29

El 19 de juliol del 2014 vaig rebre un e-mail des deMèxic. El remitent era Ángel Francisco Miquel Ren-dón, professor d’història de l’art i del cinema. Tambéés poeta i escriptor i especialista en l’estudi de lacultura mexicana de la primera meitat del segle XX.Fou professor a la Universitat Nacional Autònoma deMèxic, a la Universitat de Guadalajara (Mèxic), i ara, ala Facultat d’Arts de la Universitat Autònoma de l’Es-tat de Morelos.

L’Ángel estava preparant un llibre sobre les pel·lícu-les mexicanes que es van estrenar a les pantallesdels cinemes del nostre país entre els anys 1930 i1950. Per tenir més informació gràfica, es va dirigir al'Institut Cervantes, i aquests li van donar la mevaadreça de correu electrònic per si el podia ajudar atrobar les imatges que necessitava.

Després de concretar quines imatges necessitava,em va demanar l'import que li cobraria. Li vaig dirque la meva col·laboració seria desinteressada i queli miraria d’aconseguir més imatges dels anys en què

realitzava el seu estudi. A partir d'aquest dia entrel'Ángel i jo va començar una amistat virtual.

Durant el 2014 i fins a mitjan 2015, li vaig anarenviant imatges de pel·lícules mexicanes que lipodien servir per al llibre que estava fent i, de tant entant, algun missatge per conèixer-nos més. En uncorreu, vaig comentar-li que jo vivia a Capmany i livaig demanar des d'on m'escrivia. Em va dir quem'escrivia des de Xochitepec, a l’estat de Morelos.

I tot seguit em va donar una notícia que fa que uns’adoni que el món és un mocador. El sogre de l’Án-gel es diu Josep Ribera Salvans, i un dels seusmillors amics, Pau Ruiz, tenia casa a Capmany. Lacasa en concret està construïda a la Vinyassa, unterreny on hi havia hagut una vinya propietat delmeu sogre, Joan Collgrós, i on jo mateix havia anat acollir raïm. El terreny, que pertanyia al mas Martí, el1985 el va comprar Reinhard Gorka.

Pau Ruiz i Gusils va marxar exiliat a Mèxic, amb l'a-llau de catalans de l'exili polític que els portà a Mèxicquan el president Lázaro Cárdenas va obrir el paíscom a resultat de la Guerra Civil a Espanya. Pau Ruizera nascut a l'any 1922. Fill de Ruiz Poinseti, quehavia vingut de les illes Balears, féu la vida a Cata-lunya i arribà a ésser conseller de la Generalitat. Pauera molt jove quan va arribar a Mèxic i s'integrà i féula vida a l'entitat dels catalans, l'Orfeó Català deMèxic, institució fundada l'any 1906 i que acollí elscatalans que arribaren com a refugiats polítics. Elseu amic Josep Ribera Salvans va arribar a Mèxic

Xochitepec vs. Capmany: El món és un mocadorLluís Benejam

1993. Pau Ruiz a Capmany

Portada del llibre sobre les pel·lícules mexicanes en què he col·laborat

31

l'any 1947, per trobar-se amb el seu pare i també esva integrar a l'Orfeó, on va conèixer Pau, deu anysmés gran que ell, i iniciaren una estreta amistat quedurà tota la vida.

Pau Ruiz ballà en el primer Esbart Dansaire de l'Orfeói també participà en les diverses activitats i seccionsque formaren els nouvinguts: Massa Coral, GrupExcursionista, Joventut. Amb el pas del temps, JosepRibera va esdevenir president de l'entitat en elsmoments posteriors a la mort de Franco, i Pau n'esde-vingué secretari del Consell Directiu. Els tocaren elsanys de transició política a Catalunya i fou interessantviure'n les repercussions a Mèxic, on els tocà rebre ifer amistat amb personatges com Jordi Pujol, NarcísSerra, Miquel Roca Junyent, Lluís Prenafeta i HeribertBarrera en el camp polític. Del món artístic, convisque-ren també amb Antoni Ros Marbà, Núria Espert, Victò-ria dels Àngels, Raimon, Terenci Moix i molts altres.

Pau Ruiz va estudiar la carrera d’enginyer agrònom al’Escola Nacional d’Agricultura i s’establí a Ixtapala-pa, al Districte Federal, com a avicultor. Posterior-ment arribà a ser un dels empresaris més importantsen el sector de l’exportació de mel d’abella a Ale-

manya i als Estats Units. Pau, catalanista a ultrança,es casà amb Carmen Largo, filla de Largo Caballero,amb qui va tenir dues filles, Greta i Mariana. Més tard,en segones núpcies, es casà amb Stephie Drewes,amb qui realitzà el somni del retorn a Catalunya, d’onno li quedaven pràcticament records. Com que notenia un record precís d'enlloc, va buscar per la nos-tra geografia amb la seva muller Stephie en el cotxeque van dur-se de Mèxic. Van viatjar per diferentsindrets de Catalunya, buscant un lloc on comprar unacasa. A en Pau, li hauria agradat comprar una masiadel segle XVII, però els preus eren més alts del queestaven disposats a pagar i per aquest motiu busca-ven un terreny on fer-se la casa.

A en Pau, li agradà fer-se la casa a l'Alt Empordà, per-què considerava que era la comarca del bressol de lacatalanitat. Un dia del mes d'abril de 1990 van visitarCapmany i, a la parada d'autobús, es van trobar amb enFrancisco Serra Oliveres, pare del "Rajoler", i aquestels va parlar de la Vinyassa. Van anar a veure-la, els hiva agradar i aleshores van anar a parlar amb en Rein-hard Gorka, amb qui van arribar a un acord.

A l’any següent, un altre "català de Mèxic", EnricNort, propietari a Mèxic d'una fàbrica tèxtil i tambédedicat al món del turisme (és per aquest motiu queanava sovint a casa de Pau i Stephie), va venir a visi-tar-los i van decidir fer-se una casa un al costat del’altre. En Pau poc ho pogué gaudir, ja que morí aprincipis del 2003 en un viatje a Mèxic.

Això no ho hauria pogut viure si, quan l'Ángel vademanar-me les imatges, haguéssim arribat a unacord econòmic. Conclusió: En la vida no tot són elsdiners i, quan passen anècdotes com la que he expli-cat, un s'adona que és més agraïda si dónes, ja que elretorn sempre és més del que un mateix pot imaginar.

Les cases de Pau Ruiz i Enric Nort a la Vinyassa. Foto: Lluís Benejam

Ribera i Salvans, Josep(Terrassa, Vallès Oriental, 1932). Químic i promotor cultural. Fill d’Ignasi Ribera i Vilaseca. En exiliar-se el seu pare el1939, romangué a Terrassa amb els avis i els oncles. Hi estudià el primer curs de peritatge químic i el 1947 s’embarcàvers Mèxic per viure amb el pare. Entre 1951 i 1955 cursà a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic la carrerad’enginyer químic. Alhora s’incorporà a les activitats de l’Orfeó Català de Mèxic, sobretot a la massa coral (que presidí)i a l’Esbart Dansaire. Fou membre fundador de la Joventut de l’Orfeó Català (JOC) i del seu òrgan, la revista Sembra imembre del Grup Excursionista. Presidí l’Orfeó Català del 1980 al 1983. Professionalment va treballar com a gerent ala companyia Artefactos de Hule, Ebonita y Plástico. Després a l’empresa química multinacional Du Pont (1959) is’especialitzà en tecnologia d’elastòmers. Després fou nomenat director general de Colorquim, del grup Du Pont (1989)fins que es jubilà. Va ser un dels fundadors del Grupo Hulero Mexicano. Col·laborà a La Nova Revista i Pont Blau, deMèxic, i publicà el llibre Sense paraules (Mèxic, 1960), versos tendres, evocadors i enyorívols.

Ruiz i Ponsetí, Estanislau(Maó, Menorca, 1889 - Mèxic, DF, 1967). Polític, professor i editor. Cursà estudis de ciències exactes a la Universitat deBarcelona, on es doctorà el 1913, i a l’Escola d’Enginyers Industrials (1915). Va ser professor a la Universitat de Barcelona(1912-1914) i també a l’Escola Industrial. Ocupà càrrecs importants en diverses empreses i traduí o corregí obrestècniques. Fou director de l’Escola Industrial (1936) i de l’Escola del Treball de Barcelona (1937). Dirigent de la UnióSocialista de Catalunya i del Partit Socialista Unificat de Catalunya, fou diputat al Parlament de Catalunya (1932-1939),vocal del Consell d’Economia de Catalunya (1936-1939), i sots-secretari d’Economia de la Generalitat (1937-1939). Durantla guerra civil donà diverses conferències, algunes de les quals foren publicades. El 1939 emigrà a Mèxic i hi creà escoles imuseus o dirigí i administrà empreses editorials com UTEHA, des d’on ajudà desenes d’intel·lectuals catalans i espanyolsexiliats. Tingué sis fills.