Cavalcada de Reis

Cada 5 de gener al vespre tot el poble de Rubí surt al carrer per tal de rebre a les Seves Majestats els Reis d'Orient.. La rua de les carrosses reials, amb els seus patges i els camions carregats de joguines i... també de carbó! travessa les principals artèries de la ciutat. El Consistori és qui organitza aquesta festa, que gaudeix d'una gran acceptació popular.

Festa de Sant Antoni Abat

Sant Antoni Abat, "el del porquet", la festa del qual és celebrada a Rubí l'últim cap de setmana de gener sota el nom de "Festa Gran d'Hivern", és el patró dels cansaladers i dels traginers.

L'ermità cristià que vivia al desert d'Egipte fou cridat a Barcelona per curar la filla d'un noble i així arribà la seva devoció a les nostres terres.

Antigament les traginers feien festa grossa i guarnien i netejaven els seus carros; cal ressenyar que moltes cases de Rubí disposaven de carros i animals.

Avui en dia, ja que Rubí ha perdut el seu caire agrícola, a la festa participen molts carros de fora, i és aquesta una de les causes per què es celebri l´últim cap de setmana de gener, ja que moltes persones que participen a la festivitat han d'anar també a altres llocs on es celebra altres dies del mateix mes.

La Societat de Sant Antoni Abat és la que s'encarrega any rera any, des de l'any de la seva fundació, 1859, d'organitzar la festivitat. Forma part de la Federació Catalana dels Tres Tombs i en l'actualitat compta amb uns 450 associats.

Els actes principals de la festa han sofert poques variacions al llarg dels anys. El dissabte hi ha la plantada de la Bandera, la celebració de l'Eucaristia i el Ball de Societat al Casino Espanyol. El diumenge es porta a terma la part més vistosa: ben d´hora hi ha l'esmorzar del traginer a base de suculentes botifarres

a la brasa, la Despertada Trabucaire (acte molt típic de tantes festes catalanes i que de ben segur no agrada gaire als dormilegues dominicals), l'espectacular rua de carruatges, majorettes, guàrdia muntada de Barcelona, bandes de música de poblacions properes..., la benedicció dels animalons domèstics a la plaça del Dr. Guardiet, la repicada final de bandes de música i l'espectacle de cloenda al Casino Espanyol, amb el tradicional sorteig del porc, el pernil i el xai.

Davant la rua, desfilen el banderer acompanyat dels dos cordonistes. Al darrere, l'efígie de Sant Antoni.

Tot plegat constitueix un bonic espectacle i una revifalla de les nostres tradicions catalanes. Es tracta de l'activitat festiva més popular de Rubí després de la Festa Major i de la Cavalcada de Rubí: els carrers cèntrics s'omplen de gom a gom per veure desfilar els carruatges i els cavalls.

Festa dels Xatos

Els participants a l'aplec, davant l'ermita de Sant Muç. Foto Cortesia Diari de Rubi

La Colla dels Xatos era una colla de romeus que anaven en pel·legrinació des de Barcelona fins a l'actualment malmesa L'ermita de Sant Muç per les festes de Pasqua Granada. Anaven "armats" amb gegantines culleres, forquilles i ganivets de fusta.

L´últim "xato" fou en Pau de la Barba, que morí el 1922. La bandera de la colla està conservada al Museu de Rubí, juntament amb el quadre que representa la processó dels xatus i que data del segle XIX.

La gent de Rubí s'afegia a la processó i a l'arrossada que tenia lloc davant l'ermita de Sant Muç. A la tarda, a la plaça del poble es feia un ball.

Després de molts anys d'inactivitat, el 1986, amb motiu del Mil·lenari de Rubí, l'Esbart Dansaire va proposar recuperar aquesta tradició, cosa que es va aconseguir.

Així, actualment és una de les dues festes locals i està organitzada per l'Esbart Dansaire de Rubí, amb la col·laboració de l'Ajuntament i altres entitats com Foment de la Sardana, el Cor Unió Rubinenca, la Colla de Geganters de Rubí, la parròquia de Sant Pere, l'ARCA i la Unión Extremeña de Rubí.

L'estrucuctura de la festa és quasi la mateixa d'abans, però ara la colla dels xatus surt de la plaça del Dr. Pearson i va directament a l'ermita.

Festa Major de Rubí

Els gegants ballen davant l'Ajuntament. Foto Cortesia Diari de Rubi

La celebració més multitudinària del Rubí actual és, sense cap mena de dubtes, la Festa Major. Sant Pere és el patró de la nostra ciutat, a més d'advocat dels agricultors, pescadors i protector contra les adversitats naturals. Però la seva característica més important és que posseeix les claus del Cel.

Ja des de temps immemorials a Rubí s'ha venerat Sant Pere. A partir del segle XIX apareixeren diversos cafès a la nostra població: Cafè del Jardí, de cal Boniquet, Capmany... que organitzaven saraus quan venia aquesta festivitat. També hi havia balls populars i es comencen a ballar les Gitanes. Les celebracions lúdiques acompanyaven la litúrgia religiosa, tal com es fa avui en dia, en què una solemne missa dedicada a Sant Pere a l'l'església de Sant

Pere, amb l'assistència dels gegants com a convidats d'honor obre el cicle d'activitats.

El programa de Festa Major més antic data del 1879. A principis del segle XX cada societat recreativa (Centre Democràtic Republica, Cambra Agrícola, els Catalanistes, el Casal Popular i el cafè Doménech) organitzava les seves activitats després de l'ofici solemne.

A la nit de cloenda es feia el tradicional castell de focs, tal com ara encara es manté, i és possiblement l'acte més concorregut de la Festa.

A partir del 1979 es redissenyà la Festa; les entitats ciutadanes hi col·laboren activament i els carrers es veuen desbordats per tot tipus d'activitats en els tres o quatre dies que dura la Festa. Aquesta comença amb un pregó al balcó de l'Ajuntament fet per un personatge popular del moment i al dia següent es celebra l'ofici.

Entre els actes més destacats estan les ballarugues animades per orquestra a l'explanada de l'Escardívol, on també munten les seves paradetes les entitats locals, espectacles de teatre, actors còmics als jardins de l'Ateneu, el concert anual d'algun grup o cantant de moda que pugui ser de l'abast de les arques municipals, la nit golfa, el mercat medieval al carrer Fondo, la ballada popular de Gitanes, l'espectacle de l'Esbart Dansaire de Rubí a la plaça del Dr. Guardiet, les manifestacions folklòriques de les diverses cases regionals, etc, etc.

Tot acaba amb el tradicional piromusical, que congrega una massa ingent de rubinencs i rubinenques al voltant de la Riera, eix geogràfic de la ciutat.

El piromusical tanca les activitats de la Festa Major. Foto Cortesia Diari de Rubi

Festes del carrer de Sant Jaume

El carrer de Sant Jaume s'engalana cada any amb motius d'un tema diferent (aquesta vegada, el circ). Foto cortesia Diari de Rubi

Des del segle XIX, concretament el 1845, el carrer de Sant Jaume, a la vella barriada del Padró, es vesteix de festa la setmana en què cau el 25 de juliol, diada del sant al qual és dedicat aquest carrer.

Sembla ser que l'origen de la festivitat és la incorporació al municipi de Rubí de les cases de la vorera sud del carrer de Sant Cugat, que fins aleshores havien pertangut a Sant Cugat del Vallès.

Cada any, els veïns del carrer trien un tema: els romans, el circ, Venècia, el món de Walt Disney, Mèxic, l'espai exterior... tot el que la imaginació humana pot concebre. Sobre aquest tema, el carrer és profusament decorat amb guarniments i els organitzadors es disfrecen.

Al llarg d'aquest petit i estret carrer, però ben entranyable i rubinenc, es desenvolupen activitats lúdiques com el ball amb orquestra o el sopar de germanor entre tots els veïns i veïnes.

Mes motius relatius al mon del circ. Foto cortesia Diari de Rubi

Festa de Sant Roc

Els castellers, davant l'Ajuntament. Foto Cortesia Diari de Rubi

La Festa Major de Sant Roc era anomenada tradicionalment "la segona Festa Major" de Rubí i es celebrava el 16 d'agost. Avui en dia, la festa s'ha traslladat al primer fi de setmana de setembre.

El dissabte a les 6 de la tarda comencen els actes amb una Trobada de Puntaires, a la plaça de Catalunya.

Mentre, la colla dels Geganters de Rubí, juntament amb altres colles geganteres d'altres poblacions de Catalunya, fan la seva plantada al carrer de Sant Jaume, per continuar amb una animada passejada fins a la plaça de la vila, on tindran lloc els versots.

Cap al vespre, el balcó de l'Ajuntament és ocupat per uns "diables" (Diables de Rubí, Diables de la Riera, Espurnes dels Diables de la Riera), que, davant els rubinencs i rubinenques congregats a la plaça de la vila, reciten els "versots endimoniats", que "lloen" personatges de Rubí, especialment els integrants del govern municipal i els regidors, entre d'altres. Acte seguit els ànims seran templats amb un deliciós pa amb vi i sucre.

La nit del dissabte acaba amb ballaruga al ritme d'alguna orquestra.

El diumenge de bon matí les orelles dels rubinencs que encara resten al llit es veuren turmentades per la Tronada de Sant Roc: els Diables de Rubí, de la Riera i les Espurnes, juntament amb els grallers dels castellers, recorren els carrers oferint el seu espectacle pirotècnic.

Més tard,a mig matí, hi ha la xerricada de Sant Roc, és a dir, el curiós concurs, ben nostrà, de beure amb el porró. No falten a la festivitat les tradicionals sardanes i els castells humans de les diverses colles castelleres, de Rubí i de fora, a la plaça de Pere Aguilera.

La cloenda consisteix en un concert d'havaneres a la plaça del Dr. Guardiet amb el seu immancable rom cremat.

Celebració de l'11 de Setembre

Castellers i sardanes a la plaça de l'11 de Setembre. Foto Cortesia Diari de Rubi

Des de fa pocs anys Rubí celebra la Diada Nacional de Catalunya.

A les 10 del matí hi ha l'inici de l'ofrena floral a la plaça de l'Onze de Setembre, per part de les diverses entitats ciutadanes, els partits polítics i la ciutadania. Després d'un petit acte institucional en el que fan els seus parlaments les autoritats, té lloc l'exhibició de sardanes i l'actuació dels Castellers de Rubí.

Moment de l'ofrena floral a la plaça de l'11 de Setembre. Foto cortesia Diari de Rubi

De vegades es fa alguna altra activitat com conferències sobre el significat d'aquesta celebració, en el marc del Castell.

Festa de Sant Galderic

Una multitud de gent visita les paradetes d'artistes al nucli antic de la ciutat. Foto cortesia familia Soler-Feixas

Sant Galderic havia estat el patró dels pagesos fins que Sant Isidre, de Madrid, el substituí. Era originari de la Catalunya nord, per la qual cosa es pot considerar ben nostre.

Un grup de rubinencs, el 1995 volgué rehabilitar la figura d'un sant català i consagrar-li una festivitat que versaria sobre la pintura i la pagesia (al nostre país i a d'altres d'Europa són dos temes ben lligats; només cal recordar la famosa Escola d'Olot).

El dia abans es sol fer alguna xerrada al castell sobre l'agricultura rubinenca i s'inaugura una exposició relacionada amb aquesta temàtica

Als carrerons més recòndits del centre històric de Rubí: plaça del Dr. Guardiet, carrer de Xercavins, de Sant Ignasi i de Sant Francesc) el dia... d'octubre, dissabte, es munta una fira on podeu trobar productes agrícoles de Rubí mateix i d'altres indrets; també, embotits, formatges, plantes, vi, etc, tot complementat amb les parades on podreu veure exposades les obres dels artistes de la ciutat, bàsicament pintura.

Els artistes mostren les seves obres al carrer. Foto Cortesia Diari de Rubi

Els últims anys també es celebren les trobades de col·leccionistes de plaques de cava.

Altres activitats connexes són les demostracions de puntaires, el vermut musical, l'exhibició canina, sardanes, castellers, gegants i el ball de gitanes de l'Esbart Dansaire.

Els Tres Tombs

Anomenada com el "dia dels burros"  per Sant Antoni Abat, patró dels animals. Es celebra als inicis de febrer. Consisteix en la cercavila d'una rua de carros, cavalls i altres animals domèstics. Tots gaudeixen d'un esmorzar popular i a l'acabar la cercavila els animals participants són batejats a l'Església de Sant Pere de Rubí.

Mercat Ecològic del Vallès

Es tracta d'un mercat ecològic organitzat per les ciutats de Barberà, Cerdanyola, Sant Quirze i Rubí. El mercat disposa de 15 parades amb productes totalment ecològics d'elaboració pròpia. El mercat es posa el quart Dissabte de cada més a la Plaça del Doctor Guardiet tocant a l'església de Sant Pere.

Altres festivitats

Compta també amb la festivitat de les reconegudes festes com ara Carnestoltes, la Cavalcada de reis, la fira de Santa Llúcia, Sant Joan o Sant Jordi, a part de nombroses festes de barris i carrers que comencen a principis de Maig i duren fins la festa major de la ciutat.

MúsicaAntonio Machín forma part de la memòria sonora d’aquest país. Les seves cançons i boleros ens arranquen a tots un somriure, fruit d’un testament col•lectiu que parteix de la ràdio de la postguerra i que entre tots hem anat recollint, i del qual hem fet un background comú que pocs han gosat abordar i reconstruir.

És a partir d’aquest respecte i admiració, cap al mateix Machín i als records tan vius d’uns anys difícils, que una formació jazzística decideix donar forma a un concert que remourà el so de les nostres ànimes.

Des de la sonoritat més profunda dels boleros, amb un treball jazzístic de màxima qualitat i el joc electrònic del so, que converteix el concert en una experiència emotiva, sorprenent i exclusiva.