Vinga, que anem a veure els animalets! Benedicció de Sant Antoni a Almàssera i assassinat del Màrius a Copenhaguen

Embed Size (px)

Citation preview

  • 8/13/2019 Vinga, que anem a veure els animalets! Benedicci de Sant Antoni a Almssera i assassinat del Mrius a Copenha

    1/3

    Vinga, que anem a veure els animalets! Benedicci de Sant Antoni a Almssera iassassinat del Mrius a Copenhaguen.

    Diumenge, 9 de febrer de 2014. Mentremataven la girafa Mrius al zoo deCopenhaguen, a Almssera celebraven labenedicci de Sant Antoni.

    Dues hores abans que comenara, la gent jasajuntava al costat de les tanques collocadesa la plaa, marcant un cam cobert de sorraper a la desfilada dels cavalls. Durant toteixe temps, vaig sentir moltes vegades lamateixa frase: anem a veure els animalets!Els xiquets i xiquetes sn, altra vegada,linstrument justificador daquell espectacleque, poc a poc, omplia la plaa. Mentre, unxicotet exrcit dhoplites1 acudia a aquestanova crida de lespecisme. Portaven gossos,

    gats, conills, gbies amb aus, minscules peixeres amb carpes de color taronja i altres peixos, poals

    amb tortugues I buscaven on shavia de formar la seua falange.

    Finalment, feren una filera fora del circuit de sorra i passaren per davant del rector del poble, quibene aquella primera tanda danimals lleugers des de dalt de les escales de la Casa de la Cultura.Malgrat el que puga semblar, les coses no han canviat molt al segle XXI. Lesglsia catlica sempreha sabut actuar com a secundria de luxe als teatres de la poltica populista, trobant la seuajustificaci davant del poder i sempre al seu costat. El rector cobr lexpedient ambprofessionalitat, mullant amb el seu hisop gent que no entra a lesglsia ni per a les bodes o que,

    fins i tot, mai lha vist per dins.

    Per a la major part de la gent, aquell ritual litrgictamb era un expedient que cobrien amb amabilitat pera arribar al seu autntic objectiu: una rosca amb sabordans i un pot de menjar per a mascotes. Em varecordar les comunions i els llits coberts de regals per acomprar les voluntats de xiquets i xiquetes. O les bodesde blanc i per lesglsia, que quasi sembre es fan per acobrar un bot recaptat dins de sobres sense remitentper gens annims, i amb els que lorganitzaci delevent espera pagar despeses i acumular moltsbeneficis. A cada nivell desfor li correspon la seuarecompensa i, pel que sembla, aquella rosca i aquell potde menjar per a mascotes pagava una espera, una cua iuna aspersi clerical.

    Els regals els repartien, molt eficientment organitzats, membres de lequip de govern local.Representaven mmicament el seu discurs per a un temps amb pressupostos municipals que noarriben ni a la meitat dels daquells anys que tiraven la casa per la finestra, cremant bitllets que notenien en falles, bous al carrer i festes patronals, i cremant molt ms en requalificacions, PAI 2,urbanitzacions, fonts i rotondes, moltes rotondes. No els cremaren mai per a redistribuir ambjustcia o per a generar riquesa per a totes i tots.

    Ara que ens han tirat a sobre aquesta crisi de disseny neoliberal, els ajuntaments estan ofegats pelsdeutes i escanyats per la recentralitzaci de lestatespanyol, qui t una presa per a que paguen tot i

    1A les antigues ciutats hellenes, els hoplitesformaven una milcia ciutadana. No eren soldats professionals, es pagaven

    les seues armes, escuts i proteccions lleugeres i acudien a la guerra quan la ciutat els necessitava. Lluitaven a peu, adiferncia dels membres de classes privilegiades i els guerrers professionals que es podien pagar les armadures i cavallsper a formar la cavalleria pesada.2Plans urbanstics dactuaci integral, model de destrucci i saqueig dels espais agrcoles a tocar dels pobles, amb el queobriren el mel de la bombolla immobiliria des de mitjans dels 1990.

    Tortuga de 16 anys.

  • 8/13/2019 Vinga, que anem a veure els animalets! Benedicci de Sant Antoni a Almssera i assassinat del Mrius a Copenha

    2/3

    ja prpia de Don Salvador, el de La Barraca3. Alcaldies i regidories no tenen altra que intentarlluir com si foren administradores concursals duna empresa en fallida. Com que ja no podencremar diners, cremen calories i van amunt i avall amb les seues rosques dans patrocinades pelforn Raga i amb els seus pots de menjar per a mascotes de marca desconeguda.

    Ja no van pel mn amb les seues bandes de msica, la seues tisores dinaugurar coses i les seuesnotes de premsa a les seues revistes municipals a tot color. Ara, sn magnfiques persones

    amfitriones duna festeta feta amb la poca cosa que hi ha al rebost.Quan acab aquella primera fase, mogueren totala parada a la vora de les tanques i del cam desorra. El rector deix les escales, puj amb el seuhisop a una tarima folrada de vellut roig i esprepar per a beneir la senyorial cavalleria.Certament, les coses no han canviat molt.

    Sembla que aquell era lespectacle que tothomesperava. Les tanques ja estaven completamentapuntalades per xiquetes i xiquets i la seuaescorta de persones adultes. Altres, per darrere,

    alaven infants sobre els muscles i reclamaven laseua atenci cap als animals, mentre cridaven:mira, mira el poni! Quin cavall tan bonic! Lescares esttiques i les mirades clavades en aquellsanimals semblaven sorpreses per la seua bellesa,encuriosides per tot el que pogueren transmetreamb els seus moviments, i una miquetaintimidades per la seua grandria i la seua fora.

    Sn dues desfilades en una, dues cares de lamateixa moneda. Si mires els animals, veus laseua por a tot el que els envolta i veus les regnes iel mos de ferro que els han ficat a la boca, per aque la seua nica alternativa a la por siga eldolor. Si mires la cara de la gent que munta elscavalls o va en els carros, veus clarament que quidesfila sn elles i ells, amb les seues vestits delRoco o les seues botes de muntar i els seusesperons, amb el seu posat de genets. Del que estracta s de normalitzar lesclavitud, que elsxiquets i xiquetes la vegen sense donar-liimportncia ni prestar-li massa atenci, que la

    donen per feta i inqestionable.

    A les mateixes hores, el grotesc espectacle del zoo de Copenhaguen tamb compt amb els xiquets i

    xiquetes i les seues mirades intimidades. Mrius era una girafa mascle de noms 18 mesos,completament sana, que el zoo rebutj perqu li sobraven girafes. Els zoos fan aix contnuament:shan justificat dient que eixe mateix zoo mata, en un any normal, entre 20 i 30 animalsexcedentaris. A ms, participa a un programa de lEuropean Association of Zoos and Aquaria(EAZA4), que estableix rgides normes que haurien devitar la consanguinitat i preservar els millorsgens de les diferents espcies. Les girafes es reprodueixen en captivitat sense cap problema i, pertant, els zoos generen molts individus sobrants5.

    A Copenhaguen tingueren la gran idea de convertir la matana en una execuci pblica, unespectacle anunciat i a canvi dentrada. Diuen que, aix, concediren llibertat a pares i mares per a

    3Blasco Ibaez, Vicente,La Barraca(1898). Madrid, Alianza Editorial, 2007, ISBN 9788420657844.4

    http://www.eaza.net/Pages/European%20Association%20of%20Zoos%20and%20Aquaria.aspx5BBC News, 09/02/2014, 'Surplus' giraffe put down at Copenhagen Zoo(Girafa excedentria sacrificada al zoo deCopenhaguen),http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-26098935Canal Digital, 10/02/2014,Polmic sacrifici d'una girafa sana al zoo de Copenhaguen,http://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/15912/polemic/sacrifici/girafa/sana/zoo/copenhaguen

    http://www.eaza.net/Pages/European%20Association%20of%20Zoos%20and%20Aquaria.aspxhttp://www.eaza.net/Pages/European%20Association%20of%20Zoos%20and%20Aquaria.aspxhttp://www.eaza.net/Pages/European%20Association%20of%20Zoos%20and%20Aquaria.aspxhttp://www.bbc.co.uk/news/world-europe-26098935http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-26098935http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-26098935http://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/15912/polemic/sacrifici/girafa/sana/zoo/copenhaguenhttp://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/15912/polemic/sacrifici/girafa/sana/zoo/copenhaguenhttp://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/15912/polemic/sacrifici/girafa/sana/zoo/copenhaguenhttp://www.bbc.co.uk/news/world-europe-26098935http://www.eaza.net/Pages/European%20Association%20of%20Zoos%20and%20Aquaria.aspx
  • 8/13/2019 Vinga, que anem a veure els animalets! Benedicci de Sant Antoni a Almssera i assassinat del Mrius a Copenha

    3/3

    decidir si les seues filles i fills havien de veure all, en directe. No serviren de res les campanyesper a salvar el Mrius, que recolliren milers de signatures, i loferiment daltres centres de reclusidanimals que el volien acollir. Tenien resposta per a tot: diuen que qualsevol espai disponiblehavia de ser per animals molt ms valuosos que el Mrius.

    Fou executat dun tir al cap amb una pistola pneumtica. El seu cadver calent fou esquarteratdavant la gent, per persones que reien a causa de lesfor que requeria tallar els seus ossos amb

    unes grans tenalles. Altra cnica resposta a lestupefacci: Stenbaek Bro, portaveu del zoo, diu queest molt orgulls per tot plegat, perqu han donat els xiquets i xiquetes un gran ensenyamentsobre lanatomia duna girafa que no haurienvist a travs de les fotos. Llanaren els trossosdel cadver als lleons. Per aix no el matarenamb una injecci, perqu a ms es volienestalviar el preu de molts quilos de carn.

    Altre zoolgic dans, a Videbaek, pot acabarmatant una girafa, tamb anomenada Mrius, acausa de les normes de lEAZA6. Com que s unmascle de 7 any hbrid7, el zoo es desfar dellquan trobe una femella apta per a la reproducci.

    Serveix per a ser exposat, per no per areproduir els recursos del negoci. El zoo no saltra cosa que aix, un negoci que ven videsengarjolades. I, com qualsevol negoci, tmecanismes per a eliminar els seus excedents iels seus residus.

    Aquell diumenge de febrer, dia de Sant Antoni,lespecisme lliurava dos de les seues batalles

    quotidianes i es cobrava les seues vctimes. Entre elles, estaven les conscincies dels xiquets ixiquetes, que comenaven a entrar a les seues gbies.

    6RT, 13/02/2014, Otra jirafa llamada Marius podra ser sacrificada en un zoo dans,http://actualidad.rt.com/sociedad/view/119762-jirafa-dinamarca-marius-sacrificada-zoo-danes

    7Es reconeix una nica espcie de girafa (Giraffa camelopardalis) i entre 6 i 9 subespcies. Alguns estudis estableixenque shauria de reconsiderar aquesta taxonomia i que, en realitat, hi ha un mnim de 4 espcies distintes entre aquestessubespcies. Mrius s un creuament entre dues daquestes divisions que si ho poden fer.

    Regnes, mos i bromera. Dominaci i por.

    http://actualidad.rt.com/sociedad/view/119762-jirafa-dinamarca-marius-sacrificada-zoo-daneshttp://actualidad.rt.com/sociedad/view/119762-jirafa-dinamarca-marius-sacrificada-zoo-daneshttp://actualidad.rt.com/sociedad/view/119762-jirafa-dinamarca-marius-sacrificada-zoo-danes