ÍNDEXEditorialSabíeu que...BibliotecaP3 – Atrapem la llum del patiP4 – Aprenem jocs del mónP5 – Explorant el pati del terrat1r – Fem d'estàtues humanes a la pç. Reial2n – Descobrim la plaça Reial3r – Entrevistem en Marc Grañén4t – Construïm el jardí vertical5è – Autors que ens inspiren6è – Fem una enquesta sobre parcs de BCNRecomanacions per a tothomComiat de sisèUna mà de contes, l'aventura de llegirNotíciesAMPA

Pàg. 1Pàg. 2Pàg. 3Pàg. 4 - 5Pàg. 6 - 7Pàg. 8 - 9Pàg. 10 - 11Pàg. 12 - 13Pàg. 14 - 15Pàg. 16 - 17Pàg. 18 - 19Pàg. 20 - 21Pàg. 22 - 23Pàg. 24 - 25Pàg. 26 - 27Pàg. 28 - 29Pàg. 30

EDI TORIALUn altre any, una altra revista per anar veient el “camí” de l’ escola

Drassanes!

El curs passat parlàvem dels reptes d’ adaptar-nos a un nou edifici. No

se’ ns han acabat els reptes. . .

Per una banda, hi ha el repte d’ anar-nos adaptant al creixement. Cada

vegada som més, però volem mantenir el clima de confiança i proximitat

entre tots els membres de l’ escola: famílies, alumnes, mestres i tot

el personal. Participant a les activitats de l’ escola i de l’ AMPA, i

amb l’ esforç i voluntat de tots, segur que ho anirem aconseguint!

Per altra banda, encara hi ha aspectes de l’ edifici per anar

millorant, per posar-los a punt per l’ ús que se n’ ha de fer.

Aquest curs ens hem posat com a obj ectiu començar a definir com volem

que siguin els patis de l’ escola: el d’ infantil, el pati de la planta

baixa i la pista esportiva. Hi ha una comissió de mares i mestres que

j a hi estant treballant de valent!

A les classes, això ens ha fet pensar en moltes coses i treballar de

maneres molt diferents. En podeu veure algunes en aquesta revista:

- Hem fet geometria mesurant els espais per poder decidir què s’ hi

pot posar

- Hem fet un recull de j ocs de molts països diferents que es poden

j ugar al pati

- Hem buscat i estudiat la història d’ alguna plaça propera a

l’ escola

- Hem fet un recull de com es fan servir les places i espais verds

- Hem vist que hi ha persones que han fet de la seva feina fer

intervencions al paisatge per propiciar-ne usos ben diversos

- Hem fet enquestes dels parcs que agraden més i les gràfiques que

ho representen

- Expliquem el que ha sigut necessari fer per poder posar el j ardí

vertical al pati d’ infantil amb una entrevista al jardiner que ens

va aj udar

A més, hi ha recomanacions per anar a gaudir de j ardins i espais verds

de Barcelona, llibres que parlen de parcs i j ardins. . . .

Podreu veure que les feines a l’ escola són moltes i molt diverses. I

no us perdeu l’ exposició, en veureu moltes més! ! ! !

A tota aquesta feina li hem posat un nom: XALAR!

XALAR vol dir: passar-ho bé, regalar-se,

gaudir, esbargir-se alegrament. . . Això és el que

volem compartir: passar-nos-ho bé als patis, als

j ardins, fent feina, llegint la revista. . .

Xaleu, Gaudiu, Passeu-vos-ho bé,

Regaleu-vos una bona estona. . .

SABÍ EU QUE...LA VEGETACIÓ DE BARCELONA:

Els parcs, jardins i carrers de Barcelonaacullen un gran nombre d' espècies vegetals queformen el patrimoni verd representatiu de lahistòria i la natura de la ciutat. En els parcsi jardins, hi viuen més de 2. 000 espèciesvegetals diferents. Moltes d' elles autòctones imoltes altres procedents de l' horticultura i lajardineria, que constitueixen un tret identitaride la manera de fer i entendre els espais verdsde Barcelona.

ARBRES I PALMERES DE BARCELONA:

Barcelona és una de les ciutats de l' arcmediterrani amb més arbres d' alineació oviaris (actualment n' hi ha més de 155. 000) .Es tracta d' un patrimoni verd vital per a laciutat amb importants beneficis ambientals isocials en l' entorn, com ara la regulació de laradiació solar, la reducció de la temperatura ide les partícules en suspensió o l' acció de filtreacústic que exerceixen sobre l' espai públic,sense oblidar el valor paisatgístic i de fomentde la biodiversitat en l' entorn urbà.Al segle XIX, les palmeres es van convertiren una de les plantes més representatives deparcs i jardins, viles i carrers de leslocalitats de vacances i dels jardins d' hivernde les principals capitals europees. Barcelonaés una de les ciutats on les palmeres són unapart important de la vegetació. Ciutat Vella i,sobre tot, Sant Martí, els dos districtes quees reparteixen la façana marítima, són els quetenen un nombre més elevat de palmeres. I ésque les platges són, sens dubte, un granhàbitat per a aquestes espècies tan exòtiques i,al mateix temps, tan habituals a Barcelona.

BARCELONA TÉ UN PATRIMONI NATURALINTEGRAT PER:

1 La Serra de Collserola: 1. 698 ha al termemunicipal de Barcelona, i 8. 295 ha en total.2 Els rius Besòs i Llobregat, i el mar, a tocar dela ciutat.3 1. 076 ha de parcs i jardins públics, 30 ha deplatges i 744 ha de verd privat.4 Montjuïc, Tres Turons i Ciutadella, els parcs mésvaluosos per a la biodiversitat.5 65 espais d' interès natural local, a potenciar.6 L' espai construït, que és hàbitat per a la fauna.7 Un patrimoni vegetal amb espècies autòctones iexòtiques als parcs i jardins, amb prop de 77. 000arbres (a part de les superfícies forestals) .8 Un arbrat viari, amb 153. 000 unitats de 143espècies diferents.9 La flora i la fauna aquàtica als estanysnaturalitzats.10 103 espècies autòctones de vertebrats a laciutat, i 235 a Collserola.11 75 espècies autòctones d' ocells comuns a laciutat, i 176 a Collserola.12 La volada barcelonina: falciots i altres aus, iratpenats.13 Lloc de pas d' aus migradores.

BARCELONA TÉ ALGUNS VALORS AMBRECONEIXEMENT FORMAL:

1 Collserola és un parc natural de la xarxacatalana, i forma part de la xarxa europea Natura2000.2 A Collserola hi ha tres tipus d' hàbitats designatsa conservar per la Directiva d' Hàbitats 1992, de laUnió Europea: pinedes, alzinars, prats secs.3 Els penya-segats de Montjuïc estan catalogats al' Inventari d' espais d' interès geològic deCatalunya.4 A la trama urbana hi ha 72 vertebrats protegitsper llei: 55 aus, 2 amfibis, 8 rèptils i 7 mamífers.

TAMBÉ COMPTEM AMB:

Àrees de jocs infantilsHorts urbansÀrees de gossosItineraris verds

5 El Catàleg d' Arbres de Barcelonaprotegeix 146 arbres.

Barcelona pel Medi Ambient. Espais verds.

BI BLIOTECA

P3 - ATRAPEM

Juguem amb els mirallsAmb els miralls podem veure una mà,

els pantalons, les plantes, el cel, la cara...

LA LLUM DEL PATI

Podem veure dues Yosres,dos Sofians, dos Sizans...

l'ismael busca el sol.

Elsol

,

solet

fala

rateta

.

la rateta s’escapa. la rateta

vola perquè li dóna el sol al

mirall.A la caixa màgica hi ha

miralls.

P4 - APRENEM

SI PENSEM EN EL PATI ENS

VÉNEN AL CAP UN

MUNT DE JOCS.

EL PATIO DE MI CASA

LAS GOMAS

JOCS DEL MÓNHEM DEMANAT A LE S FAMÍLIE S

QUE ENS ENSENYE SSIN A QUÈ

JUGAVEN QUAN EREN PETITS

ARREU DEL MÓN.

P5 - EXPLORANT EL

UN GRONXADOR

UN ARBRE

UNA PLANTA

UN SOFA

UNS COIXINS

PATI DEL TERRATÈ

1r - FEM D'ESTÀTUESDe camí cap a la piscina hem vist que hi ha unes estàtueshumanes posades a la Rambla de santa Mònica. Les vam volerimitar però a la plaça Reial. Tots portaríem uns barrets,decorats per nosaltres. Ens van portar molta feina!

SSóócc ffoocc!!

S Só óc c

u un nv va a

q qu ue e

r r! !

S Só óc c

u un na a

e es st tà à

t tu ua a! !

SSóócc uunn nniinnjjaa!!

F Fa ai ig g

l la aA A

a aa aa a! !

FFaaiigg uunnaa ppoossttuurraa!!DDiicc

""HHoollaa""aa llaaggeenntt!!

EEmm sseennttooaalleeggrree!!

MM''aaggrraaddaa,,eessttiicc ffeenntt ""OOkk"" !!

SSíí,, ssíí..JJaa hhoo vveeiigg!!

F Fa ai ig g

d de e

v va aq qu ue e

r rp pe er r

ò òs só ó

c ct tr r

a an nq q

u ui il l. .

Aquí veureu quines estàtues humanes ens vam inventar. Esperemque us agradi, nosaltres ens ho vam passar d'allò més bé!

MM''aaggrraaddaa,,eessttiicc ffeenntt ""OOkk"" !!

Hi ha 4 fotosque no lesvam fer a laplaça Reial.Les trobeu?

S Só óc c

u un na a

e es st tà à

t tu ua a! !

EEssttiicc aammbb eellss mmeeuuss aammiiccss,,eenn PPeepp ii ll''AAddrriiàà..

T Ti in n

c cv ve e

r rg go on ny y

a a. .

O Oh hh h

! !Q Q

u ui in ne e

s sf fl lo o

r rs sm m

é és sb bo o

n ni iq qu ue e

s s! !

B Bo on n

d di ia a

! !S Só ó

c cu un n

a av va a

q qu ue e

r ra a! !

S Só óc c

u un np pi is s

t to ol le er r. .

S Só óc c

u un nz zo o

m mb bi i

e e. .

B Be en n

v vi in ng g

u ut ts s

a al la a

p pl la a

ç ça aR R

e ei ia al l! !

S Só óc c

u un ne eg g

i ip pc ci i. .

SSoomm bboonneess aammiigguueess,,llaa PPaaqquuii ii jjoo..

E Es st ti ic c

m mo ol l

t tg gu u

a ap pa a. .

S Só óc c

e en nS Su u

n ne eo o. .

HUMANES A LA PÇ.REIAL

2n - DESCOBRIMLa plaça Reial és al costat de lanostra escola, al costat de laRambla.A on ara està la plaça abans hihavia un convent demonjos caputxins que es deia deSanta Madrona.Van tirar a terra el convent i,mentre pensaven què hi feien,durant un temps van ferteatre.Després van construir la plaçaque es diu Reial per recordar elrei que hi havia llavors, que esdeia Ferran VII.El senyor que es va inventarcom seria la plaça es deiaFrancesc Daniel Molina iCasamajó. La van construirl'any 1 8 48 .

A la plaça sempre hi hamolta gent perquè hi ha unsporxos que quan plou no etmulles i hi ha moltsrestaurants i moltes palme-res.També hi ha molts fanals. Hiha dos fanals, els va ferl'Antoni Gaudí i, a dalt,tenen un drac.Al mig de la plaça hi ha unafont que es diu LA FONT DELES TRES GRÀCIES, té tressenyores i és molt bonica. Témolta aigua.Nosaltres vam anar a la plaçaReial a fer d'estàtues humanes.Vam fer estàtues de grup iestàtues individuals.La plaça està agermanadaamb la plaça Garibaldi deMèxic i hi ha unaplaca on ho explica.

LA PLAÇA REIAL

3r - ENTREVI STEM ENEn Marc Grañén és un jardiner català a qui li agrada

dissenyar, innovar i jugar amb la seva feina. Recentment, i

amb l’ajuda dels alumnes de cicle mitjà, ha dissenyat el

fantàstic hort vertical del que gaudim a l’escola.

http://eco-paisatgisme.blogspot.com.es/

Els alumnes de 3r vam poder fer-li una entrevista molt personal:

1- On vas nèixer? A Barcelona fa 40 anys. Però quan tenia un any els

meus pares se’n van anar a viure a Girona.

2- Quan és el teu aniversari? El 12 de juny.

3- Com és la teva familia? Visc al poblet de Bescanó amb la meva

família que són, la meva dona, que es diu Anna, i els meus dos fills. També tenim una gossa.

4- Com recordes la teva escola? Més avorrida que aquesta. Em vaig avorrir molt a l’escola!

Abans, les escoles no eren tan xules com ara, ni feien activitats tan divertides com ara.

5- Què t’agradava fer de petit? M’encantava fer cabanyes, inventar coses, dibuixar,

manualitats, fer maquetes amb fang…

6- Quins estudis vas realitzar? Vaig estudiar biologia.

7- A quina edat vas començar a treballar? Als 14 anys als estius. Repartia el diari "El Punt" per

Badalona amb la meva moto.

8- Quants anys fa que et dediques a fer jardins i horts? Des dels 20-21 anys. Vaig començar

d’aprenent en un centre de jardineria.

9- Com es diu el teu ofici? Jardiner. És un ofici que he après durant la vida. N’estic molt i molt

content.

10- T’agrada la feina que fas? M’encanta. M’apassiona. Gaudeixo molt. Disfruto tant fent la

meva feina que m’atreveixo a dir que no és una feina.

11- A quina edat vas començar a fer horts verticals? Fa dos

mesos.

12- Com vas aprendre a fer horts verticals? Sobre la marxa,

com tot. Inventant. És molt important, per totes les feines,

ser molt imaginatiu. S’ha de tenir molta imaginació i sempre ens hem

d’atrevir a pensar, a fer coses diferents. Si no funciona d’una

manera, ho millorem per a què funcioni.

MARC GRAÑÉN13- Quants horts verticals has muntat? N’hem muntat 4. A les

oficines de l’Ajuntament de Barcelona, el de l’escola Sadako, el

vostre i el de l’escola La Pau.

1 4- A quins llocs has fet jardins i horts? A tot arreu. A Bàscara, a

Lloret de Mar, a Barcelona, a Tarragona, a Girona, a autobusos, a

furgonetes, …

15- Coneixes moltes escoles? Ara començo a anar a moltes

escoles: Sadako, Drassanes, La Pau.

16- Et costa fer horts verticals a les escoles? Cada mòdul o

gàbia està plena de plantes i terra. Per tant, pesen una mica.

17- Qui t’acompanya a fer els jardins i els horts? En aquest cas,

m’acompanyen uns jardiners d’aquí Barcelona. Tinc molts amics

que m’ajuden.

18- Com s’aguanta la terra d’un hort vertical? Hi ha diferents

sistemes, però el que jo faig servir són unes gàbies de ferro. A

dins de la gàbia poso una bossa que s’omple de terra però només

es filtra l’aigua. Aquesta gàbia es penja a la paret.

19- Com tens aquestes idees com les de posar un hort sobre

un autobús? Atrevint-me a pensar. I no creure que la meva idea,

que acabo de tenir, és tonta o esbojarrada.

20- Tens algún tipus d’hort a casa teva? Sí. A la terrassa. No

tinc jardí però sí terrassa amb unes jardineres amb cols,

tomàquets, escarola, mores….

21- Quina és la teva planta o flor preferida? El romaní. És molt resistent i m’encanta posar-lo

quan cuino.

22- Quines són les teves aficions? Passar molta estona amb els meus fills i la meva dona. Amb

els meus fills anem a nedar, a caminar… fem moltes coses junts.

23- T’ha agradat la nostra entrevista? M’ha encantat. M’ho he passat molt bé. Tant de bo totes

les entrevistes fossin com aquesta.

GRÀCIES, MARC!

4t - CONSTRUÏM ELL'Àngels ens va explicar què és un jardí vertical.

Vam mirar un vídeo per entendre-ho bé. Era d'una escola que tenia la paret plena deplantes. Nosaltres tindríem un jardí format per 12 peces rectangulars. Cada peçamesuraria 50 centímetres d'alçada i 1 metre de llargada.

Estàvem emocionats, i volíem saber com ens quedaria perquè, a l'escola, no teníemjardí vertical, el que teníem i tenim, és un hort per regar i fer l'entrepà vegetal,amb la collita.

ARA, HAVíEM DE FER EL DISSENY !!!!!!!

Cada nen/a havia de dibuixarun plànol en un full quadriculat.Els 50 centímetres eren 2quadrets i el metre 4 quadrets.Alguns van fer 1 quadretd'alçada i 2 de llargada.Vam mesurar la llargada il´ alçada del plànol.

Un grup va anar a mesurar la paret i vam veureque alguns dibuixos no hi cabien i ho vam canviar.En Marc Grañén ens va enviar 2 plànols fets apartir dels nostres dibuixos i en vam escollir un.Aquest, el vam construir a mida real amb paperd'embalar.Vam ensenyar-lo als nens i nenes de les classesde P3, P4 i P5.

JARDÍ VERTICALDesprés, vam mesurar la superfície que tindria l'hort enmetres quadrats (m²).Primer, a la classe, vam agafar els fulls del jardí verticalque havíem pintat .Vam mesurar el nostre jardí vertical amb el metrequadrat que tenim dibuixat al terra de la classe:mesurava 6 m², però a la paret ocupava més espai i vamcalcular els metres quadrats de paret que necessitaríem.En total eren: 16,25 m².

Finalment van construir elnostre jardí, però el Marc nova poder venir ja que estavamalalt. Ho van fer uns amicsseus.

El Marc va venir el dia de la inauguració que va ser el 25 de febrer. També van venir laRegidora de Ciutat Vella, la Mercè Homs i mares i pares de l'AMPA de l'escola.

ARA ENS TOCA CONÈIXER TOTES LES PLANTES QUE HI HA!

FarigolaThyme

Tomillo

Perejil

Parsley

Julivert

RomaníRomero

Rosemary

SavoryAjedrea

Sajolida

5è - AUTORS QUE

La Bet Figueras va néixer a Barcelona l'any1957 i va morir el 15 d'abril del 2010, amb 53anys, a causa d'un càncer a la ClínicaQuirón de Barcelona. Va estudiar a l'EscolaSuperior d'Arquitectura i va treballar en elJardí Botànic de Barcelona. Ha treballatamb en Rafael Moneo, l'Òscar Tusquets,l'Antonio Cruz, l'Antonio Orti, etc. Vacomençar a treballar a l'estudi de Bohigas,Martorell i Mackay.Idees principals que podem aprofitar:Aprofita el valor de la naturalesa i laimportància de les plantes i les flors en elsjardins.

FREDERICK LAW

En Frederick Law va néixer el 26 d'abril del 1822.Era fill d'un comercial i d'una filla de granger.Amb pocs recursos econòmics, va aconseguirestudiar Agronomia i Enginyeria a la Universitatde Yale. El 1843, va anar a la Xina per un any i vatornar a treballar a la seva granja deConnecticut; després, se'n va anar a la ciutatde Nova York on hi va comprar una petitagranja. És en aquesta ciutat on, en Law, es vaconsagrar artísticament amb la planificaciódel Central Park. El 28 d'agost del 1903 va morir.Podem dir que aquest autor va ser unaeminència als Estats Units. Tenia una granhabilitat per transformar ricament el paisatgeen un espai obert on poder gaudir dels esportscom el Hoquei, el Volleyball, el Bàsquet o elFooting.Idees principals que podem aprofitar: Lapràctica de l'esport en espais oberts al públic.

Jane Jacobs

El dia del seu aniversari es fan caminades

a diverses ciutats del món.

La Jane Jacobs va néixer el 4 de maig del 1916 a Pensilvania,EEUU, i va morir el 25 d'abril de 2006 a Toronto, Canadà

Va ser una divulgadora científica i teòrica de l'urbanisme.Va treballar com a periodista , però el més destacat és elseu activisme ciutadà.La seva obra més important és el llibre: ”Mort i Vida de lesgrans ciutats”.Jane Jacobs creu que els barris han de ser actius iciutadans, no poden ser consumidors passius d'un pro-ducte de ciutat imposat.Idees principals que podem aprofitar: Les Jane's Walk, sónunes caminades pels barris de les ciutats que posen alsciutadans en contacte amb el seu entorn.

1

2

3

ENS INSPI REN

En Fernando Caruncho va néixer a Madridl'any 1958. El 1975 va estudiar la carrera deFilosofia i Lletres a la Universitat Autònomade Madrid. El 1978 va iniciar els seus estudisde jardiner i paisatgista a l'Escola delCastillo de Batres.Les seves obres més importants són Masde les Voltes a Girona, els jardins de la CasaCaruncho a Madrid i El Jardí de Plínio aMallorca.Utilitza la seva especial sensibilitat, el seuconeixement dels filòsofs grecs i romans idels antecedents històrics del jardíespanyol per realitzar les seves obres.El disseny dels seus jardins està inspirat entrams, utilitzant la geometria. Alguns delselements que utilitza són petits estanys,pèrgoles, laberints i quioscs, per organitzargeomètricament l'espai.Idees principals que podem aprofitar: Laimportància de la geometria en els jardins iel descobriment d'elements com pèrgoles,quioscs, laberints...

FERNANDO

Anem a parlar d'un constructor de jardinsque es diu Saki Kosugi. Va néixer el 14 d'agostdel 1950 a Tòkio, Japó. Va estudiarArquitectura paisatgista i va treballar en unpoble anomenat Setagalla. Les seves obresimportants van ser: el jardí japonès, aAzerbaijan i el bosc experimental, a Atami.D'aquest autor japonés tan important,podem destacar la filosofia zen dins lesseves obres. Us preguntareu... Què significafilosofia zen? Vol dir que, únicamentcontemplant el paisatge, podem relaxar-nosi gaudir de la tranquil·litat. Diuen que potstransportar-te i desaparèixer durant unsinstants, evadir-te de l'estrés diari; tanimportant per la nostra salut personal.Idees principals que podem aprofitar: Elselements del jardí zen, l'aigua, la sorra, lespedres, els espais tranquils...

SAKI KOSUGI

En César Manrique va néixer el 24 d'abril del1919, i va morir el 25 de setembre del 1992. Va serun escultor i artista canari, que va començarels seus estudis a la Universitat de La Laguna, idesprés va marxar a l'Escola de Bellas Artes deMadrid.Va tenir una influència molt gran en eldesenvolupament urbà de l'illa de Lanzarote.Hem de dir que les seves obres més importantssón la Casa del Museo campesino , el Mirador delRiu i les Joguines de vent.

Idees principals que podem aprofitar: De fet,són les joguines de vent la idea més destacabled'aquest artista, interessat, sobretot, en integrarel paisatge en la naturalesa urbana.

CÉSAR

MANRIQUE

CARUNCHO

6

5

4

6è - FEM UNA ENQUESTAAquest any, el tema del curs és la mil lora dels nostres patis.Els patis són, per l 'escola, el que els parcs són per la ciutat.Per això, nosaltres, vam buscar les dades d'alguns parcs de Barcelona i vam fer unafitxa de cada un.Els parcs que vam triar són:Ciutadella, Cervantes, Espanya Industrial, Laberint d'Horta i el parc Güell .

Volíem conèixer quins parcs són els més coneguts de Barcelonaper inspirar-nos i mil lorar els nostres patis.

> Quin d'aquests parcs coneixes?

> Quin d'aquests parcs has visitat?

> Quin és el que més t'agrada?

Així que, un matí, vam anar a les Rambles per veure quinsd'aquests són els parcs més visitats i els que agraden més a lagent.

Un membre del grup feia lapresentació i les preguntes en anglès,un altre en català, el tercer ho anavaescrivint tot i l 'últim ensenyava lesimatges.Vam trobar molta gent estrangera i,la majoria, parlaven anglès.Hi havia gent que tenia molta pressai quan els hi anàvem a preguntar ensdeien que arribaven tard a la feina...Si no fos per això, tindríem moltesmés respostes. Els més macos que vamtrobar van ser uns ital ians i un floristamolt, molt, català, tenia molt d'accent.

Vam decidir fer una enquesta per preguntar-l i a la gentaquestes preguntes:

INTERPRETACIÓ DE LES DADES

Vam trobar més homes que done,s tot i queen el món, hi ha més dones que homes.Hem arribat a la conclusió que, a aquella horadel matí, potser les mares estaven deixant elsseus fil ls a l 'escola.

La majoria de la gent que vam trobar a lesRambles eren de més de 40 anys.Hem deduït que hi havia més gent gran que gentjove perquè, en aquell moment, estàvem en horariescolar i tots els nens, nenes i joves estaven a l'escola.

El parc més visitat, més conegut i que mésagrada a la majoria dels enquestats és elParc Güell.Potser és el mes visitat perquè a moltes guiesi revistes de Barcelona surt a la portada ise'n fa molta publicitat.

El parc menys conegut de Barcelona és elparc Cervantes, però, curiosament, no és elque menys agrada.

Potser el que menys agrada és el de l'EspanyaIndustrial perquè la foto que ensenyàvem eramolt l letja.

SOBRE PARCS DE BCN

RECOMANACIONSPARC DEL LABERINT D'HORTA. Entra i diverteix-te al laberint d' Horta!El parc del Laberint d' Horta és un jardí històric al districte Horta-Guinardó de Barcelona i el més antic que es conserva a la ciutat.El parc del Laberint, com el seu nom indica, compta amb un laberint dexiprers. Té 750 metres lineals i posa a prova l' orientació i la paciència detothom qui s' atreveix a entrar.

JARDINS JOAN BROSSA. Gaudeix d' un parc musical!Els jardins de Joan Brossa, a Montjuïc, ocupen l' espai de l' antic parcd' atraccions. Ara formen un espai de 5, 2 hectàrees de bosc mediterrani queinviten a la passejada en família i a l' esbarjo dels més petits .Si anem resseguint els camins, trobarem diferents espais on els nens podrandivertir-se amb el món dels sons i la música. Trobarem com una mena decoixins per anar saltant i crear, al seu pas, diferents sons; també podremtrobar una esplanada amb diferents instruments rudimentaris: amb elmoviment, els nens podran veure com es produeix el so i les diferentstonalitats.

ELS JARDINS DE CAN CASTELLÓ. Un lloc ideal pel relax!Com els antics jardins domèstics, els de Can Castelló són l' emplaçamentideal per seure a llegir, conversar relaxadament o pensar. No per res sónl' avantsala d' una casa pairal que encara es conserva i que, com els jardins,avui té un ús públic.

Adreça: C/ Castelló, 1-7Districte: Sarrià-Sant Gervasi

Gratuït

Adreça: Plaça de Dante-avinguda de MiramarDistricte: Sants-Montjuïc

Gratuït

Adreça: Pg Castanyers, 1Districte: Horta-Guinardó

Gratuït: diumenges, dimecres, veïns, aturats,jubilats, menors de 5 anys, 24 de setembre.

PARC JOAN MIRÓ. Espais per a tothom.El Parc de Joan Miró ocupa el solar de l' antic escorxador de la ciutat,equivalent a quatre illes de l' Eixample. Hi destaquen les importantsplantacions de pins, alzines i palmeres, així com l' escultura Dona i Ocell,obra del gran pintor, escultor i ceramista a qui s' ha dedicat el parc.Aquest és un parc on el visitant es troba amb una sorpresa en cadascuna deles nombroses entrades, ja que donen accés a espais molt diferents tant en lafactura com en els usos. Més que per passejar-hi, aquest és un parc perestar-s' hi, triant la zona en funció del que es vulgui fer. El ventall depossibilitats del parc és amplíssim.

PER A TOTHOM

Adreça: C/ Tarragona, 74Districte: Eixample

GratuïtPARC DE COLLSEROLA. Benvinguts al Parc Natural de la Serra de Collserola!La serra de Collserola s' alça enmig de l' àrea metropolitana de Barcelona. Unmagnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la granpoblació que viu al seu voltant. Un espai natural preservat, on predominen els espaisforestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una valuosadiversitat biològica. És un espai de descoberta i d' aprenentatge, de trobada i de lleure,té com a finalitat última promoure l' ús respectuós i sostenible d' aquest espai, bo ipreservant els seus valors naturals.

Adreça: Carretera de l' Església, 92CollserolaGratuït

PARC DE L'ESPANYA INDUSTRIAL. Repòs als grans i joc als més petits.Un enorme drac de ferro per quina pell llisquen els nens enjogassats fent-loservir de tobogan, un gran estany custodiat per Neptú on s' emmiralla Venus,prats assolellats que conviden a jeure i espais protegits pels arbres per seure idescansar. Això és el Parc de l' Espanya Industrial, amb el foc, l' aigua i laterra com a protagonistes.

Adreça: C/ Muntades, 37Districte: Sants-MontjuïcGratuït

COMIATMolts anys sumem entre tots d’estada a l’escola; i a les portes de marxar al ’insti tut, reflexionem tots junts sobre totes aquelles coses que hem viscutdins aquestes parets tan especials, tot i que físicament han canviat, la sevaessència sempre ens acompanya.El resultat d’aquesta reflexió, d’entre altres coses, han estat tot un seguit derodolins plens de records de cada un dels cursos que hem passat aquí.

Després d’haver recordat tots/es icada un/a dels/les mestres,monitors/es i vetl ladores que hancol•laborat activament en la nostraeducació i en els nostresaprenentatges, resumim elsnostres sentiments en quatreúniques paraules:

MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER TOT!

I després d’aquest agraïment tanespecial , tanquem el nostre comiat

amb un:

A P3, ambpissarres

individuals,aprenguérem les

vocals.

A P4, elnostre l l ibre

personal, que ensacompanyarà fins

al final .

A P5, enels tal lers ambtubs de cartró,

deixàvem volar laimaginació.

A 1r, aPicasso ens

vàrem apropar i comell vàrempintar.

A 2n,amb els

banyadors vàremnedar com unscampions.

A 3r, aescalar ens

ensenyaren i moltvàrem riure des de les

alçades.

A 4t vàremfer un

“Rodajoc” i vàremprovar jocs de tot el

món.

A 5è, alsx-games ens vanconvidar i vàrem

al•lucinar.

A 6èvàrem arribar i

la sambaaprenguérem a

ballar.

FINS AVIAT!

ANUAR , LOUIE , pol

ACHRAF , tabassum , MARCOSJUSTINE , SHEILA , VICTORIA

ARI

ADN

A,

SADI

A

zoni

LAURA

RUNYI

MUNIA

ESSAAT

andrea

lavinia

DINA

DE SI SÈ

UNA MÀ DE CONTES,El passat mes de maig   la MariaAntònia, la directora, va venir a laclasse i ens va preguntar si volíemparticipar a “UNA MÀ DE CONTES”.Quina il· lusió! Al principi estàvem unamica nerviosos, però després vam parlaruna mica del tema i vam decidiracceptar el repte. Vam redactar undocument   posant que ens comprometíema portar-nos bé i a buscar la motivació ila força en els moments difícils.La setmana següent   ja estàvem tots a laDàrsena, amb l’Anna Manso, que ésguionista, i en Manuel Barrios, que és eldirector i realitzador del programa .Ens va impressionar molt que vinguessinuns especialistes en fer contes.Ens van ensenyar dos contes d’exemple.El Manuel ens va explicar com es feienels dibuixos amb un programa que hi haal web de la mà de contes.   L’Anna ensva explicar com podíem fer una històriaa partir d’anècdotes, i ens va donarl ’exemple del seu cunyat Zacaries quevivia als Pirineus i cada dia havia decaminar una hora amb un tronc sota elbraç cap a l’escola.Finalment ens van explicar què ensdemanaven: fer cinc contes (una mà) pelprograma sobre l ’aventura de llegir.El que més ens emocionava era que elscontes que faríem sortirien per la tele!Per la propera setmana ja teníem feina!Havíem de preguntar al pare, mare, tiet,tieta, cosins, germans... alguna anècdota,història, aventura, que tingués relacióamb la lectura.La veritat és que van sortir històries moltcreatives i divertides. Llavors, tots junts,

vam barrejar les de tots elscompanys i, amb l’ajuda

de l’Anna, vam fercinc propostes d’històries.

Després, en Manuel, ens va ensenyarcom anava això de començar a dibuixarels contes, era com un còmic però senseles bafarades, vaja, l ’storyboard.

Tot seguit, amb el Manuel, vamcomençar a dibuixar amb l’eina delblog d’una mà de contes (tal ler dedibuix). Què divertit!!!Mentrestant, l ’Anna, ens anava ajudantper grups per fer una mica de memòriai mil lorar la història que teníemcomençada.Mica en mica, cada grup va anar creantel seu conte amb l’ajuda de l’Anna i enManuel.Algunes tardes, un membre de cadagrup anava amb el Manuel a dibuixaramb l’eina del web.Mentrestant els altres membres del grupanaven mil lorant   els contes.Finalment, tothom havia acabat el conte.

L’ultim dia van venir el Manuel i l ’Annaper ensenyar-nos-els acabats, amb lamúsica i la veu. Quina sorpresa!!! Elsnostres noms sortien als crèdits. Peracabar d’arrodonir-ho, la Maria Antòniaens va donar una gran notícia.Estrenarem els nostres contes a laFilmoteca!!!

Aquell dia vam recordar tots els i lesprofessionals que ens hanacompanyat i ens han ajudat a viureaquesta aventura.

EL GUIÓEl guionista és el que escriu el guió, elque diran tots els personatges.Nosaltres vam conèixer a l'Anna Mansoque ens va ajudar a fer els nostrescontes.El seu treball és escriure contes, l l ibres,com per exemple L'Alexander i enGandi a l 'Equador, i articles als diaris.Ens va ajudar a completar els contes.

LES IL·LUSTRACIONSL’il ·lustrador o il ·lustradora és la personaque fa tota mena de dibuixos. Es dedicaa dibuixar professionalment contes,còmics, etc. La seva feina consisteix endibuixar històries.L'il ·lustrador d'una mà de contes quevam conèixer és el Manuel Barrios, quetambé és el director del programa.En Manuel ens va ensenyar com funcional’eina de dibuix del blog de la mà decontes.

LA VEUEl locutor o la locutora és la veu d'unamà de contes. Aquest treball consisteixen afegir veu a un vídeo o a unesimatges. Mentre el vídeo es vareproduint, el locutor s'encarregad'afegir-l i la veu i fer que la història oel text s'entengui mil lor.El locutor d’una mà de contes es diuJaume Figueras.Un dia, en Jaume va venir a l’escola, iens va explicar coses del seu treball .En Manuel ens va posar el “pre-màster”d’un dels contes sense so, després ensvam tapar els ul ls i vam escoltar-lo.

Nosaltres pensàvem que havia pujat elvolum de l’ordinador, però no... Era enJaume que llegia la història!

LA MÚSICALa muntadora musical tria la música queva bé als contes. Primer escolta moltamúsica que podria quedar bé pelmuntatge. Hi ha molts tipus de sons i demúsiques, per exemple de terror,d’aventura, d’amor, alegres... Quan jaels ha triat, pensa a quines escenespoden anar.Aquesta feina la fa la Montserrat Ane.

Quan va venir a l’escola ens va explicarque es dedica a això perquè li agradamolt la música.També vam veure un conte sense so i ensva demanar què podríem posar a cadapart, a la nit uns triangles, a la selva unstambors… Després el vam veure amb lamúsica que ella proposava i ens vaagradar molt! l

EL MUNTATGEEl muntador és el Marc Escolies. Elmuntador tal la i enganxa els nostresdibuixos per crear la història. Fa que totpassi en el temps que ha de durar.

LA PALETALa paleta de colors de l’eina de dibuixdel web de la mà de contes és moltdivertida!Gespa, lacasitos… pots dibuixar ambcoses molt diferents.Aquesta paleta la va crear el LeoMariño, que és un dissenyador gràficque també vam conèixer l ’últim dia.

GGRRÀÀCCIIEESS AA TTOOTTSS!!!! !! !! !!

si voleu veure tot el procés, visiteu el blog d' “Una mà de contes”

http: //www.super3.cat/unamadecontes/web/blog/blog/275#capitol_21 389

L'AVENTURA DE LLEGIR

NOTÍCI ES

AMPA