XARXES SOCIALS - quimics.cat · Tot seguit s’inclou la carta de presentació dels premis, redactada per José Antonio Calero, director d’I+D d’AMES S. A., així com el tríptic

XARXES SOCIALSTERCERA ÈPOCA ANY XLIIINÚM. 456 Tercer trimestre 2011

Director:

ANTONI PORTELA

Comitè de Redacció:

JOAN ASTORMARTA CALVETJOSEP MANUEL RICART

Edita:

COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Òrgan de difusió de:

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Redacció:

Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r08002 BarcelonaTel.: 93 317 92 49Telefax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]: quimics.cat

Maquetació i creació arxiu PDF:

Joan Astor

Realització gràfica:

Editorial EstelGrup EMA - S. L.Equador, 32-34 ent. 1a, 2a08029 BarcelonaTel. 93 419 33 21

Publicitat:

Gecap S. L. - Ricard PiquéTel. 93 459 33 30

Dipòsit Legal: B-14.622 -1969ISSN 1577-4600Nombre d’exemplars: 4.000

NPQ no es responsabilitza de lesopinions expressades en elsarticles signats

PORTADA: L’aigua és vida.Fotografia: Joan Astor.

a ja uns anys es va fer realitat el projecte de tenir unlloc web de les nostres institucions (adreça actual:www.quimics.cat) en el que va apareixent tota aque-lla informació, puntual o definitiva, que pot interessarals col·legiats i associats.

Les joves generacions que s’han anat incorporant ens hanconvençut de que el lloc web no és suficient. Cal aparèixer enles actuals xarxes socials: Facebook, Twiter i, sobre tot, la pro-fessional Linkedin.

Dit i fet. Anem a fer realitat aquest projecte. En un properNPQ us donarem tots els detalls.

Finalitat: agilitzar i modernitzar la metodologia per tenir unràpid i eficaç accés a totes les informacions i prestacions delCol·legi i de la Associació.

Bon estiu i els meus millors desitjos per al proper curs 2011-12amb la propera Expoquimia, etc.

Hace ya unos años se hizo realidad el proyecto de tenerun sitio web de nuestras instituciones, dirección actual:www.quimics.cat, en el que va apareciendo toda aquella infor-mación, puntual o definitiva, que puede interesar a los colegia-dos y asociados.

Las jóvenes generaciones que se han ido incorporando noshan convencido de que el sitio web no es suficiente. Hay queaparecer en las actuales redes sociales: Facebook, Twiter y,sobre todo, la profesional Linkedin.

Dicho y hecho. Vamos a hacer realidad este proyecto. En unpróximo NPQ os daremos todos los detalles.

Finalidad: agilizar y modernizar la metodología para tener unrápido y eficaz acceso a todas las informaciones y prestacionesdel Col·legi y de la Associació.

Buen verano y mis mejores deseos para el próximo curso2011-12 con la próxima Expoquimia, etc.

José CostaDegà CQC

President AQC

NPQ 456 • tercer trimestre 2011 3

editorial

4 NPQ 456 • tercer trimestre 2011

juntes i sumari

SERVEISDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Escola de Graduats Químicsde Catalunya

• Cursos postgrau.

Borsa de Treball

• Rep i cursa peticions laborals per alsnostres col·legiats.

Borsa de Serveis

• Ofereix el servei de col·legiats.

Publicacions

• NPQ.

• Química e Industria.

Serveis Professionals

• Visat de projectes. Certificacions.

• Defensa jurídica professional.

• Peritatges legals.

Serveis d’Assistència

• Assessoria jurídica i laboral.

• Assistència mèdica. El Col·legi té subscri-ta una pòlissa amb Mutua Madrileña.

• Assegurances.

– Mutualidad General de Previsión Socialde los Químicos Españoles.

– Eurogestió bcn. El Col·legi disposa delsserveis d’una corredoria d’assegurancesque pot orientar-vos i subscriure lespòlisses que desitgeu.

Serveis Financers

• Proporcionen als col·legiats avantatgesexcepcionals en les seves gestions finan-ceres a través de les següents entitats:

– Caixa d’Enginyers.

– Tecnocrèdit - Banc Sabadell.

Si voleu més informació truqueu a lasecretaria del Col·legi

EDITORIALXarxes socials ............................................................................ 3

COL·LABORACIONSPrimers premis de I+D+i en pulvimetal·lúrgia

«Joan Antoni Bas» ................................................................ 5

La vida estudiantil modificada por los exámenes ...................... 8

Más curiosidades en matemáticas .......................................... 12

El decreixement i la sostenibilitat analitzatsdes de la perspectiva de la termodinàmicadels processos irreversibles (II) .......................................... 16

Els minerals, una riquesa natural ............................................ 22

Històries per matar l’aranya. Acudits científics ....................... 24

INFORMACIÓReunión anual de colegios y asociaciones profesionales ....... 25

Novetats bibliogràfiques ........................................................... 26

Acord amb la Mútua General de Catalunya ............................ 28

Presència internacional de Banc Sabadell .............................. 29

Orden TIN/1362/2011 sobre régimen de incompatibilidadde la pensión de jubilación con la actividad profesional .... 30

ACTIVITATSEls dies sobre l’ensenyament de la química ja són aquí ........ 33

Expoquimia 2011...................................................................... 33

Foro «La huella del carbono» .................................................. 34

GRUPS DE TREBALLDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Borsa de Treball: Antoni Portela.

Escola de Graduats: Rafael Pi.

NPQ: Joan Astor.

COMISSIONS:• Cultura: Carme Borés.

SECCIONS TÈCNIQUES:• Corrosió: Enrique Julve.

• Ensenyament: Josep M. Fernández-Novell.

• Medi Ambient: Xavier Albort.

• Metal·lúrgia i Ciència dels Materials:Joan Antoni Bas.

• Patents: Pascual Segura.

• Qualitat: Meritxell Ventura.

• Química Forense: José Costa.

COL·LEGI DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Degà: José Costa.

Vicedegans: 1r Emilio Tijero.2n Joan Mata.3r Aureli Calvet.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Jordi Bonet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Xavier Albort, Maria GlòriaAguilera, Joan Bertrán, Carme Borés,Francisco José España, Santiago Esplugas,Enrique Julve, Anna Llobet, Claudi Mans,Juan Carlos Montoro, Enrique Morillas,Roger Palau, Antonio Pinto, PascualSegura, Alfred Vara, Alfredo Vara, MeritxellVentura, Jaume Vilarrasa, Josep M. Viñas,Àngel Yagüe.

Empreses col·laboradores:

BASELLBASF Española S.A.DSM Group Spain 2000 S.L.

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

President: José Costa.

Vicepresidents: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Joan Astor, Joan Bertrán, JordiBonet, Carme Borés, Francisco JoséEspaña, Marta García, Anna Llobet, ClaudiMans, Pere Molera, Josep Manuel Ricart,Pascual Segura, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Assembleistes Electes: M. G. Aguilera, A.Agustí, J. Astor, J. A. Bas, J. Bonet, C. Borés,A. Calvet, F. J. España, S. Esplugas, R.Fusté, M. García, C. González, E. Julve, A.Llobet, P. Molera, E. Morillas, A. Portela, P.Segura, A. Tuells, A. Vara.

Assembleistes Nats: José Costa, EmilioTijero, Alfredo Vara.


col·laboracions

Estimados amigos,

Ya hace casi un año que duran-te la celebración del 3er CongresoNacional de Pulvimetalurgia cele-brado en Valencia, se presentaronen sociedad los Premios I+D+iAMES-Joan Antoni Bas al mejor tra-bajo original de I+D+i en temáticasafines a la actividad de la empresaAMES.

Con este comunicado me mue-ve el propósito de recordaros queel plazo para la presentación de can-didaturas al premio está abierto yque esperamos ansiosos vuestrascontribuciones. La información lapodéis encontrar en la propia webde la empresa, www.ames.es, y enel tríptico adjunto tenéis la orden debases del premio. Recordad que elplazo máximo de entrega de candi-daturas se agota a finales del pre-sente año.

A parte de la identificación quetiene de per se el premio en la per-sona del, por todos conocidos, Joan

Antoni Bas Carbonell y del home-naje y la gratificación que, con laasociación de su persona al premio,se le quiere tributar, entiendo queos preguntéis qué es loque además ha hecho queuna empresa como AMESdecida promover este tipode reconocimiento. Locierto es que no existe unúnico motivo y el conjuntode razones no resulta fá-cil de explicar en unas po-cas líneas. Pero dejadmeresaltar ante todo la visiónde estos premios, quizáasí os pueda mostrar par-te del trasfondo de los mis-mos. Hace más de 13años que tengo la suertede participar de este sec-tor, el pulvimetalúrgico,tan atractivo como reta-dor, y no sólo en el planomeramente tecnológico. Alo largo de estos años hevivido, casi de forma coti-diana, cómo se han culti-vado relaciones de amis-

tad entre competidores y cómo sehan entrelazado el ámbito laboral yel personal entre la buena gente deuniversidades y empresas.

PRIMERS PREMIS DE I+D+i EN PULVIMETAL·LÚRGIA

«JOAN ANTONI BAS»

CONVOCATORIA 2010-2012DE LOS PRIMEROS PREMIOS AMES-JOAN ANTONI BAS

José Antonio Calero MartínezDirector d’I+D d’AMES S. A.

Durant el Congrés Nacional de Pulvimetal·lúrgia, que es celebrarà a l’Escuela Politécnica Superior deIngenieros Industriales de la Universidad de Sevilla els dies 20, 21 i 22 de juny de 2012, es lliuraran perprimera vegada els premis de I+D+i en pulvimetal·lúrgia que porten per nom el del nostre company JoanAntoni Bas, qui tindrà l’honor de donar-los personalment. Cal destacar el reconeixement que això repre-senta per part de l’empresa AMES S. A. per al Dr. Bas després d’un any de la seva jubilació.

Tot seguit s’inclou la carta de presentació dels premis, redactada per José Antonio Calero, director d’I+Dd’AMES S. A., així com el tríptic on s’exposen les bases per poder optar als premis.


col·laboracions

Sin embargo, los efectos de laglobalización y más recientementede la actual crisis total en la que vi-vimos, han denostado gran parte deestos valores, y con nuestra propiaaquiescencia se jalean actitudesególatras y se justifican conspiracio-nes internas amparadas paradig-máticamente en la competitividadprofesional. Nada que ver con losvalores y enseñanzas de los funda-dores de nuestra empresa, cuyaesencia, creemos, permanece en elespíritu de estos premios.

Buscamos un espacio de convi-vencia y aceptación entre todos,buscamos ensalzar el nosotros muypor encima del yo, buscamos lacomprensión y paciencia para losdemás, buscamos el respeto, la au-tocrítica y la humildad, y lo hacemosdesde el convencimiento de que sonvalores que han de sobrevivir a este

devastador terremoto, y que nosdeben conducir a un escenario enel que cada uno nos sintamos biencon nosotros mismos y con nuestrotrabajo, por lo que somos y por loque hacemos.

¿Y cómo lo queremos poner enpráctica? A través de unos premiosdotados modestamente en lo eco-nómico, pero de forma excelsa enlo sentimental. Porque en el planosentimental estos premios quierenser el Óscar de la pulvimetalurgia,una primera piedra en la direcciónanteriormente citada; sin duda, unaoportunidad de mantener el espíritude los valores de nuestra empresaen la relación con la universidad, conlas instituciones y, en general, conel conjunto de la sociedad.

A veces pequeños detalles mar-can la diferencia. Deseo ferviente-

mente que estos premios ayudena marcar nuestras diferencias conrespecto a otros sectores. Se lo de-bemos a nuestros compañeros,nuestros estudiantes, nuestros ami-gos y, sobre todo, a nosotros mis-mos. Gracias por anticipado atodos por ayudarnos a marcar la di-ferencia.

Antes de acabar, pediros discul-pas por este tono mitinero de, pue-de que, excesivo fervor y cierto aca-loramiento (supongo que me hecontaminado en demasía del peren-ne clima electoral en el que vivimos),y pediros encarecidamente que ten-gáis a bien el participar en estenuestro nuevo foro de unión, los pre-mios I+D+i AMES-Joan Antoni Bas,que comienzan su, esperemos, pro-lija andadura.

Un sentido abrazo a todos. ☯

I PREMIO DE I+D+i EN PULVIMETALURGIA«JOAN ANTONI BAS» ORGANIZADO POR AMES S. A.

MISIÓN

Incentivar el desarrollo de temá-ticas de interés para AMES en uni-versidades y centros tecnológicos,a nivel nacional e internacional.

VISIÓN

Se retribuirá económicamentelos dos trabajos ganadores y seasignará un premio en metálico aldepartamento donde se realicen di-chos trabajos a fin y efecto de su-fragar total o parcialmente los gas-tos derivados del trabajo de I+D+i.

BASES

1. El premio AMES-Joan AntoniBas al mejor trabajo de I+D+i en

Anverso del tríptico I Premio de I+D+i en Pulvimetalurgia “Joan Antoni Bas”. Enla página siguiente, reverso de este tríptico donde se exponen las bases para poderoptar a los premios.


col·laboracions

PM está abierto a los estudiose investigaciones que no hayansido objeto de transacción co-mercial y que supongan unavance o un progreso tecnoló-gico en el campo de la pulvime-talurgia.

2. Podrán optar al premio AMES-Joan Antoni Bas las personas fí-sicas domiciliadas en territorioespañol que, a título personal ocolectivo, presenten trabajos oproyectos conforme al articuladode estas bases.

3. Se otorgará un primer premio yun accésit. La dotación econó-mica de los premios AMES-JoanAntoni Bas será de 2000 eurospara el primer premio, según elsiguiente reparto: 1000 euros altitular de la candidatura y 1000euros al departamento o grupode trabajo en el seno del cual sehaya realizado el trabajo objetodel premio. La dotación econó-mica del accésit será de 500euros para el titular y 500 eurospara el departamento.

4. La periodicidad será bienal.

5. Los proyectos y trabajos que sepresenten podrán estar redacta-

dos en: catalán, castellano o in-glés; y constarán de:

• Una carta dirigida a la Secre-taría del Premio conteniendolos datos personales, profe-sionales del autor o autores yla declaración de que el traba-jo presentado no ha sido ob-jeto de transacción comercial.

• Una memoria explicativa delproyecto o trabajo, con unadescripción formal de los ob-jetivos perseguidos, los ante-cedentes, el método seguido,los resultados obtenidos y sudiscusión, las conclusiones,el potencial trabajo futuro yfinalmente los puntos de ma-yor impacto para la industriapulvimetalúrgica que se pue-dan derivar.

6. La presentación de los proyec-tos o trabajos se realizará en-viando la documentación a:

Secretaría de Premio AMES-Joan Antoni Bas, Ctra. Laureà iMiró, 388, 08980 Sant Feliu deLlobregat, Barcelona.

Fecha límite de entraga: 31/12/2011.

7. El ganador o ganadores, juntocon su proyecto o trabajo, serándados a conocer durante el Con-greso Nacional de Pulvimetalur-gia de 2012.

8 El plazo de presentación finalizatres meses antes de la fecha deinicio del Congreso Nacional dePulvimetalurgia.

9. Un comité de selección analiza-rá y evaluará los trabajos recibi-dos. A requerimiento de estecomité, el autor o autores de losproyectos deberán ampliar cuan-tos datos y detalles les sean so-licitados con el fin de esclarecerel contenido o alcance de losmismos. Su decisión será inape-lable.

10. El comité de selección estaráconstituido por el Director de I+Dy el Director de Marketing de laempresa AMES y como miem-bros externos, la persona desig-nada a tal efecto por el excelen-tísimo Decano del Colegio deIngenieros de Catalunya conjun-tamente con un responsable delárea de materiales del CDTI(Centro para el Desarrollo Tec-nológico Industrial).

11. Tras la entrega de premios, to-dos los trabajos recibidos en laSecretaría serán devueltos a susautores, pemitiéndosele a laempresa conservar una copia delmismo.

12. La participación en el premioAMES-Joan Antoni Bas no con-dicionará la publicación de resul-tados en otros foros públicos. Laempresa se reserva la opción decontactar con la institución pro-pietaria de los derechos con ob-jeto de concretar un acuerdo/licencia para la explotación in-dustrial de los resultados.

13. La participación en el premioAMES-Joan Antoni Bas implicala aceptación de estas bases. ☯


col·laboracions

INTRODUCCIÓN

El estudio que se muestra a con-tinuación surgió gracias al empleode diferentes metodologías parapreparar los exámenes. En nuestrocaso, abandonamos el estudio in-dividual que realizaba cada uno denosotros para acabar reunidos enpequeños grupos durante la épocade exámenes y estudiar colectiva-mente, ayudándonos mutuamentea resolver nuestros problemas ycomprobando que los conceptosadquiridos quedaban claros y en-tendidos.

Fue en estas múltiples reunionesque entre nosotros mismos obser-vamos que los hábitos de cada unocambiaban durante la época de exá-menes en mayor o menor grado ynos surgió una pregunta: ¿Si en ungrupo de 4 estudiantes de químicase observan cambios importantesen el comportamiento de cada per-sona, qué cambios de conducta sepodrían observar en todas las facul-

tades de Ciencias y Biociencias dela UAB? Fue a partir de este com-portamiento entre nosotros, que nosanimamos a realizar un estudio amayor escala sobre los cambios enla conducta y los hábitos de los es-tudiantes de las facultades de Cien-cias y Biociencias de la UAB.

OBJETIVOS

• Estudiar las conductas de losalumnos de las facultades deCiencias y Biociencias durante laépoca de exámenes.

• Comprobar que diferentes disci-plinas universitarias no difierenentre sí, pues el objetivo comúnde todas ellas es la divulgaciónde información.

• Plantear a todos los estudiantes,no sólo a los de ciencias, si sushábitos de estudio y su conduc-ta durante los exámenes son losmás adecuados.

HIPÓTESIS

Para la realización de las pregun-tas se plantearon una serie de hi-pótesis, pensadas para las carrerasimpartidas en las facultades deCiencias y Biociencias, a saber:

• Estudio individual por parte delalumnado. Generalmente, loslugares de estudio más concu-rridos son la biblioteca o encasa.

• El perfil del estudiante se carac-teriza por la poca constancia enel estudio. Por lo general, se es-tudia intensamente durante losdías anteriores a la fecha delexamen correspondiente, por loque se produce un aumento decefaleas, unido a un significati-vo decrecimiento de las horasde sueño.

• Incremento del consumo de fár-macos y de sustancias estimu-lantes en este período.

LA VIDA ESTUDIANTILMODIFICADA POR LOS EXÁMENESM. Martín Sabi · D. Moyano Girbau · A. Torras Galán · M. Torras Galán

Universitat Autònoma de Barcelona

Durante las épocas de exámenes las bibliotecas están a rebosar. Para poder hacerse con un hue-co los estudiantes deben levantarse muy temprano, ya que a partir de las 8.30 horas encontrar unsitio libre se convierte casi en una misión imposible. Unos duros trances que, en numerosas oca-siones, sobrepasan a estos jóvenes estudiantes e incluso les provocan cuadros de estrés acadé-mico y ansiedad.

La sintomatología que manifiestan los estudiantes ante la situación de examen es muy diversaaunque predominan, por un lado, las respuestas cognitivas, tales como preocupación excesiva ypensamientos de autocrítica, y, por otro, las respuestas fisiológicas, que incluyen una variada gamade trastornos a nivel físico, así pueden aparecer conductas de hiperactividad, movimientos repetiti-vos e incluso, en determinados casos, la evitación del examen. A estos síntomas hay que sumarles elcambio que suele producirse en el estilo de vida de muchos estudiantes en época de exámenes, yaque tienden a aumentar el consumo de cafeína, tabaco, sustancias psicoactivas, tranquilizantes, etc.


col·laboracions

METODOLOGÍA DETRABAJO

Para llevar a cabo este estudio,se realizó un modelo de encuestatipo test destinada a los alumnosde las facultades de Ciencias y Bio-ciencias. La población total fue de393 alumnos de estas facultadesrepartidos entre las carreras de bio-logía, biotecnología, bioquímica,ambientales, geología, matemáti-cas, informática, física y química.La muestra fue aleatoria, mante-niendo una relación similar entrecarreras y entre sexos según el nú-mero de estudiantes matriculadospor carrera. El censo de ambas fa-cultades fue determinante para se-leccionar aquellos estudiantes pararealizarla. La colaboración por par-te del alumnado fue escasa, por loque se enviaron las preguntas porel correo electrónico institucional alos más de 300 estudiantes que fal-taban por contestar la encuesta,pero sólo 8 alumnos respondieronel correo. Otra alternativa fue rea-lizar la encuesta a través de unapágina web desde la biblioteca,pero el resultado fue desalentadorya que nadie nos contestó la en-cuesta mediante la web. Finalmen-te, la única opción que considera-mos viable fue la de hacer unaencuesta aleatoria en el bar, pre-guntando a los estudiantes qué ca-rrera cursaban. Así, manteniendoel criterio de los alumnos matricu-lados en cada titulación, el sexo yel curso, fue posible obtener lamuestra necesaria según el Servi-cio de Estadística por el número dematriculados en nuestra facultad.Finalmente se hizo un análisis es-tadístico.

RESULTADOS

Se ha realizado un análisis decorrespondencias múltiples con elfin de reducir la dimensionalidad (elnumero de las variables) de labase de datos. De las 100 varia-bles utilizadas se han considerado

25 factores, como el sexo, la ca-rrera o los años cursando estudios,que explican el 50 % de la variabi-lidad inicial. A partir de los facto-res obtenidos en el análisis de co-rrespondencias, se ha aplicado elalgoritmo de clasificación para en-contrar 5 tipologías de estudiantessegún las similitudes en sus res-puestas.

La primera tipología representael 35 % de los encuestados. Losalumnos de este grupo se caracte-rizan por tener muchos motivospara no presentarse a los exáme-nes; por ejemplo, la nota exigidapara realizar estudios de tercer gra-do. Durante el período estudiado,no sienten presión, no tienen cam-bios fisiológicos a destacar y no to-man ni incrementan el consumo desustancias.

La segunda tipología representael 26 % de los encuestados. Losalumnos de este grupo se caracte-rizan por ser mayoritariamente hom-bres (75 %) que responden que sí ala mayoría de preguntas: mejorar elrendimiento, alternativas a realizarun examen, motivos para suspen-

der o no presentarse, la presión lesafecta negativamente. Duermenmenos, experimentan cambios fisio-lógicos y algunos de ellos tomansustancias para estimularse, comovitaminas, coca cola, mate, té, café,mientras que para relajarse tomaninfusiones como tila y pastillas devaleriana. No toman anfetaminas niantidepresivos.

La tercera tipología representael 27 % de los encuestados. Losalumnos de este grupo se caracte-rizan por ser mujeres (57 %) queasisten a más del 80 % de las cla-ses i responden que no a la mayo-ría de preguntas: no indican moti-vos para mejorar su rendimiento, nomarcan alternativas a un examen,no señalan motivos aparentes parasuspender o no presentarse a unaprueba, no sienten presión, no tie-nen cambios fisiológicos, no con-sumen sustancias y tampoco esti-mulantes 1.

1 Este grupo también se caracteriza portener una edad media y años cursandocarrera inferior a la media general, la cuales de 6 años para cursar una carreracompleta.


col·laboracions

La cuarta tipología representa el10 % de los encuestados. Los alum-nos de este grupo se caracterizanpor estudiar ciencias ambientales(40 %), estudian poco, con una fre-cuencia entre 1 a 2 horas semana-les, lo hacen en el bar o en eltrabajo, asisten poco a clase, nopiensan en cómo mejorar su rendi-miento académico, como alternati-va a los exámenes consideran lano evaluación. Suelen tener proble-mas con el profesorado. En los exá-menes suelen copiar de chuletas,es decir, anotaciones usadas en elexamen. Algunos sienten presiónpor parte de amigos, profesores yfuturas materias. Presentan cam-bios fisiológicos importantes, sue-len consumir sustancias y algunosaumentan la dosis durante la épo-ca de exámenes o el fin de sema-na ya que, según ellos, les relaja.Se incrementa el uso de estimulan-tes y alucinógenos.

La última tipología representa el2 % de los encuestados. Los alum-nos de este grupo se caracterizanpor haber dejado alguna preguntadel cuestionario, por lo tanto no seles puede valorar.

Se ha realizado un análisis biva-riante de todas las preguntas delcuestionario respecto a las variablessexo, edad, años cursando estudios,carrera y tipo de estudiante. Seconstata que la mayoría del alum-nado combina sus estudios con untrabajo. Las mujeres tardan más ensacarse la carrera, puesto que sonla población estudiantil más activaen el mundo laboral. La edad estambién un factor a destacar. Laedad más frecuente entre los quecontestan la encuesta está en unrango de los 21 a los 24 años. El83 % de los alumnos de la muestraque realizan una segunda licencia-tura tiene una edad superior a los26 años. Estos individuos se carac-terizan por matricularse de pocasasignaturas, ya que la mayoría sueletener trabajo fijo u otros por falta detiempo.

Frecuencia Porcentajeacumulada acumulado

Biología 137 34,95 137 34,95

Bioquímica 10 2,55 147 37,50

Biotecnología 47 11,99 194 49,49

Ambientales 56 14,29 250 63,78

Estadística 9 2,30 259 66,07

Física 18 4,59 277 70,66

Geología 25 6,38 302 77,04

Matemáticas 18 4,59 320 81,63

Informática 5 1,28 325 82,91

Química 67 17,09 392 100,00

Tabla 1. Población distribuida por titulaciones de donde se extrae la muestra.

Carrera Frecuencia Porcentaje

Incremento Masculino Femeninodel consumo N % N %

Café 60 35,30 94 42,50

Mate, té, infusiones 36 21,20 67 30,30

Refrescos 40 23,50 61 27,60

Bebidas energéticas 30 17,60 31 14,00

Alcohol 16 9,41 13 5,88

Vitaminas 27 15,90 43 19,50

Aspirinas 13 7,65 30 13,60

Analgésicos 7 4,12 22 9,95

Pastillas para dormir 11 6,47 15 6,79

Antidepresivos 29 17,10 19 8,60

Valeriana 21 12,40 37 16,70

Pastillas para la tensión 10 5,88 9 4,07

Tabaco 36 21,20 38 17,20

Porros 27 15,90 14 6,33

Éxtasis, LSD 15 8,82 8 3,62

Anfetaminas 25 14,70 17 7,69

Sexo * 46 27,10 44 19,90

Deporte * 52 30,60 44 19,90

Otros ** 14 8,24 20 9,05

Tabla 2. Incremento del consumo de ciertas sustancias o actividades que realizanlos alumnos, estudiadas por sexos.

* Tanto sexo como deporte no son sustancias, pero son acciones que su prácticase ve aumentada por los alumnos en período de exámenes.

** Otros se refiere a diferentes actividades o sustancias alimentarías, como el cho-colate o los dulces, no presentes en el cuestionario.


col·laboracions

Finalmente, se han consideradolos resultados más significativos enforma de tablas para este estudio.A continuación se muestran y sehacen unos breves comentarios delas mismas.

En la tabla 1 se observa cuálesson las titulaciones de las faculta-des de Ciencias y Biociencias máspobladas, siendo la de biología laque tiene un mayor número de alum-nos, seguida por química y cienciasambientales.

Respecto a las sustancias, de lascuales se incrementa su consumodurante el período de exámenes, losresultados que se obtuvieron semuestran en la tabla 2.

En esta tabla se observa un no-table consumo de sustancias esti-mulantes como el café (154), delas cuales el 68 % corresponden amujeres; las infusiones (103) y lasbebidas energéticas (61) siguen lamisma analogía. El consumo de ci-garrillos también se incrementa du-rante la época de exámenes. Eldeporte y el sexo son dos activi-dades que se realizan frecuente-mente en el período de evaluación,especialmente los alumnos de quí-mica y ciencias ambientales; esalgo más elevado en los hombres(28,8 %).

Lo más destacado entre sexoses que ellos consumen más dro-gas que ellas, especialmente po-rros, alcohol y LSD, ya que las mu-jeres prefieren las anfetaminas. Eltabaco, es equiparable entre am-bos sexos.

Los estudiantes que incrementanel consumo de las sustancias nom-bradas, exponen que la falta de con-centración es el motivo por el cualaumentan los fármacos estimulan-tes. Algunos estudiantes necesitanmedicación para poder dormir, re-lajarse y descansar. Los porros,para quienes los consumen, sonbuenos aliados para el relax.

Ellas consumen más fármacospara dormir que ellos, sin embargoson los hombres quienes se debenmedicar contra las depresiones conmayor frecuencia. Este dato no quie-re decir que haya más hombres de-presivos que mujeres, pues se des-conoce este punto.

Otra variable importante a con-siderar es la edad, puesto que amayor edad se ha observado unaumento en las drogas duras comola cocaína y el éxtasis, dejandoapartados los porros y el tabaco.Se puede deducir que este cambiode adicción se debe a un poder ad-quisitivo más alto 2, ya que losalumnos que suelen consumir estetipo de drogas tienen una edadcomprendida entre los 23 y los 26años.

Por otro lado, tanto los hombrescomo las mujeres están sujetos aevidentes cambios fisiológicos,como se muestra en la tabla 3. Taly como se aprecia en esta tabla,las mujeres experimentan máscambios de peso que los hombresya que sus hábitos alimentarios va-rían (59,7 %). También hay quedestacar los cambios de humor,pues las chicas son más vulnera-bles (71 % frente al 50,6 % de loschicos).

CONCLUSIONES

Una vez analizados los resulta-dos, se puede confirmar que lamayoría del alumnado estudia indi-vidualmente, en casa por comodi-dad, o bien en la biblioteca de lafacultad, ya que disponen de másmaterial como libros para consultardudas de la asignatura.

Por otro lado, se puede obser-var que las mujeres tienden a con-sumir productos energéticos, comodulces y chocolates, mientras quelos hombres suelen acudir al gim-nasio o practicar actividades depor-tivas. Las actividades de desco-nexión, tanto para chicos como parachicas, son el sexo y el deporte.

Por carreras, los estudiantes deciencias ambientales son quienestoman más sustancias químicasdurante la época de exámenes.

La última conclusión que se pue-de extraer del estudio es que loscambios fisiológicos son más fre-cuentes en las mujeres que en losvarones, tal y como se observa enla tabla 3. ☯

2 Se considera que a mayor edad, la pro-babilidad que una persona se encuen-tre trabajando es mayor.

Tabla 3. Cambios fisiológicos por sexos.

Incremento Masculino Femeninodel consumo N % N %

Frecuencia cardiaca 42 24,7 70 31,7

Tensión arterial 34 20,0 49 22,2

Carácter o humor 86 50,6 157 71,0

Cambios alimentarios 69 40,6 132 59,7

Cambios de peso 41 24,1 91 41,2

Cefaleas 81 47,6 129 58,4

Alopecia 33 19,4 53 24,0

Acné y sudor 34 20,0 48 21,7

Alteración del sueño 78 45,9 123 55,7


col·laboracions

MÁS CURIOSIDADES EN MATEMÁTICASEnrique Julve

En el anterior número de NPQhe hablado de algunas curiosidadesdirectamente relacionadas con laaplicación de las matemáticas, con-cretamente casos resueltos por unperegrino persa camino de La Meca,versado en matemáticas, al que hellamado Beremís Samir («Curiosida-des en Matemáticas», NPQ n. 455,2011). Voy a seguir hablando de al-gunos hechos que le sucedieron enese largo viaje de peregrinación, vin-culados a su saber matemático.

Beremís Samir, después de re-latar a su compañero de viaje Ha-med Namur la historia de la inven-ción del juego del ajedrez, continuósu viaje a La Meca a lomos de sucamello, acompañado siempre porsu amigo Hamed. Al cabo de variashoras de andadura, llegaron a unagran ciudad, hospedándose en unaposada para viajeros. Allí, reunidostodos los huéspedes alrededor delhogar, pasaron parte de la veladacontando historias y acertijos sinresolver. Uno de ellos hacía referen-cia a un aldeano que tenía tres hi-jas, de las que se enorgullecía porsu gran inteligencia e imaginación.El cadí del lugar quiso probar la sa-biduría de las hijas del aldeano yllamó a las muchachas y les dijo:«Aquí hay 90 manzanas que debe-réis vender en el mercado. Fátima,la hija mayor, llevará 50 manzanas;Cunda, la hija mediana, llevará30 manzanas, y Shia, la hija menor,llevará las 10 restantes manzanas.Si Fátima vende 7 manzanas por undenario, las otras dos hermanasdeberán hacerlo por el mismo pre-cio, es decir, 7 manzanas por un de-nario; si Fátima fija como precio deventa 3 denarios por cada manza-na, ese será el precio por el cual

Cunda y Shia deberán vender lasmanzanas que llevan. La operacióndebe hacerse de manera que lastres hermanas saquen, con la ven-ta de sus respectivas manzanas, lamisma cantidad de denarios. Porotra parte la operación debe hacer-se de modo que ninguna de voso-tras se desprenda de ninguna man-zana». El relator de la historia siguiócontando que las muchachas, anteun problema tan descabellado, de-cidieron, juiciosamente, consultarcon un sabio imam que vivía en lascercanías. El imam, después de lle-nar varias hojas de números, fórmu-las y ecuaciones, les dijo: «Vendedlas 90 manzanas como el cadí osha indicado y llegaréis sin error alresultado que él mismo ha determi-nado, pero hacedlo con las indica-ciones que yo os voy a dar». Lasindicaciones dadas por el imam re-solvieron el problema, porque lasjóvenes fueron al mercado y vendie-ron todas las manzanas: Fátimavendió las 50 que le correspondían,Cunda las 30 y Shia las 10 restan-tes, siendo el precio siempre el mis-mo para las tres, así como el bene-ficio obtenido. Aquí terminó lahistoria contada por el relator, quepreguntó si alguno de los oyentessabría indicar cómo resolvió el pro-blema el imam de la historia y cuá-les fueron las indicaciones dadas alas tres muchachas.

Como ninguno de los allí reuni-dos atinó a hallar la solución, elmatemático Beremís tomó la pala-bra y dijo: «Como tantos problemasplanteados como enigmas, ésteque aquí nos ocupa, se puede re-solver aplicando la lógica y las ma-temáticas. He aquí la solución: Fá-tima, en el mercado, inició la venta

fijando el precio de un denario porcada 7 manzanas, vendiendo así49 manzanas y quedándose 1 man-zana, sacando en esa primera ven-ta 7 denarios. Cunda, obligada avender las 30 manzanas por el mis-mo precio, vendió 28 por 4 dena-rios, quedándose con 2 manzanas.Shia, que tenia 10 manzanas, ven-dió 7 de ellas por un denario, que-dándose con 3 manzanas. A conti-nuación, Fátima decidió vender lamanzana que le quedaba en 3 de-narios, y Cunda, según la condiciónimpuesta por el cadí, vendió las2 manzanas que se había reserva-do en 3 denarios cada una, obte-niendo 6 denarios, y Shia, bajo lamisma condición, vendió las 3 su-yas en 3 denarios cada una, obte-niendo 9 denarios. Al final de laoperación mercantil, Fátima vendiólas 50 manzanas (49+1) y obtuvo10 denarios (7+3), Cunda vendiólas 30 manzanas (28+2) y obtuvo10 denarios (4+6), y Shia vendió las10 manzanas (7+3) y obtuvo 10 de-narios (1+9), con igual beneficioque sus otras dos hermanas». Que-dó así resuelto el enigma plantea-do por el cadí, cosechando el ma-temático Beremís un sinfín deelogios de los viajeros allí reunidosjunto al fuego.

A la mañana siguiente, el mate-mático y su compañero prosiguie-ron su camino y después de variasjornadas llegaron a Lahore, dondesu maharajá, sabedor del talento deBeremís, del que hacían elogios to-dos los viajeros llegados a la ciu-dad, lo alojó en su palacio, juntocon su compañero de viaje. Conobjeto de que resolviera un proble-ma que llevaba muchos lustros sinser resuelto, conocido como el pro-


col·laboracions

blema de los tres marineros, el ma-harajá le relató a Beremís la histo-ria involucrada con el problema. Elsoberano comenzó el relato del si-guiente modo: «Años ha, un navíovenía de Ceilán llevando en susbodegas un gran cargamento devaliosas especias. Este navío fuesorprendido por un violento tempo-ral y hubiera sido destruido por lasolas a no ser por el valor y esfuerzode tres marineros que, en medio dela tormenta, manejaron con pericialas velas del navío. El capitán, que-riendo recompensar su valor, les diocierto número de monedas, en unnúmero mayor de 200 y menor de300. Las monedas fueron deposita-das en una caja para que al díasiguiente, al desembarcar, el con-tramaestre las repartiera entre lostres valientes marineros a partesiguales. Sucedió, sin embargo, quedurante la noche uno de los tresmarineros se despertó y pensó: “Voya retirar mi parte de la recompensa”y, sin decir nada a sus compañe-ros, fue de puntillas hasta donde sehallaba la caja con el dinero, lo sacó,lo dividió en tres partes iguales ynotó que la división no era exactapues sobraba una moneda. Pensó

que por causa de una sola moneda,a la mañana siguiente, podría ha-ber riñas para su reparto; de modoque la tiró al mar y se retiró cautelo-so llevándose su parte. Horas des-pués, el segundo marinero tuvo lamisma idea, se acercó a la caja ydividió su contenido en tres partesiguales, observando que sobrabatambién una moneda. Con objetode evitar posibles discusiones, tirótambién esa moneda al mar y se

fue llevándose su parte. El tercermarinero, ignorando por completoque sus compañeros se le habíananticipado, tuvo el mismo pensa-miento, levantándose de madruga-da y dirigiéndose al lugar donde es-taba la caja con las monedas. Allídividió las monedas que encontróen tres partes y al ver que la divi-sión no era exacta y sobraba unamoneda, para no complicar el re-parto, la arrojó también al mar, mar-chándose a su litera con su parte.Al día siguiente, al desembarcar, elcontramaestre dividió las monedasde la caja en tres partes y como ladivisión tampoco era exacta y so-braba una moneda, decidió guar-darla para él como retribución desu trabajo. Al entregar su parte acada uno de los tres marineros, és-tos la aceptaron sin ninguna pro-testa, pues cada uno estaba con-vencido de haber retirado ya la parteque le correspondía. Las preguntasque nadie ha sabido hasta ahoracontestar son las dos siguientes:¿cuál es el número de monedascontenidas primeramente en lacaja? y ¿cuántas monedas recibióen total cada marinero?».

El matemático Beremís, notan-do que la historia relatada por elmaharajá había despertado graninterés entre los cortesanos presen-

Navío sorprendido por la tormenta.

Caja-arcón y moneda.


col·laboracions

tes, creyó necesario, después deuna breve meditación, dar la solu-ción completa del problema. Y lohizo diciendo: «Al principio el núme-ro de monedas era de 241 (númeromayor de 200 y menor de 300). Yrespecto al número de monedas querecibió en total cada marinero, voya referirme a la visita de cada unode ellos a la caja conteniendo lasmonedas. El primer marinero divi-dió las 241 monedas en tres partes,tiró una moneda al mar y se fue conun tercio de 240, es decir, con 80monedas, dejando 160 en la cajapara sus dos compañeros. El segun-do marinero halló, por tanto, 160monedas, tiró una moneda al mar ydividió las restantes monedas (159)en tres partes iguales, llevándose suparte (53 monedas) y dejando elresto (106 monedas) para sus doscompañeros. El tercer marinero ha-lló en la caja 106 monedas, las divi-dió en tres partes iguales y tiró almar la moneda sobrante, retirandopara él una tercera parte de 105, esdecir, 35 monedas, dejando el res-to (70 monedas) para sus dos com-pañeros. El contramaestre, al abrirla caja encontró 70 monedas, las di-vidió en tres partes iguales y para

que la división fuera exacta se que-dó con una moneda sobrante, tocan-do un tercio, es decir 23 monedas,a cada marinero. De modo que lasmonedas que, en total, recibió cadamarinero fueron las siguientes: elprimer marinero recibió 80+23=103monedas; el segundo marinero re-cibió 53+23=76 monedas, y el ter-cer marinero recibió 35+23=58 mo-nedas. Por otra parte, 3 monedasse tiraron al mar y una moneda sela embolsó el contramaestre. El to-tal de monedas es, por tanto, la ci-fra precedentemente indicada (241),ya que: 103+76+58+3+1=241».

Así resolvió Beremís el proble-ma de los tres marineros, que tantohabía preocupado al soberano y asus cortesanos. El maharajá, agra-decido, obsequió al matemático conuna medallita recubierta de rubíes,que guardó colgándola, con unacadenita, de su cuello.

Después de tres días de estan-cia en Lahore como huéspedes delmaharajá, el matemático Beremísy su compañero reanudaron el via-je hacia La Meca, llegando despuésde dos duras jornadas en que tu-

vieron que dormir al raso, hasta unalocalidad de la India gobernada porun anciano rajá que en su testa-mento había dejado a sus hijas cier-to número de perlas, encerradas enun cofre sellado, con la condiciónde que el reparto, bajo la vigilanciade uno de sus ministros, se hicieradel siguiente modo: a la hija mayorle debía corresponder una perlamás un séptimo de las que queda-sen, a la segunda hija le debía co-rresponder dos perlas y un sépti-mo de las restantes, a la tercerahija le debía corresponder tres per-las y un séptimo de las que queda-sen, y así sucesivamente para lashijas restantes.

Cuando Beremís llegó a esa lo-calidad el viejo rajá hacía unos díasque había fallecido y las hijas máspequeñas del soberano litigabancon las otras alegando que por esecomplicado sistema ellas saldríanperjudicadas. Enterado el juez dellugar de la llegada de Beremís a laciudad y de la fama que le prece-día, quiso probar el límite de su sa-biduría y, sin darle ninguna otrainformación, le expuso el problemay le animó a que intentara resolver-lo matemáticamente, de modo que,sin abrir la caja conteniendo las per-las, indicase el número de ellas,cuántas debía recibir cada hija ycuántas hijas tenía el rajá. Beremís,después de meditar las particulari-dades del testamento del viejo rajáy realizar numerosos cálculos men-tales, les dijo a las hijas litigantesque, a tenor de las disposicionesde ese testamento, la división pro-puesta por el rajá era justa y per-fecta y que cada hermana recibiríael mismo número de perlas. Segui-damente indicó que el número deperlas contenido en la caja, a re-partir entre las hermanas, era de 36y las hijas del rajá eran 6. Respectoal reparto a realizar lo expresó deeste modo:

• Perlas a dar a la primera hija:1 perla más un séptimo de 35,6 perlas, dejando 30.

El rajá de la India redactando su testamento para sus hijas.


col·laboracions

• Perlas a dar a la segunda hija:2 perlas más un séptimo de 28,6 perlas, dejando 24.

• Perlas a dar a la tercera hija:3 perlas más un séptimo de 21,6 perlas, dejando 18.

• Perlas a dar a la cuarta hija:4 perlas más un séptimo de 14,6 perlas, dejando 12.

• Perlas a dar a la quinta hija:5 perlas más un séptimo de 7,6 perlas, dejando 6.

• Perlas a dar a la sexta hija:6 perlas más un séptimo de 0,6 perlas.

Cada hija recibió, pues, el mis-mo número de perlas: 6, de la to-talidad de 36 dejadas por el rajá.

Satisfechas quedaron las hijasdel rajá del reparto realizado por elmatemático y admirado quedó eljuez al constatar la capacidad men-tal de cálculo de Beremís, que, sinnecesidad de tablero ni instrumen-to alguno, como el ábaco, era ca-paz de resolver con tanta rapidez

un problema tan complejo en suenunciado. Beremís, con humildad,comentó que, aunque el problemaera ingenioso y parecía complejoen su enunciado, era de fácil solu-ción con la ayuda del álgebra sen-cilla y de un mínimo de raciocinio,comentario que todavía dejó másadmirado al juez y a las personaspresentes.

Tal era ya la fama del matemáti-co Beremís que, constantemente,le pedían que resolviera acertijosmatemáticos, problemas ingeniosose incluso resolución de epitafios es-critos en tumbas de sabios, comola del gran matemático griego Dio-fante, de la escuela alejandrina, alque se le atribuye la teoría de lasecuaciones de primer grado. El tú-mulo que encierra el cadáver deDiofante, de gran belleza, lleva gra-bado en la piedra un artificioaritmético que indica su edad: «Diosle concedió pasar la sexta parte desu vida en la niñez; una duodécimaparte en la adolescencia, y despuésde pasada una séptima parte másde su existencia se casó; al cabode cinco años transcurridos en unmatrimonio estéril, tuvo un hijo que

murió cuando apenas había alcan-zado la mitad de la vida de su padre;cuatro años más mitigando su pro-pio dolor con el estudio de la cienciade los números, pasó Diofante an-tes de llegar al término de suexistencia».

Beremís, requerido a que halla-ra la solución al acertijo, pronto de-dujo que la edad que tenía Diofantecuando murió era de 84 años. Sepuede conocer la edad de Diofanteresolviendo algebraicamente la si-guiente ecuación, en que x repre-senta esa edad:

x/6 + x/12 + x/7 + 5 + x/2 + 4 = x

Resolviéndola, se encuentra quex = 84. Efectivamente, Diofante vi-vió entre los años 326 y 410 d.C.

Muchas más aventuras mate-máticas interesantes vivió este pe-regrino persa de ficción, al que hellamado Beremís Samir, antes dellegar a La Meca.

Pero eso es otra historia, histo-ria que, quizás, cuente en un próxi-mo número de NPQ. ☯

PUBLICACIONSDEL COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICS DE CATALUNYA

Lluís Eek i Mercè CartañàConversa sobre la ciència16 × 23 cm · 57 pàgines · 5 euros

Miquel Paraira i Joan M. BarcelóDidàctica de la química19 × 27 cm · 147 pàgines · 15 euros

Armand Lattes i Josep CastellsI si tots els químics es declaressin en vaga?15 × 21 cm · 8 pàgines · 3 euros

Claudi MansLa truita cremada24 lliçons de química16 × 23 cm · 288 pàgines · 15 euros

Pere Molera et alterMaterials: ciència i tecnologia16,5 × 23,5 cm · 153 pàgines · 12 euros

Miquel Paraira et alterOlimpíades químiques de CatalunyaEd. en CD-ROM · 219 pàgines · 10 euros

Claudi Mans i Pilarín BayésPetita història de la química a Catalunya22,5 × 27 cm · 16 pàgines · 10 euros

Matthew E. JohllQuímica e investigación criminal20,5 × 26 cm · 480 pàgines · 42 euros

Miquel Paraira et alterQuimitestEl llibre de les Proves test d’Elecció Múltiple (PEM)de química al batxillerat19 × 27 cm · 129 pàgines · 15 euros

Francesc A. Centelles et alterUna nova mirada a la química experimental de batxillerat17 × 24 cm · 124 pàgines · 15 euros


col·laboracions

EL DECREIXEMENT I LA SOSTENIBILITATANALITZATS DES DE LA PERSPECTIVA DE LA

TERMODINÀMICA DELS PROCESSOS IRREVERSIBLES (II)

Joan García-González

ENERGIA I DECREIXEMENT

Per situar el decreixement dintred’una perspectiva energètica, inte-ressa recordar, com ja hem exposat,que la biosfera és un sistema queopera majoritàriament gràcies a lesaportacions energètiques electro-magnètiques que rep del Sol. Enmenor quantia estan les tèrmiquesque procedeixen de l’interior del pla-neta i les gravitatòries responsables,per exemple, del moviment de lesmarees. El Sol és un reactor nucle-ar de fusió que irradia a l’espai in-gents quantitats d’energia. Una mi-núscula part d’aquesta energia ésinterceptada i recollida pel planetaTerra, i segons diferents autors aixòrepresenta al voltant de 3000 a 8000vegades més l’energia que utilitza lahumanitat en tots els seus consumsenergètics. D’aquí es dedueix quepotencialment estiguem sobrats dedisponibilitats energètiques; ara no-més ens falta analitzar com podemapropiar-nos d’aquesta energia, tantdes del punt de vista tècnic com dela seva viabilitat econòmica.

Per fixar els nostres requeri-ments energètics i establir la neces-sitat de decreixement o no, podemobservar que les necessitats ener-gètiques bàsiques d’un ésser humàsón les metabòliques endosomàti-ques, al voltant d’uns 10000 kJ/dia(2400 kcal/dia) i estan cobertes perles aportacions en forma d’energiaquímica present en els aliments.Aquests, en la seva base, procedei-

xen d’uns vegetals que han trans-format l’energia radiant en energiaquímica a través dels processos defotosíntesis que, per cert, operenamb un rendiment molt baix.

El consum energètic de l’espè-cie humana, a diferència de la restadels éssers vius que formen part dela biosfera, no es limita a aquestsrequeriments bàsics, sinó més avi-at es caracteritza per un creixent úsd’energia exosomàtica. Ja en el pa-leolític, amb el descobriment del foc,es va ampliar el consum energètic.Els recursos de biomassa, fonamen-talment en forma de llenya, van sersuficients per cobrir les primeresnecessitats energètiques exosomà-tiques. Quan les necessitats ener-gètiques en forma d’aliments i dellenya no podien ser resoltes ambels recursos dels seus entorns, esveien obligats a emigrar a altres ter-ritoris i/o establir sistemes de con-trol demogràfics tremendamentdràstics, en forma d’infanticidis i/osenilicidis. Amb l’agricultura itinerantes va multiplicar per deu la disponi-bilitat de recursos energètics ali-mentaris. A continuació, al passar aformar sistemes estables d’agricul-tura, novament es van tornar a mul-tiplicar per deu les disponibilitats. Enaquest període històric apareix la uti-lització de noves fonts energètiques:les aportades en forma de treballpels esclaus i els animals domès-tics, el vent utilitzat en molins, la na-vegació a vela i l’energia delscorrents d’aigua dels rius.

La Revolució Industrial va mar-car un salt significatiu en l’ús de no-ves aportacions energètiques ambla utilització de combustibles fòssils.Les disponibilitats energètiques, desde llavors, han estat desigualmentrepartides entre els éssers humansque poblen aquest planeta, per tro-bar-se les energies fòssils localitza-des en concretes zones geogràfi-ques. Al seu torn, el consum és moltdispar segons els diferents països iclasses socials: vegi’s, per exemple,la gran diferència de consum ener-gètic entre un habitant d’EUA i unhabitant d’Etiòpia.

Les primeres màquines de va-por, a pesar que inicialment tenienun rendiment molt baix, ja aporta-ven una energia equivalent a 200homes, i d’aquesta manera es vapropiciar un gran potencial d’aplica-cions. Però, d’una banda, encaraque el rendiment de les màquinestèrmiques ha anat augmentant, calrecordar que el segon principi de latermodinàmica estableix un límit. Iper altra banda, un exponencial con-sum energètic ens aboca a una de-manda creixent de productes ener-gètics, difícil de sostenir. La fustacom a font energètica va ser supe-rada primer pel carbó mineral i pos-teriorment pel petroli, el gas naturali en molta menor quantia ho ha es-tat per l’energia de fissió nuclear,malgrat les grans promeses que esvan propagar sobre d’aquesta, pre-visiblement tan barata com per nomesurar-la amb un comptador, se-


col·laboracions

gons van arribar a dir eminents ci-entífics.

Aquests combustibles fòssils hanestat utilitzats com si fossin de na-turalesa il·limitada. Ara sorgeixendificultats creixents d’aprovisiona-ment, i el debat se centra en sabersi hem o no superat el pic del petro-li. També tenim el greu problema deles elevades emissions de CO2 pro-duïdes en la seva combustió i elsseus efectes en el canvi climàtic.

Enfront d’aquesta situació es faevident la necessitat de reduir elnostre eixelebrat consum energè-tic i, paral·lelament, també el delsbéns materials estretament relaci-onats amb els recursos energètics.Una de les solucions és obrir-nosa les disponibilitats de les energi-es renovables, tal com està suc-ceint en diferents països. A Espa-nya, per exemple, Green Peace haelaborat l’ informe Renovables100 % un sistema elèctric renova-ble per a Espanya peninsular i laseva viabilitat econòmica, valorantque es pot establir un sostre mà-xim de 15798 TWh/any que equi-val a 56,42 vegades la demandapeninsular elèctrica projectada pera l’any 2050. Respecte al consumgeneral energètic correspondria a10,36 vegades la seva demanda.Altres organismes han elaborattambé estudis que arriben a con-clusions esperançadores com lesde Green Peace. Aquestes previ-sions generals han de completar-se amb altres estudis més deta-llats: les taxes de retorn energètic,l’anàlisi de cicle de vida, la previ-sió de recursos materials a utilitzar,el programa econòmic de la sevaimplantació, etc. En el moment pre-sent, aquests estudis donen resul-tats favorables i, per això, els plansd’implantació de les diferents ener-gies renovables és una realitat crei-xent. En altres països que no te-nen tanta insolació com Espanya,per exemple Islàndia, posseeixenen canvi grans recursos geotèrmicsi hidràulics. Com pot veure’s, la na-

turalesa dels recursos d’energiesalternatives és variable en els di-ferents països i, a diferència delscombustibles fòssils, estan bastantben distribuïts.

En un estudi d’àmbit planetari,publicat per Jacobson Z. i Mark A.Delicchi 2010, aquests autors plan-tegen la confirmació que «les tec-nologies eòlica, hidràulica i solar po-den proveir la totalitat de l’energiaque el planeta necessita; i es podriaprescindir dels combustibles fòssils»i que «com obstacles importants no-més s’alça l’escassesa de certsmaterials singulars i la falta de vo-luntat política». Respecte a la limi-tació que presenten certs recursosminerals, creiem que no és caure enun tecnooptimisme el preveure pro-ductes substitutoris.

En conclusió, tot i que les ener-gies renovables donen una alterna-tiva a les nostres necessitats ener-gètiques, no hem d’oblidar quetambé tenen uns límits tant mate-rials com teòrics respecte a la ne-cessitat de la seva dissipació. Peraixò, en els països industrialitzats,en les seves estratègies de soste-nibilitat energètica, no només plan-tegen l’ús de les energies renova-bles, sinó també reduccions en elconsum energètic. Ja Jevons, enrelació al consum de carbó, va aler-tar de l’efecte rebot, on millores enl’eficiència energètica poden con-trarestar-se per una ampliació delconsum energètic, la qual cosa had’evitar-se mitjançant polítiques dedecreixement; és a dir, cal actuarno només en l’àmbit de l’oferta,sinó especialment en el de la de-manda.

EL DECREIXEMENT I ELSESTATS ESTACIONARISDINTRE DEL MARCEVOLUCIONISTA VIAPROCESSOS BIFURCATIUS

Les pautes evolutives vénen es-tablertes per la seqüència dels

punts bifurcatius discontinus per ons’ha transitat. Al confrontar els nousmodels evolutius, tant amb el dar-winisme clàssic com amb la sevaversió oficial moderna del neodar-winisme, ens trobem amb algunesdificultats, tant per la preeminènciadels seus criteris microevolutius,com pel maneig dels criteris de laselecció natural centrada en la com-petitivitat. En les noves formula-cions evolutives desapareix elcaràcter capital dels mecanismesgradualistes enfront dels macroevo-lucionistes, en línia amb les rutesbifurcatives.

Per analitzar amb detall aquestasituació, presentem una breu reco-pilació dels criteris evolucionistesexistents que ens serviran no nomésper resoldre de manera operativa lessituacions bifurcatives, sinó que enspermetran revisar també com s’hanusat els principis evolucionistesclàssics, tant en el camp de la bio-logia com en l’àrea socioeconòmi-ca. Es pot observar com l’aplicaciódel darwinisme clàssic –i àdhuc enmajor mida els supòsits del darwi-nisme social– han estat una de lescauses per les quals ara ens veiemabocats a la necessitat d’emprendrecorreccions de decreixement, doncsl’atzar i la necessitat no han resultatser la llàntia d’Aladí per resoldre to-tes les situacions en les quals es veuimmersa la humanitat, a part que ungreu col·lapse sigui una previsiblesituació a tenir seriosament encompte.

Tot i que el darwinisme en elsprocessos evolutius configura unbon entramat en biologia –i tambéen altres àrees amb relatiu èxit–,els seus principis bàsics no sem-pre, en contra de l’opinió general,han assolit consolidar-se amb tot elrigor científic; vegin-se, per exem-ple, no només les crítiques de C.Popper sinó també les múltiples al-ternatives dintre de les seves prò-pies files. Així, una de les més sig-nificatives és l’aportada des de lapaleontologia, on s’ha formulat la


col·laboracions

teoria evolucionista dels equilibrispuntejats (interromputs) de NilesEldredge i Stephen Jay Gould. Aquíapareix una clara confrontació ambles tesis gradualistes del darwinis-me clàssic, doncs l’evolució passa-ria, segons l’última tesi, per amplisperíodes d’estasis, al costat de pro-cessos de canvis evolutius ràpidsen lloc del microevolucionisme gra-dual del darwinisme. Des del campde la microbiologia ens trobem ambnoves aportacions en la mateixa lí-nia, com són els treballs de LynnMargulis i les seves tesis de simbi-ogènesi, on enfront de la microe-volució ofereix contrastats macro-canvis substancials en la marxaevolutiva. Aquesta autora, en laseva crítica a les tesis oficialistes,arriba a dir que es considerava dar-winista però no neodarwinista,doncs Darwin era molt menys radi-cal que alguns dels seus seguidors,al preveure altres vies en el procésevolutiu.

Tesis semblants es troben tam-bé en les teories de l’evolució mo-dular, on de nou se superen lespropostes gradualistes per fenò-mens de reutilització i recombina-ció d’unitats completes ja funcio-nals. En una aportació més radical,tenim les formulacions de l’ordreemergent via dinàmica del caos de-terminista tal com defensa S. Kauf-fman, on s’interpreten els fenòmensd’autoorganització com una propi-etat autoemergent de la pròpia ma-tèria. Finalment, en una aproxima-ció que introdueix un gir de 180graus, tenim les teories estructura-listes de G. Webster i B. Goodwin.En elles, la marxa evolutiva segueixuns passos establerts dintre d’unscamps morfogenètics, on es mane-gen formes preestablertes per con-dicionaments físics. Aquí, el simplemotor de gradualisme competitius’elimina gairebé del tot; en certamanera, es pot retrobar aquesta lí-nia en les antigues aportacionsd’inici del segle XX de D’Arcy/Thompson, i els Bauplans esta-blerts per forces físiques que pre-

determinen l’espai evolutiu. Així, lamacroevolució s’ha consolidat coma criteri evolutiu i la microevolucióresta en ajustaments fins.

Paral·lelament a aquestes apor-tacions també ens trobem encaraamb noves formulacions ultradarwi-nistes, com les que apareixen en latesi del gen egoista, on el gradua-lisme competitiu passa dels gens alsmems (unitats d’imitació dins del’evolució cultural), i així ho trobemen especial en l’àrea de l’economia.Tot i que cal reconèixer que dintrede les files de l’ortodòxia de la novasíntesi apareixen esquerdes per onincloure algunes tesis macroevolu-cionistes.

En la línia estructuralista, podrí-em resituar molt còmodament lesaportacions termodinàmiques aquípresentades, on a través d’uns ma-teixos atractors tindríem una viageneradora d’estructures evolutivesde complexitat creixent a través dela generació d’ordre en les condici-ons de caos, entorn de les situaci-ons bifurcatives generades en lesestructures disipatives.

També el criteri bàsic de la se-lecció natural centrat en la lluitacompetitiva per la vida –eix centraldel darwinisme en biologia– i perextensió també en altres àrees comles socioeconòmiques amb el seuprincipi de l’economia de mercat,ha estat qüestionat per altres va-lors tals com els criteris d’altruis-me, protecció i autoajuda, que javan ser recollits pel propi Darwin,per exemple en el llibre L’origen del’home. Ara, es fa més urgent quemai eliminar els criteris purs i dursd’un persistent darwinisme social,doncs una població establerta enun ampli territori pot, en certa me-sura, despreocupar-se temporal-ment del seu entorn i del seuproïsme actual i futur. En l’actuali-tat ens cal operar segons la metà-fora d’una tripulació situada dintred’una nau de l’espai, en la qual no-més es pot sobreviure amb un

ajustat programa de cooperació iajuda mútua, a més de complirl’elemental principi de cenyir-nos ala capacitat de càrrega de la nau, idintre d’uns mecanismes perfectesde cicles tancats en l’ús dels mate-rials.

Alguns d’aquests criteris ja vanser objecte de debat en el segle XIXentre H. Spencer i Piotr Kropotkin.Aquest últim, destacat geògraf ianarquista, reivindicava el paper dela cooperació social i l’ajuda mútuadintre de les tesis darwinistes, doncsa diferència dels estudis basats encasos situats en zones tropicals, ones troben majoritàriament elementsde competitivitat, la biosfera, en leszones temperades i àrtiques, operatambé amb estratègies evolutivescentrades en el cooperativisme.També es donen aportacions enaquesta mateixa línia de coopera-ció, en les investigacions elabora-des amb l’eina de la teoria dels jocsi especialment en el dilema del pre-soner. Dintre d’aquest camp tenimels treballs d’R. Axelrod, qui qüesti-ona els criteris de l’individualisme iens recorda el gran oblit de la coo-peració dintre dels paradigmes evo-lutius. A més, ens fa observar comla cooperació basada en la recipro-citat establerta en una població laprotegeix de la invasió d’estratègi-es no cooperatives. Aquestes ob-servacions es poden retrobar tam-bé dintre d’un ampli ventall de fetshistòrics que avalen aquestes tesis.Per tot això, ens trobem, com po-dem veure, amb molts elements te-òrics i pràctics avalats per establirun programa evolutiu sostenible, onel gradualisme competitiu ja no ésla norma exclusiva i principal delsprocessos evolutius, sinó més aviatuna actuació per establir ajusta-ments fins.

Per tot això, cal observar queactuacions centrades en beneficisgraduals a curt termini, sovint nonomés no són operatives, sinó finsi tot són contraproduents. Perexemple, això s’ha establert en la


col·laboracions

gènesi de l’actual crisi econòmica,on el benefici immediat era la nor-ma central, oblidant tot element deplanificació.

Així com en el camp físic i, enconcret, en la termodinàmica se’nsobren unes perspectives evolutivesdiscontínues, ara també podem es-tablir en el camp socioeconòmic unparal·lelisme amb els models dis-continus aquí presentats. I així, demanera semblant a com s’ha intro-duït un model morfogènic en biolo-gia, proposem que podria establir-se en l’àrea cultural l’existènciad’un camp sociogènic d’on emergi-rien les formes evolutives culturalsdiscontínues. Així es pot interpre-tar com s’ha desenvolupat bonapart de l’evolució cultural de la so-cietat humana, on la seva evolucióha cursat via situacions escalona-des, en lloc d’un magma de conti-nuïtats, i, a més, es pot constatarcom s’han repetit els mateixos omolt semblants models en diferentscircumstàncies geogràfiques i tem-porals aïllades sense cap interre-lació. En certa manera, és una apli-cació dels criteris dels estatsestacionaris termodinàmics i elsprocessos bifurcatius en l’àmbit so-cial, on enfront d’unes determina-des circumstàncies, els sistemesevolucionen de forma semblant en-tre una disponibilitat d’atractors pre-vistos. Per exemple, el descobri-ment de l’escriptura, dels sistemesagraris o organitzacions socials iestructures religioses, etc. es retro-ben segons uns mateixos modelsoperatius, i així els processos evo-lutius es repeteixen en condicionsgeogràfiques i històriques diferents.Fins i tot en el propi àmbit pura-ment biològic també podem veureparal·lelismes com els que s’handonat entre els mamífers marsupi-als i els placentaris.

La relació entre estat estacionarii procés evolutiu es retroba, perexemple, en el desenvolupamentdels éssers vius en les seves dife-rents etapes, on després d’un

creixement s’entra en la fase adul-ta estable en un estancamentestacionari, sempre complint lescondicions físiques de les estruc-tures disipatives, entrant després,indubtablement en l’envelliment i lamort, amb la qual cosa s’arriba alveritable equilibri termodinàmic, sibé amb la reproducció s’ofereix unaalternativa per facilitar la pervivèn-cia, no de l’individu però sí del’espècie.

En el cas d’un ecosistema, queha de regenerar-se després d’unacatàstrofe, aquest presenta un pro-cés de successió que desembocaen l’estat estacionari de la clímax.Al seu torn, tal com va exposarRamon Margalef a l’aplicar-la alséssers humans: «l’home tendeix ausar i malbaratar tan ràpidamentcom pot els recursos de què dispo-sa. Només la pressió de la necessi-tat, la competència, li mouen a usarels recursos de manera més prudenti eficient. Però el règim d’explotacióimprevisora reapareix tan aviat comes descobreix algun recurs o ambla possibilitat de fonts d’energia ex-terna: la carrera es reprèn i precisa-ment amb una etapa inicial demàxima potència, independent del’eficiència». Tanmateix, en un cul-tiu cel·lular és en una segona etapadesprés de la fase d’embriogènesi idesenvolupament inicial, és quan espot valorar l’entrada a un estat es-tacionari caracteritzat per un mínimvalor de producció d’entropia, talcom ha investigat Luria i J . Wagens-berg. Aquí també apareix el feno-men de l’augment de la complexitat,inherent als processos evolutiuscomentats.

Per investigar els processos evo-lutius desencadenats per una per-torbació, que en el nostre cas potser l’acció premeditada d’una actu-ació de decreixement, interessaràveure on se situen els criteris d’ho-meòstasi i de resiliència. Sempresota la perspectiva de com allunyar-nos de situacions de col·lapse i/oextinció.

EQUILIBRI VERSUS ESTATESTACIONARI. HOMEÒSTASIVERSUS RESILIÈNCIA

L’aplicació del principi d’equilibriha estat molt emprada en l’anàliside totes les activitats humanes: així,en termes generals, ja va ser utilit-zada pels filòsofs grecs i també enles cultures orientals. En el campdels sistemes econòmics modernsno ha estat cap excepció. Dintred’un ordre cronològic ja va aparèi-xer en els mercantilistes quan par-laven del balanç comercial, i en elsfisiòcrates en el manteniment d’unaharmonia amb els elements de lanatura, per a finalment ser utilitzatde forma omnipresent en les formu-lacions de l’economia clàssica apartir d’A. Smith. Així trobem de noul’interès per mantenir un equilibri deforces dintre del paradigma del crei-xement i en els mecanismes perassolir-lo. També va aparèixer l’op-ció d’arribar a un estat estacionarique, juntament amb Ricardo, va serinterpretada com molt negativa.Només J. S. Mill va acceptar unequilibri dintre del context estacio-nari com un element de progrés.Posteriorment, els economistes ne-oclàssics persisteixen amb el mateixinterès en el concepte d’equilibrigeneral, i en la mateixa línia el ma-teix Keynes va elaborar actuacionsper recuperar-lo. Com pot veure’s,el concepte d’equilibri és un leitmotiv en els models proposats enles escoles econòmiques. Tot aixòes fonamentava no només en raonsespeculatives, sinó per l’assimilaciódel model newtonià d’equilibri de lesforces físiques tal com es donen enl’estàtica i en la dinàmica.

El principi de Le Châtelier esta-bleix la manera de recuperar lescondicions de l’equilibri quan inter-venen determinades pertorbacionsque l’allunyen d’ell. En certa mane-ra ja en A. Smith i en Malthus ma-nejaven mecanismes per recuperartambé les condicions d’un equilibridinàmic, i així apareix com critericentral de l’economia de mercat.


col·laboracions

Per no manejar els criteris ter-modinàmics on s’estableixen ambprecisió les condicions del verita-ble estat d’equilibri, mínim valord’energia lliure o màxim desordreentròpic, no es poden fer concor-dar les condicions conservativesdel model newtonià manejades enels supòsits anteriors, amb les con-dicions disipatives, pròpies tant delssistemes biològics com de les es-tructures socials humanes, on l’es-tabilitat no es dóna sobre la basede veritables estats d’equilibri (elveritable equilibri termodinàmic ésen realitat un estat estacionari d’or-dre zero), sinó sobre la base d’es-tructurar-se en els estats metasta-bles, en els quals sí és veritat queper a petites pertorbacions el sis-tema pot regressar a l’estat estaci-onari de partida que es trobava se-gons el principi de Le Châtelier. Noobstant, quan se superen certs va-lors, ja no s’opera amb aquesta op-ció recuperadora de l’equilibri, sinóque el sistema evoluciona vers unaltre estat estacionari on poden do-nar-se sistemes de complexitatcreixent o no. El decreixement, vistdes d’aquesta perspectiva, podriaser titllat de conservador si preten-gués simplement recuperar una po-sició d’equilibri anterior, i no estarobert a noves situacions propicia-des per les fluctuacions en els es-tats bifurcatius que emergissin din-tre d’una marxa evolutiva cap acomplexitats creixents. Però cal nooblidar que en tals situacions tam-bé poden desencadenar-se fenò-mens d’extinció o de caiguda enestats de menor complexitat. Perexemple, l’Edat Mitjana va venir aser una involució d’un estat d’orga-nització més complex, com era l’Im-peri Romà. Aquí és vàlida la fraseque els beduins no són els fills deldesert, sinó els pares del desert,doncs en aquests llocs van florirantigament exuberants civilitzaci-ons que al descuidar la seva sos-tenibilitat i no haver introduït me-sures correctores de decreixement,es van enfonsar en un col·lapse lo-cal generalitzat.

Un altre element a revisar és elmaneig del principi de l’homeòsta-si present tant en l’entorn del veri-table equilibri termodinàmic, comtambé en l’estat estacionari, on hiha una recuperació de l’estat origi-nal després d’una pertorbació enunes condicions de minimització deproducció entròpica, però que noés vàlid en les condicions allunya-des de l’equilibri o en estats esta-cionaris que no compleixin condi-cions de linealitat. En aquestscasos serà interessant utilitzar enel seu lloc el criteri de la resilièn-cia, que si bé s’utilitza en diferentsaplicacions segons criteris no sem-pre concordants –per exemple, enenginyeria per mesurar la resistèn-cia dels materials al xoc o percus-sió, i en psicologia, per valorar lacapacitat de recuperació enfront desituacions greus–, la seva utilitza-ció en el decreixement representa-ria una actuació sobre el sistema,que no precisament hauria de do-nar una recuperació a un anteriorestat d’equilibri, sinó a un nou es-tat estacionari sostenible dintred’un procés evolutiu.

Així, l’homeòstasi la circumscriu-ríem a l’acció recuperadora d’unapertorbació que actua sobre un sis-

tema en un estat de veritable equili-bri o en un estat metastable on noes destrueixen les condicions de li-nealitat i no hi ha un allunyamentsubstancial de la situació estacionà-ria. Per altra banda, la resilièncias’empraria per explicar l’acció recu-peradora enfront d’una pertorbaciódel sistema, quan aquest es trobi enun estat estacionari en el si del qualdeterminades fluctuacions ens allu-nyen, via processos bifurcatius, desituacions d’estabilitat, i ens projec-ten a unes noves situacions estaci-onàries. En el cas analitzat de lespolítiques de decreixement, interes-sa, entre altres coses, que aquestarecuperació se situï en un estat queno superi la capacitat de càrrega delsistema en l’àrea material i, en lasocial, que sigui solidari tant intra-generacionalment com intergenera-cionalment.

CONCLUSIONS

En la figura adjunta es represen-ta una successió d’estats estaciona-ris de diferent complexitat en unsistema subjecte a una dinàmicaevolutiva. Per exemple, aplicat alplaneta Terra –abans que apare-gués la vida– la matèria inert es con-

Successió d’estats estacionaris de diferent complexitat en un sistema subjecte auna dinàmica evolutiva.

complexitat

estats

a b c d f g h i j


col·laboracions

formava a través de reaccions quí-miques que tendien a arribar a unasituació d’equilibri veritable, afectatper variables com la temperatura ila pressió (a). Posteriorment, sotaunes determinades condicions, lamatèria inert amb recursos energè-tics com els geotèrmics, els meteo-rològics i especialment els de laradiació solar, va arribar finalmenta conformar una biosfera (b), on vaprosseguir la marxa evolutiva d’unséssers vius en una complexitat crei-xent via processos bifurcatius.

Amb l’aparició de l’ésser humà,l’escalada evolutiva ha anat arribanta graus de complexitat cada vega-da més grans (b-c-d), especialmenten incrementar-se el desenvolupa-ment de la tecnosfera. Algunes ve-gades, en determinats llocs, quanes sobrepassava la capacitat decàrrega disponible, es produïendesestabilitzacions més o menys se-veres amb disminucions de comple-xitat (f). Però de forma global, lahumanitat sempre ha anat arribanta, cada vegada més, cotes de com-plexitat creixent (g).

Actualment, ens trobem ambuna nova situació bifurcativa (h) quea part d’apuntar cap a una deses-tabilització creativa, com majorità-riament fins ara s’havia produït enla marxa evolutiva, en el seu llocen el present podria condicionar elfutur de la nostra existència, doncsel model actual de producció i con-sum ens condueix cap a unes situ-acions de insostenibilidad. Potserper un temps, una part cada vega-da més petita de la humanitat po-dria continuar amb el sistema actu-al, però tot apunta que anem cap aun col·lapse total, amb el perill queen aquestes situacions apareguinformes de govern autoritàries ambgreus repercussions socials, com jaha succeït altres vegades en el cursde la història.

Enfront d’aquest panorama, s’im-posa establir correccions de decrei-xement ordenat, perquè no tinguem

de sofrir un decreixement caòtic sivolem afermar-nos en uns estatsestacionaris estables (i) de natura-lesa recordem no estàtica, doncssempre estarem vinculats a proces-sos evolutius generadors de formesde vida canviants però amb estadisestables, és a dir, mantenint els cri-teris de sostenibilitat. En aquestsestats estacionaris, si bé en l’aspec-te material es donaran reduccionsen els sistemes de consum, de capmanera ha de significar una socie-tat amb menor qualitat de vida, sinópel contrari substancialment obertsa un ampli futur de viabilitat per a lahumanitat, doncs aquests proces-sos evolutius encara estan molt llunyde dur-nos al final últim que ens es-pera, el de recuperar la nostra faseprimigènia inorgànica, quan el nos-tre planeta no ofereixi condicions pera la pervivència de la biosfera (j).

Tant en els processos de decrei-xement com en la nostra organitza-ció en estats estacionaris sosteni-bles, la termodinàmica dels estatsde no equilibri ens resitua, en la nos-tra naturalesa d’estructures dissipa-tives, dintre del context finit del nos-tre món material i els límits energè-tics aportats per la radiació solar.

Les bases teòriques que es pre-senten en aquest treball subminis-tren les regles físiques per organit-zar la viabilitat i pervivència del’espècie humana; ara, per dur-lo aterme només ens falta el coratgesocial de trencar amb una sèrie dedificultats que s’oposen a això: inte-ressos creats, egoismes, inèrcies, icerts dogmes que, per desgràcia,encara imperen en la ment de mol-ta gent. Especialment, s’haurà desubstituir el principi d’homeòstasi pelde resiliència, i alhora establir unanova visió basada en valors èticssustentats en la cooperació, i estè-tics. La nostra generació té l’apres-sant repte d’emprendre sense de-mora actuacions de decreixement id’estabilització dintre d’uns estatsestacionaris, no només per superartemporalment l’actual crisi social i

econòmica, sinó també per asse-gurar la nostra pervivència enaquesta nau de l’espai que anome-nem planeta Terra.

BIBLIOGRAFIA

Axelrod, R., 1984. The evolutionof cooperation. Penguin Books.

Daly, H. E., 1980. Economía,ecología y ética. Ensayo hacia unaeconomía en estado estacionario.Fondo de cultura económica, S. A.de C. V.

Georgescu-Rogen, N., 1971.The Entropy Law and the EconomicProcces. Harvard University Press,Cambridge, MA.

Georgescu-Rogen, N., 1975.Southem Economic Journal 41 (3).

Jacobson, Z. y Mark, A. Investi-gación y Ciencia (Scientific Ameri-can). Enero 2010.

Lurié, D. y Wagenberg., J., 1979.Investigación y Ciencia. Marzo: 102-113.

Mill, J. S., 1996, John Stuart Mill.A selection of this Works. Ed. JohnM. Robson. The Macmillan Com-pany of Canada Limited.

Prigogine, I., 1955. Introduccióna la termodinámica de los procesosirreversibles. Selecciones Cientí-ficas 1974.

Prigogine, I. y Stengers, I., 1979.La nueva alianza, metamorfosis dela ciencia. Alianza Editorial S. A.

Proops, J., 1983. Organisationand dissipation in economic sys-tems. J. Social Biol. Struct. 6, 353-366.

Smith, A., 1776. An inquiry intothe nature and causes of the we-alth of nations. Oxford ClarendonPress. ☯


col·laboracions

El nostre món és format per és-sers vius i materials inanimats o in-orgànics, entre els quals hi trobemels materials del regne mineral,materials a partir dels quals es po-den fabricar o confeccionar unaenorme varietat de productes, pro-ductes sense els quals la nostra vidaseria ben diferent. Realment, els mi-nerals constitueixen per a la nostrasocietat una gran riquesa natural.

Els minerals són materials sòlidsde composició uniforme i definidaque podem expressar amb una fór-mula i amb una estructura cristal·li-na, és a dir, amb formes regularsexternes que obeeixen a un ordreintern. L’halita (NaCl), la pirita (FeS2)i la calcita (CaCO3) són tres mine-rals importants.

Els minerals es poden classificarsegons diferents criteris, però laclassificació deguda a Strunz és lamés estesa. Considera nou grups oclasses de minerals:

I Elements, com el diamant (car-boni), l’or, la plata, el sofre...

II Sulfurs i afins, com la pirita, lagalena, la blenda, la calcopirita,el cinabri...

III Halurs, com la sal comuna, lafluorita, la silvina, la carnal·lita...

IV Òxids i hidròxids, com l’oligist,la pirolusita, la cuprita...

V Carbonats, nitrats i borats,com la calcita, l’atzurita, el nitreo salnitre, el bòrax...

VI Sulfats i afins, com el guix i labaritina.

ELS MINERALS, UNA RIQUESA NATURALMiquel Paraira

VII Fosfats, arsenats i vanadats,com l’apatita o la monazita.

VIII Silicats, com la lepidolita.

IX Substàncies orgàniques, coml’ambre.

Altres classificacions, menys uti-litzades, són la de Dana, la de Kos-tov i la de Povarennykh.

Altrament, una roca és una mes-cla heterogènia de minerals, decomposició variable, que no pot te-nir fórmula associada, excepció fetade grans masses minerals com araels massissos calcaris que tambésón roques. Actualment, materialscom el carbó, el petroli i el gas na-tural són considerades roques se-dimentàries d’origen orgànic.

Les roques es classifiquen en elssegüents grups:

a) Roques magmàtiques.

a1) Roques intrusives o plutò-niques, com el granit.

a2) Roques extrusives o volcà-niques, com el basalt.

b) Roques sedimentàries, comels conglomerats de Montserrato el massís calcari del Garraf,la sorra...

c) Roques metamòrfiques, com lapissarra.

La indústria metal·lúrgica consu-meix grans quantitats de minerals enla fabricació dels metalls de majorproducció mundial, així com d’altresde més minoritaris.

El metall de major impacte indus-trial és, sens dubte, el ferro i el seualiatge més important l’acer, que esfabrica a partir de minerals com araoligist, limonita, hematites, diferentsvariants d’òxids de ferro que sónsotmesos a processos de reduccióen els alts forns, en els que bàsica-ment té lloc el procés:

Fe2O3(s) + 3 C(s) → 2 Fe(l) + 3 CO(g)

Un altre dels metalls de més im-pacte industrial i comercial en l’ac-tualitat és l’alumini, per la seva lleu-geresa i resistència a la corrosió,metall que es fabrica a partir de labauxita, un òxid d’alumini natural,però a diferència del ferro no es re-dueix amb un reductor químic sinóper reducció catòdica en un procésd’electròlisi, representat pel procés:

Al3+(l) + 3e → Al(l)

Així mateix, el coure és un me-tall d’una importància creixent per laseva excel·lent conductivitat elèctri-ca, i a uns preus cada cop més altsque el fan ser cobejat fins i tot perlladres sense escrúpols que l’intro-dueixen en el mercat negre. El me-tall es fabrica a partir de mineralscom la calcopirita i la cuprita, delgrup dels sulfurs i dels òxids, res-pectivament.

Hi ha metalls de producció mésminoritària que van adquirint cadacop més protagonisme, com podenser el rodi en joieria, el titani en moltstipus de pròtesi, i el liti. Aquest dar-rer, la mena principal del qual és lalepidolita, mineral del grup dels sili-cats, constitueix la primera matèriaper a la seva fabricació i per utilit-zar-lo en la producció de bateries de


col·laboracions

baix pes i de sals de liti, com ara elcarbonat de liti (Li2CO3), per al trac-tament del trastorn bipolar.

Altrament, la gran indústria quí-mica utilitza majoritàriament els mi-nerals i algunes roques com a pri-meres matèries per a la produccióen gran escala d’un gran nombre deproductes químics utilitzats com abens de consum. Els minerals mésemprats en aquest sentit són: halita(sal comuna), pirita, sofre, quars; id’entre les roques: pedra calcària,fosforita, carbó, petroli, gas natural.

I amb aquests materials, mine-rals i roques, es poden fabricar pro-ductes químics diversos com ara:fàrmacs, plàstics, fibres sintètiques,ceràmics, incloent el vidre, produc-tes per a la neteja, adobs, explo-sius, combustibles, pintures ivernissos, cosmètics, sabons i de-tergents, colònies i perfums, edul-corants (sacarina, aspartam...),additius, conservants, colorants,herbicides, pesticides, fungicides...

Així mateix, els minerals repre-senten en ocasions veritables joiesque decoren vitrines i prestatgeriesdels aficionats al seu col·leccio-nisme, col·leccionisme que s’hauriade fomentar entre els més petits, jaque és una bona font d’aprenentat-ge i formació. Els col·leccionistespoden trobar-los en tendes de fila-tèlia, mercats de diumenge, com arael mercat de Sant Antoni i la plaçaReial de Barcelona, així com a lestendes especialitzades en minera-logia; però sempre que es puguiseria interessant buscar-los a la na-tura, en els marges dels camins,mines abandonades...

Altrament, alguns d’aquests mi-nerals son veritables obres d’artnaturals per les quals es poden ar-ribar a pagar preus astronòmics; enaquest sentit, moltes peces mineralssón objectes de decoració d’algunsambients de moltes llars, sobretotles àgates, cristalls de roca, geodesd’ametista, pirites dòlar...

En relació a les roques, com arael granit, el marbre, el basalt, la pis-sarra..., que s’extreuen a les cante-res o pedreres, aquestes són im-portants materials de construcció iornamentació amb els que es fancolumnes, estàtues, terres, làpides,taulades, marbres de cuina, reco-briment de façanes, etc.; actualmentés molt emprat en cuines, banys,terres i recobriments de parets unmaterial anomenat silestone queconté un 94 % de quars, un 4 % deresina de polièster i un 1 % de pig-ments, la qual cosa dóna a aques-tes superfícies una duresa i resis-tència extraordinàries.

Així mateix, molts minerals sóngemmes o pedres precioses, és adir, un mineral o material petrificatque un cop polit i tallat pot ser em-prat en joieria.

La majoria de gemmes són inor-gàniques, i unes poques com aral’ambre són orgàniques. Es consi-deren unes 130 espècies, encaraque 5 són considerades fonamen-tals: diamant (carboni pur), rubí (va-rietat de corindó, Al2O3, amb impu-reses de crom i ferro), safir (Al2O3,amb impureses de ferro i titani),maragda (Be3Al2(SiO3)6, amb impu-reses de crom i vanadi) i ametista(SiO2, amb impureses de ferro(III)).

Alguns experts, però, considerenl’ametista una pedra semipreciosa.

Aquestes acostumen a ser lesde més preu, sobretot si són bentallades; la resta, en ocasions esconsideren pedres semiprecioses, ide les quals les més importants són:àgata, ambre, aiguamarina i altresvarietats del beril, granat, jade, la-pislàtzuli, malaquita, ònix, òpal, pe-dra de lluna, quars i totes les sevesvarietats (cristall de roca, rosa, verd,citrí...), topazi, turmalina, turquesa...

En resum, els minerals i les ro-ques poden ser emprats per:

• Fabricar metalls.

• Construcció i ornamentació.

• Fabricar productes químics di-versos.

• Col·leccionisme.

• Decoració.

• Joieria.

Realment podem doncs afirmarque els minerals i les roques consti-tueixen per a la societat en generaluna gran riquesa natural, un verita-ble tresor. ☯

Diamant procedent de Kimberley (Sud-àfrica). 4,5 x 7 mm. Fotografia: Joan Astor.


col·laboracions

Se m’ha acabat el pa integral...hauré de derivar una torrada.

Si no ets part de la solució, lla-vors ets part del precipitat.

Per què els óssos blancs es dis-solen en aigua? Perquè són polars.

Què és un ós polar? Un ós rec-tangular, després d’un canvi de co-ordenades.

Els radicals lliures han revoluci-onat la química.

Quin soroll fa un electró quan caua terra? Planck!!! I quan eructa?Booooooooohr!!!

Per què Heisenberg va morir ver-ge? Perquè quan trobava la posicióno trobava el moment, i viceversa.

Com es suïcida un electró? Llen-çant-se des d’un pont d’hidrogen.

Està Jesús amb els dotze apòs-tols quan els mana callar i diu«y = x2...». Es queden tots callats,pensatius, fins que Pere diu: «Mes-tre no entenem...». Jesús li respon:«Això és una paràbola».

Es troben dues forces i una li diua l’altra: Tens un moment?

Doncs jo no entenc per què enscal l’energia nuclear si, total, ja te-nim l’electricitat...

Un topòleg és una persona queno coneix la diferència entre unatassa de cafè i un dònut.

Què li diu un material supercon-ductor a un altre? Quin fred que fa!

Els estudiants d’enginyeria solenpreguntar-se per què les noies ambles corbes més aerodinàmiques sónles que oposen major resistència.

Si el cervell humà fos tan simpleque poguéssim entendre’l, llavorsseríem tan simples que no el podrí-em entendre.

Copiar d’un article es diu plagi,copiar d’un llibre es diu tesina, i co-piar de molts llibres es diu tesi doc-toral.

Es lloga ampolla de Klein. Pre-gunteu a dintre.

Què és un nen complex? Un nenamb la mare real i el pare imaginari.

Els bacteris es multipliquen divi-dint-se.

El pitjor de ser químic és que etpasses el dia envoltat d’ampolles,però no pots beure de cap d’elles.

Què li diu un gif a un jpg? Ani-ma’t home!

Un estadístic podria ficar el seucap en un forn i els peus en gel, i dirque de mitjana es troba bé.

Heu sentit aquest acudit d’esta-dístics? Probablement...

Per què va suïcidar-se el llibrede matemàtiques? Perquè teniamassa problemes.

Si algú de vosaltres té problemesamb el concepte de mol... No usamoïneu!!!... Truqueu al número602-1023 i pregunteu per Avoga-dro!!!

ACUDITS CIENTÍFICS

És cert que s’acosta la fi delmón? És possible, però no es pre-ocupi, Déu fa un backup cadamil·lenni.

El 20 % de les persones mor acausa del tabac. Per tant, el 80 %de les persones mor per no fumar.Així, doncs, queda demostrat que nofumar és pitjor que fumar.

Em vaig adonar que suspendriamatemàtiques quan un dia el pro-fessor va dir a classe «Sigui un èp-silon menor que 37...», i tothom esva posar a riure.

Qui va matar el llibre de llengua?El subjecte.

Papi, papi, què vol dir formattingdrive C: 99 % completed?

Sabeu com van derrotar elsgrecs als troians? Amb un antivirus.

Què fan un químic, un físic i uninformàtic en veure que el cotxe noarrenca? El químic mira el nivell dela benzina. El físic mira la resistèn-cia dels cables de les bugies. L’infor-màtic surt del cotxe i torna a entrar.

Va un ex pel carrer i es creua ambun integrador que, tot pinxo, li diu:«A que t’integro», i l’ex li respon:«Què m’importa a mi?».

Hi ha 10 classes de persones, lesque entenen el codi binari i les queno.

¿Saps què és un llagostí? Unallagosta amb triple enllaç.

¿Cuál es el animal que tiene en-tre 3 y 4 ojos? El piojo.

¿Qué grita un CH3 encima de unbalcón? ¿Metilo o no metilo? ☯


informació

REUNIÓN ANUAL DE COLEGIOS

Y ASOCIACIONES PROFESIONALES

El presidente de Spanair, FerranSoriano, fue el ponente invitado ala reunión anual de colegios y aso-ciaciones profesionales adheridos aBS Professional, celebrada el pasa-do mes de mayo en Barcelona, enel anfiteatro del ESADE Foro, orga-nizada por esta filial de Banco Sa-badell especializada en la atencióna colectivos profesionales. Unosdoscientos directivos y representan-tes de estas instituciones asistierona la reunión.

El acto, conducido por ConxaOliu, directora general de BS Profes-sional, contó también con la inter-vención del consejero delegado deBanco Sabadell, Jaime Guardiola,que cerró el acto reafirmando el apo-yo de Banco Sabadell a los colecti-vos y asociaciones profesionales.

El Sr. Soriano, que tituló su in-tervención Gestión, arte y azar, serefirió a los nuevos retos empresa-riales de hoy y a la forma de afron-tarlos, y manifestó, en este sentido,que «el marketing del siglo XXI se

parece más al arte que al marketingdel siglo XX», en tanto que es másuna obra original que no adocena-da. «En un mundo donde los con-sumidores tienen de todo y bueno»–dijo el ponente– «hay que sorpren-der, y para ello no se puede pregun-tar a los consumidores, sino quedebe crearse. Y deben crearse pro-ductos y servicios que entreguenvalor auténtico y demostrable, por-que los consumidores están a ungoogle de distancia de la verdad».

Para el presidente de Spanair,«la suerte y el azar juegan un papellimitado en el éxito empresarial einnovar no es inventar, es encontrarnecesidades de los clientes no sa-tisfechas y no expresadas y aplicarlas ideas innovadoras». Sorianoacabó su intervención afirmandoque «sin riesgo no existe la innova-ción ni la emprendeduría, para seremprendedor e innovador debe asu-mirse el riesgo».

En el coloquio que siguió a suintervención, y tras ser preguntado

sobre la calidad de los actuales pro-gramas de formación, Ferran Soria-no dijo que, en general, los alumnossalen bien formados, pero el retoque tiene hoy la enseñanza superiores la motivación. «Tenemos» –dijo–«el reto de inculcar en nuestros uni-versitarios el espíritu del trabajo ydel esfuerzo, las ganas de empren-der. Tenemos un gran desafío mo-tivador, de generarles las ganas detrabajar y de asumir riesgos».

MÁS DE VEINTE AÑOSSIRVIENDO A LOSCOLECTIVOSPROFESIONALES

BS Professional, filial del grupoBanco Sabadell, lleva más de vein-te años ofreciendo servicios espe-cializados a los colegios y asociacio-nes profesionales de toda España através de una oferta específica yexclusiva, una permanente colabo-ración en la atención a sus miem-bros y asociados, y la promoción deproyectos e iniciativas conjuntas.

Hoy en día, BS Professionalmantiene convenios con 540 cole-gios y asociaciones que beneficiana más de 650.000 profesionales, un38 % de los cuales son tambiénclientes de Banco Sabadell, mayo-ritariamente de entre 25 y 65 años,con más de cinco años de antigüe-dad y usuarios intensivos de servi-cios bancarios, así como titulares dedepósitos y planes de pensiones. El25 % del total de colectivos queatiende BS Professional está radi-cado en Catalunya, el 17 % en An-dalucía, el 12 % en la ComunidadValenciana y el 7 % en la Comuni-dad de Madrid. ☯


informació

El llibre relata la presència de laquímica a la UB des de l’any 1837,quan es produí la restauració desde Cervera, fins el 1975 en què escreà la Facultat de Química en des-doblar-se l’antiga Facultat de Cièn-cies. Es descriu de manera detalla-da l’activitat docent, de recerca i degestió portada a terme durantaquests 150 anys pels professors deles Facultats de Ciències i de Far-màcia, atès que la química va en-trar a les universitats de la mà delsfarmacèutics.

Està dividit en dues parts bendiferenciades, la primera –que és defet l’obra en si– explica els aspec-tes indicats, i s’estructura en sisperíodes històrics. Conté, a més,dos capítols inicials que de maneraresumida recorden, el primer, elsprincipals esdeveniments de la his-tòria de la UB, i el segon, la històriade la química a la segona meitat delsegle XIX. La segona part inclou unsannexos amb el que podríem dir-neels currículm vitae que recullen lesaportacions científiques dels prota-gonistes; inclou, també, un extensíndex onomàstic que facilita la cer-ca concreta de qualsevol nom delsque apareixen al text.

L’obra no és, ni ho pretén, unestudi sobre la història de la UB nimolt menys sobre la història de laquímica, però totes aquelles perso-nes –no necessàriament químics ofarmacèutics– amb interès i sensi-bilitat per la història del país, hitrobaran una col·lecció de dades iantecedents que els ajudarà a com-prendre millor la situació actual de

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

la química a Catalunya. En particu-lar, els que van estudiar a l’edificihistòric hi podran reconèixer algu-nes de les seves experiències ipossiblement interpretar-les d’unamanera més completa.

Joaquim Sales Cabré (Barce-lona, 1946), és catedràtic emèrit deQuímica Inorgànica de la Universi-tat de Barcelona. Inicià a la UB larecerca sobre compostos organo-metàl·lics d’elements de transició,que posteriorment s’amplià al seususos com a catalitzadors. A partir de1995 s’interessa pel camp de lesRelacions Estructura-PropietatQuantitatives (QSPR). Ha estat pre-sident de la Societat Catalana deCiències Físiques, Químiques i Ma-temàtiques. En l’àmbit de la històriade la química ha publicat L’electro-negativitat: Pauling i molts d’altres(1996) i Sobre una nova sèrie decompostos orgànics que contenenmetalls d’Edward Frankland (2010);és coautor dels articles On booksand chemical elements (2008) i Elselements i el sistema periòdic(2010).

ÍNDEX

Presentació (del degà de la Fa-cultat de Química). Pròleg. Resumde la història de la UB. Breu resumde la història de la química al segleXIX. Intent fallit. De la restauració ala Ley Moyano. Del nou edifici alcanvi de segle. El primer terç del se-gle XX. La Universitat Autònoma deBarcelona. La UB sota el franquis-me. Epíleg. Bibliografia.

ANNEXOS

I. Articles, memòries, llibres i altrespublicacions:

Agustí Yáñez (1789-1857).Pere Vieta (1779-1856).Joan Agell (1809-1868).Tomàs Balvey (1790-1852).Ramon Fors (1791-1859).Josep A. Balcells (1777-1857).Josep Alerany (1821-1884).Rafael Sáez (1808-1883).Vicenç Munner (1828-1879).José Ramón de Luanco (1825-

1905).Victorino García Cruz (1850-1906).Frederic Trèmols (1831-1900).Julián Casaña (1833-1911).José Casares (1866-1961).Eugenio Mascareñas (1853-

1934).Agustín Murúa (1874-1925).Casimir Brugués (1863-1940).Antonio García Banus (1888-

1955).Miquel Masriera (1901-1981).Emilio Jimeno (1886-1976).Cándido Torres (1902-1995).Josep Pasqual (1895-1979).Ricardo Granados (1917-2006).Ferran Calvet (1903-1988).

LA QUÍMICA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA *

* Podeu adquirir-lo al Col·legi de Químicsde Catalunya.


informació

Jorge Bozal (1924-1998).José Ibarz (1905-1972).Josep Virgili (1919-1984).Francisco Buscarons (1906-

1989).Joan M. Coronas (1912-2007).Joan Vericad (1909-1977).José Costa López (1936).

Felipe Calvo (1919-1991).Fidel E. Raurich (1892-1978).Miquel Amat (1910-1973).Juan Marino García-Marquina

(1905-1989).

II. Contingut de les assignaturesdels plans d’estudis a l’època de

Un llibre més de formulació. Aixòés el que es pot pensar en veure lareferència d’aquest llibre.

És ben veritat que de llibres deformulació hi ha un munt. I tambéés veritat que ensenyar a formularés una de les feines més feixuguesque hi ha, però que inexorablementhas de passar per poder endinsar-te en aquesta ciència que estudiala composició de la matèria i les re-accions dels compostos; i que evi-dentment són temes més atractius iés més fàcil d’atreure l’interès del’alumne.

Per això és important començaramb bon peu: fer que l’ensenyamentde la formulació sigui atractiu perl’alumne. Sembla impossible, o coma mínim molt difícil aconseguir-ho.Creiem que aquest llibre ho acon-

segueix amb una bona estructura-ció, i amb una bona claredat en l’ex-posició dels temes.

Amb això podria ser suficient,però faltaria una mica de sal. Aixòés el que aconsegueix l’autor ambuna sèrie d’exercicis complementa-ris que presentats de forma atracti-va, com una sopa de lletres o com amots encreuats, fan que l’alumne elsabordi més com un joc que no pascom un exercici feixuc.

I com a cirereta del pastís, undarrer capítol dedicat a compostosamb un cert carisma, compostosque l’alumne coneix per la prem-sa, pels còmics, per les conversesentre companys... L’adrenalina, elgas mostassa, la viagra, l’LSD,l’èxtasi, la talidomida, el prozac,són alguns dels compostos queexamina en aquest darrer capítol,i que sens dubte despertaran l’in-terès de l’alumne cap a la formu-lació química. ☯

NOMENCLATURA Y FORMULACIÓN QUÍMICA

(INORGÁNICA Y ORGÁNICA)

la Universitat Autònoma, segonsconsta a l’Anuari de la UB.

III. Professorat de la Facultat deQuímica del curs 1974-75, se-gons consta a l’Anuari de la UB.

IV. Índex onomàstic. ☯

C QC

COL·LEGIOFICIAL

DE QUÍMICSDE CATALUNYA

A QC

ASSOCIACIÓ

DE QUÍMICS

DE CATALUNYA

Col·labora

amb els teus articles


informació

La signatura del conveni decol·laboració, el passat 20 de juliol,entre la Mútua General de Cata-lunya i el Col·legi Oficial de Químicsde Catalunya permetrà als col·le-giats, als empleats del Col·legi i alsseus familiars accedir a l’àmpliagamma d’assegurances de la Mú-tua d’assistència sanitària, d’indem-nització salut, de vida i accidents encondicions especials.

Actualment, més de 30 col·legisprofessionals, molts d’ells de l’àm-bit de la salut, dipositen la sevaconfiança en Mútua General deCatalunya.

Les assegurances de la Mútuaofereixen un ampli ventall de pres-tacions que cobreixen tots els as-pectes de la salut, des de la medici-na preventiva fins a la cobertura totalde la malaltia. Són vitalícies i nosuporten recàrrecs per sinistralitat.Les prestacions i avantatges queofereix la Mútua en relació a les co-bertures de salut són, entre altres:

• Hospitalitzacions mèdiques, qui-rúrgiques i a la UCI il·limitades.

• Metge de capçalera, pediatra iqualsevol altra especialitat mè-dica i quirúrgica.

ACORD AMB LA

MÚTUA GENERAL DE CATALUNYA

• Lliure elecció de ginecòleg i pe-diatra.

• Servei d’urgències a domicili iteleconsulta mèdica 24 hores,tots els dies de l’any.

• Exploracions radiològiques, ana-lítiques, medicina nuclear iqualsevol altra exploració com-plementària.

• Odontologia conservadora i pe-riodontal.

• Cirurgia dels defectes de la re-fracció mitjançant LASIK.

• Tot tipus de pròtesis.

• Psicologia clínica diagnòsticacoberta i psicoteràpia a preusespecials.

• Homeopatia, medicina natural,acupuntura i ozonoteràpia apreus especials.

• Crioconservació de cèl·lulesmare del cordó umbilical a preusespecials.

La Mútua té la seva seu a Bar-celona (Tuset, 5-11) i delegacionsi oficines a Catalunya i Balears. ☯

FOTOKíMIA 2011

23 d’octubre de 2011

Inscripcions a Secretaria del Col·legi fins el 19 d’octubre


informació

Banc Sabadell ha desenvolupatuna significativa presència interna-cional mitjançant l’establimentd’oficines de representació, oficinesoperatives, filials i participades aAmèrica, Àsia, Àfrica, l’Orient Mit-jà i Europa, que ens permetenoferir un assessorament eficient ieficaç als nostres clients amb inte-ressos comercials i d’inversió enaquells mercats i actuar també coma centre de suport i reforç de lanostra activitat amb els bancs cor-responsals.

BS Internacional completa demanera àmplia i eficient l’oferta deproductes i serveis del banc en co-merç internacional, tant per a em-preses com per a professionals.

Banc Sabadell, a través d’unequip d’experts, posa a disposiciódels seus clients un servei integrald’assessorament amb la intenció depromoure la internacionalització deles empreses i els professionals. A

PRESÈNCIA INTERNACIONAL DE

BANC SABADELL

més a més, ajudem els nostres cli-ents a ser més competitius en unentorn global amb una gamma deserveis no financers acompanyadade l’oferta de finançament més ade-quada. Entre els serveis no finan-cers destaquem: definició i posada

en marxa de l’estratègia més apro-piada, orientació en la presa de de-cisions, anàlisi del mercat i delsseus competidors, recerca de dis-tribuïdors, agents, representants,socis locals, etc., i recerca de pro-veïdors. ☯


informació

El régimen de incompatibilidadentre pensión de jubilación y traba-jo ha venido rigiendo desde un prin-cipio en nuestro ordenamiento jurí-dico y en la actualidad se recoge enel artículo 165.1 del texto refundidode la Ley General de la SeguridadSocial, aprobado por el Real Decre-to legislativo 1/1994, de 20 de junio,en el que se determina que el dis-frute de la pensión de jubilación, ensu modalidad contributiva, será in-compatible con el trabajo del pen-sionista, con las salvedades y en lostérminos que legal o reglamentaria-mente se determinen.

El citado desarrollo reglamenta-rio, en lo que se refiere al RégimenGeneral, se contiene en la Orden de18 de enero de 1967, por la que seestablecen normas para la aplica-ción y desarrollo de la prestación devejez en el Régimen General de laSeguridad Social, en cuyo artículo16 se prevé que el disfrute de lapensión de vejez será incompatiblecon todo trabajo del pensionista, porcuenta ajena o propia, que dé lugara su inclusión en el campo de apli-cación del Régimen General o dealguno de los regímenes especia-les de la Seguridad Social previstosen los números 2 y 3 del artículo 10de la Ley de la Seguridad Social;artículo 10.2 del texto refundido dela Ley General de la Seguridad So-cial debe entenderse en el momen-to actual. Dicha incompatibilidad,conforme se precisa a continuaciónen el propio artículo, no impide quepueda desarrollarse el trabajo encuestión, si bien mediando la pre-

via solicitud del interesado, cuyaausencia puede implicar incurrir enresponsabilidad y dar ocasión alreintegro del importe de pensión in-debidamente percibido y a la impo-sición de la correspondiente sanciónadministrativa, y con los efectos quese detallan en el repetido artículo,entre ellos el de la suspensión delderecho a la pensión reconocida.Esta regulación viene a ser coinci-dente con la aplicable en los restan-tes regímenes especiales, en cuyanormativa o bien se efectúa una re-misión a lo establecido para el Ré-gimen General o bien se procede aestablecer un régimen jurídico se-mejante al previsto en aquella.

La aplicación en la práctica deesta normativa vino a suscitar cier-tas dudas en relación con quienes,habiendo accedido al derecho a lapensión de jubilación en el RégimenGeneral de la Seguridad Social, pre-tendían compatibilizar la percepciónde tal pensión con el ejercicio de unaprofesión liberal, sin causar alta enel Régimen Especial de los Traba-jadores por Cuenta Propia o Autó-nomos (RETA) por haber optado poruna mutualidad de previsión social,al amparo de lo establecido en ladisposición adicional decimoquintade la Ley 30/1995, de 8 de noviem-bre, de Ordenación y Supervisión delos Seguros Privados.

A tenor de dicha regulación, ca-bía llegar a la interpretación, comose hizo en vía administrativa, de quela actividad del profesional colegia-do no daba necesariamente lugar a

la inclusión de quien la llevara acabo en el campo de aplicación dealguno de los regímenes de la Se-guridad Social, lo que hubiera com-portado la obligación de quedar en-cuadrado en el mismo; sino que lacuestión quedaba al albur del inte-resado y su derecho de optar libre-mente entre quedar en el campo deaplicación de uno (público) u otro(privado) mecanismo de protección.

El aludido criterio interpretativo,que pudo tener consistencia hastael 31 de diciembre de 1998, cabeentender que debió perder valideza partir de la innovación producidacon la nueva redacción operada dela disposición adicional decimoquin-ta de la Ley 30/1995, de 8 de no-viembre, por el artículo 33 de la Ley50/1998, de 30 de diciembre, demedidas fiscales, administrativas ydel orden social. Tras dicha modifi-cación, en el apartado 1 de la cita-da disposición se determina que losprofesionales colegiados que ejer-cen su actividad por cuenta propiase entenderán incluidos en el cam-po de aplicación del RETA, lo quelleva aparejada la obligación de so-licitar, en su caso, la afiliación y, entodos los supuestos, el alta en di-cho régimen en los términos regla-mentariamente establecidos. Esaobligación de alta en el repetido ré-gimen queda exonerada, no obstan-te, en aquellos casos en que elinteresado opte por incorporarse al-ternativamente a la correspondien-te mutualidad de previsión social, enla hipótesis de que exista tal mutua-lidad y que la misma reúna los re-

ORDEN TIN/1362/2011,

DE 23 DE MAYO, SOBRE RÉGIMEN DE INCOMPATIBILIDAD DE LA

PERCEPCIÓN DE LA PENSIÓN DE JUBILACIÓN DEL SISTEMA DE LA

SEGURIDAD SOCIAL CON LA ACTIVIDAD DESARROLLADA POR CUENTA

PROPIA POR LOS PROFESIONALES COLEGIADOS (BOE DEL 26)


informació

quisitos que en la propia disposiciónse exigen para actuar como alter-nativa al RETA.

No obstante lo apuntado, pare-ce necesario complementar las nor-mas reglamentarias que desarrollanel principio legal de incompatibilidadentre el percibo de la pensión dejubilación de la Seguridad Social yel ejercicio de una actividad laboralpor el pensionista, con el fin de disi-par las dudas que se han venidooriginando en la práctica con rela-ción al desarrollo de la actividadcomo profesional colegiado en loscasos en que se ha producido la ju-bilación en cualquiera de los regí-menes del sistema de la SeguridadSocial.

En su virtud, y de conformidadcon las competencias atribuidas porel artículo 5.2.b) del texto refundidode la Ley General de la SeguridadSocial, dispongo:

Artículo único. Incompatibili-dad entre el percibo de la pen-sión de jubilación de la Seguri-dad Social y el ejercicio de

actividad de los profesionales co-legiados. El régimen de incompati-bilidad entre pensión de jubilación yel trabajo del pensionista, previstoen enero de 1967, por la que seestablecen normas para la aplica-ción y desarrollo de la prestaciónde vejez en el Régimen General dela Seguridad Social, y en las co-rrespondientes normas reguladorasde los regímenes especiales de laSeguridad Social, será también apli-cable con respecto al ejercicio de laactividad por cuenta propia de losprofesionales colegiados que, al am-paro de lo establecido en la dispo-sición adicional decimoquinta de laLey 30/1995, de 8 de noviembre,de Ordenación y Supervisión de losSeguros Privados, en la redaccióndada por el artículo 33 de la Ley50/1998, de 30 de diciembre, de me-didas fiscales, administrativas y delorden social, se hallen exoneradosde la obligación de causar alta en elRégimen Especial de los Trabaja-dores por Cuenta Propia o Autóno-mos, con independencia de quequeden o no integrados en una delas mutualidades de previsión so-cial a las que la indicada disposi-

ción legal posibilita su actuacióncomo alternativas al alta en el ex-presado régimen especial.

DISPOSICIÓN ADICIONAL

Disposición adicional única.Aplicación de la norma. El régi-men de incompatibilidad a que serefiere esta orden no será de apli-cación con respecto a los supues-tos en los que la correspondientepensión de jubilación viniera com-patibilizándose con el ejercicio dela actividad por cuenta propia delprofesional colegiado con anteriori-dad a la fecha de entrada en vigorde esta orden, así como para quie-nes en la citada fecha hubieran yacumplido los 65 años de edad.

DISPOSICIÓN FINAL

Disposición final única. Entra-da en vigor. La presente orden en-trará en vigor el día primero delsegundo mes siguiente al de su pu-blicación en el Boletín Oficial delEstado.

SECRETARIO DE LAASSOCIACIÓINTERCOL·LEGIAL DECOL·LEGISPROFESSIONALS DECATALUNYA, CERTIFICO:

Que en la Junta Directiva de estaAsociación, en sesión celebrada enel mes de julio de 2011, se hanadoptado, entre otros, los siguien-tes acuerdos, pendientes de apro-bación del acta:

Visto el contenido de la Orden delMinisterio de Trabajo e InmigraciónTIN/1362/2011, de 23 de mayo, so-bre régimen de incompatibilidad de

RECURSOS

la percepción de la pensión de jubi-lación del sistema de la seguridadsocial con la actividad desarrolladapor cuenta propia por parte de losprofesionales colegiados, publicadaen el BOE núm. 125, de 26.05.2011,con corrección de errores publicadaen BOE núm. 133, de 04.06.2011.

Atendido que el texto publicadosupone una restricción de los de-rechos que hasta ahora gozabanlos profesionales colegiados enmateria de jubilación, se adoptan,por unanimidad, los siguientesacuerdos:

Primero. Interponer recurso con-tencioso administrativo contra la

Orden del Ministerio de Trabajo eInmigración TIN/1362/2011, de 23de mayo, sobre régimen de incom-patibilidad de la percepción de lapensión de jubilación del sistema dela seguridad social con la actividaddesarrollada por cuenta propia porparte de los profesionales colegia-dos, publicada en el BOE núm. 125,de 26.05.2011, con corrección deerrores publicada en BOE núm. 133,de 04.06.2011.

Segundo. Designar para la de-fensa jurídica de la asociación a losletrados de la Asesoría Jurídica delColegio de Abogados de Barcelona,señora Margarita López-Nieto Tru-yols, señor Eduard Solé Alamarja y


informació

señora Lourdes García Huesca, ypara su representación al procura-dor de los tribunales de Madrid, se-ñor Luis Fernando Granados Bravo.

Tercero. Facultar indistintamen-te a la Presidencia y a la Secretaríade la Asociación para el otorgamien-to de los correspondientes poderespara actuar ante los Tribunales, yde cuantos documentos, públicos oprivados, fueran precisos para lacorrecta ejecución de los acuerdosadoptados.

Cuarto. Notificar estos acuerdosa las personas designadas.

Y para que así conste, firmo lapresente en Barcelona, julio de2011, con el

Vº Bº del presidente

AUDIENCIA NACIONAL,SALA DE LO CONTENCIOSOADMINISTRATIVO,A LA SALA

Luis Fernando Granados Bravo,Procurador de los Tribunales, ac-tuando en nombre y representaciónde la Associació Intercol·legial deCol·legis Professionals de Cata-lunya, según consta debidamenteacreditado en la escritura de poder

que acompaño, con ruego de sudevolución una vez testimoniada enautos, ante la Sala de lo Contencio-so Administrativo de la AudienciaNacional, comparezco y como me-jor proceda en derecho, digo:

Que por medio del presente es-crito, de conformidad con lo previs-to en los artículos 25.1 y 45 de laLey de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa y dentro del plazoestablecido en el artículo 46.1 dedicha Ley, interpongo Recurso Con-tencioso Administrativo contra laOrden del Ministerio de Trabajo eInmigración TIN/1362/2011, de 23de mayo, sobre régimen de incom-patibilidad de la percepción de lapensión de jubilación del sistema dela seguridad social con la actividaddesarrollada por cuenta propia porparte de los profesionales colegia-dos, publicada en el BOE núm. 125,de fecha 26.05.2011, con correcciónde errores publicada en el BOEnúm. 133, de 04.06.2011.

De conformidad con lo estable-cido en el artículo 45.2 de la Ley estaJurisdicción, acompaño copia de laresolución impugnada y de su co-rrección de errores, así como certi-ficado emitido por el secretario deesta entidad de los acuerdos adop-tados por su Junta Directiva por losque se dispone la interposición del

presente recurso, como documen-tos 1, 2 y 3 respectivamente.

En su virtud,

A la Sala solicito: Que tenga porpresentado este escrito y por inter-puesto, en tiempo y forma, recursocontencioso administrativo contra laOrden del Ministerio de Trabajo eInmigración TIN/1362/2011, de 23de mayo, sobre régimen de incom-patibilidad de la percepción de lapensión de jubilación del sistemade la seguridad social con la activi-dad desarrollada por cuenta propiapor parte de los profesionales cole-giados, publicada en el BOE núm.125, de fecha 26.05.2011, con co-rrección de errores publicada en elBOE núm. 133, de 04.06.2011; loadmita a trámite, acuerde publicarel correspondiente anuncio en elBOE; ordene el emplazamiento delos interesados y reclame el expe-diente al órgano administrativo au-tor de la disposición, a fin de quesea trasladado a esta parte para laformulación de la demanda, enten-diéndose con esta representaciónlas sucesivas diligencias.

Madrid, 6 de julio de 2011Margarita López-Nieto Truyols

Colegiada 9778

Luis Fernando Granados BravoProcurador

Escola de Graduats Químics de Catalunya

Cursos del quart trimestre de 2011

Actualització de GMP’s per a API’s i factorsclaus d’èxit en auditories GMP

Professor: Josep García TalledaData: 17 d’octubre de 2011

Aplicació pràctica dels estudis d’estabilitat deproductes farmacèutics i cosmètics

Professora: Beatriz ArtalejoDates: 19, 24 i un dia per concretar d’octubre de 2011

Emulsions i microemulsions: preparació,propietats i aplicacions industrials

Professors: Conxita Solans, Jordi Esquena i M. JoséGarcía-Celma

Dates: 7, 8, 9 i 10 de novembre de 2011

Aplicació industrial del disseny d’experiments:processos, productes i formulacions

Professor: Rafael PiDates: 21, 22, 23 i 24 de novembre de 2011

Les claus de l’eficiència del treball en equipProfessora: Marcela MuléDates: 28, 29 i 30 de novembre de 2011


activitats

El próximo salón de Expoquimia,Equiplast y Eurosurfas se celebra-rá los días 14 a 18 de noviembrede 2011 en Feria de Barcelona. En-globadas en el salón de Eurosurfastendrán lugar en la sala 3.13 delpabellón número 3, durante los días16 y 17 de noviembre, las Jorna-das de Medio Ambiente organiza-das por las comisiones del Col·legide Químics de Catalunya y delCol·legi d’Enginyers Industrials deCatalunya.

EXPOQUIMIA 2011

El comité organizador de estasJornadas está formado por los se-ñores Josep M. Serena, presiden-te de la Comissió de Medi Ambientdel Col·legi d’Enginyers, y XavierAlbort, Alejo Torres y Enrique Mo-rillas, presidente y vicepresidentes,respectivamente, de la Secció deMedi Ambient del Col·legi de Quí-mics.

Las Jornadas constan de los si-guientes vectores:

• Marco institucional.

• Responsabilidad jurídica y me-dioambiental de las sociedades.

• Problemática de los suelos con-taminados.

• Energía de los residuos, recicla-je y vitrificaciones.

• Emisiones industriales, elimina-ción de VOC’s y cumplimiento de

La Secció Tècnica d’Ensenya-ment ha presentat les IV Jornadassobre la Enseñanza de la Químicaal congrés d’Innovació Docent (IN-DOQUIM) que s’ha celebrat a Ala-cant aquest juliol, del 19 al 22, dinsdel marc de la seva universitat.

Davant dels col·legues de, pràc-ticament, totes les universitats es-panyoles i catalanes amb el grau dequímica entre la seva docència, elsrepresentants del nostre Col·legivaren presentar el pòster Enseñan-za de la Química en la InterfaseBachillerato Universidad: IV Jor-nadas sobre la Enseñanza de laQuímica, que va tenir molt bona aco-llida i va suscitar força interès entreels participants.

Recordem que aquestes IV Jor-nadas, del 10 al 12 de novembre, jahan estat publicitades en la nostra

ELS DIES SOBRE L’ENSENYAMENT

DE LA QUÍMICA JA SÓN AQUÍ

revista NPQ i que tothom ja ha re-but el seu tríptic explicatiu. Per això,des d’aquestes pàgines, ara volemfer una crida, volem involucrar i, almateix temps, volem animar al mà-xim nombre de col·legiats i col·le-giades a participar en aquestimportant esdeveniment, per a totsnosaltres, ja que es realitzarà dinsdel marc de l’Any Internacional dela Química, el nostre any.

Tothom que pertany al Col·legiOficial de Químics de Catalunya potaportar, des de la seva experiènciaen el camp de l’ensenyament o dela indústria o de la història o des dequalsevol altre racó relacionat ambla química, els seus treballs i refle-xions que seran molt interessantsper a la resta de participants.

Els quatre temes bàsics de tre-ball són:

• Didàctica de la química.

• Química per al segle XXI.

• La química com a ciència cen-tral i transversal.

• Dones i química.

La vostra participació serà de-cisiva perquè aquests tres dies denovembre es respiri química per totarreu. Les notícies que vagin sor-gint en relació a aquestes IV Jor-nadas es penjaran al web delCol·legi (www.quimics.cat).

Des de l’organització us donemlas gràcies per la vostra col·labo-ració que, segur, tindrem.

Josep M. Fernández NovellRoser Fusté

Miquel Paraira

Es conocido que las medidaspara la lucha contra el cambio cli-mático tienen cada día una mayorrepercusión social y económica. Losprocesos industriales con sus emi-siones, entre ellos los de la indus-tria química, constituyen una partedel problema. De hecho, las emi-siones de gases de efecto inverna-dero han crecido globalmente, entodos los procesos industriales. Sinembargo, la industria química hareducido sus emisiones de formaimportante: en 1990 representabanel 1,3 %, mientras que en el año2008 este porcentaje se había re-ducido al 0,4 %. Y esto es debido aque la industria química, que estáinvolucrada en el incremento, for-ma parte también de la solución.De esta interesante temática se ha-blará en la primera sesión de la jor-nada con portavoces altamenteacreditados, como son los máximosresponsables de organizaciones ta-les como FEIQUE y FEDEQUIM.

FORO «LA HUELLA DEL CARBONO»

Pero ¿cómo evaluar estas emi-siones? La huella del carbono, querepresenta una parte de lo que se-ría un análisis del ciclo de vidacentrado en las emisiones de CO2,se ha convertido en una herramien-ta muy utilizada en la industria. Sinembargo, conlleva un problema ensu utilización cual es la diversidadde metodologías disponibles pararealizar esta evaluación. En otraspalabras, se echa en falta una es-tandarización. Así pues, y en unainteresante mesa redonda, a desa-rrollar en esta primera jornada sobreemisiones en la industria química,se abordará de pleno esta proble-mática. En esta mesa participaránrepresentantes de las entidadesacreditadoras para discutir, entreotros, el tema de la homologaciónde esta herramienta.

En la sesión de la tarde se trata-rán temas prácticos, tales como larepercusión sobre la economía de

la aplicación de esta herramienta,con ejemplos de casos en los quese ha utilizado.

Finalmente, una interesantemesa redonda cerrará la jornadacon un debate de ámbito global,como lo es el cambio climático y lasrepercusiones que pueda tener enel futuro. En esta mesa redonda,bajo el título de Cambio climático:¿se exagera?, participarán expertosde renombre internacional aportan-do sus puntos de vista.

Esta primera jornada, que sedesarrollará en el marco de Expo-quimia el próximo 17 de noviembre,está abierta a técnicos de empre-sas y administración y pretende serun foro de discusión de estas meto-dologías, aprovechando el paso porBarcelona de los numerosos visitan-tes del certamen.

Joan Mata

la legislación y entidades acre-ditadas de control.

• Reducción de costes y obligacio-nes medioambientales.

Éstas son las VII Jornadasmedioambientales, que se iniciaron

hace 21 años. Hasta la última edi-ción estaban dirigidas solamente altratamiento de superficie, pero estaedición se ha enfocado a un régi-men general, que puede ser útil atodo tipo de industria, y dirigidotambién a los profesionales delsector.

El programa definitivo de estasJornadas medioambientales, sujetotodavía a posibles cambios, se pu-blicará más adelante y también po-drá consultarse directamente en elweb de Eurosurfas 2011.

Xavier Albort

DONACIÓ DE LLIBRES

Hem rebut una donació de llibres de química del que va ser company nostre, en Frederic Sabater Teixidó. Elsseus fills han cregut que el Col·legi de Químics era el lloc idoni per als llibres que el seu pare va fer servirdurant els estudis, i posteriorment en la seva vida professional. Agraïm aquest gest a la família, i posem adisposició dels col·legiats la consulta d’aquests llibres, en especial per aquells que són afeccionats a lesvelles relíquies.


activitats

Documents

XARXES SOCIALS - quimics.cat · Tot seguit s’inclou la carta de presentació dels premis, redactada per José Antonio Calero, director d’I+D d’AMES S. A., així com el tríptic