DIUMENGE 23 DURANT L’ANY

Breument fem un esforç d’atenció i reflexió sobre aquest text evangèlic que acabem d’escoltar. No ens quedem en el simple relat, anem al missatge; no ens limitem a veure el que Jesús va fer, sinó el que ens diu que cal fer. No ens quedem amb un miracle (signe), sinó descobrim el miracle que avui, ara, es pot i s’ha de realitzar.En el relat de la curació del sordmut hi ha tres moments:

La guarició del malalt: “Efatà”, “obre’t” La consigna del silenci: “Jesús els prohibí que ho diguessin a

ningú” El comentari dels testimonis: “Tot ho ha fet bé”.

1. Guarició. Un sordmut no és un oidor, ni comunicador. Qui no escolta, no pot comunicar; aquest xerra per no dir res. Diríem, atabala.El fet evangèlic ens demana una revisió: com escolto i de què parlo. Quan algú experimenta la llum de l’Evangeli perquè l’ha escoltada, immediatament ser li deslliga la llengua. Deixa de parlar de superficialitats i d’interessos egoistes, deixa de donar importància a coses que no en tenen i parla de justícia, raona la fe, expressa servei, dóna pau i manifesta confiança en Déu. Gaspar Mora diu: “ Quan el cor ha entès les benaurances, la creu i la resurrecció del

Senyor, la llengua es destrava i parla de l’alegria del servei, de l’esperança i de l’amor”.

La curació del sordmut és, també, signe d’una altra realitat: de la nostra incapacitat de comunicar-nos. Homes i dones tenim el perill de viure tancats als altres, ignorant-nos; no sabem escoltar ni sabem parlar. Que difícil saber escoltar i saber parlar! Molts conflictes, o tots, venen d’aquesta incapacitat. Se’ns forma per viure connectats a les xarxes, però no se’ns forma per saber comunicar-nos per mitjà d’elles.El gest de Jesús d’obrir les orelles al sord i obrir la boca al mut és signe de la seva obra salvadora que ha de continuar fent-se present avui també en les nostres tecnologies.El miracle de Jesús curant un sord i mut hauria de presidir els nostres intents de diàleg a casa, en la família, en la comunitat eclesial, dins el municipi, entre les persones que tenen una missió de regir un poble, en el dirigents de l’Església i els fidels, entre les autoritats i el poble, entre els esposos, entre pares i fills, mestres i alumnes...

2. Jesús demana silenci davant el miracle. No vol aplaudiments, publicitat. El bé no necessita propaganda, s’irradia per si mateix. No busquem alabances en el què fem.

3. “Tot ho feia bé”. El bé vindrà d’escoltar i saber parlar o callar (que també és una forma de parlar) en el moment precís i oportú. Podrem equivocar-nos en algun moment, però qui escolta i parla com feu Jesús, mai acusarà i, si cal, reconeixerà els seus errors.

Missatge final: Abans de parlar, escoltar; després d’escoltar, pregar; després de pregar, silenci. I del silenci en sortirà la paraula adequada..Bon diumenge.