23

XV. Semana de La CienCia, ZIentZIaren, teknologIaren La ...zienzia... · el levitador magnético de bola consta de un electroimán y una bola de acero de 880 gramos. el campo magnético

  • Upload
    lephuc

  • View
    213

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

ZIENTZIA ASTEA 2015

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

aZaRoak 5-7san tElMo MUsEoan

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

5-7 noViEMBREMusEo san tElMo

stanDsY tallEREs

ERakUstokiak EtatailERRak

matematikako erakustokia geldi une batez eta pentsa ezazu

Fisikako erakustokia Fisika esku artean

elektrizitateko erakustokia Sorgailuak, egin dezagun bat Zenbateko jolasa imanekin Zenbagailu elektriko digitalak

elektronikako erakustokia Bola-ebitadore magnetikoa mahai-futbol automatikoa μKontrolagailuen orkestra

mekanikako erakustokia motoStudent Baldosa piezoelektrikoa

dinitek Junior enpresa etxe elektronika elektroeroankortasuna inpedantzia handiko zirkuitua 3d inprimaketa-Ultimaker i inprimaketa delta 3d imprimaketa- Prusa i3 Steel motoreak

tailerrak Kutsadura akustikoaren tailerra Beroaz zer ikus dezakezu? multierrotoreak eta UaV Cuadricpoteroaren tailerra

Stand de matemáticas Para un momento y piensa

Stand de física Con las manos en la física

Stand de electricidad generadores, hagamos uno Los imanes dan mucho juego Contadores eléctricos digitales

Stand de electrónica Levitador magnético de bola Futbolín automático orquesta de μcontroladores

Stand de mecánica motoStudent Baldosa piezoeléctrica

dinitek empresa Junior electrónica casera electroconductividad Circuito de alta impedancia impresión 3d- Ultimaker i impresión 3d impresión 3d- Prusa i3 Steel motores

tailerrak taller de contaminación acústica ¿Qué puedes ver del calor? multirrotores y UaV taller del cuadricóptero

Informazio guztia>>> www.ehu.eus/politeknikoa toda la información>>> www.ehu.eus/politeknikoa

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

lau koloreen teoreMa

galtonen MakIna

MagIa MateMatIka

HIru ateen ProBleMa

teoRema de LoS CUatRo CoLoReS

eL PRoBLema de LaS tReS PUeRtaSmÁQUina de gaLton

magia matemÁtiCa

PaRa un MoMEnto Y PiEnsaGElDi UnE BatEZ, PEntsa EZaZU

stanD DEMatEMÁticas

MatEMatikakoERakUstokia

Los viejos cartógrafos ya sabían, de manera empírica, que para pintar un mapa de regiones sin que dos terri-torios contiguos tengan el mismo color, sólo se requieren cuatro tintas.

ello es válido para cualquier dibujo realizado sobre un plano; no impor-ta cómo estén distribuidos los es-pacios, con cuatro colores siempre habrá una manera de evitar la conti-güidad PaRcromática.

kartografo adinduek zekiten, era enpirikoan, herrialdeko mapa bat marrazteko, alboan dauden bi lu-rralde kolore bera ez izateko, 4 tinta bakarrik behar zituztela.

Plano batean egindako edozein marrazkiarentzat balio du. ez du axola nola dauden guneak banatu-ta, lau kolorekin beti egongo da era bat hurbiltasun Parkromatikoa saihesteko.

La probabilidad de que una bola caiga en cada caja, ¿es la misma ? ¿ Por qué caja apos-tarías? es sorprendente cómo la máquina de galton es capaz de relacionar la probabilidad, el binomio de newton, el triángu-lo de tartaglia y la campana de gauss.

Bola bat kaxa bakoitzean erortzeko probabilitate bera dauka? Zein kaxak irabaziko luke? Harrigarria da nola gal-tonen makina probabilitatea, newtonen binomioa, tarta-gliaren triangelua eta gaus-sen kanpaia erlazionatzen dituen.

estás en un concurso televisivo. tienes tres puertas para elegir. de-trás de una de ellas hay un coche. detrás de las otras puertas, hay una cabra. Haces tu elección y el presentador abre una de las puerta sin premio de entre las dos restantes . ahora te pregunta: ¿Quieres cambiar tu elección por la otra puerta no abierta?». ¿Qué harías?.

kartak bi multzotan banandu. Multzo bat ma-hai gainean utzi eta beste multoa zuk hartu.Zenbatu zure buruan zenbat karta dauden hartu duzun multzoan. Zenbatu lortu duzun zenbakiaren zifrak eta kendu zure multzotik batuketaren karta kopurua. utzi karta horiek mahai gainean. une horretan, nik badakit zenbat karta dituzun zure eskuan. nola egi-ten dut?

divide la baraja en dos montones. Uno de los montones se queda encima de la mesa y el otro lo tienes tú.Cuenta en secreto el número de cartas de tu montón. Suma las cifras del número que has obtenido y quita de tu montón ese nú-mero de cartas y déjalas sobre el montón de la mesa. en ese momento, yo sé cuántas cartas tienes en la mano. ¿Cómo lo hago?

telebistako lehiake-ta batean zaude. Hiru ate aukeratzeko dauzkazu. ate baten atzetik auto bat dago. Zure aukera egiten duzu eta aurkezleak premiorik gabeko ate bat irekitzen du. orain galdetzen dizu: nahi duzu zure aukera ireki gabe dagoen beste ate baten ordez aldatu? Zer egingo zenuke?

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

FisikakoERakUstokia

ZientZia aStea 2015

stanD DEFÍsica

aho-zabalik utziko gaituzten esperimentuak burutuko ditugu potentzial diferentzia handia mantentzeko gai den sorgailua honi esker.

geneRadoR Van de gRaaFF. ¿Hay aLgÚn VaLiente QUe QUieRa PRoBaRLo?

otRoS mateRiaLeS PaRa eXPeRimentaR

Van De graaFF sorgaIlua. Ba al Dago ProBatu naHIko lukeen ausartIk?

esPerIMentatZeko Beste MaterIal BatZuk:

experimentos que nos dejarán con la boca abierta gracias al generador que mantiene una alta diferencia de potencial.

IMagen VIrtual

iRUdi BiRtUaLaPRinCiPio de aCCión y ReaCCión

Ba al dakizu espazio-ontziak era honetan propultsatzen direla?

auto eta globo arrunt hauen bi-dez newtonen hirugarren legea ulertu ahalko dugu.

¿Sabías que las naves espaciales se propulsan así?

Con este vehículo y globo comu-nes entenderemos la tercera Ley de newton.

akZIo eta erreakZIo PrIntZIPIoa

etorkizuna heldu da.

Begi bistan izango duzun igelak ustekabean harra-patuko zaitu ukiezina dela jabetzen zarenean.

el futuro ya está aquí

te pillará por sorpresa el hecho de que la rana que ves es intocable.

Imanak eta horien magne-tismoa/ imanes y su mag-

netismo.

Zuntz optikoko kableak / Cables de fibra óptica.

erradiazio ultramorea detek-tatzeko gai diren eskumuterre-

koak/ Pulseras capaces de de-tectar la radiación ultra violeta.

energiaren transformazioa ulertzeko egokiak diren go-

mak/ gomas para entender la transformación de la energía.

FisiKa EsKu aRtEan con las Manos En la FÍsica

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

intRoDucciÓn

PaRtEs DE la MÁQuina

FuncionaMiEnto DEl GEnERaDoR

aPlicacionEs

saRRERa

MakinaREn osaGaiak/

soRGailUaREn FUntZionaMEnDUa

aPlikaZioak

GEnERaDoREs, HaGaMos unosoRGailUak, EGin DEZaGUn Bat

ElEktRiZitatEkoERakUstokia

stanD DEElEctRiciDaD

geneRadoR, moviendo conductores eléctricos dentro de campos magnéticos, generamos electricidad.

Frecuencia= pares de polos * velocidad.tensión generada= campo magnético * velocidad * longitud de conductor.

sorgaIlua, eroale elektrikoak eremu magneitikoen barruan mugituz, elektrizitatea sortzen dugu.

Maiztasuna= polo bikote * abiadura.sortutako tentsioa= eremu magnetikoa * abiadura * eroalearen luzera.

• Energia mekanikoa energia elektrikoa bilakatzen du errotorea biraraziz (biradera).• Errotorearen biratze-norantzarekin (erlojuaren orra- tzen norantzan edo kontrakoan) faseen segida aldatzen da.• Potentzia elektrikoaren eskaera handitzen bada, potentzia me-kaniko gehiago behar da errotorean.• Abiadura handitzean, maiztasun eta sortutako tentsioa handiago.

• eroale elektrikoak harilkatuak osatuz/ Conductores eléctricos formando bobinas.

• Zirkuitu magnetikoa, eremu magnetikoaren eroalea/ Circuito magnético, conductor del campo magnético.

• ndFeB neodimonio (lur arraroak) Iman iraunkorrak/ imanes permanentes de ndFeB neodiminio (tierras ra-ras).

• Transforma energía mecánica en energía eléctrica mediante el giro del rotor (manivela).• Con el sentido de giro del rotor (sentido horario o antihorario) cam-bia la secuencia de fases.• A mayor demanda de potencia eléctrica, mayor necesidad de po-tencia mecánica en el rotor.• A mayor velocidad mayor frecuencia y tensión generada.

KaRGa ElEKtRiKoaKcaRGas EléctRicas

ERRotoREaRotoR

MotoRRa MotaKoKaRGa ElEKtRiKoacaRGa EléctRica tiPo MotoR

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

ElEktRiZitatEkoERakUstokia

stanD DEElEctRiciDaD

intRoDucciÓn

coMPonEntEs

VEnciEnDo la GRaVEDaD

aPlicacionEs

saRRERa

osaGaiak

GRaBitatEa GainDitZEn

aPlikaZioak

los iManEs Dan MucHo JuEGoZEnBatEko Jolasa iManEkin

eremu magnetiko lerroen bistaratzea 3d-n.Visualización de las líneas de campo mgnético en 3D.

Levitación magnética (imán-imán). Levitación magnética (imán-electroimán).

lebitazio magnetikoa (Imana-imana).

lebitazio trena/ tren de levitación magnético.

lebitazio magnetikoa (imana-elektroimana).

errodamendu magnetikoa/ Rodamiento magnético.

• NdFeB iman iraunkorrak (neodimio, lur arraroak).• Eremu magnetiko aldako-rra intentsitatearen aldake-taren menpe (elektroima-na).

• Imanes permanentes de ndFeB (neodimio, tierras raras).• Campo magnético varia-ble mediante modifica-ción de la intensidad (elec-troimán).

iManaKiManEs

iManaiMÁn

ElEKtRoiManaElEctRoiMÁn

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

ElEktRiZitatEkoERakUstokia

stanD DEElEctRiciDaD

EstuDio DE contaDoREs EléctRicos DiGitalEstRaBaJo Fin DE GRaDo

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

intRodUCCión

dinÁmiCa y SiStema de ContRoL

aPLiCaCioneS

sarrera

DInaMIka eta kontrol-sIsteMa

eraBIlerak

lEVitaDoR MaGnético DE BolaBola-lEBitaDoRE MaGnEtiKoa

stanD DEElEctRÓnica

ElEktRonikakoERakUstokia

el levitador magnético de bola consta de un electroimán y una bola de acero de 880 gramos. el campo magnético generado por el elec-troimán atrae la bola, contrarrestando así el efecto de la gravedad. en consecuencia, se logra mantener la bola levitando a un centíme-tro del electroimán.

Un sensor de infrarrojos mide la distancia entre bola y electroimán. Cuando dicho sensor detecta que la bola tiende a caer, el campo magnético generado por el electroimán se incrementa automática-mente. Un controlador (circuito electrónico) analógico se encarga de dicha tarea, provocando la adaptación continua de la corriente que circula por el bobinado del electroimán.

Figura 3. Irudia: MagleV: errail gainean lebitaturiko abiadura handiko tre-na/magLeV: tren de alta velocidad levitado sobre raíl.

Figura 4. Irudia: kojinete magnetikoen bitartez lebitaturiko abiadura han-diko ardatza/eje de alta velocidad levitado mediante cojinetes magnéticos.

Bola-lebitadore magnetikoa elektroiman bat eta 880 gramoko al-tzairuzko bola batez osaturik dago. elektroimanak sortzen duen eremu magnetikoak bola erakartzen du, grabitatearen efektuari aurka eginez. ondorioz, bola elektroimanetik zentimetro batera lebitatzen mantentzea lortzen da.

Bola eta elektroimanaren arteko distantzia infragorrien sentsore batek neurtzen du. sentsore horrek bolak erortzeko joera duela detektatzen duenean, elektroimanak sortzen duen eremu mag-netikoa automatikoki areagotzen da. kontrolagailu (zirkuitu elek-troniko) analogiko batek betetzen du zeregin hori, elektroima-naren harilketa zeharkatzen duen korrontearen etengabeko egokitzapena eraginez.

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

ComPonenteS

SiStema de ViSión

SiStema de PoSiCionamiento

ComUniCaCioneS

osagaIak

IkusPen sIsteMa

PosIZIonaMenDu sIsteMa

koMunIkaZIoak

FutBolÍn autoMÁticoMaHai-FutBol autoMatiKoa

stanD DEElEctRÓnica

ElEktRonikakoERakUstokia

Irudiaren harrapaketa eta prozesatze programa/Programa de captura y procesamiento de la imagen.

tiroaren ibilbide kalkulua/Cálculo de la tra-yectoría de disparo.

FireWire rs-232Mechatrolink II

kamara digitalaordenagailu pertsonalaautomata programagarriaserbomotorraMahai-futbola

Cámara digitalordenador Personalautómata ProgramableServomotorFutbolín

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

intRodUCCión

FUndamentoS

FUnCionamiento

sarrera

oInarrIak

FuntZIonaMenDua

oRQuEsta DE μcontRolaDoREsμ KontRolaGailuEn oRKEstRa

stanD DEElEctRÓnica

ElEktRonikakoERakUstokia

nahiz eta Ingeniaritza eta Musika elkarrengandik urrun dauden arloak diruditen, proiektu honen helburua automatika eta kon-trolaren hainbat kontzeptu biltzea da musika sortzeko. lan hau ikasleei azaldutako kontzeptuak modu erakargarriago batean gerturatzeko asmoarekin gauzatu da, interpretazio eta tinbrea-ren kalitatean gehiegi sakondu gabe.

ekipoak bi funtzionamendu era aurkezten ditu. lehendabizikoan, “orkestra” moduan, Johan Pachelbelen kanona re Maiorren “in-terpretatzen” da. Bertan, entzuleak jotzeko abiadura alda dezake μkontrolagailuekin konektatuta dagoen distantzia neurtzeko sentsore digital bati esker, sinkronia galdu gabe. Bigarrenean, modu “librean”, nota desberdinak lortzen dira sentsore analogiko eta objektu baten arteko distantzia aldatzean, instrumentu bir-tual bat jotzearen ilusioa sortuz.

el objetivo de este proyecto consiste en englobar diversos conceptos de la automática y el Control para la “creación” de música, campo que, en principio, parece muy alejado de la ingeniería. no se pretende obtener una calidad excelente en cuanto a interpretación o a timbre se refiere, sino que se aspira a acercar a los estudiantes los mencio-nados conceptos de forma más atractiva.

el equipo presenta dos modos de funcionamiento. en el primero de ellos, el modo “orquesta”, se “interpreta” el Canon en Re mayor de Jo-hann Pachelbel. en él, el oyente puede modificar la velocidad de eje-cución mediante la interacción con los μControladores a través de un sensor digital para la medición de distancias, sin perder la sincronía. en el segundo, el modo libre, se obtienen diferentes notas al variar la distancia de un objeto respecto de un sensor analógico, creando así la ilusión de tocar un instrumento virtual.

s2: Funtzionamendu mota aukeratu/seleccionar el modo de fun-cionamiento: • Desaktibatuta: Modu librea/desactivado: modo libre. • Aktibatuta: Orkestra modua/activado: modo orquesta.s1: Martxa: Pultsadore gisa erabili behar da > aktibatu eta desakti-batu/ marcha: Se debe emplear como un pulsador > activar y desac-tivar.s8: aukeratutako funtzionamendu mota gelditu. Pultsadore gisa erabili behar da/ detener el modo de funcionamiento seleccionado. Se debe emplear como un pulsador.

Figura 5. Irudia: Funtzionamendu-segida jarraitzeko erabili behar diren eten-gailuak/ interruptores a emplear para seguir la secuencia de funcionamiento.

s1 s2 s8

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

QUÉ eS motoStUdent

QUÉ LeS aPoRta a LoS y LaS eStUdianteS

QUÉ aPoRta a La indUStRia

ReSULtadoS de La eSCUeLa PoLitÉCniCa

Zer Da MotostuDent

Zer ekarPen egIten DIe IkasleeI

Zer ekarPen egIten DIo InDustrIarI

eskola PolIteknIkoaren eMaItZak

MotostuDEntiii international competition

MotostuDEntiii international competition

stanD DEMEcÁnica

MEkanikakoERakUstokia

2º en innovación.2º en el test de frenos.2º en el test mecánico.9º en la clasificación general.(de 32 equipos).

2. berrikuntzan.2. galga testan.2. test mekanikoan.9. sailkapen orokorrean.(32 taldeen artean).

• Moverse en el mejor escenario para comprobar y testear sus pro-ductos.• Promocionar su marca a través de una competición única a nivel mundial.• Trabajar con estudiantes alta-mente cualificados, con ambición y habilidades muy desarrolladas, líderes de la industria del futuro.• Tener un enlace directo con la universidad.

• Zuen produktuak egiaztatu eta testeatzeko agertoki hoberenean mugitzea.• Zure marka sustatzea mundu mailako lehiaketa paregabe ba-ten bidez.• Guztiz gaitutak dauden ikas-leekin lan egitea, nahia eta tre-betasunak oso garatuak dituz-tenak, etorkizuneko industriako buruak direnak.• Unibertsitatearekin lotura zu-zena izatea.

Un desafío para estudiantes donde tendrán que poner a prueba su creatividad y sus habilidades para innovar aplican-do directamente sus capacidades como futuros ingenieros e ingenieras, en un PRoyeCto ReaL, contra otros equipos de todo el mundo.

Ikasleentzako erronka bat da non beren sormena eta tre-betasuna probatu beharko duten etorkizuneko ingeniari bezala Benetako ProIektu batean, bere ahalmenak zu-zenean aplikatzen, mundu osoko beste talde batzuen kon-tra.

Mundu osoko unibertsitate ikasle taldeen arteko lehiaketa bat da non lehiaketako moto eredu bat diseinatzean eta egitean datzan eta azkeneko froga batean ebaluatua izan-go dena Motorland aragón instalazioetan.

es una competición entre equipos de estudiantes universita-rios de todo el mundo que consiste en diseñar y fabricar un prototipo de moto de competición que será evaluado en una prueba final en las instalaciones de motorland aragón.

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

BalDosa PiEZoEléctRicaBalDosa PiEZoElEKtRiKoa

stanD DEMEcÁnica

MEkanikakoERakUstokia

PRototiPo

Cómo FUnCiona

maQUeta

PrototIPoa

nola FuntZIonatZen Du

Maketa

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

DesaBantaIlak

aBantaIlak

deSVentaJaS

VentaJaS

ElEctRÓnica casERaEtXEKo ElEKtRoniKa

DinitEKEmpresa Junior

DinitEkJunior Enpresa

no hay.

La electrónica casera no requiere de grán precisión para funcionar, por lo que no es necesario instrumental es-pecializado y caro.

el mayor problema de cualquier pro-yecto es el presupuesto necesario para llevarlo a cabo. Hoy día la cons-trucción de maquetas con electró-nica y el uso de microcontroladores es realmente sencillo y al alcance de cualquier persona interesada, debido a sus precios y soporte por software.

¿tienes una idea? Compártela. ¿Qué dices, que no se te ocurre ninguna, y tie-nes ganas de seguir aprendiendo? no te preocupes.

La comunidad de software y hardware libre es amplia y está bien documen-tada, gracias a todas aquellas perso-nas que han puesto su grano de arena. ¡Únete a ellos con tu primer micro-controlador y enseñando tus primeros proyectos!

ez dago.

etxe elektronikak es du zehaztasun handirik behar behar bezala ibili edo funtionatzeko. Beraz, tresneria espezializatu edo garestirik ez da beharrezkoa.

arazo nagusiena proiektu bat aurre-ra eramateko orduan aurrekontua da. gaur egun elektronika bidezko maketen eraikuntza eta mikrokon-trolatzaileen erabilpena lan samurra da, eta interesa daukan edonoren eskuetan dago, hauen salneurri eta software laguntzari esker.

Ideiaren bat? Zabal ezazu. Zer duzu? Ideiarik ez duzula baina ikasteko gogo handia daukazula? ez kezkatu.

software eta hardware askearen komunitatea zabala eta ondo doku-mentatua dago, parte hartu duten pertsona guztien laguntzari esker. Zuk ere parte hartu dezakezu zure lehen mikrokontrolatzaile eta proiek-tuak erakutsiz!

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

gorPutZ erresIstentZIa ReSiStenCia CoRPoRaL

ElEctRoconDuctiViDaDElEKtRoERoanKoRtasuna

DinitEKEmpresa Junior

DinitEkJunior Enpresa

La resistencia corporal está entre 500Ω y 3000Ω, aunque para va-lores bajos de tensión, se pueden registrar valores de megaohmios.

La resistividad es la cualidad de los materiales a oponerse al paso de corriente. Cuanto mayor sea la resistencia, menos electricidad pasará por el material.

La corriente se crea cuando se unen dos puntos que se encuen-tran a diferente potencial eléctri-co o voltaje. Cuanto mayor es la diferencia de voltaje, mayor será la corriente.

La intensidad necesaria para pro-vocar daños leves en el cuerpo humano es del orden de unidades de miliamperios en un tiempo de exposición muy largo, por ello las pilas normales (de 1.2 a 9voltios) no tienen efectos adver-sos sobre el cuerpo.

Por otro lado, la tensión de red, la que está entre los bornes de un enchufe, es de 220V y puede cau-sar graves daños en el cuerpo si se está mucho tiempo expuesto a la corriente.

gorputz erresistentzia 500Ω eta 3000Ω balioen artean dago. tentsio balio baxuen kasuan, megaohmio balioak ager dai-tezke.

erresistibitatea materialek ko-rrontea ez eroateko duten ahal-mena da. gero eta erresistibitate handiagoa, orduan eta elektrizi-tate gutxiago igaroko da mate-rial horietatik.

korrontea potentzial-diferen-tzia desberdina duten bi puntu elkartzean sortzen da. gero eta potenzial handiagoa, orduan eta korronte handiagoa.

gorputzean zehar kalte arinak eragiteko miliamperioko intentsi-tatea behar da denboran zehar esposizio luzea izan ondoren, horregatik pila normalek (1.2-9 boltio) ez dituzte gorputzean kal-terik eragiten.

Bestetik, lokiaren borneen ar-tean dagoen tentsioa 220V-koa da eta kalte larriak eragin ditzake korronte horrekin denbora luzez kontaktuan egon ezkero.

Pilas de 1.2 V-ko pilak Pila de 9 V-ko pila

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

ZIrkuItua

eraBIlgarrItasunak

aZalPena

CiRCUito

UtiLidadeS

PLanteamiento

ciRcuito DE alta iMPEDanciainPEDantZia altuKo ZiRKuitua

DinitEKEmpresa Junior

DinitEkJunior Enpresa

el objetivo es detectar cuando el circuito está siendo cerrado, ya sea por un cortocircuito o simplemente porque hay una persona tocando ambos electrodos.

Para ello se utilizará un circuito con alta impedancia de entrada y de sa-lida. La alta impedancia, al generar corrientes despreciables, deja pasar el potencial eléctrico de un punto a otro sin caídas de tensión.

Cuando la persona agarre los electrodos provocará una cai-da de tensión en la patilla negativa, predominará la patilla positiva y el comparador dará una señal en alto.

esto es posible gracias a que: R3 = R4 = 10mΩ.

Se consigue que caiga más voltaje en las resistencias que en el cuerpo.

Sencilla creación de interfaz humano – máquina, con posibi-lidades de realización de actividades mediante el uso de un software adecuado.

La asignación de acciones puede ser lograda con arduino o Scripts.

Helburua honakoa da: zirkuitua itxi-ta noiz dagoen jakitea, zirkuitu labur baten eraginez edo pertsona batek bi elektrodoak ikutzeagatik.

Helburua lortzeko, sarrera eta irtee-rako inpedantzia altuko zirkuitu bat erabiliko da. Inpedantzia altuak, ko-rronte mespretxagarriak sortzean, potentzial elektrikoa tentsio galera-rik gabe puntu batetik bestera pasat-zea ahalbidetzen du.

Pertsona batek bi elektrodoak ikutzean tentsio galera bat eragingo du alde negatiboan. alde positiboa nagusituko da eta konparadoreak seinalea bidaliko du.

aurrekoa honi esker gertatuko da: r3 = r4 = 10MΩ

erresistentzieko potentzial diferentzia handiagoa lortuko dute gorputzek baino.

gizaki-makina erlazionatzen duen sorkuntz erraza, jar-duerak egiteko aukera software egoki bat erabiliz.

Zereginen eslaipenak lortzen dira arduino edo script-en bitartez.

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

nola FuntZIonatZen Du

MaterIalak

eraBIlerak

CÓMo FunCIona

MaterIales

aPlICaCIones

iMPREsiÓn 3D ultiMaKER i3D iMPRiMaKEta ultiMaKER i

DinitEKEmpresa Junior

DinitEkJunior Enpresa

Se crea un diseño por un programa tipo Cad.

¡La impresora está lista para imprimir!

el diseño realizado se carga en el PC, el cual, editará el diseño cor-tándolo en capas finas, este nuevo archivo se carga en el control electrónico de la impresora.

CaD programa ba-ten bidez diseinu bat eratzen da.

Metala, plastikoa, egurra...

Industrian 3D inpresioak aplikazio asko dauzka. Hauek dira adibide batzuk:

gauzatutako diseinua PC-an kargatzen da, sortutako fitxategia imprimatzaileko kontrol elektronikoan kargatuko du.

metales, plásticos, madera

en la industria la impresión 3d tiene muchas aplicaciones. aquí unos ejemplos:

Impresora prestdago imprimatzeko!

aeronautika: aplikazio espezifikoak bateko dituen piezak modu erraza eta azkarrean eraiki daitezke.

medikuntza: neurrira egindako protesiak eta bio-ingenieritzako aplikazioak.

Prototipoak: diseinatutako piezak momentuan eskuratu daitezke testatzeko.

Bitxigintza: izandako ideiak eta diseinuak pertsonalizatu daitezke bezeroaren gustura.

aeronáutica: algunas piezas espe-cíficas se pueden construir de una manera rápida y sencilla.

Medicina: Prótesis hechas a medida, escayolas… o de uso de bio-ingeniería.

Prototipado: las piezas diseña-das se pueden tener al momento para su testado.

Joyería: las ideas y diseños ge-nerados, se pueden personalizar al gusto del cliente.

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

nola FuntZIonatZen Du

MaterIalak

aPlIkaZIoak

CÓMo FunCIona

MaterIales

aPlICaCIones

iMPREsiÓn 3DiMPRiMaKEta DElta

DinitEKEmpresa Junior

DinitEkJunior Enpresa

Se crea un diseño por un programa tipo Cad.

¡La impresora está lista para imprimir!

el diseño realizado se carga en el PC, el cual, editará el diseño cor-tándolo en capas finas, este nuevo archivo se carga en el control electrónico de la impresora.

CaD programa ba-ten bidez diseinu bat eratzen da.

Metala, plastikoa, egurra...

Industrian 3D inpresioak aplikazio asko dauzka. Hauek dira adibide batzuk:

gauzatutako diseinua PC-an kargatzen da, sortutako fitxategia imprimatzaileko kontrol elektronikoan kargatuko du.

metales, plásticos, madera...

en la industria la impresión 3d tiene muchas aplicaciones. aquí unos ejemplos:

Impresora prestdago imprimatzeko!

aeronautika: aplikazio espezifikoak bateko dituen piezak modu erraza eta azkarrean eraiki daitezke.

medikuntza: neurrira egindako protesiak eta bio-ingenieritzako aplikazioak.

Prototipoak: diseinatutako piezak momentuan eskuratu daitezke testatzeko.

Bitxigintza: izandako ideiak eta diseinuak pertsonalizatu daitezke bezeroaren gustura.

aeronáutica: algunas piezas espe-cificas se pueden construir de una manera rápida y sencilla.

Medicina: Prótesis hechas a medida, escayolas… o de uso de bio-ingeniería.

Prototipado: las piezas diseña-das se pueden tener al momento para su testado.

Joyería: las ideas y diseños ge-nerados, se pueden personalizar al gusto del cliente.

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

iMPREsiÓn 3DPRusa i3 stEEl

3D iMPRiMaKEtaPRusa i3 stEEl

DinitEKEmpresa Junior

DinitEkJunior Enpresa

Zer Da 3D InPrIMatZaIlea?

FuntZIonaMenDu nagusIa FUnCionamiento PRinCiPaL

¿QUÉ eS Una imPReSoRa 3d?

kontrolaDore elektronIkoa/ ContRoLadoR eLeCtRóniCo

soFtWare & FIrMWare

Una impresora 3d es una máquina capaz de realizar impresiones de diseños en tres di-mensiones, creando piezas, maquetas volu-métricas o prototipos a partir de un diseño asistido por ordenadro (Cad).

Son tarjetas que se utilizan para poder controlar los motores y todas las piezas mecánicas de la impresora. estas placas están basadas en la plataforma arduino.

Se utilizan programas de ordenador para di-seño 3d.

Programas que toman el archi-vo 3d creado, lo cortan en capas y generan un archivo .gcode.

Programas que envían la información del .gcode al control electrónico. Per-miten control manual.

dentro del control electrónico, interpreta las órdenes del host para realizar las ope-raciones mecánicas (mover motores...).

el proceso de impresión consiste en ir creando el prototipo capa a capa, de abajo a arriba. Se deposita una capa de plástico y se compacta la zona deseada, repitiéndose el proceso, hasta completar la pieza.

3D-ko inprimatzaile bat bere izenak esaten duen moduan hiru dimentsioko piezak egi-teko gaitasuna daukan makina bat da, non pieza bolumetrikoak edo prototipoak gau-zatzen dituen ordenagailu bidezko diseinu programetatik (CaD) abiatuz.

Motorrak eta inprimatzailearen pieza mekaniko guztiak kontro-latzeko erabiltzen diren txartelak. arduino plataforman oinarri-tutako plaka da.

• raMPs• sanguinololu

Funtsean inpresio prozesua plastikoa ka-paz-kapa metatzean datza, behetik gora. Plastikoko geruza osatu nahi den inguruan trinkatuz eta prozesua etengabean gauza-tuz diseinatutako pieza osatu arte.

3D diseinurako ordena-gailu programak erabilt-zen dira.

egindako 3D artxiboa, geruza-tan mostu eta .gcode artxiboa sortzen duten programak.

.gcode-aren informazioa kontrol ele-ktronikora bidaltzen duten progra-mak. kontrola eskuz ere egin daiteke.

kontrol elektronikoaren barnean, hos-taren arauak itzultzen ditu lan meka-nikoak egiteko (motorrak mugiarazi...).

DisEinUa/ DisEÑo sliCER Host FiRMWaRE

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

MotoREsMotoREaK

DinitEKEmpresa Junior

DinitEkJunior Enpresa

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

tallER DEcontaMinaciÓn acÚstica

KutsaDuRaaKustiKoaREn tailERRa

tailERRak tallEREs

mapa de ruido diurno de donostia.

Los decibelios son “es-peciales”, pues vienen de logaritmos.

mapa de ruido nocturno de donostia.

Sensibilidad del oído hu-mano en función de la fre-cuencia.

Donostiako eguneko za-rata-mapa.

Dezibelak “bitxiak” dira, logaritmotatik baitatoz.

Donostiako gaueko zara-ta-mapa.

gizakion entzumena-sentikortasuna maizta-sunaren menpe.

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

¿Qué PuEDEs VER DEl caloR?BERoaZ ZER iKus DEZaKEZu?

tailERRak tallEREs

conDucciÓn

transferencia de energía térmica di-recta entre molécu-las por contactosólidos

ERoanKoRtasunamolekulen ar-teko energia termikoaren transferentzia kon-taktuaren bidez.solidoak

conVEcciÓn

transferencia de energía térmica en líquidos y gases por movimiento.Líquidos y Gases

KonBEKZioaLikido eta ga-setan energia termikoaren transferentzia mu-gimenduaren bidez.likido eta Gasak

RaDiaciÓn

emisión de energía en forma de onda electro-magnética, en base a la temperatura de las moléculas.sólidos o líquidos

ERRaDiaZioaenergi igortzea uhin elektromagnetikoko eran, molekulen tenpe-raturan oinarrituta.solidoak eta likidoak

conductividad (térmica)

Capacidad para transmitir calor a través de un ma-terial.

Eroankortasuna (termikoa)

material baten bidez beroa bi-daltzeko ahalme-na.

inercia (térmica)

Cantidad de calor que puede conser-var, ceder y absorber un material en su interior.

inertzia (termikoa)material batek bere barnean mantendu, eman eta xurgatu ahal duen bero kan-titatea.

Emisividad infrarroja

Proporción de la radia-ción térmica emitida por un objeto debido a una diferencia de tem-peratura con su entor-no.

igorpen infragorriaobjektu batek igortzen duen erradia-zio termikoaren pro-portzioa inguruneko tenperatura desber-dintasunarengatik.

alBaItarItZa/ VeteRinaRia eraIkuntZa/ ediFiCaCión autoMoBIlgIntZa/ aUtomoCión segurtasuna/ SegURidad

esPektro elektroMagnetIkoa eL eSPeCtRo eLeCtRomagnÉtiCo

Beroaren transMIsIo MetoDoakmÉtodoS de tRanSmiSión de CaLoR

Beroaren transMIsIo MetoDoak/ mÉtodoS de tRanSmiSión de CaLoR

KamaRa teRmogRaFiKoa La CÁmaRa teRmogRÁFiCa

mateRiaLen eZaUgaRRiaKPRoPiedadeS de LoS mateRiaLeS

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

MultiRRotoREs Y uaVMultiRRotoREaK Eta uaV

tailERRak tallEREs

orIentaZIoaoRientaCión

autoPIlotoakaUtoPiLotoS

eraBIlerakaPLiCaCioneS

KonFigURaZio eZBeRdinaKdiFeRenteS ConFigURaCioneS

ZaIntZa/ VigiLanCia argaZkIgIntZa/ FotogRaFía leHIaketa/ ComPetiCión segurtasuna/ SegURidad

La EscuEla Politécnica en LaXV. Semana de La CienCia,

La teCnoLogía y La innoVaCión

Eskola PolitEknikoaZIentZIaren, teknologIareneta BerrIkuntZaren XV. astean

ZientZia aStea 2015

tallER DEl cuaDRicÓPtERo“cuaDRicÓPtERo”aREn tailERRa

tailERRak tallEREs

Zer Da Drone Bat?

Zer IkusIa Du gIroskoPIo BatekIn?

erraZa Da kontrolatZea?

360ºko BIDeoak

¿QUÉ eS Un dRone?

¿QUÉ tiene QUe VeR Con Un giRóSCoPo?

¿eS FÁCiL ContRoLaRLo?

VideoS 360º

La palabra drone está de moda, pero no todos estos aparatos son iguales. en este taller se pre-sentará un sencillo aparato de radio-control, que nada tiene que ver con el ámbito militar, sino con el puro ocio.

drone hitza boladan dago, bai-na gailu hauek guztiak ez dira berdinak. tailer honetan radio-kontrol gailu erraz bat aurkez-tuko da, eremu militarrarekin zerikusirik ez duena, aisialdiare-kin baizik.

el funcionamiento del drone es una excusa genial para la explicación de algunos fenómenos físicos fundamentales. Como el paralelismo entre un rotor y un giróscopo.

“Drone”aren funtzionamendua funtsezko fenomeno fisiko batzuen argibidea emateko aitzaki paregabea da. errotor eta giroskopio batzuen arteko paralelismoa adierazteko adibidez.

gailu hauek erosi eta erabiltzera animatzen diren gero eta zale gehiago egon arren, erraza da?

a pesar de que cada vez hay más aficionados que se animan a adquirir y aprender a usar uno de es-tos aparatos, ¿es fácil?

gracias a esta manera tan ase-quible de grabar desde el aire, se pueden crear vídeos muy sor-prendentes, donde el espectador decide qué ver.

Hain erraza den airetik graba-tzeko mota honi esker, bideo harrigarriak sor daitezke, non ikusleak aukeratzen duen zer ikusi.