Workshop ZERO WASTE Sessió 1. Els residus i canvi climàtic

Avaluació ambiental dels residus orgànics

Universitat Autònoma de Bellaterra, 22 de març de 2012

Francesc Giró i FontanalsAdjunt a Direcciófgiro@gencat.cat

Agència de Residus de CatalunyaDepartament de Territori i Sostenibilitat

Sobre el títol…“Avaluació Ambiental dels residus orgànics”

• Títol molt genèric, ampli >>> Necessitat d’acotar• Residus Orgànics

– Dejeccions ramaderes (fems, purins)– Fangs d’EDAR– Fangs / Residus orgànics d'Indústries Agroalimentàries– SANDACH– BIOWASTE / Bioresidus (FORM / FV / Poda)

• Avaluació Ambiental (AA) >>> Impactes - Desimpactes– Identifica com millorar ambientalment projectes i permet minimitzar,

atenuar o compensar els impactes adversos– Permet ponderar oportunitats de millora en la qualitat i equilibri d’un

sistema en funció del factor antròpic que es veu afectat de forma positiva o negativa però de manera directa

– Pot desenvolupar l’enfortiment de la capacitat ambiental d’un país, permetent identificar les potencialitats del país no només en termes ecològics, sinó també en relació a la capacitat de transformació global

FORM PodaHumitat Alta (75 a 85 %) Baixa (20 a 40 %)

Materia orgànica 75 a 85 % 80%Nitrogen orgànic 2,5% 1,2%

Relació C/N 17 32Densitat 0,6 a 0,8 T/m3 0,3 a 0,4 T/m3 (triturada)

Males Olors SI NOGeneració Constant Estacional

Planta de Compostatge DeixalleriaDigestió Anaerobia Planta de Compostatge

Destí

Què és la FORM / Poda? Característiques bàsiques

• El major impacte ambiental de la gestió de residus municipals té lloc quan els biorresidus es destinen a l’abocador. Directiva 1999/31/CE regula les obligacions de desviar els residus biodegradables dels abocadors.

Reducció deposició biodegradables [Biorresidus + Paper-Cartró] respecte a 1995

% admisible

2006 75%

2009 50%

2016 35%

•Generació de CH4•Generació lixiviats•Pérdua de recursos•Ocupació de sòl

Sense recollida separada de biorresidus és molt difícil

5

MO

CH4 / CO2

Dipòsit Controlat

Lixiviats

Global Warming Potential(Potencial de Calentament Global)GWP CH4 = 21GWP CO2 = 1

Directiva 1999/31/CE, de 26 d’abril de 1999, relativa a la deposició de residus

Incineradora

Gasos nociusCO2

Escòries, Cendres

Valorització EnergèticaEstalvi Combustibles FòssilsDesmaterialització

Filtres

Fotosíntesi

CompostDigest

1. Valorització Energètica – Estalvi de Combustible fòssil (DA)2. Directiva 2001/77/EC: us de recursos per a obtenció d'energies renovables3. Tancament del cicle de la MO. Paper del sòl como reservori de Carboni 4. Millora de les característiques de sòls, el rendiment i la qualitat dels conreus5. Redueix els processos d’Erosió i Desertificació6. Els sistemes vegetals contribueixen a reduir [CO2], gràcies a la Fotosíntesi

Tractament Biològic:Compostatge[C]Digestió Anaeròbica[DA]

CO2

CH4 -> CO2+

Energia

MO

• 50 % dels sòls agrícoles i pastures a Espanya tenenmenys del 1,7 % MO (matèria orgànic al sòl) [1 % C]

• Per tant, d’acord amb la Comunicació Cap a una Estratègia per a la Protecciódel sòl, existeix un risc real de desertificació pel 50 % de sòls agrícoles i pastures

• La aplicación de enmiendas orgánicas de calidad(Compost) en los suelos reduce el riesgo de desertificación mencionado y contribuye a la lucha contra el cambio climático

Font: Ministerio de Medio Ambiente, Ministerio de Educación y Ciencia, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 2005

• A més a més, la Directiva 2008/98/CE sobre residus fa una crida “cap a una societat europea del reciclat amb un alt nivell d’eficiència dels recursos” i estableix ambiciosos objetius de reciclat:– Abans de 2020, s’haurà d’augmentar com a mínim fins un 50 %

global del seu pes la preparació per a la reutilització i el reciclat de residus de materials tals com, pel cap baix, el paper, els metalls, el plàstic i el vidre dels residus domèstics i possiblement d’altres orígens …

Sense recollida separada de

bioresidus és prácticament impossible

Posicionament de la Comissió Europea

• “La gestió de residus i el reciclatge poden fer una contribució important al creixement econòmic i a la creació d'ocupació”.

• “Si la legislació vigent s'apliqués correctament, es podrien evitar costoses operacions de neteja, contaminació i problemes de salut”.

• “I no cal oblidar que els materials reciclats són més barats que els verges i que redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la nostra dependència de les importacions".

• “Un estalvi de 72.000 milions €, un augment anual en el sector de 42.000 milions € i la creació de més de 400.000 llocs de treball d'aquí a 2020. Aquestes són les grans xifres de l'estudi Implementar la legislació europea sobre residus per a un creixement verd”.

Ganes Potocnik:

“Els residus són un recurs

i enterrar aquest recurs és de miops"

Pro

tecc

ió d

el s

òl

Pro

ducc

ió/e

stal

vi d

'ene

rgia

Ús

sost

enib

le d

e re

curs

os

Llui

ta c

ontra

Can

vi C

limàt

ic

–Substitució d'ús fertilitzants minerals (N, P, K) evita CO2 i GEI –"Segrest" de Carboni al sòl –Incrementa la biodiversitat –Resiliencia (capacitat de recuperació) dels sòls –Redueix l’erosió –Suport a l’activitat biològica prevenció de la “desertificació” –Alliberament lent de les fonts de N –Millora del treball de la terra –Increment de la retenció d'aigua del sòl –Substitució de pesticides –Substitució de torbes

–Substitució de combustibles fòssils

Utilització del compost [C]

Producció i ús del Biogas [DA]

36 % FORM+FV

18 % Paper-Cartró

7 % Vidre12 % Envasos Lleugers

27 % Altres2. Recollida Selectiva de:

– Vidre– Paper-cartró– Envasos– FORM + FV

• Tractament Biològic [TB] Compostatge [C] i/o Digestió Anaeròbia [DA] per a l’obtenció de compost de qualitat i biogàs3. Recollida de RESTA:

– Tractaments Mecànics-Biològics [TMB]• Compostatge Gris. Obtenció d’un Residu Orgànic Bio-estabilitzat• Estabilització prèvia a la deposició controlada• Bio-assecat previ a la incineració

FORM i RESTA. Macroxifres. Opcions de Gestió

1. Reducció / Prevenció

RecollidaSelectiva

RESTA

La FORM i la RESTA. Macroxifres i Opcions de Gestió

RESTA RecollidaSelectiva

RecollidaSelectiva

RESTA

TB [Tractaments Biològics] – TMB [Tractaments Mecànics-BiològicsFLEXIBILITAT !!!

• Generació de Residus Biodegradables a Catalunya POTENCIAL (100%)

– FORM+FV Aprox. 1.509.190 T / año– Paper-Cartró Aprox. 754.594 T / año– TOTAL Residus Biodegradables Aprox. 2.263.784 T / año

Generació de Residus Municipals (2010) 4.192.190 T / año

36 % FORM+FV

18 % Paper-Cartró

7 % Vidre12 % Envasos Lleugers

27 % Altres

ResidusBiodegradables

54 %

La FORM i la RESTA. Macroxifres i Opcions de Gestió

300.000 T Compost 9.000 Ha (< 1%)

FORM + Residus Vegetals

FORM (procedència vegetal i animal) Residus Vegetals

Classificació segons característiques i gestió [PROGREMIC 2007-2012]

• Classificació segons PROGREMIC 2007-2012

PodaGespa, fulles, etc.Restes menjar o preparar menjar

Fracció Orgànics dels Residus Municipals (FORM)

Fracció Vegetal (FV)

FORM Catalunya FORM Alemania

FORM fresca FORM con mucha FV FORM pastosa

Tipologia segons procedència

FORM Catalunya FORM Alemanya

Fracció RESTAFORM amb baix nivell impropis

FORM amb elevat nivell impropis

Importància de la Qualitat

• La Directiva 2008/98/CE ratifica la jerarquía que s’ha d’establir a la legislació i a la política sobre la prevenció i la gestió dels residus (ordre de prioritats):– a) prevenció– b) preparació per a la reutilitzación– c) reciclat (valorització material) (inclou Compostatge)– d) altre tipus de valoritzación (valorització energètica)– e) eliminació

Jerarquia de Gestió de Residus aplicada als Bioresidus

Banc d’Aliments de Barcelona

Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya

Prevenció de bioresidusPrincipals actuacions:

Autocompostatge a Catalunya

Més de 19.000 compostadors, dels quals més de 4.000 com a vía de

gestió exclusiva de bioresidus

S’estima en més de 260.000 t/any malbaratades, un 7% del consum d’aliments sòlids, equivalente a uns 35 kg/habitant i any

• Fabricació, compra i consum responsable– Processos productius ben dimensionats– Envasat de promocions adequat– Adequar les compres a les necessitats reals, en

quantitat i en temps– Comprar el que es necessita i que no caduqui– No produir innecessariament restes d’aliments

• Aprofitar els aliments sobrants per a altres usos(alimentaris o no)– Gestió alimentària de “l’àvia”– Estalvi econòmic– http://www.lovefoodhatewaste.com

• A Catalunya la recollida selectiva dels bioresidus ha requerit la participació activa de tots els municipis, directamente o mitjançant entitats supramunicipals.

• S’han realitzat nombroses campanyes de comunicació i sensibilització per a informar a la població, a les escoles, grans productors, associacions de veïns i altres entitats socials de la importància de la recollida separada de bioresidus.

La orgánicaal marrón

! devuelve a la tierra lo que es suyo ¡

Bolsas CompostablesEN-13432

256 / 312

132 / 221

176 / 232

110 / 131

51 / 51

725 (de 947) municipis realitzen recollida separada de Bioresidus

La població servida arriba als 7 milions d’habitants

La recollida separada de bioresidus ha millorat la implicació de la població en la gestióde residus, el seu coneixement i, en definitiva, la seva responsabilitat

Vidre, Paper-Cartró, Envasosy BIORESIDUSrecollits separadamente

Vidre, Paper-Cartró, Envasosrecollits separadamente

20 %

35 %

SISTEMA CONTENIDORS

Incidència de la recollida separada de bioresidus en el % global de recollida selectiva

SISTEMA PORTA A PORTA

70 %

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

1000

t

Generació Recollida Selectiva Fracció RestaGeneració RM Recollida Selectiva RESTA

1,54 kg/hab · día4.190.000 T RM (2010)

12,7% TMB34,7% Abocador12,0% Incineradora

40,6 % Recollida Selectiva

MATÈRIA ORGÀNICA 24,1%

PODA 6,3%

PAPER I CARTRÓ 26,7%VIDRE

11,0%

ENVASOS 8,0%

Altres Residus 23,8%

Resultats obtinguts. Evolució de la generació i gestió de RM 2001-2010

FORM

FVProcés de

CompostatgeCompostP

ostra

ctam

ent

Pre

tract

amen

t

Recirculat Vegetal

Lixiviats

Emissions Gasoses (CO2, H2O, NH3, etc.)

RR

R

FORM (+ impureses)

Trituració

PLANTA DE COMPOSTAJE: Producción de compost

Fracción vegetal

COMPOST

Entre un 15% y un 20% sobre la FORM entrada

FORM

Font: ESAB, 2009

• Canvi d’aspecte dels materials (volum, pes, color, identificació de residus)

PLANTA DE DIGESTIÓN ANAEROBIA: Producción de Biogás + Digesto

digesto

compost

energia

FORM amb elevat nivell impropis

FORM amb baix nivell impropis

• Qualitat de la Matèria Primera (FORM)– Presència Impureses perceptibles (vidres,

plàstics, metalls, etc.)– Presència Impureses imperceptibles

(Metalls Pesants, Contaminants orgànics)

• Qualitat lligada al Procés de compostatge– Estabilitat de la Matèria Orgànica– Higienització (patògens, llavors de males

herbes)

• Qualitat agronòmica– Matèria Orgànica (Quantitat i Qualitat)– Nutrients (Macro i micro) i disponibilitat– Propietats físiques

Compost. Característiques bàsiques i qualitat del compost

QUALITAT DEL COMPOST

y

Compost. Característiques bàsiques i qualitat del compost

• Un estudi fet sobre el compost produït a 86 plantes de compostatge a Espanya va caracteritzar el compost de diversa procedència (FORM, RSU, fangs d’EDAR, fems, residus vegetals) i va determinar el compliment de l’actual legislació espanyola [Decret 824/2005 de Fertilitzants].

• El compost de recollida selectiva de FORM presenta continguts de metalls pesants significativament més baixos que el compost de RSU.

Compost RSU Compost FORM

Valor mitjà

Clase A RD 824/2005 Clase C RD 824/2005

Clase B RD 824/2005

Compost. Característiques bàsiques i qualitat del compost

Cd Cr Cu Hg Ni Pb ZnCompost Clase A 0,7 70 70 0,4 25 45 200Compost Clase B 2 250 300 1,5 90 150 500Compost Clase C 3 300 400 2,5 100 200 1000

Real Decreto 824/2005 de Productos Fertilizantes

• La calidad del compost que se obtiene es consecuencia de la calidad de los residuos entrados a planta y de las condiciones en que estos residuos han sido compostados

• Hoy por hoy, está suficientemente documentado que, por lo que se refiere a la presencia de metales pesados, el compost de Recogida Separada de FORM tiene una concentración inferior (o muy inferior) al Bioestabilizado de RESTO (recogida no separada)

Compost FORM

Bioestabilizado Resto

Limitación uso: hasta 5 T ms / Ha año

Uso de acuerdo con el Código de buenas Prácticas Agràrias

Cd Cr Cu Hg Ni Pb Zn1,5 100 100 1 50 120 400

Criterios End of Waste para Biorresiduos (borrador)

Uso Agrícola

Uso No agrícola

Compost. Característiques bàsiques i qualitat del compost

I de cara al futur?

I de cara al futur?

Nutrients del Compost (N, P, K, Mg, Fe, etc.) >>> aprox 40 €/t

71.800 ha

Compost. Característiques bàsiques i qualitat del compost

• La gestió dels Biorresidus– Recollida + Transport >>> Consum d’Energia– Tractament >>> Consum d’Energia

• Màxima qualitat dels Bioresidus• Tractament de proximitat >>> Reducció del transport• Tractament descentralitzat en plantes

– Simplicitat tecnològica• menor cost inversió i menor cost gestió• major capacitat de resolució de problemàtiques

– Capacitat de tractament inferior– Treballant en xarxa (compartint recursos)

• Solucions tecnològiques flexibles

I de cara al futur?

Recollida Selectiva FORM com a complement

Prioritat II

Promoure Compostatge Agrícola

Prioritat III

Tant compostatge domèstic com sigui

posible

Prioritat I

Plantes de piles a l’aire lliure

~ 90 % de les plantes

~ > 60 % de la capacitat

= 55% >300 plantes

El cas d’Àustria

8,7 milions d‘habitants

16.000 habitants per planta de compostatge

Compostatge

Número 536Capacitat Total 1.300.000 tCapacitat mitjana 2.400 t

El cas d’Àustria

Experiència Boadella (CAT)

Sinergies i Optimització

Fracció RESTA

Dipòsit ControlatTractament Biològic versàrtil i flexible

FORM

Residus Vegetals

Compost

• La gestió dels BIORESIDUS és un element clau en les polítiques ambientals (Directiva Abocadors, Directiva Marc de Residus, Estratègia Protecció dels sòls, Lluita contra el canvi climàtic) i en concret en la gestió dels residus municipals.

• La recollida separada dels Bioresidus és un pre-requisit per a la producció de compost de qualitat i per tant imprescindible per al seu adequat reciclatge.

• Los resultats obtinguts a Catalunya demostren que la recollida selectiva dels Bioresidus és viable i redueix les quantitats de materials biodegradables abocats, alhora que permet obtenir un compost de qualitat per a la millora dels sòls contribuint positivament i de forma transversal en diversos problemàtiques ambientals .

Conclusions