Embed Size (px)
Citation preview
3LrsquoENTRADA EN LrsquoEDAT MODERNA(SEGLES XVI AL XVIII)
31La liacuterica petrarquista en el Renaixement i el Barroc
Francesco Petrarca(Floregravencia 1304-Pagravedua 1374) parteix de la liacuterica trobadoresca perquegrave canta un amor impossible per una dama(Laura) Ho fa perograve amb un intimisme i una musicalitat en el versos que sorprenen Seragrave un model per als poetes del Renaixement i del Barroc(peGarcilaso o Shakespeare)
La gran obra de Petrarca eacutes el Canccediloner caracteritzat per
1-Amor per Laura i dolor per la seua mort primerenca2-Sentit unitari tot el llibre es dedica a un amor no correspost3-Des de la seua creacioacute sersquol consideragrave obra mestra4-El petrarquisme creagrave una visioacute de lrsquoamor que srsquoestengueacute a Itagravelia i a tot Europa5-Petrarca anticipa els canvis que la literatura europea experimentaragrave en segles posteriors
Aportacions de Petrarca
-La liacuterica del Renaixement pren Petrarca com a model de la poesia amorosa-El sonet es converteix en lrsquoestrofa prioritagraveria per tractar temes amorososVersos endecasiacutellabs-Petrarca analitza minuciosament la passioacute amorosa expressada amb conceptes subtils-Autenticitat i sinceritat -El petrarquisme fou un fenomen social que va triomfar en lrsquoalta societat que frequumlentava la cort-Lrsquoamant pateix per una dama inaccessibleEl seu amor es basa en una contemplacioacute espiritual-Petrarca crea una imatgeria i una dualitat
Imatgeria Dualitat barroca Lrsquoallunyament de lrsquoamada
srsquoexpressa amb termes marins i de navegacioacute
Lrsquoamada es descriu amb termesNaturals(perlesestrellesneuhellip)
El foc simbolitza la passioacute amorosa
-Uacutes de dos adjectius amb sentit semblant amor ldquopur i diviacuterdquo-Uacutes de dos conceptes antitegraveticsldquopenaglograveriardquo-Versos bimembratsldquoEl meu mal eacutes propi el beacute eacutes accidentrdquo
-Allusions mitologravegiques
EL BARROC
Srsquooposa al Renaixement per la seua complexitat de lrsquoestil i per un sentit pessimista de la vida Combina tradicioacute i originalitat Conviuen amor trobadoresc petrarquisme i neoplatonismeLrsquoamant sovint creu veure la seua estimada o que ella li correspon perograve eacutes tot fantasia El resultat el desenganySi el Renaixement era1Harmonia 2Equilibri 3SerenitatEn el Barroc hi ha1Contrastos 2Hipegraverbole3Sentiments exacerbatsLa megravetrica de la poesia barroca eacutes meacutes beacute tradicional i la megravetrica italiana del RenaixementAmants dels extrems abunden les caricatures al costat de les descripcions meacutes sublims
EL PETRARQUISME A EUROPA
La influegravencia del petrarquisme sobre la liacuterica europea seragrave decisiva fins al segle XVIIIA Espanya influiacute sobre Garcilaso de la Vega Joan Boscagrave i Fernando de HerreraTambeacute sobre Lope de Vega i Quevedo Aquest darrer eacutes autor drsquoun canccediloner dedicat a Lisi A Itagravelia va influir sobre Pietro Bembo A PortugalSaacute de Miranda Meacutes tard arriba a Franccedila amb Ronsard un poeta de la Pleacuteyade A Anglaterra el petrarquisme influeix sobre Wyatt i Spenser
32El teatre clagravessic franceacutes
El reviscolament del teatre a Franccedila eacutes meacutes tardagrave i menys popular que als altres paiumlsos europeus Lrsquouacutenic autor popular eacutes MoliegravereA Franccedila el teatre ha de ser versemblant i racional Per aixograve se segueix la regla de les tres unitats-unitat drsquoaccioacuteSrsquoaborda un sol tema-unitat de llocUn sol escenari amb decorat senzill-unitat de temps Lrsquoaccioacute no pot durar meacutes drsquoun diaSe separa allagrave tragravegic drsquoallograve cogravemic El teatre ha de ser didagravectic i sense excessos de mal gustAquest teatre anomenat neoclagravessic nomeacutes teacute egravexit a Franccedila amb Corneille i Racine com a autors tragravegics I la figura indiscutible de Moliegravere en la comegravedia
321CorneilleRacine i Moliegravere
Tres autors que ocupen tot el segle XVII a Franccedila
Corneille adaptagrave a la seua egravepoca molts temes romans En tots els casos el deure srsquoimposa a lrsquoamor o lrsquoamistat per aixograve el clima tragravegic ressalta en el seu teatre Basant-se en una obra de Guillem de Castro dedicagrave una comegravedia al Cid la seua obra meacutes coneguda Racine Inspirades en temes grecs romans o orientalsles seues tragegravedies narren els problemes de persones que no poden controlar les seues passions(ambicioacute amor gelosiahellip)Tot i que perden la batalla contra aquestes no perden la consideracioacute social Les seues obres soacuten sogravebries i estrictament neoclagravessiquesMoliegravere Actor director i autor drsquouna companyia progravepiaRecorre Franccedila i srsquoinstalla a Pariacutes on el fervor reial contrasta amb els recels de la noblesa i
lrsquoEsgleacutesiardquoEnsenyar divertintrdquo era el seu lema Moliegravere eacutes enemic mortal de la hipocresia es done on es doneRidiculitza certs comportaments com la pedanteria(Les precioses ridiacutecules) la vanitat dels nous rics(El burgeacutes gentilhome) la ignoragravencia de certs professionals(El metge a garrotades) i la hipocresia religiosa(Tartuf)Els seus personatges soacuten universals perograve sempre ridiacuteculs avars misantropspedantshellipEl protagonista representa un defecte un vicia qui els altres personatges srsquohauran drsquoenfrontarPer fer riure usa gestos cogravemics diagravelegs ragravepids jocs de paraules interrupcions malentesos
33El teatre isabeliacute Shakespeare
A partir del segle XVI la monarquia sinteressa pel teatrees construeixen teatres i a poc a poc es converteix en un espectacle de masses[Coincideix amb letapa dor del teatre castellagrave Lope de Vega Tirso de Molina i Calderoacuten de la Barca on trobem alhora diversioacute i adoctrinament en uns principis religiosos i morals El gran tema lhonra Les obres es representaven en els ldquocorrales de comediasrdquo]El teatre del regnat dIsabel I dAnglaterra combina la tradicioacute popular amb la cultaCaracteriacutestiques-Els edificis on es representava eren circulars o hexagonals-Les representacions duraven de primera hora de la vesprada fins al capvespre-Lescenografia era pobra(lespectador havia dimaginar-se el que no veia)-Nomeacutes actuaven homes que interpretaven fins i tot els papers femenins-Hi havia tres grans gegraveneres la tragegravedia sagnant la comegravedia dembolic i el drama histogravericEn aquest periacuteode el teatre adquireix les seues caracteriacutestiques modernes
Entre els autors anteriors a Shakespeare destaquen Thomas Kyd amb ldquoLa tragegravedia espanyolardquo considerada un antecedent de ldquoHamletrdquo Ben Jonson i sobretot Christopher Marlowe Entre les seues obres destaca ldquoLa tragravegica histograveria del doctor Faustrdquo que ven la seua agravenima al diable a canvi de viure vint-i-quatre anys de plaers i delit A meacutes pot desapareacuteixer de la vista dels homes quan vulga Expressa lenfrontament cosagravenima tempseternitat moacutenreligioacute En lobra com passa tambeacute en ldquoHamletrdquo apareixen dimonis i esperits
William Shakespeare actor i director i empresari eacutes una de les grans figures de la literatura universal La seua companyia es va installar a El Globus(1599)
Entre les seues obres podem esmentarcomegravedies tragegravedies Drames histograverics
ldquoLamansiment de lharpiardquoldquoMolt soroll per resrdquoldquoEl somni duna nit destiurdquoldquoLes alegres comares de Windsorrdquo
ldquoRomeo i JulietardquoldquoEl mercader de VenegraveciardquoldquoHamletrdquoldquoOtellordquoldquoEl rei LearrdquoldquoAntoni i Cleogravepatrardquo
ldquoRicard IIIrdquoldquoEnric IVrdquoldquoEnric VrdquoldquoEnric VIrdquoldquoJuli Cegravesarrdquo
Els personatges de Shakespeare soacuten molt humans i doncs contradictoris Simbolitzen les emocions humanes per exemple la gelosia(ldquoOtellordquo) lambicioacute(ldquoMacbethrdquo) el dubte(ldquoHamletrdquo)lamor prohibit(ldquoRomeo i Julietardquo)etc Les passions i les contradiccions de lhome les plasma Shakespeare damunt lescenari com ninguacute ho havia fet abans
Al marge del llibre de textHamlet eacutes la tragegravedia de la venjanccedila i del dubte srsquohi planteja el conflicte interior del protagonista i la venjanccedila com a mitjagrave per restituir lrsquoordre poliacutetic i moralEn Otelmiddotlo aquest personatge mata la seua dona despreacutes de les sospites drsquoinfidelitat que li infon Iago Eacutes la tragegravedia de la gelosiaEn Macbeth la protagonista impulsa el seu marit horroritzat a assassinar el rei Eacutes la tragegravedia de mbicioacute El rei Lear despreacutes drsquoabandonar el seu regnat reparteix el regne entre les seues tres filles Planteja de forma tragravegica les relacions paternofilials Eacutes la tragegravedia de lrsquoabandonament del parePodem afirmar que la produccioacute dramagravetica de Shakespeare inicia una nova concepcioacute teatral que esdevindragrave el punt de partida del modern teatre anglegraves Aquestes soacuten algunes de les seues caracteriacutestiques1 Manteacute els cinc actes de la tradicioacute clagravessica perograve no se sotmet a les unitats de lloc temps i accioacute Pot mesclar prosa i vers i tambeacute elements novelmiddotlescos tragravegics i cogravemics (lrsquoactitud humoriacutestica dels enterramorts contrasta amb el lloc en quegrave es troben) La mescla de gegraveneres permet el contrast permanent entre la gragravecia i el desastre entre lrsquohumor i el drama Lrsquoalternanccedila drsquoallograve cogravemic amb allograve tragravegic pot donar-se de forma quasi irreverent a causa de la juxtaposicioacute (hi ha elements bufonescos un moment abans o despreacutes drsquoun cliacutemax tragravegic)
2 No obstant aixograve la poegravetica teatral de Shakespeare pren elements fonamentals de la tragegravedia clagravessica el tema de la fatalitat encadena els distints esdeveniments (mort de Poloni embogiment i suiumlcidi drsquoOfegravelia venjanccedila de Hamlet) el patetisme srsquoaprecia en les intervencions angoixoses i les morts successives la catarsi purificadora explora les emocions de lrsquoespectador
3 El diagraveleg amb altres tradicions teatrals enriqueix la visioacute teatral de Shakespeare La influegravencia del teatre italiagrave srsquoaprecia en les histograveries les anegravecdotes i els arguments en lrsquoaparicioacute drsquoelements fantagravestics i en la continuiumltat de la figura del laquopallassoraquo (enterramorts)Coincideix amb el teatre barroc en lrsquouacutes de recursos retograverics i en la criacutetica de lrsquoestupidesa cortesana
4 Les seues obres es caracteritzen per una gran perfeccioacute tegravecnica en els muacuteltiples aspectes del signe teatral trama llenguatge personatges signes escegravenics
5 Les trames i histograveries teatrals soacuten complexes i es desenvolupen i es resolen amb gran mestria amb el suport drsquouna poderosa imaginacioacute (amb elements de magravegia o fantasia) i lrsquouacutes de la violegravencia Desenvolupa diverses liacutenies de trames (referides al poder a lrsquoamor i a les rivalitats) i altera la idea de qui ha de ser el protagonista
6 En la seua obra domina el gust pel llenguatge (la frase brillant el joc de mots enginyoacutes o la comparacioacute sublim) El teixit textual fon amb gran precisioacute elements dramagravetics i liacuterics la qual cosa proporciona un text de gran riquesa
retograverica Hamlet eacutes una obra repleta de recursos retograverics calembours commutacions i jocs de mots (per tant eacutes una obra conceptista que mostra usos linguumliacutestics semblants als de Quevedo Goacutengora i altres) El domini extraordinari de la llengua anglesa el permet comprendre amb mestria des de lrsquoexpressioacute meacutes exquisida i sublim fins a la gragravecia de la parla popular passant pel cinisme exagerat o el lirisme manifest de Latempesta
7 Els personatges fan comentaris drsquoiacutendole linguumliacutestica reflexionant sobre lrsquoestil i el llenguatge de lrsquoobra Hamlet eacutes un priacutencep versat en les arts retograveriques (mestre en comparacions i metagravefores) que es burla drsquoOsric pel seu llenguatge alambinat i els seus modals afectats Poloni eacutes incapaccedil de desfer-se de la retograverica cortesana per meacutes que ho intente i Shakespeare el converteix despietadament en un personatge cogravemic que srsquoenreda en les seues progravepies filigranes retograveriques
8 Shakespeare eacutes un profund coneixedor de lrsquoagravenima humana de les passions de lrsquohome i dels seus diferents sentiments i emocions Gragravecies a aquest coneixement construeix personatges complexos i conflictius la majoria dotats drsquouna inconfusible humanitat i profunditat filosograveficaPer aixograve la intemporalitat de la seua obra i la seua pervivegravencia com un dels cims universals de lrsquoart Les seues criatures esdevindran personatges universals ja que encarnen amb pregonesa les passions meacutes captivadores mdashdubte indecisioacute i venjanccedila (Hamlet) amor i gelosia (Otelmiddotlo)enveja ambicioacute (Macbeth) abandonament del pare passioacute filial (rei Lear) enamorament (Romeu i Julieta)mdash perograve sense ser sotmeses a la cotilla deshumanitzadora dels prototips ben al contrari els personatges resulten extraordinagraveriament vitals i profunds Drsquoaltra banda eacutes particularment valuosa la seua concepcioacute del personatge cogravemic (clown o bufoacute) com a contrapunt dels personatges meacutes greus9 Utilitza les obres literagraveries per reflexionar sobre la literatura i el teatre (cosa que tambeacute es pot apreciar en Cervantes ndashi salvant les distagravencies en Velaacutezquez) Hamlet eacutes una obra dramagravetica en quegrave bona part de lrsquoaccioacute es dedica als preparatius drsquouna obra teatral que conteacute molts paralmiddotlelismes amb la situacioacute real de la cort de Dinamarca i la seua representacioacute en la cort drsquoElsenor (laquoVull proves concloents ndashdiu Hamletndash el teatre eacutes la xarxa que atraparagrave la consciegravencia drsquoaquest reiraquo) La convencioacute de mostrar el teatre dins del teatre era una pragravectica frequumlent en el drama isabeliacute i en Shakespeare sovint serveix per fer reflexionar el puacuteblic sobre si mateix i sobre la fina liacutenia que separa la realitat de lrsquoespectador i la ficcioacute dramagravetica (Hamlet mateix adopta un laquotarannagrave estrafolariraquo i per tant fingeix i actua representa un paper i trenca la barrera entre realitat i ficcioacuteEl teatret interior de Hamlet es prepara fins i tot amb criacutetica i teoria de lrsquoart dramagravetic i de lrsquoart de representar (laquoEmmotlla el gest a la paraula i la paraula al gestraquo) descendint a detalls tegravecnics com el costum dels laquogagsraquo (laquoI que el gracioacutes no se nrsquoisca del seu textraquo) Eacutes per aixograve que lrsquoobra ofereix gran quantitat drsquoinformacioacute sobre les peculiaritats del teatre de lrsquoegravepoca rivarivalitat entre companyies gira per proviacutencies papers femenins representats per xics actuacioacute amateur drsquoestudiants universitaris etc
4Cervantes i els oriacutegens de la novella moderna
Cervantes eacutes un escriptor polifacegravetic Autor de poesia i teatre destaca fonamentalment per la seua narrativaLa seua obra meacutes importantrdquoEl Quixotrdquo(Don Quijote de la Manxa)Es considera una de les primeres novelles modernes per aquestes caracteriacutestiques1El seu realisme (no hi ha idealitzacioacute)2Don Quijote eacutes una persona no un heroi3Joc entre la voluntat del protagonista i lrsquoentorn que srsquohi oposa entre la fantasia i la realitat4Els personatges es tranformen al llarg de la novellaAquests canvis es veuen en els diagravelegs5Muacuteltiples narradors narrador omniscient personatges que narren relats dins del relatetc6Mescla la realitat i la ficcioacute Srsquohi parla de altres novelles7Resumeix tots els gegraveneres novelliacutestics del XVI novella cavalleresca pastoril sentimental morisca combinats admirablement8Recorre a lrsquohumor molt sovint
ldquoEl Quixotrdquo expressa la tensioacute de lrsquohome que srsquoenfronta al moacuten per mantindre els seus ideals de justiacutecia i bellesaVa influir sobre la novella realista del XIX lrsquoanglesa(Dickens) nord-americana(Mark Twain) francesos (Balzac i Flaubert) russos (Tolstoi Dostoievski) o espanyols(GaldoacutesClariacuten)En el segle XX influeix en la narrativa meacutes innovadora Kafka Proust Joycehellipincloent-hi autors espanyols com Torrente Ballester i Gabriel Garciacutea MaacuterquezVladimir Nabokov escrigueacute un ldquoCurs sobre el Quixotrdquo on es recullen les lliccedilons del gran autor als seus alumnes John dos Passos escrigueacute ldquoRocinant torna al camiacuterdquo
DIVERSES LECTURES DrsquordquoEL QUIXOTrdquo1Srsquoha interpretat com una burla de les novelles cavalleresques (una intencioacute de Cervantes)2Se lrsquoha considerat una obra humoriacutestica3El Romanticisme srsquoha interessat per Don Quixot com un defensor de causes perdudes4Se lrsquointerpretat com una mostra del desengany davant la Decadegravencia en quegrave Espanya entrava5rdquoEl Quixotrdquo ha estat vist com una doble utopia la de la vida cavalleresca i la del bon govern(Insula Baratagraveria)6Cervantes no preteacuten fer una novella antiidealista sinoacute que reclama el realisme en les metes que es busquen
Al marge del llibre de text (ampliacioacute)
Lrsquoobra de Cervantes i en especial el seu llibre capital el Quixot eacutes fonamental en el desenvolupament de la novelmiddotla europea per una segraverie de raons
1Amplitud de lrsquoobra narrativa‐ La Galatea (1585) novelmiddotla pastoril‐ Novelas ejemplares (1613) dotze relats que fixen el model de novelmiddotla curta (a lrsquoestil italiagrave) El tiacutetol i el prograveleg insisteixen en el valor profitoacutes i moral Tracten
temes diversos mitjanccedilant intrigues elaborades mesclen distints subgegraveneres i combinen idealisme i realisme‐ El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605-1615) parogravedia de les novelmiddotles decavalleria convertides en desordenada successioacute drsquohistograveries extravagants‐ Los trabajos de Persiles y Segismunda (1617) successioacute drsquoentretingudes peripegravecies progravepies de la novelmiddotla bizantina
2 Construccioacute de personatges individualitzats que alhora esdevenen siacutembols universals (don Quixot en siacutembol universal de lrsquohome idealista) La tipologia de lrsquoheroi o protagonista eacutes del tot original‐ Gentilhome manxec embogit amb la lectura dels llibres de cavalleria confon la realitat amb la ficcioacute i vol imitar els seus herois empegraves per nobles ideals decideix eixir als camins per laquoarreglar entuertosraquo desfer greuges protegir els degravebils implantar la justiacutecia i meregraveixer lrsquoamor de DulcineaDon Quixot ha estat considerat el siacutembol de lrsquohome idealista que lluita per imposar la seua veritat contra el moacuten‐ Don Quixot eacutes llanccedilat a contrastar el seu moacuten interior amb la realitat del seu temps i sempre nrsquoix malparat burlat o agredit pels seus contemporanis Les seues absurdes aventures que sempre i acaben en ridiacuteculs fracassos el perfilen com un antiheroi com un eacutesser humagrave amb grandeses i misegraveries
3 El recurs del viatge eacutes fonamental per al desenvolupament narratiu Lrsquoaccioacute principal estagrave constituiumlda per tres viatges o eixides que realitza don Quixot (la primera en solitari i les altres dues acompanyat pel seu escuder) Aquestes eixides amplien el panorama vital i expressen agravempliament la progravepia visioacute del moacuten‐ La primera part (1605) relata les dues primeres eixides per terres de la Manxa i Andalusia El pelegrinatge per terres drsquoAragoacute i Catalunya fins a Barcelona i el seu retorn a la Manxa ocupa tota la segona part (1615)‐ En la segona eixida se succeeixen histograveries protagonitzades per altres personatges i fins i tot srsquohi intercala una novelmiddotla curta titulada El curioso impertinente‐ Aquestes histograveries en principi no guarden relacioacute amb la principal perograve permeten la combinacioacute de gegraveneres narratius sense que en cap moment es perda la coheregravencia narrativa Drsquoaquesta manera el Quixot combina multitud de gegraveneres com la novelmiddotla pastoril la picaresca la bizantina o la morisca de vegades sota la forma de parogravedia o imitacioacute burlesca Tot plegat converteix la novelmiddotla de Cervantes en un resum de gegraveneres narratius
4 En les absurdes aventures lrsquoacompanya el ruacutestec Sancho mogut en un principi pel desig de riqueses i poder A partir de la segona eixida Sancho seragrave el contrapunt de don Quixot
Quixot SanchoGentilhomeSomiadorGeneroacutesSobriEspiritual
LlauradorRealista i PragravecticPrudent i astutInteressat i golafre
‐ Gragravecies a ells es presenten distintes maneres representatives de veure el moacuten de pensar i de parlarEls constants diagravelegs entre cavaller i escuder reflecteixen la riquiacutessima humanitat drsquoambdoacutes protagonistes‐ Que amb el temps srsquoinflueixen muacutetuament i contagien els seus punts de vista els diagravelegs de la segona part (tercera eixida) reflecteixen que don Quixot deixa drsquoenganyar-se a si mateix i recupera el seny mentre que Sancho eacutes arrossegat per la imaginacioacute Srsquoarrodoneixen‐ Sancho Panza representa el sentit pragravectic de la vida la visioacute realista i materialista de les coses (tanmateix a mesura que avanccedila la novelmiddotla tambeacute srsquoacosta a la visioacute idealista del seu senyor)
5 Joc de magravescares narratives A traveacutes de la multiplicitat de narradors Cervantes aposta per la llibertat creadora el perspectivisme i la parogravedia de la novelmiddotla de cavalleries Podem distingir quatre veus1048707 Lrsquohistoriador aragravebic Cide Hamete Benengeli autor original de la histograveria1048707 El morisc mentider traductor de lrsquoagraverab a lrsquoespanyol1048707 Lrsquoautor ficcionalitzat en la narracioacute Cervantes que va encarregar la traduccioacute despreacutes detrobar el manuscrit aragravebic a Toledo1048707 Hi ha tambeacute narradors parcials drsquohistograveries intercalades el desconegut el desconegut autor drsquoEl curiosoimpertinente el captiu drsquoAlger Cardenio o el morisc RicoteAquest joc drsquoautors traductors narradors i lectors produeix una gran llibertat creadora alhora que sembra lrsquoambiguumlitat i el dubte en moltes pagravegines
Metaliteratura (llibre sobre llibres i sobre literatura) Cervantes eacutes un dels primers escriptors moderns perquegrave el jo del creador apareix nombroses vegades en el text disfressat de fascinants magravescares unes vegades per excitar la curiositat del lector i drsquoaltres per reflexionar sobre el proceacutes de lrsquoescriptura mateix parogravedia dels llibres de cavalleria escrutini de la llibreria diferegravencies amb Lope de Vega independegravencia dels personatges criacutetica de lrsquoobra de Fernaacutendez de Avellaneda raonament sobre les histograveries intercalades Mitjanccedilant aquesta tegravecnica sembra dubtes en el lector i el posa en estat drsquoalerta Lrsquoavisa de la tensioacute entre el que srsquoescriu i el que srsquoha deixat drsquoescriure
6 El resultat eacutes una novelmiddotla polifogravenica totalitzadora i moderna Per exemple la varietat de registresexpressius compregraven la retograverica barroca el llenguatge popular el discurs arcaiumltzant la reflexioacute metaliteragraveria o el domini del llenguatge poegraveticEstiliacutesticament el Quixot destaca per la seua heterogeneiumltat No posseeix un estil uniforme sinoacute que eacutes admirablement polifogravenic Els seus muacuteltiples personatges estan caracteritzats per la seua manera de parlar i segons les circumstagravencies en quegrave es troben En aquest magne concert drsquoestils caracteriacutestic de la novelmiddotla moderna se senten les veus de la ciutat i de lrsquoaldea dels cabrers i dels aristogravecrates de marcolfes o de clergues de la meacutes noble retograverica o de les burles meacutes vulgars En especial destaca la infinitat de tons del Quixot segons que en siga la disposicioacute i lrsquoexpressioacute sensata i ruacutestega de Sancho tan amic dels refranys
7 Gragravecies a aquesta arquitectura i a lrsquoenorme egravexit lrsquoobra de Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges la parogravedia dels gegraveneres o lrsquohumor irogravenic1048707 La projeccioacute del Quixot en la literatura espanyola podria exemplificar-se mitjanccedilant la novelmiddotla satiacuterica del P Isla Fray Gerundio de Campazas alias
Zotes (1758-1768) lrsquoheroi de la qual eacutes un ridiacutecul predicador embogit amb els ensenyaments dels predicadors barrocs Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits mdashper part drsquoescriptors menorsmdash de continuar la novelmiddotla original amb amplificacions de Sancho Panza o drsquoimitar la sagravetira en altres aspectes de la vida contemporagravenia1048707 Joseacute Cadalso en les Cartas marruecas (1789) pren el procediment del manuscrit trobat i a meacutes assenyala la importagravencia i el sentit del QuixotAl segle XVIII lrsquoheregravencia cervantina es va deixar sentir en novelmiddotles angleses drsquoautegraventica qualitat 1048707 Henry Fielding Don Quixot a Anglaterra (1734) eacutes una celebrada obra teatral la novelmiddotla Tom Jones (1749) compta amb un autegraventic Quixot anglegraves ple de toleragravencia i comprensioacute humor i contrastos entre materialisme i idealisme Un dels personatges de la seua novelmiddotla Joseph Andrewsescrita segons lrsquoautor laquoa la manera de Cervantesraquo eacutes Abraham Adams laquorector quixotesc del segle XVIIIraquo en qui comenccedila una mena de santificacioacute de lrsquoheroi cervantiacute En Tom Jones la relacioacute entre senyor i criat conteacute ressons de la novelmiddotla cervantina1048707 Laurence Sterne Tristam Shandy (1769) lrsquoimita en la construccioacute parogravedica de formes narratives en les seues fonts fictiacutecies en lrsquohumor i en les frequumlents apelmiddotlacions al lector Hi ha nombroses referegravencies al Quixot i reconeixement impliacutecit de lrsquoocupacioacute de lrsquohumor cervantiacute Als segles XIX i XX la influegravencia srsquoestendragrave en autors com ara1048707 Benito Peacuterez Galdoacutes se sabia de memograveria pagravegines senceres del Quixot En les seues novelmiddotles pulmiddotlulen criatures quixotesques mitogravemanes i visionagraveries Per exemple en La desheredada (1881) Isidora Rufete estagrave tan imbuiumlda en lectures fulletonesques i obsessionada per la noblesa del seu llinatge que porta una vida fictiacutecia fins a lrsquoesfondrament final El seu pare eacutes boig i el seu oncle es diu Santiago Quijano-Quijada Altres tiacutetols quixotescos soacuten El amigo manso (1882) solitari i somiador Nazariacuten (1895) i Halma (1895) a manera de novelmiddotles complementagraveries igual que les dues parts del Quixot Tristana (1892) la protagonista de la qual sembla laquola dona de la trista figuraraquo1048707 La influegravencia de Cervantes eacutes palesa en Flaubert Madame Bovary i don Quixot xoquenamb la realitat despreacutes de les ilmiddotlusions creades arran de la lectura de novelmiddotles ndashde cavalleries o sentimentals Emma Bovary eacutes un Quixot amb faldilles drsquoimaginacioacute exaltada per la lectura de novelmiddotles sobre heroiumlnes romagraventiques i a les quals vol emular per fugir de la monotonia i vulgaritat de la seua vida provinciana1048707 Graham Greene assumeix la tradicioacute cervantina de Fielding en el seu Monsenyor Quixot (1982) a traveacutes del protagonista rector drsquoEl Toboso que creu descendir de lrsquoheroi cervantiacute
Srsquooposa al Renaixement per la seua complexitat de lrsquoestil i per un sentit pessimista de la vida Combina tradicioacute i originalitat Conviuen amor trobadoresc petrarquisme i neoplatonismeLrsquoamant sovint creu veure la seua estimada o que ella li correspon perograve eacutes tot fantasia El resultat el desenganySi el Renaixement era1Harmonia 2Equilibri 3SerenitatEn el Barroc hi ha1Contrastos 2Hipegraverbole3Sentiments exacerbatsLa megravetrica de la poesia barroca eacutes meacutes beacute tradicional i la megravetrica italiana del RenaixementAmants dels extrems abunden les caricatures al costat de les descripcions meacutes sublims
EL PETRARQUISME A EUROPA
La influegravencia del petrarquisme sobre la liacuterica europea seragrave decisiva fins al segle XVIIIA Espanya influiacute sobre Garcilaso de la Vega Joan Boscagrave i Fernando de HerreraTambeacute sobre Lope de Vega i Quevedo Aquest darrer eacutes autor drsquoun canccediloner dedicat a Lisi A Itagravelia va influir sobre Pietro Bembo A PortugalSaacute de Miranda Meacutes tard arriba a Franccedila amb Ronsard un poeta de la Pleacuteyade A Anglaterra el petrarquisme influeix sobre Wyatt i Spenser
32El teatre clagravessic franceacutes
El reviscolament del teatre a Franccedila eacutes meacutes tardagrave i menys popular que als altres paiumlsos europeus Lrsquouacutenic autor popular eacutes MoliegravereA Franccedila el teatre ha de ser versemblant i racional Per aixograve se segueix la regla de les tres unitats-unitat drsquoaccioacuteSrsquoaborda un sol tema-unitat de llocUn sol escenari amb decorat senzill-unitat de temps Lrsquoaccioacute no pot durar meacutes drsquoun diaSe separa allagrave tragravegic drsquoallograve cogravemic El teatre ha de ser didagravectic i sense excessos de mal gustAquest teatre anomenat neoclagravessic nomeacutes teacute egravexit a Franccedila amb Corneille i Racine com a autors tragravegics I la figura indiscutible de Moliegravere en la comegravedia
321CorneilleRacine i Moliegravere
Tres autors que ocupen tot el segle XVII a Franccedila
Corneille adaptagrave a la seua egravepoca molts temes romans En tots els casos el deure srsquoimposa a lrsquoamor o lrsquoamistat per aixograve el clima tragravegic ressalta en el seu teatre Basant-se en una obra de Guillem de Castro dedicagrave una comegravedia al Cid la seua obra meacutes coneguda Racine Inspirades en temes grecs romans o orientalsles seues tragegravedies narren els problemes de persones que no poden controlar les seues passions(ambicioacute amor gelosiahellip)Tot i que perden la batalla contra aquestes no perden la consideracioacute social Les seues obres soacuten sogravebries i estrictament neoclagravessiquesMoliegravere Actor director i autor drsquouna companyia progravepiaRecorre Franccedila i srsquoinstalla a Pariacutes on el fervor reial contrasta amb els recels de la noblesa i
lrsquoEsgleacutesiardquoEnsenyar divertintrdquo era el seu lema Moliegravere eacutes enemic mortal de la hipocresia es done on es doneRidiculitza certs comportaments com la pedanteria(Les precioses ridiacutecules) la vanitat dels nous rics(El burgeacutes gentilhome) la ignoragravencia de certs professionals(El metge a garrotades) i la hipocresia religiosa(Tartuf)Els seus personatges soacuten universals perograve sempre ridiacuteculs avars misantropspedantshellipEl protagonista representa un defecte un vicia qui els altres personatges srsquohauran drsquoenfrontarPer fer riure usa gestos cogravemics diagravelegs ragravepids jocs de paraules interrupcions malentesos
33El teatre isabeliacute Shakespeare
A partir del segle XVI la monarquia sinteressa pel teatrees construeixen teatres i a poc a poc es converteix en un espectacle de masses[Coincideix amb letapa dor del teatre castellagrave Lope de Vega Tirso de Molina i Calderoacuten de la Barca on trobem alhora diversioacute i adoctrinament en uns principis religiosos i morals El gran tema lhonra Les obres es representaven en els ldquocorrales de comediasrdquo]El teatre del regnat dIsabel I dAnglaterra combina la tradicioacute popular amb la cultaCaracteriacutestiques-Els edificis on es representava eren circulars o hexagonals-Les representacions duraven de primera hora de la vesprada fins al capvespre-Lescenografia era pobra(lespectador havia dimaginar-se el que no veia)-Nomeacutes actuaven homes que interpretaven fins i tot els papers femenins-Hi havia tres grans gegraveneres la tragegravedia sagnant la comegravedia dembolic i el drama histogravericEn aquest periacuteode el teatre adquireix les seues caracteriacutestiques modernes
Entre els autors anteriors a Shakespeare destaquen Thomas Kyd amb ldquoLa tragegravedia espanyolardquo considerada un antecedent de ldquoHamletrdquo Ben Jonson i sobretot Christopher Marlowe Entre les seues obres destaca ldquoLa tragravegica histograveria del doctor Faustrdquo que ven la seua agravenima al diable a canvi de viure vint-i-quatre anys de plaers i delit A meacutes pot desapareacuteixer de la vista dels homes quan vulga Expressa lenfrontament cosagravenima tempseternitat moacutenreligioacute En lobra com passa tambeacute en ldquoHamletrdquo apareixen dimonis i esperits
William Shakespeare actor i director i empresari eacutes una de les grans figures de la literatura universal La seua companyia es va installar a El Globus(1599)
Entre les seues obres podem esmentarcomegravedies tragegravedies Drames histograverics
ldquoLamansiment de lharpiardquoldquoMolt soroll per resrdquoldquoEl somni duna nit destiurdquoldquoLes alegres comares de Windsorrdquo
ldquoRomeo i JulietardquoldquoEl mercader de VenegraveciardquoldquoHamletrdquoldquoOtellordquoldquoEl rei LearrdquoldquoAntoni i Cleogravepatrardquo
ldquoRicard IIIrdquoldquoEnric IVrdquoldquoEnric VrdquoldquoEnric VIrdquoldquoJuli Cegravesarrdquo
Els personatges de Shakespeare soacuten molt humans i doncs contradictoris Simbolitzen les emocions humanes per exemple la gelosia(ldquoOtellordquo) lambicioacute(ldquoMacbethrdquo) el dubte(ldquoHamletrdquo)lamor prohibit(ldquoRomeo i Julietardquo)etc Les passions i les contradiccions de lhome les plasma Shakespeare damunt lescenari com ninguacute ho havia fet abans
Al marge del llibre de textHamlet eacutes la tragegravedia de la venjanccedila i del dubte srsquohi planteja el conflicte interior del protagonista i la venjanccedila com a mitjagrave per restituir lrsquoordre poliacutetic i moralEn Otelmiddotlo aquest personatge mata la seua dona despreacutes de les sospites drsquoinfidelitat que li infon Iago Eacutes la tragegravedia de la gelosiaEn Macbeth la protagonista impulsa el seu marit horroritzat a assassinar el rei Eacutes la tragegravedia de mbicioacute El rei Lear despreacutes drsquoabandonar el seu regnat reparteix el regne entre les seues tres filles Planteja de forma tragravegica les relacions paternofilials Eacutes la tragegravedia de lrsquoabandonament del parePodem afirmar que la produccioacute dramagravetica de Shakespeare inicia una nova concepcioacute teatral que esdevindragrave el punt de partida del modern teatre anglegraves Aquestes soacuten algunes de les seues caracteriacutestiques1 Manteacute els cinc actes de la tradicioacute clagravessica perograve no se sotmet a les unitats de lloc temps i accioacute Pot mesclar prosa i vers i tambeacute elements novelmiddotlescos tragravegics i cogravemics (lrsquoactitud humoriacutestica dels enterramorts contrasta amb el lloc en quegrave es troben) La mescla de gegraveneres permet el contrast permanent entre la gragravecia i el desastre entre lrsquohumor i el drama Lrsquoalternanccedila drsquoallograve cogravemic amb allograve tragravegic pot donar-se de forma quasi irreverent a causa de la juxtaposicioacute (hi ha elements bufonescos un moment abans o despreacutes drsquoun cliacutemax tragravegic)
2 No obstant aixograve la poegravetica teatral de Shakespeare pren elements fonamentals de la tragegravedia clagravessica el tema de la fatalitat encadena els distints esdeveniments (mort de Poloni embogiment i suiumlcidi drsquoOfegravelia venjanccedila de Hamlet) el patetisme srsquoaprecia en les intervencions angoixoses i les morts successives la catarsi purificadora explora les emocions de lrsquoespectador
3 El diagraveleg amb altres tradicions teatrals enriqueix la visioacute teatral de Shakespeare La influegravencia del teatre italiagrave srsquoaprecia en les histograveries les anegravecdotes i els arguments en lrsquoaparicioacute drsquoelements fantagravestics i en la continuiumltat de la figura del laquopallassoraquo (enterramorts)Coincideix amb el teatre barroc en lrsquouacutes de recursos retograverics i en la criacutetica de lrsquoestupidesa cortesana
4 Les seues obres es caracteritzen per una gran perfeccioacute tegravecnica en els muacuteltiples aspectes del signe teatral trama llenguatge personatges signes escegravenics
5 Les trames i histograveries teatrals soacuten complexes i es desenvolupen i es resolen amb gran mestria amb el suport drsquouna poderosa imaginacioacute (amb elements de magravegia o fantasia) i lrsquouacutes de la violegravencia Desenvolupa diverses liacutenies de trames (referides al poder a lrsquoamor i a les rivalitats) i altera la idea de qui ha de ser el protagonista
6 En la seua obra domina el gust pel llenguatge (la frase brillant el joc de mots enginyoacutes o la comparacioacute sublim) El teixit textual fon amb gran precisioacute elements dramagravetics i liacuterics la qual cosa proporciona un text de gran riquesa
retograverica Hamlet eacutes una obra repleta de recursos retograverics calembours commutacions i jocs de mots (per tant eacutes una obra conceptista que mostra usos linguumliacutestics semblants als de Quevedo Goacutengora i altres) El domini extraordinari de la llengua anglesa el permet comprendre amb mestria des de lrsquoexpressioacute meacutes exquisida i sublim fins a la gragravecia de la parla popular passant pel cinisme exagerat o el lirisme manifest de Latempesta
7 Els personatges fan comentaris drsquoiacutendole linguumliacutestica reflexionant sobre lrsquoestil i el llenguatge de lrsquoobra Hamlet eacutes un priacutencep versat en les arts retograveriques (mestre en comparacions i metagravefores) que es burla drsquoOsric pel seu llenguatge alambinat i els seus modals afectats Poloni eacutes incapaccedil de desfer-se de la retograverica cortesana per meacutes que ho intente i Shakespeare el converteix despietadament en un personatge cogravemic que srsquoenreda en les seues progravepies filigranes retograveriques
8 Shakespeare eacutes un profund coneixedor de lrsquoagravenima humana de les passions de lrsquohome i dels seus diferents sentiments i emocions Gragravecies a aquest coneixement construeix personatges complexos i conflictius la majoria dotats drsquouna inconfusible humanitat i profunditat filosograveficaPer aixograve la intemporalitat de la seua obra i la seua pervivegravencia com un dels cims universals de lrsquoart Les seues criatures esdevindran personatges universals ja que encarnen amb pregonesa les passions meacutes captivadores mdashdubte indecisioacute i venjanccedila (Hamlet) amor i gelosia (Otelmiddotlo)enveja ambicioacute (Macbeth) abandonament del pare passioacute filial (rei Lear) enamorament (Romeu i Julieta)mdash perograve sense ser sotmeses a la cotilla deshumanitzadora dels prototips ben al contrari els personatges resulten extraordinagraveriament vitals i profunds Drsquoaltra banda eacutes particularment valuosa la seua concepcioacute del personatge cogravemic (clown o bufoacute) com a contrapunt dels personatges meacutes greus9 Utilitza les obres literagraveries per reflexionar sobre la literatura i el teatre (cosa que tambeacute es pot apreciar en Cervantes ndashi salvant les distagravencies en Velaacutezquez) Hamlet eacutes una obra dramagravetica en quegrave bona part de lrsquoaccioacute es dedica als preparatius drsquouna obra teatral que conteacute molts paralmiddotlelismes amb la situacioacute real de la cort de Dinamarca i la seua representacioacute en la cort drsquoElsenor (laquoVull proves concloents ndashdiu Hamletndash el teatre eacutes la xarxa que atraparagrave la consciegravencia drsquoaquest reiraquo) La convencioacute de mostrar el teatre dins del teatre era una pragravectica frequumlent en el drama isabeliacute i en Shakespeare sovint serveix per fer reflexionar el puacuteblic sobre si mateix i sobre la fina liacutenia que separa la realitat de lrsquoespectador i la ficcioacute dramagravetica (Hamlet mateix adopta un laquotarannagrave estrafolariraquo i per tant fingeix i actua representa un paper i trenca la barrera entre realitat i ficcioacuteEl teatret interior de Hamlet es prepara fins i tot amb criacutetica i teoria de lrsquoart dramagravetic i de lrsquoart de representar (laquoEmmotlla el gest a la paraula i la paraula al gestraquo) descendint a detalls tegravecnics com el costum dels laquogagsraquo (laquoI que el gracioacutes no se nrsquoisca del seu textraquo) Eacutes per aixograve que lrsquoobra ofereix gran quantitat drsquoinformacioacute sobre les peculiaritats del teatre de lrsquoegravepoca rivarivalitat entre companyies gira per proviacutencies papers femenins representats per xics actuacioacute amateur drsquoestudiants universitaris etc
4Cervantes i els oriacutegens de la novella moderna
Cervantes eacutes un escriptor polifacegravetic Autor de poesia i teatre destaca fonamentalment per la seua narrativaLa seua obra meacutes importantrdquoEl Quixotrdquo(Don Quijote de la Manxa)Es considera una de les primeres novelles modernes per aquestes caracteriacutestiques1El seu realisme (no hi ha idealitzacioacute)2Don Quijote eacutes una persona no un heroi3Joc entre la voluntat del protagonista i lrsquoentorn que srsquohi oposa entre la fantasia i la realitat4Els personatges es tranformen al llarg de la novellaAquests canvis es veuen en els diagravelegs5Muacuteltiples narradors narrador omniscient personatges que narren relats dins del relatetc6Mescla la realitat i la ficcioacute Srsquohi parla de altres novelles7Resumeix tots els gegraveneres novelliacutestics del XVI novella cavalleresca pastoril sentimental morisca combinats admirablement8Recorre a lrsquohumor molt sovint
ldquoEl Quixotrdquo expressa la tensioacute de lrsquohome que srsquoenfronta al moacuten per mantindre els seus ideals de justiacutecia i bellesaVa influir sobre la novella realista del XIX lrsquoanglesa(Dickens) nord-americana(Mark Twain) francesos (Balzac i Flaubert) russos (Tolstoi Dostoievski) o espanyols(GaldoacutesClariacuten)En el segle XX influeix en la narrativa meacutes innovadora Kafka Proust Joycehellipincloent-hi autors espanyols com Torrente Ballester i Gabriel Garciacutea MaacuterquezVladimir Nabokov escrigueacute un ldquoCurs sobre el Quixotrdquo on es recullen les lliccedilons del gran autor als seus alumnes John dos Passos escrigueacute ldquoRocinant torna al camiacuterdquo
DIVERSES LECTURES DrsquordquoEL QUIXOTrdquo1Srsquoha interpretat com una burla de les novelles cavalleresques (una intencioacute de Cervantes)2Se lrsquoha considerat una obra humoriacutestica3El Romanticisme srsquoha interessat per Don Quixot com un defensor de causes perdudes4Se lrsquointerpretat com una mostra del desengany davant la Decadegravencia en quegrave Espanya entrava5rdquoEl Quixotrdquo ha estat vist com una doble utopia la de la vida cavalleresca i la del bon govern(Insula Baratagraveria)6Cervantes no preteacuten fer una novella antiidealista sinoacute que reclama el realisme en les metes que es busquen
Al marge del llibre de text (ampliacioacute)
Lrsquoobra de Cervantes i en especial el seu llibre capital el Quixot eacutes fonamental en el desenvolupament de la novelmiddotla europea per una segraverie de raons
1Amplitud de lrsquoobra narrativa‐ La Galatea (1585) novelmiddotla pastoril‐ Novelas ejemplares (1613) dotze relats que fixen el model de novelmiddotla curta (a lrsquoestil italiagrave) El tiacutetol i el prograveleg insisteixen en el valor profitoacutes i moral Tracten
temes diversos mitjanccedilant intrigues elaborades mesclen distints subgegraveneres i combinen idealisme i realisme‐ El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605-1615) parogravedia de les novelmiddotles decavalleria convertides en desordenada successioacute drsquohistograveries extravagants‐ Los trabajos de Persiles y Segismunda (1617) successioacute drsquoentretingudes peripegravecies progravepies de la novelmiddotla bizantina
2 Construccioacute de personatges individualitzats que alhora esdevenen siacutembols universals (don Quixot en siacutembol universal de lrsquohome idealista) La tipologia de lrsquoheroi o protagonista eacutes del tot original‐ Gentilhome manxec embogit amb la lectura dels llibres de cavalleria confon la realitat amb la ficcioacute i vol imitar els seus herois empegraves per nobles ideals decideix eixir als camins per laquoarreglar entuertosraquo desfer greuges protegir els degravebils implantar la justiacutecia i meregraveixer lrsquoamor de DulcineaDon Quixot ha estat considerat el siacutembol de lrsquohome idealista que lluita per imposar la seua veritat contra el moacuten‐ Don Quixot eacutes llanccedilat a contrastar el seu moacuten interior amb la realitat del seu temps i sempre nrsquoix malparat burlat o agredit pels seus contemporanis Les seues absurdes aventures que sempre i acaben en ridiacuteculs fracassos el perfilen com un antiheroi com un eacutesser humagrave amb grandeses i misegraveries
3 El recurs del viatge eacutes fonamental per al desenvolupament narratiu Lrsquoaccioacute principal estagrave constituiumlda per tres viatges o eixides que realitza don Quixot (la primera en solitari i les altres dues acompanyat pel seu escuder) Aquestes eixides amplien el panorama vital i expressen agravempliament la progravepia visioacute del moacuten‐ La primera part (1605) relata les dues primeres eixides per terres de la Manxa i Andalusia El pelegrinatge per terres drsquoAragoacute i Catalunya fins a Barcelona i el seu retorn a la Manxa ocupa tota la segona part (1615)‐ En la segona eixida se succeeixen histograveries protagonitzades per altres personatges i fins i tot srsquohi intercala una novelmiddotla curta titulada El curioso impertinente‐ Aquestes histograveries en principi no guarden relacioacute amb la principal perograve permeten la combinacioacute de gegraveneres narratius sense que en cap moment es perda la coheregravencia narrativa Drsquoaquesta manera el Quixot combina multitud de gegraveneres com la novelmiddotla pastoril la picaresca la bizantina o la morisca de vegades sota la forma de parogravedia o imitacioacute burlesca Tot plegat converteix la novelmiddotla de Cervantes en un resum de gegraveneres narratius
4 En les absurdes aventures lrsquoacompanya el ruacutestec Sancho mogut en un principi pel desig de riqueses i poder A partir de la segona eixida Sancho seragrave el contrapunt de don Quixot
Quixot SanchoGentilhomeSomiadorGeneroacutesSobriEspiritual
LlauradorRealista i PragravecticPrudent i astutInteressat i golafre
‐ Gragravecies a ells es presenten distintes maneres representatives de veure el moacuten de pensar i de parlarEls constants diagravelegs entre cavaller i escuder reflecteixen la riquiacutessima humanitat drsquoambdoacutes protagonistes‐ Que amb el temps srsquoinflueixen muacutetuament i contagien els seus punts de vista els diagravelegs de la segona part (tercera eixida) reflecteixen que don Quixot deixa drsquoenganyar-se a si mateix i recupera el seny mentre que Sancho eacutes arrossegat per la imaginacioacute Srsquoarrodoneixen‐ Sancho Panza representa el sentit pragravectic de la vida la visioacute realista i materialista de les coses (tanmateix a mesura que avanccedila la novelmiddotla tambeacute srsquoacosta a la visioacute idealista del seu senyor)
5 Joc de magravescares narratives A traveacutes de la multiplicitat de narradors Cervantes aposta per la llibertat creadora el perspectivisme i la parogravedia de la novelmiddotla de cavalleries Podem distingir quatre veus1048707 Lrsquohistoriador aragravebic Cide Hamete Benengeli autor original de la histograveria1048707 El morisc mentider traductor de lrsquoagraverab a lrsquoespanyol1048707 Lrsquoautor ficcionalitzat en la narracioacute Cervantes que va encarregar la traduccioacute despreacutes detrobar el manuscrit aragravebic a Toledo1048707 Hi ha tambeacute narradors parcials drsquohistograveries intercalades el desconegut el desconegut autor drsquoEl curiosoimpertinente el captiu drsquoAlger Cardenio o el morisc RicoteAquest joc drsquoautors traductors narradors i lectors produeix una gran llibertat creadora alhora que sembra lrsquoambiguumlitat i el dubte en moltes pagravegines
Metaliteratura (llibre sobre llibres i sobre literatura) Cervantes eacutes un dels primers escriptors moderns perquegrave el jo del creador apareix nombroses vegades en el text disfressat de fascinants magravescares unes vegades per excitar la curiositat del lector i drsquoaltres per reflexionar sobre el proceacutes de lrsquoescriptura mateix parogravedia dels llibres de cavalleria escrutini de la llibreria diferegravencies amb Lope de Vega independegravencia dels personatges criacutetica de lrsquoobra de Fernaacutendez de Avellaneda raonament sobre les histograveries intercalades Mitjanccedilant aquesta tegravecnica sembra dubtes en el lector i el posa en estat drsquoalerta Lrsquoavisa de la tensioacute entre el que srsquoescriu i el que srsquoha deixat drsquoescriure
6 El resultat eacutes una novelmiddotla polifogravenica totalitzadora i moderna Per exemple la varietat de registresexpressius compregraven la retograverica barroca el llenguatge popular el discurs arcaiumltzant la reflexioacute metaliteragraveria o el domini del llenguatge poegraveticEstiliacutesticament el Quixot destaca per la seua heterogeneiumltat No posseeix un estil uniforme sinoacute que eacutes admirablement polifogravenic Els seus muacuteltiples personatges estan caracteritzats per la seua manera de parlar i segons les circumstagravencies en quegrave es troben En aquest magne concert drsquoestils caracteriacutestic de la novelmiddotla moderna se senten les veus de la ciutat i de lrsquoaldea dels cabrers i dels aristogravecrates de marcolfes o de clergues de la meacutes noble retograverica o de les burles meacutes vulgars En especial destaca la infinitat de tons del Quixot segons que en siga la disposicioacute i lrsquoexpressioacute sensata i ruacutestega de Sancho tan amic dels refranys
7 Gragravecies a aquesta arquitectura i a lrsquoenorme egravexit lrsquoobra de Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges la parogravedia dels gegraveneres o lrsquohumor irogravenic1048707 La projeccioacute del Quixot en la literatura espanyola podria exemplificar-se mitjanccedilant la novelmiddotla satiacuterica del P Isla Fray Gerundio de Campazas alias
Zotes (1758-1768) lrsquoheroi de la qual eacutes un ridiacutecul predicador embogit amb els ensenyaments dels predicadors barrocs Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits mdashper part drsquoescriptors menorsmdash de continuar la novelmiddotla original amb amplificacions de Sancho Panza o drsquoimitar la sagravetira en altres aspectes de la vida contemporagravenia1048707 Joseacute Cadalso en les Cartas marruecas (1789) pren el procediment del manuscrit trobat i a meacutes assenyala la importagravencia i el sentit del QuixotAl segle XVIII lrsquoheregravencia cervantina es va deixar sentir en novelmiddotles angleses drsquoautegraventica qualitat 1048707 Henry Fielding Don Quixot a Anglaterra (1734) eacutes una celebrada obra teatral la novelmiddotla Tom Jones (1749) compta amb un autegraventic Quixot anglegraves ple de toleragravencia i comprensioacute humor i contrastos entre materialisme i idealisme Un dels personatges de la seua novelmiddotla Joseph Andrewsescrita segons lrsquoautor laquoa la manera de Cervantesraquo eacutes Abraham Adams laquorector quixotesc del segle XVIIIraquo en qui comenccedila una mena de santificacioacute de lrsquoheroi cervantiacute En Tom Jones la relacioacute entre senyor i criat conteacute ressons de la novelmiddotla cervantina1048707 Laurence Sterne Tristam Shandy (1769) lrsquoimita en la construccioacute parogravedica de formes narratives en les seues fonts fictiacutecies en lrsquohumor i en les frequumlents apelmiddotlacions al lector Hi ha nombroses referegravencies al Quixot i reconeixement impliacutecit de lrsquoocupacioacute de lrsquohumor cervantiacute Als segles XIX i XX la influegravencia srsquoestendragrave en autors com ara1048707 Benito Peacuterez Galdoacutes se sabia de memograveria pagravegines senceres del Quixot En les seues novelmiddotles pulmiddotlulen criatures quixotesques mitogravemanes i visionagraveries Per exemple en La desheredada (1881) Isidora Rufete estagrave tan imbuiumlda en lectures fulletonesques i obsessionada per la noblesa del seu llinatge que porta una vida fictiacutecia fins a lrsquoesfondrament final El seu pare eacutes boig i el seu oncle es diu Santiago Quijano-Quijada Altres tiacutetols quixotescos soacuten El amigo manso (1882) solitari i somiador Nazariacuten (1895) i Halma (1895) a manera de novelmiddotles complementagraveries igual que les dues parts del Quixot Tristana (1892) la protagonista de la qual sembla laquola dona de la trista figuraraquo1048707 La influegravencia de Cervantes eacutes palesa en Flaubert Madame Bovary i don Quixot xoquenamb la realitat despreacutes de les ilmiddotlusions creades arran de la lectura de novelmiddotles ndashde cavalleries o sentimentals Emma Bovary eacutes un Quixot amb faldilles drsquoimaginacioacute exaltada per la lectura de novelmiddotles sobre heroiumlnes romagraventiques i a les quals vol emular per fugir de la monotonia i vulgaritat de la seua vida provinciana1048707 Graham Greene assumeix la tradicioacute cervantina de Fielding en el seu Monsenyor Quixot (1982) a traveacutes del protagonista rector drsquoEl Toboso que creu descendir de lrsquoheroi cervantiacute
lrsquoEsgleacutesiardquoEnsenyar divertintrdquo era el seu lema Moliegravere eacutes enemic mortal de la hipocresia es done on es doneRidiculitza certs comportaments com la pedanteria(Les precioses ridiacutecules) la vanitat dels nous rics(El burgeacutes gentilhome) la ignoragravencia de certs professionals(El metge a garrotades) i la hipocresia religiosa(Tartuf)Els seus personatges soacuten universals perograve sempre ridiacuteculs avars misantropspedantshellipEl protagonista representa un defecte un vicia qui els altres personatges srsquohauran drsquoenfrontarPer fer riure usa gestos cogravemics diagravelegs ragravepids jocs de paraules interrupcions malentesos
33El teatre isabeliacute Shakespeare
A partir del segle XVI la monarquia sinteressa pel teatrees construeixen teatres i a poc a poc es converteix en un espectacle de masses[Coincideix amb letapa dor del teatre castellagrave Lope de Vega Tirso de Molina i Calderoacuten de la Barca on trobem alhora diversioacute i adoctrinament en uns principis religiosos i morals El gran tema lhonra Les obres es representaven en els ldquocorrales de comediasrdquo]El teatre del regnat dIsabel I dAnglaterra combina la tradicioacute popular amb la cultaCaracteriacutestiques-Els edificis on es representava eren circulars o hexagonals-Les representacions duraven de primera hora de la vesprada fins al capvespre-Lescenografia era pobra(lespectador havia dimaginar-se el que no veia)-Nomeacutes actuaven homes que interpretaven fins i tot els papers femenins-Hi havia tres grans gegraveneres la tragegravedia sagnant la comegravedia dembolic i el drama histogravericEn aquest periacuteode el teatre adquireix les seues caracteriacutestiques modernes
Entre els autors anteriors a Shakespeare destaquen Thomas Kyd amb ldquoLa tragegravedia espanyolardquo considerada un antecedent de ldquoHamletrdquo Ben Jonson i sobretot Christopher Marlowe Entre les seues obres destaca ldquoLa tragravegica histograveria del doctor Faustrdquo que ven la seua agravenima al diable a canvi de viure vint-i-quatre anys de plaers i delit A meacutes pot desapareacuteixer de la vista dels homes quan vulga Expressa lenfrontament cosagravenima tempseternitat moacutenreligioacute En lobra com passa tambeacute en ldquoHamletrdquo apareixen dimonis i esperits
William Shakespeare actor i director i empresari eacutes una de les grans figures de la literatura universal La seua companyia es va installar a El Globus(1599)
Entre les seues obres podem esmentarcomegravedies tragegravedies Drames histograverics
ldquoLamansiment de lharpiardquoldquoMolt soroll per resrdquoldquoEl somni duna nit destiurdquoldquoLes alegres comares de Windsorrdquo
ldquoRomeo i JulietardquoldquoEl mercader de VenegraveciardquoldquoHamletrdquoldquoOtellordquoldquoEl rei LearrdquoldquoAntoni i Cleogravepatrardquo
ldquoRicard IIIrdquoldquoEnric IVrdquoldquoEnric VrdquoldquoEnric VIrdquoldquoJuli Cegravesarrdquo
Els personatges de Shakespeare soacuten molt humans i doncs contradictoris Simbolitzen les emocions humanes per exemple la gelosia(ldquoOtellordquo) lambicioacute(ldquoMacbethrdquo) el dubte(ldquoHamletrdquo)lamor prohibit(ldquoRomeo i Julietardquo)etc Les passions i les contradiccions de lhome les plasma Shakespeare damunt lescenari com ninguacute ho havia fet abans
Al marge del llibre de textHamlet eacutes la tragegravedia de la venjanccedila i del dubte srsquohi planteja el conflicte interior del protagonista i la venjanccedila com a mitjagrave per restituir lrsquoordre poliacutetic i moralEn Otelmiddotlo aquest personatge mata la seua dona despreacutes de les sospites drsquoinfidelitat que li infon Iago Eacutes la tragegravedia de la gelosiaEn Macbeth la protagonista impulsa el seu marit horroritzat a assassinar el rei Eacutes la tragegravedia de mbicioacute El rei Lear despreacutes drsquoabandonar el seu regnat reparteix el regne entre les seues tres filles Planteja de forma tragravegica les relacions paternofilials Eacutes la tragegravedia de lrsquoabandonament del parePodem afirmar que la produccioacute dramagravetica de Shakespeare inicia una nova concepcioacute teatral que esdevindragrave el punt de partida del modern teatre anglegraves Aquestes soacuten algunes de les seues caracteriacutestiques1 Manteacute els cinc actes de la tradicioacute clagravessica perograve no se sotmet a les unitats de lloc temps i accioacute Pot mesclar prosa i vers i tambeacute elements novelmiddotlescos tragravegics i cogravemics (lrsquoactitud humoriacutestica dels enterramorts contrasta amb el lloc en quegrave es troben) La mescla de gegraveneres permet el contrast permanent entre la gragravecia i el desastre entre lrsquohumor i el drama Lrsquoalternanccedila drsquoallograve cogravemic amb allograve tragravegic pot donar-se de forma quasi irreverent a causa de la juxtaposicioacute (hi ha elements bufonescos un moment abans o despreacutes drsquoun cliacutemax tragravegic)
2 No obstant aixograve la poegravetica teatral de Shakespeare pren elements fonamentals de la tragegravedia clagravessica el tema de la fatalitat encadena els distints esdeveniments (mort de Poloni embogiment i suiumlcidi drsquoOfegravelia venjanccedila de Hamlet) el patetisme srsquoaprecia en les intervencions angoixoses i les morts successives la catarsi purificadora explora les emocions de lrsquoespectador
3 El diagraveleg amb altres tradicions teatrals enriqueix la visioacute teatral de Shakespeare La influegravencia del teatre italiagrave srsquoaprecia en les histograveries les anegravecdotes i els arguments en lrsquoaparicioacute drsquoelements fantagravestics i en la continuiumltat de la figura del laquopallassoraquo (enterramorts)Coincideix amb el teatre barroc en lrsquouacutes de recursos retograverics i en la criacutetica de lrsquoestupidesa cortesana
4 Les seues obres es caracteritzen per una gran perfeccioacute tegravecnica en els muacuteltiples aspectes del signe teatral trama llenguatge personatges signes escegravenics
5 Les trames i histograveries teatrals soacuten complexes i es desenvolupen i es resolen amb gran mestria amb el suport drsquouna poderosa imaginacioacute (amb elements de magravegia o fantasia) i lrsquouacutes de la violegravencia Desenvolupa diverses liacutenies de trames (referides al poder a lrsquoamor i a les rivalitats) i altera la idea de qui ha de ser el protagonista
6 En la seua obra domina el gust pel llenguatge (la frase brillant el joc de mots enginyoacutes o la comparacioacute sublim) El teixit textual fon amb gran precisioacute elements dramagravetics i liacuterics la qual cosa proporciona un text de gran riquesa
retograverica Hamlet eacutes una obra repleta de recursos retograverics calembours commutacions i jocs de mots (per tant eacutes una obra conceptista que mostra usos linguumliacutestics semblants als de Quevedo Goacutengora i altres) El domini extraordinari de la llengua anglesa el permet comprendre amb mestria des de lrsquoexpressioacute meacutes exquisida i sublim fins a la gragravecia de la parla popular passant pel cinisme exagerat o el lirisme manifest de Latempesta
7 Els personatges fan comentaris drsquoiacutendole linguumliacutestica reflexionant sobre lrsquoestil i el llenguatge de lrsquoobra Hamlet eacutes un priacutencep versat en les arts retograveriques (mestre en comparacions i metagravefores) que es burla drsquoOsric pel seu llenguatge alambinat i els seus modals afectats Poloni eacutes incapaccedil de desfer-se de la retograverica cortesana per meacutes que ho intente i Shakespeare el converteix despietadament en un personatge cogravemic que srsquoenreda en les seues progravepies filigranes retograveriques
8 Shakespeare eacutes un profund coneixedor de lrsquoagravenima humana de les passions de lrsquohome i dels seus diferents sentiments i emocions Gragravecies a aquest coneixement construeix personatges complexos i conflictius la majoria dotats drsquouna inconfusible humanitat i profunditat filosograveficaPer aixograve la intemporalitat de la seua obra i la seua pervivegravencia com un dels cims universals de lrsquoart Les seues criatures esdevindran personatges universals ja que encarnen amb pregonesa les passions meacutes captivadores mdashdubte indecisioacute i venjanccedila (Hamlet) amor i gelosia (Otelmiddotlo)enveja ambicioacute (Macbeth) abandonament del pare passioacute filial (rei Lear) enamorament (Romeu i Julieta)mdash perograve sense ser sotmeses a la cotilla deshumanitzadora dels prototips ben al contrari els personatges resulten extraordinagraveriament vitals i profunds Drsquoaltra banda eacutes particularment valuosa la seua concepcioacute del personatge cogravemic (clown o bufoacute) com a contrapunt dels personatges meacutes greus9 Utilitza les obres literagraveries per reflexionar sobre la literatura i el teatre (cosa que tambeacute es pot apreciar en Cervantes ndashi salvant les distagravencies en Velaacutezquez) Hamlet eacutes una obra dramagravetica en quegrave bona part de lrsquoaccioacute es dedica als preparatius drsquouna obra teatral que conteacute molts paralmiddotlelismes amb la situacioacute real de la cort de Dinamarca i la seua representacioacute en la cort drsquoElsenor (laquoVull proves concloents ndashdiu Hamletndash el teatre eacutes la xarxa que atraparagrave la consciegravencia drsquoaquest reiraquo) La convencioacute de mostrar el teatre dins del teatre era una pragravectica frequumlent en el drama isabeliacute i en Shakespeare sovint serveix per fer reflexionar el puacuteblic sobre si mateix i sobre la fina liacutenia que separa la realitat de lrsquoespectador i la ficcioacute dramagravetica (Hamlet mateix adopta un laquotarannagrave estrafolariraquo i per tant fingeix i actua representa un paper i trenca la barrera entre realitat i ficcioacuteEl teatret interior de Hamlet es prepara fins i tot amb criacutetica i teoria de lrsquoart dramagravetic i de lrsquoart de representar (laquoEmmotlla el gest a la paraula i la paraula al gestraquo) descendint a detalls tegravecnics com el costum dels laquogagsraquo (laquoI que el gracioacutes no se nrsquoisca del seu textraquo) Eacutes per aixograve que lrsquoobra ofereix gran quantitat drsquoinformacioacute sobre les peculiaritats del teatre de lrsquoegravepoca rivarivalitat entre companyies gira per proviacutencies papers femenins representats per xics actuacioacute amateur drsquoestudiants universitaris etc
4Cervantes i els oriacutegens de la novella moderna
Cervantes eacutes un escriptor polifacegravetic Autor de poesia i teatre destaca fonamentalment per la seua narrativaLa seua obra meacutes importantrdquoEl Quixotrdquo(Don Quijote de la Manxa)Es considera una de les primeres novelles modernes per aquestes caracteriacutestiques1El seu realisme (no hi ha idealitzacioacute)2Don Quijote eacutes una persona no un heroi3Joc entre la voluntat del protagonista i lrsquoentorn que srsquohi oposa entre la fantasia i la realitat4Els personatges es tranformen al llarg de la novellaAquests canvis es veuen en els diagravelegs5Muacuteltiples narradors narrador omniscient personatges que narren relats dins del relatetc6Mescla la realitat i la ficcioacute Srsquohi parla de altres novelles7Resumeix tots els gegraveneres novelliacutestics del XVI novella cavalleresca pastoril sentimental morisca combinats admirablement8Recorre a lrsquohumor molt sovint
ldquoEl Quixotrdquo expressa la tensioacute de lrsquohome que srsquoenfronta al moacuten per mantindre els seus ideals de justiacutecia i bellesaVa influir sobre la novella realista del XIX lrsquoanglesa(Dickens) nord-americana(Mark Twain) francesos (Balzac i Flaubert) russos (Tolstoi Dostoievski) o espanyols(GaldoacutesClariacuten)En el segle XX influeix en la narrativa meacutes innovadora Kafka Proust Joycehellipincloent-hi autors espanyols com Torrente Ballester i Gabriel Garciacutea MaacuterquezVladimir Nabokov escrigueacute un ldquoCurs sobre el Quixotrdquo on es recullen les lliccedilons del gran autor als seus alumnes John dos Passos escrigueacute ldquoRocinant torna al camiacuterdquo
DIVERSES LECTURES DrsquordquoEL QUIXOTrdquo1Srsquoha interpretat com una burla de les novelles cavalleresques (una intencioacute de Cervantes)2Se lrsquoha considerat una obra humoriacutestica3El Romanticisme srsquoha interessat per Don Quixot com un defensor de causes perdudes4Se lrsquointerpretat com una mostra del desengany davant la Decadegravencia en quegrave Espanya entrava5rdquoEl Quixotrdquo ha estat vist com una doble utopia la de la vida cavalleresca i la del bon govern(Insula Baratagraveria)6Cervantes no preteacuten fer una novella antiidealista sinoacute que reclama el realisme en les metes que es busquen
Al marge del llibre de text (ampliacioacute)
Lrsquoobra de Cervantes i en especial el seu llibre capital el Quixot eacutes fonamental en el desenvolupament de la novelmiddotla europea per una segraverie de raons
1Amplitud de lrsquoobra narrativa‐ La Galatea (1585) novelmiddotla pastoril‐ Novelas ejemplares (1613) dotze relats que fixen el model de novelmiddotla curta (a lrsquoestil italiagrave) El tiacutetol i el prograveleg insisteixen en el valor profitoacutes i moral Tracten
temes diversos mitjanccedilant intrigues elaborades mesclen distints subgegraveneres i combinen idealisme i realisme‐ El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605-1615) parogravedia de les novelmiddotles decavalleria convertides en desordenada successioacute drsquohistograveries extravagants‐ Los trabajos de Persiles y Segismunda (1617) successioacute drsquoentretingudes peripegravecies progravepies de la novelmiddotla bizantina
2 Construccioacute de personatges individualitzats que alhora esdevenen siacutembols universals (don Quixot en siacutembol universal de lrsquohome idealista) La tipologia de lrsquoheroi o protagonista eacutes del tot original‐ Gentilhome manxec embogit amb la lectura dels llibres de cavalleria confon la realitat amb la ficcioacute i vol imitar els seus herois empegraves per nobles ideals decideix eixir als camins per laquoarreglar entuertosraquo desfer greuges protegir els degravebils implantar la justiacutecia i meregraveixer lrsquoamor de DulcineaDon Quixot ha estat considerat el siacutembol de lrsquohome idealista que lluita per imposar la seua veritat contra el moacuten‐ Don Quixot eacutes llanccedilat a contrastar el seu moacuten interior amb la realitat del seu temps i sempre nrsquoix malparat burlat o agredit pels seus contemporanis Les seues absurdes aventures que sempre i acaben en ridiacuteculs fracassos el perfilen com un antiheroi com un eacutesser humagrave amb grandeses i misegraveries
3 El recurs del viatge eacutes fonamental per al desenvolupament narratiu Lrsquoaccioacute principal estagrave constituiumlda per tres viatges o eixides que realitza don Quixot (la primera en solitari i les altres dues acompanyat pel seu escuder) Aquestes eixides amplien el panorama vital i expressen agravempliament la progravepia visioacute del moacuten‐ La primera part (1605) relata les dues primeres eixides per terres de la Manxa i Andalusia El pelegrinatge per terres drsquoAragoacute i Catalunya fins a Barcelona i el seu retorn a la Manxa ocupa tota la segona part (1615)‐ En la segona eixida se succeeixen histograveries protagonitzades per altres personatges i fins i tot srsquohi intercala una novelmiddotla curta titulada El curioso impertinente‐ Aquestes histograveries en principi no guarden relacioacute amb la principal perograve permeten la combinacioacute de gegraveneres narratius sense que en cap moment es perda la coheregravencia narrativa Drsquoaquesta manera el Quixot combina multitud de gegraveneres com la novelmiddotla pastoril la picaresca la bizantina o la morisca de vegades sota la forma de parogravedia o imitacioacute burlesca Tot plegat converteix la novelmiddotla de Cervantes en un resum de gegraveneres narratius
4 En les absurdes aventures lrsquoacompanya el ruacutestec Sancho mogut en un principi pel desig de riqueses i poder A partir de la segona eixida Sancho seragrave el contrapunt de don Quixot
Quixot SanchoGentilhomeSomiadorGeneroacutesSobriEspiritual
LlauradorRealista i PragravecticPrudent i astutInteressat i golafre
‐ Gragravecies a ells es presenten distintes maneres representatives de veure el moacuten de pensar i de parlarEls constants diagravelegs entre cavaller i escuder reflecteixen la riquiacutessima humanitat drsquoambdoacutes protagonistes‐ Que amb el temps srsquoinflueixen muacutetuament i contagien els seus punts de vista els diagravelegs de la segona part (tercera eixida) reflecteixen que don Quixot deixa drsquoenganyar-se a si mateix i recupera el seny mentre que Sancho eacutes arrossegat per la imaginacioacute Srsquoarrodoneixen‐ Sancho Panza representa el sentit pragravectic de la vida la visioacute realista i materialista de les coses (tanmateix a mesura que avanccedila la novelmiddotla tambeacute srsquoacosta a la visioacute idealista del seu senyor)
5 Joc de magravescares narratives A traveacutes de la multiplicitat de narradors Cervantes aposta per la llibertat creadora el perspectivisme i la parogravedia de la novelmiddotla de cavalleries Podem distingir quatre veus1048707 Lrsquohistoriador aragravebic Cide Hamete Benengeli autor original de la histograveria1048707 El morisc mentider traductor de lrsquoagraverab a lrsquoespanyol1048707 Lrsquoautor ficcionalitzat en la narracioacute Cervantes que va encarregar la traduccioacute despreacutes detrobar el manuscrit aragravebic a Toledo1048707 Hi ha tambeacute narradors parcials drsquohistograveries intercalades el desconegut el desconegut autor drsquoEl curiosoimpertinente el captiu drsquoAlger Cardenio o el morisc RicoteAquest joc drsquoautors traductors narradors i lectors produeix una gran llibertat creadora alhora que sembra lrsquoambiguumlitat i el dubte en moltes pagravegines
Metaliteratura (llibre sobre llibres i sobre literatura) Cervantes eacutes un dels primers escriptors moderns perquegrave el jo del creador apareix nombroses vegades en el text disfressat de fascinants magravescares unes vegades per excitar la curiositat del lector i drsquoaltres per reflexionar sobre el proceacutes de lrsquoescriptura mateix parogravedia dels llibres de cavalleria escrutini de la llibreria diferegravencies amb Lope de Vega independegravencia dels personatges criacutetica de lrsquoobra de Fernaacutendez de Avellaneda raonament sobre les histograveries intercalades Mitjanccedilant aquesta tegravecnica sembra dubtes en el lector i el posa en estat drsquoalerta Lrsquoavisa de la tensioacute entre el que srsquoescriu i el que srsquoha deixat drsquoescriure
6 El resultat eacutes una novelmiddotla polifogravenica totalitzadora i moderna Per exemple la varietat de registresexpressius compregraven la retograverica barroca el llenguatge popular el discurs arcaiumltzant la reflexioacute metaliteragraveria o el domini del llenguatge poegraveticEstiliacutesticament el Quixot destaca per la seua heterogeneiumltat No posseeix un estil uniforme sinoacute que eacutes admirablement polifogravenic Els seus muacuteltiples personatges estan caracteritzats per la seua manera de parlar i segons les circumstagravencies en quegrave es troben En aquest magne concert drsquoestils caracteriacutestic de la novelmiddotla moderna se senten les veus de la ciutat i de lrsquoaldea dels cabrers i dels aristogravecrates de marcolfes o de clergues de la meacutes noble retograverica o de les burles meacutes vulgars En especial destaca la infinitat de tons del Quixot segons que en siga la disposicioacute i lrsquoexpressioacute sensata i ruacutestega de Sancho tan amic dels refranys
7 Gragravecies a aquesta arquitectura i a lrsquoenorme egravexit lrsquoobra de Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges la parogravedia dels gegraveneres o lrsquohumor irogravenic1048707 La projeccioacute del Quixot en la literatura espanyola podria exemplificar-se mitjanccedilant la novelmiddotla satiacuterica del P Isla Fray Gerundio de Campazas alias
Zotes (1758-1768) lrsquoheroi de la qual eacutes un ridiacutecul predicador embogit amb els ensenyaments dels predicadors barrocs Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits mdashper part drsquoescriptors menorsmdash de continuar la novelmiddotla original amb amplificacions de Sancho Panza o drsquoimitar la sagravetira en altres aspectes de la vida contemporagravenia1048707 Joseacute Cadalso en les Cartas marruecas (1789) pren el procediment del manuscrit trobat i a meacutes assenyala la importagravencia i el sentit del QuixotAl segle XVIII lrsquoheregravencia cervantina es va deixar sentir en novelmiddotles angleses drsquoautegraventica qualitat 1048707 Henry Fielding Don Quixot a Anglaterra (1734) eacutes una celebrada obra teatral la novelmiddotla Tom Jones (1749) compta amb un autegraventic Quixot anglegraves ple de toleragravencia i comprensioacute humor i contrastos entre materialisme i idealisme Un dels personatges de la seua novelmiddotla Joseph Andrewsescrita segons lrsquoautor laquoa la manera de Cervantesraquo eacutes Abraham Adams laquorector quixotesc del segle XVIIIraquo en qui comenccedila una mena de santificacioacute de lrsquoheroi cervantiacute En Tom Jones la relacioacute entre senyor i criat conteacute ressons de la novelmiddotla cervantina1048707 Laurence Sterne Tristam Shandy (1769) lrsquoimita en la construccioacute parogravedica de formes narratives en les seues fonts fictiacutecies en lrsquohumor i en les frequumlents apelmiddotlacions al lector Hi ha nombroses referegravencies al Quixot i reconeixement impliacutecit de lrsquoocupacioacute de lrsquohumor cervantiacute Als segles XIX i XX la influegravencia srsquoestendragrave en autors com ara1048707 Benito Peacuterez Galdoacutes se sabia de memograveria pagravegines senceres del Quixot En les seues novelmiddotles pulmiddotlulen criatures quixotesques mitogravemanes i visionagraveries Per exemple en La desheredada (1881) Isidora Rufete estagrave tan imbuiumlda en lectures fulletonesques i obsessionada per la noblesa del seu llinatge que porta una vida fictiacutecia fins a lrsquoesfondrament final El seu pare eacutes boig i el seu oncle es diu Santiago Quijano-Quijada Altres tiacutetols quixotescos soacuten El amigo manso (1882) solitari i somiador Nazariacuten (1895) i Halma (1895) a manera de novelmiddotles complementagraveries igual que les dues parts del Quixot Tristana (1892) la protagonista de la qual sembla laquola dona de la trista figuraraquo1048707 La influegravencia de Cervantes eacutes palesa en Flaubert Madame Bovary i don Quixot xoquenamb la realitat despreacutes de les ilmiddotlusions creades arran de la lectura de novelmiddotles ndashde cavalleries o sentimentals Emma Bovary eacutes un Quixot amb faldilles drsquoimaginacioacute exaltada per la lectura de novelmiddotles sobre heroiumlnes romagraventiques i a les quals vol emular per fugir de la monotonia i vulgaritat de la seua vida provinciana1048707 Graham Greene assumeix la tradicioacute cervantina de Fielding en el seu Monsenyor Quixot (1982) a traveacutes del protagonista rector drsquoEl Toboso que creu descendir de lrsquoheroi cervantiacute
Els personatges de Shakespeare soacuten molt humans i doncs contradictoris Simbolitzen les emocions humanes per exemple la gelosia(ldquoOtellordquo) lambicioacute(ldquoMacbethrdquo) el dubte(ldquoHamletrdquo)lamor prohibit(ldquoRomeo i Julietardquo)etc Les passions i les contradiccions de lhome les plasma Shakespeare damunt lescenari com ninguacute ho havia fet abans
Al marge del llibre de textHamlet eacutes la tragegravedia de la venjanccedila i del dubte srsquohi planteja el conflicte interior del protagonista i la venjanccedila com a mitjagrave per restituir lrsquoordre poliacutetic i moralEn Otelmiddotlo aquest personatge mata la seua dona despreacutes de les sospites drsquoinfidelitat que li infon Iago Eacutes la tragegravedia de la gelosiaEn Macbeth la protagonista impulsa el seu marit horroritzat a assassinar el rei Eacutes la tragegravedia de mbicioacute El rei Lear despreacutes drsquoabandonar el seu regnat reparteix el regne entre les seues tres filles Planteja de forma tragravegica les relacions paternofilials Eacutes la tragegravedia de lrsquoabandonament del parePodem afirmar que la produccioacute dramagravetica de Shakespeare inicia una nova concepcioacute teatral que esdevindragrave el punt de partida del modern teatre anglegraves Aquestes soacuten algunes de les seues caracteriacutestiques1 Manteacute els cinc actes de la tradicioacute clagravessica perograve no se sotmet a les unitats de lloc temps i accioacute Pot mesclar prosa i vers i tambeacute elements novelmiddotlescos tragravegics i cogravemics (lrsquoactitud humoriacutestica dels enterramorts contrasta amb el lloc en quegrave es troben) La mescla de gegraveneres permet el contrast permanent entre la gragravecia i el desastre entre lrsquohumor i el drama Lrsquoalternanccedila drsquoallograve cogravemic amb allograve tragravegic pot donar-se de forma quasi irreverent a causa de la juxtaposicioacute (hi ha elements bufonescos un moment abans o despreacutes drsquoun cliacutemax tragravegic)
2 No obstant aixograve la poegravetica teatral de Shakespeare pren elements fonamentals de la tragegravedia clagravessica el tema de la fatalitat encadena els distints esdeveniments (mort de Poloni embogiment i suiumlcidi drsquoOfegravelia venjanccedila de Hamlet) el patetisme srsquoaprecia en les intervencions angoixoses i les morts successives la catarsi purificadora explora les emocions de lrsquoespectador
3 El diagraveleg amb altres tradicions teatrals enriqueix la visioacute teatral de Shakespeare La influegravencia del teatre italiagrave srsquoaprecia en les histograveries les anegravecdotes i els arguments en lrsquoaparicioacute drsquoelements fantagravestics i en la continuiumltat de la figura del laquopallassoraquo (enterramorts)Coincideix amb el teatre barroc en lrsquouacutes de recursos retograverics i en la criacutetica de lrsquoestupidesa cortesana
4 Les seues obres es caracteritzen per una gran perfeccioacute tegravecnica en els muacuteltiples aspectes del signe teatral trama llenguatge personatges signes escegravenics
5 Les trames i histograveries teatrals soacuten complexes i es desenvolupen i es resolen amb gran mestria amb el suport drsquouna poderosa imaginacioacute (amb elements de magravegia o fantasia) i lrsquouacutes de la violegravencia Desenvolupa diverses liacutenies de trames (referides al poder a lrsquoamor i a les rivalitats) i altera la idea de qui ha de ser el protagonista
6 En la seua obra domina el gust pel llenguatge (la frase brillant el joc de mots enginyoacutes o la comparacioacute sublim) El teixit textual fon amb gran precisioacute elements dramagravetics i liacuterics la qual cosa proporciona un text de gran riquesa
retograverica Hamlet eacutes una obra repleta de recursos retograverics calembours commutacions i jocs de mots (per tant eacutes una obra conceptista que mostra usos linguumliacutestics semblants als de Quevedo Goacutengora i altres) El domini extraordinari de la llengua anglesa el permet comprendre amb mestria des de lrsquoexpressioacute meacutes exquisida i sublim fins a la gragravecia de la parla popular passant pel cinisme exagerat o el lirisme manifest de Latempesta
7 Els personatges fan comentaris drsquoiacutendole linguumliacutestica reflexionant sobre lrsquoestil i el llenguatge de lrsquoobra Hamlet eacutes un priacutencep versat en les arts retograveriques (mestre en comparacions i metagravefores) que es burla drsquoOsric pel seu llenguatge alambinat i els seus modals afectats Poloni eacutes incapaccedil de desfer-se de la retograverica cortesana per meacutes que ho intente i Shakespeare el converteix despietadament en un personatge cogravemic que srsquoenreda en les seues progravepies filigranes retograveriques
8 Shakespeare eacutes un profund coneixedor de lrsquoagravenima humana de les passions de lrsquohome i dels seus diferents sentiments i emocions Gragravecies a aquest coneixement construeix personatges complexos i conflictius la majoria dotats drsquouna inconfusible humanitat i profunditat filosograveficaPer aixograve la intemporalitat de la seua obra i la seua pervivegravencia com un dels cims universals de lrsquoart Les seues criatures esdevindran personatges universals ja que encarnen amb pregonesa les passions meacutes captivadores mdashdubte indecisioacute i venjanccedila (Hamlet) amor i gelosia (Otelmiddotlo)enveja ambicioacute (Macbeth) abandonament del pare passioacute filial (rei Lear) enamorament (Romeu i Julieta)mdash perograve sense ser sotmeses a la cotilla deshumanitzadora dels prototips ben al contrari els personatges resulten extraordinagraveriament vitals i profunds Drsquoaltra banda eacutes particularment valuosa la seua concepcioacute del personatge cogravemic (clown o bufoacute) com a contrapunt dels personatges meacutes greus9 Utilitza les obres literagraveries per reflexionar sobre la literatura i el teatre (cosa que tambeacute es pot apreciar en Cervantes ndashi salvant les distagravencies en Velaacutezquez) Hamlet eacutes una obra dramagravetica en quegrave bona part de lrsquoaccioacute es dedica als preparatius drsquouna obra teatral que conteacute molts paralmiddotlelismes amb la situacioacute real de la cort de Dinamarca i la seua representacioacute en la cort drsquoElsenor (laquoVull proves concloents ndashdiu Hamletndash el teatre eacutes la xarxa que atraparagrave la consciegravencia drsquoaquest reiraquo) La convencioacute de mostrar el teatre dins del teatre era una pragravectica frequumlent en el drama isabeliacute i en Shakespeare sovint serveix per fer reflexionar el puacuteblic sobre si mateix i sobre la fina liacutenia que separa la realitat de lrsquoespectador i la ficcioacute dramagravetica (Hamlet mateix adopta un laquotarannagrave estrafolariraquo i per tant fingeix i actua representa un paper i trenca la barrera entre realitat i ficcioacuteEl teatret interior de Hamlet es prepara fins i tot amb criacutetica i teoria de lrsquoart dramagravetic i de lrsquoart de representar (laquoEmmotlla el gest a la paraula i la paraula al gestraquo) descendint a detalls tegravecnics com el costum dels laquogagsraquo (laquoI que el gracioacutes no se nrsquoisca del seu textraquo) Eacutes per aixograve que lrsquoobra ofereix gran quantitat drsquoinformacioacute sobre les peculiaritats del teatre de lrsquoegravepoca rivarivalitat entre companyies gira per proviacutencies papers femenins representats per xics actuacioacute amateur drsquoestudiants universitaris etc
4Cervantes i els oriacutegens de la novella moderna
Cervantes eacutes un escriptor polifacegravetic Autor de poesia i teatre destaca fonamentalment per la seua narrativaLa seua obra meacutes importantrdquoEl Quixotrdquo(Don Quijote de la Manxa)Es considera una de les primeres novelles modernes per aquestes caracteriacutestiques1El seu realisme (no hi ha idealitzacioacute)2Don Quijote eacutes una persona no un heroi3Joc entre la voluntat del protagonista i lrsquoentorn que srsquohi oposa entre la fantasia i la realitat4Els personatges es tranformen al llarg de la novellaAquests canvis es veuen en els diagravelegs5Muacuteltiples narradors narrador omniscient personatges que narren relats dins del relatetc6Mescla la realitat i la ficcioacute Srsquohi parla de altres novelles7Resumeix tots els gegraveneres novelliacutestics del XVI novella cavalleresca pastoril sentimental morisca combinats admirablement8Recorre a lrsquohumor molt sovint
ldquoEl Quixotrdquo expressa la tensioacute de lrsquohome que srsquoenfronta al moacuten per mantindre els seus ideals de justiacutecia i bellesaVa influir sobre la novella realista del XIX lrsquoanglesa(Dickens) nord-americana(Mark Twain) francesos (Balzac i Flaubert) russos (Tolstoi Dostoievski) o espanyols(GaldoacutesClariacuten)En el segle XX influeix en la narrativa meacutes innovadora Kafka Proust Joycehellipincloent-hi autors espanyols com Torrente Ballester i Gabriel Garciacutea MaacuterquezVladimir Nabokov escrigueacute un ldquoCurs sobre el Quixotrdquo on es recullen les lliccedilons del gran autor als seus alumnes John dos Passos escrigueacute ldquoRocinant torna al camiacuterdquo
DIVERSES LECTURES DrsquordquoEL QUIXOTrdquo1Srsquoha interpretat com una burla de les novelles cavalleresques (una intencioacute de Cervantes)2Se lrsquoha considerat una obra humoriacutestica3El Romanticisme srsquoha interessat per Don Quixot com un defensor de causes perdudes4Se lrsquointerpretat com una mostra del desengany davant la Decadegravencia en quegrave Espanya entrava5rdquoEl Quixotrdquo ha estat vist com una doble utopia la de la vida cavalleresca i la del bon govern(Insula Baratagraveria)6Cervantes no preteacuten fer una novella antiidealista sinoacute que reclama el realisme en les metes que es busquen
Al marge del llibre de text (ampliacioacute)
Lrsquoobra de Cervantes i en especial el seu llibre capital el Quixot eacutes fonamental en el desenvolupament de la novelmiddotla europea per una segraverie de raons
1Amplitud de lrsquoobra narrativa‐ La Galatea (1585) novelmiddotla pastoril‐ Novelas ejemplares (1613) dotze relats que fixen el model de novelmiddotla curta (a lrsquoestil italiagrave) El tiacutetol i el prograveleg insisteixen en el valor profitoacutes i moral Tracten
temes diversos mitjanccedilant intrigues elaborades mesclen distints subgegraveneres i combinen idealisme i realisme‐ El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605-1615) parogravedia de les novelmiddotles decavalleria convertides en desordenada successioacute drsquohistograveries extravagants‐ Los trabajos de Persiles y Segismunda (1617) successioacute drsquoentretingudes peripegravecies progravepies de la novelmiddotla bizantina
2 Construccioacute de personatges individualitzats que alhora esdevenen siacutembols universals (don Quixot en siacutembol universal de lrsquohome idealista) La tipologia de lrsquoheroi o protagonista eacutes del tot original‐ Gentilhome manxec embogit amb la lectura dels llibres de cavalleria confon la realitat amb la ficcioacute i vol imitar els seus herois empegraves per nobles ideals decideix eixir als camins per laquoarreglar entuertosraquo desfer greuges protegir els degravebils implantar la justiacutecia i meregraveixer lrsquoamor de DulcineaDon Quixot ha estat considerat el siacutembol de lrsquohome idealista que lluita per imposar la seua veritat contra el moacuten‐ Don Quixot eacutes llanccedilat a contrastar el seu moacuten interior amb la realitat del seu temps i sempre nrsquoix malparat burlat o agredit pels seus contemporanis Les seues absurdes aventures que sempre i acaben en ridiacuteculs fracassos el perfilen com un antiheroi com un eacutesser humagrave amb grandeses i misegraveries
3 El recurs del viatge eacutes fonamental per al desenvolupament narratiu Lrsquoaccioacute principal estagrave constituiumlda per tres viatges o eixides que realitza don Quixot (la primera en solitari i les altres dues acompanyat pel seu escuder) Aquestes eixides amplien el panorama vital i expressen agravempliament la progravepia visioacute del moacuten‐ La primera part (1605) relata les dues primeres eixides per terres de la Manxa i Andalusia El pelegrinatge per terres drsquoAragoacute i Catalunya fins a Barcelona i el seu retorn a la Manxa ocupa tota la segona part (1615)‐ En la segona eixida se succeeixen histograveries protagonitzades per altres personatges i fins i tot srsquohi intercala una novelmiddotla curta titulada El curioso impertinente‐ Aquestes histograveries en principi no guarden relacioacute amb la principal perograve permeten la combinacioacute de gegraveneres narratius sense que en cap moment es perda la coheregravencia narrativa Drsquoaquesta manera el Quixot combina multitud de gegraveneres com la novelmiddotla pastoril la picaresca la bizantina o la morisca de vegades sota la forma de parogravedia o imitacioacute burlesca Tot plegat converteix la novelmiddotla de Cervantes en un resum de gegraveneres narratius
4 En les absurdes aventures lrsquoacompanya el ruacutestec Sancho mogut en un principi pel desig de riqueses i poder A partir de la segona eixida Sancho seragrave el contrapunt de don Quixot
Quixot SanchoGentilhomeSomiadorGeneroacutesSobriEspiritual
LlauradorRealista i PragravecticPrudent i astutInteressat i golafre
‐ Gragravecies a ells es presenten distintes maneres representatives de veure el moacuten de pensar i de parlarEls constants diagravelegs entre cavaller i escuder reflecteixen la riquiacutessima humanitat drsquoambdoacutes protagonistes‐ Que amb el temps srsquoinflueixen muacutetuament i contagien els seus punts de vista els diagravelegs de la segona part (tercera eixida) reflecteixen que don Quixot deixa drsquoenganyar-se a si mateix i recupera el seny mentre que Sancho eacutes arrossegat per la imaginacioacute Srsquoarrodoneixen‐ Sancho Panza representa el sentit pragravectic de la vida la visioacute realista i materialista de les coses (tanmateix a mesura que avanccedila la novelmiddotla tambeacute srsquoacosta a la visioacute idealista del seu senyor)
5 Joc de magravescares narratives A traveacutes de la multiplicitat de narradors Cervantes aposta per la llibertat creadora el perspectivisme i la parogravedia de la novelmiddotla de cavalleries Podem distingir quatre veus1048707 Lrsquohistoriador aragravebic Cide Hamete Benengeli autor original de la histograveria1048707 El morisc mentider traductor de lrsquoagraverab a lrsquoespanyol1048707 Lrsquoautor ficcionalitzat en la narracioacute Cervantes que va encarregar la traduccioacute despreacutes detrobar el manuscrit aragravebic a Toledo1048707 Hi ha tambeacute narradors parcials drsquohistograveries intercalades el desconegut el desconegut autor drsquoEl curiosoimpertinente el captiu drsquoAlger Cardenio o el morisc RicoteAquest joc drsquoautors traductors narradors i lectors produeix una gran llibertat creadora alhora que sembra lrsquoambiguumlitat i el dubte en moltes pagravegines
Metaliteratura (llibre sobre llibres i sobre literatura) Cervantes eacutes un dels primers escriptors moderns perquegrave el jo del creador apareix nombroses vegades en el text disfressat de fascinants magravescares unes vegades per excitar la curiositat del lector i drsquoaltres per reflexionar sobre el proceacutes de lrsquoescriptura mateix parogravedia dels llibres de cavalleria escrutini de la llibreria diferegravencies amb Lope de Vega independegravencia dels personatges criacutetica de lrsquoobra de Fernaacutendez de Avellaneda raonament sobre les histograveries intercalades Mitjanccedilant aquesta tegravecnica sembra dubtes en el lector i el posa en estat drsquoalerta Lrsquoavisa de la tensioacute entre el que srsquoescriu i el que srsquoha deixat drsquoescriure
6 El resultat eacutes una novelmiddotla polifogravenica totalitzadora i moderna Per exemple la varietat de registresexpressius compregraven la retograverica barroca el llenguatge popular el discurs arcaiumltzant la reflexioacute metaliteragraveria o el domini del llenguatge poegraveticEstiliacutesticament el Quixot destaca per la seua heterogeneiumltat No posseeix un estil uniforme sinoacute que eacutes admirablement polifogravenic Els seus muacuteltiples personatges estan caracteritzats per la seua manera de parlar i segons les circumstagravencies en quegrave es troben En aquest magne concert drsquoestils caracteriacutestic de la novelmiddotla moderna se senten les veus de la ciutat i de lrsquoaldea dels cabrers i dels aristogravecrates de marcolfes o de clergues de la meacutes noble retograverica o de les burles meacutes vulgars En especial destaca la infinitat de tons del Quixot segons que en siga la disposicioacute i lrsquoexpressioacute sensata i ruacutestega de Sancho tan amic dels refranys
7 Gragravecies a aquesta arquitectura i a lrsquoenorme egravexit lrsquoobra de Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges la parogravedia dels gegraveneres o lrsquohumor irogravenic1048707 La projeccioacute del Quixot en la literatura espanyola podria exemplificar-se mitjanccedilant la novelmiddotla satiacuterica del P Isla Fray Gerundio de Campazas alias
Zotes (1758-1768) lrsquoheroi de la qual eacutes un ridiacutecul predicador embogit amb els ensenyaments dels predicadors barrocs Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits mdashper part drsquoescriptors menorsmdash de continuar la novelmiddotla original amb amplificacions de Sancho Panza o drsquoimitar la sagravetira en altres aspectes de la vida contemporagravenia1048707 Joseacute Cadalso en les Cartas marruecas (1789) pren el procediment del manuscrit trobat i a meacutes assenyala la importagravencia i el sentit del QuixotAl segle XVIII lrsquoheregravencia cervantina es va deixar sentir en novelmiddotles angleses drsquoautegraventica qualitat 1048707 Henry Fielding Don Quixot a Anglaterra (1734) eacutes una celebrada obra teatral la novelmiddotla Tom Jones (1749) compta amb un autegraventic Quixot anglegraves ple de toleragravencia i comprensioacute humor i contrastos entre materialisme i idealisme Un dels personatges de la seua novelmiddotla Joseph Andrewsescrita segons lrsquoautor laquoa la manera de Cervantesraquo eacutes Abraham Adams laquorector quixotesc del segle XVIIIraquo en qui comenccedila una mena de santificacioacute de lrsquoheroi cervantiacute En Tom Jones la relacioacute entre senyor i criat conteacute ressons de la novelmiddotla cervantina1048707 Laurence Sterne Tristam Shandy (1769) lrsquoimita en la construccioacute parogravedica de formes narratives en les seues fonts fictiacutecies en lrsquohumor i en les frequumlents apelmiddotlacions al lector Hi ha nombroses referegravencies al Quixot i reconeixement impliacutecit de lrsquoocupacioacute de lrsquohumor cervantiacute Als segles XIX i XX la influegravencia srsquoestendragrave en autors com ara1048707 Benito Peacuterez Galdoacutes se sabia de memograveria pagravegines senceres del Quixot En les seues novelmiddotles pulmiddotlulen criatures quixotesques mitogravemanes i visionagraveries Per exemple en La desheredada (1881) Isidora Rufete estagrave tan imbuiumlda en lectures fulletonesques i obsessionada per la noblesa del seu llinatge que porta una vida fictiacutecia fins a lrsquoesfondrament final El seu pare eacutes boig i el seu oncle es diu Santiago Quijano-Quijada Altres tiacutetols quixotescos soacuten El amigo manso (1882) solitari i somiador Nazariacuten (1895) i Halma (1895) a manera de novelmiddotles complementagraveries igual que les dues parts del Quixot Tristana (1892) la protagonista de la qual sembla laquola dona de la trista figuraraquo1048707 La influegravencia de Cervantes eacutes palesa en Flaubert Madame Bovary i don Quixot xoquenamb la realitat despreacutes de les ilmiddotlusions creades arran de la lectura de novelmiddotles ndashde cavalleries o sentimentals Emma Bovary eacutes un Quixot amb faldilles drsquoimaginacioacute exaltada per la lectura de novelmiddotles sobre heroiumlnes romagraventiques i a les quals vol emular per fugir de la monotonia i vulgaritat de la seua vida provinciana1048707 Graham Greene assumeix la tradicioacute cervantina de Fielding en el seu Monsenyor Quixot (1982) a traveacutes del protagonista rector drsquoEl Toboso que creu descendir de lrsquoheroi cervantiacute
retograverica Hamlet eacutes una obra repleta de recursos retograverics calembours commutacions i jocs de mots (per tant eacutes una obra conceptista que mostra usos linguumliacutestics semblants als de Quevedo Goacutengora i altres) El domini extraordinari de la llengua anglesa el permet comprendre amb mestria des de lrsquoexpressioacute meacutes exquisida i sublim fins a la gragravecia de la parla popular passant pel cinisme exagerat o el lirisme manifest de Latempesta
7 Els personatges fan comentaris drsquoiacutendole linguumliacutestica reflexionant sobre lrsquoestil i el llenguatge de lrsquoobra Hamlet eacutes un priacutencep versat en les arts retograveriques (mestre en comparacions i metagravefores) que es burla drsquoOsric pel seu llenguatge alambinat i els seus modals afectats Poloni eacutes incapaccedil de desfer-se de la retograverica cortesana per meacutes que ho intente i Shakespeare el converteix despietadament en un personatge cogravemic que srsquoenreda en les seues progravepies filigranes retograveriques
8 Shakespeare eacutes un profund coneixedor de lrsquoagravenima humana de les passions de lrsquohome i dels seus diferents sentiments i emocions Gragravecies a aquest coneixement construeix personatges complexos i conflictius la majoria dotats drsquouna inconfusible humanitat i profunditat filosograveficaPer aixograve la intemporalitat de la seua obra i la seua pervivegravencia com un dels cims universals de lrsquoart Les seues criatures esdevindran personatges universals ja que encarnen amb pregonesa les passions meacutes captivadores mdashdubte indecisioacute i venjanccedila (Hamlet) amor i gelosia (Otelmiddotlo)enveja ambicioacute (Macbeth) abandonament del pare passioacute filial (rei Lear) enamorament (Romeu i Julieta)mdash perograve sense ser sotmeses a la cotilla deshumanitzadora dels prototips ben al contrari els personatges resulten extraordinagraveriament vitals i profunds Drsquoaltra banda eacutes particularment valuosa la seua concepcioacute del personatge cogravemic (clown o bufoacute) com a contrapunt dels personatges meacutes greus9 Utilitza les obres literagraveries per reflexionar sobre la literatura i el teatre (cosa que tambeacute es pot apreciar en Cervantes ndashi salvant les distagravencies en Velaacutezquez) Hamlet eacutes una obra dramagravetica en quegrave bona part de lrsquoaccioacute es dedica als preparatius drsquouna obra teatral que conteacute molts paralmiddotlelismes amb la situacioacute real de la cort de Dinamarca i la seua representacioacute en la cort drsquoElsenor (laquoVull proves concloents ndashdiu Hamletndash el teatre eacutes la xarxa que atraparagrave la consciegravencia drsquoaquest reiraquo) La convencioacute de mostrar el teatre dins del teatre era una pragravectica frequumlent en el drama isabeliacute i en Shakespeare sovint serveix per fer reflexionar el puacuteblic sobre si mateix i sobre la fina liacutenia que separa la realitat de lrsquoespectador i la ficcioacute dramagravetica (Hamlet mateix adopta un laquotarannagrave estrafolariraquo i per tant fingeix i actua representa un paper i trenca la barrera entre realitat i ficcioacuteEl teatret interior de Hamlet es prepara fins i tot amb criacutetica i teoria de lrsquoart dramagravetic i de lrsquoart de representar (laquoEmmotlla el gest a la paraula i la paraula al gestraquo) descendint a detalls tegravecnics com el costum dels laquogagsraquo (laquoI que el gracioacutes no se nrsquoisca del seu textraquo) Eacutes per aixograve que lrsquoobra ofereix gran quantitat drsquoinformacioacute sobre les peculiaritats del teatre de lrsquoegravepoca rivarivalitat entre companyies gira per proviacutencies papers femenins representats per xics actuacioacute amateur drsquoestudiants universitaris etc
4Cervantes i els oriacutegens de la novella moderna
Cervantes eacutes un escriptor polifacegravetic Autor de poesia i teatre destaca fonamentalment per la seua narrativaLa seua obra meacutes importantrdquoEl Quixotrdquo(Don Quijote de la Manxa)Es considera una de les primeres novelles modernes per aquestes caracteriacutestiques1El seu realisme (no hi ha idealitzacioacute)2Don Quijote eacutes una persona no un heroi3Joc entre la voluntat del protagonista i lrsquoentorn que srsquohi oposa entre la fantasia i la realitat4Els personatges es tranformen al llarg de la novellaAquests canvis es veuen en els diagravelegs5Muacuteltiples narradors narrador omniscient personatges que narren relats dins del relatetc6Mescla la realitat i la ficcioacute Srsquohi parla de altres novelles7Resumeix tots els gegraveneres novelliacutestics del XVI novella cavalleresca pastoril sentimental morisca combinats admirablement8Recorre a lrsquohumor molt sovint
ldquoEl Quixotrdquo expressa la tensioacute de lrsquohome que srsquoenfronta al moacuten per mantindre els seus ideals de justiacutecia i bellesaVa influir sobre la novella realista del XIX lrsquoanglesa(Dickens) nord-americana(Mark Twain) francesos (Balzac i Flaubert) russos (Tolstoi Dostoievski) o espanyols(GaldoacutesClariacuten)En el segle XX influeix en la narrativa meacutes innovadora Kafka Proust Joycehellipincloent-hi autors espanyols com Torrente Ballester i Gabriel Garciacutea MaacuterquezVladimir Nabokov escrigueacute un ldquoCurs sobre el Quixotrdquo on es recullen les lliccedilons del gran autor als seus alumnes John dos Passos escrigueacute ldquoRocinant torna al camiacuterdquo
DIVERSES LECTURES DrsquordquoEL QUIXOTrdquo1Srsquoha interpretat com una burla de les novelles cavalleresques (una intencioacute de Cervantes)2Se lrsquoha considerat una obra humoriacutestica3El Romanticisme srsquoha interessat per Don Quixot com un defensor de causes perdudes4Se lrsquointerpretat com una mostra del desengany davant la Decadegravencia en quegrave Espanya entrava5rdquoEl Quixotrdquo ha estat vist com una doble utopia la de la vida cavalleresca i la del bon govern(Insula Baratagraveria)6Cervantes no preteacuten fer una novella antiidealista sinoacute que reclama el realisme en les metes que es busquen
Al marge del llibre de text (ampliacioacute)
Lrsquoobra de Cervantes i en especial el seu llibre capital el Quixot eacutes fonamental en el desenvolupament de la novelmiddotla europea per una segraverie de raons
1Amplitud de lrsquoobra narrativa‐ La Galatea (1585) novelmiddotla pastoril‐ Novelas ejemplares (1613) dotze relats que fixen el model de novelmiddotla curta (a lrsquoestil italiagrave) El tiacutetol i el prograveleg insisteixen en el valor profitoacutes i moral Tracten
temes diversos mitjanccedilant intrigues elaborades mesclen distints subgegraveneres i combinen idealisme i realisme‐ El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605-1615) parogravedia de les novelmiddotles decavalleria convertides en desordenada successioacute drsquohistograveries extravagants‐ Los trabajos de Persiles y Segismunda (1617) successioacute drsquoentretingudes peripegravecies progravepies de la novelmiddotla bizantina
2 Construccioacute de personatges individualitzats que alhora esdevenen siacutembols universals (don Quixot en siacutembol universal de lrsquohome idealista) La tipologia de lrsquoheroi o protagonista eacutes del tot original‐ Gentilhome manxec embogit amb la lectura dels llibres de cavalleria confon la realitat amb la ficcioacute i vol imitar els seus herois empegraves per nobles ideals decideix eixir als camins per laquoarreglar entuertosraquo desfer greuges protegir els degravebils implantar la justiacutecia i meregraveixer lrsquoamor de DulcineaDon Quixot ha estat considerat el siacutembol de lrsquohome idealista que lluita per imposar la seua veritat contra el moacuten‐ Don Quixot eacutes llanccedilat a contrastar el seu moacuten interior amb la realitat del seu temps i sempre nrsquoix malparat burlat o agredit pels seus contemporanis Les seues absurdes aventures que sempre i acaben en ridiacuteculs fracassos el perfilen com un antiheroi com un eacutesser humagrave amb grandeses i misegraveries
3 El recurs del viatge eacutes fonamental per al desenvolupament narratiu Lrsquoaccioacute principal estagrave constituiumlda per tres viatges o eixides que realitza don Quixot (la primera en solitari i les altres dues acompanyat pel seu escuder) Aquestes eixides amplien el panorama vital i expressen agravempliament la progravepia visioacute del moacuten‐ La primera part (1605) relata les dues primeres eixides per terres de la Manxa i Andalusia El pelegrinatge per terres drsquoAragoacute i Catalunya fins a Barcelona i el seu retorn a la Manxa ocupa tota la segona part (1615)‐ En la segona eixida se succeeixen histograveries protagonitzades per altres personatges i fins i tot srsquohi intercala una novelmiddotla curta titulada El curioso impertinente‐ Aquestes histograveries en principi no guarden relacioacute amb la principal perograve permeten la combinacioacute de gegraveneres narratius sense que en cap moment es perda la coheregravencia narrativa Drsquoaquesta manera el Quixot combina multitud de gegraveneres com la novelmiddotla pastoril la picaresca la bizantina o la morisca de vegades sota la forma de parogravedia o imitacioacute burlesca Tot plegat converteix la novelmiddotla de Cervantes en un resum de gegraveneres narratius
4 En les absurdes aventures lrsquoacompanya el ruacutestec Sancho mogut en un principi pel desig de riqueses i poder A partir de la segona eixida Sancho seragrave el contrapunt de don Quixot
Quixot SanchoGentilhomeSomiadorGeneroacutesSobriEspiritual
LlauradorRealista i PragravecticPrudent i astutInteressat i golafre
‐ Gragravecies a ells es presenten distintes maneres representatives de veure el moacuten de pensar i de parlarEls constants diagravelegs entre cavaller i escuder reflecteixen la riquiacutessima humanitat drsquoambdoacutes protagonistes‐ Que amb el temps srsquoinflueixen muacutetuament i contagien els seus punts de vista els diagravelegs de la segona part (tercera eixida) reflecteixen que don Quixot deixa drsquoenganyar-se a si mateix i recupera el seny mentre que Sancho eacutes arrossegat per la imaginacioacute Srsquoarrodoneixen‐ Sancho Panza representa el sentit pragravectic de la vida la visioacute realista i materialista de les coses (tanmateix a mesura que avanccedila la novelmiddotla tambeacute srsquoacosta a la visioacute idealista del seu senyor)
5 Joc de magravescares narratives A traveacutes de la multiplicitat de narradors Cervantes aposta per la llibertat creadora el perspectivisme i la parogravedia de la novelmiddotla de cavalleries Podem distingir quatre veus1048707 Lrsquohistoriador aragravebic Cide Hamete Benengeli autor original de la histograveria1048707 El morisc mentider traductor de lrsquoagraverab a lrsquoespanyol1048707 Lrsquoautor ficcionalitzat en la narracioacute Cervantes que va encarregar la traduccioacute despreacutes detrobar el manuscrit aragravebic a Toledo1048707 Hi ha tambeacute narradors parcials drsquohistograveries intercalades el desconegut el desconegut autor drsquoEl curiosoimpertinente el captiu drsquoAlger Cardenio o el morisc RicoteAquest joc drsquoautors traductors narradors i lectors produeix una gran llibertat creadora alhora que sembra lrsquoambiguumlitat i el dubte en moltes pagravegines
Metaliteratura (llibre sobre llibres i sobre literatura) Cervantes eacutes un dels primers escriptors moderns perquegrave el jo del creador apareix nombroses vegades en el text disfressat de fascinants magravescares unes vegades per excitar la curiositat del lector i drsquoaltres per reflexionar sobre el proceacutes de lrsquoescriptura mateix parogravedia dels llibres de cavalleria escrutini de la llibreria diferegravencies amb Lope de Vega independegravencia dels personatges criacutetica de lrsquoobra de Fernaacutendez de Avellaneda raonament sobre les histograveries intercalades Mitjanccedilant aquesta tegravecnica sembra dubtes en el lector i el posa en estat drsquoalerta Lrsquoavisa de la tensioacute entre el que srsquoescriu i el que srsquoha deixat drsquoescriure
6 El resultat eacutes una novelmiddotla polifogravenica totalitzadora i moderna Per exemple la varietat de registresexpressius compregraven la retograverica barroca el llenguatge popular el discurs arcaiumltzant la reflexioacute metaliteragraveria o el domini del llenguatge poegraveticEstiliacutesticament el Quixot destaca per la seua heterogeneiumltat No posseeix un estil uniforme sinoacute que eacutes admirablement polifogravenic Els seus muacuteltiples personatges estan caracteritzats per la seua manera de parlar i segons les circumstagravencies en quegrave es troben En aquest magne concert drsquoestils caracteriacutestic de la novelmiddotla moderna se senten les veus de la ciutat i de lrsquoaldea dels cabrers i dels aristogravecrates de marcolfes o de clergues de la meacutes noble retograverica o de les burles meacutes vulgars En especial destaca la infinitat de tons del Quixot segons que en siga la disposicioacute i lrsquoexpressioacute sensata i ruacutestega de Sancho tan amic dels refranys
7 Gragravecies a aquesta arquitectura i a lrsquoenorme egravexit lrsquoobra de Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges la parogravedia dels gegraveneres o lrsquohumor irogravenic1048707 La projeccioacute del Quixot en la literatura espanyola podria exemplificar-se mitjanccedilant la novelmiddotla satiacuterica del P Isla Fray Gerundio de Campazas alias
Zotes (1758-1768) lrsquoheroi de la qual eacutes un ridiacutecul predicador embogit amb els ensenyaments dels predicadors barrocs Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits mdashper part drsquoescriptors menorsmdash de continuar la novelmiddotla original amb amplificacions de Sancho Panza o drsquoimitar la sagravetira en altres aspectes de la vida contemporagravenia1048707 Joseacute Cadalso en les Cartas marruecas (1789) pren el procediment del manuscrit trobat i a meacutes assenyala la importagravencia i el sentit del QuixotAl segle XVIII lrsquoheregravencia cervantina es va deixar sentir en novelmiddotles angleses drsquoautegraventica qualitat 1048707 Henry Fielding Don Quixot a Anglaterra (1734) eacutes una celebrada obra teatral la novelmiddotla Tom Jones (1749) compta amb un autegraventic Quixot anglegraves ple de toleragravencia i comprensioacute humor i contrastos entre materialisme i idealisme Un dels personatges de la seua novelmiddotla Joseph Andrewsescrita segons lrsquoautor laquoa la manera de Cervantesraquo eacutes Abraham Adams laquorector quixotesc del segle XVIIIraquo en qui comenccedila una mena de santificacioacute de lrsquoheroi cervantiacute En Tom Jones la relacioacute entre senyor i criat conteacute ressons de la novelmiddotla cervantina1048707 Laurence Sterne Tristam Shandy (1769) lrsquoimita en la construccioacute parogravedica de formes narratives en les seues fonts fictiacutecies en lrsquohumor i en les frequumlents apelmiddotlacions al lector Hi ha nombroses referegravencies al Quixot i reconeixement impliacutecit de lrsquoocupacioacute de lrsquohumor cervantiacute Als segles XIX i XX la influegravencia srsquoestendragrave en autors com ara1048707 Benito Peacuterez Galdoacutes se sabia de memograveria pagravegines senceres del Quixot En les seues novelmiddotles pulmiddotlulen criatures quixotesques mitogravemanes i visionagraveries Per exemple en La desheredada (1881) Isidora Rufete estagrave tan imbuiumlda en lectures fulletonesques i obsessionada per la noblesa del seu llinatge que porta una vida fictiacutecia fins a lrsquoesfondrament final El seu pare eacutes boig i el seu oncle es diu Santiago Quijano-Quijada Altres tiacutetols quixotescos soacuten El amigo manso (1882) solitari i somiador Nazariacuten (1895) i Halma (1895) a manera de novelmiddotles complementagraveries igual que les dues parts del Quixot Tristana (1892) la protagonista de la qual sembla laquola dona de la trista figuraraquo1048707 La influegravencia de Cervantes eacutes palesa en Flaubert Madame Bovary i don Quixot xoquenamb la realitat despreacutes de les ilmiddotlusions creades arran de la lectura de novelmiddotles ndashde cavalleries o sentimentals Emma Bovary eacutes un Quixot amb faldilles drsquoimaginacioacute exaltada per la lectura de novelmiddotles sobre heroiumlnes romagraventiques i a les quals vol emular per fugir de la monotonia i vulgaritat de la seua vida provinciana1048707 Graham Greene assumeix la tradicioacute cervantina de Fielding en el seu Monsenyor Quixot (1982) a traveacutes del protagonista rector drsquoEl Toboso que creu descendir de lrsquoheroi cervantiacute
Cervantes eacutes un escriptor polifacegravetic Autor de poesia i teatre destaca fonamentalment per la seua narrativaLa seua obra meacutes importantrdquoEl Quixotrdquo(Don Quijote de la Manxa)Es considera una de les primeres novelles modernes per aquestes caracteriacutestiques1El seu realisme (no hi ha idealitzacioacute)2Don Quijote eacutes una persona no un heroi3Joc entre la voluntat del protagonista i lrsquoentorn que srsquohi oposa entre la fantasia i la realitat4Els personatges es tranformen al llarg de la novellaAquests canvis es veuen en els diagravelegs5Muacuteltiples narradors narrador omniscient personatges que narren relats dins del relatetc6Mescla la realitat i la ficcioacute Srsquohi parla de altres novelles7Resumeix tots els gegraveneres novelliacutestics del XVI novella cavalleresca pastoril sentimental morisca combinats admirablement8Recorre a lrsquohumor molt sovint
ldquoEl Quixotrdquo expressa la tensioacute de lrsquohome que srsquoenfronta al moacuten per mantindre els seus ideals de justiacutecia i bellesaVa influir sobre la novella realista del XIX lrsquoanglesa(Dickens) nord-americana(Mark Twain) francesos (Balzac i Flaubert) russos (Tolstoi Dostoievski) o espanyols(GaldoacutesClariacuten)En el segle XX influeix en la narrativa meacutes innovadora Kafka Proust Joycehellipincloent-hi autors espanyols com Torrente Ballester i Gabriel Garciacutea MaacuterquezVladimir Nabokov escrigueacute un ldquoCurs sobre el Quixotrdquo on es recullen les lliccedilons del gran autor als seus alumnes John dos Passos escrigueacute ldquoRocinant torna al camiacuterdquo
DIVERSES LECTURES DrsquordquoEL QUIXOTrdquo1Srsquoha interpretat com una burla de les novelles cavalleresques (una intencioacute de Cervantes)2Se lrsquoha considerat una obra humoriacutestica3El Romanticisme srsquoha interessat per Don Quixot com un defensor de causes perdudes4Se lrsquointerpretat com una mostra del desengany davant la Decadegravencia en quegrave Espanya entrava5rdquoEl Quixotrdquo ha estat vist com una doble utopia la de la vida cavalleresca i la del bon govern(Insula Baratagraveria)6Cervantes no preteacuten fer una novella antiidealista sinoacute que reclama el realisme en les metes que es busquen
Al marge del llibre de text (ampliacioacute)
Lrsquoobra de Cervantes i en especial el seu llibre capital el Quixot eacutes fonamental en el desenvolupament de la novelmiddotla europea per una segraverie de raons
1Amplitud de lrsquoobra narrativa‐ La Galatea (1585) novelmiddotla pastoril‐ Novelas ejemplares (1613) dotze relats que fixen el model de novelmiddotla curta (a lrsquoestil italiagrave) El tiacutetol i el prograveleg insisteixen en el valor profitoacutes i moral Tracten
temes diversos mitjanccedilant intrigues elaborades mesclen distints subgegraveneres i combinen idealisme i realisme‐ El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605-1615) parogravedia de les novelmiddotles decavalleria convertides en desordenada successioacute drsquohistograveries extravagants‐ Los trabajos de Persiles y Segismunda (1617) successioacute drsquoentretingudes peripegravecies progravepies de la novelmiddotla bizantina
2 Construccioacute de personatges individualitzats que alhora esdevenen siacutembols universals (don Quixot en siacutembol universal de lrsquohome idealista) La tipologia de lrsquoheroi o protagonista eacutes del tot original‐ Gentilhome manxec embogit amb la lectura dels llibres de cavalleria confon la realitat amb la ficcioacute i vol imitar els seus herois empegraves per nobles ideals decideix eixir als camins per laquoarreglar entuertosraquo desfer greuges protegir els degravebils implantar la justiacutecia i meregraveixer lrsquoamor de DulcineaDon Quixot ha estat considerat el siacutembol de lrsquohome idealista que lluita per imposar la seua veritat contra el moacuten‐ Don Quixot eacutes llanccedilat a contrastar el seu moacuten interior amb la realitat del seu temps i sempre nrsquoix malparat burlat o agredit pels seus contemporanis Les seues absurdes aventures que sempre i acaben en ridiacuteculs fracassos el perfilen com un antiheroi com un eacutesser humagrave amb grandeses i misegraveries
3 El recurs del viatge eacutes fonamental per al desenvolupament narratiu Lrsquoaccioacute principal estagrave constituiumlda per tres viatges o eixides que realitza don Quixot (la primera en solitari i les altres dues acompanyat pel seu escuder) Aquestes eixides amplien el panorama vital i expressen agravempliament la progravepia visioacute del moacuten‐ La primera part (1605) relata les dues primeres eixides per terres de la Manxa i Andalusia El pelegrinatge per terres drsquoAragoacute i Catalunya fins a Barcelona i el seu retorn a la Manxa ocupa tota la segona part (1615)‐ En la segona eixida se succeeixen histograveries protagonitzades per altres personatges i fins i tot srsquohi intercala una novelmiddotla curta titulada El curioso impertinente‐ Aquestes histograveries en principi no guarden relacioacute amb la principal perograve permeten la combinacioacute de gegraveneres narratius sense que en cap moment es perda la coheregravencia narrativa Drsquoaquesta manera el Quixot combina multitud de gegraveneres com la novelmiddotla pastoril la picaresca la bizantina o la morisca de vegades sota la forma de parogravedia o imitacioacute burlesca Tot plegat converteix la novelmiddotla de Cervantes en un resum de gegraveneres narratius
4 En les absurdes aventures lrsquoacompanya el ruacutestec Sancho mogut en un principi pel desig de riqueses i poder A partir de la segona eixida Sancho seragrave el contrapunt de don Quixot
Quixot SanchoGentilhomeSomiadorGeneroacutesSobriEspiritual
LlauradorRealista i PragravecticPrudent i astutInteressat i golafre
‐ Gragravecies a ells es presenten distintes maneres representatives de veure el moacuten de pensar i de parlarEls constants diagravelegs entre cavaller i escuder reflecteixen la riquiacutessima humanitat drsquoambdoacutes protagonistes‐ Que amb el temps srsquoinflueixen muacutetuament i contagien els seus punts de vista els diagravelegs de la segona part (tercera eixida) reflecteixen que don Quixot deixa drsquoenganyar-se a si mateix i recupera el seny mentre que Sancho eacutes arrossegat per la imaginacioacute Srsquoarrodoneixen‐ Sancho Panza representa el sentit pragravectic de la vida la visioacute realista i materialista de les coses (tanmateix a mesura que avanccedila la novelmiddotla tambeacute srsquoacosta a la visioacute idealista del seu senyor)
5 Joc de magravescares narratives A traveacutes de la multiplicitat de narradors Cervantes aposta per la llibertat creadora el perspectivisme i la parogravedia de la novelmiddotla de cavalleries Podem distingir quatre veus1048707 Lrsquohistoriador aragravebic Cide Hamete Benengeli autor original de la histograveria1048707 El morisc mentider traductor de lrsquoagraverab a lrsquoespanyol1048707 Lrsquoautor ficcionalitzat en la narracioacute Cervantes que va encarregar la traduccioacute despreacutes detrobar el manuscrit aragravebic a Toledo1048707 Hi ha tambeacute narradors parcials drsquohistograveries intercalades el desconegut el desconegut autor drsquoEl curiosoimpertinente el captiu drsquoAlger Cardenio o el morisc RicoteAquest joc drsquoautors traductors narradors i lectors produeix una gran llibertat creadora alhora que sembra lrsquoambiguumlitat i el dubte en moltes pagravegines
Metaliteratura (llibre sobre llibres i sobre literatura) Cervantes eacutes un dels primers escriptors moderns perquegrave el jo del creador apareix nombroses vegades en el text disfressat de fascinants magravescares unes vegades per excitar la curiositat del lector i drsquoaltres per reflexionar sobre el proceacutes de lrsquoescriptura mateix parogravedia dels llibres de cavalleria escrutini de la llibreria diferegravencies amb Lope de Vega independegravencia dels personatges criacutetica de lrsquoobra de Fernaacutendez de Avellaneda raonament sobre les histograveries intercalades Mitjanccedilant aquesta tegravecnica sembra dubtes en el lector i el posa en estat drsquoalerta Lrsquoavisa de la tensioacute entre el que srsquoescriu i el que srsquoha deixat drsquoescriure
6 El resultat eacutes una novelmiddotla polifogravenica totalitzadora i moderna Per exemple la varietat de registresexpressius compregraven la retograverica barroca el llenguatge popular el discurs arcaiumltzant la reflexioacute metaliteragraveria o el domini del llenguatge poegraveticEstiliacutesticament el Quixot destaca per la seua heterogeneiumltat No posseeix un estil uniforme sinoacute que eacutes admirablement polifogravenic Els seus muacuteltiples personatges estan caracteritzats per la seua manera de parlar i segons les circumstagravencies en quegrave es troben En aquest magne concert drsquoestils caracteriacutestic de la novelmiddotla moderna se senten les veus de la ciutat i de lrsquoaldea dels cabrers i dels aristogravecrates de marcolfes o de clergues de la meacutes noble retograverica o de les burles meacutes vulgars En especial destaca la infinitat de tons del Quixot segons que en siga la disposicioacute i lrsquoexpressioacute sensata i ruacutestega de Sancho tan amic dels refranys
7 Gragravecies a aquesta arquitectura i a lrsquoenorme egravexit lrsquoobra de Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges la parogravedia dels gegraveneres o lrsquohumor irogravenic1048707 La projeccioacute del Quixot en la literatura espanyola podria exemplificar-se mitjanccedilant la novelmiddotla satiacuterica del P Isla Fray Gerundio de Campazas alias
Zotes (1758-1768) lrsquoheroi de la qual eacutes un ridiacutecul predicador embogit amb els ensenyaments dels predicadors barrocs Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits mdashper part drsquoescriptors menorsmdash de continuar la novelmiddotla original amb amplificacions de Sancho Panza o drsquoimitar la sagravetira en altres aspectes de la vida contemporagravenia1048707 Joseacute Cadalso en les Cartas marruecas (1789) pren el procediment del manuscrit trobat i a meacutes assenyala la importagravencia i el sentit del QuixotAl segle XVIII lrsquoheregravencia cervantina es va deixar sentir en novelmiddotles angleses drsquoautegraventica qualitat 1048707 Henry Fielding Don Quixot a Anglaterra (1734) eacutes una celebrada obra teatral la novelmiddotla Tom Jones (1749) compta amb un autegraventic Quixot anglegraves ple de toleragravencia i comprensioacute humor i contrastos entre materialisme i idealisme Un dels personatges de la seua novelmiddotla Joseph Andrewsescrita segons lrsquoautor laquoa la manera de Cervantesraquo eacutes Abraham Adams laquorector quixotesc del segle XVIIIraquo en qui comenccedila una mena de santificacioacute de lrsquoheroi cervantiacute En Tom Jones la relacioacute entre senyor i criat conteacute ressons de la novelmiddotla cervantina1048707 Laurence Sterne Tristam Shandy (1769) lrsquoimita en la construccioacute parogravedica de formes narratives en les seues fonts fictiacutecies en lrsquohumor i en les frequumlents apelmiddotlacions al lector Hi ha nombroses referegravencies al Quixot i reconeixement impliacutecit de lrsquoocupacioacute de lrsquohumor cervantiacute Als segles XIX i XX la influegravencia srsquoestendragrave en autors com ara1048707 Benito Peacuterez Galdoacutes se sabia de memograveria pagravegines senceres del Quixot En les seues novelmiddotles pulmiddotlulen criatures quixotesques mitogravemanes i visionagraveries Per exemple en La desheredada (1881) Isidora Rufete estagrave tan imbuiumlda en lectures fulletonesques i obsessionada per la noblesa del seu llinatge que porta una vida fictiacutecia fins a lrsquoesfondrament final El seu pare eacutes boig i el seu oncle es diu Santiago Quijano-Quijada Altres tiacutetols quixotescos soacuten El amigo manso (1882) solitari i somiador Nazariacuten (1895) i Halma (1895) a manera de novelmiddotles complementagraveries igual que les dues parts del Quixot Tristana (1892) la protagonista de la qual sembla laquola dona de la trista figuraraquo1048707 La influegravencia de Cervantes eacutes palesa en Flaubert Madame Bovary i don Quixot xoquenamb la realitat despreacutes de les ilmiddotlusions creades arran de la lectura de novelmiddotles ndashde cavalleries o sentimentals Emma Bovary eacutes un Quixot amb faldilles drsquoimaginacioacute exaltada per la lectura de novelmiddotles sobre heroiumlnes romagraventiques i a les quals vol emular per fugir de la monotonia i vulgaritat de la seua vida provinciana1048707 Graham Greene assumeix la tradicioacute cervantina de Fielding en el seu Monsenyor Quixot (1982) a traveacutes del protagonista rector drsquoEl Toboso que creu descendir de lrsquoheroi cervantiacute
temes diversos mitjanccedilant intrigues elaborades mesclen distints subgegraveneres i combinen idealisme i realisme‐ El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605-1615) parogravedia de les novelmiddotles decavalleria convertides en desordenada successioacute drsquohistograveries extravagants‐ Los trabajos de Persiles y Segismunda (1617) successioacute drsquoentretingudes peripegravecies progravepies de la novelmiddotla bizantina
2 Construccioacute de personatges individualitzats que alhora esdevenen siacutembols universals (don Quixot en siacutembol universal de lrsquohome idealista) La tipologia de lrsquoheroi o protagonista eacutes del tot original‐ Gentilhome manxec embogit amb la lectura dels llibres de cavalleria confon la realitat amb la ficcioacute i vol imitar els seus herois empegraves per nobles ideals decideix eixir als camins per laquoarreglar entuertosraquo desfer greuges protegir els degravebils implantar la justiacutecia i meregraveixer lrsquoamor de DulcineaDon Quixot ha estat considerat el siacutembol de lrsquohome idealista que lluita per imposar la seua veritat contra el moacuten‐ Don Quixot eacutes llanccedilat a contrastar el seu moacuten interior amb la realitat del seu temps i sempre nrsquoix malparat burlat o agredit pels seus contemporanis Les seues absurdes aventures que sempre i acaben en ridiacuteculs fracassos el perfilen com un antiheroi com un eacutesser humagrave amb grandeses i misegraveries
3 El recurs del viatge eacutes fonamental per al desenvolupament narratiu Lrsquoaccioacute principal estagrave constituiumlda per tres viatges o eixides que realitza don Quixot (la primera en solitari i les altres dues acompanyat pel seu escuder) Aquestes eixides amplien el panorama vital i expressen agravempliament la progravepia visioacute del moacuten‐ La primera part (1605) relata les dues primeres eixides per terres de la Manxa i Andalusia El pelegrinatge per terres drsquoAragoacute i Catalunya fins a Barcelona i el seu retorn a la Manxa ocupa tota la segona part (1615)‐ En la segona eixida se succeeixen histograveries protagonitzades per altres personatges i fins i tot srsquohi intercala una novelmiddotla curta titulada El curioso impertinente‐ Aquestes histograveries en principi no guarden relacioacute amb la principal perograve permeten la combinacioacute de gegraveneres narratius sense que en cap moment es perda la coheregravencia narrativa Drsquoaquesta manera el Quixot combina multitud de gegraveneres com la novelmiddotla pastoril la picaresca la bizantina o la morisca de vegades sota la forma de parogravedia o imitacioacute burlesca Tot plegat converteix la novelmiddotla de Cervantes en un resum de gegraveneres narratius
4 En les absurdes aventures lrsquoacompanya el ruacutestec Sancho mogut en un principi pel desig de riqueses i poder A partir de la segona eixida Sancho seragrave el contrapunt de don Quixot
Quixot SanchoGentilhomeSomiadorGeneroacutesSobriEspiritual
LlauradorRealista i PragravecticPrudent i astutInteressat i golafre
‐ Gragravecies a ells es presenten distintes maneres representatives de veure el moacuten de pensar i de parlarEls constants diagravelegs entre cavaller i escuder reflecteixen la riquiacutessima humanitat drsquoambdoacutes protagonistes‐ Que amb el temps srsquoinflueixen muacutetuament i contagien els seus punts de vista els diagravelegs de la segona part (tercera eixida) reflecteixen que don Quixot deixa drsquoenganyar-se a si mateix i recupera el seny mentre que Sancho eacutes arrossegat per la imaginacioacute Srsquoarrodoneixen‐ Sancho Panza representa el sentit pragravectic de la vida la visioacute realista i materialista de les coses (tanmateix a mesura que avanccedila la novelmiddotla tambeacute srsquoacosta a la visioacute idealista del seu senyor)
5 Joc de magravescares narratives A traveacutes de la multiplicitat de narradors Cervantes aposta per la llibertat creadora el perspectivisme i la parogravedia de la novelmiddotla de cavalleries Podem distingir quatre veus1048707 Lrsquohistoriador aragravebic Cide Hamete Benengeli autor original de la histograveria1048707 El morisc mentider traductor de lrsquoagraverab a lrsquoespanyol1048707 Lrsquoautor ficcionalitzat en la narracioacute Cervantes que va encarregar la traduccioacute despreacutes detrobar el manuscrit aragravebic a Toledo1048707 Hi ha tambeacute narradors parcials drsquohistograveries intercalades el desconegut el desconegut autor drsquoEl curiosoimpertinente el captiu drsquoAlger Cardenio o el morisc RicoteAquest joc drsquoautors traductors narradors i lectors produeix una gran llibertat creadora alhora que sembra lrsquoambiguumlitat i el dubte en moltes pagravegines
Metaliteratura (llibre sobre llibres i sobre literatura) Cervantes eacutes un dels primers escriptors moderns perquegrave el jo del creador apareix nombroses vegades en el text disfressat de fascinants magravescares unes vegades per excitar la curiositat del lector i drsquoaltres per reflexionar sobre el proceacutes de lrsquoescriptura mateix parogravedia dels llibres de cavalleria escrutini de la llibreria diferegravencies amb Lope de Vega independegravencia dels personatges criacutetica de lrsquoobra de Fernaacutendez de Avellaneda raonament sobre les histograveries intercalades Mitjanccedilant aquesta tegravecnica sembra dubtes en el lector i el posa en estat drsquoalerta Lrsquoavisa de la tensioacute entre el que srsquoescriu i el que srsquoha deixat drsquoescriure
6 El resultat eacutes una novelmiddotla polifogravenica totalitzadora i moderna Per exemple la varietat de registresexpressius compregraven la retograverica barroca el llenguatge popular el discurs arcaiumltzant la reflexioacute metaliteragraveria o el domini del llenguatge poegraveticEstiliacutesticament el Quixot destaca per la seua heterogeneiumltat No posseeix un estil uniforme sinoacute que eacutes admirablement polifogravenic Els seus muacuteltiples personatges estan caracteritzats per la seua manera de parlar i segons les circumstagravencies en quegrave es troben En aquest magne concert drsquoestils caracteriacutestic de la novelmiddotla moderna se senten les veus de la ciutat i de lrsquoaldea dels cabrers i dels aristogravecrates de marcolfes o de clergues de la meacutes noble retograverica o de les burles meacutes vulgars En especial destaca la infinitat de tons del Quixot segons que en siga la disposicioacute i lrsquoexpressioacute sensata i ruacutestega de Sancho tan amic dels refranys
7 Gragravecies a aquesta arquitectura i a lrsquoenorme egravexit lrsquoobra de Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges la parogravedia dels gegraveneres o lrsquohumor irogravenic1048707 La projeccioacute del Quixot en la literatura espanyola podria exemplificar-se mitjanccedilant la novelmiddotla satiacuterica del P Isla Fray Gerundio de Campazas alias
Zotes (1758-1768) lrsquoheroi de la qual eacutes un ridiacutecul predicador embogit amb els ensenyaments dels predicadors barrocs Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits mdashper part drsquoescriptors menorsmdash de continuar la novelmiddotla original amb amplificacions de Sancho Panza o drsquoimitar la sagravetira en altres aspectes de la vida contemporagravenia1048707 Joseacute Cadalso en les Cartas marruecas (1789) pren el procediment del manuscrit trobat i a meacutes assenyala la importagravencia i el sentit del QuixotAl segle XVIII lrsquoheregravencia cervantina es va deixar sentir en novelmiddotles angleses drsquoautegraventica qualitat 1048707 Henry Fielding Don Quixot a Anglaterra (1734) eacutes una celebrada obra teatral la novelmiddotla Tom Jones (1749) compta amb un autegraventic Quixot anglegraves ple de toleragravencia i comprensioacute humor i contrastos entre materialisme i idealisme Un dels personatges de la seua novelmiddotla Joseph Andrewsescrita segons lrsquoautor laquoa la manera de Cervantesraquo eacutes Abraham Adams laquorector quixotesc del segle XVIIIraquo en qui comenccedila una mena de santificacioacute de lrsquoheroi cervantiacute En Tom Jones la relacioacute entre senyor i criat conteacute ressons de la novelmiddotla cervantina1048707 Laurence Sterne Tristam Shandy (1769) lrsquoimita en la construccioacute parogravedica de formes narratives en les seues fonts fictiacutecies en lrsquohumor i en les frequumlents apelmiddotlacions al lector Hi ha nombroses referegravencies al Quixot i reconeixement impliacutecit de lrsquoocupacioacute de lrsquohumor cervantiacute Als segles XIX i XX la influegravencia srsquoestendragrave en autors com ara1048707 Benito Peacuterez Galdoacutes se sabia de memograveria pagravegines senceres del Quixot En les seues novelmiddotles pulmiddotlulen criatures quixotesques mitogravemanes i visionagraveries Per exemple en La desheredada (1881) Isidora Rufete estagrave tan imbuiumlda en lectures fulletonesques i obsessionada per la noblesa del seu llinatge que porta una vida fictiacutecia fins a lrsquoesfondrament final El seu pare eacutes boig i el seu oncle es diu Santiago Quijano-Quijada Altres tiacutetols quixotescos soacuten El amigo manso (1882) solitari i somiador Nazariacuten (1895) i Halma (1895) a manera de novelmiddotles complementagraveries igual que les dues parts del Quixot Tristana (1892) la protagonista de la qual sembla laquola dona de la trista figuraraquo1048707 La influegravencia de Cervantes eacutes palesa en Flaubert Madame Bovary i don Quixot xoquenamb la realitat despreacutes de les ilmiddotlusions creades arran de la lectura de novelmiddotles ndashde cavalleries o sentimentals Emma Bovary eacutes un Quixot amb faldilles drsquoimaginacioacute exaltada per la lectura de novelmiddotles sobre heroiumlnes romagraventiques i a les quals vol emular per fugir de la monotonia i vulgaritat de la seua vida provinciana1048707 Graham Greene assumeix la tradicioacute cervantina de Fielding en el seu Monsenyor Quixot (1982) a traveacutes del protagonista rector drsquoEl Toboso que creu descendir de lrsquoheroi cervantiacute
‐ Gragravecies a ells es presenten distintes maneres representatives de veure el moacuten de pensar i de parlarEls constants diagravelegs entre cavaller i escuder reflecteixen la riquiacutessima humanitat drsquoambdoacutes protagonistes‐ Que amb el temps srsquoinflueixen muacutetuament i contagien els seus punts de vista els diagravelegs de la segona part (tercera eixida) reflecteixen que don Quixot deixa drsquoenganyar-se a si mateix i recupera el seny mentre que Sancho eacutes arrossegat per la imaginacioacute Srsquoarrodoneixen‐ Sancho Panza representa el sentit pragravectic de la vida la visioacute realista i materialista de les coses (tanmateix a mesura que avanccedila la novelmiddotla tambeacute srsquoacosta a la visioacute idealista del seu senyor)
5 Joc de magravescares narratives A traveacutes de la multiplicitat de narradors Cervantes aposta per la llibertat creadora el perspectivisme i la parogravedia de la novelmiddotla de cavalleries Podem distingir quatre veus1048707 Lrsquohistoriador aragravebic Cide Hamete Benengeli autor original de la histograveria1048707 El morisc mentider traductor de lrsquoagraverab a lrsquoespanyol1048707 Lrsquoautor ficcionalitzat en la narracioacute Cervantes que va encarregar la traduccioacute despreacutes detrobar el manuscrit aragravebic a Toledo1048707 Hi ha tambeacute narradors parcials drsquohistograveries intercalades el desconegut el desconegut autor drsquoEl curiosoimpertinente el captiu drsquoAlger Cardenio o el morisc RicoteAquest joc drsquoautors traductors narradors i lectors produeix una gran llibertat creadora alhora que sembra lrsquoambiguumlitat i el dubte en moltes pagravegines
Metaliteratura (llibre sobre llibres i sobre literatura) Cervantes eacutes un dels primers escriptors moderns perquegrave el jo del creador apareix nombroses vegades en el text disfressat de fascinants magravescares unes vegades per excitar la curiositat del lector i drsquoaltres per reflexionar sobre el proceacutes de lrsquoescriptura mateix parogravedia dels llibres de cavalleria escrutini de la llibreria diferegravencies amb Lope de Vega independegravencia dels personatges criacutetica de lrsquoobra de Fernaacutendez de Avellaneda raonament sobre les histograveries intercalades Mitjanccedilant aquesta tegravecnica sembra dubtes en el lector i el posa en estat drsquoalerta Lrsquoavisa de la tensioacute entre el que srsquoescriu i el que srsquoha deixat drsquoescriure
6 El resultat eacutes una novelmiddotla polifogravenica totalitzadora i moderna Per exemple la varietat de registresexpressius compregraven la retograverica barroca el llenguatge popular el discurs arcaiumltzant la reflexioacute metaliteragraveria o el domini del llenguatge poegraveticEstiliacutesticament el Quixot destaca per la seua heterogeneiumltat No posseeix un estil uniforme sinoacute que eacutes admirablement polifogravenic Els seus muacuteltiples personatges estan caracteritzats per la seua manera de parlar i segons les circumstagravencies en quegrave es troben En aquest magne concert drsquoestils caracteriacutestic de la novelmiddotla moderna se senten les veus de la ciutat i de lrsquoaldea dels cabrers i dels aristogravecrates de marcolfes o de clergues de la meacutes noble retograverica o de les burles meacutes vulgars En especial destaca la infinitat de tons del Quixot segons que en siga la disposicioacute i lrsquoexpressioacute sensata i ruacutestega de Sancho tan amic dels refranys
7 Gragravecies a aquesta arquitectura i a lrsquoenorme egravexit lrsquoobra de Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges la parogravedia dels gegraveneres o lrsquohumor irogravenic1048707 La projeccioacute del Quixot en la literatura espanyola podria exemplificar-se mitjanccedilant la novelmiddotla satiacuterica del P Isla Fray Gerundio de Campazas alias
Zotes (1758-1768) lrsquoheroi de la qual eacutes un ridiacutecul predicador embogit amb els ensenyaments dels predicadors barrocs Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits mdashper part drsquoescriptors menorsmdash de continuar la novelmiddotla original amb amplificacions de Sancho Panza o drsquoimitar la sagravetira en altres aspectes de la vida contemporagravenia1048707 Joseacute Cadalso en les Cartas marruecas (1789) pren el procediment del manuscrit trobat i a meacutes assenyala la importagravencia i el sentit del QuixotAl segle XVIII lrsquoheregravencia cervantina es va deixar sentir en novelmiddotles angleses drsquoautegraventica qualitat 1048707 Henry Fielding Don Quixot a Anglaterra (1734) eacutes una celebrada obra teatral la novelmiddotla Tom Jones (1749) compta amb un autegraventic Quixot anglegraves ple de toleragravencia i comprensioacute humor i contrastos entre materialisme i idealisme Un dels personatges de la seua novelmiddotla Joseph Andrewsescrita segons lrsquoautor laquoa la manera de Cervantesraquo eacutes Abraham Adams laquorector quixotesc del segle XVIIIraquo en qui comenccedila una mena de santificacioacute de lrsquoheroi cervantiacute En Tom Jones la relacioacute entre senyor i criat conteacute ressons de la novelmiddotla cervantina1048707 Laurence Sterne Tristam Shandy (1769) lrsquoimita en la construccioacute parogravedica de formes narratives en les seues fonts fictiacutecies en lrsquohumor i en les frequumlents apelmiddotlacions al lector Hi ha nombroses referegravencies al Quixot i reconeixement impliacutecit de lrsquoocupacioacute de lrsquohumor cervantiacute Als segles XIX i XX la influegravencia srsquoestendragrave en autors com ara1048707 Benito Peacuterez Galdoacutes se sabia de memograveria pagravegines senceres del Quixot En les seues novelmiddotles pulmiddotlulen criatures quixotesques mitogravemanes i visionagraveries Per exemple en La desheredada (1881) Isidora Rufete estagrave tan imbuiumlda en lectures fulletonesques i obsessionada per la noblesa del seu llinatge que porta una vida fictiacutecia fins a lrsquoesfondrament final El seu pare eacutes boig i el seu oncle es diu Santiago Quijano-Quijada Altres tiacutetols quixotescos soacuten El amigo manso (1882) solitari i somiador Nazariacuten (1895) i Halma (1895) a manera de novelmiddotles complementagraveries igual que les dues parts del Quixot Tristana (1892) la protagonista de la qual sembla laquola dona de la trista figuraraquo1048707 La influegravencia de Cervantes eacutes palesa en Flaubert Madame Bovary i don Quixot xoquenamb la realitat despreacutes de les ilmiddotlusions creades arran de la lectura de novelmiddotles ndashde cavalleries o sentimentals Emma Bovary eacutes un Quixot amb faldilles drsquoimaginacioacute exaltada per la lectura de novelmiddotles sobre heroiumlnes romagraventiques i a les quals vol emular per fugir de la monotonia i vulgaritat de la seua vida provinciana1048707 Graham Greene assumeix la tradicioacute cervantina de Fielding en el seu Monsenyor Quixot (1982) a traveacutes del protagonista rector drsquoEl Toboso que creu descendir de lrsquoheroi cervantiacute
Zotes (1758-1768) lrsquoheroi de la qual eacutes un ridiacutecul predicador embogit amb els ensenyaments dels predicadors barrocs Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits mdashper part drsquoescriptors menorsmdash de continuar la novelmiddotla original amb amplificacions de Sancho Panza o drsquoimitar la sagravetira en altres aspectes de la vida contemporagravenia1048707 Joseacute Cadalso en les Cartas marruecas (1789) pren el procediment del manuscrit trobat i a meacutes assenyala la importagravencia i el sentit del QuixotAl segle XVIII lrsquoheregravencia cervantina es va deixar sentir en novelmiddotles angleses drsquoautegraventica qualitat 1048707 Henry Fielding Don Quixot a Anglaterra (1734) eacutes una celebrada obra teatral la novelmiddotla Tom Jones (1749) compta amb un autegraventic Quixot anglegraves ple de toleragravencia i comprensioacute humor i contrastos entre materialisme i idealisme Un dels personatges de la seua novelmiddotla Joseph Andrewsescrita segons lrsquoautor laquoa la manera de Cervantesraquo eacutes Abraham Adams laquorector quixotesc del segle XVIIIraquo en qui comenccedila una mena de santificacioacute de lrsquoheroi cervantiacute En Tom Jones la relacioacute entre senyor i criat conteacute ressons de la novelmiddotla cervantina1048707 Laurence Sterne Tristam Shandy (1769) lrsquoimita en la construccioacute parogravedica de formes narratives en les seues fonts fictiacutecies en lrsquohumor i en les frequumlents apelmiddotlacions al lector Hi ha nombroses referegravencies al Quixot i reconeixement impliacutecit de lrsquoocupacioacute de lrsquohumor cervantiacute Als segles XIX i XX la influegravencia srsquoestendragrave en autors com ara1048707 Benito Peacuterez Galdoacutes se sabia de memograveria pagravegines senceres del Quixot En les seues novelmiddotles pulmiddotlulen criatures quixotesques mitogravemanes i visionagraveries Per exemple en La desheredada (1881) Isidora Rufete estagrave tan imbuiumlda en lectures fulletonesques i obsessionada per la noblesa del seu llinatge que porta una vida fictiacutecia fins a lrsquoesfondrament final El seu pare eacutes boig i el seu oncle es diu Santiago Quijano-Quijada Altres tiacutetols quixotescos soacuten El amigo manso (1882) solitari i somiador Nazariacuten (1895) i Halma (1895) a manera de novelmiddotles complementagraveries igual que les dues parts del Quixot Tristana (1892) la protagonista de la qual sembla laquola dona de la trista figuraraquo1048707 La influegravencia de Cervantes eacutes palesa en Flaubert Madame Bovary i don Quixot xoquenamb la realitat despreacutes de les ilmiddotlusions creades arran de la lectura de novelmiddotles ndashde cavalleries o sentimentals Emma Bovary eacutes un Quixot amb faldilles drsquoimaginacioacute exaltada per la lectura de novelmiddotles sobre heroiumlnes romagraventiques i a les quals vol emular per fugir de la monotonia i vulgaritat de la seua vida provinciana1048707 Graham Greene assumeix la tradicioacute cervantina de Fielding en el seu Monsenyor Quixot (1982) a traveacutes del protagonista rector drsquoEl Toboso que creu descendir de lrsquoheroi cervantiacute
