Relació de textos i activitats UD 3

1-“Cultura, en llatí, es refereix primàriament a “agricultura”. I encara nosaltres parlem de la “cultura de l’arròs” i qualifiquem d’”incultes” els camps no cultivats. Des de la revolució cultural del Neolític, l’agricultura és un dels ingredients bàsics de la major part de les cultures i, evidentment, de la nostra. L’agricultura no és una cosa congènita; és una cosa que s’aprèn. L’agricultor necessita aprendre –dels seus pares, de l’escola o d’on sigui- com i en quina època es llauren les terres, quines llavors se sembren, quins adobs s’apliquen, com i amb quins estris es practica la recol•lecció, etc... (...)També hem d’aprendre a rentar-nos les dents i a conduir automòbils, a buscar feina i a demanar crèdits, a obeir i a manar, a saludar i resoldre equacions de segon grau, a ballar el tango i a cantar gregorià. Tot això forma part de la nostra cultura”

Mosterín, “Racionalitat i acció humana”.

Extreu les idees principals del text.

2-“El setembre de 1953, S. Kuwamura va observar per primera vegada, a l’illa japonesa de Koshima, com la femella de Macaca fuscata F-111, de 15 mesos d’edat, rentava a la riba de la mar i amb les dues mans algunes de les patates que, com a ració alimentària se subministrava regularment a la colònia de macacs japonesos que viuen en estat natural en aquella illa. Una altra observació, el novembre de 1954, va assenyalar que el mascle M-10, d’un any d’edat, també havía après a rentar les patates abans de menjar-se-les. El gener de l’any següent, un mascle, el M-12, i també la femella F-105, mare de la F-111 (descobridora de la cultura), rentaven regularment aquests tubercles abans de menjar-se’ls. Eren, aleshores, quatre individus els que el primer mes de l’any següent rentaven usualment aquests aliments abans de consumir-los. El 1957 eren 15 els animals que coneixien aquesta tècnica i el 1962, amb una població total de 59 individus, 36 rentaven regularment les patates; això representava un 73’4 % de la població total. L’autor esmentat va comprovar que la dinàmica d’aquest aprenentatge seguia una línia que s’iniciava en un individu infantil, passava als seus companys de joc de la mateixa edat, després a les seves mares i després a

1

les femelles subadultes. Els mascles eren els darrers a aprendre i alguns no arribaven a adquirir mai la nova conducta”.

J. Sabaté Pi. “”El ximpanzè i els orígens de la cultura”

Extreu les idees principals del text. Després d’entendre el text podem dir que hi ha cultura animal? .

Per què? Mostra la diferència amb la cultura humana

3-“Del del moment en què la primera pell va ser usada com a roba d'abric, des de l'instant en què per primera vegada es va fer servir una llança per caçar o es va plantar la primera llavor, es va produir una gran revolució sense precedent, perquè acabava de sorgir un ésser que no necessitava continuar més temps subjecte als canvis de la natura, un ésser que en algun aspecte era superior a la naturalesa, perquè sabia com controlar i regular les seves operacions, i podia mantenir-se en harmonia amb ella, no per mitjà de canvis corporals, sinó per un avenç de la ment.”

JOSE LUIS PINILLOS, La mente humana

Amb quina característica humana essencial esmentada anteriorment et fa pensar la part subratllada?

Aquests trets culturals es deriven de l'evolució biològica del cervell?Explica-ho.

4-El caràcter...

“ (L'home) té un caràcter que ell mateix s'ha creat, quan és capaç de perfeccionar-se d'acord amb els fins que ell mateix s'assenyala; gràcies a això, i com a animal dotat de la facultat de la raó (animal rationabile), pot fer d'ell un animal racional (animal rationale)

Entre els habitants vivents de la Terra, l'home és notoriament diferent de la resta per la seva capacitat tècnica ( o unida a la consciència mecànica) per manejar les coses, per la seva capacitat pragmàtica ( per utilitzar destrament altres homes d'acord amb les seves pròpies intencions) i

2

per la capacitat moral ( per obrar respecte d'ell i dels altres conforme al principi de la llibertat sota les lleis).”

Kant, Antropologia en sentit pragmàtic

Extreu les idees principals del text Posa-hi un títol alternatiu Reflexiona i argumenta:Creus que la capacitat moral

forma part de l’evolució humana biològica? O cultural?

3

IES LA BISBAL. Filosofia 1r Batxillerat

Nom i cognoms: Grup:

TEXT 1

A principis del s.XVII un holandès arriba al Japó on els portuguesos es disputen el domini comercial. L'encontre d'aquest personatge amb la societat nipona permeten mostrar les característiques del Japó medieval

- No m'agrada donar l'esquena a un samurai, sobretot si està armat. Tot i que, en realitat mai no els he vistos sense armes. Són tots uns degenerats!.

- Per què?

- Els agrada matar. Tenen per costum dormir amb els sabres. Aquest és un gran país, però els samurais són tan perillosos com els escurçons.

- Perquè?

- No ho sé holandès, però ho són- Va respondre en Rodrigues, content de parlar amb algú de la seva raça -. Com hi ha Déu, tots els japonesos són diferents a nosaltres, però els samurais són els pitjors. No temen res, i menys encara la mort. Si un superior diu "mata", el samurai mata; si li diu "mor", el samurai es llança sobre el sabre o s'obre el ventre. També hi ha dones samurai. Maten per protegir llurs amos, que és com aquí anomenen els seus marits, o se suïciden si ells ho ordenen. Aleshores, es tallen el coll. Bé, malgrat tot, les dones són diferents. No hi ha res en el món com elles. Però els samurais...

- Com arriben a ser-ho? N'hi ha prou de tallar-se el pèl i portar dos sabres?

- Ho són per naixement. Per descomptat, hi ha moltes categories de samurais, des dels daymio, que són la màxima jerarquia, fins els qui

4

nosaltres en diríem soldats sense graduació, que són el rang inferior. Gairebé sempre és qüestió d'herència... s´ha de néixer samurai. Aquesta paraula prové d´una altra que significa "servir". Però, tot i que s´inclinen davant dels de més categoria, tots són samurais i tenen privilegis especials... ho governen tot i tot els pertany. Qualsevol d´ells pot matar a qui no sigui samurai, sigui home, dona o infant, amb raó o sense. Jo els he vist matar sols per provar la fulla de llurs sabres."

TEXT 2

Se´ns ofereix la visió que poden tenir els xinesos de qualsevol fet quotidià, contraposant-la a la d´un europeu

"... Havia quedat fascinada mirant tres petits estrangers que jugaven per terra. Mai no havia vist unes criatures tan estranyes. Estaven grassos i tenien aparença de bona salut, però tots tenien els cabells blancs. Això em va confirmar el que havia sentit dir: que els estrangers tenen una natura a l´inrevés de la nostra, i neixen amb cabells blancs que s´enfosqueixen a mesura que van creixent. La pell era molt blanca, i vaig pensar que els hi emblanquien amb alguna aigua medicinal, fins que la seva mare em va ensenyar una habitació en la qual, segons em digué, són rentats cada dia de cap a peus. Això em va explicar perquè tenien la pell tan blanca. Els colors de la natura es descoloreixen si es renten tant. Laa mare em va ensenyar també els seus vestits; tota la roba interior és blanca, i el més petit dels nens anava vestit de blanc de cap a peus. Li vaig preguntar si portava dol d´algun parent, ja que el blanc és el color de la pena, però em va contestar que no era per això sinó perquè el nen anés sempre net. Vaig pensar que en aquest cas hauria estat millor un color fosc, que no s´embruta tant; però no vaig dir res, i continuava observant.

Vaig Vaig veure després els llits, també blancs; era una cosa molt depressiva, i no entenc perquè usen tant el blanc, que és el color del dol i de la mort. Un nen hauria d'anar sempre vestit i cobert amb els colors de l'alegria, escarlata, groc o blau fort. Nosaltres els vestim de cap a peus de color d'escarlata; perquè estem contents que hagin nascut; però els estrangers ho fan tot contra natura.

5

.... UnaUna de les coses més estranyes que vaig descobrir, és que la dona estrangera alimentava ella mateixa el seu fill donant-li el pit. Mai no se m´havia acudit criar jo mateixa el meu. No és costum de fer-ho entre dones de la nostra categoria i posició, ja que sobren esclaves per a realitzar aquesta tasca."

- Resumir el text 1 i el text 2- En tots dos casos es pot dir que hi ha una visió etnocèntrica.

Quines són les expressions que hi ha en el text 1 i 2 per qualificar-ho així.

- Com reaccionaria un relativista cultural davant d’aquests 2 textos.

6