DIVENDRES, 3 FEBRER 2012

La lluna, fotografiada en quart creixent, és una de les imatges que més atrau als escolars quan visiten els observatoris

TERESA ARTIGASGirona

L’ 1 de gener, l’Asso-ciació d’Afeccio-nats a l’Astrono-mia de Girona(AAAG) va enge-

gar la seva activitat a l’obsevatoride Llagostera, situat al centre cul-tural integral acabat d’inauguraren aquesta localitat. Han passatmolts anys des que el 1894 RafelPatxot, aficionat a l’astronomia,va crear un observatori astronò-mic a Sant Feliu de Guíxols perrealitzar treballs micromètricsd’estrelles múltiples. El nou ob-servatori de Llagostera demostraque l’interès dels gironins per co-nèixer el celmai no decau. Obser-var i fer el seguiments de super-noves, planetes, estrelles, galàxi-es, cometes, nebuloses, asteroi-des, i altres cossos i fenòmens ce-lestes, fotografiar-los i portar aterme una tasca divulgativa, pe-dagògica i científica és el que em-peny les quatre associacions as-tronòmiques que actualment hiha a la demarcació de Girona,que per ordre d’antiguitat són lesde la Garrotxa, Girona, Figueres iBanyoles. Totes han nascut fruitde la trobada casual d’aficionatsa l’astronomia, i totes fan la sevatasca sense afany de lucre, sinóper compartir la passió pel conei-xement de l’univers i divulgar-lo.El 1986, coincidint amb el pas

del cometaHalley per l’òrbita ter-restre, uns quants aficionats deLa Garrotxa van fer-ne el segui-ment durant dos mesos. Aquestaobservació va ser l’embrió de l’As-sociació d’Astronomia de la Gar-rotxa (AAG). “L’any passat vamcelebrar el 25è aniversari de l’as-sociació, i durant tots aquestsanys, hem desenvolupat una tas-ca pedagògica a través de xerra-des i cursos d’inciació que pri-mer vam fer a la seu d’OmniumCultural i després a l’observatorideBatet de la Serra”, explicaCer-les Gil, vicepresident de l’AAG, lamés veterana de les quatre queactualment hi ha a Girona.Uns anys després, el 1992, ar-

ran d’unes xerrades sobre astro-nomia al Casino Menestral de

DANIEL BOSCH PORTELL / ASTROBANYOLES / GATAM

CELConèixer el

O C I

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

Es triplicala presènciad’estufes ales terrasses

Lapassióperl’astronomiahaestat elmotorqueha impulsat lacreaciódequatreassociacionsgironines

GIRONA

INFANTIL · PRIMÀRIA · SECUNDÀRIA

C/ Bellpuig, 8-10 Urb. Montjuïc . 17007 Girona.J O R N A D A D E P U E R T A S A B I E R T A S · O P E N D A Y · J O U R N É E P O R T E S O U V E R T E S

DISSABTE 11 DE FEBRER D’11 A 14HMés informació al 972 21 28 38 o a www.bambini-montjuic .com

DISSABTEDISSABTEDISSABTE 111111 D’FEBRERDE D’FEBRERDE D’FEBRERDE 111111 AAA 1114H4H4H

JORNADA DEPORTES OBERTES

P À G I N A 7

2 LAVANGUARDIA G I R O N A DIVENDRES, 3 FEBRER 2012

Figueres, un grup d’aficionatsamb telescopi propi iexperiència com a observadorsva fundar la SocietatAstronòmica de Figueres (SAF)amb l’objectiu de promoure i di-vulgar el coneixement de l’astro-nomia i les ciències afins i col·la-borar amb recerques científi-ques. “Entre els socis de la SAF,uns estan interessats en conèi-xer el cel i d’altres en utilitzarinstruments òptics. En aquest se-gon grup, uns es dediquen mésespecíficament a l’astrofotogra-fia i d’altres a practicar observa-cions i anàlisis científiques. Actu-alment, amés de divulgar l’astro-

nomia, complementem la nostraactivitat amb la realització d’ob-servacions de caràcter cientí-fic”, explica Pere Horts, presi-dent de la SAF. “L’any 1992 cer-tes observacions eren impossi-bles, perquè no existia la tecnolo-gia informàtica, aleshores no po-díem ni imaginar que vint anysdesprés podríem observar explo-sions estel·lars o detectar plane-tes en determinades estrelles”,afegeix Hors.L’atzar i l’entusiasme pel co-

neixement del cel han estat elmotor de totes les associacionsastronòmiques. La de Girona esva crear després que tres amicses trobessin a Palafrugell per ob-servar un eclipsi de sol. Era l’any1999, i d’aquella trobada va sor-gir la iniciativa de crear una asso-ciació que, en essència, tenia lesmateixes inquietuds i objectiusque les anteriors: la divulgació ila voluntat pedagògica. El nomd’Associació d’Afeccionats a l’As-tronomia de Girona “es va deci-dir amb la voluntat d’englobaraficionats de tota la demarcació,no volíem limitar-nos a una solapoblació. Ara tenim uns 70 socisd’arreu de Girona i fins i tot d’al-tres províncies”, detalla RafaelBalaguer, president de l’AAAG.A més de la tasca pedagògica,aquesta associació, igual que laSAF, té un vessant científic icol·labora amb les recerques decentres d’astrofísica.La més jove de totes les asso-

ciacions astronòmiques és Astro-banyoles, nascuda el 2002 des-prés que un grup de personesvan assistir a un curs d’iniciacióa l’astronomia a Can Jan de laFerrés de Fontcoberta, al Pla del’Estany. Van començar la sevaactivitat com a secció del Centre

La lluita peruncel fosc

L A D A D A

INMA SAINZ DE BARANDA

Amb l’ordinador. La tecnologia actual permet fer les observacions a través de la pantalla del’ordinador i captar zones del cel que fa vint anys era impossible imaginar

Amb energia solar. El president de l’Associació d’Afeccionats a l’Astronomia de Girona, Rafael Balaguer, i FrancescSureda, a l'observatori de Mas Roig de Llagostera, que funciona des del 2009 amb energia solar

DIVULGACIÓ

La tasca principal ésacostar el coneixementde l’astronomiaals escolars

CONÈIXER EL CEL

ASTRES I CIÈNCIA

Astrobanyoles, a mésde per l’astronomia,s’interessa per altresaspectes científics

Ambvocaciópedagògica

]Per observar el cel ca-len unes condicions deter-minades, i la foscor n’ésuna. La Societat Astronò-mica de Figueres, consci-ent que la contaminaciólumínica era un greu pro-blema medioambiental,va iniciar l’any 1993 laprimera campanya dedenúncia a l’Alt Empor-dà, iniciativa pionera a lapenínsula. La campanyava començar a donarfruits l’any 1995, quanl’Ajuntament de Figueresva aprovar el primer PlaDirector de l’EnllumenatPúblic contra la Contami-nació Lumínica. El 1996es va fundar Cel Fosc,avui d’abast estatal, gràci-es a les iniciatives de laqual, s’han fet lleis con-tra la contaminació lumí-nica a Catalunya i altrescomunitats de l’Estat.

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

DIVENDRES, 3 FEBRER 2012 G I R O N A LAVANGUARDIA 3

TERESA ARTIGASGirona

P er realitzar observa-cions i donar una di-mensiómés científi-ca a la seva tasca, ales associacions els

cal tenir un observatori amb untelescopi d’una certa potència,càmeres amb sensibilitat per fo-tografiar el cel profund, ordina-dors i el software necessari, pe-rò el caràcter amateur de les as-sociacions, que es mantenenamb les quotes dels socis, fa difí-cil d’assumir els costos que ensuposa la construcció d’un ob-servatori.L’ajuda municipal i les apor-

tacions dels socis han fet possi-ble que actualment a Girona hihagi quatre observatoris, un aBatet de la Serra, a la Garrotxa,un altre a Figueres, i dos més aLlagostera. El més antic és el deBatet de la Serra. “Vam saberque havien de rehabilitar la rec-toria de Batet, i vam demanar al’Ajuntament d’instal·lar-hi unobservatori, a canvi, ens com-prometíem fer observacionsamb els escolars de la comar-ca”, explica Carles Gil, vicepre-sident de l’AAG. Gràcies aaquest acord, fa 16 anys els afici-

onats garrotxins tenen observa-tori, primer amb equips particu-lars i des de fa deu anys, unasubvenció de Caixa Catalunyaels va permetre comprar un te-lescopi de 35 mm. La situaciód’aquest observatori, l’orienta-ció i l’escassa contaminació lu-mínica el fan un lloc privilegiatper a la observació del cel, onels escolars aprenen la mecàni-ca celeste, com es produeixenels eclipsis lunars i altres aspec-tes relacionats amb el cel.El cas de l’AAAG també és un

privilegi, perquè des del passatmes de gener compta amb dosobservatoris. El primer, de2009, és una instal·lació situadaaMasRoig, a Llagostera, al Cen-tre d’Interpretació de la Sosteni-bilitat promogut per FrancescSureda, soci de l’AAAG. MasRoig està situat en una zona ele-vada del poble, a camp obert, enun indret magnífic per observarel cel. És aquí on cada quinze di-es es troben els socis, canvienimpressions, comenten les nove-tats i fan observacions. Aquestés un hàbit que no deixaran depracticar ara que acabend’estre-nar un nou observatori, aquest

situat al centre cultural CanRoig, al casc urbà de Llagostera.“Quan vam saber que construi-rien aquest centre vam dema-nar a l’Ajuntament poder-hi ins-tal·lar l’observatori, ja que ensva semblar que era una einad’ensenyament de les ciènciesde primer ordre”, explicaRafael Balaguer. A partir d’ara,

les tardes dels dimecres l’obser-vatori estarà obert a tothomque el vulgui visitar. “La tecno-logia ha avançatmolt, i els astrò-noms no professionals podemfer seguiments inimaginables fauns anys, des d’explosions de su-pernoves, asteroides amb riscd’impacte a la terra, observaciósolar”, diu Balaguer. L’AAAG

practica observacions de caràc-ter científic i aviat formarà partde la xarxa de recerca MinorPlanet Center, dedicada al se-guiment dels cossos menors delsistema solar.Per la seva banda, la SAF té a

Figueres, al carrer Via Làctia,un observatori gràcies a quèl’Ajuntament va finançar la fa-bricació de les peces del telesco-pi de 410mmamb el qual treba-llen. “Actualment fem segui-ments d’asteroides i cometes,que per la seva lluminositat sónobjectes propers i es poden cap-tar amb els aparells que tenim.També col·laborem en recer-ques científiques comara el des-cobriment d’explosions d’estre-lles o la presència de planetesen determinades estrelles. Defet els astrofísics sovint treba-llen a partir de la contribucióque fan els astrònoms no profes-sionals”, detalla Pere Horts.Els únics que de moment

s’han de conformar fent obser-vacions a camp obert són elsd’Astrobanyoles. Tot i així, ésuna associaciómolt activa, cadasegon dissabte de mes organit-

zen xerrades de científics almu-seu Darder, també ofereixencursos d’iniciació a l’astrono-mia i a l’astrofotografia i un pro-grama setmanal a Ràdio Banyo-les, convoquen un premi esco-lar de recerca i divulgació iman-tenen un web molt actiu on, afalta d’observatori real, n’oferei-xen un de virtual.c

Excusrionista de Banyoles finsque el 2009 es van independit-zar i va denominar-se Astroba-nyoles. Agrupació d’Astronomiai Ciència del Pla de l’Estany. “Amés d’astrologia, a l’associaciól’hi hem posat l’afegitó “ciència”,perquè ens amplia el camp d’ac-ció i ens permet mantenir-nosmolt actius organitzant xerradesdivulgatives, concursos i fent tas-

ques pedagògiques”, explicaJoan Anton Abellan, presidentd’Astrobanyoles. I és precisa-ment la paraula “ciència” la queha contribuït a aplegar el núme-ro de socis més alt de les quatreassociacions de Girona, uns 120,tot i ser la més jove i també lamés activa. Va ser per iniciativad’Astrobanyoles que es va instau-rar una trobada anual de totesles associacions gironines, per fo-mentar el contacte i l’intercanvide tots els aficionats gironins.c

Cúpula i telescopi de l’observatori de Can Roig, a Llagostera,que va començar la seva activitat l’1 de gener passat

INMA SAINZ DE BARANDA

LaGalaxiaM51, de la constel·lació deCanes Vanatici, capturada per Daniel Bosch Portell, d’Astro-banyoles, juntament amb el Grup Amateur de Treballs Astronòmics del Montsec

DANIEL BOSCH PORTELL / ASTROBANYOLES / GATAM

Des de Figueres iLlagostera, astrònomsaficionats col·laborenen diverses recerques

Elsobservatorisacostenlesestrellesa la terra

UNA PASSIÓ COMUNA

L’origen de les quatreassociacions ha estatla passió perl’astronomia

INMA SAINZ DE BARANDA

FOTOGRAFIAR L’ESPAI

Per alguns aficionats,l’astrofotografiaés un dels interessosprioritaris

Per observar el cel no cal tenir l’ull enganxat al telescopi; latecnologia permet als aficionats fer seguiments per l’ordinador

4 LAVANGUARDIA G I R O N A DIVENDRES, 3 FEBRER 2012

Nomenclàtorpopular

Pujada de Sant Domènec, coneguda com Escales del BistrotTXUS SARTORIO / ARXIU

Plaça de Calvet i Rubalcaba, popularment plaça del Lleó

Plaça de Sant Feliu, coneguda com plaça del cul de la lleona

PACO SIERRA / ARXIU

AGUSTÍ ENSESA / ARXIU

B arco, plaça del –Oficialment,plaça de santa Eugènia. Pe-rò se la coneix com a plaça

del Barco (i no pas vaixell) desque el 1987 se n’hi va posar un defusta, dissenyat per l’arquitectemunicipal JosepDuixans. El bar-co ja no hi és, víctima de la intem-pèrie, dels jocs d’infants i de lesbretolades (uns salvatges li vancalar foc) però el nom li ha sobre-viscut.

C arlemany, plaça del – Oficial-ment, plaça Miquel Santaló.També coneguda com a pla-

ça del Porro, del Canuto o del Ci-garro pel fanal de forma cilíndri-ca que hi ha al mig, arreplegatper l’alcalde Nadal entre les so-bres dels JocsOlímpics de Barce-lona. Però el nom més popularprové del nomde l’hotel que ocu-pa un costat de la plaça. Per aixòno és la plaça “de” Carlemany, si-nó “del” Carlemany.

Casa de Cultura – L’espai urbàque hi ha entre la Gran Via deJaume I i la plaça de Catalunyaporta oficialment dos noms: elmés proper a Jaume I és la plaçade l’Hospital, d’origen antic, i elmés proper a la plaça de Catalu-nya és la plaça de Pompeu Fabra,oberta l’any 1968, després d’en-derrocar les cases dels carrersdel Pavo i Canaders i una part deles voltes de la plaça Catalunya.Un cop reformat l’antic hospitalde Santa Caterina per convertir-lo en camp de concentració defuncionaris autonòmics, la Casade Cultura situada al davant haperdut protagonisme, però lama-joria de la gent segueix utilit-zant-la per denominar el lloc. Éscuriós, de totes maneres, que nose li digui plaça de les lletres, perl’escultura metàl·lica amb les lle-tres a, b, c i d de colors, obra dePaco Torres Monsó que s’hi vaposar l’octubre del 1980 i que ésuna de les més populars de laciutat.

Cines, plaça dels – Oficialment,plaça de la Independència. Portaaquest nom des del 1856, quan esva començar a urbanitzar, peròencara molta gent li diu de SantAgustí perquè hi havia hagutl’hort d’un convent d’agustins.Després va ser la plaça dels Ci-nes, perquè n’hi havia tres. Arano n’hi queda cap, però el costumfa quemolts li diguin encara ambel mateix nom, encara que l’augeidentitari comença a fer que siguide bon to denominar-la amb elseu nom oficial.

Copa, passeig de la – Oficial-ment carrer Berenguer Carnicer ipasseig Canalejas. L’espai que éscontinuació d’aquests carrers so-

ta el pas elevat del tren és cone-gut popularment com passeig delaCopapel gran vas artístic de pe-dra situat a l’encreuament amb elpasseig de Canalejas i que és unacòpia dels que hi ha a les Tulleri-es de París. Des del 1924 al 1933va estar davant de Correus i allàla gent en deia “l’as de copes”.Després d’uns anys guardat alma-gatzem el van posar on és ara. Elnomés tanpopular que fins l’ajun-tament el fa servir en lloc de l’ofi-cial en els programes de Fires.Correus – Oficialment, avingu-

da de Ramon Folch. Un dels llocsmés populars per quedar amb elsamics. A ningú se li acudiria ci-tar-los a l’avinguda RamonFolch. Tothom ho fa davant deCorreus.

Cul de la lleona - Oficialment,plaça de Sant Feliu. Des que l’al-calde Nadal va fer posar enaquest espai ran de l’Onyar unacòpia de la bèstia mitològica quees conserva al Museu d’Art i a laque, segons la tradició, cal besarel cul per sentir-se ciutadà de Gi-

rona, el nom oficial va quedarcompletament arraconat al ca-laix de l’oblit.

E scales del Bistrot – Oficial-ment Pujada de Sant Domè-nec. L’arc del palau dels

Agullana presideix l’indret delbarri vell que, amb les cases del’Onyar i la Catedral, és el núme-ro u de les postals i les fotografiesdels turistes. En realitat dalt deles escales no hi ha l’antic con-vent de Sant Domènec, ara facul-tat de lletres, sinó que porten enprimer lloc a l’església de SantMartí, des d’on, això sí, arriba-rem a Sant Domènec si seguimpujant un bon tros. Potser a cau-sa d’aquest embolic ningú anome-na el lloc amb el que indiquen elsplànols, sino que és conegut po-pularment pel nom d’El Bistrot,un bar, ara restaurant, amb unallarga i perfumada història.

Estació, plaça de l’ – Oficial-ment, plaça d’Espanya. A la pràc-tica és l’estació d’autobusos. Comque no s’hi pot estacionar, la gentque va amb el cotxe a recollir fa-miliars o amics a l’estació, els es-pera al carrer que oficialmentporta el nom de Pierre Vilar, queés continuació de la plaça cap elcarrer de la Creu. I per quedar,diuen: “T’espero cap enllà de laplaça de l’estació”.

G ran Via – Oficialment, GranVia de Jaume I. Un cas atí-pic de duplicitat. Hi ha

gent que li diu Jaume I i d’altresGran Via, però ningú els dosjunts. Darrerament sembla impo-sar-se el segon, segurament permimetisme amb la ciutat de Bar-celona, que també anomena no-mésGran Via a la que ho és de lesCorts Catalanes (i que en l’ori-gen, abans que el franquisme ladediqués a José Antonio, la gent

coneixia com a “calle Cortes”).

F ont del peix – Oficialment,RamblaVerdaguer. La place-ta on hi ha la font-monu-

ment a mossèn Cinto Verdaguer,amb el bust del poeta i un peix enrelleu, on s’ajunten la RamblaVerdaguer, el carrer de l’Albere-da i el carrer del Vern, que a lapràctica és un eixamplament dela plaça de Catalunya, és un altrecas d’identificació a través d’unmonument.

L leó, plaça del – Oficialment,plaça de Calvet i Rubalcaba.No se la coneix però per altre

nom que el del gran monument“als herois dels setges”, amb unlleó que posa les potes damuntd’un canó, dalt d’una gran colum-na, que hi ha des del 1915, tot ique la base del monument es vainaugurar el 1909. El lleó és obrade Joan Oliver de Bezzi.

Núria, plaça del – Oficial-ment, plaça del poetaEduardo Marquina. Els

més vells la coneixien tambécom a plaça del Carril, perquè vahaver-hi la primitiva estació deRenfe deGirona fins que es va ferla nova i el pas elevat l’any 1973.Però ja pràcticament ningú fa ser-vir aquest nom, desbancat peld’un molt popular xiringuito quehi ha al mig.

T orrats, carrer dels – Oficial-ment, Nou del Teatre. Elnom popular, l’origen del

qual és evident, va ser consagratpel grup Sopa de Cabra el 1990en una cançó de Gerard Quinta-na: “Ha arribat una altre nit / alcarrer dels torrats / però avui hesentit a dir / que tu te n'has anat /Uieeee, emva lligar corrents /Ui-eeee, el temps em va lligar cor-rents”, etcètera.c

JAUME FABREDICCIONARI D’USOSI COSTUMS

A Girona, els noms oficials dels carrers nomésserveixen per posar-los en els sobres de correu.Popularment fem servir altres denominacions

DIVENDRES, 3 FEBRER 2012 G I R O N A LAVANGUARDIA 5

Simfoniade lacrisi

AGUSTÍ ENSESA / ARXIU

Carles Coll, el director de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, al monestir de Sant Quirze de Colera

Amb la tramuntana bu-fant de forma salvat-ge, els instrumentsmoguent-se i els mú-sics intentant ensinis-

trar-los com si fossin bèsties indo-mables. Amb les branques despre-nent-se del arbres i les caixes decartró rodolant per terra... unadolça melodia (qui sap si de Mo-zart o Montsalvatge) queda sus-pesa en una atmosfera d’una nitdesplaent.Amb aquestes condicions vaig

veure i escoltar per primera vega-da l’Orquestra de Cambra del’Empordà ja fa una bona pilad’anys. Si hi ha una formació re-sistent al vent i els huracansaquesta és l’OCE. Des de la sevafundació l’any 1989 ha actuat encondicions tan extremes com lesdels bracers de carreteres i enllocs on l’aventurer més guillattindria por d’entrar-hi. Tot perdedicar-se a allò que els hi agra-da i evangelitzarmusicalment unpaís on la clàssica és la prioritat1036. Amb2.874 concerts a les es-patlles, després de fer desenes devoltes almón (als pobles de l’Em-pordà, vaja!), i havent fet unmunt de concerts a l’estranger,

l’OCE té el caràcter indomabledel seu fundador, Carles Coll, al-gú que entén la rendició igualque aquell guerrer desmembratdeEls cavallers de la taula quadra-da dels Monty Python. Algú queconeixmolt bé un país on tothomvaticina des del minut zero que“aquest se la fotrà!” quan algú en-gega una idea nova.Al principi l’orquestra va ha-

ver de lluitar contra aquells quesubterràniament posaven en dub-te els seus atributs artístics i quecriticaven les habilitats que teniaper caçar subvencions. És peraixò que quan he sabut que per

garantir la seva estabilitat han de-cidit presentar un Expedient deRegulació d’Ocupació (ERO) queafecta els músics, m’ha inquietatfins un cert punt. Fins parlar amben Carles Coll. Després del pre-ceptiu ruixat (no sense raó): “Co-llons només parleu de la músicaclàssica quan hi ha una històriatruculenta darrera!”, explica queés un ERO preventiu que permetreduir la feina i la remuneració sino hi ha ingressos. “Però per su-posat que els músics, entre ells elseu director, cobraran per totsels concerts i assajos que fem”,

afirma el director figuerenc, queatribueix el drama als ajunta-ments, que són el 70% dels seusingressos.Diu Coll que els consistoris

“no tenen un duro i paguen a dosmesos perquè no tenen liquidi-tat”. Els hi deuen 25.000 eurosnomés de concerts del desembre.Però els ajuntaments sempre aca-ben pagant. Explica Coll que en22 anys només un consistori noha pagat. “Apropar la música alspobles petits i mitjans de Catalu-nya no és cap negoci... no hi haningú que pensi que et faràs ric

portant una orquestra aVilamacolum”, ironitza Coll, queproclama amb el seu nervi carac-terístic: “Ens ensortirem! Cadaany fem entre 130 i 150 concerts icrec que aquest any, si fa no fa,

seran els mateixos perquè enshem guanyat a pols un lloc enl’univers musical del país”.Una de les obsessions de Coll

és que l’ERO no afecti a la quali-tat i això s’aconsegueix “afinantl’enginy... que tampoc ens ve denou”, diu. Ara estan rodant elConcert Desconcertant consistenten fer divertida la música clàssi-ca, i De Mozart a Beatles passantper... En aquests punts suspen-sius hi posen el poble on van i in-terpreten una peça amb algunareferència geogràfica local.Coll assegura que més de dues

dècades de feina han donatfruïts. L’any 1990 a l’Armenterahi havia més músics a l’escenarique públic (10 persones). El regi-dor de Cultura es va espantar.Coll, un tipus encantador quanvol, el va reptar a contractar-losl’any següent per aprofitar la pu-blicitat que farien aquests 10. 22anys després a l’Armentera hi te-nen un concert anual el dillunsde Pasqua que hi assisteix el po-ble sencer “o quasi tot... Aquells10 devien quedar contents”.c

H em passat anys dient-nos que la felicitat éscomprar el que desit-

ges. Us recordeu d’aquellescartes dels bancs i caixes?: “Té3.000 euros a la seva disposi-ció, passi a recollir-los”. Od’aquells anuncis: “Faci ara lesvacances que sempre ha somi-

at (es veu que tots somniàvemel mateix). I pagui després”. Lamajoria dels ciutadans hemgastat més del que calia. No sési hem sigut més feliços, peròens hem endeutat massa.No parlem de les administra-

cions, abocades a una despesadesmesurada. En l’obra públicai en la gestió diària. Llegeixoque les Corts han decidit nofer més aportacions als plansde pensions dels parlamenta-ris. No cal dir res. Els pagaven

el dentista i tenien una agènciade viatges per poder realitzarel seu somni a bon preu. Totempenyia a gastar i a endeu-tar-se.Ara domina un altre discurs,

de caire purità; l’inspira la se-nyora Merkel. Cal pagar elserrors. És, això sí, una penitèn-cia col·lectiva. Aquí rep tothomi, el més pobre, rep més fort.On deien gasti, ara diuen auste-ritat. On deien somniï, sacrifici.Afegim-hi les agències de quali-

ficació, jutges implacables, pe-rò no imparcials, que ens con-demnen a pagar cada vegadamés. I, entre tots, ens van lle-vant l’esperança.Entre una cosa i altra, cada

vegada es fa més difícil mirarel futur. Fa uns quants anyssemblava una terra de progrési de felicitat. Ara sembla undesert que creix a cada dia quepassa. Tant, que ja no en veiemel final. Ben cert que caldràesforç i sacrifici. Però no no-

més per sortir de la crisi. Sobre-tot, perquè formen part de lavida. De fet, desert, esforç isacrifici no són pas aliens a lanostra tradició cultural ni reli-giosa. A la Bíblia el desert éslloc de crisi: d’esforç i de crei-xement. I els nostres pares iavis sabien ben bé què vol dirsacrificar-se. La diferència ésque ells ho vivien en clau defutur, com un do. Nosaltres hovivim en clau de passat. Comuna pèrdua.

Futur

RAMON IGLESIAS

Joaquim Giol

LA CRÒNICA

EL MIRADOR

L’OCE porta 22 anysacostant la músicaclàssica als poblessota la batutade Carles Coll

“Cada any fem entre130 i 150 concerts iaquest any, si fa no fa,seran els mateixos”,afirma el director

Els ajuntaments deuen 25.000 euros a l’Orquestra de Cambra del’Empordà, que ha presentat un ERO

6 LAVANGUARDIA G I R O N A DIVENDRES, 3 FEBRER 2012

L’ancià Jacint G.,excepc iona l -mentmudat i en-corbatat, s’afer-ra tremolós a

l’empunyadura del bastó per ai-xecar-se del sofà de la recepcióde la residència d’avis perquèha vist aturar-se el BMW delseu únic fill, Octavi G., queman-té el vell costum d’endur-se’l adinar per Nadal a un dels pocsbons restaurants oberts al cen-tre de Girona. Aquestes troba-des són l’única concessió a l’afec-te paternofilial que es concedei-xen anualment dos homes fredsi poc amics del sentimentalis-me. Amb una trucada quinzenalen tenen prou per posar-se aldia de les seves vides. El fill, queja s’acosta als cinquanta anys, liexplica que l’empresa rutllacom sempre, i el pare desgranael repertori habitual: el menjar,les noves xacres, les excentrici-tats del company d’habitació. Latrobada de Nadal els resulta in-còmoda, poc natural, com si elsservís per dissimular una rela-ció anòmala, però seriamolt pit-jor no trobar-se mai. No és queestiguin barallats o que el fill liguardi rancúnies o retrets. Pas-sa simplement que trobar-se elsaccentua la solitud, la sensacióde fracàs, com si el dinar deNadal fos un mirall on cadascúveiés reflectit en l’altre les re-núncies i els errors. Com mésgrans es fan, menys coses tenena dir-se. Els silencis del darrerdinar van pesar com una llosa.Però aquest any serà diferent.

Octavi G. ha sorprès el seu pareanunciant-li que, finalment, pot-ser quan ja ningú no s’ho espera-va, ni tan sols ell mateix, ha se-guit els consells de la seva difun-ta mare, al cel sia, i s’ha buscatuna dona. El pare li diu que maino és tard. Per primer cop enmolts anys, el fill veu en els ullsdel pare una espurna de curiosi-tat trapella. Irma els espera alrestaurant. Quan els veu arri-bar, s’aixeca decidida, s’apoderadel bastó de Jacint G., li fa dospetons afectuosos i li ofereix elbracet per acompanyar-lo a tau-la. L’avi queda xocat de la rotun-da bellesa de la dona, que deu te-nir quinze o vint anys menysque el seu fill. De seguida s’ado-na que es tracta d’una dona poccultivada, però molt coratjosa i

divertida. Irma, amb les argú-cies d’una estricta professora en-front un alumne díscol, demos-tra mà esquerra a l’hora de des-armar el sorrut ancià. Jacint G.s’interessa per l’origen de la se-va relació. Irma li relata la ro-màntica història d’una trobadacasual a la taula dels solters d’uncreuer per les illes gregues.L’avi s’engresca amb els detallsmés íntims de l’enamorament,sobretot quan Irma li explicaque avui resulta difícil trobar al-gú tan tendre i tan home. OctaviG., avergonyit, intenta portar laconversa cap a temesmenys per-sonals, però Irma fa una pregun-ta que descol·loca pare i fill.-Ja li has explicat el nostre se-

cret al teu papà?Els dos homes es miren amb

cara de circumstàncies.-Estic embarassada, diu ella.Jacint G. mira astorat el seu

fill, que s’ha quedat ambun som-riure congelat.-Això sí que no m’ho espera-

va. Avui no guanyo per sorpre-ses -reacciona l’avi.A partir d’aquest moment la

conversa gira al voltant del fu-tur nét i la salut de la mare finsque, agradablement emboiratspels efectes del vi, l’escudella i

la carn d’olla, deixen l’avi da-vant l’entrada del geriàtric.Just quan tornen a pujar al

BMW,Octavi s’encara amb Irma.-Per què collons has hagut de

fotre un nét pel mig.-Posats a fer comèdia, fem-lo

feliç del tot.-I quan l’any vinent vulgui

veure el seu nét?-Ui, no pateixis. El món és ple

de criatures. Et trobaré un bonactor amb bolquers.-On vols que et deixi? -diu

Octavi G. fastiguejat mentre ar-renca el cotxe i lliura a Irma unsbitllets de 50 euros.-Ja m’he guanyat el sou?-És que avui me n’han passat

les ganes.

wwww.contesdecarrer.blogspot.com

JORDI VERGÉS

Descendència

ORIOL PONSATÍ-MURLÀ

E ls serveis socialssón un inventmil·lenari. A Gi-rona, entre elsseglesXII iXIII

ja hi trobem diverses institu-cions consagrades a la benefi-cència, com ara la Pia Almoi-na (actualment, Col·legi d’Ar-quitectes), l’Hospital delsCa-pellans (al costat de SantLluc), el de Pedret, o dels Le-prosos (actualment, CentreCívic de Pedret) i el de SantaCaterina (una refundació delqual ocupa, avui, la delegacióde la Generalitat a Girona).Aquesta atenció “hospita-

lària”, però, es guiava per unprincipi de caritat universal ino hi entenia, encara, d’espe-cialitzacions. En un hospitalmedieval s’hi albergaven,sense filar prim, malalts, an-cians, viatgers, prostitutes iorfes. No va ser fins ben en-trat el segle XVIII, al 1763concretament, que es decidícrear una Casa de la Miseri-còrdia, destinada a acollir, so-bretot, noies pobres (“en pe-rill de perdre’s”).No gaires anysmés tard, el

1781, s’inaugura elReialHos-pici, que absorbeix l’anteriorCasa de laMisericòrdia i faràfunció d’orfenat de la ciutat

fins a 1963. El 1966, l’antichospici esdevé la Casa deCultura de la Diputació deGirona que avui coneixem.Hi ha edificis que semblen

predestinats a complir eter-nament la seva funció origi-nària. L’any vinent farà 250anys que la Casa de Culturaes va posar en funcionamentcom a casa d’acollida de no-ies desemparades. Però desque el 1963 va deixar de serhospici no ha deixat de rebredesemparats culturals.

A la Casa de Cultura hi hatingut seu estable, duranttemporadesmésomenys llar-gues, la secció de Ciènciesdel Col·legi Universitari deGirona (quan depenia, enca-ra, de laUAB), elCentre d’In-vestigacions Arqueològi-ques, l’Escola Oficial d’Idio-mes, elConsorci deNormalit-zació Lingüística, la Bibliote-ca Provincial de Girona, elConservatori de Música

Isaac Albéniz (quan els seususuaris van haver de fugirpercamesde la seude lesVol-tes d’en Rosés, afectada peraluminosi) i el centre de for-mació teatral El Galliner. Elstres darrers encara hi són.Al marge d’aquests hostes

més omenys fixos, la progra-mació cultural ideada pelssuccessius directors de laCa-sa de Cultura (des de CarlesPuigdemont i CarmeRenedofins a l’actual directora,Natà-lia Molero) reflecteix unesforç sostingut per aconse-guir que, malgrat la seva car-cassa vetusta, la Casa de Cul-tura mantingui sempre undigníssim nivell en la sevaoferta de cursos, concerts,conferències, presentacions iexposicions.Com si es tractés d’una al-

tra predestinació, el projec-te arquitectònic (RicardMercadé i Aurora Fernán-dez) que l’any 2007 va gua-nyar el concurs de remodela-ció radical de la Casa deCul-tura es diu Boira. I s’hauràd’esperar una colla d’anys,efectivament enmig d’unaboira espessa, per arribar aveure la llum algun dia. Totarribarà, però. L’edifici del’antic hospici compta elsanys per centenars i no li ved’una dècada.c

Irma li relata laromàntica històriad’una trobadacasual a un creuer

Des que va deixarde ser hospicino ha deixat derebre desemparatsculturals

POSTALSURBANES

PACO SIERRA

CONTES DE CARRER per Gerard Bagué

De lamisericòrdiaa la cultura

Casa de Cultura de Girona

DIVENDRES, 3 FEBRER 2012 G I R O N A LAVANGUARDIA 7

JOFRE SÁEZGirona

U na noia es tapaamb una manta enuna terrassa de da-vant de l’esglésiade Sant Fèlix deGi-

rona. Seu amb dos amics més alcostat d’una estufa d’un barmen-tre es fuma un cigarret i es prenuna copa un vespre d’un diven-dres hivernal qualsevol.Aquesta és una imatge si més

no curiosa si retrocedim una mi-ca més d’un any a una ciutat comGirona. En canvi, és una postal ur-banamés en d’altres ciutats euro-pees com Berlín on el fred apretamés durant aquests primers me-sos de l’any.Aquest canvi de costums es

deu bàsicament per l’entrada envigor de la Llei Antitabac que pro-hibeix fumar en qualsevol establi-ment públic. Una reforma legisla-tiva que també ha obligat als hos-talers a enginyar-se-les per noperdre clientela.A Girona, com en la resta de

ciutats, hi ha hagut un plaga enforma d’estufes a l’exterior delsbars i restaurants que ha ajudat aminvar una possible pèrdua declientela i que, de la mateixa ma-nera, ha aconseguit repoblar pla-ces i carrers amb gent a les terras-ses com si es tractés d’una nit pri-maveral.Segons les dades facilitades

per l’Ajuntament de Girona, a 3de gener del 2011 hi havia 22 estu-fes distribuïdes en 9 bars. Un anymés tard aquesta xifra ha crescutexponencialment fins 75 estufesrepartides en 31 bars. És a dir,s’han triplicat aquest tipus d’ins-tal·lacions als carrers de la ciutat.El gerent de l’Associació d’Hos-

taleria de Girona i Radial, JesúsPastor, explica que el camí fins al’actual situació ha estat llarg jaque no hi havia cap normativaque definís aquest usos. “Vam es-tar cinc anys intentant que per-metessin tant les estufes de pro-pà com les elèctriques i, final-ment, van acceptar les elèctri-

ques però no hi havia cap norma-tiva clara”. De fet ha estat ambl’actual governmunicipal quan lasituació s’ha “desencallat” defini-tivament segons explica: “Ambl’anterior equip s’hi havia parlatperò no s’havia concretat; s’hadesencallat aquesta legislatura. Iés que no és el mateix recaptartres mesos que recaptar tot lany.Sortim tots beneficiats”.Des de fa un any aproximada-

ment estanpermeses també les es-tufes elèctriques però tot i així lesdues parts estan treballant per de-finir aquesta nova normativa.“L’actual situació és de satisfac-ció perquè s’està treballant bé iamb una col·laboració estretaamb l’Ajuntament per definir elsusos a la via pública, així com el

mobiliari que s’ha d’utilitzar, en-tre d’altres”, explica Pastor.La possibilitat d’instal·lar

aquestes estufes ha permès alsbars i restaurants ampliar la sevaoferta de negoci durant elsmesosmés freds de l’any. No obstant ai-xò, des de l’Associació d’Hostele-ria de Girona indiquen queaquests equipaments signifiquen“inversions importants” pels ne-

gocis locals i que “difícilment” espoden amortitzar en temes de no-més cafeteria. “ Sí més en temesde restauració”, afirma el gerent.Dels recels inicials a la norma-

tiva de la llei antitabac s’ha pas-sat, poc a poc, a una nova formade consum que agrada a la clien-tela. “És un plaer poder dinar a laplaça Independència a ple mesde gener”, comenta una donamentre menja un menú en undels restaurants ubicats a les arca-des.Des de l’Ajuntament afirmen

que la utilització d’aquests tipusd’estufes s’està fent amb normali-tat i que no s’ha hagut de trami-tar cap expedient ni sancionar acap local per incomplir la norma-tiva vigent.c

Terrassa d’un bar con estufes a la plaça Sant Agustí de GironaAGUSTÍ ENSESA

Estufa, cigarretaimanta

OCI

L A D A D A

“És un plaer poderdinar a la plaçaIndependènciaa ple mes de gener”,comenta una dona

Mésestufes permés clients

CONGRÉS INTERNACIONAL de RECURSOS HUMANSLLOC: Auditori President Josep Irla - Plaça Pompeu Fabra,1 (Girona) - Nou edifici de la Generalitat a GironaDIES: 23 i 24 de febrer del 2012PREU : Normal: 190 € (possibilitat d’assistència només un dia, dijous o divendres: 135 €)

NUM. C/C: 2038.9254.59.6000101105INFORMACIÓ: info@forumgarrotxa.com - Telèfon: 616 786 975 - isabel.pujol@gencat.cat

Telèfon: 872 975 831 - www.forumgarrotxa.com

DIJOUS 23/02/2012

MATÍ

; on Pjcf s N[M Recepció i recollida de ma-terial

; s YnD N[M Obertura del Congrés (a càrrec delSr. Christian Serarols i Tarrès, Director Territori-al Provincial de Girona dels Serveis Empresa iOcupació i Sra. Glòria Ensesa i Juandó, Funda-dora i Directora del Fòrum Garrotxa)

; on N s ef[M Obertura del Congrés. Confe-rència “La Cultura Organitzacional: emer-geix o es crea” (a càrrec del Sr. Joan Cohi,ex-Director de RRHH de Chupa Chups, grupGillette i grup VW, actualment Soci de MCAsociados)

; on ef s efjeT[M Col·loqui

; on efjeT s ee[M Conferència:”<sXrZVDWVEXsCZAVDM ek9@CZWpZVWnD on <VWCEsCVm dk^nk\VpZspZgW <VYnpCZAsm ck8Yn@ZrZYZoso `srVEsYsFYZpsos s YsD soXZWZDCEspZVWnD FSrYZpsD >Ys nXFEnDs FEZAsosGG (a càrrec del Sr. AntonioSempere Navarro, Catedràtic de la Universidadde Murcia i soci del despatx d’advocats deGómez-Acebo&Pombo, i el Sr. Miquel Que-ralt soci del despatx d’advocats de Gómez-Acebo&Pombo)

; on ee s eejeT[M Col·loqui

; on eejeT s ed[M Conferència O^BnAV XVonkYV on KnpBEDVD bBXsWVD nW BWs _BYCZWspZVkWsY 8sEXsp?BCZps =XnEZpsWsv (a càrrec del

Sr. José María Pertusa Jacobo, Director deRecursos Humans a PFIZER, inicialment comDirector de R. H. dels Països d’Alt Creixementi actualment Director de R. H. del Sur deEuropa)

; on edjeT s edjUT[M Pausa (Cafè)

; on edjUT s ecjUT[M Conferència tG:BnkiVD on WBnDCEV onDCZWVL FEZXnE FsDVFsEs pVWpZYZsE AZos YsrVEsY > ]sXZkYZsEv (a càrrec de la Sra. Núria Chinchilla,professora Ordinaria del Departament:“Dirección de Personas en las Organizaciones”i Directora del Centro Internacional Trabajo yFamilia del IESE Business School)

; on ecjUT s eU[M Col·loqui

TARDA

; on eTjcf s eRjcf[: Conferència: tGI[n bBkXsW KnDVBEpnD JCsWosEotG (a càrrec del Sr.Daniel Dale, Operations Director Standard “In-vestors in People” United Kingdom)

; on eRjcf s eQ[M Col·loqui

; on eQ s eP[M Conferència: ‘’La planificaciódels Recursos Humans a les Administraci-ons Públiques’’ (a càrrec del Sr. Josep Aldo-mà, Professor de Dret Administratiu de la Uni-versitat de Barcelona, Professor Col.laboradorde funció pública a l’Escola d’AdministracióPública de Catalunya. Cap del servei d’Orga-nització i Cap del Servei de Personal de laDiputació de Barcelona 1989-1991)

; on eP s ePjcf[M Pausa (cafè)

; on ePjcf s eNjcf[M Conferència: “La inser-ció laboral de persones en risc d’exclusióen l’àmbit públic i privat”(a càrrec del pro-grama Incorpora de “La Caixa”)

:aH9^:K9J dUhfdhdfed

MATÍ

; on N s ee[M Conferència “El marketing In-tern: un repte dels RRHH?” (a càrrec del Sr.Carles Torrecilla, doctor en màrqueting i inves-tigació de mercats. Professor titular de ESADE.La seva tesi doctoral va estar basada en l’ apli-cació del màrqueting en els serveis públics. Iautor dels llibres:‘’Crisi mentides i grans opor-tunitats’’ i ‘’En efectiu o amb targeta’’).

; on ee s eejcf[: Col·loqui

; on eejcf s edjcf[M Conferència tG`s unDCZgW9DCEsC?\Zps onY :nDnXFniV > DB ZXFspCV nWYs EnCEZrBpZgWv (a càrrec del Sr. Jorge Herrero,socio-Director de consultoria de Hay Group).

; on edjcf s ec[M Col·loqui.

; on ec s eU[M Conferència tG`s unDCZgW onY9WCBDZsDXVv (a càrrec del Sr. Victor Küppers,llicenciat en ADE per la UIC, Master en GestióComercial per la UN y soci de Küppers&co).

; on eU s eUjcf[M Col.loqui

; s YnD eUjcf[M Clausura

El gener del2011 hi haviaa Girona22 estufesd’exterior ennou bars, aran’hi ha 75 en 31establiments

]Girona és una ciutatturística pel seu llegatpatrimonial però, sensdubte, també per la sevariquesa i saviesa culinà-ria. Molt del turismeque visita la ciutat tam-bé ho fa atret per la gas-tronomia. Una mostrade la importànciad’aquest sector són lesxifres d’activitats comer-cials de què disposal’Ajuntament de Girona.Durant el 2010 hi haviaa la ciutat un total de4.174 activitats, de lesquals el gruix principaleren del sector de larestauració amb un to-tal de 584 establiments.Per tant, és previsibleque part del sector con-tinuï invertint en estu-fes amb l’objectiu desumar més clientela.

8 LAVANGUARDIA G I R O N A DIVENDRES, 3 FEBRER 2012

PIRINEU DEGIRONA

Rem

untadors

Pistes

Preu

forfet

Pàgina

web

La Molina 16 53 39.5 www.lamolina.cat Oberta

Masella 18 64 39,5 masella.com Oberta

Vall de Núria 5 11 29,5 valldenuria.cat Oberta

Vallter 2.000 11 14 33 vallter2000.com Oberta

PIRINEUD'ANDORRA

Rem

untadors

Pistes

Preu

forfet

Pàgina

web

Ordino-Arcalís 12 26 38 vallnord.com Oberta

Pal 18 23 38 vallnord.com Oberta

Arinsal 13 19 38 vallnord.com Oberta

Pas/Grau Roig 31 54 43 grandvalira.com Oberta

Soldeu-Tarter 34 56 43 grandvalira.com Oberta

PIRINEUFRANCÈS

Rem

untadors

Pistes

Preu

forfet

Pàgina

web

Espace-C. d'Aze 16 21 26 cambre-d-aze.com Oberta

F.romeu-P.2.000 23 43 31,5 font-romeu.fr Oberta

Formigueres 7 22 27 formigueres.net Oberta

Els Angles 19 40 33 les-angles.com Oberta

Porté i Pimorent 8 26 26 porte-puymorens.net Oberta

Puigmal 13 35 26 puigmal.fr Oberta

Puigvalador 9 17 27 puyvalador.com Oberta

ESQUÍNÒRDIC

Rem

untadors

Pistes

Preu

forfet

Pàgina

web

Aransa 32 10 aransaski.cat Us turis.

Guils de Fontan. 45 10 www.guils.com Us turis.

La Rabassa (And) 15 12 naturlandia.ad Us turis.

Lles de Cerdanya 36 10 www.lles.net Us turis.

Un instant del simulacre de situació d’emergència

Com els humans, els gossos tenen un entrenament específic per córrer

ELISABETH ESPORRÍNGirona

D esprésdequinzedi-es de travessa pelsPirineus, la vint-i-dosenaediciódePi-rena arriba demà a

les pistes de La Molina. La cursade gossos de trineu, on el respectecapals animals i la natura és elmà-xim exponent i que ha congregatun any més una cinquantenad’equips i gairebé 300 gossos, du-ràa termeunaúltimaetapad’exhi-bició a l’àreadelsAlabausde l’esta-ció ceretana, per tal de donar a co-nèixer de prop l’esport del múi-xing.Molt ha nevat des d’aquella pri-

mera edició de l’any 1991, amb laparticipacióde 13múixers i 17per-sonesd’organització.Una trajectò-ria de més de dues dècades per

una sòlida competició que, tot i noser l’esport de referència en aques-tes latituds, ha vist créixer tantl’equip humà com el nombre degossos.PepParés, directordePire-na, afirma que “els equips estatalshan crescut i ja arriben al 50% dela totalitat de participants”.Lacursa, quepuntuaper a laCo-

pa d'Europa i del Món de Trineusamb Gossos, dóna a conèixer anyrere any les muntanyes pirinen-ques. “Mésenllàde lapuracompe-tició, la carrera conserva un mag-

netisme especial. I és que el res-pecte cap als animals i la naturaque emmarca els Pirineus segueixsent el valor primordial de la cursade Pirena”, explica Parés.La ruta blanca, que forma part

igualment de les pràctiques de es-tudiants de veterinària, tancaràedició a LaMolina, l’estació dega-na. La darrera etapa de PirenaAdvance s’iniciarà a les 10 horesamb una exhibició de múixing.La jornada estarà acompanyadaamb un espai village amb tallerde maquillatge, educació cívica,contacontes infantil sobre la his-tòria de Pirena i xerrades d’edu-cació veterinària sobre els gossosde trineu.Els actes de cloenda, que ani-

ran acompanyats amb música endirecte, es tancaran a les 13 horesamb la cerimònia de lliuramentde premis.c

DGPC

GONZALO AZUMENDI

Prevenirabansquecurar

Propera imoltpopular

Més enllà de la cursa,el respecte cap alsgossos i la natura ésel valor primordialsde la ruta blanca La Molina va dur a

terme un simulacrede rescat a pistes pertal d’intervenir si fosnecessari de formaràpida i eficaç

LA NEU

E. ESPORRÍN. Girona

L a Molina organitzacada any, junta-ment amb la Direc-ció General de Pro-tecció Civil, un si-

mulacre de situació d’emer-gència a les estacions hivernalson hi participen els Bombers dela Generalitat de Catalunya, elsMossos d’Esquadra i laCreuRo-ja. El d’aquesta temporada es vadur a terme la setmana passadai es va treballar altre cop per po-der intervenir de forma ràpida ieficaç en cas de necessitat aqualsevol estació d’esquí.Tot i passar els controls que

obliga la Normativa dels Trans-ports per Cable, els remunta-dors mecànics de les estacionsno estan exempts de patir unaavaria. Sigui per un problemamecànic o per vent violent, en-tre d’altres, els telecadires dis-posen d’un sistema d’emergèn-cia que reduirà la velocitat o atu-rarà el giny. Si s’atura un remun-tador, caldrà estar atent a les in-dicacions de l’estació.El personal de les pistes serà

el primer encarregat a avaluarl’incident i buscar la soluciómés ràpida per evacuar els cli-ents. Si el remuntador no es potposar en marxa, es tranquil·lit-zarà via megafonia els qui esti-guin a bord. Si l’avaria és greu,es demanarà ajut al Centre deCoordinació d’Emergències deCatalunya.Si cal evacuar els afectats,

l’helicòpter aproparà els tèc-nics a les pilones per tal d’asse-gurar els usuaris amb politges icordes i apropar-los a les pistescom més aviat millor.c

La cursa de gossos de trineu Pirena conclou la sevavint-i-dosena edició amb la tradicional festa a La Molina

DIVENDRES, 3 FEBRER 2012 G I R O N A LAVANGUARDIA 9

Pionersdel futbol americà

ARXIU

JOFRE SÁEZGirona

S’acaba la temporadade les baixes i tornenles altes. Parlem deles esperades rebai-

xes. Un època per rematar unaja debilitada targeta bancària iel seu corresponent número decompte corrent que, per molts,ja no corre. I, per si no fos poc,el remat final, la gran oferta i lesúltimes gangues les trobemaquest cap de setmana al FiraRebaixa.Com cada any, ni que sigui

per curiositat o per evitar unatarda de diumenge al sofà,m’en-dinso en aquesta gran selva co-mercial. Una de les fires del’any que de ben segur atrau amés públic al Palau Firal que,per aquesta cita, es converteixen un gran magatzem on reme-

nar i continuar remenant.Aquests esdeveniments sóncom una aventura a la recercade la millor oferta. Com a bonexplorador, em submergeixo enuna muntanya de roba per re-buscar entre mitjons, calçotets isamarretes per treure alguna co-sa de profit.La roba interior que vaig com-

prar l’any passat ja ha arribat alfinal de la seva vida útil però elcert és que pel preu baix que lavaig comprar prou feina ha fet.Encara que, ara que hi penso,potser ho podré reconvertir endraps per a la neteja de casa.Si tens més fortuna com a ex-

plorador la teva recerca pot fina-litzar amb la caça d’una peçamajor. Si ets hàbil i més ràpidque la teva competència potsatrapar, per exemple, aquella ja-queta que has estat buscant pe-rò que mai has pogut comprar.

Per alguns això de les baixes,rebaixes o baixos (preus) no ésres més que un eufemisme jaque el que podem trobar la res-ta de l’any són altes. En un con-textmarcat per l’atur i l’escasse-tat econòmica hauríemd’instau-rar de forma perpètua la tempo-rada baixa de l’explorador. Pot-ser, en sortiríem tots guanyant.De fet, això de les rebaixes no

és resmés que una iniciativa co-mercial per empènyer el con-sum. El que em pregunto és perquè aquesta època se situa des-prés d’una campanya de Nadalon es pot caure fàcilment en l’er-ror d’estirar més la mà que lamàniga?Jo ja fa temps que opto per re-

servar part delmeu pressupost acomprar-me la roba entre el ge-ner i el febrer. I és que semblaabsurd, tal com està plantejat elcalendari, fer-ho abans. O no?c

Una imatge del partit entre els Falcons i els Senglars disputat aquesta temporada

Imatge de la Fira Rebaixa al Palau Firal de Girona

JOSEP GUARDIOLAGirona

E l pròxim cap de set-mana el conjunt delSalt Falcons s’enfron-tarà a l’Uroloki bar-celoní amb una plaça

en joc per a les semifinals de laLliga catalana de futbol americà.Els saltencs són un dels setequips que conformen aquesta lli-ga catalana actualment i l’autèn-tic pioner d’aquest esport a les co-marques de Girona.El Salt Falcons es va fundar el

1989, la qual cosa a hores d’ara elconverteix en el tercer equipmésantic de tot l’Estat, després queen aquestsmés de vint anys d’his-tòria ha tingut alts i baixos com aentitat. Malgrat aquests mo-ments, durant 23 anys els sal-tencs han fet activitat de maneraininterrompuda.Tot va començar gràcies a

Joan Coderch, que en aquell mo-ment era professor de l’institutde Salt i que es va posar al capda-vant en la creació del nou equip,moment en què només n’hi haviaquatre a nivell català: els Búfalsde Poble Nou, els Barcelona Bo-xers, els Pioners de l’Hospitalet iels Badalona Drags. Va ser aquellmateix 1989 que el nou equip java participar en les primeres com-peticions oficials, concretamenten la Supercopa que va organit-

zar la Federació Catalana.L’evolució del club des d’aquell

moment va ser paral·lela a la de lamateixa Lliga, ja que en aquestsanys es van formar dues competi-cions diferents arreu de l’estat es-panyol. Els Falcons varen partici-par a la Lliga Catalana, aconse-guint el cinquè lloc en aquesta pri-mera edició jugada el 1992.Un any més tard es va crear

una nova competició sense juga-dors professionals, que els sal-tencs varen guanyar. Però aquíno es van aturar els canvis, poste-riorment es va fer una nova lligaque de nou englobava els equipsestatals.Però més enllà de la feina feta

pel primer equip, el Salt Falconssempre ha treballat en la promo-ció d’aquest esport minoritari, fetque l’ha portat a tenir equips enles categories Júnior, Cadet iFlag. En l’actualitat l’equip gironícompta amb un equip Sènior, unFlag Sènior i un Flag Sub-13.Pel que fa a la Lliga actual, els

saltencs són un dels set equipsque conformen la competició sè-nior. Els altres equips sónl’Argentona Bocs, els BarcelonaUroloki, els Imperials de Reus, elVilafranca Eagles, el Team Hor-nets Saragossa i els Senglars deSanta Cristina d’Aro.Precisament el conjunt de San-

ta Cristina, fundat l’any 2007, és

el segon representant gironí enaquesta competició. L’equip delBaix Empordà no està tenint elseu millor any i això l’ha portat atancar la classificació sense haverguanyat encara cap partit. En unade les darreres jornades disputa-des, els Senglars van perdre demanera clara contra els Salt Fal-

cons en l’esperat derbi gironí.De totes maneres, el mal mo-

ment puntual del primer equipno priva que des d’aquestamatei-xa entitat es treballi mirant elsequips de promoció. Així, els Sen-glars també disposen d’un equipen competició a la Copa CatalanaCadet.En aquesta curta llista de repre-

sentants gironins en les competici-ons oficials també hi té cabuda elconjunt Titans de Platja d’Aro, toti que en aquest cas va cessar les se-ves activitats després d’un tempsde competició. Això dóna encaramés valor a la feina feta pels Fal-cons i els Senglars, després de 23 i5 anys de vida, respectivament.c

AGUSTÍ ENSESA / ARXIU

Lafide lesbaixesSI AVUI ÉSDIVENDRES. . .

ESPORTS

Els Falcons ja tenen23 anys de vida,mentre els Senglarses van fundar fanomés cinc anys

L’equip SaltFalcons i elsSenglars de SantaCristina d’Arosón els dos únicsrepresentantsgironins a la Lligacatalana

10 LAVANGUARDIA G I R O N A DIVENDRES, 3 FEBRER 2012

Divendres, 3

Exposició. Inauguració de l’exposi-ció A l’ombra de Josep Pla. Cincescriptors periodistes gironins dela República.Capella del Convent de Santa Clara.Castelló d’Empúries (20 h).

Poesia. Recital de poesia a càrrecde Versos.cat.Ecomuseu Farinera. Sant Francesc, 5.Castelló d’Empúries (21 h).

Música ètnica. Concert l’artistacamerunesa Kareyce Fotso.Auditori de l’Ateneu. Plaça Major, 40.Banyoles (22 h).

Cobla. Actuació de la Cobla laBisbal Jove.Teatre de Bescanó. Carrer Major.Bescanó (21 h).

Conferència. Ètica i política, acàrrec de Joan Manuel del Pozo,doctor en filosofia.Casino Menestral figuerenc. PoetaMarquina, 2. Figueres (20.15 h).

Dissabte, 4

Teatre còmic. Live! a càrrec deXuriguera i Faixedas.Teatre de Bescanó. Carrer Major.Bescanó (21 h).

Teatre. L’any que ve serà millor,a càrrec de La Villarroel.Teatre Municipal. Plaça del Vi. Girona(21 h).

Música alternativa. Depedro pre-senta el seu darrer disc, Nubes depapel.Auditori. Passeig de la Devesa, 35.Girona (21 h).

Diumenge, 5

Teatre infantil. Cinc contes dife-rents, a càrrec de la Cia. Producci-ons essencials.Teatre Municipal. Plaça Catalunya,12. Roses (12 h).

Clàssica. Interpretació de la canta-ta Llum i misteri de Nadal, percor, solistes, rapsodes i el pianistaPere Puig.Basílica de Santa Maria. Castellód’Empúries (18 h)

Teatre familiar. Clinc!, de la com-panyia Pep Bou.Teatre el Mundial. Passeig MarimonAsprer. La Bisbal d’Empordà. (19 h).

Teatre infantil. Gúlliver al país deLil·liput, a càrrec dels Centre de ti-telles de Lleida.Teatre de Blanes. Carrer Ample, 26.Blanes (17.30 h).

Espectacle familiar. Les aventuresde Pinotxo, a càrrec de RoselandMusical i Urano.Teatre de Salt. Plaça Sant Jaume, 6.Salt (12 h).

Concert clàssica. Presentació deGiorquestra, ambNina, Albert Gui-novart (piano), Jordi Molina (te-nora), Gemma Coma (mezzo) diri-gits per Marcel Sabaté.Auditori. Passeig de la Devesa, 35.Girona (19 h).

Òpera. Gala lírica a càrrec delsAmics de l’òpera de Girona.Sala la Cate. Ronda Rector Arola, 4.Figueres. (18 h).

Concert infantil. Els colors delsmetalls, concert per a infants.Teatre Principal d’Olot. Passeig Mi-quel Blay, 12. Olot (17 h).

J.P.

La filòloga Carme Ramilo vacentrar els seus estudis enl’obra poètica d’una olotinaquasi oblidada. Amb la publica-ció de ConcepcióCarreras Pau: o lasublimació de la pa-raula, (Curbet Edi-cions) aplega elsmillors poemes del’escriptora nascu-da el 1893.L’obra hauria de

servir per recupe-rar i posar al llocque Ramilo creuque li correspon aCarreras en la his-tòria de la literatu-ra catalana, al cos-tat de poetes coetà-nies com Rosa Le-veroni o Clementi-na Arderiu.Carreras va edi-

tar en vida tres vo-lums poètics alsanys 50 del seglepassat i ha rebuthomenatges a la se-va ciutat natal, pe-rò roman pràctica-ment desconegudaa la resta del país.

Escrivia: “Aquelles coses quesovint contàvem / –rosaris dedeliris llaminers– / i aquelleshores en què tant gosàvem / notornaran mai més?”. Moria a laseva ciutat natal el 1961.c

J.P.

ElMuseu de la Mediterrània deTorroella de Montgrí dirigeixun projecte de recuperació delpatrimoni musical centrat en elmón de les cobla-orquestra. Dela recuperació d’aquest patrimo-ni també s’extreu informació so-bre les festes populars i el desen-volupament social i culturald’una comarca que va veure néi-xer aquestes formacions musi-cals al llarg del s. XIX.En el marc dels Tallers i Jor-

nades de Memòria oral, que secelebrena través delsObservato-

ris Etnològics de Catalunya,s’han programat diversos actes.Demà s’estrena l’audiovisualFer de músic. Volum II en elqual el músic Jordi Molina en-trevista Lluís Albert, composi-tor i musicòleg, Josep Riumalló,fiscornaire, Joan Sadurní, trom-petista i Josep Gispert, tenoris-ta i constructor de canyes.El dissabte dia 11 es comme-

morarà els 50 anys de la mortdel compositor Vicenç Bou ambuna taula rodona i una balladad’algunes de les seves millorsobres interpretades per l’Asso-ciació Sardanista Continuïtat.c

Mònica Roca, tècnica de patrimoni, mostra una foto dels aviadors al camp de Celrà durant la guerraJUDIT PUJADÓ

JUDIT PUJADÓCelrà

E l novembre del 1936Celrà va saber que ales seves terres, lesque vanmés enllà dela sèquia Vinyals, on

ara hi ha tot d’arbredes i enaquells anys camps de conreu,s’hi construiria un camp d’avia-ció militar, el número 311. Elcamp, majoritàriament construïtal terme de Celrà, arribava fins aBordils. Els militars “van venirun diumenge que estàvem dinant–recorda Joan Mitjà, del mas laCànova, a Bordils–, van ins-tal·lar-se aquí i van fer malbél’era per fer el refugi”.Una part del poble va protes-

tar. No només perdien terres deconreu. Tenir un aeròdrom mili-tar almunicipi significava esdeve-nir també un objectiu militar.Efectivament, al llarg de la Guer-ra Civil, Celrà va ser deu copsbombardejat. No va morir capveí, però sí una quinzena demili-tars. La instal·lació de l’aeròdromva comportar la creació de totauna sèrie d’infraestructures: unadesena de refugis antiaeris, unpolvorí, el terraplenat dels recs,l’esllavissament dels marges i laconstrucció d’algun pont que per-metés de transportar el materialdes del poble... I és que l’edificide l’Ateneu Celranenc també esva reconvertir: durant aquellsme-sos s’hi va instal·lar un taller demuntatge i reparació d’avions.L’historiador Artemi Rosell va

recollir la documentació històri-ca referent a l’aeròdrom en el lli-bre El camp d’aviació de Celrà i el2005 l’Ajuntament de Celrà va

bastir un itinerari senyalitzat alvoltant del que havia estat elcamp. Ara, un passeig planer en-tre arbredes permet recórrer elperímetre d’unes terres des deles quals s’enlairaven avions i esfeien pràctiques de vol nocturn:s’assajava la guerra.El trajecte permet passar prop

de can Liro, de can Bardera, po-drementrar a l’antic polvorí i visi-tar el refugi de la Guatllera. Ja alterme de Bordils, el mas la Cà-nova va servir d’allotjament perles tropes i s’hi va construir undels refugis més profunds. Enca-ra trobarem, tornant pel camícap a Celrà, dos refugis antiaerismés ubicats en camps de conreu i

un altre a Can Bisbe. El mes denovembre passat, i amb la inten-ció de recuperar de formaperma-nent la història d’aquest aerò-drom, l’Ajuntament de Celrà in-augurava un centre, ubicat dinsde la Fàbrica, que forma part dela Xarxa d’espais de la memòriade la Generalitat.

A l’exposició s’hi pot veurema-terial bèl·lic, monedes i d’altresrestes que els veïns han conser-vat d’aquell temps, així com l’au-diovisual que Quim Paredes vafer per recollir la memòria oraldels veïns. Un d’ells, Robert Vi-lar, va ser aviador.D’altra banda, a Roses s’ha des-

cobert, arran de les obres de reur-banització de la Plaça Prim, un al-tre vestigi de la Guerra Civil, lesrestes del refugi antiaeri que vanconstruir els veïns. Comprovat elseu estat de conservació, l’Ajunta-ment estudiarà la possible recu-peració, com ja es va fer amb elde la Pujada de l’Escorxador, ac-tualment plaça de la Pau.c

Portada del llibre

El compositor de sardanes Vicenç Bou amb el seu piano

C U L T U R A

Un passeig entrearbredes permetrecórrer el perímetrede la zona delaeròdrom militar

ARXIU

ARXIU

Elcampd’aviaciódeCelràP I S T E S

El llegat de lescobla-orquestra

Els versos perdutsdeConcepcióCarreras

DIVENDRES, 3 FEBRER 2012 G I R O N A LAVANGUARDIA 11

AGUSTÍ ENSESA

Un dels supermercats adreçats a professionals del grupo Miquel Alimentació

DeFigueres almón

SÍLVIA OLLERGirona

L’Ajuntamentde la Bisbald’Empordà,j u n t am e n tamb l’Associ-

ació d’Empresaris ArtesansCeramistes de la Bisbal i Co-marca i l’Associació de Co-merciants de l’Aigüeta, hacreat un distintiu que ha depermetre identificar els pro-ductes ceràmics elaborats ala Bisbal i als pobles de la se-va àrea d’influència.La marca Ceràmica de la

Bisbal, protegida per la UnióEuropea, ha d’ajudar a posaren valor els productes autòc-tons i distingir-los de la res-ta. L’adhesió dels empresa-ris al projecte implica queels fabricants hauran de do-tar al producte del logotip de

la marca, que també figuraràen l’etiquetatge i embalatge.Es podran marcar tant elsproductes de ceràmica artís-tica i decorativa, com els deterrissa, rajoleria, materialde bòbila i revestiments i pa-viments.Per la seva banda, els co-

merços hauran de fer saberal consumidor quins són elsproductes que tenen aquestamarca comunitària. El regi-dor de Promoció de la Ciu-tat, Xavier Dilmé, destacaque és “un valor afegit, undistintiu de qualitat que ofe-rim al consumidor”. L’Ajun-tament de la Bisbal portarà aterme aquest any una campa-nya de promoció i difusió dela marca, finançada en un70% pels fons d’Ocupació Es-tatal del Ministeri d’Ocupa-ció i Seguretat Social.c

SÍLVIA OLLERFigueres

L’any 1925, PereMi-quel Estela posa-va en marxa unapetita empresaper a la comercia-

lització a l’engròs de fruites, ce-reals i productes colonials a Fi-gueres. Aquell petit punt de ven-ta va ser l’embrió deMiquel Ali-mentació Grup, la primera em-presa del sector majorista de ladistribució alimentària a l’Estatespanyol. Amb un volum de ne-goci el 2010 de 960milions d’eu-ros i amb presència a tot Euro-pa, Amèrica Llatina, el Nord del’Àfrica i la Xina, l’empresa aspi-ra enguany a introduir-se en paï-sos comMèxic, Perú o el Brasil ireforçar la seva presència a Ale-manya, Aràbia Saudita i la Xina.Tot plegat ha d’ajudar a incre-

mentar més d’un 25% la factura-ció al mercat estranger, que enaquests moments representatan sols el 2% del total del grup.L’empresa, que manté relaci-

ons comercials amb més de 150clients de tot el món i de totesles mides –distribuïdors, granscadenes de distribució o super-mercats–, té en cartera més de17.000 referències d’alimenta-

ció, drogueria o productes de ba-sar. Alhora, l’empresa importaproductes demés de 100 proveï-dors de la Unió Europea.Entre els productes internaci-

onals que distribueix de formaexclusiva al mercat nacional hiha la cervesa Mexicali, que se-gons fonts de l’empre-sa, està tenint una granacceptació al sector del’hostaleria i també lacervesa xinesa Yan-jing.Però l’expansió de

Miquel AlimentacióGrup, presidit perRamon Miquel Ballart,que alhora exerceixcom a conseller dele-gat de l’empresa, passaper obrir aquest anynous supermercats dela cadena Spar en 34províncies espanyoles,cosa que permetrà do-blar la seva presència ila consolidarà com elmajor franquiciadordel mercat nacional.Actualment, MiquelAlimentació disposad’una cadena de 117 su-permercats propisamb les marques Sumai Spar i altres 526 su-

permercats franquiciats de Su-ma, Spar i Pròxim. El pla d’ex-pansió de la companyia passaper obrir 500 establiments Spar,entre propis i franquiciats, enels propers cinc anys.A curt termini, l’empresa amb

seu central a Vilamalla i amb un

100% de capital nacional, tambété previst obrir un Gros Mercat,un centre d’autoservei a l’en-gròs adreçat a professionals, a lapoblació de Castellbisbal. Actu-alment, Miquel Alimentació té54 centres d’aquest tipus en deucomunitats autònomes que re-

ben anualment més de2,5 milions de visites.De fet, les vendesd’aquest tipus d’establi-ments representen el45% del volum de nego-ci de l’empresa. Així,dels 960 milions en ven-tes del 2010 –les últimesdades disponibles queté l’empresa- 436 mili-ons es van facturar en es-tabliments Gros Mer-cat. Les vendes a clientsde la línea de distribu-ciómajorista (supermer-cats independents, fran-quícies, centrals de com-pra i distribuïdors) vanrepresentar el 41%. Lesvendes a supermercatspropis suposen el 13%,mentre que la venta dela línia FoodService, cre-ada al 2010 i centradaen la distribució a la res-tauració organitzada, vaser de l’1%.c

Firma del conveni

ARXIU

RamonMiquel Ballart és el president i consellerdelegat de Miquel Alimentació Grup

MUNICIPISASSOCIACIONS

LaBisbalcreaunamarcadegarantiaper laceràmica

ARXIU

LACAIXA

]El Instituto del Corcho, laMadera y el Carbón Vegetal deExtremadura s’ha adherit a laXarxa Europea de TerritorisSurers, Retecorck, amb seu aLlofriu. L’organisme treballaper promocionar comunitatsvinculades al sector surer i estàformat per 60 entitats d’Espa-nya, Portugal, Itàlia i França.

L’Ajuntamentportarà a termeaquest any unacampanya dedifusió de la marca

]L’Ajuntament de Sarrià deTer i la Universitat de Gironahan firmat un conveni de col·la-boració per a la redacció del plaestratègic de desenvolupamenteconòmic del municipi. L’objec-tiu és potenciar el teixit econò-mic de la zona i promourel’atracció de noves iniciativesempresarials.

]Deu projectes gironins s’hanpresentat a la convocatòria d’em-prenedoria social de l’Obra Soci-al de La Caixa. Quatre de lesdeu empreses són de nova crea-ció. Dels deu projectes, quatreprovenen del món de la inserciólaboral de persones en exclusiósocial; tres, del camp de la saluti el benestar; dues, de la inser-ció laboral de persones amb

discapacitat i una és de l’àread’energia sostenible i reciclatgede residus. L’Obra Social acom-panyarà durant un any l’empre-nedor en la presa de decisions iel dotarà d’una inversió inicialde fins a 25.000 euros. La forma-ció anirà a càrrec de l’escola denegocis Iese Bussiness School.La convocatòria ha rebut 465sol·licituds.

Per al 2012 el grupvol introduir-se aMèxic, Perú o Brasili obrir súpers en 34províncies espanyoles

El grup MiquelAlimentaciómanté relacionscomercials ambmés de 150clients de tot elmón i té més de17.000productesd’alimentació,drogueria obasar

POLSECONÒMIC

Laxarxa sureraRetecorck creix

Sarrià deTer volatraure empreses

Apostaper l’emprenedoria social

DIVENDRES, 3 FEBRER 2012

C om aconsegueixuna nouvinguda almón del vi el premii el reconeixementde tenir una de les

tres millors cartes de vins deCatalunya?Pensant l’estil de cada vi i bus-cant els que són el reflex del seupaisatge. Això comporta llegir,viatjar, buscar, tastar i invertirtemps i diners fins a trobar vinsambànima, representatius i cohe-rents amb el seu territori. Lesgrans marques i les distribuïdo-res t’ho posen tot molt fàcil, peròhe anat unamica a contracorrent.

Com és una carta de vins acontracorrent?Les referències no es basen en lesdenominacions d’origen, sinó enprovíncies, anyades, pobles i vari-etats per estricte ordre alfabètic.I ho fem així perquè aCatalunya ia L’Empordà hi ha el ventall mésampli d’Espanya d’estils i de vinsmolt bons i interessants que no te-nen denominació d’origen.

Sembla que un vi sense mar-ca famosa i sense denominaciód’origen no té tanta qualitat nitant glamur.Cal fugir de la idea de que deno-minació d’origen equival a quali-

tat. Tenim elaboradors petits queinterpreten la vinya d’una mane-ra molt personal, igual com cadamúsic interpreta lamateixa parti-tura de manera diferent. Pel quefa al glamur, sovint s’oblida queel vi és un producte de poble, rús-tic, dur i fet per homes de mansgrans i treballades que s’hi dei-xen l’esquena. El vi no és elitista,el vi és de pagès.

Un sommelier famós admetque quan es parla de vins el no-ranta per cent és literatura.Cert, però el més important d’unvi no és allò que expliquem elssommeliers, sinó que gaudeixi la

persona que el beu. I encara ésmés important amb qui es com-parteix l’ampolla.

L’Institut d’Estudis Catalansdefineix el sommelier com lapersona encarregada de la se-lecció, la presentació i el serveide vins i licors en els grans res-taurants.El nostre restaurant és petit imolts clients es queixen de que ales cartes dels grans restaurantshi ha tants vins que es perden.L’enologia ha evolucionat molt iés una ciència només a l’abast degrans mestres com Josep Roca.La feina del sommelier no és do-

nar lliçons magistrals, sinó dialo-gar amb el client, fer que no tin-gui por de preguntar i aconseguirque surti content.

La nova paraula de moda ataula és el maridatge.Se’n parlamolt però ésmolt com-plicat. Per buscar aromes cal serun mestre i cal posar-ho fàcil isenzill, perquè, si no, el clients’atabala. Prefereixo no filar tantprim i que tothom ho entengui.Jo transmeto la cultura i la tradi-ció del territori i quan dic aquestxai i aquest vi són d’aquí, tothomsap què vull dir.

Perquè quan escollim i be-vem un vi parlem després d’al-tres vins i quan anem a un res-taurant parlem d’altres restau-rants?Potser és que ens costa gaudir deles coses sense comparar-les ique ens costa gaudir de la conver-sa. És allò d’aquella publicitat dela lasanya de la meva mare.

Com es situa un restaurantpetit i llunyà en elmapa gastro-nòmic de Catalunya?Amb constància, honradesa, ges-tionant bé les despeses, amb il·lu-sió i creient en el projecte. I aixòno es fa per diners.

FerranAdrià ha posat demo-da la paraula reinventar-se.Vostè es va reinventar quan vadesertar de la fotografia i delperiodisme?No. Senzillament he evolucionati he canviat. I el món del vi m’hapermès fer elmateix que el perio-disme: viatjar, conèixer moltagent interessant, aprendre demoltes persones i que t’obrin lesportes de cases que poca gent havisitat ni sap que existeixen.

Perquè ara fotografia ceps ipàmpols amb marietes?Perquè si hi hamarietes als ceps oals pàmpols vol dir que la vinya noha estat tractada amb insecticidesni amb productes químics i ésmésque probable que el vi que s’elabo-ra sigui natural.

Suggeriment de maridatgesd’avui?Entrants de cargols amb una co-pa d’escumós empordanès. Deprimer, verdures de l’hort ambcalamarsons i peix fregit amb unblanc de la plana empordanesacom ara d’Espolla o de Mollet dePeralada. De segon, canaló de lle-tó o peus de porc amb gambes iun vi de terra de pissarra de CapdeCreus o de la serra de l’Albera.I de postres, torradetes, que nosón amb ou com les de SantaTeresa, amb una garnatxa suau,dolça i tradicional.

JOAQUIM ROGLAN

INMA SAINZ DE BARANDA

“Elmés importantd’unviés ambqui es comparteix”

EDITA: La Vanguardia Ediciones, SL.Redacció: Diagonal, 477, 7è (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00

Nascuda l’any 1971 a Barcelona. Vaig estudiar imatge i so i vaig ser fotògrafa de premsa. Vaig canviard’ofici fent un curs de sommelier i una estada al Celler de Can Roca. El 2005 vaig anar a treballar alrestaurant Pera Batlla de Ventalló. El vi no és elitista, el vi és de pagès

GIRONA

ANUNCIS: Publipress Media, SLU.Carretera de Barcelona, 12-14, 4t 3a (17001) GironaTel.: 972 416 938 / 972 416 937. Fax: 972 416 939

www.panerai.com

LUMINOR MARINA 1950 3 DAYSAUTOMATIC - 44mmCalibre P.9000 manufactura

GIRONA - Argentería, 22Tel. Informació: 972 20 46 90

Clara Isamat, sommelier