Visio Localret nº 11

VISIÓ LOCALRETEl nou Consensus

VISIÓ ACTUALITATLa meitat dels ajuntaments catalans ofereixen serveis

interactius

Juliol 2011 I núm11

VISIÓ ACTUALITATLa meitat dels ajuntaments catalans ofereixen serveis

interactius

VISIÓ SOCIALClariana de Cardener delimita

les parcel·les per satèl·lit

VISIÓ MUNICIPALLa Biblioteca de Cambrils inicia

el “préstec tecnològic”

VISIÓ LOCALRETEl nou Consensus

VISIÓ TECNOLÒGICA La realitat augmentada

VISIÓ SOCIALClariana de Cardener delimita


VISIÓ MUNICIPALLa Biblioteca de Cambrils inicia

el “préstec tecnològic”

L’ENTREVISTAVISIÓ TECNOLÒGICA

La realitat augmentada

Manuel Bustos

Salvador Esteve

L’ENTREVISTAL’ENTREVISTA

www.localret.cat • http://bloc.localret.cat/ • www.youtube.com/localretwww.flickr.com/photos/localret • www.slideshare.net/comunitats • http://issu.com/localret

Editorial

Valor i preu

Editor: Localret Fotografia: Localret Dipòsit legal: M-39052-2008Localret: c/Llacuna, 166, 9a pl., 08018 Barcelona Tel. 93 486 14 30 · http://www.localret.cat/ correu electrònic: [email protected] els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial sense l’autorització escrita de l’editor.

4 visió actualitat La meitat dels ajuntaments catalans

ofereixen serveis interactius

8 visió social Clariana de Cardener delimita


10 l’entrevistaSalvador Esteve

Manuel Bustos

14 visió del món Europa harmonitza els drets

en matèria de telecomunicacions

17 visió tecnològica La Realitat Augmentada.

Una ficció aplicada al món real

20 visió localret El nou Consensus

23 visió municipal La Biblioteca de Cambrils inicia el “préstec

tecnològic”

26 agenda

Un estudi recent de l’OCDE si-tua el preu de la banda ampla a Espanya en l’escala superior, és a dir, un dels més cars ponderant els ingressos i les despeses a les quals han de fer front els ciutadans. Paral·lelament, el Govern espanyol anuncia que vol incorporar com a Servei Universal l’accés a Internet a una velocitat d’un Megabit per segon i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), que és l’òrgan regulador de les teleco-municacions a Espanya, assenyala que en “termes generals” la inicia-tiva privada no està en condicions d’assolir el complert compliment en tot el territori d’aquest Servei Uni-versal.

L’accés a la banda ampla ha es-devingut, sense cap mena de dub-te, un valor que totes les adminis-tracions públiques, des de la Unió Europea fins als municipis, passant pels Estats i els Governs regionals, persegueixen i han situat en un lloc preeminent de les seves estratègies polítiques. La banda ampla, i tot el que comporta associat en matèria de serveis de telecomunicacions des de l’impuls econòmic fins al fun-cionament de les administracions públiques, pren una rellevància de primer ordre en l’actual societat del coneixement.

Si hi ha un consens generalitzat que l’accés als serveis de la ban-

da ampla d’alta velocitat són un valor imprescindible per al futur de la nostra societat, per què el seu desenvolupament no porta el ritme desitjat? Potser perquè no es dis-cuteix el seu valor i sí que es debat sobre el seu preu, sobre qui ha de pagar la factura d’aquest servei.

Els operadors i les empreses que ofereixen serveis basats en la ban-da ampla cerquen, legítimament, el màxim benefici, mentre que el conjunt de les administracions pú-bliques veuen aquesta eina com un instrument de desenvolupament econòmic i social i tenen l’obligació de vetllar perquè beneficiï al conjunt de la societat, sense que es pro-dueixin escletxes digitals.

Per la seva banda, els ciutadans esperen i volen gaudir dels nous serveis de la manera més accessi-ble i barata possible i que tinguin al seu abast diverses opcions per po-der escollir.

En un moment de dificultats econòmiques globals i preveient que les futures necessitats de ve-locitats de banda ampla seran molt superiors a les actuals, totes les parts haurien de redoblar esforços per completar les inversions neces-sàries. No fer-les, o endarrerir-les, sí que indefectiblement comportarà pagar un preu molt alt i aquesta serà una factura que pagarà el con-junt de la societat.

3 visió · localret

La meitat dels ajuntaments catalans ofereixen serveis interactius

El 45,5% dels ajuntaments cata-lans ofereixen serveis interactius als ciutadans, mentre que no-

més el 12,7% ho fan a les empreses. Aquestes dades es desprenen del ca-pítol dedicat a Catalunya de l’informe “La societat de la informació a Espanya 2010” presentat per Telefónica. Pel que fa a l’ús d’Internet, Catalunya supera la mitjana espanyola i es situa prop de l’europea. Pel que fa a les dades generals, cal re-cordar que segons l’informe de Telefóni-ca durant l’any 2010 Espanya ha arribat a una situació privilegiada en relació al desenvolupament de l’e-Administració, segons les xifres publicades per les Na-cions Unides. Espanya es consolida al 9è lloc a nivell mundial (el 5è d’Europa), per sobre de la situació d’altres països més desenvolupats econòmicament com França, Japó o Alemanya (l’any 2008 ocupava la posició 20). Aquest estudi considera diversos aspectes com els serveis online, les infraestruc-tures i el capital humà. D’altra banda, en relació a l’e-Participació, Espanya ocupa el 3è lloc només per darrere de Corea de Sud i Austràlia, i per sobre de la resta de potències, havent millorat 31 posicions des de l’any 2008.

Llars i ciutadaniaCatalunya se situa en els mateixos ni-vells que les mitjanes d’Europa i Espan-ya pel que fa a l’equipament TIC en les llars i a l’ús de les TIC entre els indivi-dus. El telèfon mòbil i el telèfon fix són els dispositius TIC més populars entre les llars catalanes (94,5% i 86,8% res-pectivament), mentre que el 72,9% de les llars disposa d’ordinador i el 62,7% disposa de connexió a Internet. Els

usuaris d’ordinador en els últims tres mesos representen més de dos terços del total (68,8%) i els usuaris d’Internet en els últims tres mesos, el 66,0%; mentre que el 19,8% ha comprat per Internet en els últims tres mesos.

EmpresesLa majoria d’indicadors de les empre-ses catalanes es troben per damunt de les mitjanes d’Espanya i Europa, com són per exemple la disponibilitat d’ordinadors en l’empresa (72,4% en les empreses petites i 99,2% en les empreses de 10 o més treballadors), la connexió a Internet (62,9% en les pe-tites empreses i 98,0% les empreses més grans) o les empreses amb banda ampla (95,6% en les petites empre-ses i 99,0% en les grans. En definitiva, l’empresa catalana es caracteritza per estar molt bé equipada digitalment i, en

canvi, el grau de penetració dels usos de les TIC és, certament, millorable, ja que per exemple del 98% d’empreses que tenen connexió a Internet, el 62,8 % té pàgina Web, encara que només un 30,5% compra per Internet i un 12,8% ven mitjançant comerç electrònic.

Sector TICL’activitat empresarial TIC de Catalunya es concentra en les activitats de serveis TI (més de la meitat de les empreses del sector) i el programari (prop d’una tercera part de les empreses), ambdós representant poc més del 80% del total d’empreses del sector TIC català. Des de la perspectiva de la dimensió de les empreses, el sector TIC català està constituït fonamentalment per empre-ses de dimensió reduïda: més del 80% són empreses que tenen entre 1 i 49 assalariats.

visió · localret 4

visió · actualitat

El satèl·lit complementarà l’accés a la banda ampla a tot Catalunya

La Generalitat de Catalunya, mi-tjançant el projecte BAR-SAT, donarà accés a la banda ampla

per satèl·lit a aquells indrets del terri-tori català que encara no tenen cober-tura d’aquest servei per les altres vies disponibles, ja sigui a través d’ADSL, WiMax o 3G. El projecte BAR-SAT és una exten-sió del projecte Banda Ampla Ru-ral inclòs en el pla de desplegament d’infraestructures i serveis de comu-nicacions electròniques Catalunya Connecta. Amb aquest Projecte, la Generalitat ja ha dotat de cobertura dels serveis de TDT (Televisió Digital Terrestre), telefonia mòbil i banda am-pla als nuclis de població de més de 50 habitants, i de cobertura de banda ampla i de telefonia mòbils als polígons industrials de Catalunya.El director general de Telecomunica-cions i Societat de la Informació, Car-les Flamerich, va presentar el projecte Banda Ampla Rural Satèl·lit, a la Masia de Can Cintet de Font-rubí (l’Alt Pene-dès), amb l’alcalde d’aquest municipi,

Xavier Lluch, i el delegat comercial a Catalunya d’IECISA, Josep Aracil.El projecte suposa una inversió d’1,8 milions d’euros i està cofinançat al 50% per la Generalitat, a través de Catalunya Connecta, i el Fons Europeu de Desen-volupament Regional (FEDER). S’espera pugui oferir servei a prop de 2200 usua-ris repartits per tot el territori català.L’empresa adjudicatària del projecte i de la seva comercialització és la com-panyia Informàtica el Corte Inglés (IE-CISA). El cost de la instal·lació i alta de servei és de 800 euros, dels quals se’n fa càrrec la Generalitat a través del Centre de Telecomunicacions i Tec-nologies de la Informació (CTTI), atès que és la propietària dels equips que s’instal·lin. Per a l’usuari el cost men-sual és 31,5 euros, amb un preu similar al cost de l’ADSL.Tant des de la Generalitat com des de l’empresa proveïdora s’assegura que la solució basada en satèl·lits opera amb èxit actualment a més de 20 països europeus. La connexió de banda ampla pot arribar a les 6 Mbps.

El Director General de Telecomunicacions, Carles Flamerich, atén els mitjans en la presentació del projecte BAR-SAT

Segons dades de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), durant el mes de maig a Espanya es van sumar prop de 20.000 noves línies de banda am-pla, de les quals més de 10.000 van ser de fibra òptica fins a la llar (FTTH). Des del gener, el 13% de les noves línies han estat de FTTH. Des del gener fins al maig a Es-panya es van donar d’alta 260.000 línies de banda ampla, de les quals més de 34.000 han estat de fibra fins a la llar. Aquest 13% s’apujaria fins al 50% si només es comptabi-litzés el mes de maig.Els operadors de cable van su-mar 9.572 línies i els operadors alternatius que utilitzen la xarxa de coure de Telefònica van afegir 38.275 noves línies. Telefònica, per la seva banda, va perdre gai-rebé 39.000 línies de DSL. De fet, al maig van baixar per primera vegada les línies de banda ampla prestada sobre la xarxa de coure.El total de línies de banda ampla fixa es va situar al maig en 10,88 milions, un 6,9% més respecte a l’any anterior.

La fibra òptica fins a la llar (FTTH) creix un 13%



El lliure mercat no garanteix el Servei Universal de banda ampla

La Comissió del Mercat de Teleco-municacions (CMT) ha determi-nat que “en termes generals” la

iniciativa privada no assegura la pres-tació del Servei Universal de banda ampla, que permetrà que els ciutadans puguin accedir a Internet a la velocitat mínima d’un Megabit per segon, per la qual cosa aquesta connexió no queda garantida pel lliure mercat. En “l’Informe preceptiu a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació relatiu a la determinació de les zones geogràfi-ques i elements integrants del Servei Universal”, l’òrgan regulador de les te-lecomunicacions a Espanya creu que

el servei de connexió no pot garantir-se en tot el territori espanyol sense una regulació específica i, per tant, no pot excloure’s cap zona geogràfica de la prestació del Servei Universal.Per regions, les comunitats on més co-bertura de banda ampla s’ofereix són Melilla (99,9%) i País Basc (98,4%), mentre que Castella-Lleó (91,9%) i Castella la Manxa (95%) és on menys cobertura s’ofereix.En l’informe, que pretén comprovar si el mercat seria capaç de prestar els serveis de connexió tal com es defi-neixen en el Reglament del Servei Uni-versal, es determina que només hi ha 428 municipis en els quals “en princi-

pi” s’hauria aconseguit una cobertura de banda ampla del 100% dels ac-cessos en servei.No obstant això, la xifra d’accessos que aquests municipis representen (72.789 accessos fixos) en relació amb el percentatge total d’accessos del país representa solament un 0,4%. “Així, malgrat que s’han detectat muni-cipis o entitats de població en les quals aparentment els operadors haurien co-bert la totalitat dels accessos fixos allí situats, es mantenen importants incer-teses que desaconsellen la seva ex-clusió de l’àmbit del Servei Universal”, assenyala la CMT.

Tabl

a 2:

Mun

icip

ios

que

han

cons

egui

do u

na c

ober

tura

de

band

a an

cha

del 1

00%

de

los

acce

sos

fijos

Nº de municipios de la CCAA

Nº de municipios con 100%

cobertura BAF

Nº de accesos en municipios con 100%

de cobertura

% de accesos municipios con 100% de cobertura sobre

el total CCAA

Andalucia 770 10 1333 0,1%

Aragón 715 56 9886 1,8%

Asturias (Principado de) 77 1 35 0,0%

Baleares (Illes) 67 0 - 0,0%

Canarias 88 0 - 0,0%

Cantabria 101 0 - 0,0%

Castilla y León 2131 211 11912 1,2%

Castilla - La Mancha 902 40 2283 0,3%

Cataluña 944 19 2463 0,1%

Comunidad Valenciana 542 24 8684 0,5%

Extremadura 385 7 671 0,2%

Galicia 315 2 671 0,2%

Madrid (Comunidad de) 179 3 2225 0,1%

Murcia (Región de) 45 0 - 0,0%

Navarra (Comunidad Floral de) 272 15 729 0,3%

País Vasco 251 18 31211 3,5%

Rioja (La) 173 22 686 0,6%

Ceuta 1 0 0 0,0%

Melilla 1 0 0 0,0%

Tabla municipios banda ancha



El Consorci AOC obre una “wiki” sobre administració electrònica

El Consorci d’Administració Oberta de Catalunya ha obert una “wiki”, és a dir, una

pàgina web que pot ser editada pels mateixos usuaris, per a intro-duir informació relacionada amb l’administració electrònica a Cata-lunya. Amb l’objectiu de donar a conèixer i impulsar l’administració electrònica, des del Consorci AOC s’ha impul-sat la creació d’un wiki sobre ad-ministració electrònica. Mitjançant un llistat de temes relacionats amb l’administració electrònica, que in-corporen tots els conceptes als que es refereix la normativa vigent i les ex-periències que s’han anant acumu-lant al llarg dels darrers anys, es pot trobar un conjunt d’informació ac-tualitzada sobre aspectes genèrics, com ara els principis o la regulació

de l’administració electrònica a Ca-talunya, o d’altres més concrets, com la contractació, la notificació o la signatura electròniques.Administració oberta Electrònica neix amb 8 entrades que fan re-ferència als temes següents:Difusió d’informació del sector pú-blic; drets i deures dels ciutadans; marc institucional de l’administració-e a Catalunya; model català d’administració electrònica; principis de l’administració-e; registre electrò-nic; regulació de l’administració-e a Catalunya i Seu electrònica.Periòdicament s’anirà completant el llistat actual de temes. A la ‘home’, o pàgina principal, es troba la rela-ció sencera dels articles amb què s’està treballant.

Relleu al CTTIEl Consell d’Ad-mi nis tració del Centre de Tele-comunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) ha de-signat en Jordi Escalé i Caste-lló com a nou director gerent.

El Consell ha agraït la feina feta aquests darrers anys per l’anterior di-rector gerent, Josep Lluís Checa, de la qual ha ressaltat la creixent evolució de les TIC al conjunt de la Generalitat i als seus Departaments. Jordi Escalé és llicenciat en Adminis-tració i Direcció d’Empreses i MBA per ESADE, ADE per la Universitat Politèc-nica de Catalunya i PDG per IESE a més d’haver realitzat nombrosos cur-sos de Sistemes d’informació als EUA. Ha desenvolupat la seva carrera pro-fessional al grup Telefónica en funcions de direcció de marketing estratègic, eCommerce i eBusiness, al holding Vilella Rahn com a director general de serveis corporatius i actualment exercia de director d’innovació i màrqueting a Infojobs, empresa del grup multinacio-nal Schibsted. Des de l’any 1995 rea-litza també tasques docents a ESADE impartint continguts relacionats amb l’economia digital, essent impulsor de l’ús de les TIC en l’ensenyament.El Centre de Telecomunicacions i Tec-nologies de la Informació de la Gene-ralitat de Catalunya (CTTI) és una em-presa pública adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació. El CTTI, amb un equip de més de 350 professionals, és el responsable de garantir la direcció, planificació, gestió i control dels siste-mes d’informació i dels serveis de tele-comunicacions de la Generalitat.

La Junta Directiva de la ICANN (l’entitat que governa els dominis d’Internet al món) ha aprovat, en reunió extraordinària a Singapur, un ambiciós pla per augmentar espectacularment el número dels dominis anomenats genèrics de nivell superior (gTLD). Aquesta decisió hauria de permetre a una ciutat registrar el seu nom com a domini de la Xarxa. “L’ICANN ha obert el sistema de noms d’Internet per satisfer la imaginació hu-mana” assenyala aquesta institució en una nota pública a la seva web. La de-cisió respecta el dret dels grups per a crear dominis de nivell superior en qual-sevol llengua i escriptura, ha manifestat

Rod Beckstrom, president i director executiu de l’ICANN. Companyies, ciu-tats i organitzacions podran registrar els seus propis dominis a Internet.La decisió de procedir amb el següent programa de gTLD ha portat molts anys de discussió i debat a la comuni-tat d’Internet, grups empresarials i go-verns per intentar garantir que la segu-retat, l’estabilitat i la flexibilitat d’Internet no es vegin compromeses.L’ICANN començarà ara una campanya mundial per explicar aquest nou canvi en els dominis d’Internet i per a donar a conèixer les possibilitats que oferiran els nous gLTD que s’acceptaran entre el 12 de gener i el 12 d’abril del 2012.

Les ciutats podran tenir els seus dominis a Internet



Clariana de Cardener delimitales parcel·les per satèl·litEl municipi de Clariana de Cardener (el Solsonès) és el primer d’Espanya que està aplicant tecnologia basada en GPS (Sistema de Posicionament Global) per tal de marcar i assenyalar totes les fites que delimiten les finques i les propietats que hi ha en aquest terme municipal de més de 40 quilòmetres quadrats.

Albert Bajona, alcalde de Cla-riana de Cardener fins a les passades eleccions locals,

va explicar que l’Ajuntament va deci-dir adquirir un aparell de GPS, que dóna un marge d’error inferior als 30 cm., per procedir a establir amb la màxima exactitud els marges de les diferents propietats dels terrenys. Bajona va assenyalar que amb el pas del temps algunes delimitacions de les finques no quedaven clares davant fenòmens com el creixement del bosc o de la vegetació, l’escassa

visibilitat de les tradicionals “fites” (senyals fetes a roques, pedres sin-gulars disposades per marcar les propietats, etc.) o per la transfor-mació de barrancs o lleres pel pas del temps que, des de fa molts anys, han estat utilitzades per delimitar els espais.Per confeccionar amb exactitud els límits de cadascuna de les finques, els propietaris, de manera volun-tària, estan procedint a “descobrir” totes les fites que marquen els te-rrenys, o a reposar noves marques

d’acord amb els veïns limítrofs. Una vegada es tornen a “descobrir” les antigues fites, amb l’ajut de l’aparell de GPS es delimiten les extensions i s’assenyalen amb el màxim de bo-gues possibles. Una vegada recopilades totes les dades, s’implementa una fitxa elabo-rada per l’Ajuntament que, d’acord i amb la signatura de tots els propie-taris implicats, recull totes les dades tècniques que delimiten amb gran exactitud l’extensió i la ubicació de cadascuna de les finques. El llavors alcalde va destacar la se-riositat i la rigorista en l’elaboració i en la recollida de les dades. Com a exemple recorda que aquestes fitxes s’han enviant al Cadastre de Lleida i han estat admeses, de manera que la seva actualització té plena valide-sa per a, per exemple, l’actualització d’impostos com ara la contribució de les finques rústegues.El mateix Bajona és qui està realit-zant al prop del centenars de pro-pietaris de terrenys del municipi una senzilla formació per al maneig de l’aparell de GPS i, fins al moment, ja s’han delimitat amb exactitud 6 propietats i parcialment més d’una desena.Tradicionalment el coneixement de la ubicació de les fites de delimi-


visió · social

tació passaven de pares a fills i en alguna ocasió la falta de senyals podien ser objectes de disputes entre veïns. L’Albert Bajona assen-yala que aquesta aplicació de les noves tecnologies compta amb la col·laboració dels més joves i futurs propietaris i que el traspàs del “co-neixement” de les parcel·les no és només “oral” sinó que queda regis-trat de manera exacta i rigorosa.Clariana de Cardener, un municipi amb menys de 150 habitants i distri-buïts de manera disseminada sense cap nucli urbà, fa anys que treballa en sintonia amb les noves tecnolo-gies. La seu de l’Ajuntament acull un centre TIC totalment equipat i totes les llars disposen de connexió amb banda ampla i sintonitzen la Televisió Digital Terrestre (TDT).

Utilitats del GPS

Els equips de GPS (Global Posi-tioning System: sistema de posi-cionament global) es consideren una bona eina que permet la loca-lització, el rastreig, el control de persones i d’unitats terrestres, ma-rítimes i aèries en temps real. Els navegadors GPS aconsegueixen millorar les prestacions dels mapes gràcies a una gran exactitud, volum d’informació i actualització constant.A banda, com en el cas de Clariana de Cardener, de feines relacionades amb la topografia o la ubicació i de-limitació de finques i terrenys, les utilitats del GPS són diverses i molt esteses per diferents activitats:Navegació terrestre, marítima i aèria Salvament marítim, terrestre i aeri Rastreig i recuperació de vehicles robats Informació de trajectes en carrers, carreteres i autopistes, mostrant a més rutes alternatives per a arribar

ràpidament a la destinació evitant congestions o obstacles a la ruta Control de rutes i velocitat de flotes de vehicles de transports de pas-satgers i de càrrega Supervisió d’equips de transport i localització en temps real Localitzador de persones en casos de segrests o accidents Monitorització de flotes de transport terrestre en temps real Aixecament de plànols topogràfics i geodèsics Ubicació i delimitació de jaciment miners Localització agrícola topografia i geodèsia. Confecció de cadastre i delimitació de terrenys Localització, ubicació, distància i al-titud d’objectes com pous, antenes, pals, torres, línies de conducció (ai-gua, gas, elèctrica, etc.) Orientació geogràfica en esports d’aventura, alpinisme, excursionisme, etc. i facilitant possibles rescats.


visió · social

Salvador EsteveRegidor, conseller comarcal, diputat, alcalde de Martorell (en dues etapes), president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) des del 2007, i elegit recentment president de la Diputació de Barcelona. Des d’aquest bagatge municipalista, Salvador Esteve i Figueras ens ofereix la seva visió sobre l’encaix, actual i futur, de les noves tecnologies als ajuntaments catalans.

Com valora el camí recorregut pels ens locals cap a l’E-adminis-tració? (Quin balanç es pot fer i quins són els principals reptes?)L’Administració local ha fet un gran esforç de modernització a través de les noves tecnologies. Hem reforçat el nostre valor essencial –a proximitat– amb un de més innovador –l’accessibilitat. No obstant això, encara ens queda un llarg camí per recórrer; sobretot en l’extensió de les tecnologies als ajuntaments petits, que conformen més de la meitat del país.

Com afecta l’actual situació d’ajustament pressupostari en el procés d’integració dels mitjans electrònics en l’administració?En el context actual és important con-templar les TIC com una oportunitat per assolir una gestió econòmicament sostenible que permeti racionalitzar la despesa. Les èpoques de crisi ens obliguen a repensar els nostres ser-veis: què fem, com ho fem i, sobretot, com ho podem fer més barat sense perdre prestacions. La incorporació de la tecnologia a la gestió pot facilitar

aquest estalvi. Per això, tallar de soca-rel la integració dels mitjans electrò-nics a la llarga pot sortir car.

Podrà continuar la l’esforç local contra l’”escletxa digital sent una qüestió prioritària a l’agenda local?L’ACM defensa que tothom, indepen-dentment on visqui, ha de tenir les mateixes possibilitats de desenvolu-pament. En ple segle XXI, aquest des-envolupament passa, entre d’altres, per superar l’”escletxa digital” i ser competitius. Si no volem un país de dues velocitats, hem de mantenir la cohesió digital en l’agenda local.

Si no volem un país de dues

velocitats, hem de mantenir la cohesió digital

en l’agenda local


visió · l’entrevista

Quina hauria de ser la fórmu-la perquè les administracions i els ciutadans, independentment d’on visquin, disposin de serveis de telecomunicacions de quali-tat? La tendència actual per estalviar cos-tos en la prestació de serveis és la cooperació intermunicipal. I l’àmbit de les telecomunicacions no és una excepció. Per aquest motiu, la parti-cipació del Consorci Localret és de-cisiva. Avui dia, no podem permetre perdre el tren de les noves tecnolo-gies; ja que ens situen en el mapa, ens expliquen al món i ens ajuden a viure millor.

Com han d’aplicar els ajunta-ments les polítiques 2.0?L’apropament a la ciutadania ha de ser sempre una prioritat pels ajunta-ments. Ser alcalde equival a fer polí-tica des del carrer i des del contac-te amb la gent. En aquest sentit, les eines 2.0 ens permeten comunicar més i millor i això és positiu. No obs-tant això, no hem de caure en l’error

de convertir les TIC en un substitutiu del contacte humà. Ans al contrari: l’han d’enfortir.

La rapidesa dels canvis tecno-lògics i les dificultats d’encaixar aquests avenços en l’ordenament jurídic i legislatiu han provo-cat situacions de dificultats que afecten els ens locals. Què es pot demanar als governs i legis-ladors? Tot i que l’Estatut recull la com-petència local sobre regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis tecnològics, caldria definir un marc legal precís que, entre d’altres aspectes, tingués en compte el cost del servei i establís acords marcs i arbitratges.

Com haurien de ser els municipis del futur amb la incorporació de les TIC? El futur del municipalisme també passa per la incorporació de les tecnologies en la gestió política. Des dels

ajuntaments hem de veure

les TIC com una oportunitat per

assolir una gestió econòmicament

sostenible que permeti

racionalitzar la despesa

L’Administració local ha de fer més fàcil la vida dels ciutadans. I això què vol dir? Doncs que s’han de simplifi-car els tràmits i han de poder ser ac-cessibles des de casa. Els municipis del futur han de posar la tecnologia al servei de la ciutadania per millorar-ne la qualitat de vida.



Manuel Bustos Garrido ha estat diputat al Parlament i és alcalde de Sabadell des del 1999 i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Bustos veu l’ús de les noves tecnologies com una oportunitat de generar benestar i prosperitat, sempre i quan, assegura, es posin aquestes eines al servei de les persones i no a l’inrevés.

MANUEL BUSTOS

Quin balanç i quins reptes te-nen els municipis respecte l’administració electrònica?Hem avançat molt. Per exemple, a l’Ajuntament de Sabadell ja es po-den fer més de 100 tràmits elec-trònics. A més, de totes les admi-nistracions crec que els municipis som els que estem millor preparats, i en aquest moment tenim l’índex de

compliment de la Llei d’accés elec-trònic més alt. Però queda camí per recórrer. La ciutadania podrà fer cada dia més tràmits telemàtics des de casa, a qualsevol hora i dia de la setmana. Reduirem càrregues i fa-rem més àgil la gestió administrativa, millorant els procediments i la seva organització, reduint els terminis de resolució, amb serveis de més quali-tat. Això situarà als municipis al ma-teix nivell que la ciutadania, no po-dem perdre aquest contacte directe, aquesta proximitat que tenim amb la ciutadania.

Com afectarà l’actual situació d’ajustament pressupostari en el procés d’integració dels mitjans electrònics en l’administració?És cert que és una gran oportuni-tat, tot i que també requereix inver-sió. L’adequació dels serveis, de les instal·lacions o la formació per garan-tir l’accés de tots els ciutadans i ciu-tadanes són inversions, i en moments com l’actual prioritzem temes socials que requereixen tota la nostra atenció i dedicació. Això vol dir que abando-narem la integració dels mitjans elec-trònics? No, seguirem avançant per-què és imparable. Haurem de trobar l’equilibri entre el pressupost i donar resposta no només a la llei sinó a la forma de vida real dels ciutadans.



Un dels aspectes més rellevants dels ens locals pel que fa a l’ús de les TIC ha estat la lluita contra l’anomenada “escletxa digital”. L’escletxa cada cop és més petita, però és clar que sí ha de ser una prioritat. Evitar l’escletxa digital també és un tema social. Hi ha una escletxa genera-cional, però també pot ser social. I això té implicació directa en la generació d’oportunitats, en la formació, i finalment en la inclusió. De fet es duen a terme activitats molt interessants en aquest sentit en programes inclosos en el Pla de Barris, per exemple. Els municipis te-nim una gran tasca d’eradicació de to-tes aquelles diferències d’oportunitats o d’accés que puguin generar exclusió, i la digital és molt important entre els col·lectius joves. Només així mantin-drem la cohesió social.

Quin ha de ser el paper de les administracions locals en el des-plegament i les xarxes de teleco-municacions?Els ajuntaments haurien de tenir la capacitat i les competències per in-cidir en el desplegament de les xar-xes de telecomunicacions portades a terme per les empreses. És a dir, aquestes empreses haurien de cobrir tots els àmbits territorials, indepen-dentment de la seva rendibilitat. Això és imprescindible per cohesionar el territori i donar oportunitats.

Molts ajuntaments catalans han estat pioners en la utilització de les TIC i de les polítiques 2.0 com a vehicle per apropar-se més als ciutadans. Quin camí s’hauria de seguir?No podem quedar-nos enrere. Hem de ser on són els ciutadans, i si els ciu-tadans són a la Xarxa l’administració també hi ha de ser, i els represen-

tants públics també. L’entorn 2.0 ofereix una forma de comunicació directa, bidireccional, molt personal. I això no fa més que reforçar l’essència del que és el món local, així que ho hem de potenciar i reforçar, atents als canvis i a l’evolució.

Depèn molt de la realitat de cada municipi i de les seves necessitats. Però són realment experiències in-teressants, i crec que el futur va per aquí. Tot el que faciliti la gestió i aju-di a millorar la qualitat de vida de les persones seguirà avançant. Però crec que la resposta a aquest nou repte no la trobem només en el món digital. L’autèntica ciutat intel·ligent, adaptada al segle XXI ha de ser una ciutat que cregui en les persones. Ha de ser una ciutat intel·ligent en la gestió, però també en la manera de viure, en el seu tracte amb el medi, en la mobilitat, en la creació d’economia i oportunitats. I també ha de ser intel·ligent gestionant els sentiments, les sensibilitats, les no-ves realitats i necessitats. El gran repte es governar tota aquesta intel·ligència per poder generar riquesa, progrés i oportunitats. En aquest sentit, la tecno-logia s’hi ha de posar al servei, i no a la inversa. La tecnologia és la que s’ha d’adaptar a les necessitats de les per-sones, i avançar per fer-nos més fàcil el nostre desenvolupament.

Si els ciutadans són a la Xarxa, l’Administració

també hi ha de ser

La rapidesa dels canvis tecno-lògics i les dificultats d’encaixar aquests avenços en l’ordenament jurídic i legislatiu han provo-cat situacions de dificultats que afecten els ens locals. Com ha de ser l’encaix de les administra-cions locals?S’hauria de demanar als legisladors un règim jurídic clar en el que esti-guessin ben delimitades quines són les competències, els aspectes fis-cals i els aspectes mercantils de-rivats de la utilització de les noves tecnologies. En cas contrari ens movem sempre en terreny incert. Els ajuntaments volem estendre drets, i per fer-ho calen garanties jurídiques. Per tant, aquesta qüestió és clau per fer el salt en l’aplicació de les TIC en tots els camps de l’administració, es-pecialment davant d’un context tan canviant i dinàmic com la xarxa.

L’ús de les TIC ha fet que es par-li ja d’Smarts Cities (o ciutats intel·ligents) obrint nous camins en la gestió de les ciutats i dels serveis públics. Com haurien de ser els municipis del futur?



Des del 25 de maig els ciutadans euro-peus tenen nous drets en matèria de telecomunicacions. Els ordenaments jurídics nacionals han d’incorporar les noves normes de la UE per a garantir un sector de les telecomunicacions més competitiu i millors serveis als clients. Entre aquestes hi ha el dret dels clients a canviar d’operador de telecomunicacions en un sol dia sense canviar de número de telèfon, el dret a més claredat sobre els serveis oferts als consumidors i una millor protecció de les dades personals en línia.Les noves normes de la UE han de fa-cilitar als ciutadans i les empreses els aspectes següents:

Alt grau de protecció als consumidors i més capacitat d’elecció• Possibilitat de canviar d’operador de

telefonia fixa o mòbil sense canviar de número de telèfon en un sol dia. Du-rada màxima de 24 mesos dels nous contractes dels clients i obligació dels operadors d’oferir contractes de 12 mesos, la qual cosa permetrà als clients canviar d’operador més fàcil-ment si troben millors condicions.

• Informació més clara sobre els ser-veis als quals s’hagi abonat el client. Els contractes amb els consumidors han d’informar sobre els nivells mí-nims de qualitat. Especialment, els abonats a Internet han de rebre infor-mació sobre les tècniques de gestió del tràfic i el seu efecte en la qualitat del servei, així com sobre altres limita-cions (per exemple, límits a l’amplada de banda, velocitat de connexió dis-ponible o bloqueig o “escanyament”

Europa harmonitza els drets en matèria de telecomunicacions

de l’accés a determinats serveis, com ara el protocol de transmissió de veu per Internet).

Més seguretat i privadesa en línia• Més protecció contra les violacions

de les dades personals i el correu no desitjat (spam), notificacions obliga-tòries de les violacions de les dades personals.

• Millor informació i requisits de con-sentiment per a guardar informació o accedir a la mateixa en els aparells dels usuaris, tals com els cookies no relacionats amb el servei al que s’hagi accedit.

Una regulació més coherent en tota la UE • Les autoritats reguladores nacionals

obtindran una independència més gran i podran obligar als operadors de telecomunicacions amb un pes significatiu en el mercat a separar les seves xarxes de telecomunicacions de les seves branques de serveis per a garantir un accés no discriminatori per a altres operadors, sense dividir necessàriament la propietat i sense que hi hagi l’obligació de crear una empresa diferent.

Xarxes ultraràpidesLa Recomanació de la Comissió per la qual s’indica a les autoritats reguladores nacionals com regular l’accés competitiu de tercers a les xarxes de fibra ultraràpides, també conegudes pel nom de xarxes d’accés de nova generació” o NGA, es va presentar recentment basant-se en els nous elements de les normes actualitzades en matèria de telecomunicacions.

Neelie Kroes, vicepresidenta de la Comissió Europea responsable de

l’Agenda Digital


visió · del món

L’Agència Internacional d’Investi-gació del Càncer (IARC), que depèn de l’OMS –Organització Mundial de la Salut- ha classificat als camps electromagnètics de radiofreqüèn-cia com a possible factor canceri-gen per als éssers humans. En una nota pública, datada a Lyon (França) a 31 de maig, s’assenyala que hi ha risc de glioma, un tipus maligne de càncer al cervell, asso-ciat amb l’ús dels telèfons mòbils.El Grup de Treball de la IARC ha presentat un estudi sobre l’ús dels telèfons mòbils que ha mostrat un 40% més de risc per a gliomes en persones amb una mitjana molt alta d’ús dels telèfons mòbils. L’estudi indica un ús de més de 30 minuts diaris durant un període de 10 anys.No obstant també s’afegeix que els indicis del risc de glioma i de neu-roma acústic són “limitats” per als usuaris dels mòbils i que pot haver-hi una “associació positiva” entre l’exposició a l’agent (les ones elec-tromagnètiques) i el càncer, però que no es poden excloure d’altres factors que contribueixin al desen-volupament de la malaltia.El director de l’IARC, Christopher Wild, ha puntualitzat que caldria continuar amb més investigacions addicionals a llarg termini per ob-tenir conclusions definitives. Men-trestant el màxim responsable de

L’OMS alerta de possibles conseqüències per l’ús excessiu del mòbil

l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer recomana prendre mesu-res pragmàtiques per minimitzar els riscos, com ara l’ús de dispositius de mans lliures o l’enviament de mis-satges de text.L’OMS ha situat les conseqüència de l’ús freqüent dels terminals mò-bils en l’equivalència de substàncies del tipus 2B (com el cloroform o el níquel, entre molts d’altres). La IARC utilitza aquesta categoria per identi-ficar factors mediambientals que po-

den augmentar el risc de contraure malalties a les persones.Cal tenir present que des del 1971 l’Agència ha analitzat prop d’un mi-lers d’agents, dels quals més de 400 han estat identificats com a cancerígens o potencialment can-cerígens. En aquest cas el grup 2B inclou aquells que es tenen “proves limitades”.Les conclusions del grup de tre-ball, que s’han presentat a Lyon, és que hi pot haver algun risc i que cal continuar avançant en les investiga-cions sobre els possibles vincles entre l’ús dels telèfons mòbils i el risc de càncer.


visió · del món

El tràfic global d’Internet es multiplicarà per quatre fins al 2015 fins a arribar als 966 Exabytes anuals -gairebé un Zetta-byte, la qual cosa suposa una taxa de creixement interanual del 32 per cent. Així es desprèn de l’Informe Cisco VNI (Visual Networking Index) 2010-2015. Els factors que influeixen en aquest elevat creixement són l’imparable aug-ment de dispositius connectats, la pro-liferació de “tablets”, telèfons mòbils i d’altres dispositius així com les anome-nades “màquines intel·ligents”.Es calcula que el tràfic IP global arri-bi als 80,5 Exabytes mensuals du-rant l’any 2015, és a dir; l’equivalen a 20.000 milions de DVD’s. El volum de tràfic IP global mitjà serà de 245 Terab-ytes per segon, la qual cosa equivaldrà, per exemple, a 200 milions de perso-nes veien diàriament una pel·lícula en alta definició en streaming (1,2 Mbps) de forma simultània.Es preveu que la comunitat global de vídeo on line estarà formada per uns 1.500 milions d’usuaris, davant dels 1.000 milions actuals

L’any 2010 els PC’s van generar el 97% del tràfic total dels consumidors d’Internet, però aquesta xifra s’anirà re-duint ràpidament per la influència dels nous dispositius mòbils que estan can-viat la forma amb la qual els usuaris es connecten a Internet.També es preveu que l’any 2015 un 10% del tràfic global d’Internet pro-vingui del consum a través de les tele-visions, així com el 18% del tràfic total de vídeo en Internet. Això tindrà la seva causa en els nous formats de televisors que permetran una alta definició i la con-solidació de nous formats com el 3-D.La vídeo conferència per IP, especial-ment l’empresarial, es multiplicarà per sis per a l’any 2015 i el tràfic global de dades mòbils a Internet es multi-plicarà per 26Geogràficament, per regions seran els països d’Àsia-Pacífic els qui gene-raran la part més gran del tràfic IP del món, superant a Amèrica del Nord. Àrees en desenvolupament, com l’Amèrica llatina, multiplicaran per set el volum actual de tràfic.

El tràfic global d’Internet es quadruplicarà en 4 anys

Colòmbia portarà banda ampla a 700 municipis

El desplegament de xarxes de fibra òptica per portar la banda ampla d’alta capacitat no són projectes exclusius dels països capdavan-ters. Els governs de països en vies de desenvolupament, com és el cas de Colòmbia, porten temps treballant en aquesta línia.El Ministeri TIC, a través del Pro-grama Social Compartel, ha pre-sentat el “Proyecto Nacional de Fibra Óptica” que pretén esten-dre la banda ampla d’alta veloci-tat a 700 municipis colombians. Actualment són 300 municipis, el 27% del país, els que ja disposen de connexió i el govern vol ampliar el número de 2,2 a 8,8 milions de connexions.El 24 de juny es va tancar el termi-ni per a les observacions als plecs de condicions i s’espera que en els propers mesos al “Portal Único de Contratación” s’aniran publicant les condicions concretes de con-tractació.L’objectiu del govern colombià amb aquest programa, amb un pressu-post de 415 mil milions de pesos (al voltant de 165 milions d’euros), és que el conjunt del país no quedi en desavantatge tecnològic res-pecte les principals ciutats.


visió · del món

La Realitat Augmentada. Una ficció aplicada al món real

La RA està creixent en popu-laritat a mesura que aquesta tecnologia comença a esten-

dre el seu ús en campanyes publici-tàries, videojocs, aplicacions mòbils, xarxes socials i en àmbits com ara l’educació. Però, exactament, què es la Realitat Augmentada?Una de les definicions senzilles d’entendre podria ser que es trac-ta d’una superposició d’informació virtual sobre entorns reals a partir d’una aplicació informàtica i que és visible a través de la pantalla d’un dispositiu mòbil. És una combinació de la visió real amb l’afegit de dades virtuals. Per poder accedir a la RA són ne-cessaris dispositius informàtics a través dels quals percebem en qual-sevol moment la informació afegida i, a més, ens permet interactuar per a rebre molta més informació que la que rebem del món real.Tecnològicament, per poder accedir a una aplicació de RA ens cal, bàsi-cament, un display a mode de panta-lla on poder veure la informació afe-gida, i un software que, controlant una càmera, un sensor o un GPS, interpreti els patrons o coordenades del món real i ens generi noves ca-pes d’informació afegides.

Obtenir informació a través de la càmera instal·lada en qualsevol dispositiu mòbil sobre monuments, edificis o llocs d’interès turístic; obtenir dades d’equipaments municipals com biblioteques, instal·lacions esportives, sanitàries, etc., dades sobre serveis de transports com autobusos, metro o lloguer de bicicletes, i molts d’altres serveis comença a ser ha-bitual a ciutats de tot el món. Tot això és possible gràcies a la Realitat Augmentada (RA). Esdevindrà una tecnologia de futur i d’utilitat per a ciutadans i administracions?

visualment un “patró” que té asso-ciat informació afegida, el seu soft-ware ens permet accedir a aquestes dades i les visualitzem a la pantalla.El segon cas són les informacions que poden rebre a través d’un sensor de posicionament o de GPS a través d’un punt prèviament assenyalat. Això ens permet rebre informació visual de foto-grafies, de dades i, fins i tot, d’àudios sobre llocs que estiguem visitant, ja sigui de manera real o virtual a través, per exemple, d’una webcam. Aquest sistema es diferencia de l’anterior per-

El fet que la societat del coneixement estigui, cada vegada, més a l’abast de tothom i que s’universalitzin els dispositius –com els telèfons mò-bils o les tablets- i aquests disposin de càmera integrada, promou un ús massiu de les aplicacions basades en la tecnologia de la RA.Hi ha, bàsicament, dos tipus d’informacions que poden rebre a través de la realitat augmenta-da. Una primera és la superposició d’imatges sobre el món real. Una ve-gada la càmera o el sensor detecta


visió · tecnològica

què la informació no va lligada a allò que la càmera està veient, sinó que va relacionada al lloc físic on es troba.

Alguns dels camps d’aplicació de la RA

EnsenyamentEn aquest àmbit la realitat augmenta-da pot proporcionar maneres alterna-tives d’aprendre. Es pot gaudir apre-nent història a través de recreacions de patrimoni manipulables i es poden desenvolupar activitats lúdiques, par-ticipatives i interpretatives de visites a llocs d’interès afegint-hi dades, imatges o àudios incorporant al que veient realment tot allò que es pot re-crear amb aplicacions d’ordinadors.

Esdeveniments i presentacionsLes empreses o les institucions que presentin serveis o productes po-

den aportar innovació i sorpresa en-riquint les presentacions amb efec-tes en 3D i la possibilitat de creació d’entorns exclusius.

Màrqueting i publicitatAquest és el camp en el qual han evolucionat més les aplicacions de RA. La representació de productes virtuals i les aplicacions interactives en promocions o punts de venda fa-ciliten que els usuaris o consumidors

experimentin amb els productes o puguin “veure” les seves caracterís-tiques i usos.

Oci i esbarjoEn l’àmbit de l’oci, l’esbarjo o la diver-sió el camp d’exploració de la realitat augmentada és immens. Alguns dels exemples de més èxit es relaciones amb el món dels videojocs (i tots els seus derivats) i les aplicacions en parcs temàtics com per exemple el francès de Futuroscope on els vi-sitants i el món virtual queden units amb ulleres immersives, sensors tàc-tils, imatges en 3D, etc.



Hi ha diferents exemples propers d’aplicacions de la realitat augmen-tada.• Transports Metropolitans de Bar-

celona (TMB) té aplicacions per a dispositius Android que usa GPS per a oferir dades sobre opcions de transports públics a la ciutat només dirigint i enfocant la càmera al lloc que es vulgui. TMB també té aplicacions per al Bus Turístic i per a guies generals que permet als usuaris planificar les rutes, loca-litzar les parades més properes o conèixer el temps d’espera.

• L’Associació Provincial d’Empresaris d’Hosteleria i Turisme d’Albacete ha posat recentment en marxa una aplicació de RA de la ciutat per als terminals mòbils de nova generació. El servei que ofereix és el de trobar i descriure els recursos turístics que la càmera del mòbil capta quan s’enfoca els espais exteriors, amb

la finalitat de facilitar al turista tota la informació sobre els llocs d’interès i els establiments de restauració, hos-teleria i oci de la zona en un radi de 500 metres.

• L’Ajuntament de València també ha posat en marxa una aplicació a l’abast de tots els ciutadans que dis-posin d’un telèfon intel·ligent –dotat de GPS, accés a Internet, brúixola i càmera-. Es tracta d’un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) cor-poratiu amb 250 capes que anirà recollint tot allò que es pugui geo-referenciar, incloent-hi, per exemple, llocs d’interès turístic i localització dels transports públics. Només és necessari per al seu funcionament entrar en el repositori d’aplicacions del dispositiu mòbil com ara l’App Store per a iPhone o Android Mar-ket. Com a aplicació més nova s’ha inclòs els 348 punts on s’instal·len les falles de la ciutat.

• L’Ajuntament de Segovia també ha presentat un guia basada en RA amb sis grans filtres: esglésies, museu, palaus, obres civils, esdeveniments i elements de la Segovia jueva.

• D’altres exemples de municipis que ja treballen amb Realitat Augmenta-da són Toledo, Benquerencia de la Serena (Badajoz), Mijas (Màlaga) o Santa Pola (Alacant). A Catalunya, a banda de l’exemple de Barcelona ja assenyalat, també s’han portat a terme experiències a municipis com Girona o Blanes, molt lligats a es-pais turístics o edificis concrets o experiències amb codis QR com a Roses.

Aquesta informació ha estat elaborada amb la col·laboració de Xavier Riba, Consultor Especialista en Realitat Aug-mentada del Departament Comercial d’Innovae Vision, SL. [email protected] – twitter: @xavi_riba

APLICACIONS ALS MUNICIPIS

Xavier Riba

Aplicacions sobre telefonia mòbilAprofitant l’avenç constant d’aquests dispositius es poden ac-cedir a aplicacions sobre telèfons mòbils per descobrir continguts “amagats” en un anunci de diari, en un aparador d’un comerç, davant d’un punt d’interès turístic, aplica-cions que ens tradueixen els car-tells de senyalització quan viatgem a l’estranger, etc. També hi ha aplica-cions exclusives per a mòbils que a través del GPS funcionen com una brúixola i que ens mostra informació de tot el que tenim al nostre voltant, tot afegint en temps reals capes d’informació contextual com ara ser-

veis, farmàcies, caixers, benzineres, monuments, etc.Fa unes setmanes la Generalitat ha presentat una eina de realitat aug-mentada que facilita l’accés a la TDT. Es tracta d’una aplicació per a mòbil gratuïta i accessible des d’Internet que permet consultar so-bre el terreny quins són els centres emissors de TDT més pròxims, cap a on cal orientar les antenes i la po-laritat amb què emeten.




visió · localret

El nou ConsensusEl Consensus, l’eina tecnològica dissenyada per facilitar i impulsar la informació i la participació ciutadana a través d’Internet en el món local, renova el seu disseny i la seva arquitectura per adaptar-se a noves necessitats, ser més útil i també amb una imatge més atractiva.

Les millores que durant aquestes setmanes s’aniran introduint es cen-tren en aquests aspectes:

Personalització de la maquetacióA partir d’ara els ajuntaments podran escollir la manera de maquetar els seus continguts dins de la platafor-ma. Fins ara, els continguts sempre s’havien d’ubicar en el mateix espai. El mòdul de cartes als regidors, per exemple, sortia sempre a la part infe-rior dreta de la home o pàgina princi-pal. A partir d’ara s’ubicarà allà on es vulgui, en funció de les necessitats de cadascun dels ajuntaments.El nou mòdul de maquetació permet la creació de maquetes definides en files i columnes, a més de poder triar si hi hauran menús laterals o no. Els continguts es posaran en les colum-nes definides a la maqueta. Aquests podran ser llistats, elements indivi-duals o continguts personalitzats.

Personalització del dissenyDe la mateixa manera que passa amb la maquetació s’han creat quatre te-mes de disseny diferents per tal que els ajuntaments puguin escollir quin disseny apliquen al seu Consensus.Quan un ajuntament esculli un tema podrà fer, a més, modificacions d’altres tipus com per exemple esco-llir el tipus de capçalera, les fonts, els colors del botons, etc.Fins ara les modificacions de disseny que podien fer els ajuntaments eren escasses. Es podien canviar un parell

d’imatges prefixades i els dos colors principals del web. Juntament amb el mòdul de maquetació, els ajuntaments podran aconseguir ara personalitzar totalment el seu Consensus i diferen-ciar-lo de la resta d’ajuntaments.

Personalització URLFins ara tots els ajuntaments compar-tien un mateix domini i es diferencia-ven pel subdomini. Així, per exemple, la url de Badalona era www.consen-sus.cat/badalona i la del Prat de Llo-bregat www.consensus.cat/elprat. A partir d’ara cada ajuntament podrà definir una url pròpia a la qual apun-tarà el seu Consensus.

Creació d’elements individualsHi ha una nova opció per crear espais individuals que es puguin ubicar tant a la pàgina d’inici de Consensus com a les portades dels espais. Aquests elements poden ser imatges, anima-cions en flash, codi html incrustat etc. Això dóna molt més joc i atractiu visual als continguts del portal.

Galeria d’imatgesAquest és un nou element de partici-pació que es pot afegir a un espai de participació i que pot ser mostrat de forma molt gràfica a la home de Con-sensus. Tot i ja tenir un element (Do-cuments i Multimèdia), calia un altre més participatiu exclusiu per imatges que fos molt més atractiu i visual.La galeria d’imatges compta amb les següents funcionalitats:

• Afegir una o múltiples imatges• Agrupació de les imatges en cate-

gories (subgaleria)• A la portada de l’element galeria

es mostren totes les imatges si no-més té una categoria. Si en té més d’una, es mostren les categories.

• Veure la galeria completa amb un format de miniatures

• Veure una imatge individual• Poder descarregar la galeria en zip

o pdf• Creació de les miniatures de les

imatges• RSS de la galeria

Què és el Consensus?Consensus és un projecte que va néixer a finals de l’any 2000 fruit de la col·laboració de Localret, l’ICT i la Fundació Jaume Bofill amb el suport del ministeri de Ciència i Tecnologia, el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya.Consensus és una eina tecnològica dissenyada per facilitar i impulsar la informació i la participació ciutadana a través d’Internet en el món local. Mitjançant Consensus els governs locals obren a Internet un espai de participació. Consensus permet als ciutadans informar-se, debatre a través de fòrums amb d’altres ciutadans i responsables tècnics o polítics, enviar cartes, respondre qüestionaris, iniciar o adherir-se a recollides de signatures, etc.

L’e-administració necessita la col·laboració pública-privada

Sumar esforços i augmentar la col·laboració pública-privada. Aquesta és la fórmula adequa-

da perquè l’administració electrònica s’implanti amb èxit a les administra-cions locals i al conjunt dels ens públics de Catalunya. Així es va despendre de les intervencions de la taula rodona “In-novació i noves tecnologies en les polí-tiques públiques” que va comptar amb la participació de Localret a la jornada “e-administració, un pas decidit cap al govern electrònic” que va organitzar la Diputació de Barcelona al Citilab de Cornellà de Llobregat.

El director general de Localret, Joan Miquel Piqué, que va moderar la taula rodona sobre els casos d’èxit d’innovació i noves tecnologies en les polítiques públiques amb la presència de Telefònica, eyeOS i In-dra, va remarcar que en la innovació i en el camí cap a al govern electrò-nic “les administracions públiques i les empreses proveïdores de serveis tecnològics han de col·laborar com a socis o aliats, no com a proveïdor i client”. En aquest sentit va recordar que “el mercat ha de ser conscient que qui millor coneix les seves ne-

cessitats són les pròpies adminis-tracions públiques” i, per tant, les empreses haurien d’estar amatents a les dificultats i requeriments dels ens públics.

El director general de Localret, Joan Mi-quel Piqué, va moderar la taula rodona “Innovació i noves tecnologies en les po-lítiques públiques”

El dia 6 de juliol va tenir lloc la “Jor-nada sobre e-Administració: la notifi-cació electrònica: una mesura per a l’eficiència en temps de crisi” que te-nia com a objectius abordar els reque-riments jurídics per a la seva utilització i explicar alguns casos rellevants d’ús a les administracions catalanes.

Les notificacions electròniques als ens localsLa jornada, organitzada pel Consor-ci AOC, també va servir per mostrar les principals funcionalitats i novetats del servei de notificacions electròni-ques e-NOTUM que des del Consorci AOC s’ofereix al sector públic català.L’acte, inaugurat pel vicepresident de Localret, Gonçal Serrate, es va obrir amb la ponència del secretari gene-ral de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, que va exposar la vessant jurídica de la notificació electrònica. El secretari va criticar que la legislació ca-talana exigeixi sempre el consentiment exprés per a la notificació electrònica ja que ho considera poc àgil i, en aquest sentit, va apostar per una modificació d’aquesta exigència. “El consentiment exprés de la legislació catalana ens mata”, va arribar a afirmar Font.Seguidament, el cap del servei de notificacions electròniques del Con-sorci AOC (e-NOTUM), Carles Ferrer,

va realitzar una explicació genèrica d’aquest servei i les darreres novetats incorporades fruit dels requeriments expressats pels usuaris.En el decurs de la taula rodona sobre casos d’ús la subdirectora general de Serveis del Servei Català de Trànsit (SCT), M. Lluïsa Mozota, va destacar que la notificació electrònica incre-menta l’eficàcia del SCT ja que impli-ca un 87% d’acceptacions en contra-posició del 60% quan es fa en paper.Entre les intervencions va destacar també el director d’Administració Electrònica de l’Ajuntament de Bar-celona, Sergi Jérez, qui va presentar un dels arguments més contundents a favor de la notificació electrònica: si Barcelona emet tres milions de notifi-cacions electròniques a l’any i una no-tificació electrònica suposa un estalvi de tres euros per notificació, l’estalvi es comptaria en nou milions d’euros.

Gonçal Serrate, vicepresident de Local-ret, amb el director del Consorci AOC, Joan A. Olivares en la inauguració de la jornada


visió · localret

Entre les qüestions tractades cal destacar la sessió destinada a ana-litzar exemples de ciutats intel·ligents (o smarts cities), tot estudiant ex-periències que es porten a terme a municipis catalans. En aquest taller Figueres i Mollet del Vallès van mos-trar com la recollida de dades de manera automàtica i a l’instant pot facilitar la presa de decisions basant-nos en els anomenat “indicadors de ciutat”. Eines al servei de la millora del control del trànsit, de les places d’aparcament i d’altres més relacio-nades, no només amb l’estalvi econò-mic i la millora dels serveis, sinó tam-bé útils per a la generació d’activitats econòmiques als municipis.Una altra de les sessions que més participació va suscitar va ser la destinada a parlar d’eines de gestió

Tallers Localret: Compartir i aprendreLa seu de Localret ha acollit durant les darrers setmanes diversos “tallers” per tal que tècnics i càrrecs electes expliquin, coneguin i comparteixin experiències relacionades amb l’aplicació i l’ús de les noves tecnologies en la gestió dels serveis de les administracions locals.

pressupostàries lligades als plans de govern. En un moment en el qual s’acaben de constituir els nous ajun-taments per aquesta legislatura, els representants de Sant Cugat del Va-llès i de Sant Boi de Llobregat van explicar com es poden millorar els instruments de planificació i progra-mació dels pressupostos, tot anant plenament coordinats amb la direc-ció estratègica del consistori.Dins de les eines d’activació i impuls a la promoció econòmica, David Es-teban, director de Techforce, va ofe-rir una sessió orientada a conèixer i saber aprofitar les oportunitats de finançament públic. L’objectiu es que no es deixin passar –es calcula que un 20% d’aquests recursos no s’acaben sol·licitant- per desconeixe-ment, per falta de temps, per carèn-

cia d’experiència o per dificultats en el procés de tramitació aquestes vies d’ajut.L’últim d’aquests tallers, abans de la pausa estival, es va destinar a analit-zar les diferents iniciatives a l’abast de les administracions locals per tal de trobar millors serveis i millors condicions econòmiques dins de les oportunitats que el mercat de les tele-comunicacions ofereix en l’actualitat, així com les diferents fórmules que des de Localret s’ofereixen per a ra-cionalitzar les despeses municipals en serveis de telecomunicacions, millorant i adequant a la vegada, aquests serveis.Al web de Localret podeu trobar (http://www.localret.cat/jornades-i-actes/materials) les presentacions que s’han fet en aquests tallers.


visió · localret

La Biblioteca Pública Municipal de Cambrils ha iniciat el servei de Prés-tec Tecnològic. L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament ha endegat aquest projecte amb una finalitat educa-tiva i formativa. Per una banda, es pretén facilitar als usuaris adults aquells dispositius electrònics que els puguin ajudar a treballar de forma autònoma, potenciant així l’autoaprenentatge. Per l’altra, es vol afa-vorir el coneixement i la difusió dels nous formats i dispositius electrònics de lectu-ra com els eReaders i els Netbooks.Entre els títols a dis-posició s’inclouen

La Biblioteca de Cambrils inicia el “préstec tecnològic”

43 de recent publicació, així com d’altres clàssics de la literatura en català, castellà i anglès. Els eRea-ders es posaran a disposició de tots els usuaris tant en préstec intern (dins de la biblioteca) com extern.

Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies al patrocini de ‘La Caixa’, vinculada des de fa anys amb la lectura

pública al municipi. L’Àrea de Noves Tecno-

logies de l’Ajuntament de Cambrils aporta al servei 10 netbo-oks, ordinadors por-tàtils de petit format, adients per a la nave-gació WiFi i equipats amb el programari lliure OpenOffice.

L’Ajuntament del Prat de Llobregat, a través de la seva web municipal, ha posat en marxa la Seu Electrònica, amb la qual els i les ciutadanes poden fer tramitacions, plantejar consultes, pagar tributs i consultar la seva in-formació en relació amb l’Ajuntament per via telemàtica i sense necessitat de desplaçar-se personalment a les oficines municipals.La Seu Electrònica permet validar documents electrònics mitjançant la signatura electrònica, tan vàlida i legal com la signatura manual. Els seus serveis i tramitacions s’aniran ampliant amb l’objectiu d’arribar a completar l’anomenada Adminis-tració Electrònica, que també anirà creixent gràcies a la interconnexió amb d’altres administracions.A través de l’Administració Electròni-ca, les persones podran fer tramita-cions relacionades amb la família, el vehicle, l’escola, la salut, els impos-tos.... Les empreses podran obtenir permisos i llicències, tramitar domici-liacions i pagaments, i consultar les pròpies dades... I les entitats podran accedir al registre, reservar equipa-ments per a fer-hi activitats o dema-nar subvencions.

El Prat posa en servei la Seu Electrònica

Un acord entre Bon Àrea Telecom, l’operador de telecomunicacions de la Cooperativa Agropecuària de Guissona (CAG), i l’Ajuntament d’aquest municipi de la comarca de la Segarra permetrà millorar la con-nexió a Internet per als ciutadans mitjançant una xarxa WiFi.La idea inicial de l’empresa era faci-litar l’accés a Internet als empleats d’aquesta important empresa per tal de poder treballar, totalment o parcial, des de casa. Després de l’interès mostrat pel consistori, la xarxa WiFi també oferirà servei a la resta dels ciutadans a un preu (en-cara per determinar) que es podria

Xarxa WiFi i telefonia IP a Guissonasituar al voltant dels 25 euros. D’altra banda, l’Ajuntament de Guissona pas-sarà d’utilitzar el sistema de telefonia convencional al sistema IP, també a través de la operadora d’Internet de la CAG. Segons ha assenyalat l’alcalde, Xavier Casoliva, aquesta actuació per-metrà un estalvi del 30% en la factura telefònica i d’Internet.


visió · municipal

La Guàrdia Urbana de Figueres ha posat en marxa una nova eina amb l’objectiu de donar

el màxim d’informació possible a to-tes les persones que transitin amb vehicles per la ciutat. A través del nou servei, consultable al web de l’Ajuntament, els ciutadans poden accedir a tota la informació en rela-ció les reserves d’estacionaments,

a les obres i als talls de carrers. Tot això, indexat per data, hora de l’afectació i carrers implicats. Des de l’Àrea de Seguretat Ciu-

tadana, el regidor, José Luís Yéco-ra, ha explicat que

“d’aquesta manera, a banda d’informar

Web per informar de les afectacions viàries a Figueres

Els 17.500 ciutadans i ciutadanes de Castellar del Vallès tenen accés a un nou servei d’administració electrònica. “La Carpeta Ciutada-na” permet consultar la informa-ció personal de la base de dades municipal i fer tràmits per Internet. L’accés, mitjançant el web muni-cipal, centralitza en un únic es-pai totes les aplicacions perquè els ciutadans interactuïn amb l’administració.Hi ha disponible tot una sèrie de tràmits que es complementen amb els que ja es poden fer a través de la plataforma e-TRAM del Consor-ci AOC.

Carpeta ciutadana a Castellar del Vallès

Després de més d’un any en funcionament, “l’Ajuntament a un clic” (http://tramits.manlleu.cat) ha canviat el dis-

seny per tal de facilitar l’accés als continguts de més interès per a la ciutadania. D’aquesta manera, en el bloc central de la pàgina princi-pal s’hi mostren alguns dels contin-guts més utilitzats, com ara el volant d’empadronament o la consulta de la bústia personal. D’altra banda, també es vol poten-ciar la utilització del servei de fac-tura electrònica per part dels pro-veïdors amb l’Ajuntament així com l’accés a les actes del Ple municipal per seguir l’actualitat del consistori.

El portal de Manlleu estrena nova imatge

Amb els recursos d’un pla d’ocupació, els ajuntaments de Santa Coloma de Farners, Caldes de Malavella, Vidre-res, la Cellera de Ter, Osor, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Brunyola i l’Arxiu Comarcal de la Selva estan posant al dia i digitalitzant documents des del segle XVIII fins a l’actualitat. Concre-tament, el més antic correspon a un llibre d’actes dels plens de l’any 1701 de l’Ajuntament d’Osor.En total són més de 130.000 do-cuments que van des d’actes de sessions plenàries, comissions de govern, decrets d’alcaldia, juntes, pa-drons, documents notarials etc. Tot

aquest material serà consultable a tra-vés del web de l’Arxiu Comarcal de la Selva allotjat a les pàgines dels Arxius del web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.Per acomplir amb les normatives de protecció de dades, la consulta oberta serà de documents anteriors al 1961, tot i que s’analitzaran els di-ferents casos i característiques dels documents.El procés de digitalització no només és beneficiós en matèria de seguretat i custòdia, sinó que també per la mi-llora de la consulta s’afavorirà la realit-zació de treballs i estudis.

els veïns i als diferents usuaris, tam-bé millorem la comunicació amb les empreses o particulars que han de fer treballs que afecten la nostra xar-xa viària”.El nou servei de la Guàrdia Urbana es troba a l’enllaç http://www.figueres.cat/afectacions.php, i també s’hi pot accedir directament des del portal de l’Ajuntament de Figueres.

Set ajuntaments digitalitzen documents del segle XVIII


visió · municipal

L’Hospitalet promou els certificats digitals

L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llo-bregat ha renovat el conveni amb

l’Agència Catalana de Certificació (CATCert) pel qual l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) actua com a en-titat de registre de l’idCAT, el certificat digital de la Generalitat que garanteix la identitat de les persones a Internet. El servei funciona amb cita prèvia.Aquesta signatura electrònica permet operar amb di-ferents administracions a través de la xarxa i, a més, assegura la integritat de les dades que n’envia l’usuari o usuària i la seva confidencialitat. L’idCAT també permet fer altres operacions, com ara signar correus, documents electrònics i formularis web, i a la Seu electrònica de l’Ajuntament consultar-ne les dades i realitzar-hi diversos tràmits.Com a entitat col·laboradora, l’OAC distribueix –amb cita prèvia– aquest certificat digital amb un clauer USB, que permet la seva portabilitat.

Amb la voluntat d’unir passat i present, tradició i tecnologia, la Fundació Te-levall proposa una singular passejada per la població que els portarà a des-cobrir l’antic Ribes de Freser.Entès com un joc de pistes, els passe-

jants hauran de trobar els diferents QR’s distribuïts pel casc urbà. Cada QR trobat els portarà a fer un viatge al passat, al descobriment d’una fotografia de fa més d’un segle que immortalitza un espai-temps concret, un mo-ment que ja forma part de la memòria del poble.Però, què és un QR? És un codi de barres en dues di-mensions que conté informació encriptada. Per a poder accedir a aquesta informació cal disposar d’un dispo-sitiu mòbil que permeti la navegació per Internet i d’un software específic lector de QR-Codes. Aquests progra-maris són gratuïts i només cal descarregar el proposat per la botiga de la marca del nostre dispositiu: Android: Android Market; Blackberry: App World; Iphone: App Store. Un cop es té instal·lat el software, només caldrà acostar el mòbil al codi com si li féssim una fotografia i tot seguit descobrirem una realitat amagada. El reco-rregut en forma de QR també es pot trobar imprès a la Fundació Televall i a l’Oficina de Turisme de la població.

Recórrer Ribes de Freser amb l’ajut de codis QR

L’Ajuntament de Mollerussa (el Pla d’Urgell) ha posat en marxa una nova eina per a permetre als ciutadans la con-sulta del planejament de la ciutat així com generar fitxes i treure informació de les parcel·les d’interès. El visor de mapes permet la consulta d’informació de cadascuna de les parcel·les urbanes com ara la seva classificació.Aquesta eina ha estat desenvolupada amb la col·laboració del Consorci AOC. És gratuïta per als usuaris, que hi po-den accedir a través del web municipal, i permet enllaçar amb d’altres servidors cartogràfics i tota la informació re-lacionada amb la normativa urbanística municipal.

Mollerussa incorpora un visor de mapes

El web de Terrassa permet escoltar els seus contingutsL’Ajuntament de Terrassa és un dels municipis pioners en la implantació d’una solució tecnològica que permet convertir en veu els textos de la seva web municipal. D’aquesta manera, sense dispositius ni descàrregues, permet a les persones amb discapacitats o limitacions físiques que els impedeixi o dificulti la comprensió de tex-tos “on line”, escoltar els continguts del web. L’internauta que navega pel web municipal només ha de buscar l’opció “escoltar” que es troba situada sota el títol de cadascun dels elements de consulta. Activant aquesta opció el sistema de traducció de veu es posa en marxa. Una veu reprodueix el text en veu alta mentre que les pa-raules apareixen ombrejades a la pantalla.


visió · municipal

KOMCOM 2011 Leipzig: Fira de les noves tecnologies per al sector públic 2011, Alemanya Organitza: Komcom Messe GmbHDies i lloc: Del 13 al 14 de setembre a Messe-Allei, 1, Leipzig, Alemanyahttp://www.hundkmesse.de/english/hk-english.html

Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e- TRAM (BCN) Organitza: Escola d’Administració Pública de CatalunyaDia i lloc: 14 de setembre de 2011 a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, C/ Girona, 20, Barcelonahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

Finalitza convocatòria 5e Premi TINET de projectes a Internet any 2011 Organitza: Organisme Autònom per a la Societat de la Informació -OASI, de la Diputació de TarragonaDia: El 15 de setembre és el termini màxim per a la presentació de projecteshttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e-TRAM (Tarragona) Organitza: Escola d’Administració Pública de CatalunyaDia i lloc: 16 de setembre a Multimèdia Tarragona, C/ Apodaca, 6, 1r. A Tarragonahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

A Decade in Internet Time: Symposium on the Dynamics of the Internet and Society Organitza: Oxford Internet InstitutDies i lloc: Del 21 al 24 de setembre al Social Sciences Manor Road Building, Universitat d’Oxford (Anglaterra)http://microsites.oii.ox.ac.uk/ics2011/

Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e-TRAM (Girona) Organitza: Escola d’Administració Pública de CatalunyaDia i lloc: 22 de setembre de 2011 a Santa Caterina. Plaça de Pompeu Fabra, 1, Gironahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

Setmana’11 de les Telecomunicacions a Catalunya Organitza: Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC)Dies i lloc: Del 26 al 28 de setembre al CosmoCaixa de Barcelonahttp://www.setmanatelecomunicacions.cat/

SIMO Network 2011 Organitza: Fira de MadridDies i lloc: Del 27 al 29 de setembre de 2011 a IFEMA (Fira de Madrid)http://comunidad.simonetwork.es/

10a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya Organitza: COETTC (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i Graduats en Telecomunicació de Catalunya)Dia i lloc: Dijous, 29 de setembre de 2011 al CosmoCaixa, Isaac Newton núm. 26, Barcelonahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

IX Jornades Internacionals de Benchmarking en Responsabilitat Corporativa Organitza: Club de Excelencia en SostenibilidadDies i lloc: 29 i 30 de setembre a PortAventura Convention Centre – Avda. Alcalde Pere Molas s/n –Vila-Seca, Tarragonahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

Deixar de navegar i pujar al núvol: economia del temps a Internet Organitza: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de CatalunyaDia i lloc: Dijous, 29 de setembre de 2011 al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, c/Ausiàs marc, núm. 40, Barcelonahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

EPoSS General Assembly & Annual Forum 2011 Organitza: EPoSS - The European Technology Platform on Smart Systems IntegrationDies i lloc: Del 5 al 7 d’octubre al CosmoCaixa de Barcelonahttp://www.smart-systems-integration.org/public

Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e-TRAM (Lleida) Organitza: Escola d’Administració Pública de CatalunyaDia i lloc: 21 d’octubre a SEMIC, C/ Joc de la Bola, 11, Lleidahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e-TRAM (Girona) Organitza: Escola d’Administració Pública de CatalunyaDia i lloc: 7 de novembre de 2011 a Santa Caterina. Plaça de Pompeu Fabra, 1, Gironahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e-TRAM (BCN) Organitza: Escola d’Administració Pública de CatalunyaDia i lloc: 14 de novembre de 2011 a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, C/ Girona, 20, Barcelonahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda


Agenda


visió · l’entrevistaEl CIAEL (Centre d’Informació i Atenció als Ens Locals) delConsorci Localret ofereix a totes les administracionspúbliques locals consorciades un servei d’informació,gestió de consultes i incidències on line i un cercadord’ajuts, subvencions i premis

Des de Localret es treballa per atendre de manera ràpida ipersonalitzada totes aquelles consultes relacionades ambles telecomunicacions i la societat de la informació.

Mitjançant aquesta nova eina pretenem oferir un serveibidireccional amb el qual l’ens local estarà permanentmentinformat de l’estat de les seves consultes o incidències.

CIAELCentre d’Informació i Atenció als Ens Locals

http://ciael.localret.cat/

Impulsem la societat del coneixemental servei de tots els municipis CIAEL

Centre d’Informació i Atenció als Ens Locals



Documents

Visio Localret nº 11