, la mida o la forma del propi cos- Preocupació per les calories dels aliments.- En les dones, absència d’ almenys tres cicles menstruals consecutius

en el pla previst i estrenyiment.Bulímia

- El desig de menjar aliments dolços i rics en grasses és molt fort.- Ansietat o compulsió para menjar i conseqüentment el vòmit.- Deshidratació.- Augments y descensos de pes bruscos.- Augment de caries dentals.

6.6. Trastorns orgànics mentals

Són els trastorns associats al deteriorament del cervell.

6.6.1.Demència

La demència és un trastorn causada per variades causes caracteritzada per la pèrdua permanent i progressiva de les funcions cognitives. Concretament, de la memòria, capacitat d’aprenentatge i atenció.

Són incurables i irreversibles, tot i que existeixen fàrmacs que poden retardar la progressió de la malaltia. Solen anar acompanyada dels símptomes següents :

- Problemes d’orientació. Les persones amb demència es perden amb facilitat, obliden on es troben.

- Dificultat per a planificar i fer previsions,concertar una cita, per exemple, els resulta molt difícil.

- Dificultat per a realitzar certes tasques: vestir-se, per exemple, no tornarà ja a ser fàcil.

- Trastorns del llenguatge, els costa expressar-se o entendre el que els diem.

- Canvi de trets del caràcter, es produeixen alteracions del comportament.

6.6.2.Alzheimer

L'Alzheimer és la més freqüent de les demències, una alteració neurodegenerativa primària, que sol aparèixer gradualment a partir dels 60 anys i es considera que aproximadament un 30% de les persones més grans de 85 anys ho pateixen, encara que també pot presentar-se entre gent més jove. És més freqüent en dones que en homes. Quan una persona pateix la malaltia d'Alzheimer, experimenta canvis microscòpics en el teixit de certes parts del seu cervell i una pèrdua, progressiva, però constant, d'una substància química, vital per al

23

funcionament cerebral, anomenada acetilcolina. Aquesta substància permet que les cèl·lules nervioses es comuniquin entre elles i està implicada en activitats mentals vinculades a l'aprenentatge, memòria i pensament. Hi ha diferents estats durant la malaltia del Alzheimer. L’estadi lleu, el moderat o el greu. Depenen del estadi en que es trobi la persona, els símptomes són un o els altres. Al principi, sorgeixen petites i imperceptibles pèrdues de memòria, començant amb la memòria a curt termini i després a llarg termini, però amb el pas del temps, aquesta deficiència es fa cada vegada més notòria i incapacitant per a l'afectat, que tindrà problemes per realitzar tasques quotidianes i simples, altres més intel·lectuals, com ara parlar, comprendre, llegir, raonar o escriure.

Causes És difícil determinar que va a desenvolupar la malaltia, ja que es tracta d'una alteració complexa, de causa desconeguda, en la qual, pel que sembla, hi intervenen múltiples factors.

Els elements que poden augmentar les probabilitats de patir aquesta patologia són, l’edat, el sexe (Dones més probabilitat), Herència i factors de la genètica i factors mediambientals (tabac, dietes greixos). Darrerament han començat a aparèixer alguns tractaments però si és important l'acolliment en programes que retardin el màxim el deteriorament i també aquells que protegeixen els cuidadors.

24

7. Treball de Camp

7.1. Moltacte. Emprenedors Socials

Moltacte és molt més que una empresa social que aposta per les capacitats de les persones amb trastorn mental sever, és un projecte desenvolupat des de la creença que tot, fins el més inaudit, pot fer-se realitat en les nostres vides.

7.1.1 Introducció

Moltacte neix al 2006, quan Miquel Isanta, en aquell moment gerent de la Fundació el Molí d’en Puigvert, Cooperativa creada el 1976 que integra en el seu centre especial de treball (CET) a 225 discapacitats físics, psíquics i mentals a Igualada; i Juan Ruíz, gerent de Teixidors –una cooperativa dedicada a la elaboració de teixits artesanals, que forma a persones amb dificultats d’aprenentatge a Terrassa-; decideixen crear una cooperativa de segon grau que els permeti emprendre un negoci inclusiu per a persones amb trastorn mental.

El projecte es va posar en marxa al gener de 2007, amb la inauguració d’una botiga que comercialitzava productes de Teixidors i també de Tapicerías Gancedo a Palafolls. Mesos després el desembre del mateix any, i després de constatar que l’ oferta comercial s’havia de replantejar, es dedica tot l’esforç a una nova botiga, aquesta vegada més d’acord amb un outlet de marques de moda a Manresa. Manresa es convertirà en la base d’operacions de Moltacte amb l’objectiu, ara ja completament definit, de crear noves botigues en altres localitats, reproduint d’ aquesta forma un model que apunta com a viable i d’èxit. En aquest moment s’incorpora a Moltacte Ana Artazcoz, la qual, després de molts anys vinculada a la cooperació i al desenvolupament, va veure en Moltacte la possibilitat d’ implicar-se en un projecte solidari i de proximitat.

Al febrer de 2008, Moltacte signa un acord amb l’Agrupació Tèxtil Fagepi, un clúster tèxtil ubicat a Igualada que agrupa a més de 190 empreses tèxtils de la comarca. Aquest acord suposa un punt d’inflexió en el desenvolupament de Moltacte perquè implica l’ associació activa d’un seguit de prestigioses marques de moda (Escorpión, Naulover, Messcalino, Torradas) i perquè defineix l’oferta comercial de Moltacte pel futur. A aquestes primeres marques s’afegiran quatre més (Armand Basi, Yerse, Selvatgi i Diktons) que novament ampliaran l’oferta.

25

A l’octubre de 2008, obre les seves portes la primera botiga Moltacte multimarca a Manresa, i poc després a pocs metres del primer punt de venda, s’inaugura una nova botiga Moltacte, dedicada exclusivament als productes de Mango.

Al desembre de 2009, la nova botiga de Moltacte a Sant Boi de Llobregat suposa el desenvolupament i el perfeccionament de les idees que defineixen a tot el projecte.

A mitjans del 2010 Moltacte és una realitat en veritable procés de consolidació. La tasca futura passa per seguir desenvolupant el projecte a partir dels valors i criteris que el va animar des del principi, i també per anar actualitzant i optimitzant tot el que s’ha realitzat fins el moment. Des d’aquesta òptica, la de la millora i la posada al dia, hem de contemplar el canvi en la oferta d’un dels dos punts de venda de Moltacte a Manresa, que es va realitzar al febrer del 2011 i que ha cristal·litzat en Moltacte Baby & Kids, un outlet dedicat exclusivament a peces de roba per bebès i nens.

A principis del 2014, Moltacte ha ampliat la seva oferta a Manresa amb l'obertura de la botiga "Stradivarius outlet for & from ambtacte", l'octubre de 2012, concretant el concepte: "Moltacte Social Outlet Shopping", un itinerari de botigues amb valor comercial i social.

Algunes Xifres

En tot aquest recorregut Moltacte ha creat 32 nous llocs de treball, 20 dels quals per a persones amb discapacitat derivada de trastorn mental sever, ha establert contractes amb més de 20 marques de moda.

En el 2013, Moltacte ha evacuat 157.000 unitats de roba, calçat i complements, amb una facturació de 1.221.000€.

I ha obtingut 5 Premis o reconeixements, el darrer a l'octubre de 2013, concedit per la ONCE, com empresa de valors solidaris.

Visita al centre

(Frase significadors per Moltacte situada a la paret del seu magatzem. )

26

(Aparador de una de les botigues que té Moltacte )

(Aparador de una de la botiga de nens petits que té Moltacte)

27

(Aparador de una botiga de les que té Moltacte )

( Un treballador de Moltacte)

28

(Botiga de Stradivarius que té Moltacte )

7.1.1. ENTREVISTA Laura Granados Gutiérrez, Psicóloga de Moltacte

- Quina es la teva història en el centre? com vas començar? La veritat es ells van ser els que es van posar en contacte amb mi. Abans que hi vingués jo hi havia una altre psicòloga però li va sortit una oferta de treball i va haver de deixar el centre, així que com que jo coneixia gent aquí es van posar en contacte amb mi i així vaig arribar. De totes formes jo tinc una consulta pròpia amb una companya.

- Quina es la teva funció?

La meva funció és la de psicòloga del centre. Però des de un àmbit de psicologia empresarial i laboral. Els malalts ja tenen la seva pròpia psicòloga i treballadora social, amb les quals estic en continu contacte i em van passar les coses que li passa al pacien u jo els vaig passant una valoració del pacient en l’àmbit del treball. M’encarrego de parlar amb ells i de intentar que facin la feina el millor que puguin, i de que se sentin agust fent-la. De motivar-los i exigir el que els toca però dintre de un àmbit que puguin assolir tot i que no cal oblidar que som una empresa i que venen a treballar. Faig una reunió mensual amb cadascun d’ells, per parlar una mica de com els hi va, com se senten, etc...

29

- Creus que la Teràpia Ocupacional es una bona teràpia? Que funciona?

Trobo que sens dubte és una bona teràpia, tot i que no és una teràpia fàcil. Es necessita sobretot molta voluntat i un clar convenciment de que realment funcionarà però funcionarà perquè és quelcom normal i quelcom que aquestes persones es mereixen. Tot i així és difícil perquè necessita més atenció i perquè les persones que hi estan com per exemple els gerents de les nostres botigues han de tenir un gran punt de humanitat. Però a la vista està que funciona, nosaltres som un clar exemple com a empresa i ells son un clar exemple com a pacients.

- Per a quins tipus de malaltia creus que funciona millor la terà-pia ocupacional / labor teràpia?

Segons els nostres casos amb les que actualment estem treballant, bipolaritat, esquizofrènia, trastorn d’afectivitat. Hem tingut algun cas de trastorn de la personalitat però no ha anat tant bé. Però sobretot no és tant el trastorn que tinguin sinó la motivació que tinguin per la feina el que marca la diferència.

- Quines persones treballen aquí? Quina malaltia mental o trastorn tenen?

Primer de tot són persones que medicament han de tenir el certificat de discapacitat mental, el qual a de superar el 32 % . Un cop aquest requisit es té, nosaltres personalment, solem tenir persones amb Trastorns d’esquizofrènia, trastorns d’afectivitat, bipolaritat e inclús em tingut algun cas de trastorn de personalitat.

- Quins son els indicadors que rebeu i que us confirmen que es un bon procediment a fer per els malalts?

La salut de la persona és importantíssima i abans de que comenci a la feina a passat per un llarg procés de recuperació. La seva psicòloga i treballadora social ens proposen la persona perquè creuen que realment està llesta per tenir una feina, i perquè realment creuen que aquest tipus de teràpia el normalitzarà i farà que millori. Si nosaltres veiéssim que no funciona per suposat no continuaríem. Però no ens a succeït mai, tot el contrari, els indicadors son estupends, sobretot quan veus que les seves recaigudes han disminuït i inclús ells mateixos et diuen que se senten molt millors. I psicològicament parlant,els veus més normalitzats. Per ells això és una oportunitat increïble. Tenen un salari, com qualsevol altre persona, inculs ara tal i com estan les coses potser ells tenen feina i el seu germà no. Això els dona una estabilitat mental visible a simple vista i sobretot un augment de l’autoestima imprescindible.

- Com decidiu quina feina pot fer cadascuna de les persones?

30

Realment no tenim quelcom concret que ens digui a on a d’anar cada persona. Totes tenen les mateixes possibilitats, però si és cert que a mesura que vas coneixent la persona ja veus si aquesta té més aptituds per estar en un lloc o en un altre. Moltes vegades ho sabem simplement per l’experiència, ho intenten i anem veient si se senten còmodes o no. A més a més, juntament amb la seva psicòloga oficial i la seva treballadora social, ja ens traspassen una mica l’historial del pacient i vas veient segons les posicions que s’han d’omplir on podria anar millor.

- Quina es la manera que teniu de saber fins a on podeu exigir a algun pacient? Com manteniu el límit?

Això es quelcom realment difícil dintre del nostre projecte, sobretot per a mi com a psicòloga laboral del centre. Però a mesura que avança el temps i que vas coneixen a la persona i la seva infermetat saps si el que estan fent és recolzar-se en la malaltia o realment necessiten un descans o necessiten parlar. No cal oblidar en ningun moment que ells son treballadors igual que qualsevol que treballi en una empresa, i que venen aquí a treballar i no a passar el temps, perquè això es una empresa i ens ho prenen sèriament, no es un centre de dia. Al que vaguin a passar el temps. Per lo tant, tot i que intentem que se sentin el màxim agust possible hi ha un moment en el que els fins de l’empresa exigeixen el que exigeixen i si veiem que realment la persona doncs torna estar molt nerviosa o a tenir alguna problemes greus, els recomanem que agafin la baixa. No passa sovint, però si és cert que ha passat algunes vegades.

- Com compagineu l’ importància del tractament del malalt i la producció i finançament de l’empresa?

Els malalts tenen apart el que es la seva psicòloga i la treballadora social amb la qual he de mantenir un contacte molt seguit per saber com estan, quantes pastilles estan prenen, si estan tenint problemes a casa, perquè tot i que a mi m’expliquin coses, a la seva psicòloga oficial li expliquen moltes més i aquestes poden influir després en la feina i hem de saber-ho-. Això ens ajuda a saber com em de tractar-los o a saber si estan o no capacitats per fer les hores que els toquen o hauríem de plantejar-nos canviar-lo d’horari o proposar-li d’agafar una baixa, però sobretot i aquí es on entro jo a intentar transformar quelcom que li estigui succeint per que ho deixi fora i pugui centrar en la feina. Ens o prenem igual que qualsevol altre empresa, per sobreviure necessitem beneficis i necessitem vendes i si ells volen seguir treballant aquí han de treballar. Els conscienciem de el que això significa i ells han de donar la talla. Però clar, es difícil, perquè amb la simple cosa com que trobin parella ja es revoluciona tot...

- Creus que haurien de ser obligatori per les empreses contrac-tar a un percentatge de persones amb malalties mentals o discapacitades?

No. Crec que és quelcom que no hauria de ser obligatori. Hauria de sortir de dintre de les persones i no que els haguessin de obligar a

31

fer-ho. Perquè si ho fas per obligació, llavors no funciona, és quelcom que a de sortir de dintre, hi as de creure-hi de veritat perquè realment funcioni.

(Amb la psicòloga del centre Laura Granados)

7.1.2. ENTREVISTA Ana Artazcoz,Responsable comercial de Moltacte

- Quina es la teva història en el centre? com vas començar? Quina es la teva funció?

La meva funció al centre és la de responsable comercial. Jo ja portava molts anys vinculada a projectes de cooperació i al desenvolupament, i vaig veure en Moltacte la possibilitat de un projecte solidari i de proximitat, que no vaig poder dir que no.

- Creus que la Teràpia Ocupacional és una bona teràpia ? Que funciona?

32

Sí, sens dubte funciona. Tot i que, funciona en el moment en que tens convenciment que no es quelcom que fas per pena sinó que realment consideres el potencial que aquestes persones tenen. El moment en el que realment veus tot el aquest llarg camí que tenen aquestes persones. I llavors es tracta de dóna’ls-hi responsabilitat. No ens ho mirem com quelcom social, sinó com una empresa.

- Per a quins tipus de malaltia creus que funciona millor la terà-pia ocupacional / labor teràpia?

Depèn més del grau de la malaltia o dels anys de la malaltia. Si el grau es molt elevat, es a dir si te una discapacitat molt superior al 33 %, si porta amb questa malaltia molt anys o si acaba de ser descoberta, etc...També tenen molt a veure les ganes del malalt. La pròpia motivació que tingui el pacient, com més en tinguin millor treballen.Per exemple un nen a l’escola que li costa més alguna assignatura però esta molt motivat per aprovar-la i li interessa i vol treure bona nota. Oh per exemple l’altre dia estava amb la meva filla fent una excursió hi havíem de pujar una muntanya i em deia “ no,no podré pujar això no puc més” i tot i així va arribar. Realment tenim molta més capacitat del que pensem mentalment. I nosaltres no volem fer servir la malaltia com ha escusa. No ens compadim per la malaltia, intentem tibar. I ho veus, Des dels inicis fins ara. El resultat de que vegis que confien en tu.

- Quines persones treballen aquí? Quina malaltia mental o tras-torn tenen?

Treballen persones amb trastorns mentals com son bipolaritat, esquizofrènia, ex alcohòlics, trastorns de personalitat... Però també persones sense cap trastorn mental.

- Quins son els indicadors que rebeu i que us confirmen que es un bon procediment a fer per els malalts?

Els primers de tot i els mes clars: La disminució de recaigudes. I que les visites amb els psicòlegs i psiquiatres ja son visites rutinàries i no extraordinàries. Però a més a més indicadors que ells mateixos et transmeten, l’alegria de ser part de un grup, de ser necessari. També l’indicador de la llibertat i la capacitat de decidir que tenen. Ells comencen a agafar les rendes de la seva vida.Però sobretot coses sútils com per exemple l’altre dia em va venir el Jordi i em va dir que quan els seus amics els trucaven per fer alguna

33

cosa i ell responia que ara no podia que havia de treballar, li donava una categoria el deia sentir útil i amb un grau d’autoestima, que ja no era la persona que estava tot el dia a casa sense fer re. I sobretot també el reconeixement familiar, ja no son una càrrega, ja no molesten sinó que aporten.

- Com decidiu quina feina pot fer cadascuna de les persones?

Ho decidim sobretot per l’entrevista que els fem abans, en el que mirem el seu historial i l’experiència que han tingut de manera laboral i no només laboral. També, al ser una empresa tenim alguns espais que s’han de cobrir i també busquem perfils concrets que han d’encaixar allà. Però sobretot el que ens acaba d’assegurar si em escollit bé o on hem de col·locar la persona són els 6 mesos a l’inici de conèixer la persona. A partir d’allà determinem si té potencial per estar a la caixa o al mostrador, etc...

- Quina es la manera que teniu de saber fins a on podeu exigir a algun pacient? Com manteniu el límit?

Doncs bàsicament quan coneixem la persona i sobretot gràcies a l’experiència. Ens la juguem i ja veurem que passa. Al cap de un temps comences a diferenciar la manera de ser de la persona o el que es la malaltia, a mesura que passa el temps, ten adones si realment necessiten parar o es una excusa.Ens agrada no classificar al inici. Anem comprovant fins on pot arribar. Els ensenyem i els donem la oportunitat de fer-ho tot.

- Com compagineu l’ importància del tractament del malalt i la producció i finançament de l’empresa?

Quan hi ha vendes tot va bé perquè tenim els beneficis i no tenim problema som una empresa i com qualsevol altre si funciona, es ven el producte no hi ha problema, però quan les vendes baixen, com qualsevol altre empresa em de prendre mesures per que aquesta no s’enfonsi.Potser no necessitem tanta gent, ho potser algú no produeix bé o lo suficient i a pesar de que es el que menys desitjaríem em de prendre decisions. De fet abans no havíem tret a ningú, però ara, ens vam veure obligats. Però també cal dir que ens queda la consciencia tranquil·la perquè son persones a les que els hi hem donat una oportunitat i que han treballat per nosaltres molts anys i sabem segur quin es el seu límit i que fins aquí poden arribar.

- Creus que haurien de ser obligatori per les empreses contrac-tar a un percentatge de persones amb malalties mentals o discapacitades?

34

De fet existeix una llei, la llei del minusvàlid, però moltes empreses prefereixen pagar la multa, i actualment ningú està molt al cas de que aquesta llei es compleixi per lo tant no serveix de gaire. Però és quelcom més aviat de la manera de veure el mon. Ara amb la crisi la gent haurà d’adonar-se’n compte de que en un futur les empreses hauran de fer un canvi de consciencia. Al món no estem per fer diners.

( 1a i 2a foto amb Ana Artacoz responsable comercial de Moltacte )

35

7.2. Cuina Justa, centre especial de treball

36

(Al centre Cuina Justa a Sant Boi de Llobregat )

7.2.1. Introducció

Cuina Justa és un Centre Especial de Treball especialitzat en l'àrea d'alimentació impulsada per la Fundació Cassià Just i situada a Sant Boi de Llobregat. És també una empresa d’economia social, artesana, pròxima i saludable. Va ser creada l’any 1995. Consisteix en un centre especial de treball on es du a terme una tasca empresarial, dedicat al servei de provisionament de menjars, concretament caterings, ja sigui a domicili, col·lectivitats o per a events . La seva estrategia i enfoc empresarial es basa en criteris de qualitat en productes i excel·lència humana per la generació d'un canvi social.

Cuina Justa ofereix:

• Qualitat en els productes• Qualitat en les persones• Una marca social   Cuina Justa dona feina a 250 persones, el 70% amb fragilitats mentals i en risc d’exclusió social. Acompanyant a persones amb fragilitats relatives a la discapacitat intel·lectual i/o la malaltia mental per a la seva inserció sociolaboral mitjançant el factor terapeutic que proporciona el menjar.  

La seva política d'inserció laboral de persones amb especials fragilitats mentals i socials va associada a la política de producció respecte a la gamma de productes que elaboren. Lluita per a promoure el codi ètic de responsabilitat social de les empreses i les persones. Focalitza en acompanyament als treballadors, fent una tasca professional i de captació de les persones.

 7.2.2. ENTREVISTA a Helena Calandria, Treballadora Social, i a Isabel Gómez, Especialista en inclusió social.

- Quina és la vostra funció al centre?

L’Helena Calandria és Treballadora Social i la Isabel Gomez és Especialista en inclusió social

- Com va sorgir la idea en un principi?

Tot va començar per unes persones que treballaven plegades en una escola d’educació especial amb trastorns autistes, ja amb el menjar involucrat però no com a teràpia sinó simplement perquè sabien que la relació de la persona amb aquest ja era terapèutic, tot i que el que feien era bàsicament posar-se’l a la boca. Temps després van decidir començar quelcom nou, més gran i que amplies amb nous problemes, i van decidir fer un càtering.

- Perquè vareu decidir que el treball estaria relacionat amb el menjar?

37

El menjar i el treball combinats tenen uns efectes psicològicament molt positius.. Es quelcom estudiat amb la psicoanàlisi i realment ens esta donant resultats. És molt complicat d’explicar però la relació entre les nostres mans o inclús la nostra boca amb el menjar es quelcom realment terapèutic.

- Perquè vareu decidir decantar-vos per la corrent de la psi-coanàlisi?

Les persones que van començar i Van decidir crear una empresa, totes estaven especialitzades en un psicoanàlisi. Per tant van decidir continuar amb ela corrent amb la que estaven familiaritzats.Tots els treballadors, estem formats d’alguna manera o altre amb algun aspecte de la psicoanàlisi.

- Creus que és una bona teràpia?

Funciona el treball com a teràpia, però nosaltres no parlem de teràpia ocupacional, perquè ocupació és molt diferent de treball. No venen a fer quelcom que els mantingui ocupats, venen a guanyar-se un sou .I això es el que té afectes positius. Aquest plus apart de la pròpia ocupació que el treball implica. Volem transmetre’ls que verdaderament és una feina i que aquella feina es realment necessària.

- Quines persones treballen a Cuina Justa?

A Cuina Justa, ens interessa la heterogeneïtat. Pensem que és més ric. No només treballen malalts mentals, sinó que una mica de tot. Estem compromesos amb lo social i això no implica únicament la branca de malalts mentals. Hi ha moltes persones que ho necessiten.

- Quins són els indicadors que us indiquen que es esta funcio-nant?

El principal es que la feina surt. Si la empresa estigues sostinguda per inversors voldria dir que no es sosté. Però actualment, el 90 % dels ingressos que té Cuina Justa son de les vendes i el 10 % de subvencions i inversors. El fet de que ells com a persones estiguin millor es quelcom molt subjectiu, ja que podria ser per alguna altre cosa, no te perquè ser per la feina potser és simplement que estan millor amb la família o qualsevol altre cosa. Mai es pot saber 100% segur que la millora és deguda a la feina. A més a més no tots poden treballar.

- Com decidiu quina feina fa cadascun?

Normalment és una combinació de factors. El que la persona ens diu que vol fer i pot fer, i el que nosaltres necessitem en aquell moment a l’empresa. Intentem combinar les habilitats que té la persona amb les necessitats de l’empresa.

- Com sabeu quant podeu exigir a cadascun?

38

Això és quelcom que volem captar als inicis. Volem saber quina és la seva relació amb la seva malaltia. Es tot allò que encara que no ho sembli es pot veure per coses com “jo sóc...” o “jo tinc...”. Petits detalls que ens ajuda’n a veure com es la relació de la persona amb la seva malaltia i així anar coneixent-los i saber quan es recolzen o quan realment no podem exigir més.

- Com compagineu l’ importància del tractament del malalt i la producció i finançament de l’empresa?

Tenim diferents programes que ens ajuden a compaginar-ho tot. Però el tractament del malalt no és cosa nostra, nosaltres som una empresa i ells venen a treballar, i per tant ells a fora ja tenen els seus psiquiatres i psicòlegs amb els que nosaltres mantenim contacte. El nostre objectiu és que l’empresa sigui rentable i demostrar al mon que si és possible mantenir una empresa amb treballadors no estendards. Nosaltres de cara a que l’empresa es mantingui a flot , tenim un pla de viabilitat i si no es tenen els ingressos previstos doncs es quan sa de veure que es pot fer per tal de que l’empresa no s’enfonsi. D’altre banda de cara al treballador, la Generalitat, subvenciona el que en diríem l’equip d’acompanyament. A més sa més nosaltres els oferim 2 programes d’atenció familiar. Una adreçada a treballadors de la fundació no únicament als malalts mentals. I un altre, dins l’àrea de recerca destinat als joves i a les seves famílies.

- Per quins tipus de malaltia creus que és millor la teràpia ocu-pacional?

No te que veure amb la malaltia en si, sinó amb com actua aquesta i sobretot depèn de la pròpia persona. Així que no se sap, no hi ha unes malalties especifiques.

- Creus que haurien de ser obligatori per les empreses con-tractar a un percentatge de persones amb malalties mentals o discapacitades?

Obligatori no, però seria molt interessant. No sabem el que la persona es capaç de fer. Tenim por al desconeixement d’aquest tema. S’està lluitant per tal de que es conegui i per tant es faci un tema menys tabú. Però sobretot nosaltres creiem que els llocs de treball han de ser dignes, es a dir, que probablement si fos obligatori aquestes persones tindrien uns treballs poc dignes amb el que l’empresa l’únic que intentaria seria desempallegar-se del tema lo més ràpid possible i per tant series treballs poc útils. Això no està bé, perquè llavors no serveix de res.

39

( A Cuina Justa amb Helena Calandria, Isabel Gomez i el director Alex Pujol).

7.3. La Fageda

7.3.1. Introducció

La Fageda, Societat Cooperativa Catalana Limitada és una entitat privada, sense ànim de lucre, creada l'any 1982, que té com a finalitat la integració sociolaboral, en l'àmbit de la comarca de la Garrotxa (Girona), de les persones amb discapacitat psíquica i/o trastorns mentals severs. Aquestes feines s’han de donar en el marc d’una organització eficient i competitiva, però també acollidora en els aspectes més carenciats.

Va néixer amb l’intent i la voluntat de reconèixer les possibilitats que les persones diagnosticades de malaltia mental tenien, concretament en el món del treball.

40

(Fotografia antiga de feines al viver de La Fageda. )

A principis dels anys 80, quan es crea la cooperativa, els malalts mentals estaven tancats en els psiquiàtrics, autèntics centres d'internament, en cel·les de càstig, patis tancats, amuntegament, misèria... Sorgeix llavors tot un moviment mèdic i social que es rebel·la contra aquest estat de coses.

Neixen diferents iniciatives per intentar retornar els malalts mentals a la societat, per treure'ls de l'estat de marginació i tractar-los senzillament com a persones. Entre les experiències d'aquells anys es troba la cooperativa La Fageda, que intenta aconseguir aquesta inserció a través del treball.

El malalt mental, no només pateix un profund patiment quan sent que la seva ànima s'enfonsa, s'estripa; pateix a més per l'estigma social, pel rebuig que la seva pròpia malaltia provoca en l'altre.

Història

L'any 1984, amb la col·laboració de l'Administració Pública i una entitat bancària, s'adquireix la finca agrícola Els Casals, amb la intenció de centrar les activitats empresarials en l'àmbit agropecuari. L'any 1985 s'inicien els treballs de ramaderia i en el 1987 els de viverisme. Paral·lelament, l'any 1984 es van obrir els serveis residencials amb l'objectiu de resoldre una necessitat vital dels usuaris, al mateix temps que es posava en funcionament el Servei de Teràpia Ocupacional.

Al 1992, amb la incorporació de la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea a la legislació espanyola, es van implantar les quotes en la producció lletera, la qual cosa va abocar a centenars de productors a abandonar la seva activitat. Davant aquesta situació es decideix iniciar el projecte de fabricar iogurts amb la llet produïda en la pròpia granja.

Algunes Xifres

41

Actualment, La Fageda dóna treball a 163 persones amb certificat de discapacitat, totes les persones de la comarca de la Garrotxa que presenten una discapacitat intel·lectual o una malaltia mental crònica tenen l'oportunitat de treballar.

(Vaques de la Fageda ) (Fàbrica de iogurts de la Fageda )

La Fageda té diferents serveis a nivell laboral, segons la capacitat de producció dels treballadors:

- El STO (servei de teràpia Ocupacional), on treballen entre 40 i 50 per-sones que no tenen gaire capacitat productiva. Fan mitja jornada de activitats d’ajustament personal i social(estimulació cognitiva, psico-motricitat, expressió corporal, etc.) mitjançant l'aplicació de progra-mes individuals i l’altre mitja jornada de fer el que en diríem pròpia-ment “ocupacions “ o feines molt senzilles.

- El CET on treballen unes 110 persones que tenen una nòmina i un tre-ball real i significatiu. El CET te diferents seccions :

GranjaFàbrica de làcticsJardineriaFàbrica de MelmeladesGelat SAV (Servei d’atenció als Visitants)El SIC. El Servei d'Integració a la Comunitat va ser creat amb el suport dels serveis socials de la comarca de la Garrotxa per oferir treball a l'empresa ordinària a aquelles persones amb discapacitat psíquica de la comarca. Atenen a unes 50 perso-nes.

A part d’aquestes serveis laborals també hi ha els serveis de:

Servei de Llar Residencia. Té com a finalitat oferir un habitatge al col·lectiu de persones discapacitades de la comarca de la Garrotxa que no tenen família o, si la tenen, aquesta no es pot fer càrrec.

Servei d’oci i temps lliure. Ofereix activitats lúdiques a persones de la comarca que presenten alguna discapacitat, amb l’objectiu d’aconseguir la seva integració social, participant de les activitats que ofereix la societat.

42

Els valors

Els valors de la Fageda són els mateixos que es poden aplicar a una persona individual, no són un simple desig sinó un compromís d’aprenentatge i de feina permanent per assolir-los. Són la base de la seva política.

Els valors estan composats per la responsabilitat, la persona com a eix, la il·lusió, la integritat, l’esforç i la confiança. Aquests valors busquen també allunyant-se de les postures paternalistes cap als discapacitats i malalts mentals i retornar-los a la il·lusió i confiança en ells mateixos i en els altres. Per això uns dels seus objectius secundaris és que els clients comprin els productes de la Fageda per qualitat i no per solidaritat amb les persones que els fabriquen .

7.3.2. Entrevista a Cristóbal Colon, President i fundador del projecte de la Fageda.

- Quina és la teva funció actualment a la Fageda ?

Jo actualment, sóc el president del projecte i faig també les funcions provisionals de direcció general.

- Quina és la teva història i com vas començar amb el projecte de la Fageda ?

Vaig estudiar Psicologia clínica i em vaig especialitzar també en Labor teràpia. Treballava al manicomi de Salt en aquell moment, tot i que havia treballat en altres. Els manicomis semblaven camps de concentració. Jo vaig començar a fer tallers de laborteràpia als manicomis amb alguns companys. Fèiem ceràmica i d’altres activitats petites, per trencar una mica el sense sentit de les seves vides. Finalment vaig arribar a la conclusió de que el treball tenia un gran potencial terapèutic però no de la manera en com l’estàvem fer servir, ja que el treball tenia que tenir un sentit i un resultat. Vaig decidir deixar l’ hospital i començar una empresa amb llocs de treball reals.

- Quines van ser les teves motivacions de cara a començar aquest projecte ?

Un dels motius principals va ser que jo personalment volia marxar del hospital perquè no em sentia bé amb la feina que estava fent. I l’altre motivació va ser que creia que els malalts havien d’aprofitar aquesta dimensió que tenia la feina com a element rehabilitador però calia canviar-li l’escenari.

- Creus que el treball és un factor rehabilitador per a les persones amb trastorns mentals ?

43

Pot ser-ho o no. El treball pot ser un factor rehabilitador perquè proporciona al malalt tres factors molt importants. Primer de tot un salari. Amb aquest tenen una autonomia que abans no tenien i per tant poden deixar de dependre 100% de les seves famílies. Segonament, canvien la percepció que tenen de si mateixos. Ja no son els bojos que no poden fer res, sinó que veuen que poden treballar i fer un producte que els demes compren, per tant la seva autoestima augmenta. I per últim, la mirada amb el que els miren els altres. Ja no son els bojos del poble sinó els que treballen a la Fageda, una empresa famosa.

- Quins creus que han de ser els requisits perquè el treball sigui afectiu com a factor rehabilitador ?

Crec que primer de tot se’ls ha de reconèixer que son capaços, tu els as de mostrar amb la teva mirada que saps que tenen quelcom i que això es el que estàs buscant. Però a mes a mes as de tenir un lloc adequat on poder donar fruit a aquest valors que ells tenen. Fem que la persona aprengui i trobi les seves capacitats. Que deixi de tenir por de si mateix, que aprengui quines son les seves limitacions però també les seves capacitats.

- Per quines malalties creus que funciona millor el treball com a

teràpia ?

No hi ha cap en concret. Hi ha individus. Depèn de la persona i l’entorn i no tant del tipus de malaltia que té.

- Quins són els indicadors que us confirmen que el treball és rehabilitador ?

És evident, tot i que no em establert uns indicador, però és evident. No només funciona sinó que a vegades és milagròs.Que la Fageda sigui una marca exitosa és la millor medicina que els poden donar. A més a més, el ritme que es respira aquí no es el mateix que es respira a altres empreses. La gent ve contenta i amb ganes.

- Com compagineu la importància de l’empresa i la part assistencial ?Doncs sa de tenir present que una cosa sense l’altre no funciona. Es a dir a vegades s’ha d’invertir en la empresa en comptes de en la part assistencial. No hi haurà programa assistencial sinó hi ha empresa.

- On estarien ara els malalts de la Garrotxa si la Fageda no estigues ?Probablement a casa seva fumant, tristos, molt més medicats, amb més recaigudes i amb la seva família trista també.

44

(Amb Cristóbal Colon)

7.3.3. Entrevista a Carme Jordà, Directora de l’àrea Assistencial

- Quina és la teva història professional i com vas arribar a la Fageda ?

La meva vocació des de ben petita havia estat treballar amb persones que tinguessin quelcom especial. Vaig anar provant i fent pràctiques en diferents camps fins que vaig trobar que el camp del autisme infantil era on més realitzada em sentia. Em van seleccionar per crear un projecte amb nens que tenien autisme infantil i vaig treballar allà durant 5 anys . Però finalment, com el meu marit, el Cristóbal va començar el projecte de la Fageda vaig decidir marxar amb ell cap el que sàvia que seria un lloc on també podria fer una feina molt maca.

- Quina és la teva funció actualment?La meva funció principal es la de dirigir tota l’àrea assistencial de la Fageda, es a dir vetllar per les persones de l’àrea assistencial.

- Esteu amb contacte amb el psiquiatre personal de cada treba-llador? Els doneu un seguiment psicològic personal?No els fem teràpia com si fóssim estrictament un psicòleg. Però si que fem intervencions terapèutiques quan cal. Els mirem amb el seu

45

conjunt, no com a treballadors. Parlem amb els psiquiatres i famílies. Em decidit implicar-nos en la persona.

- Quins són els requisits per treballar a la Fageda?Edat laboral, ser de la Garrotxa, tenir el certificat de discapacitat i venir derivats de la xarxa de salut mental. A més a més han de estar estables i almenys haver estat mitj any sense ser ingressat.

- Creus que el treball és un factor rehabilitador per a les perso-nes amb trastorns mentals?Sí. Perquè el treball potència que surtin totes les parts més sanes de la persona. Pasen de ser malalts a treballadors, perquè la malaltia queda en segon pla per sota de la part sana.

- Quins requisits creus que ha de tenir el treball per ser rehabi-litador?Primer de tot, el treball ha de ser real i útil en la societat. Després ha de ser un treball que estigui remunerat amb nivells de salaris perquè vegin que no estan exclosos de la societat sinó que son part del teixit social d’aquesta. I per últim, que l’empresa tingui un cert renom, ja que provoca en ells un augment de autoestima.

- Quins són els indicadors que us confirmen que el treball fun-ciona com a element rehabilitador?Poques recaigudes, ja que intervenim abans de que sigui massa tard, però sobretot la cara de la gent quan ve a treballar, felicitat, amistat autonomia, etc...

- Com decidiu a on col·locar cada persona i fins quin límit po-deu exigir?Per designar la feina de cascun, per una part s’ha de tenir en compte el que la persona vol fer i el que ha fet en un passat però també les necessitats de la empresa. El límit el vas sabent a mesura que vas coneixent la persona i ha base d’experiència.

- Creus que hauria de ser obligatòria per a les empreses tenir un percentatge de persones amb trastorns mentals?No, perquè els hauries de donar el recolzament que necessiten, ja que sinó estarien espantats i seria dolent per al malalt.

46

( Amb Carme Jordà )

7.3.4. Entrevistes a Antonio Lopez i Teresa Carillo, monitors del Centre, fetes per separat (he agrupat respostes)

- Nom i quants anys fa que treballes a la Fageda?

Antonio Lopez. Al 84, fa 30 anys.Teresa Carillo. Fa 22 anys.

- Quina és la teva funció en aquests moments a la Fageda?

L’Antonio actualment és el responsable de la Fabrica de Melmelades, en comptes que la Teresa es educadora del centre especial de treball.

- Has fet sempre la mateixa funció?

Tots dos van respondrem a aquesta pregunta que no. La Teresa va ser primer de tot celadora a la residencia i després monitora a la residencia. L’Antonio, va treballar de moltes coses abans del lloc que te ara, entre d’altres encarregat del projecte dels pisos tutelats, fent

47

un nou departament de comunicacions, encarregat de la distribució del iogurt, etc...

- Creus que el treball es un factor rehabilitador per a les perso-nes amb trastorns mentals?

Tots dos van coincidir en la seva resposta. Si. L’Antonio va afegir que fins i tot ho era per a ell, perquè el treball dignifica.

- Quin factor a de tenir el treball perquè ho sigui? Tots dos van coincidir en que perquè el treball fos rehabilitador, havia de ser un treball amb sentit. Havia de tenir un resultat al carrer i que preferiblement segons la Teresa estigues relacionat amb altres persones i aportes autonomia.

- Quines son les evidencies que us comproven que el treball re-habilita?

La Teresa va com a centre de l’evidencia de que sigui rehabilitador l’autoestima, testificant que entren amb una baixa autoestima i adoptes autoestima i autonomia per afrontar la vida. L’Antonio, posa com a centre la conformitat dels treballadors, el fet de que vinguin i marxin contents.

- Com ho fas per mantenir el límit de cada persona i no es-tressar-los massa?

- Tots dos van coincidir en que era quelcom que havia de fer-se poc a poc, amb paciència i sobretot amb experiència. Has de conèixer la persona, i ella a tu. Fer que se senti còmode.

- Què és el més difícil per a tu d’ aquesta feina i el més gratifi-cant?

Teresa: El mes difícil es que voldria renovar moltes coses però no es pot, i el més gratificant, quan valores a una persona al cap d’un temps. Antonio: No hi ha res difícil perquè m’agraden les coses difícil. El més gratificant que els nois creixin, que es proposin a fer coses que mai havien fet per por.

- Quines son les qualitats i coneixement que creus que hauria de tenir un monitor?

48

Tots dos coincideixen en que ha de tenir una personalitat i unes habilitats socials molt importants. Saber ser compaginar la tolerància i la disciplina.

- Creus que la Fageda et cuida?

En aquesta pregunta no van estar d’acord, ja que la Teresa deia que desgraciadament no gaire ja que la Fageda ha crescut molt ràpid i s’acaben fen feines molt rutinàries. “No es culpa de ningú però les coses ens atrapen “. Ella m’explica que voldria fer moltes coses i programes com Yoga però no son possibles.

- Com definiries amb una frase el projecte social de la Fageda?

Antonio – Parlaria del treball amb sentit però no sabria com formular-la. Teresa- “Un lloc on créixer, perquè aquí creix tot i tothom.”

(Amb la monitora Teresa )

7.3.5. Resum de les entrevistes a nou treballadors del Centre i algunes famílies

Vaig tenir la sort de poder entrevistar a nou treballadors de La Fageda, tots amb malalties mentals diverses, i a algunes de les seves famílies.

Les entrevistes les feia acompanyada de la Sra. Carme Jorda.

Prototip d’una entrevista als malalts

49

- Quin és el teu nom?- Quants anys tens?- Quins estudis has fet?- Quin tipus de trastorn et varen diagnosticar?- En quin moment t’ho varen diagnosticar? Quants anys tenies?- Quants anys fa que treballes a la Fageda? - Com vas sentir a parlar de la Fageda?- Abans de treballar a la fageda, havies treballat en altres llocs?- Trobes que la teva malaltia t’impedeix fer coses a l’hora de treballar?- En quins aspectes el fet de treballar fa que la teva vida sigui millor?- Que faries si no estiguessin treballant a la Fageda?- Fas alguna activitat a fora de la Fageda?- Que es el que més t’agrada de la feina què fas, i què és el que menys

t’agrada?

Prototip d’una entrevista a les famílies

- On viuen?- Quants fills tenen?- A quina edat es va desenvolupar la malaltia del seu fill/a....?- Vostès veien que alguna cosa no acabava d’anar bé o els hi va agafar

per sorpresa?- Vareu trobar ajuda en aquells moments?- En quina situació de treball o estudis es trobava el seu fill quan se li

va diagnosticar la malaltia?- Va poder continuar amb la situació d’abans?- Quins varen ser els passos abans d’arribar a la Fageda?- Que va representar per a vostès i per al seu fill el fet de trobar feina a

la Fageda?- Si no estigues a la Fageda... on penseu que podria estar?- Creuen que el fet de treballar ajuda a que el seu fill pugui viure mi-

llor?

Per facilitar la lectura del treball, per a cadascun dels entrevistats, he fet un resum de la seva patolgia mental i de les seves respostes a les entrevistes i la de les seves families.

1- Marc

En Marc té 34 anys, és fill únic. Van diagnosticar-li esquizofrènia paranoide auto diferencial crònica als 16 anys.

Quan era petit era un noi molt fantasiós, segons ell una mica estrany i tot. Va treure matricula d’honor quan estudiava BUP i va començar la carrera de

50

física (ell volia fer medicina, però a COU va començar a no menjar, a estar tot el dia a la l’ordinador i les notes no van donar per entrar a medicina).

Anava freqüentment a urgències dient que se li havien rebentat les venes del cap . Als 17 anys va portar-lo al psiquiatre perquè tenia una depressió. També va sofrir un coma etílic per barrejar pastilles amb alcohol. Als 17 va fer la seva primera crisis psicòtica, amb ruptura autobiogràfica (moment de gran confusió, en el que la persona ja no sap més qui és... ), va estar ingressat per deliri hipocondríac. Des de llavors ha fet 8 ingressos, tenia deliris de tenir el dimoni. S’ha matriculat a Física , biologia, farmàcia, filosofia i matemàtiques, però no ha acabat cap d’elles, tot i així ell segueix matriculant-se a assignatura i a diferents idiomes. Abans de la actual feina a la Fageda, va treballar d’ ajudant de cuina i actualment esta molt agraït a la Fageda per haver-li ofert bons companys i un bon horari que li permet fer coses per les tardes com anar a la piscina.

(Amb el Marc )

2- Ramon

En Ramon té 53 anys, va néixer a Girona i té un germà petit. Pateix esquizofrènia delirant aguda, des de gairebé els 17 anys.

Va començar la universitat però no va arribar acabar-la. Als 17 anys va començar amb la zoofília. També cap aquella edat va estar ingressat dos mesos. Posteriorment va continuar amb els seus estudis fins matricular-se a la universitat de Filosofia i lletres compaginant-ho amb el psiquiatre però no va acabar la carrera.

51

Va treballar a la granja de la seva família però va haver-hi un moment en que va tancar-se en si mateix fins que gràcies a la xarxa de salut mental va trobar la Fageda. Va començar a treballar a la Fageda al 2008 . Ara gracies a la feina no pateix tant i agraeix molt la rutina que aquest demana.

(Amb el Ramon)

3- Glòria

La glòria té 41 anys. A més a més d’ella té 3 germans més, tot i així sempre ha sigut una persona acompanyada per la soledat.

A mes a més dels seus episodis d’epilèpsia que de vegades, la deixaven inconscient, la falta de comunicació a casa seva sobretot amb els seus pares que treballaven molt i no l’escoltaven van provocar en ella molta ràbia acumulada i moltes emocions reprimides, tot això barrejat amb uns estudis de belles arts que no va arribar a acabar i feines de netejar cases i cuidant a una senyora gran fins arribar als 33 anys on per causa d’una crisi forta va ser ingressada.

Després va passar al centre de dia i finalment gracies a la xarxa social va acabar a la Fageda on treballa ara. La gloria assegura que la fageda ha sigut un canvi positiu per a ella ja que li a proporcionat una autonomia, contacte amb altre gent i amistats que abans no tenia.

52

(Amb la Glòria )

4- Angel

L’Angel té 53 anys. Pateix esquizofrènia Paranoide i li va ser diagnosticada a la mili entre els 22 i els 23 anys a Sevilla. Va estudiar fins als 14 anys i després es va posar a estudiar Belles arts a Olot.

Va treballar de moltes coses abans d’entrar a la Fageda, entre d’altres de lampista i pintor. Finalment va entrar a la Fageda aproximadament fa uns catorze anys, primer a jardineria i actualment a melmelades.

Actualment segueix pintant fora de la Fageda i dins, ja que aquesta els dona facilitats, i ens explica que no ha tingut cap problema amb la Fageda, si s’angoixava amb una feina el canviaven i està molt agraït per les excursions que li ofereixen i per els nous amics que ha fet.

( Amb l’Angel )

53

5- Quim

En Quim té 43 anys. De petit era un noi tranquil però amb amics, com la resta. Va començar a estudiar hostaleria ja que la seva família tenia un forn i ell volia continuar amb el negoci però degut a un accident que va tenir, la seva germana va morir i ell va quedar molt bloquejat.

Va començar a estar deprimit, va deixar a la seva xicota, i es va operar de fimosis, fet que el va angoixar molt. Fins que als 20, 21 anys li van diagnosticar Trastorn de Personalitat.

Nomes va patir un seriós ingrés al 2012 fa poc, degut als efectes secundaris de una medicina. La mare ens explica que es va comportar ven be com si fos esquizofrènic, dient que hi havia algú a sota el llit, i amenaçant de suïcidar-se, comportament que mai havia passat. En Quim va començar a treballar a la Fageda fa 6 anys. La seva mare assegura que gràcies a la feina en Quim no està a casa pensant i pensat i a més a més, gràcies a la feina se sent útil.

Ell diu que el factor dels diners és un factor molt important però que sobretot li agrada tenir una responsabilitat.

(Amb el Quim )

6- Joan54

El Joan té 51 anys, li van diagnosticar esquizofrènia paranoide amb 18 anys. Quan era petit era un noi tranquil però no pas solitari.

Estava estudiant història de l’art i compartint pis amb uns amics quan li van diagnosticar. Degut allò no va poder continuar la seva vida igual. Als 3 anys de universitat va ser ingressat i després va estar 6 o 7 anys anant al centre de dia.

Cal dir que en Joan consumia moltes drogues, factor que va poder ser propiciant a que sortís la malaltia. Finalment va arribar a la Fageda.

A pesar de tot el que li ha passat, en Joan segueix pintant i agraeix molt a la Fageda la oportunitat que li varen donar, ja que gracies a ells te amistats i no esta a casa fumant tot el dia. A més a més de poder entrevistar al propi Joan, vaig tenir la sort de poder parlar i entrevistar també al seu pare, el qual esta entusiasmat amb el tracte de la Fageda i immensament feliç de la gran millora que ha fet el seu fill arribant al punt de que en Joan ha pogut independitzar-se (viu en un pis sol, a sobre dels seus pares) i per tant ell com la seva dona poden tenir la seva vida sense estar pendents constantment del Joan.

(Amb el Joan )

7- Josep Lluis

En Josep Lluis té 37 anys i té esquizofrènia indiferenciada, que vol dir que no acaba de ser un tipus concret d’esquizofrènia. Li va ser diagnosticada als 21 anys amb un gran brot que va provocar-li

55

l’hospitalització en un psiquiatre i el haver de deixar la universitat on estudiava geografia. Tot i que la malaltia no es va manifestar fins als 21, gairebé 22, ell ja tenia indicis en el seu dia de que alguna cosa passava, i es que des de petit , sentia veus, sentia al seu cap que els seus companys volien fer-li mal i l’insultaven.

No va ser fins al 2001 que va entrar a la Fageda a treballar, això sí, ja havia treballat abans al mateix temps que estudiava sobretot, ja fos a una cadena de muntatge o be a una fàbrica de plàstics.

Dins la Fageda, va començar a fàbrica, però degut a la medicació va haver de ser transferit al Viver, l’hort uns quants anys i ara torna a ser a la fàbrica amb un bon nivell productiu.

Aquesta feina ha suposat per a ell una gran millora en l’aspecte de l’autonomia, i es que en Josep Lluís és un exemple d’una persona lluitadora i que sempre va saber tenir paciència amb si mateix a l’hora de treballar, si tenia que canviar a un lloc més tranquil ho feia però mai es donava per vençut.

(Amb el Josep Lluís )

8- Albert

L’Albert,té 40 anys, fa 6 anys que treballa la Fageda tot i que va deixar d’estudiar amb 14 anys, per causa d’una depressió inclús va arribar alguna vegada a fugar-se de casa.

56

Va passar una època molt difícil i va estar anys sense aixecar-se del llit. A més amés també sentia alguna veu. La seva mare va ser bàsicament la que sempre s’ha ocupat d’ell ja que el seu pare s’hi desentenia una mica. L’única feina de la que va treballar va ser de paleta de manera intermitents i durant molts pocs mesos. Tota aquesta mala ratxa va continuar fins que finalment una medicina nova va funcionar amb molt d’èxit i va aconseguir aixecar-lo. Va començar a anar al centre de dia on va sentir a parlar de la Fageda i finalment va entrar a treballar-hi.

Des de que treballa a la Fageda està molt més tranquil i ha tingut una gran millora mental i física.

(Amb l’Albert )

9- L’Àngel

L’Àngel té 27 anys. Té un trastorn Obsessiu Compulsiu ( TOC). Els tics que té actualment ja van començar a sortir cap a 3er, 4rt i 5é de primària, després a la ESO va passar una etapa molt difícil a l’escola on va patir bulling per part dels seus companys d’escola.

57

Finalment, un cop diagnosticada la seva malaltia als 16 anys va entrar a treballar a la Fageda amb una única prèvia experiència treballant un estiu a una carnisseria. Actualment, i gràcies a la Fageda, té amics, concretament el Josep Lluis que és el seu millor amic i té un salari i una bona salut física ja que durant el seu temps lliure va molt al gimnàs.

8. ConclusióUn cop acabat el treball, tant la part de recerca d’informació i sobretot, el treball de camp, és el moment en el qual he d’extreure les meves conclusions i avaluar si es compleix la meva hipòtesi.

58

Després d’un any i mig de treball he pogut respondre afirmativament a la meva hipòtesis. “És el treball un factor rehabilitador per a les persones amb trastorns mentals?”.

Tot i així, el fet de que el treball actuï com a factor rehabilitador per a les persones amb trastorn mental és degut a una sèrie de factors.

No és qualsevol treball que fa que funcioni com a teràpia, és el treball amb sentit. Aquesta és la clau . He pogut observar per part tant dels professionals com dels propis treballadors malalts que el fet de que el seu treball acabi produint quelcom real i amb sentit provoca en ells una sensació d’utilitat personal.

És molt important que aquest treball estigui remunerat. Tenir un salari, fa que tinguin una autonomia, no només econòmica que abans no tenien i per tant poden deixar de dependre 100% de les seves famílies. A més a més, atorga als treballadors una responsabilitat que fa que se sentin més integrats en la societat i que vegin que són part del teixit social.

Se’ls ha de reconèixer que son capaços, se’ls has de mostrar amb la mirada que saps que tenen quelcom de valor i que això és el que estàs buscant. Has de confiar amb ells perquè ells confiïn en ells mateixos. S’ha d’aconseguir que la persona aprengui i trobi les seves capacitats. Que deixi de tenir por de si mateix, que aprengui quines son les seves capacitats però també les seves limitacions.

Tot aquests factors esmentats anteriorment serien més complicats d’aplicar sinó es tingues un lloc adequat, un clima laboral, on poder donar fruit a tots aquests projectes socials i empresarials.

Els indicadors i evidencies que han fet que afirmi la meva hipòtesis són els següents :

L’oportunitat de que puguin treballar, provoca en ells unes ganes especials de voler recuperar-se i mantenir una estabilitat, i es que anteriorment un cop sortien del psiquiatre tot el que els esperava eren pastilles i activitats sense sentit que acabaven desembocant de nou en una recaiguda, i així tota l'estona, d'aquesta manera tenir l'objectiu de una feina i una normalitat social fa que les ganes de curar-se incrementin, i disminueix les recaigudes.

A més a més el factor de treballar fa que canviïn la percepció que tenen de si mateixos. Ja no son els ”bojos” que no poden fer res, sinó que veuen que poden treballar i fer un producte que els demes compren, per tant la seva autoestima i confiança augmenta.

Un altre factor que predisposa la rehabilitació gràcies al treball és la manera amb el que els miren els altres. El reconeixement del seu entorn i de la societat a la seva feina. Ja no son els “bojos” del poble sinó els que treballen a una empresa reconeguda. (És important també que la empresa tingui algun tipus de renom social.)

59

Al començar el treball em vaig marcar un objectiu important que era aprofundir més en les malalties mentals. Ara ja puc confirmar que no només he ampliat el meu coneixement sobre les malalties mentals gràcies a la exhaustiva recerca i documentació, sinó que he pogut veure amb els meus propis ulls la realitat d’aquests malalts i per tant ampliar encara més els meus coneixements.

Durant el treball no només he pogut donar resposta i extreure conclusions sobre la meva hipòtesis sinó que totes aquelles preguntes que em feia al inici del treball han estat resoltes paral·lelament.

“Són compatibles els valors socials d’aquest tipus amb l’empresa?” He pogut comprovar que les empreses com la Fageda, Moltacte, Cuina Justa,etc... han demostrat que els valors socials són compatibles amb l’èxit comercial. Són projectes que poden semblar una “bogeria”, que varen començar gairebé sense coneixements empresarials, però amb idees clares. Els èxits tant comercials com assistencial del projecte queden reflectits en les seves realitats actuals.

9. Agraïments

En la realització d’aquest treball m’ha ajudat molta gent. Per aquesta raó m’agradaria agrair a totes i cada una de les persones.

Primer de tot agrair a Josep Maria Bonmatí per posar-me en contacte amb el Centre de Cuina Justa i La Fageda i a tota la meva família per tot el suport brindat.

60

A tot el Centre de Moltacte Emprenedors Socials per tot el temps que van dedicar a ensenyar-me les diferents botigues. Començant per Miquel Isanta que em va donar la oportunitat de posar-me en contacte amb Laura Granados, psicòloga del centre a la que li agraeixo totes les facilitats que em va donar i r tota la seva disposició durant tot el meu treball. Al mateix temps m’agradaria agrair, a tot el Centre de Cuina Justa concretament al director Alex Pujol per la seva amabilitat a l’hora de ensenyar-me el centre i proporcionar-me entrevistes que m’han estat de molta utilitat. De l’escola Jesuïtes Sarrià, m’agradaria agrair a la meva tutora de recerca Montserrat Arumí per tota l’orientació brindada i haver-me ajudat a redirigir el meu treball en moments importants.

Finalment, a La Fageda en conjunt per el bon tracte que m’han donat durant totes les meves visites, començant per les treballadores socials, monitors, psicòlogues fins al mateix president Cristóbal Colon. I d’una manera molt particular, agrair a la Carme Jordà per la paciència inesgotable que has tingut amb mi, per transmetre’m amb tanta profunditat l’essència del projecte La Fageda, per tot el material que m’ha proporcionat durant el treball , des de llibres fins a articles, i sobretot per la meravellosa experiència de deixar-me entrevistar no nomes als magnífics treballadors de la Fageda sinó també alguna família.

Aquest treball és per tots els treballadors i persones amb Trastorns Mentals, tant els que he entrevistat, als quals els agraeixo profundament tota la seva sinceritat i tots els somriures que m’han regalat, com a totes aquelles amb les que no he tingut la sort de poder parlar. Són un exemple per a tothom de superació i de mirar més enllà. I a totes les entitats amb programes similars per a que serveixin de referència per a molts altres projectes.

10. Bibliografia

Webs

www.lafageda.com

http://moltacte.com/

http://www.fundaciocassiajust.org/

http://www.upc.edu/ude/particulars/informacio-2/infor/malaltia-mental-les-respostes-a-les-preguntes-mes-frecuents-1#tipus

http://www.gencat.cat/ics/professionals/pdf/guia_salutmental_i.pdf 61

http://actualitatdemuro.blogspot.com.es/2010/04/la-bipolaritat.html

http://amabimaresme.wordpress.com/el-trastorno-afectivo-bipolar/ http://www.psicologiasolucions.com/index.php/tp/127-qtpcat

http://transtornspsicologics.blogspot.com.es/2010/05/tipus-de-transtorns-de-personalitat.html

http://es.slideshare.net/epsasocialpsicoped/14-trastorns-de-personalitat http://ifightdepression.com/

http://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/alzheimer http://ca.wikipedia.org/ http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=7e2c455a-f6bb-4cd0-be46-5cbfc261155e&groupId=527890

http://www.slideshare.net/guidaallespons/malalties-mentals

http://www.forumclinic.org/sites/default/files/field/pdf/informative/guia_practica_depre_cat.pdf

http://www.webconsultas.com/trastorno-obsesivo-compulsivo/causas-del-toc-2151

Articles

- “El empleo de las personas con discapacidad: explotación de la encuesta de población activa y de la Base Estatal de personas con discapacidad, any 2010”.( Estudi publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a finals de 2011)

- “Estigma y enfermedad mental: análisis del rechazo social que sufren las personas con enfermedad mental” (Manuel Muñoz, Editorial Complutense, Madrid 2009)

Llibres

GONZÁLEZ , Dolors. ( 2008 ) . La Fageda. Història d’una bogeria. Editorial la Magrana

GONZÁLEZ , Dolors. (2013) . La Fageda. Historia de una locura empresarial, social y rentable. Dolors González. Editorial Comanegra.

MOLIST, Pep. (2013). El tresor de La Fageda. Editorial Comanegra.

JARNE Adolfo, TLARN Antoni. Manual de psicopatología clínica. Fundació Vidal i Barraqué. Editorial Paidós.

62

VIETA DrEduard, COLOM Francesc, MARTÍNEZ-ARÁN Anabel. ¿Qué es el trastorno bipolar ? Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. CODERCH, Juan. Psiquiatría Dinámica. Editorial Herder.

PARELLADA Eduard, FERNÁNDEZ Emilio. Esquizofrènia, del caos mental a la esperanza. Editorial Morales i Torres.

AMADOR, Xavier. No estoy enfermo , no necesito ayuda!

HERNÁNDEZ, Víctor. Las Psicosis. Fundación Vidal i Barraquer.

POSININSKY Harald, SCHAUMBURG Cornelia. Qué es la esquizofrenia?. Editorial Herder.

KUIPERTS Elizabeth, LEFFY julian, LAM dominic. Esquizofrenia, guía práctica de trabajo con las família. Editorial PAIDÓS.

11.Annex

Diari de reflexions durant les visites a la Fageda

5 d’Agost Avui és el meu primer dia a la Fageda, no es pas la primera entitat que visit-ho però es l’entitat en la que més em centraré i en la que més a fons faré l’ investigació.

Només arribar m’han fet una petita visita per els exteriors de la Fageda, tot i estar amb obres, tenen uns boscos i unes instal·lacions que m’han meravellat. La Fageda d’en Jordà i la Garrotxa són precioses.

Mentre la Carme Jordà no venia, vaig estar parlant amb el Cristóbal Colon, el fundador de la Fageda. Finalment va arribar la seva dona i la que m’ajudarà en tot el meu pas per la fageda, la Carme.

Un cop assentades en el seu despatx, era el meu torn d’exposar-li el meu treball i de proposar-li totes les activitats que m’agradaria fer a la Fageda. Entrevistar treballadors, entrevistar a les famílies,etc...

63

La Carme es va mostrar increïblement amable amb mi amb tot moment, vam estar revisant el meu treball i la meva manera d’enfocar-lo, em va donar consells que sàviament he utilitzat, va deixar-me quantitat de material molt útil, i el més important, vam planificar com continuaria la meva estància a la Fageda, a qui entrevistaria, com ho havia de fer, i sobretot el que tenia que anar preparant per el meu compte, de cara a que tot fos possible i sortís amb èxit.

També vaig conèixer a un seguit de treballadores socials i psicòlogues que treballen al centre, totes molt amables amb mi, i disposades a ajudar-me amb tot el que necessites.

Després de varies hores de treball juntes, vam quedar amb un dia concret per tornar-nos a veure i així poder començar amb tot el tema de les entrevistes.

Vaig sortir de la Fageda amb ganes de que arribes ja el pròxim dia, seria un dia increïblement interessant, podria conèixer i palpar la realitat que estava estudiant!

12 d’agost del 2014

Avui he començat el dia amb aquella sensació de nervis a la panxa, i mira que no és pas la primera vegada que vaig a la Fageda... Tot i així, això de conèixer a les famílies i als treballadors amb trastorns em posava nerviosa.Sóc una simple noia de 16 anys, que pensaran de mi ? Tenia por d’ofendre’ls o de fer algun comentari desafortunats. No és fàcil tenir un fill amb un trastorn, imaginat si et be una noia completament sana a fer-te preguntes personals ...? Jo no se com reaccionaria.... A més a més també m’espantava el moment de les entrevistes amb els treballadors, no sabia que em dirien ni quina reacció faria jo...

Només arribar amb rep la Carme, tant simpàtica i amable com sempre. Ja em té preparada una entrevista amb el Joan i el seu pare. Els meus nervis incrementen al veure que el dispositiu mòbil on tenia l’entrevista preparada falla. Tot i així, la Carme em comenta que juntament amb els treballadors, van redactar una sèrie de preguntes perquè els preguntes sense problemes. Així que entre una cosa i l’altre m’endinso en la primera entrevista, família i malalt.

Joan i Família

L’entrevista ha estat un èxit. En Joan estava una mica dormit per les medicines que li havien donat perquè es va fer mal al peu l’altre dia treballant, però tot i així, s’ha mostrat molt sincer.

El seu pare era tot un encant. M’ha emocionat la cara que posava quan parlava de la Fageda, Nomes tenia coses bones per dir, estava infinitament agraït. “ La Fageda ha estat per nosaltres la mort i la vida.”

64

Al final de l’entrevista en Joan m’ha ensenyat les seves pintures. Realment n’hi havia algunes de molt bones. És increïble que després de tot el que els passa, segueixin conservant els ànims per continuar amb les seves aficions.

(Amb el Joan )

Angel

Nomes sortir en Joan ja va entrar l’Angel. Té un posat més seriós, més calladet. Però nomes entrar també em faig una foto amb ell i un dels seus quadres que va regalar-li a la Carme, era realment maco! Em va sorprendre lo be que es van prendre tots dos el tema de les fotografies. Aquesta entrevista em va descol·locar una mica més. No hi era la seva família nomes ell. En els moment en els que m’explicava tot el dolent que li havia passat, probablement exagerat “ Van estar tota la nit punxant-me una i una altre vegada sense parar, res bo m’ha passat a mi, res!” veies com la Carme que, efectivament, dintre lo dolent de que li haguessin diagnosticat, ha tingut moltes coses bones a la vida. No nomes la seva fase pessimista durant l’entrevista m’ha xocat, també el moment en el que m’ha començat a dir que era bioquímic i metge (no ho és) i era sorprenent la forma com la Carme sabia reconduir la situació i fer-li veure que no era pas metge, sinó que li agradava tot el tema relacionat amb la medicina.

65

(Amb el Joan i l’Angel)

Marc

En Marc m’ha fascinat. Cal dir que m’havia llegit la seva història abans de coneixe’l i tenia moltes ganes de parlar amb ell en persona. És l’home dels reptes. S’ha matriculat a més de 4 carreres sense comptar l’extra dels idiomes! Tot i no poder aprovar ninguna de les assignatures, ell segueix intentant-ho cada dia.

M’ha fascinat el seu somriure d’orella a orella que ha mantingut durant tota la xerrada. Era intrigant la manera com ens anava explicant les coses, d’una manera entrellaçant la ironia i la realitat per por a que el jutgéssim o encara mes important, de que li llegíssim el pensament. Ens explicava per exemple que veia extraterrestres, la qual cosa em va sorprendre que m’expliques a mi. Realment vaig agrair molt la seva sinceritat.

Quim

En Quim va ser el primer treballador que entrevistava que no tenia esquizofrènia, sinó que trastorn de la personalitat. No nomes aquest factor de novetat m’interessava sinó que nomes entrar per la porta, en Quim em va deixar atònita. Els treballadors amb esquizofrènia, físicament pots intuir que alguna cosa els passa, però amb en Quim, no ho sabries mai.

Aquella mateixa tarda, em reuniria amb els pares del Quim, per tant tindria una visió molt més extensa i profunda de la situació del Quim. Crec realment que en Quim era, sens dubte un tros de pa.

Ramon

66

En Ramon m’ha deixat molt en xoc. Sobretot per la part que m’ha explicat del seu passat amb la zoofília. He intentat no semblar sorpresa tot i que òbviament ho estava, no volia però que se sentis jutjat, suposo que el judici que devia patir amb ell mateix ja és molt. Em va sorprendre també quan em va dir que una de les coses que no li agradava de treballar aquí era classificar a les persones, el fet de que estava molt pendent dels altres, i que hi havia gent que li feia por. És un home molt tranquil que li agrada la rutina i no patir, no estar angoixat.

Glòria

La Glòria va ser la única dona treballadora que vaig entrevistar. Això es la prova mes real de que la esquizofrènia per motius que no se saben afecta més a homes que a dones, i es que a la Fageda hi ha molt poquetes noies. El que més em va impactar de la Glòria va ser la seva mirada penetrant amb aquells ulls blaus que tenia. Potser, i no exagero, podia estar minuts sencer sense pestanyejar.

Família d’en Quim

Així com a l’entrevista amb la família del Joan, nomes ha vingut el seu pare, i l’he fet al mateix temps que feia la del seu fill, es a dir amb els dos junts, en aquest cas han vingut el pare i la mare i l’he feta després de fer la del Quim per el matí. Els seus pares m’han explicat coses que en Quim no havia mencionat i per tant tinc una visió molt mes extensa d’en Quim. La mare al acabar l’entrevista m’ha fet una entrevista en la que m’ha transmès un amor increïble. M’ha sorprès molt la confiança que han abocat en mi a l’hora d’explicar-me històries, han estat encantadors.

67

(Amb la família del Quim )

25 d’agost del - 08-14

Avui és el meu tercer dia a la Fageda, he de dir, que ja no estic nerviosa per anar-hi, tot i que avui tindré la novetat d’entrevistar als monitors, a més a més de que entrevistaré a uns quants treballadors més.

Josep Lluís

En Josep Lluís és la primera entrevista del dia, i per sort com totes les que he fet fins ara, ha estat tot un èxit. Les persones esquizofrèniques a diferència de les que tenen per exemple trastorn de personalitat, físicament és més obvi que tenen alguna malaltia, tot i així, amb en Josep Lluís no ha estat pas així. Fins que no m’ha dit que patia esquizofrènia, jo pensava que patia una altre malaltia. Aquest aspecte m’ha sorprès molt apart de la seva gran millora des de que va entrar al Fageda fins ara.

68

(Amb el Josep Lluís )

Albert

L’Albert estava d’allò més nerviós o això m’ha semblat a mi, fins que al final de l’entrevista la Carme m’ha dit que no estava pas nerviós, sinó que ell era així sempre.

M’ha sorprès de el poc que recorda, suposo que no era pas que no tingues memòria, sinó que de vegades preferim no recordar. Inclús de vegades la nostra memòria emmagatzema únicament els bons records i suprimeix els dolents. Això era el que li passava a l’Albert, i es que va tenir una adolescència molt difícil, molt patida i això com a adolescent que sóc m’ha xocat molt perquè ho veia molt proper. Tot i que la Carme ha hagut d’explicar la seva història mentre ell assentia les coses, l’Albert, no ha perdut el seu somriure durant tota la xerrada.

Angel

La entrevista amb l’Angel m’ha encantat! Cal dir que el Josep Lluis, que hem entrevistat abans, el seu millor amic, ens havia dit que l’Angel no estava gaire fi, i , efectivament, no ho estava. Estava fet un embolic amb si mateix i amb molta ràbia interior. A demes aquesta ràbia li provocava un sentiment de culpa exagerat.

Té TOC i estava fent tics constantment, més del normal, com a causa del seu nerviosisme interior. Més que una entrevista semblava una sessió de

69

teràpia, lo qual, personalment m’ha fascinat. He pogut aportar coses a la trobada i realment m’he quedat amb ganes de més.

Monitors

L’entrevista a l’Angel va ser l’última entrevista que feia a un treballador amb alguna malaltia mental, tot i que després de dinar vaig tornar-me a posar mans a la obra a fer entrevistes, aquest cop a monitors , la Teresa i el Antonio, tots dos molt amables amb mi i tots dos amb moltíssim experiència treballant amb ells, tot i que no haguessin estudiat quelcom concret que ara s’hauria d’estudiar, han estat a la Fageda des de gairebé els inicis i saben millor que ningú com fer les coses perquè surtin bé.

Carme Jordà

Finalment vaig fer-li una entrevista formal a la Carme Jordà tot i que al haver estat tant de temps amb ella moltes de les coses que havia previst preguntar ja estaven contestades. Tot i així va ser una entrevista molt interessant, i com sempre es va mostrar molt amable i sincera amb mi.

19 de Setembre

Si la cooperativa La Fageda forma part d’un dels teus treballs, no pot faltar l’entrevista del president i el propi creador d’aquesta, Cristóbal Colon. Així que tot i que ja havia fet moltes entrevistes a la Fageda, vaig tornar un altre dia per parlar amb en Cristóbal Colon i per agrair finalment en persona a la Carme tot el que m’havia ajudat. L’entrevista amb el Cristóbal va ser molt profitosa, em va donar la seva visió real de com es tractaven les persones amb trastorns mentals no fa tant de temps. Tot i que ja havia llegit al respecte, quan t’ho diu algú que ho ha vist amb els seus propis ulls, és molt més impactant.

Admiro, la valentia que va tenir Cristóbal de cara a començar un projecte tant revolucionari i complicat i com ha sabut portar-lo a terme. Lo amables i col·laboradors que han estat amb mi durant totes les visites tothom qui treballa a la Fageda és quelcom del que estaré sempre molt agraïda. Ha sigut una gran experiència personal!!! Gràcies !!!

70