BITOC guia didàctica
coneixement del medisocial i cultural
ciclesuperior
20
00
Aquesta obra ha estat elaborada per l’equip pedagògic i editorial
de Text-La Galera.
Redacció:
Josep M. Turuguet
Joan Escapa
Il·lustracions:
Sebastià Serra
Jordi Vila i Delclòs
Vilma Masdevall
Edició i coordinació de l’àrea de ciències socials:
Sílvia Ruiz
Coordinació general:
Xavier Carrasco
Direcció general:
Xavier Blanch
Obra presentada a homologació al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Primera edició en format PDF: juny del 2002
Pictogrames de capçaleres: El PersasMaquetació: Montserrat EstévezCorrecció: M. Mercè EstévezCartografia: ICA (Idees Cartogràfiques Aplicades), SLDirecció editorial: Jesús Giralt
© 2002, Enciclopèdia Catalana, SADiputació, 250. 08007 [email protected]
Presentació PÀGINA
Objectius generals d’etapa PÀGINA
Objectius referencials de cicle superior PÀGINA
Estructura didàctica PÀGINA
Programació de continguts de cicle superior PÀGINA
Proposta d’avaluació inicial PÀGINA
Recursos didàctics
Bitoc 1 PÀGINA
Bitoc 2 PÀGINA
Via 3
Bitoc 1 PÀGINA
Bitoc 2 PÀGINA
Proposta d’avaluació additiva PÁGINA
Solucionari
Bitoc 1 – via 1 PÀGINA
Bitoc 1 – via 2 PÀGINA
Bitoc 1 – via 3 PÀGINA
Bitoc 2 – via 1 PÀGINA
Bitoc 2 – via 2 PÀGINA
Bitoc 2 – via 3 PÀGINA
Cartografia PÁGINA
Programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
591
191
581
961
361
951
541
531
111
78
36
93
72
32
91
41
31
5
ÍndexCICLE SUPERIOR
EL PROJECTE TEXT-LA GALERA
DE CICLE SUPERIOR
Els materials educatius per al cicle superior d’edu-cació primària que us presentem a través d’aques-ta guia didàctica formen part de la segona genera-ció de llibres d’un projecte pedagògic i editorialque va néixer l’any 1991 i que va donar els primersfruits a principis de 1992. Llavors s’iniciava uncanvi educatiu que, progressivament, ha anat con-figurant el sistema educatiu actual. El projectepedagògic i editorial Text-La Galera, elaborat desde la solvència que acredita el grup EnciclopèdiaCatalana, va voler ser i és una aportació decidida ala renovació pedagògica.
Al llarg d’aquests anys hem bastit una ofertapedagògica que va des del parvulari fins al batxille-rat. Hem aconseguit una molt bona recepció perpart dels professionals de l’ensenyament i hemconsolidat un segell, una manera d’entendre ladidàctica, que ens personalitza nítidament al costatde la resta de produccions editorials.
L’enginyeria didàctica és el nostre camp de treball.No ens proposem només fer llibres bonics, sinómaterials que, a les vostres mans, ajudin a establirde la forma més profitosa el procés ensenyament-aprenentatge. Omplir pàgines amb recursos didàc-tics pot resultar relativament fàcil. Ara bé, disse-nyar amb rigor i minuciositat ponts, camins i canalsd’aprenentatge, pas a pas, amb una estructuracoherent i a partir d’un esglaonament dels contin-guts que permeti una progressió mesurada i, a lavegada, oberta a l’adequació a la realitat de cadagrup-classe o de cada alumne..., fer tot això, tre-ballar des d’aquesta exigència, no és una labor quees pugui confiar simplement a la bona voluntatpedagògica. Requereix, essencialment, qualifica-ció professional i esforç.
Esperem que aquests nous materials, fets ambtenacitat, ofici i inquietud pedagògica, i beneficiatsde les millores que l’evolució didàctica i els replan-tejaments van incorporant, us facin un bon servei.Aquesta és, almenys, la nostra sincera intenció.
PresentacióCICLE SUPERIOR
5
6
CICLE SUPERIOR
Presentació
EL PROJECTE TEXT-LA GALERA DINS DE L’ESTRUCTURA CURRICULAR
COMPETÈNCIA DELS CENTRESD’ENSENYAMENT
COMPETÈNCIA DELA GENERALITAT
DEFINICIÓ DEL MODEL CURRICULAR
Marc curricular per a l’ensenyament obligatori
PROJECTE EDUCATIUDE CENTRE (PEC)
– Reglamentde règimintern
– Pla anual
– Pressupost
– Memòria
Objectiusgenerals
1r nivell de concreció:
QUÈ S’HA D’ENSENYAR?
Disseny curricular
ETAPA ENSENYAMENT PRIMARIObjectius generals etapa
Objectiusgeneralsd’àrea
Bloc decontinguts
d’àrea
Objectiusterminals
d’àrea
2n nivell de concreció:
QUAN S’HA D’ENSENYAR?
CICLES EDUCATIUS
PROJECTE CURRICULARDE CENTRE (PCC)
– Objectius referencialsàrea-cicle
– Seqüenciació de continguts per cicles
– Metodologia– Criteris d’avaluació i
promoció– Tria de materials
curriculars
Seqüenciació dels continguts i objectius referencials d’àrea/cicle
3r nivell de concreció:
COM S’HA D’ENSENYAR?
AULA
PROGRAMACIÓ D’AULA
– Objectius didàctics– Seqüenciació de continguts
intracicle– Estratègies didàctiques– Activitats– Recursos– Avaluació inicial, formativa i
additiva
Seqüenciació dels continguts intraciclePerioditzacióMetodologia
PROJECTE TEXT-LA GALERA
Proposta obertade seqüenciació
de continguts
Proposta metodològica
oberta
PRESCRIPTIU
REFERENCIAL
I ORIENTATIU
EXEMPLIFICATIUPROFESSORSD’AULA
CLAUSTRE
CONSELLESCOLAR
La diversitat d’alumnes, d’aules i d’escoles exigeix, tal com es proposa en el sis-tema educatiu actual, un tractament pedagògic específic per a cada cas. Els lli-bres de text tradicionals, estàndards, no són, doncs, una eina educativa adequa-da per a respondre al procés educatiu tal com s’entén actualment. D’aquí quehàgim creat uns llibres que possibiliten l’adaptació a cada situació d’aprenentat-ge. La fórmula que dóna adaptabilitat als llibres Text-La Galera és el que hem ano-menat vies d’aprenentatge.
Cada una de les dotze unitats que estructuren cada curs està tractada des de tresvies d’aprenentatge diferents o, el que és el mateix, des de tres vies d’accés alscontinguts. Cada via comporta un nivell de dificultat distint. Les vies d’aprenen-tatge ofereixen camins diferents per a arribar a uns continguts proposats.Aquests camins poden ser alternatius i complementaris.
Les possibles combinacions que es facin d’aquestes tres vies, juntament amb l’a-portació dels materials propis de cada mestre, han de fer que de cada llibre Text-La Galera surtin tants llibres diferents com situacions d’aprenentatge o necessi-tats individuals dels alumnes trobem a les escoles.
La VIA 1, que també podríem anomenar via inicial, correspon al llibre de l’alum-ne. Aquesta via conté elements d’inici utilitzables també a les altres vies –làmi-nes d’entrada de les unitats de treball– i continguts de les tres categories –con-ceptuals, procedimentals i actitudinals. De forma sintètica, podríem dir queaquesta és la via amb un corpus didàctic més ampli i que marca, clarament, laseqüència proposada dels continguts.
La VIA 2, que també podríem anomenar via assistida, és la més instrumental, ésa dir, la més procedimental. El nivell de dificultat en l’elaboració de cada un delspassos del procés d’aprenentatge és inferior al de la via 1. Les activitats són mésdirigides i esglaonades. La podeu trobar al final del llibre d’activitats de l’alumne.
La VIA 3, que també podríem anomenar via directa, és la menys instrumental ini-cialment. Pressuposa el domini de determinats coneixements previs i presenta unnivell de dificultat superior al de la via 1 i al de la via 2 en la resolució de les activitatsproposades. Ofereix, a més, una diversitat més àmplia de recursos i planteja unaprofundiment més gran dels continguts. La podeu trobar en aquesta guia didàctica.
PresentacióCICLE SUPERIOR
7
TEXT-LA GALERA UN PROJECTE ESTRUCTURAT EN 3 VIES D’APRENENTATGE
8
CICLE SUPERIOR
Presentació
AQUESTS SÓN ELS TRES ITINERARIS BÀSICS
Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements baix
Via 2
Nivell de dificultat baix. Treball gradual i
progressiu, centrat en les habilitats bàsi-
ques i analítiques del treball de lectura i
escriptura.
Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements habitual en aquest nivell
Via 1
Treball bàsic. Combina les activitats comu-
nicatives i les de sistematització.
Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements particularment elevat
Via 3
Nivell d’aprofundiment. Permet un treball
més lliure i creatiu a un nivell més elevat.
itinerari A
itinerari B
itinerari C
PER QUÈ UN LLIBREAMB ANELLES?*Hem optat per una enquadernacióamb anelles per garantir la possibili-tat de reorganitzar físicament els lli-bres, per poder-vos oferir un llibreconvertible en el llibre fet a mida deles vostres necessitats educatives.Podríem dir que, finalment, vosaltresconstruïu el llibre a partir de la tria iordenació de les vies d’aprenentatgei de la incorporació dels materialsd’elaboració pròpia.
A més, les anelles tenen tambéaltres virtuts, tal com reflecteix l’es-quema següent:
PresentacióCICLE SUPERIOR
9
Els alumnes poden treballar sobre pàgines soltes
(s’estalvien els problemes que genera el llom dels llibres).
Es poden emportar a casa el full o fulls que es fan servir
en cada moment.
Anelles de mida estàndard.Hi podeu afegir fulls
adquirits a qualsevol papereria.
Les anelles estan muntades sobre la contracoberta
per a facilitar l’assentament de les pàgines.
Capacitat de càrrega superior al gruix del llibre.Hi podeu afegir molts treballs d’elaboració pròpia.
*Aquest material també està disponible en versió rústica.
Un llibre obert de debò per a un currículum obert.
10
PERIODITZACIÓ DE LES UNITATS DE TREBALL
CADA LLIBRE CONTÉ 12 UNITATS DE TREBALL
*Unitats temporals més grans poden portar amb facilitat a la dispersió i desorganització dels continguts. Unitats temporals més petites podrien comportar un tancament del currículum per part de la casa editorial.
ELS ESCENARIS COM A REREFONS
Utilitzem la paraula “escenaris” i no pas l’expres-sió “centres d’interès” amb el ferm propòsit d’e-xercir l’honradesa pedagògica. Els escenaris són elrerefons temàtic sobre el qual es construeix cadaunitat de treball. Que un escenari esdevingui “cen-tre d’interès” és decisió i responsabilitat de cadacol·lectiu de mestres del cicle superior.
CICLE SUPERIOR
Presentació
1r trimestre
4 unitats de treball
15-20 dies*
15-20 dies 15-20 dies
15-20 dies
UNITAT UNITAT UNITAT UNITAT
2n trimestre
4 unitats de treball
15-20 dies
15-20 dies 15-20 dies
15-20 dies
UNITAT UNITAT UNITAT UNITAT
3r trimestre
4 unitats de treball
15-20 dies
15-20 dies 15-20 dies
15-20 dies
UNITAT UNITAT UNITAT UNITAT
11
PROGRAMACIÓ
PresentacióCICLE SUPERIOR
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
Catalunya
El relleu i les aigües
El clima i la vegetació
La població
El sector primari i el sector secundari
Les ciutats i el sector terciari
La història
El paisatge i les cases al llarg de la història
El vestit al llarg de la història
La comunicació al llarg de la història
El lleure al llarg de la història
Catalunya al llarg de la història
La Península Ibèricai Europa
El relleu i les aigües
El clima i la vegetació
La població
Els sectors econòmics
Les organitzacions socialsi polítiques
L’estudi de la història
La prehistòria
L’edat antiga
L’edat mitjana
L’edat moderna
L’edat contemporània
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
GE
OG
RA
FIA
HIS
TÒ
RIA
PRIMER CURS SEGON CURS
ELS ELEMENTS DE LES PÀGINES DEL BITOC DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL
CICLE SUPERIOR
Presentació
12
LLIBRE D’INFORMACIÓ
LLIBRE D’ACTIVITATS
Títol (indica el contingut
que es treballa a la pàgina)
Espai reservat per
al número de pàgina
d’acord amb l’ordre
en què vosaltres
heu reestructurat
els materials del
llibre d’informació.
Espai reservat per
al número de pàgina
d’acord amb l’ordre
en què vosaltres
heu reestructurat
els materials del
llibre d’informació.
Indicador d’unitat de
treball
Indicador d’unitat de
treball
Indicador de
treball
Apartats i
subapartats
d’informació
Remissions a les
pàgines del llibre
d’informació en què
es treballa el contin-
gut de l’activitat.
Indicador d’apartat
ASPECTES FORMALS
Els materials Bitoc 2000 de l’àrea de Coneixementdel medi social i cultural per al cicle superior s’es-tructuren en dues parts:
– Un bloc d’informació.
– Un bloc d’activitats.
El bloc d’activitats és fungible; el bloc d’informacióno ho és. Els dos blocs estan perfectament rela-cionats però poden funcionar independentmentl’un de l’altre. Per exemple, els mestres podeu ferservir només el llibre d’activitats que completareuamb les pròpies explicacions conceptuals. Tambépodeu fer servir només el llibre d’informació i pre-parar les vostres activitats...
Cada unitat didàctica és pensada per cobrir aproxi-madament el treball de tres setmanes.
El projecte del cicle superior té tres vies d’aprenen-tatge o d’accés als continguts. La via 3 és en aques-ta guia del mestre. En el llibre de l’alumne hi ha lavia 1, que és la via central i que equival quantitativa-ment a un llibre de text convencional, i la via 2, queés a la part final del llibre d’activitats de l’alumne.
Cada unitat està representada per un pictogramaque fa referència a l’escenari que serveix de rere-fons de la unitat. Al costat del pictograma s’indi-quen el contingut i la secció que es treballa encada pàgina.
Les pàgines del llibre s’han numerat d’acord ambl’ordre de presentació dels materials que proposaText. Es deixa també un espai perquè el mestre ola mestra les pugui enumerar segons la seva orde-nació.
ACTIVITATS
Es tracta d’un seguit d’activitats inductives que elsalumnes han de poder resoldre fàcilment.
Les ordres adreçades als alumnes són curtes iconcretes perquè les puguin llegir i entendre ambfacilitat.
A la part superior de cada pàgina d’activitats d’a-prenentatge, uns nombre encerclats remeten a lapàgina del llibre d’informació en què els alumnespoden trobar els conceptes que s’estan treballant.
INFORMACIÓ
Els continguts formatius estan agrupats en dosgrans blocs de sis unitats cadascun: geografia ihistòria, respectivament.
Pictograma
Estructura didàctica
19
CICLE SUPERIOR
20
BLOC D’INFORMACIÓ
Els llibres de Bitoc de cicle superior consten de dotze unitats (les sis primeres degeografia i les altres sis d’història) estructurades en els apartats següents:
108
10 Biografies exemplars
Ramon Llull: l’espasa o la paraula
Ramon Llull va ser un dels filòsofsmés notables de l’edat mitjana. Tant siestem d’acord amb la seva manera depensar i actuar com si no hi estem,hem de reconèixer que la seva vida vaser una aventura extraordinària.
El cavaller del rei
Quin galant cavaller, aquest Ramon! A tret-ze anys ja era el patge del rei Jaume deCatalunya i Aragó, i ara que en té trenta ésl’home de confiança del rei Jaume deMallorca. I heu sentit com canta l’amor?Quan les dames se l’escolten, el cor se’lsfon! I diu que ha tingut tantes amants...! I això que és casat i té dos fills! Què hifarem; la vida a la cort és tan i tan disbau-xada...
Però darrerament està estrany. Ja no festejacap donzella ni acompanya el rei en lesgresques de palau. Va explicant a tothomque Crist se li apareix de nits...
Notícia! Notícia! Sabeu què ha fet el galantcavaller? Ha repartit els seus béns entre lafamília i els pobres i se n’ha anat en pele-grinatge a Sant Jaume de Galícia...
El cavaller de Déu
Ja fa quaranta anys que aquell Ramon vaabraçar la vida religiosa. Ja no és jove nigalant, però és un dels savis més admiratsde la cristiandat! Diuen que ha escrit mésde 200 llibres, en català, llatí i àrab. I tambédiuen que ha viatjat per tot Europa i perterres de moros, i que tant a la Universitatde París com a la mesquita de Bugia, aTunis, se l’escoltaven bocabadats. Ara, alfinal sempre se’l treuen del damunt. No elvolen ajudar a canviar el món.
En Ramon vol canviar el món? Sí, vol unmón cristià. Però no creu en el poder del’espasa. Creu que els infidels se’ls ha deconvertir amb la paraula. Per això ha estu-diat tant i tant, fins i tot els autors musul-mans. El col·legi de Miramar és obra seva;ell el va fundar perquè els missioners apren-guessin la llengua dels àrabs abans de sortira predicar com els apòstols...
Notícia! Notícia! Sabeu què li ha passat alsavi Ramon? L’han fet fora de Bugia a copsde roc! Es veu que ja estan tips que parli encontra del profeta Mahoma.
Ai, que encara ens el faran màrtir!
Presentació
Cada unitat comença amb una pàgina de presenta-ció que arrenca amb una sèrie de preguntes quetroben la seva solució al llarg del llibre i on s’expo-sen de manera clara els objectius que es pretenenassolir amb l’estudi de la unitat.
Finalment, s’anuncia el text que tanca la unitat i queexemplifica algun dels aspectes que s’hi ha treballat.
Aquesta presentació va acompanyada d’un jocfotogràfic contextualitzador que parteix del detalld’un element relacionat amb el contingut de la uni-tat fins a donar-nos la imatge general en quèaquest element s’inscriu.
Mapa de conceptes
El mapa de conceptes organitza i interrelaciona elsconceptes treballats en la unitat.
Informació
Al llarg de les pàgines d’informació es desenvolu-pen de manera molt pautada i estructurada elscontinguts de la unitat. Cada gran apartat ve pre-cedit per una breu entradeta que cohesiona elssubapartats que en formen part.
“Un viatge de llegenda a…” / “Un dia a la vida
de...” “Un viatge…” / “Biografies exemplars”
Aquestes seccions de caràcter literari ens serveixenper tancar les unitats de geografia i les d’història delprimer curs (Bitoc 1) i del segon curs (Bitoc 2) delcicle superior de primària, respectivament.
“Un viatge de llegenda a…” és un recorregut peraquells mites, llegendes i tradicions que formenpart de l’imaginari col·lectiu.
“Un dia a la vida de…” ens mostra el perfil d’unasèrie de personatges que exemplifiquen les mane-res de fer, de viure i de pensar de determinatsperíodes de la història.
“Un viatge...” és un recorregut geogràfic a dife-rents punts del planeta de la mà de personatgesque en són originaris.
“Biografies exemplars” retrata la vida d’algunsdels homes i dones representatius de la història dela humanitat.
(Trobareu preguntes per treballar aquestes quatreseccions en l’apartat de recursos didàctics d’aques-ta guia.)
CICLE SUPERIOR
Estructura didàctica
21
Estructura didàcticaCICLE SUPERIOR
BLOC D’ACTIVITATS
L’elaboració d’un bloc d’activitats de caràcter fungible (sobre el qual l’alumne pottreballar, per tant, directament) comporta determinats avantatges didàctics.Aquests avantatges són els següents:
– Es donen més definides i estructurades les pautes d’elaboració de les respos-tes i s’augmenta, per tant, la capacitat d’intervenció i de control didàctics.
– S’evita a l’alumne el treball mecànic de còpia o d’elaboració d’estructures bàsi-ques (confecció de taules, quadres i altres elements gràfics en general) quemolt sovint són necessàries per a realitzar una activitat d’aprenentatge.
– La formulació de l’activitat i l’espai per a fer aquesta activitat es disposen ple-gats en la mateixa pàgina. Es redueix, per tant, la dificultat pròpia dels mate-rials sobre la taula.
– L’enquadernació amb anelles permet, a més, que els alumnes treballin ambpàgines soltes.
Els apartats que configuren cada unitat són els següents:
Què en saps?
Són activitats prèvies que l’alumne pot resoldrefàcilment perquè disposa d’uns coneixements pre-vis sobre els continguts que treballarà al llarg de launitat.
Activitats d’aprenentatge
Es tracta d’activitats que “ensenyen” inductiva-ment i que, per tant, no requereixen que l’alumnehagi après anteriorment els conceptes que es tre-ballen en la unitat. L’alumne pot resoldre aquestesactivitats només amb la informació que li propor-ciona la mateixa activitat o que ha extret de lesactivitats anteriors.
Procediment
Es presenta d’una manera pautada i il·lustrada elprocés d’elaboració del procediment i, finalment,es proposa fer-ne una aplicació. El desenvolupa-ment de cada proposta ha de comptar amb lesdirectrius i la implicació activa dels mestres.
Eix transversal
En aquest apartat es fa atenció explícita a una acti-tud, una norma o un valor relacionats especialmentamb els conceptes que es treballen en la unitat.Les actituds, els valors o les normes s’estructurenen quatre programes:
– Educació ambiental.
– Educació per a la salut.
– Educació per al consum.
– Educació cívica.
22
CICLE SUPERIOR
Estructura didàctica
VIA 2.
Aquesta via es diferencia bàsicament de la via 1 per un tractament didàctic ambun nivell de dificultat inferior i es concreta a partir de la consideració de dosaspectes:
– El nivell de complexitat en el punt de partida del procés d’aprenentatge.
– El ritme d’aprenentatge i l’esglaonament progressiu del procés didàctic.
Un altre aspecte que es té en compte en aquesta via és el treball dels “prere-quisits” necessaris per a assolir els continguts de la via 1.
Dins d’aquesta via cal destacar els aspectes següents:
Pel que fa a les activitats, tenen la mateixa finalitat que les de la via 1, però sónmolt més dirigides i tenen un nivell de dificultat inferior, ja sigui pel seu planteja-ment o pel tipus de resposta que s’ha de donar.
Pel que fa a la conceptualització, l’elaboració de la definició per part dels alumneses fa a través d’una activitat que té les mateixes característiques que els ante-riors.
D’altra banda, s’insisteix en aquells continguts que ho exigeixen per la seva espe-cial dificultat intrínseca.
VIA 3.
Aquesta via la trobareu en aquesta guia didàctica. Està pensada perquè pugui serfotocopiada i distribuïda a l’alumnat que per les seves característiques necessitiampliar els continguts treballats al llibre d’informació.
Té un nivell de dificultat superior al de la via 1 en el plantejament de les sevesactivitats, que pot venir donada per diferents motius:
– El treball amb més elements o variables.
– L’augment del grau de dificultat en la solució de les activitats.
– L’oferta de més recursos lúdics al voltant del contingut treballat.
Dins d’aquesta via cal destacar els aspectes següents:
Pel que fa a la conceptualització, l’alumne arriba a l’elaboració del contingut sensehaver fet un treball previ d’activitats induïdes. Les activitats d’aplicació tenen lamateixa finalitat que les presentades a la via 1, però presenten un grau de difi-cultat superior.
En aquesta via també s’inclouen altres continguts importants de la via 1 que calaprofundir.
101
Titula cada una de les fotografies i explica els detalls sobre la utilitat, la forma de
construcció o tot allò que puguis esbrinar-ne. Després, escriu a quina època
històrica pertanyen.
1
8El paisatge i les cases al llarg de la història via 2
BITOC 1
edat històrica:
edat històrica:
edat històrica:
edat històrica:
edat històrica:
edat històrica:
edat històrica:
A
B
C
D
E
F
G
Què has après?
Es tracta d’una sèrie d’activitats destinades a com-provar que l’alumne ha après els continguts treba-llats.