Vocabulari Cafè Marina

8/11/2019 Vocabulari Caf Marina

1/4

http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/gran-teatre-cafe-marina/1124402/

GLOSSARI I EXPRESSIONS DEL CAF DE LA MARINA

PARAULES I EXPRESSIONS COLLOQUIALSEn el llibre hi ha moltes expressions colloquials que sentenen en un context narratiu en qu

els protagonistes sn mariners. Entre parntesis en teniu el significat.

Acte I

Callars? Quin gbit? (Expressi metafrica que qualifica la Rufina de xerraire iinsuportable. Lautor alludeix a la gran boca daquest peix de cos cilndric i cap rod.)

Doncs au,amolla (Vs.)

Lesnits primes de lluna.(Nits fosques.)

Quin esguerrat que parla(Quin un que parla.)Tu tamb sapscantar aquesta msica? / Te lha ensenyada alg de casa teva. (En sapsdaquest tema.)

Poc que em creia que aix et ns a reprendre. (Et fers.)

Perx sha dit que sha de fer beguda, / i sen far, que el rom s dels que pesquen(Lautor juga amb el doble sentit de la paraula rom. El peix de cos quasi circular i amb

ulls al cant esquerre, i la beguda o aiguardent dorigen antill.)

Elgrop tamb satura. (La mala sort tamb sacaba.)

Qui ho ha dut, pare? / Lavaca dels rosencs, tot peix de sopa.(Vaca: embarcaci de pesca equipada amb bou-vaca, un art darrossegament...)(Rosencs: habitants de la vila de Roses.)

Per tu etsun franquet.(Esmunyedissa, bellugadissa)

Aquest verat t el bull a la misria. (s una expressi que podem considerar com unsinnim de faltar-li un bull: sser ximple. El verat, un peix blau, s un mot que t, aqu, unsentit metafric, perqu es refereix a Monsieur Bernat.)

Acte II

I si em topen a micoentde llengua, / els cantar el mateix, perqu no es pensin. (Ambganes de parlar clar i sense embuts.)

MussiBernat sen du la Caterina / cap a Banyuls, que s un pas de banyes.(Joc de paraules amb els mots Banyuls i banyes.)

Orsa i deixeu estar. (Lorsa s un pea metllica o de fusta que es colloca al fons delembarcaci i que en millora lestabilitat. En sentit figurat orsa i deixeu estar significacanvieu de tema.)

Tenia aquella boca de gatvaire. (El gatvaire s un peix anomenat tamb gat. AquSagarra fa s daquest mot amb un doble sentit, perqu gatvaire s, tamb, en sentit figurat,

un home informal que no mereix estimaci.)

Acte III


2/4

... vs a saber si has amagat el dntol / al nas dalgun burot.(El burot era un funcionarimunicipal encarregat de vigilar a lentrada dels pobles i cobrar el dret dentrada de certs

articles. Lexpressi metafrica amagar el dntol al nas dalgun burot indica el fet de

burlar la vigilncia daquest funcionari. Per aqu indica, a ms, la possibilitat que la Rufina

hagi amagat una histria personal fosca.)

... amb un fill teu tamb hifaries bresques? (Thi relacionaries? La coldries per jove//Lesbresques sn les celles que formen lestructura de cera del rusc de les abelles.) I perqu t ms seny i ms tendresa / que les que van fent ais i fent bocades (Vanqueixant-se i lloant-se excessivament.)I la mare s al llit i ens bull la feina. (Hi ha molta feina.)Si sensorra el Caf de la Marina / tu i el rufbellugareu ms grassos? (Sereu ms rics.)Avui sha acabat loli. (Shan acabat els diners) (escena VII acte III)Malaguanyada / per ell ipel dentatde la Rufina. (Per la mala llengua de la Rufina.)Ara pots riure, ara rai, queno pica la morena.(Expressi metafrica que indica que ja liha passat lpoca de casar-se. La morena s un peix negre amb dents molt fines. La seva

mossegada s molt dolenta.) Elles no fan com tu, van per la colla imosseguen el pop. (Anar per la colla: buscarparella / mosseguen el pop: atrapen un noi.)Et van ambsuca-mulla(Talaben, tafalaguen.)Que amb aquesttalljo liguindavael ventre... (fig.tall: ganivet //// guindava: foradava)

CARACTERITZACI DEL DIALECTE ROSSELLONS

Els dialectalismes ms freqents en lobra sn aquells que provenen del rossellons. Sagarra, en

boca de Monsieur Bernat, introdueix en lobra les formes dialectals ms caracterstiques.

a) La terminaci verbal en -i a la primera persona del singular del present dindicatiu (cansi,pensi...).

b) Ls de lauxiliarser(sum estat, sum ballat).

c) La utilitzaci de les formes plenes en la pronominalitzaci (me plau...).

d) Laparici de la u tnica com a resultat de tancament de la o: flur, mill, seriusa, casadur, tut...

e) La desaparici de la vocal en els mots esdrixols acabats en -ia, de tal manera que esdevplana:

T elsseus amurs i t la sevahistori(histria)

GallicismesEl parlar de Monsieur Bernat est totalment contaminat de gallicismes. Aix, en lobra trobem:

Amuseu: divertiu

Xagrineu: entristiu

Hums: feli

Cupla:parella

Enivrat: embriagat

Llap: conill

Mariage: casament

Domatge: llstima


3/4

Biera: bagul, tat

Afere: negoci

Gat: pasts

Una hora malelrusa: infeli, desgraciada

No ushi xagrineu: entristiu, preocupeuVeires: gots.

Sum pas una rascassa: no sc pas un usurer (avar)

Blaga: broma

Trufaires: mentiders, persones que fan burles

s curis constatar que les paraules de Monsieur Bernat sn escrites en cursiva, precisament per talde distingit la seva parla de la dels altres personatges, i tamb perqu els gallicismes shi

introdueixen sense respectar lortografia del francs.

VOCABULARI MARINER

antena(f.) Verga llarga fixada a larbre per a la vela llatina.arjau(m.) Pea que serveix per governar el tim.art(m.) Art petit de pesca que es cala i es lleva de mar estant.calar(v.) Abaixar una vela. / Tirar les xarxes al mar.encesa(f.) Acci de pescar de nit, amb fanals que serveixen per a enlluernar els peixos.escanyapits(m.) Cigar dolent i molt fort.estibar(v.) Apilar, distribuir la crrega de la nau.ganya(f.) Cada una de les obertures de respiraci dels peixos.

grop(m.) Nuvolada tempestuosa formada sobtadament.lluert(m.) Llangardaix.mec-a(adj.) Babau, enze.migrar-se(v.) Consumir-se sense arribar a la maduresa.ormeig(m.) Eines o aparells dun ofici, aqu de la pesca.orsar(v.) Navegar a la vela contra vent. Fig. Anar malament.palangre(m.) Art de pescar en qu pengen cordetes amb hams duna corda principal. prisa(f.) dial. Un rom amb un terrs de sucre.quintar(m.) Pes antic: aproximadament 41,5 Kg.rantell(m.) Mosquit.sgola(f.) Corda que passa per dins les anelles de la part inferior dun ormeig o estri de

pesca.sucar(v.) col. Llanar.tranyina(f.) dial. Xarxa duns 200 metres que es cala en un indret. Embarcaci de pesca amb aquest ormeig.vaca(f.) Embarcaci de pesca equipada amb bou-vaca, un art darrossegament ms petitque el bou.vogar(v.) Remar.vol(m.) Conjunt docells. Fig. Esbart, muni, pila de peixos.


4/4

NOMS DE PEIXOS

anxova(f.) Seit.bis(m.) Peix blau, gros i amb ratlles o faixes grogues.boguet(m.) Boga petita. Peix de cos allargat amb quatre ratlles longitudinals laterals

grogues.caua(f.)dial.Peix poc apreciat, amb poca carn i molta espina.clavellada(f.) Peix en forma de disc que habita en els fons sorrencs.congre(m.) Peix semblant a languila de 30 a 70 centmetres de llarg.corball(m.) Peix ample de color alegre i de cap pla.Fig. Noi jove i fort.dntol(m.) Peix de 30 a 80 centmetres de llarg amb dues dents sortints.escorpra(f.)col.Escrpora. Peix vermells que pot provocar punxades doloroses.franquet(m.) Cranc.gallim(m.) Peix blau, verat petit.garneu(m.) Peix de color vermell molt viu.Fig. Fer-se la garneua. (fr.f) Fer-se lenze.gbit(m.) Peix de cos cilndric i cap rod.

grota(f.)Col.Garota. Eri de mar.guiula(f.) Peix amb flancs roigs i ratlles longitudinals.Fig. Donzella.malarmat(m.) Peix vermells amb plaques ossificades com una armadura.morena(f.) Peix llargarut com el congre.pagre(m.) Peix de color vermells i forma aplanada, molt sabors.rap(m.) Peix de metre i mig de llarg, de cap molt ample i boca grossa.roger(m.) Moll. Peix vermells descates grosses.senyora(f.) Peix molt fi i estimat.tonyina(f.) Peix duns dos metres de llarg de carn molt apreciada. verat(m.) Peix de 30 a 40 centmetres de llarg de carn apreciada.

Documents

Vocabulari Cafè Marina