Vox UJI. Març 2013

PERIÒDIC DE LA UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLÓ | ANY XIII | 137 | MARÇ 2013

3/ACTE ANIVERSARI Vicent Climent demana a la Generalitat que satisfaça els seus compromisos econòmics

4/HONORIS CAUSA L’UJI investeix el catedràtic de Dret de la Navegació Leopoldo Tullio doctor honoris causa

5/ESTUDI IVIE Les universitats retornen a la societat el triple de la inversió pública que reben cada any

L’esforç en l’estudi té premi

2 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/

Periòdic de la Universitat Jaume I

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - CONSELL DE DIRECCIÓFrancisco Fernández Beltrán i Mª Carmen Aparisi REDACCIÓAlicia Andrés, Mª Carmen Aparisi, Francisco F. Beltrán, María Benavente, Mª Luz Blanco, Laura Castillo Juansa Pérez i Eva RedondoFOTOGRAFIAAlex Pérez i Damián Llorens DISSENYAmparo Soriano i Marta NegreCORRECCIÓ LINGÜÍSTICAServei de Llengües i Terminologia

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - EDITAServei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I-Rectorat- (Campus del Riu Sec. Edifici Rectorat i Serveis Centrals. 12071-Castelló de la Plana). Telèfon: 964728831 Fax: 964728832 [email protected] - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - ISSN: 1575-9601 * DIPÒSIT LEGAL: CS-75-1999

www.facebook.com/uji.espwww.facebook.com/uji.val

www.tuenti.com/uji

http://twitter.com/UJI_noticieshttp://twitter.com/UJI_noticias

http://www.slideshare.net/universitatjaumei

http://www.= ickr.com/universitatjaumei

http://www.youtube.com/universitatjaumei

http://voxujiradio.ivoox.com

http://www.linkedin.com/company/universitat-jaume-i-de-castell-n

|Segueix l’UJI a les xarxes socials

EL PERIÒDIC VOX UJI A LA XARXA ISSUUhttp://issuu.com/universitatjaumei

[Les Instantànies]

[Quatre joves del programa Universitaris de Llegenda de Microsoft van mostrar el passat 20 de febrer de 2013 a la Universitat Jaume I eines i trucs de programes com ara Internet Explorer 10, SkyDrive, O" ce, Windows Phone o Windows 8, dins de la gira que aquesta companyia realitza per diverses universitats espanyoles. FOTO: DAMIÁN LLORENS]

[Al voltant d’un 75% de l’estudiantat de l’UJI es va sumar a la vaga convocada pel Consell de l’Estudiantat els passats 27 i 28 de febrer. Els manifestants es van concentrar el dijous 28 a l’Àgora en protesta per les retallades, l’augment de les taxes i la reforma educativa. Cal destacar que les dues jornades es van desenvolupar sense incidents. FOTO: D. LLORENS]

núm 137 - març 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/ 3

M. CARMEN APARISI

El rector de la Universitat Jaume I, Vi-

cent Climent, va demanar a la Generalitat

Valenciana que satisfaça els seus com-

promisos econòmics perquè no perille el

projecte de futur de la Universitat Jaume I.

Aquesta reivindicació va tindre lloc du-

rant l’acte acadèmic de celebració del 22

aniversari de la creació de la Universitat,

celebrat al Paranimf el passat 22 de febrer.

Ell rector reclamava així els prop de 105

milions d’euros que el govern autonòmic

deu a l’UJI. «Sols demanem allò que ja es-

tava compromès, allò que, en el seu dia,

es va pactar» va assenyalar. «Amb aquesta

quantitat, l’UJI fent ús legítim de la seua

autonomia, podria reprendre programes

docents i d’investigació que ha hagut de

tancar, implantar amb normalitat els nous

graus engegats i licitar i construir la nova

Facultat de Ciències de la Salut», va afegir.

Climent també va recordar l’aportació

de les universitats públiques valencianes

al desenvolupament econòmic i social de

la societat valenciana ja que, segons l’últim

estudi de l’IVIE, s’evidencia que els titulats

universitaris retornen a la societat 1,9 euros

per cada euro invertit per l’administració.

En el cas de l’UJI, l’impacte total que gene-

ra es xifra en 330 milions per a una inversió

pública que no arriba als 100 milions. «És

per aquest motiu, que no podem quedar-

nos impassibles, ni mostrar-nos satisfets.

Cada euro que no ens ha arribat, no només

el perd l’UJI, sinó que són tres euros que no

arriben a la societat de Castelló. És riquesa

que perdem tots», va a* rmar el rector.

D’altra banda, el rector va destacar que

l’UJI ha estat capaç de superar una situa-

ció * nancera delicada en un context eco-

nòmic advers i, en aquest sentit, ha fet els

deures. Així, va avançar que la liquidació

del pressupost de 2012 constatarà que la

Universitat és una entitat absolutament

sanejada. Per aquest motiu, va demanar

poder fer ús de l’autonomia universitària

per a gestionar els recursos front a les res-

triccions dels governs central i autonòmic

en matèria de contractacions.

Finalment, Climent va mostrar el seu

rebuig a l’informe encarregat per Wert

sobre el sistema universitari espanyol i

va reivindicar un pacte d’Estat en aquest

tema en el qual les universitats espanyo-

les participen.

En l’acte, es va estrenar la composició

musical Jardí de Saviesa de Carles Santos

amb text del professor d’Història del Dret

Vicent Garcia Edo i es van lliurar les distin-

cions al personal jubilat, els premis extraor-

dinaris de Final de Carrera del curs 2011/12

i els premis del Consell Social. Per últim, es

va investir doctor honoris causa al catedrà-

tic de Dret de la Navegació Leopoldo Tullio.

La celebració va comptar amb l’assistència

del director general d’Universitat, Estudis

Superiors i Ciència, José Miguel Saval.

Climent insta a la Generalitat a satisfer els seus compromisos El rector reivindica el pagament del deute històric perquè no perille el projecte de futur de l’UJI

Inmaculada Fortanet, vicerectora de Cooperació, Relacions Internacionals i Institucionals i Multilingüisme; José Miguel Saval, director general d’Universitat, Estudis Superiors i Ciència; Vicent Climent, rector de l’UJI; Rafael Benavent, president del Consell Social de l’UJI; Antonio Barba, vicerector d’Investigació i Postgrau, i Pilar García Agustín, vicerectora d’Estudiants Ocupació I Innovació Educativa. | FOTO: ANTONIO PRADAS

| «CADA EURO que no

ens arriba, són tres que

no arriben a la societat. És

riquesa que perdem tots»

va destacar Climent

JARDÍ DE SAVIESA

El pianista Carles Santos va posar el

punt musical a l’obertura de l’acte aca-

dèmic amb l’estrena de la seua compo-

sició titulada Jardí de Saviesa, una obra

que complementa la melodia amb un

text de Vicent Garcia Edo, professor

d’Història del Dret de l’UJI, i que s’uti-

litzarà en els actes acadèmics de la Uni-

versitat. El músic vinarossenc va estar

acompanyat en la seua interpretació

per l’actriu Pepa López, que va posar

veu a les paraules de Garcia Edo, i la so-

prano Isabel Monar. | FOTO: A. PRADAS

El PRESIDENT del Consell Social, Rafael

Benavent, va atorgar els premis a l’Excel·-

lència Docent Universitària del curs acadè-

mic 2011/12 a Carmen Lázaro, professora

de Dret Romà; Mercedes Marqués, profes-

sora de l’àrea de Ciències de la Computa-

ció i Intel·ligència Arti* cial, i Juan Carlos

Palmer, professor del Departament d’Es-

tudis Anglesos. Així mateix, va fer entrega

del XIV Premi d’Investigació a la trajectòria

investigadora del catedràtic de Química

Inorgànica Juan Bautista Carda i el V Premi

a la Iniciativa Emprenedora Estudiantil a

Alfredo Raúl Cebrián, llicenciat en Publici-

tat i Relacions Públiques de l’UJI i a Cris-

tina Castellanos, estudiant del Màster en

Noves Tendències i Processos d’Innovació

en Comunicació de l’UJI. | FOTO: A. PRADAS

PREMIS CONSELL SOCIAL

L’ESTUDIANTAT amb millor expedient

acadèmic va rebre els diplomes del pre-

mi extraordinari * nal de carrera del curs

2011/12. Per la Facultat de Ciències Huma-

nes i Socials es va premiar Vanesa Navarro,

Celina Salvador, Carla González, Aitana

Muñoz, Emma Gracia, Jéssica Puchol, Fran-

cisco Marín, María José Arrufat, Victoria

Marín, Samuel Gil, Teresa Sorolla i Mónica

Isabel Gozalbo. Per la Facultat de Ciències

Jurídiques i Econòmiques van rebre el di-

ploma Edgar José Rambla, Joaquín Valls,

Ana Belén Gisbert, Aitor Etxarri, Cristina

Sandalinas, Laura Esperanza Aragonés,

Anna Buchardó i Adrián Sánchez. Per l’Es-

cola Superior de Tecnologia i Ciències

Experimentals van recollir el premi Coral

Escorihuela, Sandra Catalán, Estefanía Li-

dón Sánchez, Sergio Ballester, Joaquín Da-

niel Ceriza, Miriam Fontanillo, Sara Acedo i

Blanca Galve. Finalment, per la Facultat de

Ciències de la Salut es va premiar Yolanda

Vilar i Íngrid Nebot. | FOTO: A. PRADAS

PREMIS EXTRAORDINARIS

LA UNIVERSITAT va retre homenatge al

personal jubilat durant el curs 2011/12,

Amador Antón Antón i M. Ángeles López

Sierra, membres del personal docent i in-

vestigador i del personal d’administració i

serveis, respectivament. Isabel Fernández

va ser l’encarregada de recollir l’estatut del

jubilat i llegir unes paraules en nom de M.

Ángeles López. | FOTO: A. PRADAS

PERSONAL JUBILAT


L’UJI nomenarà doctor honoris

causa tres catedràtics de DretREDACCIÓ

La Universitat Jaume I ha aprovat la con-

cessió del títol de doctor honoris causa els

professors doctors de la Universitat de Va-

lència Juan Montero Aroca, catedràtic de

Dret Processal; Juan Martín Queralt, cate-

dràtic de Dret Financer i Tributari, i Tomás

S. Vives Antón, catedràtic emèrit de Dret

Penal, per la seua vinculació universitària

i personal amb els estudis de Dret de la

Jaume I i pels seus rellevants mèrits en el

terreny de la ciència jurídica.

El catedràtic de Dret Processal de l’UJI,

Juan-Luis Gómez Colomer actuarà com a

padrí de Juan Montero Aroca, catedràtic de

Dret Processal i magistrat de la Sala Civil i

Penal del Tribunal Superior de Justícia de la

Comunitat Valenciana. Gómez Colomer ha

destacat la important vinculació università-

ria i personal que ha tingut Montero Aroca

amb el desenvolupament dels estudis de

Dret a la Jaume I.

El catedràtic de Dret Financer i Tributari

de la Jaume I, Germán Orón, serà el padrí

de Juan Martín Queralt, catedràtic de Dret

Financer i Tributari. Orón ha explicat que

Martín Queralt va ser coresponsable de la

implantació dels estudis de Dret a Castelló.

A més, ha tingut l’oportunitat de posar en

pràctica els seus coneixements en diferents

càrrecs públics i com a membre de nom-

broses comissions.

En darrer lloc, Tomás S. Vives Antón, cate-

dràtic emèrit de Dret Penal, serà apadrinat

per Mª Luisa Cuerda Arnau, catedràtica de

Dret Penal de l’UJI. Vives Antón, vicepresi-

dent emèrit del Tribunal Constitucional i

ex) scal i vocal del Consell General del Po-

der Judicial, també ha mantingut una es-

treta relació amb la Universitat de Castelló.

REDACCIÓ

Leopoldo Tullio, catedràtic de Dret de la

Navegació per la Universitat La Sapienza

de Roma, fundador i president de l’Istitu-

to per lo Studio del Diritto dei Transport

(ISDIT) i director de l’Istituto di Diritto della

Navigazione de la Universitat La Sapienza,

va ser nomenat doctor honoris causa per la

Universitat Jaume I el passat 22 de febrer

en l’acte del XXII aniversari de l’UJI.

El nou doctor honoris causa va expli-

car durant la seua lliçó d’investidura el

concepte de l’obligació de protecció en

el transport marítim i aeri amb l’objectiu

d’augmentar la protecció de les persones i

disminuir les possibles molèsties ocasiona-

des pel transport.

Tullio va indicar que «en els últims anys

el transport aeri ha tingut un moviment

legislatiu dirigit a una major tutela dels in-

teressos dels passatgers, però l’e) càcia de

la normativa adoptada en el sector marítim

ha sigut menor».

El professor romà considera criticable

el «diferent nivell de protecció existent en

el transport aeri i el marítim» i pensa que

l’adopció del sistema del Conveni d’Atenes

no ha sigut encertada «tenint en compte

l’escassa acceptació per la comunitat inter-

nacional». En la seua opinió, hauria sigut

preferible «crear una reglamentació nova

i independent similar al Conveni de Mont-

real, que ha rebut notables adhesions a ni-

vell internacional».

Leopoldo Tullio és un professor d’enor-

me prestigi i un autèntic referent interna-

cional en dret marítim i de la navegació. La

seua obra realitza una re6 exió profunda i

rigorosa, sustentada en la més clàssica i sò-

lida ciència del Dret, però a més re6 ecteix

un coneixement directe dels problemes

que planteja la pràctica marítima.

Tullio manté una intensa vinculació amb

la Jaume I, una col·laboració que s’ha plas-

mat en l’organització conjunta de congres-

sos internacionals, en la participació en

projectes coordinats de R+D+I ) nançats

per fons públics, l’intercanvi d’investiga-

dors entre l’UJI i La Sapienza, l’avaluació de

tesis doctorals i la participació com a expert

internacional en revistes cientí) ques.

Tullio demana més protecció perals passatgers del transport marítimEl catedràtic de Dret de la Navegació va ser nomenat doctor honoris causa per l’UJI

El rector de l’UJI, Vicent Climent, va ser l’encarregat d’investir com a doctor honoris causa el professor italià Leopoldo Tullio. | FOTO: ANTONIO PRADAS

REDACCIÓ

María Victoria Petit Lavall, catedràtica

de Dret Mercantil i secretària general de

la Universitat Jaume I, va ser la encarre-

gada de defensar els mèrits que conco-

rren en el professor Leopoldo Tullio per a

l’obtenció del doctorat honoris causa.

Nascut en 1946, es va doctorar en Dret

en la Universitat La Sapienza de Roma el

1969, amb la màxima quali) cació. Va ser

becari de recerca en l’Institut de Dret de

la Navegació i assistent de Dret de la Na-

vegació a la Facultat de Jurisprudència.

En1982 superaria les proves per a profes-

sor titular i en 1988 el concurs per a cate-

dràtic de Dret de la Navegació. En l’actua-

litat és catedràtic de Dret de la Navegació

a la Universitat La Sapienza de Roma i

anteriorment ho va ser durant 12 anys a

la Universitat de Càller (Sardenya). Al llarg

de la seua carrera ha sigut professor visi-

tant i investigador en nombrosos centres

i universitats de prestigi internacional. És

membre de diferents organismes inter-

nacionals i ha sigut l’impulsor de valuo-

ses iniciatives acadèmiques. També ha

sigut fundador i director d’algunes de les

més destacades publicacions europees

en transport i és autor de més de 250

monogra) es, tractats, manuals i articles.

María Victoria Petit va explicar que «el

seu prestigi com a especialista en Dret

de la navegació marítima i aèria és in-

discutible. Estem davant un dels juristes

europeus més rellevants de les últimes

dècades, clau en l’evolució i desenvolu-

pament d’aquesta branca del Dret, de

gran importància pràctica i especial com-

plexitat tècnica, i un referent per a tots els

que ens dediquem al seu estudi».

La catedràtica va concloure la seua

intervenció a) rmant que «Leopoldo Tu-

llio és en tots els sentits un mestre, que

a més ha vingut exercint un compromès

paper en el foment de la col·laboració i

intercanvi cientí) c entre grups de recer-

ca de diferents països», com l’Institut Uni-

versitari de Dret del Transport de l’UJI.

Un dels juristes europeus més rellevants de les últimes décades

La catedràtica de Dret Mercantil de l’UJI, María Victoria Petit, durant la laudatio del professor Leopoldo Tullio. | FOTO: ANTONIO PRADAS


EVA REDONDO

La Universitat Jaume I va tindre un im-

pacte econòmic en la província de Cas-

telló de 330.366.417 euros durant l’any

2011, la qual cosa suposa que va retornar

a la societat el triple de la inversió pública

que es realitza en un any a l’UJI, uns 100

milions d’euros.

Així se’n desprèn de l’informe Contribu-

cions econòmiques i socials de les universi-

tats públiques valencianes que ha realitzat

l’Institut Valencià de Recerques Econòmi-

ques (IVIE) i que es va presentar el passat

4 de febrer, a València, en un acte que va

comptar amb la presència del president

de la Generalitat Valenciana, Alberto Fa-

bra, i el rector de l’UJI, Vicent Climent, junt

a la resta de rectors de les universitats pú-

bliques valencianes.

L’informe apunta que la Generalitat Va-

lenciana va invertir 1.180.767.773 euros

en el Sistema Universitari Públic Valencià

(SUPV) en 2011, una inversió que va tindre

un impacte econòmic de 4.243.194.420

euros en la societat valenciana.

Vicent Climent ha explicat que aquests

càlculs s’han realitzat sobre els pressupos-

tos aprovats per les universitats públiques

valencianes, sense tindre en compte el

deute històric no abonat per la Generali-

tat Valenciana, per la qual cosa ha a* rmat

que «per cada euro no invertit en l’UJI la

societat deixa de generar el triple de be-

ne* cis». Per al rector aquesta és una altra

raó de pes perquè l’UJI exigisca a la Ge-

neralitat Valenciana el pagament puntual

de la subvenció ordinària i el compromís

d’un pla de pagaments per als 22.000.000

d’euros de 2012 i els 18.000.000 d’euros de

deute històric. «La societat de Castelló no

pot permetre’s perdre inversions d’aquest

calibre, ni perdre un tren cap al futur que

passa inevitablement per la locomotora

que és l’UJI», ha a* rmat el rector.

En opinió de Climent, la important

contribució socioeconòmica que realitza

l’activitat universitària en l’entorn re5 ec-

teix que invertir en universitats és la mi-

llor opció per a revertir la situació actual

i afavorir un canvi de model productiu.

Les universitats augmenten l’activitat i

l’ocupació, redueixen l’atur, augmenten

els ingressos personals dels titulats i la

recaptació * scal, redueixen les despeses

socials, augmenten la productivitat i la

renda per càpita, a més d’altres efectes

no econòmics que també han de ser con-

siderats com la millora de la salut, l’aug-

ment de la con* ança, la reducció de la

desigualtat de gènere, l’augment de la

igualtat d’oportunitats i l’increment de la

participació ciutadana.

Per tot açò, el rector ha estat taxatiu en

a* rmar que aquest informe demostra, una

vegada més, que la inversió pública que

es realitza en les universitats genera un re-

torn que duplica la inversió realitzada, per

la qual cosa les administracions públiques

han de prioritzar la inversió en educació i

recerca.

«En el cas concret de Castelló, l’impacte

econòmic en el territori evidencia l’encert

que va suposar la creació de la Universitat

Jaume I i la necessitat de seguir invertint

en aquesta per a consolidar i fer créixer el

model productiu com la millor garantia

per a un futur millor per a tota la societat»,

ha conclòs Climent.

INFORME IVIE

E. REDONDO

L’informe Contribucions econòmiques i

socials de les universitats públiques valen-

cianes que ha realitzat l’Institut Valencià

de Recerques Econòmiques (IVIE) apun-

ta que els professors de la Universitat

Jaume I van produir una mitjana de 0,71

publicacions en 2010, una dada que su-

pera la mitjana estatal de les universitats

públiques espanyoles que se situa en el

0,63.

L’informe apunta que entre les cinc

universitats valencianes destaquen

especialment la Universitat de Valèn-

cia i la Universitat Jaume I per la pro-

ducció cientí* ca, per l’amplitud de les

col·laboracions internacionals i pel per-

centatge de publicacions realitzades en

revistes de major qualitat, ja que supe-

ren la mitjana valenciana i estatal.

En el cas de l’UJI, les dades con* rmen

la internacionalització de les activitats de

recerca ja que el 34,3% de la producció

cientí* ca s’ha realitzat en col·laboració

internacional, una dada que està per so-

bre de la mitjana valenciana i espanyola.

L’informe també constata un important

avanç en la qualitat de les publicacions

cientí* ques, ja que la Universitat Jaume I

obté en aquest indicador un resultat supe-

rior a la mitjana: el 51,4% dels articles cien-

tí* cs elaborats pels docents es van publi-

car en revistes del primer quartil, és a dir

amb un impacte més alt, davant del 48,7%

de la resta d’universitats valencianes.

En aquest sentit, cal destacar que la

productivitat cientí* ca del sistema uni-

versitari públic valencià (SUPV) supera

àmpliament la mitjana de les universi-

tats espanyoles tant en quantitat com

en qualitat. L’informe de l’IVIE conclou

que el SUPV té un pes notable en l’activi-

tat investigadora espanyola. Les millores

en aquest àmbit han estat substancials

doncs, segons indiquen les publicacions

recollides per les bases de dades inter-

nacionals, aquestes s’han més que dupli-

cat en l’última dècada.

PATENTS

El document elaborat per l’IVIE també

analitza la capacitat de la Universitat Jau-

me I per a orientar els resultats de R+D

cap a l’activitat econòmica productiva.

Així, l’informe apunta que l’UJI realitza

el 5,4% de les patents que generen les

universitats públiques valencianes.

Les cinc universitats públiques valen-

cianes van obtindre en 2010 el 12,7% de

les patents concedides a les universitats

espanyoles. Amb una contribució per

cada 100 professors de 0,64, entre els

anys 2005 i 2010, el SUPV supera la mit-

jana del sistema universitari espanyol,

situada en 0,57.

En general, la situació de les univer-

sitats públiques valencianes en R+D i

transferències és positiva, ja que la mit-

jana d’indicadors ressenyats del SUPV és

un 20% superior a la mitjana nacional.

El professorat de l’UJI va produir una mitjana de 0,71 publicacions en 2010. | FOTO: D. LLORENS

La productivitat cientí" ca de l’UJI supera la mitjana espanyola

La Jaume I té un impacte econòmic de 330 milions d’euros en Castelló La Universitat retorna a la societat el triple de la inversió pública que rep cada any

| EL RECTOR

explica que per cada

euro no invertit en l’UJI,

Castelló deixa de generar

importants bene* cis

| L’INFORME destaca

que les universitats

augmenten l’activitat

i l’ocupació, redueixen

l’atur i augmenten la

productivitat

| CLIMENT a* rma que

invertir en universitats

és la millor opció per

a afavorir un canvi del

model productiu

El rector de l’UJI, primer a l’esquerra, en la presentació de l’informe de l’IVIE a València. | FOTO: VOX UJI


BLANCA APARISI

Els participants en el Club de Debat de

la Universitat Jaume I sobre construccions

sostenibles van coincidir a a! rmar que el

sector de la construcció està encara lluny

del respecte i compromís que hauria de

promulgar amb l’entorn i que les cons-

truccions sostenibles són, encara, un ideal

llunyà davant la falta de conscienciació

social, les traves econòmiques i l’oposició

de les polítiques institucionals.

El debat, moderat per Alberto Suárez,

director del programa «Hoy por hoy Cas-

tellón» de la Cadena SER, va comptar amb

la participació d’Aurelio Galindo, arquitec-

te especialitzat en edi! cis saludables i mi-

cromediambient i membre del grup Green

Barcelona; Ana Dolores Prades, arquitecta

municipal de l’Ajuntament de Castelló de

la Plana; Ángel M. Pitarch, vicedirector del

Grau en Arquitectura Tècnica i secretari

del Col·legi d’Arquitectes de Castelló i Te-

resa Gallego, professora del Departament

d’Enginyeria Mecànica i Construcció de

l’UJI i responsable acadèmica de l’equip

SolarDecathlon de la UJI-VIA.

Galindo va apel·lar a la conscienciació

dels usuaris en el procés d’edi! cació. L’arqui-

tecte va assegurar que «els professionals de

la construcció i tots els agents afectats hem

d’introduir a poc a poc les actuacions me-

diambientalment correctes per a la crea ció

i consum d’edi! cis més saludables».

Segons Prades, a l’escassa demanda i

interès social se suma la falta de re+ exió i

la restricció normativa en termes de soste-

nibilitat que, malgrat l’amplitud, «no deixa

marge de maniobra al desenvolupament

lliure i saludable de projectes urbans».

Així mateix, la tècnica municipal va indicar

que l’interès econòmic de les indústries i

les polítiques institucionals di! culten l’as-

sumpció de les responsabilitats mediam-

bientals a causa de la reducció d’ingressos

que aquesta suposaria.

No obstant això, Pitarch va destacar la

proliferació d’iniciatives que, indepen-

dentment de les vies mínimes legals

impostes, busquen connectar «les exi-

gències socials d’edi! cació amb la sos-

tenibilitat mediambiental a través dels

últims avanços tecnològics i la incipient

aplicació a certs sectors industrials». L’Ins-

titut Valencià d’Edi! cació, que proporcio-

na informació sobre la qualitat i e! ciència

dels habitatges del municipi, és només un

exemple, va comentar. En la mateixa línia,

Gallego va al·ludir al concurs internacional

SolarDecathlon com a mostra d’aquest ti-

pus de projectes.

Alberto Suárez, Aurelio Galindo, Teresa Gallego, Ana Dolores Prades i Ángel M. Pitarch. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

[Novetats editorials]

www.tenda.uji.es

EL ARTE RUPESTRE EN LA PROVINCIA DE

CASTELLÓN. HISTORIA, CONTEXTO Y ANÁLISIS

Juan José Ferrer Maestro (coord.)

Preu: 45 euros · ISBN 978-84-8021-910-5

Experts en art rupestre i cultures prehistòriques, en història de l’art i

en estudi del paisatge, realitzen una acurada catalogació de les pin-

tures rupestres descobertes a les terres de Castelló des del 1917. El

contingut d’aquesta publicació adquireix més interès, si és possible,

en mostrar troballes cientí! cament inèdites ! ns avui i després que

la Unesco declarara Patrimoni de la Humanitat l’art rupestre de l’arc

mediterrani de la península Ibèrica., ara fa 15 anys.

MESTRES, ESCOLES I PERIÒDICS.

DOCUMENTACIÓ DEL PRIMER MOVIMENT

FREINETIÀ A L’ARXIU D’ENRIC SOLER I GODES

Antonio García Madrid

Col·lecció «Fundació Càtedra Soler i Godes»Preu: 18 euros · ISBN 978-84-8021-875-7La Fundació Càtedra Enric Soler i Godes dóna a conèixer amb aquest

llibre una part del ric arxiu personal d’aquest mestre, concreta-

ment la documentació referent al primer moviment de mestres

seguidors de les tècniques i innovacions escolars de Celestín Frei-

net, del qual Soler i Godes va formar part de manera signi! cativa.

LA CONSTRUCCIÓN DE LOS LOGARITMOS.

HISTORIA Y PROYECTO DIDÁCTICO

M. C. Domínguez, M. Forner, Ò. Forner

Col·lecció «Treballs d’Informàtica i Tecnologia»Preu: 6 euros · ISBN 978-84-8021-876-4

El logaritme naix com a resposta a la impossibilitat de calcular una

potència amb un exponent decimal, de manera que les solucions a

aquests càlculs exponencials es troben recollides en les anomenades

taules de logaritmes. Però, si no es pot fer el càlcul, com s’han obtin-

gut aquestes taules? Donar resposta a aquesta i altres qüestions és el

que es plantegen els autors.

VIDEOGRAFÍA Y ARTE: INDAGACIONES SOBRE

LA IMAGEN EN MOVIMIENTO (e-book)

Lorena Rodríguez Mattalía

Col·lecció «ARS» Preu: 7,50 euros · ISBN 978-84-8021-908-2

Per què un cineasta com ara Godard trià el dispositiu videogrà! c per

a les seues històries de cinema? Què ofereix aquest dispositiu, a ell i a

aquells artistes que, ! ns a l’actualitat digital, l’han utilitzat? En aquest

llibre es comprova, per mitjà de l’anàlisi d’obres des dels inicis del ví-

deo ! ns a les videogra! es de ! nal dels noranta i l’actualitat, de quina

manera aquest dispositiu és utilitzat per nombrosos artistes.

El sector de la construcció s’allunya de la sostenibilitat mediambientalEl Club de Debat de l’UJI va abordar l’edi� cació sostenible

LAURA CASTILLO

El rector de la Universitat Jaume I, Vicent

Climent, va inaugurar el IV Congrés Obert

i Virtual Castelló 2020 el passat 27 de fe-

brer. L’acte d’apertura va comptar amb la

presència del vicerector de Plani! cació Es-

tratègica i Qualitat, Miguel Ángel Moliner;

l’alcalde de Castelló de la Plana, Alfonso

Bataller; el president de la Diputació de

Castelló, Javier Moliner; i del director del

diari Mediterráneo, Jose Luís Valencia.

Climent va de! nir el congrés com un

«espai de trobada» representatiu de to-

tes les àrees de la societat castellonenca.

El rector va convidar tothom a aportar les

seues iniciatives de manera presencial o

virtual per tal de fer front a la crisi actual

i als problemes de futur de la província.

En aquest sentit, Climent va reclamar el

recolzament de les institucions públiques

en la materialització de les propostes de

millora que es plantegen al llarg de les 17

sessions programades.

Pel que fa a la conferència inaugural,

aquesta va córrer a càrrec del president de

l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE),

Vicente Boluda, qui va estar acompanyat

pel president del Consell Social de l’UJI,

Rafael Benavent, en qualitat de modera-

dor. Boluda va considerar «la debilitat de

la societat civil» un dels factors més crítics

del panorama valencià. Per al president de

l’AVE, aquesta «ha conduït la classe política

a ocupar llocs que no li corresponen» i a

«l’acomodament» de la ciutadania. Quant

als aspectes econòmics, Boluda va defen-

sar la implantació del tercer carril ferroviari

per a l’apro! tament de la situació geoes-

tratègica del País Valencià a la Unió Euro-

pea i va afegir que «cal ajustar el model

productiu al context de la globalització i

prestar més atenció a les TIC».

Boluda reivindica el paper de la societat civil

Vicente Boluda durant la conferència inaugural del congrés. | FOTO: D. LLORENS


Investigació

ANNA TÁRREGA

Investigadors de l’UJI treballen en un

nou tipus de recobriment que proporcio-

na als metalls una major protecció contra

la corrosió, gràcies a una millor adherèn-

cia a la superfície i propietats anticorrosi-

ves. La novetat resideix en els elements

utilitzats en el tractament de les pintures

a través de tres vies químicament dife-

rents i l’efecte sinèrgic que aquests pro-

dueixen. Així doncs, la combinació dels

components fa que a l’interactuar s’opti-

mitze l’adherència de la pintura al subs-

trat metàl·lic i es milloren les pro pietats

anticorrosives. D’aquesta manera, els

nous recobriments ofereixen amb una

sola capa una protecció tan bona com

quan s’utilitza un pretractament.

Fins ara l’opció que tenia la indústria

a l’hora protegir els metalls contra la

corrosió ha requerit sempre una pri-

mera imprimació o pretractament que

implica, en la majoria dels casos, la ne-

teja i desgast del metall, d’una banda,

o l’addició d’una capa més de pintura,

de l’altra. La idea del projecte, assegura

l’investigador José Javier Gracenea, «és

aconseguir evitar el pretractament i eli-

minar una etapa productiva i tot el que

comporta en temps i en diners, ja que

la preparació del metall sempre suposa

una etapa suplementària i costosa».

En principi, el nou recobriment és apli-

cable a tot tipus de metalls, encara que,

segons indica Gracenea, «actualment es

treballa amb l’alumini, acer i acer galva-

nitzat, ja que entre els tres sumen el 99%

dels metalls industrials més utilitzats.

Per exemple, l’alumini es gasta per a

tot tipus de fusteria metal·litzada, l’acer

està present en la majoria dels electro-

domèstics i l’acer galvanitzat és l’elegit

per a la fabricació de pals o fanals».

El projecte s’ha desenvolupat dins de

la convocatòria Impacto del Ministeri

d’Economia i Competitivitat que busca

fomentar la col•laboració entre empresa

i centres de recerca. Així, a partir de les

necessitats que el mercat detecta, des

de les universitats es plantegen una sè-

rie de productes que puguen interessar

a les empreses perquè posteriorment

aquestes els puguen comercialitzar.

En aquest cas, l’empresa amb la qual

es treballa és Mediciones y Corrosión,

Medco, ubicada al Parc Cientí* c i Tec-

nològic, Espaitec, de l’UJI.

Es preveu que aquest nou tipus de

pintura estiga en el mercat en el termi-

ni de dos anys i l’ús d’aquesta suposarà

un estalvi al voltant d’un 20%, una xifra

important en parlar de volums elevats.

Investigadors elaboren pintura amb major protecció anticorrosiva Els nous cobriments ofereixen un resultat com si s’hi utilitzara pretractament

La previsió és que aquest nou tipus de pintura estiga en el mercat en dos anys. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

L’ITC i l’empresa Azulev col·laboren per a reduir les emissions de CO

2

ITC

L’Institut de Tecnologia Ceràmica Agus-

tín Escardino (ITC) de la Universitat Jaume I

i l’empresa de fabricació ceràmica Azulev

han aconseguit de la Comissió Europea els

fons necessaris per al desenvolupament

del projecte Reducer, que té com a prin-

cipal objectiu la reducció de les emissions

de CO2 a l’atmosfera en el procés de fabri-

cació de rajoles ceràmiques. El projecte,

que té una durada de divuit mesos i està

* nançat per la UE a través del programa

Sustainable Industry Low Carbon (SILC), té

com a objectiu fonamental «donar suport

als projectes duts a terme en indústries de

procés afectades pel comerç d’emissions

per a ajudar-los a afrontar els reptes d’una

economia baixa en carboni i a mantenir

la seua competitivitat», indiquen fonts de

l’ITC.

Les activitats de Reducer se centren en

l’optimització del consum energètic en els

equips del procés, a través de la implan-

tació d’accions d’estalvi energètic en els

equips amb major consum de gas natu-

ral. Es pretén combinar el desenvolupa-

ment de diverses tècniques pioneres que

s’implantaran a les instal·lacions d’Azulev,

amb la * nalitat de reduir les emissions de

gasos d’efecte hivernacle, així com els cos-

tos energètics i ambientals. «A mitjà ter-

mini, el desenvolupament d’aquestes tèc-

niques pot transferir-se a altres empreses

amb una problemàtica similar, per la qual

cosa pot tenir un gran impacte a nivell

sectorial», puntualitzen fonts de l’institut

tecnològic.

Espaitec acull la presentació " nancera d’ENISA

REDACCIÓ

L’Empresa Nacional d’Innovació, ENISA,

adscrita al Ministeri d’Indústria, Energia

i Turisme, va presentar el 28 de febrer a

l’edi* ci d’Espaitec de la Jaume I les líni-

es de * nançament per a 2013 dirigides a

prestar suport a la creació, creixement i

consolidació de projectes empresarials.

La jornada, a la qual van assistir més

d’una vintena d’empreses de la província

de Castelló, s’emmarca dins del conveni

de col•laboració * rmat per APTE i ENISA

el passat mes de juliol, i respon a la ne-

cessitat de les PIMES ubicades als parcs

cientí* cs i tecnològics d’augmentar les

facilitats i millorar les seues condicions de

* nançament.

En aquest marc, ENISA va presentar els

seus préstecs participatius, un instrument

* nancer que s’ofereix a projectes empre-

sarials amb imports que oscil·len entre

25.000 euros i 1,5 milions d’euros i que

permeten a emprenedors i PIMES desen-

volupar negocis viables i de qualitat.

A. TÁRREGA

Els directors de la Càtedra d’Economia

Social de la Universitat Jaume I, Fernando

de Vicente Pachés i M. José Mateu, han pu-

blicat Las agencias de colocación mediante

la forma jurídica de empresa de economía so-

cial. Aquesta obra és el resultat d’un projec-

te d’investigació, subvencionat pel Ministeri

de Treball, que analitza a fons el paper de les

agències de col·locació i l’economia social a

partir de l’aparició de la Llei 35/2010, que

regula les agències privades d’ocupació.

L’estudi aborda una temàtica de gran ac-

tualitat en el context de crisi que travessa

el país amb una elevada taxa d’atur, que

supera el 26%, i critica la manca d’eines

adequades per a la creació, recerca i obten-

ció d’ocupació. Davant d’aquesta situació,

els autors presenten el model cooperatiu

«com la millor opció per a realitzar el tre-

ball de les agències de col·locació a causa

a l’experiència que tenen en l’ús de recur-

sos de creació d’ocupació i l’especial inte-

rès que aquestes posen en la formació del

treballador» i destaquen que actualment

les empreses d’economia social «són les

úniques que segueixen mantenint i creant

ocupació, alhora que cobreixen algunes de

les funcions que l’estat de benestar deixa

d’assumir per la crisi».

A més, segons el professor de Dret del

Treball i la Seguretat Social, Fernando

de Vicente, «a diferència d’altres models

d’empresa, l’empresa d’economia social

es caracteritza per una sèrie de principis i

valors com són la primacia de la persona i

l’ocupació per sobre del capital, la distribu-

ció de bene* cis amb criteris col·lectius, la

participació en les decisions, la democràcia

interna, la vinculació al territori o la millora

en la qualitat de vida, trets més distintius

i algunes de les claus que expliquen l’èxit

d’aquest model, dirigit a créixer en les prò-

ximes dècades».

En les conclusions de la investigació, la

doctora M. José Mateu destaca que «la in-

tersecció entre les agències privades i les

empreses d’economia social aconsegueix

que l’economia social cresca, i amb això la

creació d’ocupació, i dota de més e* càcia a

les actuals o* cines de col·locació».

Els autors descriuen en el darrer capítol

el procés de creació d’una agència de col-

locació com a empresa d’economia social.

Una publicació aborda l’economia social en agències de col·locació

Els autors de la publicació, Fernando de Vicen-te Pachés i M. José Mateu. | FOTO: ÀLEX PÉREZ


MARÍA BENAVENTE

El grup de Modelització Estadística per

a Problemes Mediambientals treballa lí-

nies d’investigació relacionades amb la

resolució de problemes mediambientals

mitjançant la recerca de tècniques mate-

màtiques que faciliten un apropament a

la qüestió.

D’aquesta manera, el grup aborda pro-

blemes com ara l’erosió del sòl, els incen-

dis forestals o l’epidemiologia des d’una

perspectiva distinta a la de les discipli-

nes que tradicionalment se n’ocupaven

d’aquests assumptes.

El procediment a seguir consisteix en

la transformació del cas concret en un

problema abstracte per a poder resoldre’l

amb l’aplicació de mètodes matemàtiques

i, posteriorment, tornar al pla de la concre-

ció per a solucionar el problema real.

Un dels principals projectes que el grup

desenvolupa és el de «Problemes nota-

bles en processos estocàstics espaciotem-

porals». Es tracta d’un projecte nacional

de tres anys de duració que compta amb

la subvenció del Ministeri. L’objectiu és

buscar noves eines matemàtiques per a

modelar processos espaciotemporals. Ara

bé, a diferencia del procediment habitual,

aquest mètode posa l’èmfasi en l’estudi de

xicotetes àrees per a modelar globalment

en funció d’allò local.

Un altre dels projectes en el qual es

treballa es una acció europea COST so-

bre modelització matemàtica d’incendis

forestals d’àmbit europeu; es compta

amb diversos partenaires a Itàlia, Grècia,

França i el Regne Unit. L’objectiu és mo-

delar el comportament dels incendis per

a extraure’n estructures probabilístiques

que ajuden a previndre’ls

El segell d’identitat del grup, en tots els

projectes és, d’una banda, el disseny es-

paciotemporal i, de l’altra, l’aplicació de

mètodes estocàstics. El primer factor con-

sisteix a abordar els problemes ubicats en

unes coordenades d’espai i temps per a

analitzar-ne la relació amb fenòmens si-

milars ocorreguts a zones properes o en

temps anteriors. Els mètodes estocàstics,

d’altra banda, s’encarreguen d’analitzar

l’aleatorietat dels casos per a reduir l’error

probabilístic. Aquest enfocament consti-

tueix una nova branca de l’estadística ma-

temàtica que dóna al grup un valor afegit

respecte d’altres apropaments.

El grup de Modelització Estadística per

a Problemes Mediambientals és un clar

exemple que l’estadística no només és allò

que s’ensenya a les aules, sinó que ofereix

un gran ventall d’aplicacions que passen

pel disseny espaciotemporal.

| EL GRUP d’investigació de

Modelització Estadística

per a Problemes

Mediambientals

té un caràcter

multidisciplinari, ja que

els problemes que resol

no són exclusivament

matemàtics, sinó que

són problemes de tipus

mediambiental els quals

poden ser abordats

des de perspectives

matemàtiques. Així

doncs, el grup està

integrat per persones de

diferents disciplines, com

matemàtiques, química,

física o informàtica.

Càlculs ecològicsEl grup de Modelització Estadística s’ocupa de problemes mediambientals

El grup d’investigació converteix qüestions mediambientals com l’erosió del sòl en problemes abstractes susceptibles de ser resolts mitjançant l’aplicació de mètodes matemàtics. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

| ELS

INVESTIGADORS

treballen en un projecte

europeu per a la

prevenció d’incendis

forestals

| EL SEGELL d’identitat

del grup és el disseny

espaciotemporal i

l’aplicació de mètodes

estocàstics


| EL GRUP ha aconseguit que, per primera vegada, el Congrés

Nacional de la Societat Espanyola d’Estadística se celebre a la

Universitat Jaume I

| DAVID COX, l’estadístic viu més homenatjat de la historia,

participarà en el Congrés impulsat pel grup

CÀRREC A L’UJI CATEDRÀTIC

LLOC DE NAIXEMENT CASTELLÓ DE LA PLANA

EDAT 43 ANYS

Jorge Mateu és llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Valèn-

cia i doctor tan per l’UV com per la Universitat de Lancaster, al Regne Unit.

Actualment, és catedràtic d’estadística al Departament de Matemàtiques

de la Universitat Jaume I, on treballa des de fa 15 anys. Els seus principals

àmbits d’interès són els processos estocàstics en sentit ampli, amb espe-

cial èmfasi en els processos geoestadístics i punts espacials i espaitemps.

Ha publicat més de 130 articles en revistes cientí) ques internacionals, i

és autor i coautor de més de 20 llibres. Destaquen Spatio-temporal Design.

Advances in E� cient Data Acquisition (2012); Encyclopedia of Environme-

trics (2012), en el qual Jorge Mateu és l’editor d’una secció sobre extrems

i risc ambiental, i Spatial and Spatio-Temporal Geostatistical Modeling and

Kriging (2013). També és membre del consell editorial de diverses revis-

tes cientí) ques com Spatial Statistics, Journal of Environmental Statistics i

Stochastic Environmental Research and Risk Assessment.

Mateu exerceix una important tasca organitzativa en diversos congres-

sos internacionals sobre modelització de processos espaciotemporals.

Lidera el comitè organitzador de les conferències bianuals copatrocina-

des per la International Ecotourism Society; i és president de la Junta de

Directors de METMA, associació que organitza tallers internacionals de

modelització espaciotemporal.

Jorge Mateu ha estat investigador principal de quatre projectes d’in-

vestigació consecutius ) nançats pel Ministeri de Ciència i Innovació. En la

seua tasca de coordinador a l’UJI, ha dirigit més de 12 estudiants de doc-

torat i més de 30 tesis de ) nal de màster. A més, és codirector del màster

Erasmus Mundus, impartit a l’UJI en Tecnologies Geoespacials, que comp-

ta amb ) nançament de la Comissió Europea. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

JORGE MATEU MAHIQUES

MÀSTER ERASMUS MUNDUS. Jorge Mateu és codirector, amb Joa-quín Huerta, del màster Erasmus Mun-dus in Geospatial Technologies de la Universitat Jaume I. És tracta d’un màster europeu centrat en temes es-pacials que, en la sisena edició, compta amb estudiantat procedent de països com Rússia, Austràlia, Equador, Mèxic i Espanya, entre d’altres. El màster Eras-mus Mundus és un dels programes de major excel·lència a Europa, amb clas-ses impartides en anglès de manera conjunta per la Universitat Jaume I, la Universidade de Nova Lisboa i la Uni-versitat de Münster.

Persones de diferents disciplines acadèmiques treballen conjuntament en el grup. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

[ELS GRUPS D’INVESTIGACIÓ DE LA UNIVERSITAT] || MODELITZACIÓ ESTADÍSTICA PER A PROBLEMES MEDIAMBIENTALS

CONGRESSOS D’ESTADÍSTICA I MODELITZACIÓ

El grup de Modelització Estadística per a Problemes Mediambientals realitza una important tasca d’organització i impuls de congressos en l’àmbit de l’estadística i, en concret, del disseny espaciotemporal. En aquest sentit, organitza, des de l’any 2001, el cicle METMA, un taller internacional que aborda la modelització espaciotemporal. En les sis edicions celebrades, aquest congrés ha reunit a experts en diferents punts geogrà) cs com ara Itàlia i Portugal i, en l’edició de 2014, viatjarà a Egipte. Així, s’ha convertit en el congrés de referència en mètodes espaciotemporals internacionals.

D’altra banda, el grup ha impulsat que el Congrés Nacional de la Societat Espanyola d’Estadística (SEIO) s’ubique, en la 34a edició, a la Universitat Jaume I. En els 50 anys d’història de la SEIO, no mai abans havia celebrat el Congrés Nacional d’Estadística, el congrés per excel·lència, a la ciutat de Castelló de la Plana. A més, el congrés comptarà amb la presència de David Cox, l’estadístic viu més homenatjat de la història interna-cionalment qui, per primera vegada, ha acceptat participar en un congrés espanyol.

Per aquests motius, l’esdeveniment impulsat pel grup d’investigació suposa una ) ta tant per a la ciutat de Castelló de la Plana com per a la Universitat.


ESTCE Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals

Especialistes en combustibles solars exposen els últims avanços a la Jaume I

REDACCIÓ

La Universitat Jaume I va acollir per

primera vegada un taller sobre materials

avançats per a combustibles solars sota

el títol «Workshop on Advanced Materials

for Solar Fuel Applications» en el qual van

participar investigadors de primer nivell

de la Comunitat Valenciana i Catalunya.

En el taller es van exposar els avanços

més recents en el camp dels combustibles

solars i la fotosíntesi arti% cial des d’una

perspectiva % sicoquímica. «La fotosíntesi

arti% cial és una alternativa molt prome-

tedora per poder canviar l’actual model

energètic», va apuntar Sixto Giménez,

professor de l’UJI i organitzador del taller.

Entre els ponents participants va destacar

la intervenció d’Antoni Llobet, investigador

de reconegut prestigi internacional, que va

analitzar els sistemes de formació de com-

bustible com l’hidrogen directament a par-

tir de la llum solar. «L’estratègia és imitar allò

que fa servir la natura en la fotosíntesi que

consisteix bàsicament en convertir l’ener-

gia solar amb energia química o el que és el

mateix, emmagatzemar energia solar amb

enllaços químics», va explicar Llobet.

El taller va estar organitzat pel Grup de

Dispositius Fotovoltaics i Optoelectrò-

nics de la Universitat Jaume I amb la col-

laboració de l’Institut Valencià d’Investi-

gació Cooperativa en Nanotecnologia per

Energies Netes (INCE).

LAURA CASTILLO

El sector dels videojocs es posicio-

na entre les àrees amb més futur de

l’economia global. Així ho va assegu-

rar Miguel Chover, catedràtic de l’UJI,

en la conferència inaugural del cicle

sobre videojocs celebrat a la Llotja del

Cànem els dies 18, 19 i 20 de febrer. Se-

gons Chover, les estadístiques auguren

al sector un creixement interanual del

7,2% i una despesa total en videojocs

de 83.000 milions de dòlars per a l’any

2016. Dos factors a tenir en compte per

totes aquelles persones que estiguen

buscant noves eixides professionals.

Però més enllà de les empreses dedi-

cades exclusivament al disseny i desen-

volupament de videojocs, els experts en

la matèria poden trobar un lloc de treball

en sectors col·laterals que recolzen la

seua activitat en els continguts digitals.

Chover va explicar que les aplicacions

tecnològiques especí% ques dels video-

jocs s’utilitzen avui en dia en indústries

sense relació directa amb l’entreteni-

ment o l’oci, com per exemple el màr-

queting, l’educació o l’arquitectura. Per

això, va assenyalar, «encara que aquesta

parega una rama molt especialitzada, cal

una formació bàsica com la que ofereix

el grau en Disseny i Desenvolupament

de Videojocs a l’UJI». Així, va especi% car,

les nocions dels graduats i graduades

van des del llenguatge de programació

informàtica % ns a coneixements sobre la

indústria i la cultura audiovisuals.

Per altra banda, Chover va indicar que

la iniciativa empresarial és essencial al

món dels videojocs, ja que es tracta d’un

sector molt atomitzat en el qual l’opció

de l’autoocupació resulta de les més

viables. Per acabar, va animar els i les

assistents a treballar en un «sector seri-

ós i amb molta projecció internacional»

i a dur a terme els seus projectes mitjan-

çant eines d’autor senzilles disponibles

a la xarxa. En aquest sentit, va desta-

car que el grau de la Jaume I exigeix la

creació d’un joc per a cadascuna de les

plataformes disponibles al mercat, fac-

tor que dota l’alumnat d’un portafoli de

projectes propis a l’hora d’aconseguir

treball a una empresa o % nançament

per a les seues patents.

La tecnologia dels videojocs pot assolir # nalitats diverses

Miguel Chover explica les eixides laborals dels experts i expertes en videojocs. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

L’UJI acull Tecnoferia, l’exposició itinerant de noves tecnologiesAl voltant de 100 alumnes de l’UJI i prop de 50 de l’Institut Politècnic van visitar la � ra

MARÍA BENAVENTE

El Departament d’Enginyeria de Siste-

mes Industrials i Disseny de la Universitat

Jaume I, junt amb l’institut d’educació se-

cundària Politècnic de Castelló, amb la col-

laboració de l’empresa FESTO, van orga-

nitzar els passats 4 i 5 de febrer al campus

del Riu Sec la % ra tecnològica Tecnoferia.

Tecnoferia és una exposició itinerant

amb les últimes tecnologies per a l’auto-

matització de sistemes i processos on es

mostren les principals novetats d’auto-

matització en forma de displays que exe-

cuten in situ diferents funcions. D’aquesta

forma es pot comprovar el funcionament

dels components emprats i descobrir so-

lucions implementables en instal·lacions

reals.

Durant les dues jornades, al voltant de

100 alumnes de diferents enginyeries i del

màster en Disseny i Fabricació de la Jau-

me I, a més d’uns 60 estudiants dels cicles

formatius de grau superior vinculats a la

tecnologia de l’institut Politècnic van visi-

tar l’exposició ubicada darrere dels edi% cis

TC i TD de l’Escola Superior de Tecnologia i

Ciències Experimentals. Per a les visites es

van organitzar grups d’entre vuit i 10 per-

sones que durant mitja hora van recórrer

les instal·lacions de Tecnoferia. L’exposició Tecnoferia, ubicada al campus, va mostrar les principals novetats d’automatització a l’alumnat. | FOTO: DAMIÁN LLORENS


LAURA CASTILLO

El Departament de Traducció i Comuni-

cació de la Universitat Jaume I va presen-

tar, el passat 6 de febrer, la carta de serveis

del Grau de Traducció i Interpretació, un

document que permet visibilitzar la tasca

i el compromís públic de la titulació amb

la societat i l’estudiantat. A l’acte de pre-

sentació, celebrat a la sala de graus de la

Facultat de Ciències Humanes i Socials

(FCHS), van assitsir-hi el rector de l’UJI, Vi-

cent Climent; el vicerector de Plani% cació

Estratègica, Qualitat i Comunicació, Mi-

guel Ángel Moliner; la degana de la FCHS,

Rosa Maria Agost, i la vicedegana de la ti-

tulació, María Jesús Blasco.

Blasco va de% nir el document com

«una fotogra% a» del grau en Traducció i

Interpretació de l’UJI, en el qual ha que-

dat palès el caràcter de «servei públic d’alt

nivell». Segons Blasco, la carta de serveis

ha sorgit d’un ampli «procés de re4 exió»

sobre allò que és la titulació i sobre com

treballen les persones al Departament.

Per això, va considerar que, a més de fer

visible la tasca dels docents, la carta de

serveis els permetrà treballar d’acord amb

els «compromisos» que s’hi han establert.

En aquest sentit, Climent va afegir que

la carta de serveis de Traducció i Interpre-

tació, la primera d’un grau de l’UJI, servirà

de «garantia per als usuaris» i permetrà a

la Universitat «retre comptes com a ens

públic responsable de la formació acadè-

mica i cívica» de la societat.

D’altra banda, Agost va voler destacar

que aquest projecte pilot «aporta valor

als estudis de la FCHS» i que contribuirà a

la millora de la qualitat. Un projecte que,

segons Moliner, es va iniciar amb l’ante-

rior vicerectora, Rosa María Grau. I que,

va assenyalar, «és exportable a unes altres

titulacions», aqueixes que vulguen em-

prendre’l, atès el satisfactori resultat que

se n’ha obtingut.

El Grau en Traducció i Interpretació es compromet amb l’estudiantatLa titulació és la primera en presentar una carta de serveis de grau en la Universitat

Blasco, Moliner, Climent i Agost en la presentació de la carta de serveis. | FOTO: D. LLORENS

FCHS Facultat de Ciències Humanes i Socials

| CLIMENT va destacar

que la carta de serveis

servirà de garantia per als

usuaris i permetrà a l’UJI

retre comptes

L’UJI organitza la segona trobada d’estudiantat i traductors mèdicsMARÍA BENAVENTE

El màster en Traducció Medicosanitària

que imparteix la Universitat Jaume I va

organitzar la segona trobada d’estudiants

i traductors mèdics el dissabte 16 de fe-

brer. L’objectiu principal de la trobada és

propiciar el contacte directe i l’intercanvi

d’experiències professionals i acadèmi-

ques entre antics estudiants, professors i

alumnes actuals.

La jornada va comptar amb la conferèn-

cia a càrrec del professor Vicent Montalt ti-

tulada «Noves tendències en investigació

en traducció medicosanitària i possibles

implicacions per a la pràctica professional».

També hi va haver dues taules redones,

una al voltant dels aspectes professionals

de la traducció medicosanitària i l’altra so-

bre la investigació en traducció medicosa-

nitària i mediació en l’àmbit sanitari.

La traducció mèdica és una activitat im-

prescindible per al desenvolupament de

la comunicació i el coneixement mèdic en

tots els seus vessants. Aquest tipus de tra-

ducció ofereix nombroses possibilitats de

desenvolupament professional i requereix

professionals especí% cament formats per

a l’exercici d’aquesta activitat. No obstant

això, es tracta d’un àmbit que amb prou

esforços ha comptat amb el suport de

l’educació universitària i, per aquest motiu,

la trobada va tractar de posar-la en valor.

El Màster ELIT de l’UJI participa en un projecte internacional

REDACCIÓ

L’alumnat de l’assignatura Internatio-

nal Business Management del màster en

English Language for International Trade

de la Universitat Jaume I (ELIT) va rebre,

el 20 de febrer, els diplomes acreditatius

de la seua participació en la cinquena edi-

ció del X Culture International Business

Student Collaboration Project. Es tracta

d’una iniciativa globalitzadora que posa

en contacte estudiantat de diversos paï-

sos per a desenvolupar una proposta de

negoci internacional de manera conjunta.

En aquesta edició hi han participat prop

de 2.000 alumnes, procedents de 40 uni-

versitats de 30 països de tot el món. L’es-

tudiantat del màster ELIT, 23 alumnes, ha

format part d’aquest projecte, distribuït

en equips d’entre sis i vuit membres de

diferents universitats i nacionalitats per a

desenvolupar el seu projecte d’expansió

internacional empresarial.

MARÍA BENAVENTE

El dimecres 20 de febrer, els alumnes

de cinquè curs de la llicenciatura en

Publicitat i Relacions Públiques de la

Universitat Jaume I, que havien quedat

% nalistes en el concurs de remodelació

del logo símbol de la Diputació de Cas-

telló, van presentar els seus projectes al

saló de plens de la seu de la Diputació.

L’acte va comptar amb un jurat format

per Javier Moliner, president de la Dipu-

tació Provincial; Vicent Climent, rector

de la Universitat Jaume I; Francisco Fer-

nández Beltrán, director del Servei de

Comunicació i Publicacions de l’UJI, i

Rosario Solá, professora del Departa-

ment de Ciències de la Comunicació.

Després de la presentació dels projec-

tes per part de les 11 parelles % nalistes, el

jurat va anunciar la proposta guanyado-

ra, que va ser l’elaborada per Elena Pre-

cioso Domingo i Pedro Andrés Sánchez.

Els alumnes van rebre com a premi un

iPad mini cadascun i la possibilitat de

realitzar les pràctiques formatives en co-

municació a la Diputació de Castelló.

Aquest projecte conjunt de la Univer-

sitat Jaume I i la Diputació de Provincial

de Castelló, es va posar en marxa en no-

vembre de 2012, i en el qual han partici-

pat un total de 60 alumnes agrupats per

parelles, té la % nalitat d’apropar l’estu-

diantat a la realitat professional i prepa-

rar-los per a la seua imminent inserció

en el mercat laboral.

Alumnes dissenyen el logo de la Diputació

Estudiantat % nalista del concurs al saló de plens de la Diputació de Castelló. | FOTO: VOX UJI


RENDIMENT ACADÈMIC

| LA UNIVERSITAT Jaume I dóna suport a

l’estudiantat que destaca pel seu esforç en l’estudi i l’alt rendiment des del primer moment en què

accedeix a la Universitat i també al llarg de

tota la seua trajectòria acadèmica. Per a això, compta amb diferents

programes, promoguts pel Vicerectorat

d’Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa,

que premien aquest esperit d’excel·lència

i contribueixen al desenvolupament

acadèmic i professional de l’estudiantat. D’aquesta

manera, l’UJI no només potencia la motivació per

l’estudi entre la comunitat universitària, sinó que

també inverteix en el futur de la mateixa institució,

augmentant-ne el prestigi i la qualitat.

A. ANDRÉS

La Universitat Jaume I promou l’excel·-

lència de l’estudiantat al llarg de tota la seua

trajectòria acadèmica a través de diferents

programes de suport, promoguts pel Vice-

rectorat d’Estudiants, Ocupació i Innovació

Educativa. Una d’aquestes ac cions, dirigida

a l’alumnat de secundària que ha d’accedir

a la universitat, és el programa «Sóc olím-

pic», el qual es va posar en marxa el curs

passat, i que té com a objectiu premiar tot

l’estudiantat guanyador de les olimpíades

acadèmiques que opte per matricular-se

a l’UJI. Els guardons preveuen, entre uns

altres avantatges, la possibilitat d’accedir a

programes d’alt rendiment.

Entre aquests programes d’alt rendi-

ment destaca l’«Estudia i investiga», el qual

fomenta la vocació investigadora a través

de la incorporació de l’estudiantat a grups

de recerca des de l’inici dels seus estudis

universitaris i en el qual participen 43 es-

tudiants i estudiantes aquest curs. D’altra

banda, l’UJI també ofereix la possibilitat,

en determinats graus, de formar part de

grups d’alt rendiment (ARA) que poten-

cien l’ensenyament en anglès amb un 50%

de les matèries bàsiques en aquest idioma.

Cal destacar que aquest curs participen en

els grups ARA un total de 88 estudiants de

l’UJI. Així mateix, l’estudiantat amb espe-

rit emprenedor pot accedir al programa

NETEC (Negocis tecnològics i basats en el

coneixement) a través del qual s’elaboren

projectes de negoci en col·laboració amb

grups d’investigació de la Universitat.

Per a promoure l’esforç en l’estudi al

llarg de tota la trajectòria acadèmica, l’UJI

també compta amb el programa de pre-

mis a l’excel·lència en quatre categories:

millors quali6 cacions en les proves d’ac-

cés a la Universitat, premi al rendiment

acadèmic per al millor expedient per curs

i titulació; diploma al rendiment acadèmic

per a l’estudiantat que obtinga el premi

al rendiment acadèmic en tots els cursos

i el premi extraordinari 6 nal de carrera

per al millor expedient de cada titulació.

Enguany es premiaran a través d’aquesta

iniciativa més de 50 estudiants de l’UJI que

destaquen pel seu talent i motivació.

Finalment, a més d’aquests programes

especí6 cs, la Universitat fomenta la inter-

nacionalització i l’alt rendiment amb la

inclusió en l’oferta acadèmica de dobles

43estudiants participen en

el programa «Estudia i

Investiga»

88alumnes formen part

de grups ARA d’alt

rendiment

L’UJI aposta per l’alt rendimentLa Universitat Jaume I porta a terme diverses iniciatives que tenen com a objectiu reconèixer l’excel·lència acadèmica i l’esfo

Alumnes guanyadors de les fases locals de les olimpíades en el curs 2011/12.

REDACCIÓ

Un any més la Universitat Jaume I és

punt de trobada entre l’estudiantat de

batxillerat i les diferents àrees de conei-

xement a través de les olimpíades acadè-

miques de Matemàtiques, Física, Química,

Biologia, Història i Patrimoni, Humanitats,

i Economia. Enguany, com a novetat, l’es-

tudiantat podrà demostrar els seus conei-

xements en valencià, una nova àrea que

se suma a les set ja existents.

Amb aquestes proves, que es desen-

voluparan 6 ns el 23 de març, s’escollirà

quina serà la representació en les fases

nacionals i, 6 ns i tot, a les internacionals,

portant arreu del món el coneixement de

l’alumnat de secundària castellonenc.

Fins ara s’ha celebrat la fase local de la

XLIX Olimpíada Matemàtica Espanyola,

que ha comptat amb la participació de 34

alumnes i en la qual han resultat guanya-

dors Juan Vicent Camisón de l’IES La Pla-

na; Adrián Carrión Tellols, de l’IES Matilde

Salvador, i Ricardo Carregui Villegas, de

l’IES La Plana. Així mateix, s’ha celebrat la

X edició de l’Olimpíada de Biologia, realit-

zada per més de 50 estudiants, en la qual

s’han classi6 cat Helena Mallén Aledón, de

l’IES Benigasló; Berta Diago García, de l’IES

Benigasló i Amalia Boix Scabiolo de l’IES

Penyagolosa. Finalment, s’ha celebrat la

XXIV Olimpíada de Física, en la qual han

participat 30 alumnes de diversos centres

de secundària

A banda dels premis que cada olimpía-

da ofereix als seus guanyadors, l’estudian-

tat rebrà un diploma de l’UJI, en un acte

que se celebrarà el pròxim mes de maig,

i tindrà la possibilitat de participar en el

programa «Sóc olímpic», el qual ofereix

diversos avantatges si opten per matricu-

lar-se a la Universitat Jaume I.

L’UJI suma el valencià a les olimpíades acadèmiques

OLIMPÍADES A L’UJI 2013

estudia i investiga a l’UJI Gener

Febrer MarçAbril

Matemàtiques FísicaQuímicaBiologiaEconomiaHumanitatsHistòria i PatrimoniValencià

Més informació a l’adreça web:

http://olimpiadesacademiques.uji.es

Unitat de Suport Educatiu | Vicerectorat d’Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa


L’UJI aposta per l’alt rendimentLa Universitat Jaume I porta a terme diverses iniciatives que tenen com a objectiu reconèixer l’excel·lència acadèmica i l’esforç de l’estudiantat

Alumnes guanyadors de les fases locals de les olimpíades en el curs 2011/12. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

títols internacionals a través del programa

EURUJI i dels diferents convenis amb uni-

versitats de França, Itàlia i Dinamarca.

No obstant això, l’UJI no deixa de treba-

llar en aquestes línies de suport amb no-

ves iniciatives. Una de les accions previstes

és la realització, aquest estiu, de «colò-

nies cientí( ques» dirigides a l’estudiantat

amb bones quali( cacions en secundària.

Aquestes colònies, que seran gratuïtes per

a l’estudiantat guanyador de les olimpía-

des acadèmiques, tindran una setmana de

duració i abordaran cada dia una temàti-

ca (física, matemàtiques, biologia, etc.) a

més d’incloure cursos d’idiomes o d’eines

informàtiques. Així mateix, l’estudiantat

de l’UJI que forma part de programes d’alt

rendiment participarà en les jornades per

a compartir la seua experiència.

Com a projecte de futur, una de les

principals línies que es vol potenciar és la

continuïtat d’aquest estudiantat d’alt ren-

diment en la Universitat. «L’objectiu és que

l’estudiantat que ( nalitza els seus estudis a

l’UJI i ha obtingut un alt rendiment comp-

te amb un programa per a desenvolupar la

seua carrera investigadora a la institució»,

apunta la vicerectora d’Estudiants, Ocu-

pació i Innovació Educativa, Pilar García

Agustín.

REDACCIÓ

El programa «Estudia i investiga» ha du-

plicat el nombre de participants respecte

al passat curs 2011/12 amb un augment

de 20 a 43 estudiants. Amb aquesta inicia-

tiva, la Universitat Jaume I és pionera en

iniciar a l’estudiantat en grups d’investi-

gació des del primer curs, una aposta per

l’estudiantat d’alt rendiment que ja porta

quatre cursos en marxa.

Cal destacar l’alt grau d’implicació per

part dels grups d’investigació, una col-

laboració que es va iniciar amb cinc grups i

que en l’actualitat compta amb un total de

40 grups dels diversos departaments de la

Universitat.

L’UJI ofereix la possibilitat de participar

en aquest programa a tot l’estudiantat

que tinga una nota d’accés a la Universi-

tat igual o superior a 9,5 sobre 14 o que

haja estat classi( cat en les tres primeres

posicions en les fases locals de qualsevol

de les modalitats de les olimpíades acadè-

miques.

El programa «Estudia i Investiga» duplica l’estudiantat participant

PROGRAMA DE PREMIS ERNEST BREVA A L’EXCEL·LÈNCIA D’ESTUDIS DE GRAU

http://www.uji.es/bin/infoest/premis/veo/2013/cebreva.pdfPremis a les millors quali" cacions en les proves d’accés a la Universitat (PAU): es concediran ( ns a 10 premis de 200 euros cada un a l’estudiantat matriculat de primer curs que haja accedit a la Universitat Jaume I amb millor quali( cació de PAU.

Premis al rendiment acadèmic: Es concedirà un premi de 250 euros per titulació i curs al millor expedient acadèmic en la primera convocatòria del curs acadèmic.

Diploma al rendiment acadèmic UJI: L’estudiantat que durant tota la seua trajectòria acadèmica obtinga el premi al Rendiment Acadèmic obtindrà el Diploma al Ren-diment Acadèmic el qual es valorarà per a l’obtenció de beques d’investigació i de col·laboració de la Universitat.

Premi extraordinari " nal de carrera: Es concedirà un premi de 400 euros per titula-ció a l’estudiantat amb millor expedient que haja ( nalitzat els estudis a l’UJI dirigits a l’obtenció del títol acadèmic.

PROGRAMA ESTUDIA I INVESTIGA

http://www.uji.es/CA/serveis/use/amb/orienta/estinves.htmlL’objectiu és iniciar a l’estudiantat des del primer curs en el món de la investigació a tra-vés de la participació en un grup d’investigació de l’UJI. D’aquesta manera s’ofereix una formació d’alt rendiment tant en l’àmbit acadèmic, com investigador i personal, la qual complementa el seu currículum de cara a futures propostes academicoformatives. Po-den accedir-hi els alumnes amb nota d’accés a la Universitat igual o superior a 9,5 sobre 14 i les tres primeres posicions en les fases locals de qualsevol olimpíada acadèmica.

SÓC OLÍMPIC

http://olimpiadesacademiques.uji.esL’estudiantat guanyador de les olimpíades acadèmiques que es matricule en alguna de les titulacions de l’UJI gaudirà de diferents avantatges:

Dotació d’un premi de 600 euros, participació en el programa «Estudia i investiga» �Prioritat per a obtindre una beca de menjador �Possibilitat de participar en el programa alt rendiment acadèmic ARA �Mèrit preferent per a accedir a les convocatòries dels cursos d’estiu �Disposició d’un ordinador portàtil en préstec al llarg del primer curs i al llarg de la trajectòria acadèmica, si es manté un alt rendiment acadèmicPrioritat per a la participació en cursos d’idiomes gratuïts �Carnet gratuït com a estudiantat internacional i alberguista el primer any �Inscripció gratuïta en la Societat d’Amics i Antics Alumnes de l’UJI durant un any �Incorporació als seminaris i a la formació especí( ca de la Càtedra Increa d’Innovació Creativitat i AprenentatgeAccés gratuït a les instal·lacions esportives durant el primer any �Augment de crèdits d’impressió �

GRUPS ARA

http://www.uji.es/bin/infopre/trans/est/partici/grupsara.pdfL’objectiu és reforçar el potencial de l’estudiantat més brillant amb formació en anglès i la realització d’algunes activitats especí( ques de la titulació, per a crear professionals competitius altament preparats. S’ofereixen en els graus en Enginyeria en Tecnologies Industrials, Mecànica, Química i Elèctrica, així com en els graus en Finances i Compta-bilitat, Economia i Administració d’Empreses.

PROGRAMA NETEC

http://www.uji.es/CA/serveis/increa/serv/netec.htmlL’objectiu és impulsar un paper més actiu de l’UJI en la formació d’emprenedors i empreses derivades universitàries. Per a això, s’incentiva la col·laboració entre l’estudiantat i el perso-nal investigador per a treballar conjuntament en l’elaboració d’un projecte de negoci.

DOBLES TÍTOLS INTERNACIONALS

http://www.uji.es/infoest/estudis/titolsL’UJI ofereix la possibilitat de cursar dobles títols internacionals amb el programa EURU-JI d’enginyeria d’alt nivell (http://www.uji.es/bin/infoest/estudis/grau/dt/euruji.pdf) i a través d’altres convenis amb universitats de França, Itàlia i Dinamarca.

PROGRAMES D’EXCEL·LÈNCIA I ALT RENDIMENT


FCJE Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques

LAURA CASTILLO

El passat 20 de febrer va tindre lloc el

III Fòrum Dret-Economia-Empresa, en el

qual es va re$ exionar sobre els criteris

de relació i jerarquització que s’esta-

bleixen actualment entre el conceptes

de creixement econòmic i desenvolu-

pament dels drets humans. Els punts

centrals del debat els van presentar Is-

mael Fernández, investigador de l’IEI de

la Universitat de València; Roberto Gar-

garella, professor titular de Filoso( a del

Dret en la Universitat de Torcuato di Te-

lla (Argentina), i Vanesa Valiño, directora

de l’Observatori de Drets Econòmics,

Socials i Culturals de Barcelona.

Els tres ponents van coincidir en apun-

tar que la preeminència dels factors eco-

nòmics afecta directa i negativament al

reconeixement dels drets fonamentals.

Quant a açò, Fernández va diferenciar el

creixement del desenvolupament. Per

una banda, va dir, el desenvolupament

d’una societat reforça i potencia els drets

públics. Per l’altra, el creixement econò-

mic produït pel lliure mercat du, per de-

( nició, a desequilibris en la població i en

els recursos mediambientals.

Sobre aquesta diferenciació, Gargare-

lla va considerar que les re$ exions a l’en-

torn de l’economia i els drets constitu-

cionals no s’aborden des del punt de

vista desitjable per part de les instituci-

ons supranacionals. Per al ( lòsof, les re-

gles del sistema econòmic adoptat per

un estat haurien de plantejar-se d’acord

al caràcter d’incondicionalitat dels drets

constitucionals, entesos com els com-

promisos que el sistema públic adquireix

cap a la ciutadania. Per la seua banda,

Valiño va il·lustrar aquestes idees amb

l’al·lusió a les polítiques que pro piciaren

la bombolla immobiliària i al desempa-

rament legal de la ciutadania davant els

drames socials que ha produït.

Experts prioritzen el desenvolupament social a l’econòmic

El III Fòrum Dret-Economia-Empresa va abordar les paradoxes del sistema econòmic. | FOTO: M. CASAÑ

El MBA aborda el govern d’empreses familiars i les novetats " scalsMARÍA BENAVENTE

El màster en Business Administration

(MBA) de l’UJI va organitzar dos semi-

naris al voltant del govern corporatiu en

l’empresa familiar i les novetats ( scals de

2013. Tots dos seminaris es van desenvo-

lupar el 15 de febrer a la sala de premsa de

l’edi( ci de Rectorat i Serveis Centrals.

La jornada, que va comptar amb uns 25

assistents, va començar amb la conferèn-

cia titulada «Novetats ( scals de 2013» en

la qual Óscar Gimeno, inspector en cap de

la Unitat Regional d’Inspecció de Caste-

lló de l’Agència Estatal de l’Administració

Tributària, va abordar les novetats més

signi( catives incorporades recentment a

l’ordenament ( scal, i va fer especial èmfasi

en les implicacions pràctiques d’aquestes

novetats sobre els resultats empresarials.

A continuació, la catedràtica del Depar-

tament d’Administració d’empreses de la

Universitat d’Oviedo Silvia Gómez va im-

partir el seminari «Govern corporatiu en

l’empresa familiar», en el qual va exposar

el paper determinant del govern corpora-

tiu en la gestió d’una empresa en general i

de l’empresa familiar en particular. També

es van presentar els principals problemes

de govern de les empreses familiars, així

com les solucions que un ampli llistat

d’empreses espanyoles està adoptant.

La Jaume I i la Policia Local analitzen la prevenció del delicte

REDACCIÓ

El Centre d’Estudis sobre Prevenció i

Seguretat de la Universitat Jaume I i la

Policia Local de l’Ajuntament de Castelló

van organitzar el congrés titulat «Anàlisi i

prevenció del delicte» que es va celebrar a

nivell autonòmic del 27 de febrer a l’1 de

març al Planetari de Castelló.

El Congrés, al qual van assistir policies

locals de Castelló i de la resta de la Comu-

nitat Valenciana així com alumnes del grau

en Criminologia i Seguretat de l’UJI, es va

estructurar en tres sessions. La primera es

va centrar en la gestió estatal, autonòmica

i local de la prevenció policial a Espanya i

es van posar en comú les diferents políti-

ques en matèria de prevenció policial del

delicte i de tot tipus de conductes. Els as-

pectes jurídics i criminològics del delicte o

el paper de la víctima en la prevenció del

delicte es van abordar en una segona ses-

sió mentre que la tercera, i última de les

jornades, va estar dedicada a la realització

de tallers i seminaris.

| GARGARELLA: «Les

re$ exions sobre economia

i drets constitucionals no

s’aborden des del punt de

vista desitjable»

REDACCIÓ

El rector de la Universitat Jaume I de

Castelló, Vicent Climent, i el president de

l’Associació Professional de Criminòlegs

de la Comunitat Valenciana, Pablo-Darío

Ibáñez, van signar, el 8 de febrer, un con-

veni marc de col·laboració per a promoure

la cooperació acadèmica, cientí( ca i cultu-

ral entre ambdues entitats.

El conveni preveu com a objectius el su-

port a la implantació i desenvolupament

d’activitats docents i/o investigadores

destinades a afavorir la formació en ma-

tèries relacionades amb la criminologia,

adreçades als distints sectors socials, i en

especial aqueixes que es realitzen en col-

laboració amb la Facultat de Ciències Jurí-

diques i Econòmiques.

A més d’intercanviar informació sobre

la programació de seminaris, jornades

o reunions cientí( ques, el conveni pro-

mourà la difusió d’estudis criminològics i

la rea lització conjunta dels mateixos, així

com l’assessorament mutu en projectes i

programes vinculats a les activitats d’amb-

dues entitats.

Pablo Ibáñez, president de l’Associació

Professional de Criminòlegs de la Comu-

nitat Valenciana, va indicar al ( nalitzar

l’acte que «aquest acord permetrà iniciar

un llarga i fructífera relació per a potenciar

i donar prestigi a l’àmbit de la criminolo-

gia», i el rector de l’UJI, Vicent Climent, va

assenyalar que «aquest conveni aproparà

la docència a la professió, en bene( ci de

l’estudiantat d’aquesta titulació i com a

mostra del compromís de l’UJI d’estar

prop del seu entorn».

L’UJI signa un conveni en criminologia

Pablo-Darío Ibáñez i Vicent Climent durant la signatura del conveni. | FOTO: DAMIÁN LLORENS


Universitat Jaume I (UJI) - Campus del Riu

Plaça Central, local 7 - 8 Castelló de la Plana | Telf. 964 73 08 28

Segueix-nos al facebookwww.opticauniversitaria.com

FCSFacultat de Ciències de la Salut

REDACCIÓ

La Universitat Jaume I i la Societat Espa-

nyola de Medicina Intensiva (SEMICYUC)

van signar, el 13 de febrer, un conveni de

col·laboració per a la realització de formació

reglada, d’acord amb estàndards interna-

cionals en suport vital bàsic i des$ bril·lació

semiautomàtica, en suport vital avançat i en

suport vital al trauma amb l’objectiu de for-

mar als futurs professionals de la Medicina,

així com a altres estudiants i estudiantes de

l’UJI, en les tasques de reanimació i ressus-

citació cardiopulmonar. El conveni va estar

signat pel rector de l’UJI, Vicent Climent, i

José Cuñat, president de SEMICYUC.

«La ràpida assistència al malalt després

d’una parada cardiorespiratòria és vital per

a salvar-li la vida, cada minut que passa,

perdem un 10% de possibilitats de res-

suscitar-lo, per això és important reduir

aquests temps amb formació als professio-

nals de la Medicina» va destacar el presi-

dent de SEMICYUC, José Cuñat. En aquest

sentit, Climent va incidir en la importància

del conveni perquè «servirà a l’estudiantat

de Medicina per a rebre la formació ade-

quada per a realitzar amb èxit futures inter-

vencions que permeten la recuperació del

pacient però, a més, estendrà aquesta for-

mació a la resta de la ciutadania de Castelló

a través de futures accions formatives».

Acte de signatura del conveni entre l’UJI i la Societat Espanyola de Medicina Intensiva. | FOTO: D. LLORENS

La Jaume I formarà en ressuscitació cardiorespiratòria

Especialistes en nutrició ensenyen com cal alimentar-se al llarg de la vidaLAURA CASTILLO

La Seu de la Ciutat de l’UJI va ser es-

cenari del cicle de nutrició saludable or-

ganitzat per als dies 25, 26 i 27 de febrer

sota el títol A la teua salut! Al llarg de les

tres jornades els assistents van aprendre a

preparar saborosos còctels sense alcohol,

a calcular l’índex de massa corporal i a de-

tectar problemes de salut crònics en els

tallers sobre salut en l’adolescència, salut

nutricional i cures de salut per a persones

majors que es van impartir.

Després de cada taller, especialistes

en nutrició en les distintes etapes de la

vida van oferir conferències centrades en

l’adquisició d’hàbits d’alimentació salu-

dable, especialment en adolescents i en

persones majors. A aquestes es va dedicar

l’última de les jornades, en què doctores

en geriatria i infermeres assenyalaren les

propietats curatives d’alguns aliments i

explicaren com, seguint unes pautes de

nutrició adequades al llarg dels anys, es

contribueix al benestar dels més grans.


LAURA CASTILLO

Un total de 3.558 alumnes de 53 centres

de secundària de la província de Castelló

van passar per la Universitat Jaume I en la

XXII edició de les Jornades de Portes Ober-

tes organitzades per la Unitat de Suport

Educatiu (USE) al mes de febrer. Durant els

dies 13, 19 i 27, l’estudiantat de segon de

batxillerat i de l’últim curs de cicles forma-

tius de grau superior va tenir l’oportunitat

d’accedir a les instal·lacions de l’UJI i co-

nèixer de primera mà la seua oferta for-

mativa. Els graus que van despertar major

interès entre l’estudiantat van ser Publici-

tat, Comunicació Audiovisual, Periodisme,

Criminologia, Psicologia, Medicina, Dret,

Magisteri Infantil i de Primària, i Química.

Aquestes van congregar entre 100 i 250

assistents a les xarrades informatives dutes

a terme pel professorat, a les quals es van

sumar enguany les corresponents exposi-

cions sobre el grau en Disseny i Desenvo-

lupament de Videojocs i el grau en Gestió

i Administració Pública. A més a més, se’ls

va explicar les possibilitats i el funciona-

ment dels dobles títols internacionals.

Per a concloure la jornada, voluntaris del

Consell de l’Estudiantat guiarenl’alumnat

de secundària en una visita pels diversos

edi* cis del campus del Riu Sec, com ara la

Biblioteca o el Servei d’Esports.

Aquestes cites tenen el propòsit d’apro-

par l’UJI a l’estudiantat dels IES i facilitar la

transició de secundària cap a la universi-

tat. Un objectiu que s’ha tornat a assolir

en aquesta edició, segons van comentar

algunes de les participants en les jorna-

des, les quals destacaren la claredat de la

informació rebuda per part de l’USE i dels

docents, així com l’atractiu del campus, i

manifestaren la seua intenció de realitzar

els estudis universitaris a la Jaume I.

La universitat pública obri les portes a l’estudiantat del futurMés de 3.500 alumnes de secundària participen en les XXII Jornades de Portes Obertes

Un gran nombre d’estudiants de secundària van mostrar interès pels graus de Magisteri durant les XXII Jornades de Portes Obertes. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

| CIÈNCIES DE LA

Comunicació, Psicologia,

Medicina i Criminologia:

entre les titulacions que

desperten major interés

MARÍA BENAVENTE

La Universitat Jaume I, en commemo-

ració del sisè aniversari de la rehabilita-

ció de la Llotja del Cànem com a Seu de

la Ciutat, va organitzar un conjunt de

visites guiades a l’edi* ci restaurat, en les

quals van participar un total de mig cen-

tenar de persones.

L’edi* ci original de la Llotja va ser

construït l’any 1606 davant la necessitat

d’un lloc per a la transacció d’aliments,

que * ns el moment es realitzava a la

plaça de l’Herba. Més tard, la Llotja es va

convertir en un magatzem de cànem, en

vivenda particular i, * ns i tot, en comerç,

abans d’acabar sent la Seu de la Ciutat.

L’objectiu de la rehabilitació de l’edi-

* ci va ser convertir-lo en un lloc funcio-

nal però, al mateix temps, conservar en

la mesura que fóra possible tots els seus

elements de valor històric. Així doncs,

s’han mantingut detalls com ara el canó

de la volta, en el qual apareix una banda

epigrà* ca escrita en valencià; el disseny

de la barana de l’escala, o alguns frag-

ments de les rajoles de ceràmica origi-

nals.

Respecte a la façana, cal destacar les

* gures al·legòriques femenines que sim-

bolitzen les quatre estacions de l’any i

que suposen tota una * ta per a l’època

en mostrar dones i no homes.

La Llotja del Cànem, al descobert

Els visitants van descobrir meravellats les * gures al·legòriques de la façana. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

Més de 70 estudiantsde la Jaume I reben formació en matèria de voluntariatREDACCIÓ

Més de 70 estudiants de diferents ti-

tulacions de la Universitat Jaume I van

realitzar un curs de formació bàsica de vo-

luntariat, necessari per a la participació en

el programa UJI-Voluntària de l’O* cina de

Cooperació al Desenvolupament i Solida-

ritat (OCDS), una iniciativa que forma part

del compromís social de l’UJI de fomentar

la participació dels membres de la comu-

nitat universitària en activitats i projectes

de cooperació internacional i solidaritat.

En aquest sentit, UJI-Voluntària ofereix la

possibilitat, a tota la comunitat universi-

tària, de poder participar activament en la

consecució d’una societat més justa i po-

der ajudar aquelles persones o col·lectius

més necessitats.

En el curs, impartit per la directora de

l’O* cina de Cooperació al Desenvolupa-

ment i Solidaritat, Carmen Lázaro, i la tèc-

nica de l’OCDS Mónica García Renedo, es

van abordar els drets i deures dels volunta-

ris i voluntàries així com els subprogrames

en els quals podien realitzar el seu volunta-

riat. Una vegada rebuda la formació bàsica

i després de fer una anàlisi dels per* ls, els

voluntaris i voluntàries s’incorporaran a un

dels programes de voluntariat on rebran

una formació especí* ca. Aquesta formació

que ofereix cada institució col·laboradora

es reconeix com a crèdits optatius.

La companyia Masetde Frater representa Fragments de Ciutat

al Paranimf de l’UJI

REDACCIÓ

La companyia Teatre Maset de Frater

va representar el passat 26 de febrer al

Paranimf de la Universitat Jaume I l’obra

teatral Fragments de ciutat. La representa-

ció estava emmarcada en el programa del

Curs d’Atenció a la Diversitat i participació

social organitzat per la Unitat de Suport

Educatiu de l’UJI.

Fragments de ciutat és un espectacle

irònic replet de metàfores que repro dueix

històries encadenades de personatges

anònims que habiten en grans ciutats.

Vides invisibles que no es veuen o no es

volen veure. L’obra mostra escenes de

marginació i solitud, super* cialitat i poder

que re> ecteixen una societat competitiva,

individualista i narcisista.

Teatre Maset de Frater és una expe-

riència creativa i integradora que va ini-

ciar la seua activitat a l’octubre de 1997.

Des d’aleshores, ha utilitzat el teatre com

una eina d’integració, una aposta per la

persona més enllà de la seua limitació fun-

cional. Per aquest motiu, a l’escenari tre-

ballen d’igual a igual actors i actrius amb

discapacitat o sense.


MARÍA BENAVENTE

Juan José Muñoz i Ivan Atanasov van

realitzar el dia 30 de gener una presen-

tació de la Universitat Jaume I a la Mie

University del Japó, en el seu paper

d’ambaixadors de l’UJI. Els dos estu-

diants es troben en aquest país asiàtic

realitzant una estada acadèmica dins

del programa d’intercanvi d’estudiants

amb Austràlia, Rússia i Japó de l’O) cina

de Relacions Internacionals (ORI).

«La universitat, la cultura i la forma de

vida del Japó, són bastant diferents a les

d’Espanya», comenten els estu diants.

Les classes tenen una durada de 90

minuts i s’imparteixen una vegada per

setmana per la qual cosa, segons a) rma

Ivan, «tens temps de preparar-te molt

bé per a la classe següent».

Pel que fa a la llengua, Juan José

Muñoz va anar ben preparat amb un

nivell Noken 5 de japonès per endin-

sar-se plenament en la cultura del país

de destí, la qual considera «apassio-

nant». Ivan Atanasov, al seu torn, no

tenia coneixements previs de japonès,

però considera que no ha sigut un im-

pediment ja que ha realitzat un curs

intensiu en el qual ha après el su) cient.

A més a més, la Mie University comp-

ta amb un organisme anomenat CIER

(Center for International Education and

Research), que imparteix classes en an-

glès per facilitar la formació de l’estu-

diantat estranger.

Pel que fa a la cultura, Ivan destaca

l’organització, la puntualitat i la bona

voluntat per ajudar els altres com els

principals atributs dels japonesos. D’al-

tra banda, desmenteix el tòpic de la se-

riositat i a) rma que, com a tot el món,

«també a ells els agrada divertir-se».

Coneixedors ja de les diferències cul-

turals i de caràcter universitari amb el

país de destí, Juan José i Ivan van tindre

l’oportunitat de compartir experiències

i desenvolupar habilitats de lideratge i

comunicació representant l’UJI i exercint

activitats de promoció internacional.

Durant l’acte de presentació de la Uni-

versitat Jaume I, al qual van assistir més

de 50 persones, els estudiants castello-

nencs van explicar diversos aspectes

relacionats tant amb l’oferta educativa i

cultural de l’UJI, com amb les caracterís-

tiques de la província.

Juan José comenta que, tot i que la

forma de ser dels japonesos els impe-

deix en gran mesura formular pregun-

tes en públic, després de la presentació

molts dels estudiants es van atrevir a

acostar-se per parlar amb ells. «La seua

curiositat i el seu interès respecte al

tema deixaven veure que havien que-

dat gratament sorpresos tant amb l’UJI

com amb la província de Castelló». Ivan

destaca que el campus universitari i les

instal•lacions va ser el que més va agra-

dar, atès que el campus del Riu Sec és

més gran, nou i modern que el de la Mie

University.

El Programa d’ambaixadors i ambai-

xadores de la Universitat Jaume I va nài-

xer amb l’objectiu de donar a conèixer

la Universitat de Castelló als centres de

secundària de l’entorn i d’in7 uència de

l’UJI, així com a altres universitats es-

trangeres. En el programa, que compta

amb la col·laboració de BP Oil Espanya,

pot participar l’estudiantat, el personal

docent i investigador, el personal d’ad-

ministració i serveis i l’antic alumnat, és

a dir, els principals coneixedors de l’ex-

periència UJI i, per tant, els millors por-

tadors de la seua imatge.

La Jaume I ofereix28 places d’intercanviamb universitats d’Amèrica Llatina

REDACCIÓ

La Universitat Jaume I ha obert la convo-

catòria 2013/14 del programa d’intercanvi

d’estudiants amb Amèrica Llatina dirigida

a l’estudiantat de grau o primer i segon ci-

cle. Per al curs 2013/14 la Universitat ofe-

rirà ) ns a 28 places en aquest programa,

sis d’elles patrocinades pel Banco Santan-

der, amb unes ajudes econòmiques que

oscil·laran entre els 5.000 i 2.300 euros.

Cal destacar que dues de les places són

noves en la Universidad de la República a

Uruguai.

L’estudiantat interessat pot presentar la

seua sol·licitud ) ns el pròxim 11 de març.

Les bases de la convocatòria es poden

consultar en la web http://www.uji.es/CA/

serveis/otci i en http://www.uji.es/CA/ser-

veis/otci/prog/mexic/indexv.thtml.

Juan José i Ivan es troben a la Mie University de Japó realitzant un intercanvi. | FOTO: VOX UJI

L’estudiantat japonès queda «gratament sorprès» amb l’UJIDos alumnes de la Jaume I presenten la Universitat de Castelló al Japó

| ELS ALUMNES de

la Universitat Jaume

I Juan José Muñoz i

Ivan Atanasov, de la

llicenciatura en Humanitats

i del grau en Estudis

Anglesos, respectivament,

es troben actualment a

la Mie University de Japó,

que per primera vegada

s’ofereix dins d’un dels

programes d’intercanvi

de l’O) cina de Relacions

Internacionals.

REDACCIÓ

L’O) cina de Cooperació al Desenvolu-

pament i Solidaritat del Vicerectorat de

Cooperació, Relacions Internacionals i

Institucionals i Multilingüisme i el Vicerec-

torat d’Estudiants, Ocupació i Innovació

Educativa, en el marc del programa de Vo-

luntariat mediambiental UJI-Voluntària,

van organitzar el passats 9 i 16 de febrer

una nova edició de les jornades de repo-

blació forestal.

Com en anteriors ocasions, la refores-

tació es va realitzar al terme municipal de

les Useres en col·laboració amb les pobla-

cions afectades per l’incendi de l’Alcalatén

de fa uns anys. La Universitat va propor-

cionar 600 arbres, carrasques i dues va-

rietats de pins, per a les dues jornades de

repoblació forestal, en les quals van parti-

cipar un total de 48 persones de la comu-

nitat universitària.

La Universitat Jaume I porta una llarga

trajectòria participant en aquesta mena

de programes. Amb aquest ja es com-

pleixen sis anys des que la Universitat

mobilitzara la comunitat universitària per

realitzar reforestacions d’arbres autòctons

al terme municipal de les Useres. Durant

aquest temps han participat en l’activitat

de voluntariat forestal més de 500 perso-

nes. A més a més, amb anterioritat s’ha-

vien fet altres actuacions a la zona de la

Serra d’Espadà en col·laboració amb altres

col·lectius.

L’UJI reforesta a la zona de Les Useres

Els participants en la reforestació forestal van plantar pins i carrasques. | FOTO: VOX UJI


LAURA CASTILLO

El passat 10 de gener, el rector de l’UJI,

Vicent Climent, va signar un conveni de

col·laboració amb els representants de

l’entitat Arsipe, Gestión del Patrimonio Cul-

tural SL, María Cervera i Ángel Portolés.

L’empresa castellonenca de gestió cultu-

ral ha aportat un total de 3.000 euros per

a la producció, desenvolupament i difu-

sió de projectes expositius de creadors

contemporanis i altres iniciatives cultu-

rals com a fórmula d’adaptació a l’entorn

de crisi. En concret, el conveni fa referèn-

cia al desenvolupament conjunt de dos

projectes culturals promoguts pel Servei

d’Activitats Socioculturals de l’UJI.

D’una banda, la instal·lació Huesopiel

3.0, que ha rebut 2.000 euros. L’exposició

del col·lectiu castellonenc Trashforma-

ciones està concebuda a partir materials

aptes per al reciclatge, procedents de la

construcció i de carrosseries de vehicles,

i pot visitar-se al Paranimf de la Univer-

sitat des del passat 24 de gener i ( ns el

proper 12 de maig.

D’altra, el projecte Patrimoni del Ser-

vei d’Activitats Socioculturals de l’UJI,

una idea que promou la recuperació i

intercanvi del patrimoni cultural del ter-

ritori i la valorització. Emmarcada dins el

Programa d’Extensió Universitària (PEU),

ha rebut 1.000 euros de ( nançament

per Arsipe.

En l’acte de signatura, Climent va des-

tacar l’esforç d’aquesta entitat en la pro-

moció de la creativitat i en la difusió del

patrimoni en uns moments difícils per a

l’art i per la cultura en general.

Entitats Patrocinadores

Arsipe i el SASC difonen

la cultura i el patrimoni

La cultura és desenvolupament. Possi-

bilita. Empodera. Sensibilitza. Humanit-

za. Ens fa refl exionar. Ens fa lliures.

Des de 2000, Arsipe, Gestió del Patri-

moni Cultural, SL treballa per la cultura

i el patrimoni cultural i desenvolupa,

sobretot a la província de Castelló, in-

nombrables accions, projectes i acti-

vitats en el marc de la gestió cultural

en el sentit més ampli: des del disseny,

coordinació i desenvolupament de

projectes culturals relacionats amb el

patrimoni cultural, fi ns al comissariat i

muntatge d’exposicions, passant per la

realització de formació i la coordinació

de grups de treball i participació en te-

mes de cultura i patrimoni.

Molts d’aquests treballs han estat rea-

litzats en el marc de la Universitat Jau-

me I, i en concret en el Servei d’Activi-

tats Socioculturals (SASC) i el Programa

d’Extensió Universitària (PEU). Per això,

fermes amb les nostres conviccions i

sensibles a les necessitats que aques-

ta crisi genera també en el pla cultural,

en 2013 iniciem la nostra col·laboració

i patrocini de projectes culturals. I serà

de la mà de l’UJI, amb la qual signem el

nostre primer conveni de col·laboració,

el 10 de gener, pel qual Arsipe ha pas-

sat a col·laborar en l’exposició Hueso-

piel 3.0 del grup Trashformaciones, i en

el projecte Patrimoni del SASC.

Deixem oberta la porta a futures col-

laboracions en la coproducció, desen-

volupament i difusió de projectes ex-

positius de creadors contemporanis i

d’altres projectes culturals.

L’UJI i Arsipe col·laboren en el mecenatge de projectes culturalsArsipe S.L. aporta 3.000 euros per al desenvolupament de Huesopiel 3.0 i Patrimoni

El rector de l’UJI, Vicent Climent, en la signatura del conveni amb els representants d’Arsipe, María Cervera i Ángel Portolés. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

| L’EMPRESA

de gestió cultural

difon nous conceptes

creatius i com a fòrmula

d’adaptació a la crisi



J. ENRIQUE JULIÁ BOLÍVAR. Vicedirector de l’ESTCE

responsable del Grau en Enginyeria Mecànica

El grau en Enginyeria Mecànica és

l’adaptació a l’espai europeu d’educa-

ció superior (EEES) de l’antiga titulació

d’Enginyeria Tècnica Industrial (espe-

cialitat Mecànica), impartida en la Uni-

versitat Jaume I des del curs 1998/99.

L’UJI ha format, % ns avui, més de 300

enginyers tècnics industrials i aquesta

titulació ha estat entre les primeres en

expectativa d’ocupació de les imparti-

des al campus del Riu Sec.

El grau en Enginyeria Mecànica es

va posar en marxa en el curs 2010/11

i té un alt índex de compartició amb

els graus en Enginyeria en Tecnolo-

gies Industrials (157 ECTS) i Enginyeria

Elèctrica (138 ECTS) fet que permet

obtindre dobles titulacions o canviar

de grau una vegada iniciats els estudis

sense penalització de temps. El grau

ofereix quatre itineraris d’intensi% cació:

Disseny de màquines, Càlcul avançat

d’estructures, Processos de fabricació i

Disseny d’instal·lacions industrials.

Els graduats en Enginyeria Mecàni-

ca tenen les atribucions professionals

dels actuals Enginyers Tècnics Indus-

trials (especialitat Mecànica), ja que la

llei d’atribucions professionals no s’ha

adaptat a l’EEES. Els llocs de treball més

habituals són indústries, empreses de

desenvolupament tecnològic, d’elabo-

ració de projectes, de construcció, de

manteniment i explotació, de control

de qualitat i inspecció tècnica, centres

de recerca, administració pública i cen-

tres d’ensenyament. Les tasques més

habituals desenvolupades pels gra-

duats en Enginyeria Mecànica són la re-

dacció i direcció de projectes d’instal·-

lacions, gestió de producció, gestió

de manteniment, gestió de personal,

recerca i desenvolupament tecnològic,

disseny de productes, màquines i pro-

cessos productius.

A més, els graduats tenen accés al

futur màster en Enginyeria Industrial

que l’UJI posarà en marxa en el curs

2014/15 cursant 18 ECTS de comple-

ments de formació. Amb aquest màster,

els graduats en Enginyeria Mecànica

obtindran les atribucions professionals

de l’actual Enginyer Industrial.

Cal destacar que el grau en Enginye-

ria Mecànica forma part del Programa

d’Alt Rendiment Acadèmic de la Gene-

ralitat Valenciana. Així mateix, participa

en el programa EURUJI, de manera que

els graduats i graduades poden seguir

el programa de doble diploma en Engi-

nyeria Industrial, signat entre l’UJI i els

INSA de Lió i Tolosa i obtindre els títols

d’enginyer o enginyera industrial espa-

nyol i francès després de cursar dos cur-

sos acadèmics a França.

El grau en Enginyeria Mecànica ofer-

ta 80 places de nou ingrés i l’acceptació

del grau entre l’alumnat ha estat molt

positiva, passant d’una nota de tall de

5,81 en el curs 2010/11 a 7,21 en el curs

2012/13. La taxa d’oferta i demanda

(alumnes que sol·liciten cursar el Grau

en la preinscripció en primera o segona

opció dividit entre el nombre de places

oferides) ha passat del 210% en el curs

2010/11 al 246% en el curs passat.

Espai europeu d’educació superior

L’acceptació entre l’alumnat ha estat molt positiva amb un augment notable de la demanda. | FOTO: D. LLORENS

Enginyeria Mecànica: un grau amb nombroses eixides professionalsEl grau ofereix quatre itineraris d’intensi� cació i facilita l’obtenció de dobles títols

| EL GRAU forma part

del programa d’Alt

Rendiment Acadèmic

i de l’EURUJI amb els

INSA de Lió i Tolosa

CONSELL DE L’ESTUDIANTAT

JUNTS GUANYAREM

Des del Consell de l’Estudiantat es vol

donar les gràcies a tot l’alumnat pel bon

seguiment de la vaga que es va celebrar

els dies 27 i 28 de febrer.

Cal insistir en la necessitat de que ara

més que mai s’ha de lluitar de forma con-

junta per tal de defensar una educació

pública de qualitat i popular. S’ha de crear

un moviment estudiantil fort i unit que

plante cara als constants atacs al sistema

educatiu. A més, es vital la col·laboració

de professorat i personal administratiu i

de serveis, ja que aquestes mesures per-

judiquen a tota la comunitat. Tan sols si

s’està junt en aquesta defensa, s’acon-

seguiran els objectius: que l’educació

continue sent un be gratuït per a tota la

ciutadania.

La nova llei educativa que pretén im-

pulsar el govern central, la LOMQE, su-

posarà una degradació de l’educació que

no es pot tolerar de cap manera. Tot i que

aquesta reforma a qui més afecta és als

estudiants de secundària, l’estudiantat de

la Universitat ha de ser solidari i conscient

de que aquestes mesures ataquen a tots

i totes.

La LOMQE pretén segregar els alumnes

des de ben prompte i no permet el desen-

volupament de l’estudiant i l’aboca a ser

mà d’obra barata. A més, relega les llen-

gües coo% cials a matèries optatives, deva-

luant així la cultura popular i les identitats

particulars de cada territori.

D’altra banda, no es pot obviar el teló

de fons que són les retallades en educació

que estan contribuint al desmantellament

del sistema educatiu públic. Entre les úl-

times mesures, l’eliminació de les beques

Sèneca i les beques MEC per a estudiar a

l’estranger.

[email protected]

ELS DOCUMENTALS 7.000 anys de ce-

ràmica i Els faixares de Portell de Morella,

dirigits pel coordinador tècnic del Labora-

tori de Comunicació de l’UJI, Longi Gil, es

van projectar a la Caixa Rural de Vilafamés

com a activitat de l’associació Amics del

Casc Antic d’aquesta població. | FOTO: VOX UJI

PROJECCIÓ DOCUMENTALS

LA SALA d’exposicions del Centre d’Ocu-

pació i Cultura d’Onda va acollir en febrer

l’exposició «Reclam. XX Mostra de Teatre»,

una mostra formada per 21 cartells de les

edicions del Reclam i per una selecció de

més de 50 fotogra% es. | FOTO: PACO SOTO

RECLAM A ONDA

EL RECTOR de l’UJI, Vicent Climent, va visi-

tar el certamen Cevisama 2013, celebrat al

recinte ferial de València, acompanyat per

part de l’equip de direcció; Agustín Escardi-

no, director honorí% c de l’Institut de Tecno-

logia Ceràmica, i Rafael Benavent, president

del Consell Social de l’UJI. | FOTO: A. PRADAS

VISITA A CEVISAMA 2013

LA SOCIETAT d’Amics i Antics Alumnes de

l’UJI (SAUJI) va organitzar, el 19 de febrer,

la primera prova de certi% cació d’anglès

amb Certiuni, el sistema d’acreditacions

en idiomes, habilitats socials i informàtica

que promou la CRUE. | FOTO: DAMIÁN LORENS

PROVES CERTIUNI

EL VICERECTOR de Cultura i Extensió Uni-

versitària de l’UJI, Wenceslao Rambla, va

presentar en febrer el seu projecte pictò-

ric Topografías o la esencia del paisaje a la

galeria Art Dam de Castelló. | FOTO: A. PRADAS

EXPOSICIÓ


LAURA CASTILLO

Els temes del trio castellonenc Les Dee-

sses Mortes no s’havien sentit mai en

directe. Almenys així va ser " ns el passat

dissabte 16 de febrer, quan les cançons de

l’únic àlbum de la formació cobraren vida

al Paranimf de la Universitat Jaume I.

El projecte Els altres canten Les Deesses

Mortes, impulsat per nomepierdoniuna.net

i el Servei d’Activitats Socioculturals (SASC)

de l’UJI, va esdevenir un espectacle tan

eclèctic com el propi disc debut del grup,

editat en 2010 i sense continuació pel

moment. L’esperada cita va saciar per uns

instants el desig latent del públic d’experi-

mentar en viu les composicions de Pascual

Arnal, Fèlix Gimeno i Víctor Pesudo.

Van ser Rauelsson amb el Grup d’Au-

toajuda i el Grup de Veus Música Viva; la

banda alcoiana Arthur Caravan amb Hugo

Mas; Ramón Godes i Alejandro Royo amb

la veu de Sara Ledesma; els valencians Se-

nior i el Cor Brutal, i el toc de jazz de Celia

Mur amb Vicent Colonques els qui van in-

tegrar el cartell de luxe d’aquest esdeve-

niment tan únic com esperat. Un conjunt

d’artistes que va deixar constància de nou

de la qualitat i de la varietat estilística del

panorama musical valencià.

Un homenatge al concepte pop d’una

formació que només va pujar a l’escena-

ri per aplaudir a tots aquells «altres» que

van voler «destrossar» el llenguatge binari

amb el qual romanien enregistrats els 18

temes d’un àlbum considerat ja per molts

una obra de culte.

| L’HOMENATGE

a Les Deeses Mortes va

constatar la qualitat dels

artistes del panorama

musical valencià

Senior i el Cor Brutal va tancar l’homenatge versionant quatre temes de la formació. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

Els altres reviscolen Les Deeses Mortes al Paranimf de l’UJI

Más pequeños que

el Guggenheim es presenta a la Universitat Jaume IREDACCIÓ

El Paranimf de la Universitat Jaume I va

acollir, el divendres 8 de febrer, l’obra Más

pequeños que el Guggenheim, guanyadora

del Premi Nacional de Dramatúrgia «Emi-

lio Carballido» en 2008. Aquesta obra, que

es presenta dialogada i narrada, és, abans

de res, una obra sobre l’amistat, una visió

simple del teatre i una re4 exió sobre el fra-

càs. Els personatges simplement estan ací,

i assumeixen de la millor manera una vida

que no és el que esperaven.

L’acció se situa entre Mèxic i Espanya i

explica la història de quatre amics atu-

rats que cerquen en el teatre una mane-

ra d’alleujar la seua solitud. En acabar els

seus estudis de teatre, Sunday i Gorka

decideixen provar sort a Europa. Amb tres

mesos tenen prou per a tornar, no tornar

a fer teatre i deixar de veure’s durant 10

anys. Ara s’han reunit i planegen fer una

obra que els retorne el sentit a les seues

vides. A aquesta tasca s’uniran Al, un albí

guerxo i orfe, i Jam, el caixer d’un mini-

supermercat que somia amb ser actor.

El director, Alejandro Ricaño, és llicen-

ciat en Teatre per part de la Universitat

Veracruzana, on actualment és catedràtic

en l’àrea de dramatúrgia. El seu treball

s’ha presentat en diferents festivals al

llarg del país, així com a Espanya, Hon-

gria, Bèlgica, Nova York, Los Angeles i

Miami. És director de la companyia Los

Guggenheim i ha rebut multitud de re-

coneixements pel seu treball, com ara

el Premi Nacional de Dramatúrgia Víctor

Hugo Rascón Banda 2011. Com a curiosi-

tat, cal destacar que aquesta companyia

de teatre deu el seu nom al Museu d’Art

de Bilbao, icona de la modernitat.

DESHIELO Y MANDORLA. Aquest és el títol de l’exposició de Pepe Beas que alberga la Llotja del Cànem " ns el 7 de març. Un plantejament auster que es fa servir només d’una videoinstal·lació i de cinc fotogra" es per a aconseguir que el públic connecte amb el recorregut interior d’un individu que neda en les fredes aigües d’un glaçar. Una metàfora visual amb la qual l’autor evoca el propi desglaçament de l’ànima hu-mana, una espiritualitat que ha esdevingut freda i que ara es fon en el seu propi buit emocional. De nou, Beas posa els mitjans audiovisuals al servei d’una qüestió ètica i fa de l’e" ciència simbòlica un mètode e" caçment signi" catiu per a l’ull que contempla cadascuna de les imatges de la seqüència discursiva. Un toc d’atenció front al desgel moral que caracteritza l’esdevenir de l’actualitat en totes les dimensions. | FOTO: D. LLORENS

FONS ARTÍSTIC. La Universitat Jaume I, coincidint amb el XXII aniversari de la creació d’aquesta, presenta en la Galeria Octubre una selecció del fons artístic en l’exposició titulada «Fons artístic. Universitat Jaume I-II». Es tracta de la segona edició d’una mostra que es va celebrar ara fa 10 anys i que té com a objectiu presentar les obres pictòriques, escultòriques i fotogrà" ques que en els últims anys s’han incorporat al patrimoni artístic de la Universitat perquè la comunitat universitària puga conèixer-les i gaudir d’aquestes més enllà que puguen visionar-se de manera quotidiana. La selecció de les obres ha estat realitzada per Arsipe, sota la supervisió del Vicerectorat de Cultura i Extensió Uni-versitària. L’exposició, que va ser inaugurada el 21 de febrer, es podrà visitar " ns el 22 de març en horari de dilluns a divendres de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30h. | FOTO: A.PÉREZ


PARANIMFTeatre en commemoració del Dia Internacional de la DonaAntígona, a partir de Sófocles y

testimonios de ex presas políticas, hijas

y exiliadas, una producció del Goethe

Institut (Uruguai)

12 de març. 20 h

Concert. Marlango, amb la giraUn día extraordinario15 de març. 20 h

Cinema. Cicle «Nou cinema»Cesare deve moriré (César debe morir).

16 i 17 de març. 19.30 h

Blancanieves. 30 i 31 de març. 19.30 h

Cinema. Cicle «En pantalla gran: Neo-noir thriller americà modern»Taxi driver. 23 i 24 de març. Dissabte i

diumenge a les 19.30 h

EXPOSICIONSFons Artístic. Universitat Jaume IFins al 22 de març. Galeria Octubre

Let’s get lost. Una exposició de Pablo FuentesDel 27 de març al 30 d’abril. Llotja del

Cànem

FUNDACIÓ ISONOMIAExposició. SilenciDel 4 al 24 de març. 9 h. Torreblanca

Del 25 de març al 14 d’abril.

Vistabella del Maestrat

Exposició. Dones i esportDel 4 al 24 de març. 9 h. Morella

Exposició. Dones i discapacitatDel 4 al 24 de març. 9 h. Peníscola

Exposició. Bolívia: les dones sàviesDel 4 al 24 de març. 9 h. Betxí

Exposició. No + princesesDel 12 al 24 de març. 9 h. Vinaròs

Presentació del llibre Relatos para Malala7 de març. 19 h. Betxí

Concentració. Dia Internacional de la Dona8 de març. 14 h. Plaça de Maria

Agustina. Castelló de la Plana

Conferència. Formas de ser y vivir como hombre desde la perspectiva de la igualdad real12 de març. 18 h

Casa de la Cultura de Vinaròs

Grup de treball sobre discapacitat21 de març. 17 h

Seu de la Fundació Isonomia

CLUB DE DEBATNo violència i canvi social 11 de març. 19 h. Llotja del Cànem

CONGRESSOS I CONFERÈNCIESXVII Congrés de l’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere: «La cultura de las cocinas»14 i 15 de març. 10.30 h

Aula magna de la FCHS

Cicle «Com podem facilitar l’aprenentatge de l’anglès»Anglès més enllà de l’aula

21 de març. 18.30 h. Llotja del Cànem

FUE-UJIExcel Financer aplicat al nou pla general de comptabilitat12, 14, 21 i 26 de març. De 16 a 20 h

Modulat i càlcul d’estructures mitjançant SAP2000 i Metall 3DDel 13 de març al 19 d’abril. Dimecres

i divendres de 15 a 20 h

Anàlisi de viabilitat de negocisDe març a maig. Dimecres de 16.30 a

19.30 h

Lideratge i gestió d’equips en temps de crisis15,16, 22 y 23 de març. Divendres de

16 a 20 h i dissabtes de 10 a 14 h

Seminaris pràctics. Dret concursal20 de març, 24 d’abril, 22 de maig i 12

de juny. Dimecres de 17 a 19 h

Sessió pràctica. Execucions, aixecament d’embargaments i realització de béns afectes a privilegi especial al concurs20 de març. Dimecres de 17 a 19 h

Intensive school. Ceramic MaterialsDel 21 al 26 de març. De 9 a 19 h

Escola Superior de Ceràmica de l’Alcora

Taller pràctic. Comunicació per a l’èxit: Tècniques per parlar en públic amb efi càcia 25, 26 i 27 de març. De 15 a 21 h

Curs. Certifi cació energètica en edifi cació - Gran Terciari (CALENER-GT) Del 25 al 28 de març. De dilluns a

dijous de 16 a 21 h

SERVEI D’ESPORTSAscensió nocturna al pic del Penyagolosa22 de març. 19.30 h

Curs d’entrenament personal i l’esport23 de març. De 9.30 a 13.30 h

Pavelló poliesportiu

CADU jornades fi nals14 de març. Tot el dia

Atletisme: Circuit carreres en pista 2012/1321 de març. Tot el dia

Torneig de bàsquet 3x327 de març. Zona aire lliure/pavelló

poliesportiu. Tot el dia

març

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE CARPETAS ABIERTAS. La Universitat Jaume I i la Diputació

de Castelló van presentar, el passat 1 de febrer, el llibre Carpetas abiertas de Luis Pra-

des al palau de la Diputació de Castelló. En la presentació van participar el vicerector

de Cultura i Extensió Universitària de l’UJI, Wenceslao Rambla, el responsable de Cul-

tura de la Diputació, Héctor Folgado; l’autor del llibre, Luis Prades i el catedràtic de l’UJI

Lluís Bartomeu Meseguer. L’obra presenta textos de poesia existencial i d’art viscut, la

peça dramàtica «Càlid vent del sud», un conjunt d’escrits sobre art, i una crònica de

l’important epistolari de l’artista. Aquest títol, que forma part de la Col·lecció Biblio-

teca de les Aules, s’emmarca en la fructífera relació que ha establit aquest artista amb

l’UJI, a la qual va donar un quadre de la seua sèrie «Màscares». | FOTO: VOX UJI

GUIA DE LA FLORA ORNAMENTAL DEL CAMPUS DE L’UJI. El reconegut biòleg i pro-

fessor de la Universitat Jaume I Ricard Pitarch García va presentar el seu llibre Guia de la

fl ora ornamental de la Universitat Jaume I. Un campus per a la biodiversitat en un acte que

es va celebrar a la Llotja del Cànem i al qual va assistir també el rector de l’UJI, Vicent

Climent, i el biòleg Enric Barrachina de Gracia. L’obra constitueix una guia de la fl ora del

campus universitari de Riu Sec, ja que conté abundant informació gràfi ca, així com fo-

tografi es inèdites realitzades per l’autor, que mostren l’aspecte general de cada espècie

i els detalls de les fulles, fl ors, fruits i l’escorça del tronc, per a facilitar la identifi cació de

l’arbre, arbust, o palmera de manera fàcil. Es tracta d’una obra pràctica i didàctica que

proporciona informació per a conèixer la fl ora existent al campus. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

L’ARU commemora el Dia Mundial de la Ràdio amb una emissió especialREDACCIÓ

L’Associació de Ràdios Universitàries

d’Espanya (ARU), a la qual pertany VoxUJI

Ràdio, va celebrar, per segon any conse-

cutiu, el Dia Mundial de la Ràdio amb una

emissió especial, el passat 13 de febrer

amb la col•laboració de diverses emisso-

res universitàries.

Durant la jornada, les emissores uni-

versitàries van emetre una sèrie de pro-

grames que van coproduir amb temàtica

al voltant de la ràdio. D’aquesta manera,

es va fer un repàs de la història d’aquest

mitjà, la relació amb la societat, el cine, la

música, les noves tecnologies o la joven-

tut. També s’hi va abordar la divulgació

científi ca en la ràdio, el futur d’aquesta

i la vinculació amb la universitat. En la

radioteca (http://www.radio.uji.es) està

disponible per a escoltar el programa es-

pecial que VoxUJI Ràdio va realitzar per a

aquesta celebració i que va aprofundir en

la temàtica de la música i la ràdio.

Amb aquesta iniciativa, ARU es va sumar

de nou a la commemoració del Dia Mun-

dial de la Ràdio, aprovada per la UNESCO,

en 2011, a proposta de l’Acadèmia de les

Arts i les Ciències Radiofòniques d’Espanya

i que coincideix amb el 13 de febrer, data

de la primera emissió de la ràdio de l’ONU.

L’Associació de Ràdios Universitàries

d’Espanya és la primera associació que

agrupa a professionals que desenvolupen

la seua activitat en 26 ràdios universitàries

espanyoles amb l’objectiu de potenciar

la cooperació i interacció entre aquestes,

tant en l’assessorament mutu com en el

desenvolupament de la coproducció, de

programes educatius i formatius, així com

de nous formats radiofònics.


[Protagonistes]

[EXALUMNES DE L’UJI ESTIMULEN EL CONSUM A CASTELLÓ]

Robert Tena, graduat en Administració d’Empreses per la Universitat Jaume I, ha engegat l’empresa

CuponTrap amb l’objectiu de promocionar el consum a la província de Castelló. Aquesta iniciativa con-

sisteix en el llançament d’una plataforma web, www.cupontrap.com, la qual posa en contacte clients i

comerços. El client pot trobar una àmplia gamma d’ofertes i promocions de les empreses del seu entorn

a través d’un sistema de cupons que es canvien en l’establiment oferent. Per la seua banda, les empre-

ses poden anunciar-se en la web de manera gratuïta, llançar promocions dels seus productes i donar

a conèixer el seu negoci d’una manera diferent, ràpida i efectiva. En aquest projecte Tena compta amb

les col•laboradores Laura Muñoz i Verònica Llorenç, ambdues exalumnes de l’UJI, que s’encarreguen

d’assumptes empresarials i de publicitat, respectivament. CuponTrap vol situar-se com la web de refe-

rència en el seu sector a la província de Castelló amb l’objectiu que la ciutadania puga trobar en la web

una varietat d’ofertes que li permeta trobar allò que cerca a un preu més competitiu, alhora que poden

conèixer nous comerços i locals. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

[ELOÍSA NOS FA DEL ROCK NOVEL·LA]

Aquesta professora del Departament de Cièn-

cies de la Comunicació de l’UJI, fi lòloga i direc-

tora de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de

Desenvolupament Social i Pau, ha presentat

la seua primera novel·la de fi cció: Ruido en

el corazón. Nos assegura que ha estat la seua

passió pel rock la que l’ha inspirada a l’hora

d’escriure-la. De fet, el títol fa referència a un

tema enregistrat en una maqueta inèdita del

grup castellonenc Motel, que va desaparèixer

misteriosament abans de ser enviada a les dis-

cogràfi ques. Les peces que quedaren gravades

s’han entrellaçat i han donat forma a l’argu-

ment d’aquest llibre, la banda sonora del qual

es pot trobar en la següent adreça electrònica:

http://www.ruidoenelcorazon.com/. En aques-

ta web es pot accedir també a la versió digital

de la novel·la i descarregar-ne el primer capí-

tol. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

[SÁNCHEZ-ANDRÉS INGRESSA A L’ACADEMIA DE MEDICINA]

Juan Vicente Sánchez-Andrés, catedràtic de

Neurofi siologia i coordinador de la Unitat Pre-

departamental de Medicina de la Universitat

Jaume I, va ingressar, el passat 19 de febrer, en

la Reial Acadèmia de Medicina de la Comuni-

tat Valenciana. En l’acte, que es va celebrar al

Col•legi de Metges de Castelló, el catedràtic va

impartir la conferència titulada «El renaixement

de la fi siologia social» en la qual va explicar com

la fi siologia afecta a la conducta de l’individu.

Sánchez-Andrés es va llicenciar en Medicina

per la Universitat de València i es va doctorar en

Neurociència per la Universitat d’Alacant. Va re-

alitzar la seua formació postdoctoral al National

Institute of Health, a Maryland, als Estats Units.

A més, és director associat de la Revista de Neu-

rologia i assessor de la Clínica Mediterrània de

Neurociències i de la Fundació per al Coneixe-

ment MadrI+D. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

UN VIATGE ENTRETINGUT

[email protected] pare i el seu fi ll, nulers

els dos, anaven tots els anys a la verema francesa, acom-panyats d’un ase.

El pare, que ja era major, anava damunt de l’animal, mentre el fi ll que era jove i feia pilates, caminava a bon pas. Quan passaren per Al-cossebre algú va dir:

- No li fa pena que el seu fi ll vaja caminant? Quina poca vergonya!

El pare es quedà mirant el seu fi ll i el va convèncer per-què canviaren.

Però un poc més endavant, al passar per Torreblanca algú va dir:

- Xiquet, no et fa vergonya que ton pare vaja caminant? És que no tens una miqueta de coneixement? Tu que eres fort vas en l’ase i ell que ja té edat, ha d’anar a peu?

Aleshores i després de xar-rar-ho entre els dos, optaren per caminar tots dos i així que descansara el pobre animal.

Més endavant, al passar per Orpesa algú va comentar:

- Mira que són bajoques. Porten un ase i no l’aprofi ten per a pujar el pendent. Tenen un cervell de garrofa

I s’encallaven de tant de riure de l’un i de l’altre.

Total, que després de ru-miar-ho, comprengueren que l’ase era un animal de càrre-ga i per això se l’havien em-portat a França i que pot ser tenien raó. Així que pare i fi ll van pujar damunt l’ase.

Però a Benicàssim, algú va dir:

Pobre ase, mira com abu-sen de l’animalet! Serà pos-sible? És per a denunciar-los i tancar-los a la presó.

Qualsevol que vulga criticar-nos, sempre trobarà un mo-tiu. Fins i tot hi haurà gent que ens tindrà mania i en-veja sense nosaltres fer res. No cal fer cas a tots, sinó a aquells que ens estimen; tot i que no ens agrade allò que ens diuen en ocasions. Ins-pirat en «Magia en la chistera. Cuentos». http://www.sefcarm.es/documentos/2006/D/OMchis-tera.pdf

Els nombrosos casos de co-rrupció que d’un temps ençà no paren d’eixir a la llum, pro-tagonitzats per la classe políti-ca i altres personatges, estan esdevenint un fet habitual que fa més indignant aquesta crisi i els fa perdre tota la credibilitat a l’hora d’aplicar les retallades més salvatges a la ciutadania que més suport necessita, que justifi quen en nom del sacrifi ci comú que diuen que cal per a superar-la.

La crisi afecta a quasi totes i tots, però, com sempre, els qui més la patim som els col-lectius més vulnerables. L’any 2006 van aprovar la Llei de l’autonomia personal i aten-ció a les persones en situació de dependència, que ens van vendre com «el quart pilar de benestar» i un important pas endavant en l’atenció a les persones amb diversitat funcional. De bon principi ja hi havia molts dubtes sobre el desplegament i la correcta implementació, els quals aviat van ser palesos perquè des de la presentació de tota la do-cumentació i la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència, passant per la resta de tràmits, fi ns que hi arriba la resolució passen me-sos o anys d’espera. En casos de persones ancianes o amb processos degeneratius, la re-solució arriba quan la benefi -ciària ja s’ha mort.

Des que governa l’Estat el Partit Popular, l’aplicació d’aquesta llei ha empitjorat. Per exemple, en el cas de la prestació econòmica per a atencions en l’entorn familiar s’ha suprimit la cotització a la Seguretat Social de les cuida-dores informals i, en principi, s’ha rebaixat un 20% la quan-tia a percebre, que en alguns casos arribarà al 90% si la per-sona benefi ciària té ingressos que sobrepassen el barem establit. S’ha donat el cas que algunes persones tan sols han rebut 20 euros de la darrera mensualitat ingressada amb dos o tres mesos d’endarreri-ment. La mal anomenada Llei de la dependència ja només és una burla per a les persones amb diversitat funcional. I com que callem i ho aguantem tot, encara s’acarnissen més amb nosaltres i ara ens han llevat la gratuïtat dels medicaments i productes ortopròtesics (ca-dires de rodes, pròtesis...), imprescindibles per a portar una vida digna i desenvolupar les activitats quotidianes com qualsevol altra persona.

Ens estan suprimint l’exer-cici dels nostres drets i volen robar-nos la nostra dignitat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació

Isonomia

Paelles amb sabor reivindicatiu

Servei de Comunicació i Publicacionswww.uji.es/com/voxuji/ · [email protected]

Des de primeres hores del matí, l’ambient en les proximi-

tats de l’UJI deixava veure que no era un dia més per a la

comunitat universitària. Com si d’un moviment migratori

es tractara, una massa de colors s’apropava al campus del

Riu Sec. La festa es respirava en l’ambient. Tot i les dubtoses

previsions meteorològiques, el sol va escalfar l’ambient, i el

vent que bufava no va impedir que el bon oratge guanyara

la batalla.

Colles d’estudiants proveïdes amb considerables quantitats

d’aliments i begudes entraven per la porta lateral propera a

l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals amb

més entusiasme que mai. Una vegada dins del recinte, els

participants s’agrupaven al voltant dels diferents muntonets

d’arena per a iniciar les seues tasques culinàries. Al voltant

de 300 paelles van ser elaborades, en un ampli ventall de

varietats i qualitats. Tot i això, els aproximadament 9.000 qui-

los de llenya repartits pel Consell de l’Estudiantat van servir

també perquè els menys arriscats pogueren torrar llonga-

nisses, xoriços i carn i ) ns i tot perquè els més mandrosos

pogueren escalfar-s’hi els seus entrepans. Mentre tant, les

xarangues entonaven a tot pulmó les cançons més populars,

posant el toc musical que no podia faltar en aquesta jornada

tan festiva. Tampoc hi van faltar els ja tradicionals perso-

natges pintorescos, que cada any sorprenen amb la seua

original indumentària. Enguany hi va haver, entre altres, un

grup d’escocesos, un de balladores * amenques, una marie-

ta, i ) ns i tot el mateix Gandalf, que prompte es va convertir

en l’ànima de la festa.

La festa, però, va deixar un espai per a la re* exió en les

camisetes de paelles amb les quals molts grups d’estu-

diants van voler expressar les seues opinions al voltant de la

situació actual. «No me salen ni las cuentas de la matrícula,

¿me ayudas?», «Llosobrebibi a los recortes en educakacion

i no a pasaonah» o «Cambiar el nombre del Ministerio de

Educación por el de Ministerio de Magia por su a) ción a

hacer desaparecer la educación» van ser algunes de les

enginyoses frases amb les quals l’estudiantat va voler traçar

una pinzellada reivindicativa en una Festa de les Paelles que

es va saldar sense incidents.

TEXTES: MARÍA BENAVENTE | FOTO: A. PRADAS

| L’ESTUDIANTAT

va canviar els apunts per

l’arròs, els bolígrafs per

bajoquetes, els estoigs

per garrofó i les motxilles

per conill i pollastre

per a celebrar el XXII

aniversari de la creació

de la Universitat Jaume I,

que es va desenvolupar

el passat divendres 22

de febrer en la volguda

i esperada Festa de les

Paelles.

Documents

Vox UJI. Març 2013