XXX PREMIS CASP2014

2

Educació Primària

CERTAMEN LITERARI - 1r d’EPConte - Tema: Lliure

Premi del curs: El ratolí i el formatge d’or,

d’Àlex Sauras Ferrer (1r A)

1r A 1r premi: El ratolí i el formatge d’or, d’Àlex Sauras

2n premi: Les bones amigues, d’Anna Barelles

3r premi: El lleó i el gatet, d’Alessandro Ruiz

1r B 1r premi: L’Ares, la Núria i el conte, d’Ares Fornons

2n premi: El lleó que fa molta por, de Pere Mauri

3r premi: Les plantes, de Gabriel Magriñà

1r C 1r premi: El castell misteriós, de Pau Reguant

2n premi: El mag, d’Adrià Pazo

3r premi: El llibre encantat, de Laura Pérez

1r D 1r premi: El fantasma misteriós, de Marc Domènech

2n premi: El monstre del llac Ness, de Manu Guinovart

3r premi: Ens fem amics d’un dofí, de Martina Tornos

1r E 1r premi: El cavaller i la princesa, de Norma Sabater

2n premi: Les bessones i el mico bufó, d’Alba Domènech

3r premi: La princesa i la maledicció, de Laia Xuriguera

3

El ratolí i el formatge d’orPremi del curs - Primer d’Educació Primària

ÀLEX SAURAS FERRER

Hi havia una vegada un ratolí molt espavilat que camina que camina-ràs, camina que caminaràs es va trobar un formatge d’or.

Quan el ratolí va trobar aquell formatge se’l va portar a casa, peròaquest era tan gran que es va encallar a la porta.

Finalment va aconseguir ficar-lo dins de casa i llavors, el ratolí es vadonar compte que el formatge no era d’or sinó de plata.

Estranyat, el va portar a la cuina i s’havia convertit en un formatge debronze.

Va començar a tallar-lo, quan... el formatge es va convertir en un gat.Tots dos van començar a córrer i de tant córrer, van veure que s’ho es-taven passant molt bé, llavors, el ratolí li va dir al gat que si volia ser elseu amic, el gat va acceptar i van ser amics per sempre.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.

4

CERTAMEN LITERARI - 2n d’EPConte - Tema: Lliure

Premi del curs: El tren fantàstic,

d’Adrià Selgas Martin (2n B)

2n A 1r premi: La vaquera Vivi, d’Elisabet Novellas

2n premi: Rosa Seca, d’Ariadna Bertran

3r premi: La baralla, d’Irene Antràs

2n B 1r premi: El tren fantàstic, d’Adrià Selgas

2n premi: El noi que volia tindre dents, de Martí Salip

3r premi: Dins la calculadora, d’Héctor Requena

2n C 1r premi: El vampir que se li queien les dents, d’Anna Prujà

2n premi: La balena i el tauró, d’Hugo Martínez

3r premi: El tauró sense dents, de Lídia Benítez

2n D 1r premi: Les aventures de quatre germans, de Martina Díaz

2n premi: La cama trencada, de Nèstor Gómez

3r premi: La recerca de la mòmia, de Roger Fernández

2n E 1r premi: El pop i el peix, d’Emma Dwyer

2n premi: La papallona que no sabia volar, de Maria Bover

3r premi: El monstre Bu i el caçador de monstres, de Martí Llop

5

El tren fantàsticPremi del curs - Segon d’Educació Primària

ADRIÀ SELGAS MARTIN

Hi havia una vegada un tren de passatgers.

Hi havia un maquinista que es deia Pep. Tot anava molt be, però un dia, va venirun bandit, un bandit màgic!

El bandit va posar una pols màgica que el va transformar en un tren màquina deltemps que li servia per anar a l´espai i al futur i al passat.

En Pep va intentar encarrilar-se en les vies però el tren s’anava elevant fins arri-bar a l´ espai.

Dins el tren tot estava volant! Els passatgers, en Pep...

En Pep tot confós va pressionar el botó groc, era el botó del passat!!!

Van aterrar en un bosc prehistòric, vam donar una volta i vam caure en un foratmolt profund.

Tots els passatgers van dir: On som? Què és això?

Estaven en el cretàcic

Tres hores més tard... es van trobar amb un Micro-raptor, el dinosaure amb 4ales. En Pep estava espantat, i no només ell si no també tots els passatgers. Alfinal es van adonar que era insectívor.

Dos dies més tard... en Pep ja entenia el sistema dels botons.

Groc del passat,

el vermell del present,

el blau del futur i

el negre de l´espai.

En Pep va pressionar el botó vermell.

I poc a poc automàticament anava baixant fins a l’estació.

Conte contat ja s’ha acabat.

6

CERTAMEN LITERARI - 3r d’EPPoesia - Tema: Lliure

Premi del curs: La granota,

d’Adriana Macías Pérez (3r B)

3r A 1r premi: Jo i la lectura, de Laia Lloveres

2n premi: El Conill, de Júlia Pell

3r premi: El gat, d’Arnau Bori

3r B 1r premi: La granota, d’Adriana Macías

2n premi: El nuvolet, de Martí Gutierrez

3r premi: El super dofí, de Laia Comas

3r C 1r premi: La senyera, d’Ignasi Gironés

2n premi: Atenció, atenció, hi ha una serp a l’habitació,

de Toni Sarrias

3r premi: El cargol, de Martina Seuba

3r D 1r premi: La guitarra, d’Hèctor Pevidal

2n premi: El meu cosí, de Maria Zurano

3r premi: El peix que em va dir adéu, de Berta Gutiérrez

3r E 1r premi: Els animals, d’Ariadna Guinovart

2n premi: La marieta, de Gerard Pont

3r premi: L’arc de Sant Martí, de Marina Nus

7

La granotaPremi del curs - Tercer d’Educació Primària

ADRIANA MACÍAS PÉREZ

Jo tinc una granota

que és tota de color blau,

que neda i neda dintre l´aigua

buscant sempre algun gripau.

Ella és molt presumida

amb el vestit tot rosat

que li agrada molt posar-se

per veure el seu enamorat.

Té ganes de companyia

perquè s´avorreix a totes hores

i està tan avorrida

que es menja moltes mores.

Per fi ha trobat el seu príncep

que se´l estima molt i molt

i ell és bo en simpatia

que és el que ella només vol.

8

CERTAMEN LITERARI - 4t d’EPProsa - Tema: Descripció d’un paisatge

Premi del curs: Machu Pichu,

de Lucas Vilaseca Berenguer (4t C)

4t A 1r premi: Bahames, de Cristina Sust

2n premi: El riu tropical, d’Àlex Reguant

3r premi: El meu paisatge, de Lucas Madruga

4t B 1r premi: Guernica, de Marta Simón

2n premi: El paisatge més apreciat, d’Abril Sainz

3r premi: El fred, d’Emma Puigneró

4t C 1r premi: Machu Pichu, de Lucas Vilaseca

2n premi: Legoland, de Joan Jaumà

3r premi: Clash of Clans, de Martí Girón

4t D 1r premi: Paisatge de muntanya, de Clara Sitjas

2n premi: Pont de Besalú, d’Oriol Lorenzo

3r premi: El meu paisatge, de Berta Ferrer

4t E 1r premi: El Mont Fuji, d’Enrique López-Contreras

2n premi: A la vora del mar, de Caterina Valero

3r premi: El prat, d’Íria Sánchez

9

Machu PichuPremi del curs - Quart d’Educació Primària

LUCAS VILASECA BERENGUER

Ens situem en un paisatge de Machu Pichu en plena primavera en un diamolt bonic i assolellat .Al centre es veuen unes runes maies, a la dreta untemple maia, cap a d´alt es veu la punta d´una muntanya, unes flors i mésenllà es veu un petit prat amb un riu. Les runes són verdes, altes i formant unlaberint tenebrós, amb petites flors oloroses, perfumades, vistoses i de totscolors rodejant-lo. El temple és gran, ample, alt com l´Everest, amb uns 100metres d´alçada, marronós amb un monument a sobre tan bonic que et que-des bocabadat com si hagués un arc de Sant Marti a sobre. La muntanya ésalta, verda com els espinacs i arrodonida com una pilota. També té bastantsarbres amb fruits de tots gustos i colors com per exemple: àcids, amargs, dol-ços...

El prat és molt gran, ample i amb molta vegetació com per exemple: coliflors,patates, enciam...

Aquest menjar el cultiva un bon pagès que viu en una cabana petita i ben cui-dada. Allà té cavalls de totes mides, que veuen aigua d´un riu. El riu tél´aigua transparent i neta. És la tarda, el sol s´amaga darrere les muntanyes ies reflexa en l´aigua cristal·lina del riu i sacava posant. Els núvols són roses isuaus com els núvols de sucre. Es sent el soroll dels ocellets cantant i elsanimals amagant-se al seu cau. S´olora i es nota la frescor del riu i les mun-tanyes. Per a mi és un paisatge molt bonic i tranquil com si fos el paisatgedels meus somnis i amb molts misteris encara per descobrir.

10

CERTAMEN LITERARI - 5è d’EPPoesia - Tema: Medi ambient

Premi del curs: Perles d’hivern,

d’Emma Soler Pueyo (5è B)

5è A 1r premi: La selva, de Bernat Valero

2n premi: El pomer, d’Artur Costa

3r premi: El poema, de Pablo Gavara

5è B 1r premi: Perles d’hivern, d’Emma Soler

2n premi: El mapa del tresor, de Pol Anguita

3r premi: El meu món, de Mariona Agulló

5è C 1r premi: Amor d’estiu, d’Eduardo Amado

2n premi: Carta d’amor, de Sílvia Moreno

3r premi: El diari, de Joan Puig

5è D 1r premi: La tardor, de David Durban

2n premi: El camí màgic, de Berta Llensa

3r premi: Poema d’estiu, de Dídac Sanchez

5è E 1r premi: L’estiu al poble, de Joan Rovira

2n premi: Els nombres, de Mireia Botey

3r premi: El llop, d’Alex García de Oteiza

11

Perles d’hivernPremi del curs - Cinquè d’Educació Primària

EMMA SOLER PUEYO

Perles de neu

dansen per l'aire

i mentre a l'estiu diuen adéu,

il·luminen la tristor del llenyataire.

Ja se senten els udols del llop,

a mitjanit destorbant el teu son

entren a dins teu al galop

i et ressonen com un gong.

A dalt, a les muntanyes

on la guineu s'ha d'amagar

perquè el linx veu les petjades

i es prepara per atacar.

L'esquirol hiverna a l'avet,

hi dorm un terç de l'any,

no com el porquet,

que es banya al fang amb afany.

Quan l'hivern arriba

s'apaga la flama de la llibertat,

es gela la riba

i tanca el mercat.

12

Quan estàs sol a la natura

i veus el paisatge nevat,

notes que el temps s'atura

i et quedes impressionat.

Els teus ulls de color mel,

m'il·luminen cada dia,

com un estel brillant al cel

que somriu amb ironia.

L'hivern té meravelles,

com fer a la neu un iglú,

o mirar les estrelles

que em recorden molt a tu.

13

CERTAMEN LITERARI - 6è d’EPProsa - Tema: Lliure

Premi del curs: L’aventura dels tres amics,

de Milena Juanals Castro (6è B)

6è A 1r premi: La piràmide de les riqueses, de Bernat Marzo

2n premi: La calavera encantada, de Júlia Vilar

3r premi: Viatge a Titan, de Daniel Català

6è B 1r premi: L’aventura dels tres amics, de Milena Juanals

2n premi: El país dels nans, de Jordi Ormad

3r premi: Lucas el cavaller i el seu gos Mike, d’Alèxia Mariano

6è C 1r premi: Detectius i portals: un món que no entendràs,

de Lara Kaur Dogra

2n premi: Un camí millor, de Luca Moret

3r premi: Un món diferent, de Diego Miñarro

6è D 1r premi: Shian Shuan i els tres samurais, de Nerea de Miguel

2n premi: Jasper, d’Ignasi Segura

3r premi: 30 minuts dels futur, d’Elena Jané

6è E 1r premi: Amigues per sempre, de Xènia Felipe

2n premi: Som minúsculs?, de Mireia Gámez

3r premi: Un robatori al temple, d’Ana Izquierdo

14

L’aventura dels tres amicsPremi del curs - Sisè d’Educació Primària

MILENA JUANALS CASTRO

Fa molts i molts anys, en un petit poble d’Anglaterra, va succeir un gran esdeve-niment. Va passar una cosa, que mai no havia passat a la història, però, que pera les persones d’aquell poble situat al mig del camp, va ser molt important. Unbon dia, el James, la Kate i en Mark van sortir del seu poble i es van endinsardins d’un bosc. Coneixien molt bé aquell bosc, perquè des de ben petits hi ana-ven, però aquesta vegada va ser diferent. Els tres amics es van començar a en-dinsar pel bosc, i entre arbres, matolls, flors i molts tipus de plantes van arribardavant d’un petit llac. Quan hi van ser davant, tots tres es van estranyar molt ivan començar a donar voltes al voltant del llac. De sobte la Kate es va aturar i vafer un pas enrere.

- Què passa ? - va dir el James de cop.

- No ho sé, quan estava caminant, de sobte he notat com si per sota terra algunacosa fes una ona - va dir la Kate.

- Estàs segura? - Va dir en Mark estranyat .

- Sí, seguríssima. - Va dir ella mig dubtant.

Van seguir donant voltes i uns quants minuts després al James i al Mark els vapassar el mateix.

De cop i volta tots tres van creuar mirades i van fer dos passes enrere. Seguida-ment, del lloc van sortir tres braços d’aigua que van agafar a cadascun dels tresamics, portant-los fins al fons del llac, no hi havia aigua, hi havia un lloc diferent,que precisament no era el bosc. Es trobaven en un indret on les flors feien d’ar-bres i els arbres feien de bolets. Era un lloc completament diferent on tot estava al’inrevés.

Van anar caminant per allà, fins que van trobar una sortida, però era literalmentuna sortida. Davant seu havia aparegut una porta flotant on hi posava “sortida”.

La van creuar i van anar a parar a una ciutat del futur. Els edificis estavencol·locats dins d’unes bombolles que feien que no passés el soroll del carrer quefeien aquelles màquines tan estranyes que volaven.

15

Com que en James, La Kate i en Mark venien de l’any 1943 tot allò ho trobavenmolt estrany.

De seguida van girar cua i van tornar a trobar aquella porta flotant. Van arribar albosc i quan per fi van trobar el llac van realitzar els mateixos passos que abans,van tenir la mateixa conversa, i els mateixos braços els van portar de nou a casa.

Durant tot el camí fins al seu poble van parlar del que havia passat i tots tres es-taven d’acord en que mai més s’acostarien a aquell llac.

16

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 1r d’EPMaterial: Ceres toves - Tema: Lliure

Premi del curs: Els bons amics,

de Marc Barceló Colomina (1r EP E)

1r A 1r premi: El poble, de Blanca Canalda

2n premi: El castell gran, de Paula Bendicho

3r premi: El coet va a la lluna, de Martí Soler

1r B 1r premi: El sol i l’avioneta, de Bruc Bonet

2n premi: El quadre dels colors, de Miquel Moreno

3r premi: La neu i el senyor, d’Oriol Majem

1r C 1r premi: Els planetes, de Laura Masip

2n premi: El gegant de l’avet, de Pol Rubió

3r premi: El planeta misteriós, de Gerard Pi

1r D 1r premi: El fons del mar, de Maria Sampedro

2n premi: L’univers fantàstic, d’Hugo Herrera

3r premi: El pirata mar, d’Andrea Ponsa

1r E 1r premi: Els bons amics, de Marc Barceló

2n premi: La casa i el jardí, de Clàudia Torrejón

3r premi: La sortida del sol, de Jana Sust

17

Els bons amicsPremi del curs - Primer d’Educació Primària

MARC BARCELÓ COLOMINA

18

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 2n d’EPMaterial: Retoladors i colors de fusta (fons blanc) - Tema: Drac

Premi del curs: Raig,

d’Andreu Violan Castillo (2n D)

2n A 1r premi: El drac Fu, d’Anna Navarro

2n premi: El drac de tres caps, de Paula Blanco

3r premi: Tothom pot tocar música, de Bruno Segura

2n B 1r premi: Fàtima, de Martina Consesa

2n premi: Roci, de Carla Vilaginés

3r premi: Aina, d’Anna Erra

2n C 1r premi: Drac de mort invencible, de Jofre Mestres

2n premi: El drac negre, d’Arnau López

3r premi: El drac dels somnis, d’Anna Prujà

2n D 1r premi: Raig, d’Andreu Violan

2n premi: Coet, de Mariona Prujà

3r premi: Foc, de Martí Llastarri

2n E 1r premi: Drac, de Nicolás San Miguel

2n premi: Drac , d’Ignacio Vilaseca

3r premi: Drac, d’Àlex Palau

19

RaigPremi del curs - Segon d’Educació Primària

ANDREU VIOLAN CASTILLO

20

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 3r d’EPMaterial: Foto, llapis, plàstidecors , retoladors - Tema: Lliure

Premi del curs: L´alumne feliç,

de Mario Blay Sitges (3r C)

3r A 1r premi: La papallona feliç, de Laia Lloveras

2n premi: La nena i el gos, de Martina Izquierdo

3r premi: Les flors i el mar, d’Anna Zhang

3r B 1r premi: La xineta, de Mariona Gámez

2n premi: El castell, de Daniela Ortega

3r premi: El castell, de Carmen Francesch

3r C 1r premi: L´alumne feliç, de Mario Blay

2n premi: El lleó, d’Ignasi Gironés

3r premi: El drac màgic, de Pablo Cascón

3r D 1r premi: Les tres flors màgiques, de Carla Ubiergo

2n premi: Casp: El paradís de la diversió, de Maria Torres

3r premi: La música màgica, de Martina Queralt

3r E 1r premi: El xinito Mandalino, de Carles Villanueva

2n premi: Els peluixos vivents, de Júlia Gallego

3r premi: L’eclipsi de les àligues, de Cesc Díaz

21

L´alumne feliçPremi del curs - Tercer d’Educació Primària

MARIO BLAY SITGES

22

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 4t d’EPMaterial: Plat de cartró i material divers per pintar i enganxar

Tema: El món per un forat

Premi del curs: Música,

de Milena Montesinos Dalboni (4t E)

4t A 1r premi: El trampolí, de Cristina Sust

2n premi: L’àngel, de Guzmán Blanco

3r premi: Posta de sol, de Xavi Llinàs

4t B 1r premi: L’animal, d’Alba Rodríguez

2n premi: L’oceà, d’Anna Moret

3r premi: La caputxeta rosa, de Claudia Gracia

4t C 1r premi: Un dia qualsevol, de Lulú San Miguel

2n premi: El mar dels somnis, d’Alba Vilches

3r premi: Castell dels elfs, de Jia Hao Chen Zhu

4t D 1r premi: L’os del gos, d’Alexandra Pons

2n premi: La barqueta, de Laia Casadellà

3r premi: L’esquimal, de Ruth Montoriol

4t E 1r premi: Música, de Milena Montesinos

2n premi: Illa desera, d’Èlia Fernández

3r premi: Núvols de cotó, de Nil Roman

23

MúsicaPremi del curs - Quart d’Educació Primària

MILENA MONTESINOS DALBONI

24

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 5è d’EPMaterial: retoladors - Tema: Skyline

Premi del curs: Chicago,

de Gerard Villaronga Richarte (5è A)

5è A 1r premi: Chicago, de Gerard Villaronga

2n premi: New York, d’Albert Carrera

3r premi: Barcelona, de Berta Baqués

5è B 1r premi: Barcelona, de Pol Anguita

2n premi: London, d’Emma Soler

3r premi: Miami, de Marina Jiménez

5è C 1r premi: Shangai, d’Oriol Parramon

2n premi: Toronto, de Sílvia Moreno

3r premi: Toronto, de Mateo Sitjar

5è D 1r premi: Barcelona, de Marta Costa

2n premi: New York, de Berta Llensa

3r premi: París, d’Alba Campos

5è E 1r premi: Chicago, de Marina Puig

2n premi: Istambul, d’Alex García de Oteiza

3r premi: Paris, de David Bagán

25

ChicagoPremi del curs - Cinquè d’Educació Primària

GERARD VILLARONGA RICHARTE

26

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 6è d’EP

Material: reciclatge, base fullola

Premi del curs: Nova vida,

de Marina Vilches Ferrer (6è D)

6è A 1r premi: La clau de l’amor, d’Ada Prieto

2n premi: L’ull de la vida, d’Elisabet Puig

3r premi: Póker, de Guillem Jori

6è B 1r premi: Ying-Yang, de Laura Casañas

2n premi: Món dividit, de Milena Juanals

3r premi: El temps va passant, de Maria Lorente

6è C 1r premi: Les petjades que deixa la vida, d’Anna González

2n premi: La flor de la vida, d’Helena Bernabé

3r premi: Els sentiments expressats en colors, de Marta José

6è D 1r premi: Nova vida, de Marina Vilches

2n premi: L’ànima de la vida, de Joana Rocamora

3r premi: I es va fer la llum, d’Ignasi Segura

6è E 1r premi: Els colors de la llum de la vida, d’Eduard Riera

2n premi: El mar i la vora, de Mireia Gámez

3r premi: En carro d’un glop, d’Alexander Morales

27

Nova vidaPremi del curs - Sisè d’Educació Primària

MARINA VILCHES FERRER

28

Educació Secundària

COMPOSICIÓ DELS JURATS

POESIACarme Vives, Ruth Joseph, Agnès Pesarrodona i Núria Pino

PROSA PRIMER CICLECarlos Zuñel, Ruth Galve i Teresa Garcia

PROSA SEGON CICLEMarga Esmerats, Imma Oliva i Sònia Ortega

PROSA BATXILLERATAlbert Balasch, Montse Florenciano, Josep Maria Martí, Anna Quirós i Rosa Roca.

PROSA (La llum a les ones)José María Trujillo, Carla Adrian, Carles Cifuentes, Gemma Forner i Nacho Peralta.

LLENGÜES ESTRANGERESMontse Vilela, Maite Casado, Elisenda Palau, Mireia Espuñes i AntoniManzanera.

FOTOGRAFIADolors Parellada, Irene Pellicer, José Luís Rubio i Puri Tovar.

DIBUIX I PINTURA i Cartell Premis CaspNúria Roman, Sara Jiménez, Guadalupe Roche i Enric Sabanés.Alumnes batxillerat artístic

OFF-LINE-ON BATXILLERATMontse Vilela, Maite Casado, Elisenda Palau, Mireia Espuñes i AntoniManzanera.

CURTMETRATGE I MAQUETESFerran Perelló, J. Anton Alonso, Oriol Garcia, Sandro Maccarrone i Héctor Molero.

29

CERTAMEN LITERARI DE POESIA

PRIMER CICLE ESO

1r premi: “Aigua”, de Raquel Ashby Domenech, de 2n ESO2n premi: “La Barca” de Toni Soler Terricabras, de 2n ESOAccèssit: “El limonero”, de Silvia Cléries Caballero, de 1r ESO

AUQUES 1r Premi: Mariona Barranco Hermida, de 1r ESO2n Premi: Laura Piera Molera, de 1r ESO

SEGON CICLE ESO

1r premi: Desert2n premi: DesertAccèssits: “Último suspiro”, de Bárbara de León Kunst, de 4t ESO

“Rutina”, de Pol Crosas Llorens, de 3r ESO

BATXILLERAT

1r premi: Desert2n premi: DesertAccèssits: “Nostalgia”, d’Alberto Marín Vélez, de 2n BTX

“Puja’m”, de Teresa Benazet Montobbio, de 1r BTX

30

AiguaPrimer Premi Poesia - Primer Cicle ESO

RAQUEL ASHBY DOMENECH

Orb oceà fosc

plè d’aigua blava

amb éssers vivents.

Teles glaçades

cobertes de caràcters

purament melats.

De la blanca neu

neixen camins celestials

i focs fredolics.

La fina sorra

frena l’ona salina

amb to refinat.

Del granís brollen

flors vernissades de glaç

i somnis trencats.

31

Es glaça el riu

com el cor ferit de mort,

blanc i cristal·lí.

De les llàgrimes

brollen mons desconeguts

plens d’esperança.

32

CERTAMEN LITERARI DE PROSA

PRIMER CICLE ESO1r premi: “El meu avi s’ha convertit en ocell”, de Núria Petit Sierra, 1r d’ESO2n premi: “La vida sin vida”, de Pascual Fort Llinàs, de 2n d’ESO; i ex-aequo,

“La sopa de verduras y guindillas” de Júlia Graell Cinca, 2n d’ESOAccèssit: “La joia de la meva visa”, de Toni Soler Terricabras, de 2n d’ESO

SEGON CICLE ESO1r premi: “La melodia de l’orquestra”, de Pol Sarrias Ferrer, de 3r d’ESO; i

ex-aequo, “ La soledad” , de Carlos Marco Prats, de 4t ESO.2n premi: “Ànima en pena”, de Guillem Soler Recasens, de 3r d’ESOAccèssit: “El olor de los sueños”, de Kim López Güell, de 4t d’ESO

BATXILLERAT1r premi: “Un petit aclariment”, de Marta Duran Arranz, de 2n BTX2n premi: “Destinació Gulag”, de David Serrate Ruiz, de 2n BTX; i

ex-aequo, “ Última parada” , de Clara Bara Palma, de 2n BTXAccèssits: “Dafne”, de Jana Codina Barbosa, de 1r BTX

“Paraules prohibides”, de Núria Moretó Bravo, de 1r BTX

HISTÒRIES DE LLUM1r premi: “Instruccions per llegir el poema”, de Paula Cumplido i Ona Molas,2n premi: “El vaixell que solcava els estels”, de Núria MoratóAccèssits: “La luz de la noche”, de Maria Costa i Andreu Monclús

“Lliure interpretació”, de Marc Costa

33

El meu avi s’ha convertit en ocellPrimer Premi Prosa - Primer Cicle ESO

NÚRIA PETIT SIERRA

Un dia al matí, l’avi Miquel es va llevar amb una picor a l’esquena terrible. De cop,es va tocar l’esquena i va notar una textura estranya fina i suau que s’anava este-nent. Es va mirar al mirall i va veure que tenia a l’esquena unes ales grosses, gro-gues i plenes de plomes. Quan anava a cridar a la seva muller ja no podia, al llocde la boca un bec petit i groguenc li havia prohibit el parlar. Mica en mica, tot el seucos s’anava convertint en un bonic ocell amb un plomatge lluent i jovenívol. L’avi,espantat, però despreocupat, va intentar volar perquè el seu instint ho demanava.Ho va aconseguir, va sortir per aquella finestra entreoberta que tenia a la seva ha-bitació de matrimoni.

Va començar a volar i a volar, va marxar lluny, entre valls i muntanyes va anar aparar a la casa on va néixer. Mai l’havia vist des d’aquella perspectiva tan alta. Ha-via tornat a sentir-se fort, lliure i valent com quan era jove. Va anar a llocs inexplo-rats per ell, molt bonics i espectaculars, mai s’hagués imaginat aquella bellesa. Ha-via anat lluny, de sobte, li va caure una ploma i al cap d’una estona una altra, unaaltra més tard, i una altra més i més... Per això ve decidir tornar cap a casa, perquèsabia que d’un moment a l’altre esdevindria humà.

L’avi Miquel va arribar a casa caminant, tranquil i content, l’efecte de l’ocell ja s’ha-via acabat. Havia estat una de les millors sensacions de la seva llarga vida. L’àviaja l’esperava al portal i li va preguntar que per què havia marxat. L’avi, feliç, li vaexplicar tot el que li havia succeït aquell matí. La seva dona el va escoltar atenta-ment, se li encomanava la felicitat de l’avi i, plena d’alegria, s’imaginava perfecta-ment els paisatges que havia vist...

De cop, - Aiii!!! Quina picor a l’esquena tan terrible!!! – va exclamar l’àvia...

34

La vida sin vidaSegon Premi ex-aequo Prosa - Primer Cicle ESO

PASCUAL FORT LLINÀS

Un día estaba a punto de morir, o eso creo. Todo el mundo me miraba; algunosllorando, otros sonreían disimuladamente, y había una persona que destacaba en-tre la multitud, era el único que parecía darse cuenta de que me había despertado.Tenía algo diferente a los demás, pero no sabía qué era. No le presté mucha aten-ción, ya que había mucha gente en mi casa y no sabía porqué. Todos eran conoci-dos, unos más que otros, excepto el misterioso hombre que ya se marchaba. Meacerqué a mi mujer, (que estaba muy triste) para preguntarle qué estaba pasando,pero no me contestó. Le moví el hombro hacia mí y se lo volví a preguntar, peropareció que me ignoraba, ya que no me contestaba por segunda vez. Estuve mu-cho tiempo intentando comunicarme con alguien, dando patadas, lanzando platos,gritando con todas mis fuerzas, pero todo era inútil. Empecé a pensar que me ha-bía vuelto loco cuando me giré y pude ver que todos los platos que había lanzadoestaban de nuevo en su sitio. Al girarme nuevamente, habían desaparecido los pe-dazos de cerámica del suelo. No podía pensar con toda esa gente, así que memarché. No entendía lo que me estaba sucediendo. Fuera, en la calle, había másgente de lo normal, y, curiosamente, la mayoría estaba triste. La gente parecía de-primida, como si nada les importara, y eso me asustó un poco. ¿Tendría eso algoque ver con mi problema de “invisibilidad”? Al cabo de un rato empecé a pensarque quizá este extraño suceso tendría relación con el día anterior.

Recordaba toda la mañana y el mediodía, pero de la noche solo podía recordar ungolpe muy fuerte en la cabeza. ¿Podría ser que estuviera dormido?. Finalmentellegué a la triste conclusión de que no podía ser, ya que notaba dolor al pellizcar-me. Solo podía ser una cosa, una terrible y aterradora cosa… estaba muerto.

Estuve un buen rato para asumirlo, quieto, asustado y confuso, pero finalmente in-tenté ver el lado bueno: no tenía que trabajar, ni tenía ninguna responsabilidad, nideudas financieras, ni nada por lo que preocuparme. Con toda esa gente triste ami alrededor, me pareció que era el único que pensaba lo mismo. Pensé que quizálas personas deprimidas podían ser fantasmas, como yo, así que me dirigí al queparecía más normal, un poco enrojecido, y le dirigí la siguiente pregunta: -¿Estásvivo?- Él me contestó que no y entonces pensé que había comprobado la teoría demi estado. Ya que ningún amigo mío vivo podía verme, tenía que encontrar a al-guien para hablar, y el sujeto que tenía delante era un excelente partidario, así queempezamos a hacernos amigos. Al final resultaba que teníamos bastantes cosas

35

en común: los dos pensábamos que no debíamos deprimirnos por la libertad,teníamos la misma edad, morimos aquel año, trabajábamos todo el día delantede una pantalla, y, casualmente, teníamos muchos amigos en común. Nos hici-mos muy amigos, tanto, que empezamos a hacer planes; ya que no teníamosque hacer nada para sobrevivir, decidimos marcharnos lejos de la sociedad,donde pudiéramos pensar y hablar sin ruido, pero decidimos hablar con alguienmás, porque cuantos más fuéramos mejor. Buscamos una persona feliz, pero lamayoría de ellos no respondían o eran locas (por la risa parecían felices). Al fi-nal encontramos a una chica, de nuestra edad y que no quería estar triste tantotiempo así. Pensamos que era ideal y retomamos nuestra marcha. Nos fuimosmuy lejos, donde ya no veíamos a nadie, solo un bosque muy acogedor, conuna playa justo al lado, era perfecto. Estuvimos allí mucho tiempo, viviendo lavida, bueno, la muerte. A veces veíamos a gente pasar por allí, pero ellos nonos veían y pasaban de largo. Un día, al despertar, me encontré a mis dos ami-gos hablando de un viaje. Mi amigo dijo que quería ir a casa de su padre quevivía en la ciudad. Yo al principio no lo entendí: ¿Por qué quería ver a su padresi él no le podía ni ver? Pero me dijo que también estaba muerto, y realmenteme sorprendió que lo dijera sin tristeza, ya que aún no estaba acostumbrado aeste cambio de vista. Me dio un vuelco la cabeza: ¿Cómo no lo había pensadoantes? Yo también tenía familiares que habían fallecido, ¡y ahora podría hablarcon ellos! Me puse tan contento que me caí al suelo pensando que podría ha-blar con mi madre después de tanto tiempo. Decidí, con mis amigos, que la iría-mos a buscar al día siguiente en vez de al padre de mi amigo. Estuve todo eldía pensando cómo sería:¿Habría cambiado, sería más mayor? Por la nocheno podía dormir; aquel momento era el más feliz que había vivido. Después deaquella larga noche llegó el día de empezar el viaje, así que nos dispusimos amarcharnos. No teníamos equipaje y por eso tardamos muy poco en preparar-nos. Emprendimos el viaje con alegría y nos dirigimos de nuevo a la ciudad. Yono podía creerme lo que iba a ver, era como un sueño, pero más largo. Llega-mos a la ciudad sorprendentemente rápido y fuimos a casa de mi madre. No es-taba allí, y eso me puso muy triste, pero convencí a mis amigos para quedarnosal menos una noche. Unas horas más tarde salí para ver si estaba en la calle, yestuve mucho rato mirando a la gente, pero no la encontraba. Cuando estaba apunto de rendirme, mis amigos vinieron corriendo para decirme que había unamujer como la de la foto de la sala de estar. Empecé a correr a toda velocidad.Poco a poco, me di cuenta de que cada vez podía correr menos, hasta que meparé por completo. No podía mover el cuerpo pero mis amigos y la gente de lacalle sí que podían. Caí desplomado al suelo y de golpe me dormí. Al despertarme notaba mareado, y tenía mucha hambre. Abrí los ojos y divisé delante de mí

36

un escenario lleno de enfermos a mi lado, enfermeros con bata y camillas a gra-nel, pero lo que más me sorprendió fue ver que un médico se acercaba hacía mí.Me sonaba mucho su cara, muchísimo… ¡Era el curioso hombre que había vistoen mi casa y que no conocía! Mucha gente me hablaba y yo no comprendía lo quepasaba: ¿Cómo podía tener tanta hambre y ser visible para tanta gente feliz si es-taba muerto? Me explicaron lo que pasaba: llevaba un mes y pico en un comaocasionado por un golpe en la cabeza: Me di cuenta de que estaba vivo, y que noiba a ver a mi madre, y que mis amigos no existían.

Por una vez en mi vida, deseaba estar muerto.

37

La melodia de l’orquestraPrimer Premi ex-aequo Prosa - Segon Cicle ESO

POL SARRIAS FERRER

Compàs I:

“Vaig trobar el primer violí en un abocador d'escombraries. I era un violí boníssim,tot i que jo, és clar, encara no ho sabia. El que sí que sabia era que es tractavad’un violí màgic.

Això ho vaig veure de seguida, només de mirar-lo perquè, tot i que ja gairebé erafosc, brillava, i el que brilla normalment és màgic. No m’ho invento, no. La mare ijo ens dedicàvem sovint a remenar l’abocador per veure què hi trobàvem que po-guéssim vendre. Si ara expliqués això a algun del que són aquí amb mi, es que-daria estupefacte.

De fet, fins ara mateix no hi havia ningú, aquí amb mi, vull dir, al teatre. I, de sob-te, s’han sentit unes passes suaus que s’apropaven a la boca de l’escenari. Aratreu el cap el primer músic, un trompetista desangelat, amb cara de no tenir capaltra cosa de valor al món que la seva trompeta.”

El reflex de la llum en la trompeta daurada m’ha enlluernat.

Compàs II:

Vingut d’Àustria, el jove trompetista havia començat a tocar en complir els 10anys. S’obsessionà tant amb la música que deixà de tenir interès per l’escola iels amics. Amb el pas del temps l’habilitat del trompetista va anar creixent mentreels pocs amics que li quedaven anaven desapareixent. Quan ja va ser prou gran,començà a fer concerts a les grans ciutats del món acompanyat de les sevesgrans orquestres: la Simfònica de Londres, la “Royal Concertgebouw Orchestra”de Amsterdam, la Filharmònica de Berlín... Professionalment tot li anava molt bé,ell era dur com el metall i era valorat, per la gent que entenia de música clàssica,com l’or.

Compàs III:

Comença a tocar, les notes surten fortes i potents.

Aquest so és màgic.

Perdut en la immensitat del teatre obre la porta a enamorar-se de la bellesa delmón.

38

Compàs IV:

Tot seguit, darrere les cortines que separen les entranyes del teatre de l’escenari,s’endevina una ombra. S’apropa poc a poc fent sonar la vella fusta d’olivera queguarneix tot l’escenari. Amb pocs segons, aquella figura que ens ha endinsat en elmón de la imaginació es converteix en un violoncel. Va acompanyat d’un home for-mós, calb i amb un bigoti que el fa omnipresent.

Provenia de la llar dels cangurs, la llunyana Austràlia. De petit mai havia tingut capinterès especial per la música però els seus pares l’havien obligat a escollir un ins-trument. Tots els germans en tocaven un i no volien que ell es quedés sense la me-ravella de la música. I amb tota la raó del món ho van fer, ja que anys després decomençar, el jove violoncel·lista a tocar, va convertir-se en el prodigi musical de lafamília i del poble. Els pares n’estaven molt orgullosos i ell gaudí molt de la sevajoventut tocant el violoncel.

Compàs V:

Abans de començar a tocar, mussita unes poques paraules que mostren la profun-ditat i transcendència de la seva gran veu. El so de les cordes fregades s’uneix alde la trompeta i comença a formar-se l’harmonia més vella que mai s’havia pogutescoltar.

Aquest so és màgic.

La combinació crida a l’amor.

Compàs VI:

Igual que aquests, molts altres instruments es deixen caure amb el seu músic alcostat, explicant la seva història: viatges, aventures, desamors, tragèdies, èxits,pèrdues, bellesa, sentiment, profunditat, causa, convicció, il·lusió, emoció, sorpre-sa, amistat, intenció, oportunitat, desesperació...

Jo em trobo al mig.

Tothom m’espera, volen que jo toqui.

Compàs VII:

Agafo l’arquet i l’apropo al violí. Veloç com la llebre, l’arquet seguit de la meva mà,comença a dansar sobre les cordes com les abelles sobre les flors.

El conjunt de sons és magnífic, mai ningú havia sentit res igual. Des del do greudel violoncel fins al mi agut del violí, la música s’escampa per tot l’espai del teatreaugurant bons moments, èxit i felicitat. Arriba fins als petits racons de cadascunade les butaques, de les portes...ens fa treure el més bo de tots nosaltres.

Aquest so és màgic, com l’amor, l’univers i la natura.

39

Compàs VIII:

De sobte, el teatre s’omple. Hi ha avis, tiets, pares, germans, nebots, nets,fills...Tots estan allà. Un cop tots asseguts...la funció comença.

Els actors es col·loquen, nosaltres, a sota, esperem el senyal del director.

Compàs IX:

El teló s’aixeca i la batuta cau com una estrella fugaç a l’aire calent dels batecsde tots els cors que esperen amb tanta il·lusió aquest moment.

Els llums s’encenen i els artistes es mouen, tota l’orquestra amb mi al mig co-mença a fer vibrar el seu sentiment en les cordes i metalls que els acompanyen.La il·lusió s’escampa per dins de tots els assistents i corre com la pólvora entreun i altre.

Últim compàs:

Nosaltres, els músics, estem nerviosos per saber què passarà, què pensarà elpúblic, si els agradarà, si els emocionarà, en fi, com acabarà.

I entre tots aquells neguits i emocions concentrats en aquell petit espai carregatde vida, estava jo, una noia que en cap moment de la seva vida havia pensatque pogués trobar-se en aquell lloc tan especial i entre aquella gent que sabiatrobar, en el cor del seu instrument, el so més preciós i màgic que mai s’haviaescoltat a la Terra.

La màgia tot just acaba de començar.

40

La SoledadPrimer Premi ex-aequo Prosa - Segon Cicle ESO

CARLOS MARCO PRATS

Me aburro. ¿Qué hora debe ser? Suelen ser puntuales… ¡Ah, quizás hoy es miér-coles y no jueves! Será eso. ¿Y por qué apagan la luz? ¿Se creen que están solosen el mundo? En fin… ¿Cómo soy yo? ¿Me parezco a ellos? No creo, me presta-rían más atención. Me aburro… ¿Aburrirse es de tontos, o es cosa de listos? Si teaburres piensas, luego eres listo. ¿Quién dice que pensar sea de listos? Me abu-rro.

¡Sí! ¡Por fin! Ahí llega el primero. Siempre hace lo mismo, cual robot. ¿Yo siemprehago lo mismo? ¿Acaso puedo moverme? Si lo hago seguro que no es caminan-do. Me aburro. Entran uno a uno. Tienen sueño. ¿Yo duermo? Si lo hago no lo no-to. ¿Duele? Da igual, no duermo. Ellos duermen. Yo me aburro.

Silencio. Él entra. Ellos callan. Él saluda. Ellos lo imitan. Suena la campana. La cla-se empieza. Otra vez, siglo XVIII. Siempre lo mismo. Él lo explica. Ellos lo copian.Cada curso ellos cambian. Él no. Ellos no me hacen caso, me ignoran. Él más delo mismo. Y yo me aburro. Siempre igual. Cuando hay luz hay gente. Cuando nohay gente, oscuridad. Es simple.

¡Al fin empieza el recreo! Por fin algo interesante. Aquel par ya empiezan a pelear-se. Ese otro copia los deberes. Aquellos dibujan tonterías en la pizarra. Siemprehacen lo mismo. ¿No se aburren? Yo sí, me aburro. Ya empiezan a tirarse los estu-ches. Parece divertido. Estuche arriba estuche abajo y así todo el rato. ¡Ay! ¿Peroqué haces? ¡Me has dado en el ojo! Nada, me ignora… No me pide disculpas. ¿Memimetizo con la pared? Eso parece, no soy como mi vecino, el calendario. A él leven y le hacen caso. Les es útil. Yo no.

Estoy encerrado. ¿Dónde? En una cárcel. ¿Qué? Sí, en una cárcel. Pues sal.¿Cómo? Exprésate. No puedo. ¿Por qué? No me oyen. Muévete. No puedo.¡Inténtalo! No lo sé hacer. ¿Por qué crees que no puedes? Es imposible. ¿Cómolo0 sabes? Lo sé. Ellos se mueven. ¿Por qué tu no? No soy como ellos. ¿Cómo losabes? Lo sé. ¡Inténtalo! Está bien, lo intentaré…

¡Venga, venga, venga! ¡Más fuerte, un poco más! Ya casi está. ¡Un último esfuer-zo! ¡Sí, lo he logrado!

41

-Profesor

-¿Si?

-Se ha caído el póster.

-Es verdad, recógelo por favor.

42

Un petit aclarimentPrimer Premi Prosa - Batxillerat

MARTA DURAN ARRANZ

“Quan la Dolors es va morir allà, al sofà, sense dir res, em vaig fondre de tristesa.

S’havien acabat els seus somriures, la seva olor de lilàs, el seu ganxet. I nosabia què fer. Sabeu?, ella sempre s’encarregava de tot. Jo portava els diners acasa però ella era qui feia que tot funcionés. I quan les coses es posaven lletgesella era sempre allà, arremangant-se les mànigues i disposada a arreglar-ho tot.Era l’única dels dos que valia la pena.

Encara recordo quan la vaig conèixer. Vaig anar als magatzems a comprarunes teles que necessitava i allà estava ella, despatxant. Amb el seu somriure, lesmans embolicant els paquets, la veu elogiant tot el que el client comprés. Em vaimpressionar tota ella. Jo sempre he sigut un manyoc de nervis i el primer cop quela vaig veure de poc que no se’m cau el que tenia a les mans. Vaig sortir correntdels grans magatzems, amb por que ella m’hagués vist fent el ximple. Llavors,se’m va posar entre cella i cella la idea de saber com es deia. A vegades se’m fi-quen idees d’aquestes al cap. Creia que una noia tan maca només podia tenir unnom bonic i que, si no era així, alguna cosa se’m trastocaria, el món no seria comhavia de ser. Poc a poc, dia a dia, vaig anar als magatzems d’aquella noia a com-prar coses. Un dia uns cartrons, un dia uns pantalons, un dia una camisa... Així,vaig acostumar-me a estar dins d’aquella gran botiga. Mai coincidia amb ella,sempre l’esquivava, però no podia evitar mirar-la mig d’amagat cada cop que hianava. Fins el dia que em vaig dir “Manel, aquest joc no pot seguir així. Siguesvalent i digues-li hola.” I tremolant com un flam, amb les mans suades i un somriu-re que hauria espantat qualsevol, m’hi vaig dirigir, demanant-li no-sé-què (de fet,dels nervis que vaig passar, no recordo què volia). Va obrir els ulls, una mica es-pantada pel meu aspecte, però va anar a buscar el que li demanava, m’ho va em-bolicar i va dir-me que tenia molt bon gust. Mentre li allargava el bitllet era consci-ent que em quedaven pocs segons perquè passés un altre client. Una mica a ladesesperada, mirant-la fixament i notant la gola seca, li vaig preguntar com es de-ia. El seu parpelleig nerviós em va fer veure com li va sorprendre el meu intent deflirteig. Aclarint-me la gola, un “Em dic Manel, i visc aquí al costat. I vostè?” dit enun to tímid i atropellat, va sortir de mi. Amb un somrís mig de costat, “Dolors” emrespongué. I, satisfet de saber el seu nom, me’n vaig anar corrent a casa, morint-me de la vergonya. Em vaig deixar el paquet, de tan atabalat que anava. Així,

43

amb l’ànima als peus, vaig tornar al dia següent, preguntant per ella i el paquetque m’havia deixat. Amb posat seriós, però somrient amb els ulls, em va allargar elfarcell. “Visc a Sants” va ser la seva resposta. Es girà ràpidament, tornant peratendre altres clients. Des d’aquell dia, parlàvem una mica cada cop. Fins que vaigaconseguir convèncer-la d’anar a prendre un gelat.

Aquell juny en què vam començar a festejar va ser la millor temporada de lameva vida. En pocs mesos ens vam prometre. Al cap de dos anys vam aconseguirestalviar prou diners per a casar-nos i poder viure els dos junts en un piset al carrerde Santa Anna. Les primeres setmanes era com tocar el cel amb les mans; tenir laDolors allà, ben a la vora, i saber-la tan meva, saber que era la meva muller i jo elseu marit, m’omplia d’orgull. Vam decidir que era millor que jo treballés molt perguanyar els calés i ella es quedés a casa, deixant-la ben neta i polida, fent que totrutllés. Ho vam fer així i durant anys tot va anar molt bé. De tant en tant teníem lesnostres discussions, perquè jo sóc molt tossut i ella sempre ha volgut tenir l’últimaparaula, però ens estimàvem de debò i sempre fèiem les paus. Vam estar 50 anysjunts, envellint l’un amb l’altre, però estimant-nos amb una tendresa que no haviacanviat des del primer dia. Sempre que podia la feia riure, per veure aquell somriu-re que em tenia enamorat; sempre li deia que era la noia més maca que havia vistmai. “Calla, que em faràs posar vermella”, un girar-se ràpidament per a que no esnotés com somreia i un córrer a abraçar-la i a omplir-la de petons. Tenir-la ben aprop, sentir com deia “Manel” com si fos algú important, o sentir com si m’escapés il’única manera de fer-me tornar era anomenant-me. Sempre que podia deia el meunom i jo el seu, que des de sempre m’havia semblat preciós. Molta gent pensa queDolors és un nom lleig que fa pensar en el dolor i en el patir, però a mi semprem’ha semblat un nom molt sonor, que surt de dintre i se’n va cap enfora sense capesforç. Dolors, Dolors, Dolors. El dic en veu alta i em ve a la ment la seva cara.Aquell nassarró una mica espinguet, aquells ulls marrons i fixes, aquella boca ambun somriure immens. Els seus cabells, marrons i suaus. Les seves mans, rodanxo-nes i fortes. I, fins i tot, en els seus últims dies jo la seguia veient preciosa, com siaquelles arrugues no hi fossin i com si aquells ulls marrons seguissin sent pro-funds, sense que cap tel els fes borrosos.

El seu últim dia va estar una mica nerviosa. Deia que era la primavera, que latornava com boja. Que el pròxim diumenge intentaríem anar a les Rambles a veureles flors, que tenia moltes ganes de veure molts colors. I va passar-se la tarda con-tinuant el jersei que feia dies portava fent-me ja que deia que tenia cara de passarfred i que estaria més tranquil·la sabent que anava ben abrigat. Quan li vaig dird’anar a dormir al llit va dir-me que preferia quedar-se al menjador per acabar eljersei, ja que li quedava només una mica i així l’endemà ja me’l podria posar. Fent-li un petó al front, i tenint ganes que vingués ràpid al llit (només sabia dormir si ella

44

era al meu costat), vaig anar a l’habitació.

L’endemà, havent dormit poc i malament, vaig anar al menjador, pensant ques’hauria quedat adormida al sofà. Una sacsejada, un “Bon dia, amor meu”, un notarque estava freda. Que estava molt quieta. Sentir que ja no era allà amb mi i que eralluny, massa lluny per què la pogués sentir quan digués el meu nom amb tota la curadel món. Trist, massa trist com per dir només “trist”, vaig posar-me a plorar. Bé, hovaig intentar perquè estant ella allà al davant se’m feia estrany dir que se n’haviaanat. Hores més tard seguia allà, perquè encara no sabia què fer amb ella. Tan ma-ca que era, tot i estar morta. Tan malament que ho passaria tancada en una caixa,quieta, sota terra. O cremada i feta un grapat de pols en un pot. I vaig creure que elmillor que podia fer era tenir-la allà. Si el Senyor pensava que era el moment que esmorís, quan estava al sofà, jo no era ningú per a canviar els seus designis. A la Do-lors se la veia ben tranquil·la, amb un gest dolç, encarcarat però dolç. El primer diaera una mica rar, tenir-la assegudeta al menjador. Però passaven els dies i jo notavacom la Dolors, tot i ser només un cos, encara s’intuïa en l’ambient. Van passar set-manes i encara que l’havia de netejar i treure-li els bitxos, jo era la persona més feliçdel món, amb la meva Dolors al menjador. L’única cosa dolenta d’això era l’olor. Alprincipi era fluixeta però després es va anar enfortint, fins a arribar un moment enquè m’hi vaig acostumar. Suposo que va ser la pudor el que va alertar al veí, el se-nyor Matabosch, que va entrar al pis tot espantat, creient que m’havia passat algunacosa. I al veure a la Dolors, una miqueta descomposta, va cridar de l’ensurt. I va avi-sar als policies.

Mireu, jo no busco problemes. Simplement vinc a demanar que no em treguinla dona del pis, que morta i tot encara me l’estimo. I, pel que fa a l’olor (que és l’únicproblema que pot molestar als veïns), m’han parlat d’uns nous ambientadors, d’allòmés potents, que treuen totes les pudors. Així que, si em permet, senyor jutge, dei-xi’m tornar a casa perquè la Dolors m’està esperant i no la vull preocupar.”

45

CERTAMEN LENGÜES ESTRANGERES

PRIMER CICLE ESO1r premi: “Oliver Twist”, d’Andrea Sivillà, de 1r d’ESO; i ex-aequo,

“Charles Dickens”, d’Aina Juan, de 1r d’ESO2n premi: “George Eliot”, de Mònica Guiu, de 1r d’ESO;Accèssit: “The mistery is within you”, de Maria Val, de 1r d’ESO

SEGON CICLE ESO1r premi: “The trip”, de Nacho Kolakovic, de 4t d’ESO2n premi: DesertAccèssit: “Trapped”, de Martín Cebrián, de 4t d’ESO

Categoria: Cal·ligrames

1r premi: “To be or not to be” , de Carmen Eguiguren, de 3r d’ESO;i ex-aequo, “Abraham Lincoln”, d’Andreu Ramírez, de 3r d’ESO

2n premi: DesertAccèssit: “Mahatma Gandhi”, de Jordina Barrachina, de 3r d’ESO

BATXILLERATCategoria: Off-Line-On (Podcasts)

1r premi: “Last stop”, d’Aleix Ràmia i Mariona Ruiz, de 2n Btx2n premi: “Who is the thief?”, de Gala Marjalizo i Clàudia Sanz, de 2n Btx;

i ex-aequo, “Short story”, de Lucy Cha, Assumpta Corell i PaulaGalindo, de 2n Btx

Accèssits: “The midnight train”, de Carla Llebaria i Maria Jover, de 2n Btx“Horror story”, d’Eulàlia Alcoverro i Judit Civit, 2n Btx

Categoria: Prosa i poesia en francès

1r premi: “Tu aimais mon sourire”, de David Serrate, de 2n Btx; i ex-aequo,“L’échange”, d’Albert Goday, 2n de Btx

46

Oliver TwistPrimer Premi ex-aequo Llengües Estrangeres - Fotocomposició Literària

Primer Cicle ESO

AINA JUAN DE JAVIER

47

Charles DickensPrimer Premi ex-aequo Llengües Estrangeres - Fotocomposició Literària

Primer Cicle ESO

ANDREA SIVILLÀ CALVO

48

To be or not to bePrimer Premi ex-aequo Llengües Estrangeres - Cal·ligrames en anglès

Segon Cicle ESO

CARMEN EGUIGUREN LÓPEZ

49

Abraham LincolnPrimer Premi ex-aequo Llengües Estrangeres - Cal·ligrames en anglès

Segon Cicle ESO

ANDREU RAMÍREZ LÓPEZ

50

CERTAMEN DE FOTOGRAFIA

PRIMER CICLE ESO

1r premi: “Enlairament”, de Bet Subirana, de 1r d’ESO; i ex-aequo, “Vibrato”,d’Elisabet Sorribes, de 2n ESO

2n premi: “És gratis”, de Silvia Cléries, de 1r d’ESO; i ex-aequo, “Il·luminacióal port”, de Carles Pons, de 1r d’ESO

Accèssits: “Una porta, dos móns”, de Mar Parra, de 2n d’ESO i; ex-aequo,“Primavera congelada”, de Raul Hossain, de 1r d’ESO

SEGON CICLE ESO

1r premi: “Cercant l’infinit”, de Bàrbara de León, de 4t d’ESO2n premi: “Irlanda”, d’Irene Plaza, de 4t d’ESOAccèssit: “Color enfonsat”, de Pol Sarrias, de 3r d’ESO

BATXILLERAT

1r premi: Sèrie “Els racons de la Ciutadella: 10, 8, 1”, de Maria Escursell, de1r Btx

2n premi: “Esquelet de tardor”, de Carlota Arnau, de 2n BtxAccèssit: “Els avions de paper”, de Maria Campmajó, de 2n Btx

51

EnlairamentPrimer Premi ex-aequo Fotografia - Primer Cicle ESO

BET SUBIRANA BOLÍBAR

52

VibratoPrimer Premi ex-aequo Fotografia - Primer Cicle ESO

ELISABET SORRIBES PORTELLA

53

Cercant l’infinitPrimer Premi Fotografia - Segon Cicle ESO

BARBARA DE LEON KUNST

54

Sèrie Els racons de la Ciutadella: 10, 8, 1Primer Premi Fotografia - Batxillerat

MARIA ESCURSELL XIQUÉS

55

Sèrie Els racons de la Ciutadella: 10, 8, 1Primer Premi Fotografia - Batxillerat

MARIA ESCURSELL XIQUÉS

56

Sèrie Els racons de la Ciutadella: 10, 8, 1Primer Premi Fotografia - Batxillerat

MARIA ESCURSELL XIQUÉS

57

CERTAMEN DE DIBUIX I PINTURA

PRIMER CICLE ESO

1r premi: “Paisatge”, de Núria Pujol, de 2n d’ESO2n Premi: “La barca”, de Maria Parcet, de 1r d’ESOAccèssits: “Huevo”, d’Aleix Sant, de 2n d’ESO

“Cavalls rojos”, de Judit Abós, de 1r d’ESO

SEGON CICLE ESO

1r premi: “Petit bomber”, de Violeta Fisher, de 3r d’ESO2n premi: “L’experiència”, de Miquel Molina, de 4t d’ESOAccèssits: “Tristesa”, de Berta Barnadas, de 3r d’ESO

“Retrat 1”, d’Andreu Ramírez, de 3r d’ESO

BATXILLERAT

1r premi: “Last words”, de Maria Subirana, de 1r Btx2n premi: “Lliure”, d’Assumpta Corell, de 2n BtxAccèssits: “Colours of the wind”, de Laia Yu Wu, de 2n Btx

“Sense títol”, de Marta Ovejero, de 1r Btx

58

PaisatgePrimer Premi Dibuix i Pintura - 1r Cicle ESO

NÚRIA PUJOL CORRALES

59

Petit bomberPrimer Premi Dibuix i Pintura - 2n Cicle ESO

VIOLETA FISHER URRUTI

60

Last wordsPrimer Premi Dibuix i Pintura - Batxillerat

MARIA SUBIRANA BOLÍBAR

61

CERTAMEN DE CURTMETRATGES

PRIMER CICLE ESO

1r premi: Desert2n premi: DesertAccèssits: “La vida d’un estudiant”, de Maria Gómez, de 2n d’ESO

“Comencem a ser persones”, de Sara Lee, de 1r d’ESO

SEGON CICLE ESO1r premi: “Ataque en Mirkwood”, de Joaquín Moya, de 3r d’ESO2n premi: “Ses bambes”, d’Aldo Segarra, Ignasi Julià i Isaac Farradellas,

de 4t d’ESOAccèssit: “The red sunshine”, de Jordi Amigó, de 4t d’ESO

BATXILLERATSubcategoria vídeo científic

1r premi: “Perquè veiem les coses del color que les veiem?” , de DanielaRomero i Pablo Bosch, de 1r Btx

2n premi: “Llum intensa que perdura a la retina”, de Júlia Arraiza i AndreuMurillo, de 1r Btx

Subcategoria vídeolits

1r premi: “Dualitat ona-corpuscle”, de Clara Bara i Meri Soriano, de 2n Btx2n premi: “Corrandes d’exili”, de Paula Galindo i Assumpta Corell, de 2n Btx

62

CERTAMEN DE MAQUETES

HOMAGE TO JULES VERNE (2n ESO)

1r premi: Teresa Jurado2n premi: Aleix Sant i Gemma Castilla, i ex-aequo, Víctor RodríguezAccèssits: Clàudia Alcalde, Iago Rodríguez i Àlex Zurano

Laura Àlvarez

PREMI AL CARTELL DELS PREMIS CASP 2015

BATXILLERAT

1r premi: Marta Ovejero, de 1r Btx2n premi: Júlia Gaitano, de 1r BtxAccèssit: Ariadna Sánchez, de 1r Btx

63

Homage to Jules VernePrimer Premi Certamen de Maquetes - 2n ESO

TERESA JURADO GOÑI

64

Cartell dels Premis Casp 2015Primer Premi - Batxillerat

MARTA OVEJERO MARTÍ