LA IL·LUMINACIÓ

Tots aquests elements relatius a la il·luminació tenen una importància cap dalt en fotografia, en cinematografia i en productes televisius de tota mena i en les arts escèniques.

Llum natural: la llum natural es pot modificar amb filtres, reflectint-la o difonent-la.

La llum a part de ser l'element bàsic que ens permet obtenir imatges també és un material més de la imatge que ens pot ajudar a conferir un aspecte o d'altra allò que s'estigui fotografiant o gravant. La llum pot dibuixar noves formes, o destacar elements d'un objecte o d'un espai, donar-li unes característiques o d'altres provocant-hi ombres o fent que no n'hi apareguin.

Complements

Làmpades, suport i complements

 EQUIP IL·LUMINACIÓ

Flood

PAR

spot

antorxa

MALLES METÀL·LIQUES: que distribueixen la intensitat del focus de llum.

GASA: redueixen la intensitat del focus de llum.

VISERES i CONS: per a orientar o concentrar la llum.

FILTRES: normalment són de vidre o plàstic per a variar els tons del focus.

DIFUSORS: fulles de material translúcid, per difondre la llum.

PANTALLES: planxes sobre les que rebota la llum

PLANTILLES: per a projectar ombres.

BANDERES: làmines metàl·liques que es posen davant de les llums per limitar l'àrea de llum projectada.

PARAIGÜES: amb superfície interna reflectant, proporciona llum tova.

SUPORTS: trípodes, trípodes amb perxes, pinces, etc.

FLAIX: El flaix és una de les llums artificials més utilitzades per a solucionar puntualment la baixa lluminositat d'una escena.

TORXES: són unitats de quars portàtils que permeten treballar aguantant-los amb la mà

PAR: Tenen la superfície en forma parabòlics.

DIFUSOR: làmpada allargada dirigida a l'interior d'un l'aparell.

REFLECTOR RECTANGULAR: la làmpada és allargada i proporciona un feix de llum ampli i uniforme.

REFLECTOR DE QUARS: permeten enfocat on es vulgui.

FLOOD: és una làmpada de tungstè a dins d'un reflector en forma de plat.

SPOT: és un aparell il·luminació que emet un feix d'amplada variable

 DISSENY DE LA IL·LUMINACIÓ

Incidència o combinació d'altres llums

-LLUM PRINCIPAL-LLUM SECUNDÀRIA-LLUM COMPLEMENTÀRIA

Naturalesa de la font lluminosa

-TIPUS DE FONTS-COLOR DE LA LLUM

Grandària i potència de la font

-INTENSITAT-COBERTURA

Direcció de la llum

-FRONTAL-INFERIOR-SUPERIOR-ZENITAL

Forma de propagació de la llum

-DIRECTA., Prové d'una font de llum forta i normalment allunyada de l'objecte.

-DIFUSA. El feix de llum no es propaga en la mateixa direcció uniformement. Això s'aconsegueix amb un difusor col·locat davant la font de llum.

-REBOTADA. Per mitigar la intensitat de la llum, utilitzar reflectors, pantalles perquè reboti.

-FILTRADA. La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que il·luminaran l'escena.

Col·locació del punt de llum

-FRONTAL O ANTERIOR-TRES QUARTS-LATERAL-SET OCTAUS

Frontal superior

Frontal interior

contrallum

zenital

Set vuitens

lateral

silueta

Tres quarts

frontal

Col·locació de la font de llum

Disposició de diferents fonts de llum

Forma de propagació de la llum

Llum principal secundaria i complementaria

Il·luminació figura i fons

Llum principal i secundaria

Matís d’ombres amb pantalla

Llum difusa

Llum rebotada

Llum directe

SESSIÓ D’ESTUDI 1 Il·luminació de retrats

Manipular els rostres i les expressions: Destacar les faccions de la cara, fer que la cara sigui més estranya, fer que no es vegin totes les faccions...

Jugar amb la persona i l'espai on es troba:Destacar parts de l'espai, fer que semblin més petits, més grans, més tancats o més oberts, jugar amb les ombres que la figura projectiu...

Provar diferents maneres de fer arribar la llum sobre el subjecte: Directe, difosa, rebotada, filtrada.

Provar diferents tipus de col·locació del focus segons les pautes i els dissenys il·luminació

Realització d'un conjunt de retrats experimentant amb diferents tipus il·luminació. S'han de provar els elements comentats sobre l'ús de la llum i el disseny del muntatge il·luminació.

SESSIÓ D’ESTUDI 2 Il·luminació d’objectes

Realització d'un conjunt de fotografies d'objectes experimentant amb diferents efectes de llum. S'han de provar els elements comentats sobre l'ús de la llum i el disseny del muntatge il·luminació.

Fer que la llum delimiti el contorn d'algun element.

Fer que un cos sembli més llis, més gran, més ple fent que la il·luminació sigui uniforme i provingui de diferent punts per evitar que es generin ombres.

Fer que es vegin o destaquin els volums d'un element amb una il·luminació generi ombres.

Ressaltar una figura d'un conjunt o d'un espai per donar-li importància.

Generar ombres amb llum dura i després llum tova.

Experimentar amb tot tipus de col·locació, filtres, jocs entre elements i les seves ombres, etc.

Destacar les textures o rugositats de les superfícies o de substàncies, aplicant un tipus il·luminació que generi ombres.

Generar ombres en l'objecte mateix o fer que aquest projecti les seves ombres per produir noves formes.

També es pot donar d'altres sensacions a les superfícies: més uniformes, més gastades, més noves i poc gastades, més artificials, més netes, més brillants, més rugoses, amb color més viu...

REPRESENTACIONS DEL COS EN FOTOGRAFIA

Construcció d'estereotipsLa fotografia ha servit per a construir, visualitzar i potenciar determinats estereotips del cos.

Les formes i els moviments del cosLa fotografia no només s'ha interessat per l'aspecte físic del cos per a conformar i mostrar determinats canons estètics.

Discurs moral i políticLes formes d'expressió del cos, la manera de mostrar-lo, la manera de moure'l, no són exemptes de contingut moral i ideològic.

Espai de crítica i discurs identitariAltrament la fotografia també ha servit per a desmuntar determinades representativitats morals del cos.

El cos amagatTambé podem dir que determinats aspectes del cos han estat amagats per la fotografia.

v

L'ÚS DE LES MANS EN FOTOGRAFIA

Per a analitzar amb més profunditat l'ús que s'ha fet del cos en fotografia n'agafarem una sola part: les mans.

DISCUSSIÓ SOBRE L'OBRA DE SHIRIN NESHAT

La història de Shirin Neshat és la d'una dona nascuda al 1957 a Qazvin (Iran), que actualment viu i treballa a Nova York, des de que va escapar de la revolució islàmica del seu país d'origen. La seva obra narra el retorn de Neshat al seu país després d'una absència de setze anys. Davant d'aquest encontre, Neshat, que està sorpresa del paper que exerceixen les dones en el seu país, decideix reflexionar, a través del seu projecte artístic, en torn a qui és i qui hauria pogut ser.

El tema principal de la obra és la recerca a l'entorn a si mateixa, aquesta reflexió parteix del retrat de les dones que es van quedar a l'Iran. Les dones i els homes que viuen a l'Iran i els viatgers que hi van saben que les mans i els ulls són les úniques mostres del cos femení que queden al descobert. En el cas dels homes, la barba i el pèl són els elements que defineixen la seva imatge.

La majoria de vegades ella és la retratada en les fotografies. Shirin investiga sobre la representació que es té d'Orient i de la identitat femenina a l'Islam. A Occident, el destí de les dones iranís es la resignació a una vida dedicada a la família.

En les seves imatges conflueixen la bellesa i l'horror, la fantasia i l'odi. L'equilibri i la serenitat del rostre per un element inesperat, transformant-lo en tristesa i duresa. Els jocs de la visibilitat i invisibilitat són recurrents, com la escriptura de versos farcís que vela el rostre de l'artista. En tots aquests jocs la part visible dol cos de les dones pren un sentit especial. La cara i les mans són els elements que destaquen i que sobresurten del negre.

No és el dramatisme allò que persegueix Shirin Neshat que treballa amb estereotips, generalitzacions i prejudicis; utilitza els clixés mediàtics establerts, signes que ella mateixa reconstrueix i rols que simula com el de la dona coberta amb el mirall del 'fonamentalisme' confós amb allò islàmic. Els seus treballs s'han vist en biennals, exposicions i galeries de tot el món. Les seves obres no han estat exposades a l'Iran.